Un quart d'una del migdia, aquesta sintonia que escolteu ho identifica
el 20è aniversari de Tarragona Ràdio.
Ara fa 20 anys de la creació de l'emissora municipal de Tarragona,
que va néixer amb el nom de Radioforum.
Divendres passat inauguràvem una exposició commemorativa
al nou Museu Casa Canals, una exposició que, com us dèiem,
estarà oberta durant quatre mesos fins a finals del mes d'octubre.
Una exposició que vol ser el recorregut d'aquests 20 anys de ràdio
en què hi han passat moltes coses a la ciutat de Tarragona.
Una exposició que recull els documents sonors i també les imatges
d'alguns dels esdeveniments positius però també negatius
que hi ha hagut a Tarragona durant aquestes dues dècades.
Justament avui estrenem un espai que cada dilluns,
al matí de Tarragona Ràdio, ens portarà a rememorar,
a recordar alguns d'aquells esdeveniments
que s'han produt a la nostra ciutat.
Un, un dels fets que més serveix per obrir la primera època
de ràdio-fòrum de l'emissora municipal de Tarragona
és el que ens situa la nit del 12 de juny del 1987,
la nit en què un atemptat en DETA contra el RACA d'en Patrol
provoca el pànic de milers de ciutadans de Tarragona.
Avui, per recordar aquell fet, hem convidat a quatre persones
que des de diferents perspectives van ser testimonis d'aquell fet.
Un és actualment tècnic de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona.
En aquells moments, el 1987, era col·laborador de Ràdio Fòrum
i va ser de les primeres persones que va donar l'avís
a través de les zones de la ràdio de l'explosió de la flamarada
del foc que es veia al polígon petroquímic sud de Tarragona.
És Jordi Bertran, molt conegut pels oients de Tarragona Ràdio.
Jordi, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Una altra persona, un altre testimoni d'aquella nit
és Àngel Juárez.
En aquell moment era vicepresident
de la Federació d'Associacions de Vents de Tarragona.
Un dels líders del moment veïnal.
portava els temes de medi ambient.
Continua vinculat al món del medi ambient
i a les associacions de veïns pràcticament 20 anys després.
Àngel Juárez, també, bon dia.
Bon dia.
Una altra convidada és doctora en pedagogia,
professora de l'Escola Universitària d'Infermeria,
autora d'una tesi sobre aquell esdeveniment
i autora d'un llibre que es titula
Viure amb risc, que va publicar en el seu moment
Arola Editor.
Es diu Rosa Caral.
Rosa, també, bon dia.
Hola, bon dia.
I el quart convidat, que esperem que s'incorpori d'aquí uns instants,
d'aquí uns minuts, als estudis de Tarragona Ràdio,
era en aquell moment primer tinent d'alcalde
a l'Ajuntament de Tarragona
i actualment és el president del POR,
el president de l'autoritat portòria de Tarragona,
Josep Anton Burgassé.
Ell era, com dèiem, un dels principals responsables polítics
en aquell moment a l'Ajuntament de Tarragona.
Amb aquests convidats volem recordar els fets
i una primera ronda d'intervencions
és que des de diferents punts de vista
expliquin si van viure o no van viure
i com van viure aquella nit del 12 de juny del 1987
aquell fet.
Jordi Bertran, comencem amb tu.
Quina imatge o quin record et queda d'aquella nit
d'ara fa 19 anys?
Bé, el record que et queda una mica
és el primer l'espant i el segon el caos, diria jo.
Serien aquests dos, aquestes dues situacions.
La primera va ser perquè, evidentment,
ens vam sorprendre tots.
Imagino que la gent que estava en l'àrea
des del riu Francolí fins al RAC
va ser la gent que més va tenir aquest impacte.
Jo en el moment que va passar
estava més o menys a la zona de les Hores Campsa,
just passar el pont vell
i des d'allà ja era realment per espantar-se.
Després, quan més a prop estaves,
evidentment t'espantaves molt més
i crec que era una situació primera aquesta,
la primera, la que et xocava més.
A més a més, no sabies ben bé què passava, tampoc.
Jo crec que la gran majoria de la gent
mai havia vist res similar
i, clar, tampoc sabia si és que havia caigut un avió,
havia explotat un dipòsit
o hi havia hagut un atemptat, diguéssim,
no en aquella zona directament a la indústria petroquímica,
sinó en qualsevol altre espai.
Tampoc no t'ho podies imaginar ben bé.
Això va ser la primera d'això.
La segona va ser, a mesura que es van conèixent notícies i tal,
jo crec que la sensació que tenia
amb la gent que havíem estat en aquells moments allí
és que la ciutat estava molt espantada
i que hi havia molt bona part de la població que fugia.
A mi em va passar un cotxe per damunt del peu,
això recordo.
No em va passar res, però recordo que em va passar un cotxe
perquè hi havia una situació realment de por.
La gent estava molt espantada.
I són els dos records que em quedo.
Podrem entrar en molts detalls d'aquella nit.
El primer recordo, la primera imatge que li ve a Àngel Juárez
com a veí de Tarraón en aquell moment
i a més líder del moment veïnal d'aquella nit.
Quina és?
Nosotros llevamos una temporada
que estábamos con problemas de la industria
porque, bueno, no sé, a veces coinciden cuando no era una válvula,
hasta era un crack, un rack, y pensábamos que era uno más.
Lo que pasa es que al final cuando empezaron a escribir el teléfono,
el móvil de llamada de la gente del barrio y de no barrio,
diciendo que no, que aquello en la chama era demasiado grande
y que se podía leer, eran las doce de calle, las once o las doce de la noche,
y que el fuego se podía ver perfectamente en los balcones,
vamos a leer periódicos tranquilamente con la luz de,
por lo menos en mi barrio, en mi balcón mío quedaba directamente cerca de Entrevías.
Entonces, también podía ser un avión,
porque llegara una temporada donde se estaban haciendo prácticas de vuelo
y precisamente yo me acuerdo que lo denunciamos en muchísimos sitios públicos
en medio de comunicación, que había siempre constantemente un Boeing de estos
dando vueltas por la petroquímica y pedimos que no sobrevolara precisamente
por la petroquímica, que puede ser un avión, puede ser,
no nos imaginábamos que era la ETA,
incluso pensábamos que era el Grapo que estaba por ahí dando vueltas,
que había duda entre el Grapo y ETA.
Pero bueno, fue de improvisar, de ir para allá e intentar dar calma
e intentar ver también con los contactos que teníamos en ese momento también
en la petroquímica que estaba pasando, pero nuestra sorpresa es que muchos
de los responsables ya se habían ido.
Ese era otro.
Habían marchado.
Se habían ido por patas, como decía,
corriendo con sus familias también.
O sea, digo, bueno, entonces la cosa, el tema es serio ya.
Cuando ya los propios, muchos ingenieros, muchos responsables,
encargados de plantas, de petroquímica y tal,
sabíamos de gente que incluso se nos decían nosotros,
oye, iros, que la cosa no está todavía controlada y no sabemos
porque hay tres cacharras de esta esfera de propileno
y no hacía mucho que había ocurrido lo de la alfaque.
O sea, ¿te imaginamos que solo un camión lo que ocurrió?
Pues y ahí había cientos de camiones en cada esfera, ¿no?
O sea, y eso estaba porque algunos se jugaron la vida
refrigerando aquello de algunas personas muy...
pues eso es que están en estos momentos que nadie lo sabe,
pero los que estuvimos aquella noche sí que sabíamos
que había de otra que se la jugaron por la población de Tarragona.
I la Rosa Caral, que després d'aquella nit, en fi,
ha arribat a fer un llibre i ha estudiat el tema
i el que has en profunditat, d'aquella nit, què recorda?
A veure, primer recordo que dormia com un tronc,
això segur, perquè van tindre que cridar.
I més que res, perquè, clar, vull dir, la gent marxava,
tothom trucava i teníem un veí que era químic
i que va recomanar, doncs, que marxéssim, oi?
I jo, quan vaig veure el foc, vull dir, que era tan enorme,
tan gran, tan impressionant, vull dir,
me va vindre a la memòria els alfacs,
perquè feia deu anys que havia passat.
Jo sóc de les Terres de l'Ebre
i, llavors, sé el que va produir,
va produir 300 morts,
un camió de propiler sobrecarregat, oi?
I llavors, clar, la primera idea que se'm va córrer a mi
va ser, doncs, anar a l'hospital,
que jo era supervisora del Servei d'Urgències,
per organitzar, o sigui, per ajudar,
perquè, evidentment, la gent ja ho tenia tot preparat, no?
Tenia, com veiem, foc,
doncs, el primer que vam fer va ser,
i, a més a més, amb la memòria, diríem, dels alfacs,
tenien ja tot el servei preparat
per donar suport a persones cremades o intoxicades.
I, clar, doncs, llavors,
ens va ser quan vaig dir a la família,
mireu, abans de marxar,
deixem anar a urgències, que valoro
quina és la situació i, en tal cas, us trucaré,
però jo m'haig de quedar.
Vull dir, ho tenia molt clar,
que la meva professió és una professió de servei
i, per tant, doncs,
tenia que estar al peu del canó.
I bé, quan vaig arribar, doncs,
bueno, el camí que vaig fer
era una cosa al·lucinant,
perquè la gent marxava,
tots, inclús a peu, amb bosses,
i, llavors, doncs, em donaven un aspecte
com allò que sortia a les teles, no?,
quan una guerra la gent marxava.
Doncs, i, a l'arribar a l'hospital,
bé, doncs, tot estava molt organitzat
i tot molt, molt bé.
Vam estar, doncs, allí esperant que vingués.
Ja havien enviat una ambulància
amb el cap de guàrdia i tal,
i nosaltres ja teníem tot preparat
i vam estar, doncs, esperant a la gent, no?,
que vingués.
Aquesta va ser, diríem, la meva...
I sí que em va colpir,
sempre dic que el que més me van ensenyar
són la gent que venien a peu, no?,
que venien dels barris,
que només portaven la bata,
que portaven les claus a la butxaca,
que portaven els gossets,
i que venien a l'hospital amb la idea bona
i, a més a més, confirmada
pels segles dels segles,
que, bueno, l'hospital és un refugi
i que, en el cas, doncs,
que passés alguna cosa,
no els aniríem a deixar ells sols, oi?,
perquè si havíem d'evacuar
ho evacuaríem a l'hospital.
I la veritat és que aquella gent
em va motivar moltíssim
de cara a fer un estudi en profunditat,
de cara a fer una educació per a la salut,
és a dir, a avançar-se, no?,
els esdeveniments.
En fi, aquella nit ens deixa moltes coses,
ara les anirem explicant amb els convidats,
però aquella nit també,
per una emissora petita,
una emissora que havia nascut un any abans,
com Radio Fòrum,
que era una de les emissores municipals
que en aquella època n'hi havia repartides
per diferents punts de la ciutat de Tarragona,
doncs també va ser una nit
que segurament va marcar un abans i un després,
perquè en una nit, com aquella,
la ràdio, i no només Radio Fòrum,
també Ràdio Nacional d'Espanya,
amb el company Javier Pedrol,
van jugar un paper important
de missatge a la població.
Justament ara,
coincidint amb el 20è aniversari de Tarragona Ràdio
i amb l'exposició que podeu veure a Casa Canals,
hem recuperat alguns dels documents.
Ara, res,
escoltarem uns petits fragments
de la programació especial d'aquella nit
del 12 de juny del 1987
a la sintonia de l'emissora municipal de Tarragona.
La Guàrdia Civil ha estat patrullant
per la carretera nacional de València
al redor dels barris
i bé,
simplement s'elimita a controlar la carretera
perquè no hi hagi tràfic
i de moment,
de moment,
no han donat ordre d'evacuació ni res,
perquè sempre sé que només és un incident local
i que no es passarà,
no es trasmetarà a les altres indústries del polígon.
Ens hem traslladat des del mateix pantanal de la César,
si no m'equivoco,
fins aquí mateix de la ràdio en cotxe
i hem estat compromisant la situació
que està la gent.
N'hi ha molta gent que suposo
que ens està seguint a través de la ràdio
i no sap ben bé el que ha passat.
Sembla,
suposo que ja ho heu informat abans,
jo no ho sentia a través de l'antena,
que ha explotat dos,
almenys un,
i després s'ha produït una altra exposió
i exposions més petits
a la zona petocrímica de Tarragona.
De totes formes,
la gent convindria que es tranquil·lzés,
que no es traslladés cap allà,
perquè n'hi ha molta gent
que s'està traslladant
cap a la zona de la plaça Imperial Tarragona
que el govern civil està de ple,
de gom a gom.
Aquesta veu que sentien
és la de Jordi Bertran,
amb la respiració accelerada,
m'imagino,
perquè, en fi,
va ser una de les moltes persones
que aquella nit
vau col·laborar
en aquella programació
i, en fi,
aquesta veu,
19 anys després,
demostra els nervis
i la tensió que hi havia.
Hi ha molta tensió en aquell moment.
Jo recordo que
les primeres instruccions
que se'ns donaven,
no sé,
jo crec que les entenia
també des d'un punt de vista
de col·laboració,
perquè realment,
com he dit,
en la primera intervenció
hi havia un caos
que era impressionant,
no?
Jo recordo que en aquell moment
vam trucar a la ràdio,
jo vaig trucar des d'una cabina,
això m'ho recordo perfectament,
jo no tenia mòbils
en aquella època,
no sé si funcionava molt,
però jo tenia la sensació
que tothom anava
més o menys per ràdios
i nosaltres vam trucar
des d'una cabina
prop,
no recordo el lloc exacte,
prop entre Campsa
i la necròpolis,
no sé si encara hi és,
no hi és,
però era d'aquella zona.
A mi em va enganxar
en aquella zona,
curiosament,
perquè estàvem preparant
una sèrie d'activitats
amb entitats
de cara a la festivitat
de Sant Joan,
això era molt propera,
i en aquell moment
veníem d'una reunió
o estàvem muntant
algunes fogueres
de Sant Joan,
alguna cosa,
i recordo que ens va enganxar
per això.
A l'estudi hi havia
el Jordi Llorenç,
que estava fent
un programa musical,
si no recordo malament,
de ritme amb blues,
i jo el vaig trucar
i vaig dir,
Jordi,
està passant això,
hem d'entrar,
perquè això és increïble
el que s'està veient aquí,
no?
I a partir d'aquí
van haver diverses trucades
que ja es van coordinar
també en diferents moments
i tal,
i va haver,
jo crec que la ràdio
es va activar molt.
No sé quanta gent
va intervenir
i jo vaig estar més
en aquella zona,
però sí que recordo
molt l'anar
amb cotxe
entre el govern civil
i el RAC.
Recordo que una de les coses
que realment,
abans no hem comentat ningú,
però hi havia gent
que,
hi havia els que teníem por,
que érem la gran majoria,
érem,
jo també,
però després hi havia la gent
que anava a xafardejar,
no?
I això era increïble
perquè realment
s'estava impedint
en un moment determinat
el bon desenvolupament
de les feines,
no?
Jo recordo
moments
que per arribar
a la zona
on s'havia tallat
el pas
havies de caminar
molta estona
allà
perquè
és que era impossible
la quantitat
de cotxes
que havien quedat
aparcats allà
a banda dels vehicles
d'emergència
d'altres tipus
de vehicles
de gent
que s'hi apropava
per preguntar,
no?
La gent,
també hi havia gent
que anava i preguntava
a veure què passava,
no?
Però vaja,
jo em sorprenia
molt aquesta...
Ara el caos era
les dues avingudes
Ramón i Cajal
avinguda de Roma
això estava
però absolutament
col·lapsat
i molta gent
a la placent per
i el Tàraco
deies
hi havia molta gent
aquesta connexió
no recordo
on es va fer
però
recordo que un dels llocs
següents que vam anar
va ser el govern civil
que en aquell moment
doncs
hi havia molta concentració
de gent
també hi va anar gent
a preguntar coses
de fet era el camí natural
per molta gent
perquè hi havia molta gent
que no sé
jo recordo gent
que ens deia
me'n vaig a la parcel·la
gent que anava
paral·lela
al procés
de...
o sigui
a tot el que són
les instal·lacions
de la petroquímica
era una mica caòtic
però realment
jo crec que la sensació
que teníem tots
era de por
jo crec que era una sensació
de por
La Rosa
que després va estudiar
amb profunditat
aquesta nit
el paper de la ràdio
va ser important
en aquell moment
fonamental
fonamental
perquè va ser
va ser possible
l'unir les famílies
o sigui
quan hi ha un desastre
normalment
tot se dispersa
oi
un va cap aquí
l'altre cap allà
com ell deia
doncs marxen a la parcel·la
uns altres anaven a llurit
els altres van arribar
a l'albi a Lleida
els altres en van anar
a camar
les altres
en fi
per tot arreu oi
llavors
la ràdio
el que va possibilitar
és primer
informar
del que estava passant
a serenar la gent
tranquil·litzar
i després
unir
és a dir
trucaven
i deien
nosaltres estem
a llurito
els altres dient
nosaltres estem
al vendrell
nosaltres
i tant
se'ns ha perdut
una noia jove
perquè són les festes
de Terrafarta
perquè
i aleshores
doncs
s'anaven posant
en contacte
uns els altres
i per tant
apaivagaven
bastant
l'ansietat
que produeix
doncs
una situació
tan gruixuda
com la que vam viure
i a sobre
doncs
amb la família dispersa
és evident que la informació
aquella nit
a primera hora
segur que no era
molt clara
vosaltres
com a líders veïnals
teníeu informació
realment del que estava passant
o vau tenir la sensació
durant moltes hores
que no se sabia
nosaltres
los primer
un cuarto de hora
fue
un cuarto de hora
bastante durito
yo mismo
personalmente
con mi familia
la tuve gorda
porque
bueno
todo el mundo llorando
quería irse
y yo no quería ir
por supuesto
me pidieron
Valero
precisamente
personalmente
que no nos fuera
porque si no
íbamos los líderes
iban todos detrás
los pocos que se quedaban
iban detrás
nuestros
porque ya no se fiaban
ya nadie
ahí el problema
Valero era
o recorden Vicente Valero
el gobernador civil
el gobernador civil
entonces
bueno
mi familia le digo
iros
yo me tengo que quedar
yo me quedo
ellos se fueron
y me fui al gobernador civil
como bien dice Jordi
porque íbamos todos
para realmente
como estaba la situación
porque
nosotros teníamos
era el primer barrio
que tenía megafonía de Tarragona
entonces
teníamos
permanentemente
la megafonía puesta
íbamos dando los mensajes
para tranquilizar
pero claro
yo no podía tampoco
dar un mensaje
inventarme algo tan serio
como era aquello
porque engañar a la gente
entonces
lo que hicimos
fue un puente
a través de los teléfonos
y permanentemente
estuve el local abierto
con la megafonía en marcha
y yo me fui al gobernador civil
e iba dando los mensajes
y entonces
iba pasando
a todo el barrio
y de alguna forma
medio tranquilizamos
lo que se podía
decir
pero lo que intentábamos
no era decir
estaba autocontrolado
era decir la verdad
el problema que teníamos
con la administración
en aquellos tiempos
es que
pensaban por nosotros
en que no incundiera
el pánico
entonces
no secuestraban
pero ocultaban
información
y eso no podía ser
y es lo único
que nosotros pretendíamos
decir la información
tal como era
tal como estaba ocurriendo
y si había peligro
que se fuera la gente
y se evacuaba
que al fin y al cabo
se evacuó
de una forma totalmente
espontánea
y no hubo casi
ni accidente
ni nada
que eso fue el milagro
pero hombre
entonces nuestra emisión
era ir informando
directamente
y fue cuando
el gobernador
le decían
mira
a los demás barrios
que no tienen megafonía
sería conveniente
que echar ahí una mano
a los líderes
o como vino tú
y que te metan
en los coches
de protección civil
que os conozca
que os sois vosotros
la federación de vecinos
y que digáis
lo que está ocurriendo
porque la gente
no tiene información
mientras que la radio
mucha gente
no tenía emisoras
para escuchar la radio
y había miles de personas
que con los nervios
no se acuerdan
ni de poner la radio
y cada uno decía
lo que en ese momento
pensaba
y entonces
yo me tiré
casi dos horas
dando vueltas
por todos los barrios
de Poniente
tranquilizando
y bueno
donde estaba la valla
que estaba cerrada
que decía yo
efectivamente
pero el resto
había todavía
bastante gente
pensando
que qué tenía
en pijama
que qué hacía
no sabía qué hacer
y tranquilizando
y bueno
yo creo que fue
fue un ejemplo
de comportamiento
de la ciudadanía
de Tarragona
de que a veces
tienen miedo
alguno
de nuestros representantes
de cómo van a actuar
y la verdad
que al final
se actuó
de una forma
totalmente madura
sin grandes problemas
se evacuó
mucha gente
llegó hasta Andorra
yo me acuerdo
que a Andorra
llamaron
que ha pasado algo ya
de Andorra
pero bueno
nosotros nos quedamos allí
aquella nit
els polítics
els responsables
de las instituciones
tenien un paper important
en la programació
aquella de Radio Forum
van anar sorgint
al llarg de les hores
ara escoltarem
un petit fragment
d'una de les intervencions
que va fer
al llarg d'aquelles hores
l'alcalde de Tarragona
que aleshores era
el socialista
Josep Maria Requesens
ha començat
per una explosió
és una fuga
d'un rack
de porta
a Tile
que transporta Tile
dins de patrol
no?
i una vegada
han tancat
les vàlvules
doncs
oi
i han limitat
la quantitat
de tela
que hi havia
dintre la tuberia
el que es tracta
és de deixar-ho
de deixar-ho cremar
no?
per evitar
explosions
i tot
i esperen
doncs
que s'acabarà
i
no hi ha cap
perill d'intoxicació
la situació ja està
controlada
no dominada
perquè el foc realment
és molt difícil de dominar
puesto que además
en aquest moment
hi ha combustió
de gasolina
i de petróleo
però la situació
està controlada
en el primer moment
la incertedumbre
de què producte era
doncs
realment
no es producía
preocupació
però ja
des de hace
incluso
dos horas
que la situació
està controlada
lo que ocurre
és que el foc
és muy espectacular
y el humo
que pueden ver
ustedes
es muy denso
y entonces
es muy llamativo
el missatge
o els missatges
de les institucions
al llarg de la nit
era de control
de que tot
estava controlat
de calma
de serenitat
però en canvi
els veïns
ara escoltarem
Ángel Juárez
encara que el so
és una mica
més dolent
que
que hem volgut sentir
fins ara
escoltarem el que deia
ara fa 19 anys
Ángel Juárez
també
als micròfons
de Radio Fòrum
La noche
que hemos vivido
muchos miles
de vecinos
de Tarragona
creo que la vamos
a recordar
durante muchos años
ojalá solamente
sea eso
quede en el recuerdo
quede en el recuerdo
y
en fin
y de aquí
volver a denunciar
una vez más
una vez más
como federación
como lo presentaste
los vecinos
en Tarragona
de que
estamos ya
cansados
de que jueguen
con nuestras vidas
de la forma
que están jugando
llevamos ya
años reivindicando
que queremos saber
qué respiramos
queremos saber
qué productos químicos
se están manipulando
aquí cerca
de nosotros
En fin
Encara que el so
insistimos
no era
d'una gran qualitat
Ángel Juárez
s'expressaba
fa 19 años
no cambiaría
res del que
por desgracia
no
ese es el tema
que seguimos
reivindicando
casi lo mismo
que unos pequeños
avanzan
solo
esa es
la mala noticia
Les millores
no han estat
evidentes
Sí
a nivel técnico
en la industria
sí
por supuesto
pero a nivel
de la administración
ni tenemos
plan de evacuación
ni solamente
se ha hecho
un simulacro
desde entonces
uno solo
y además
muy mal hecho
por cierto
y sin contar
con las poblaciones
vecinos
estamos en la misma
no sabemos todavía
lo que estamos respirando
después de 20 años
no lo sabemos
estamos pidiendo
cogiendo firma
reivindicando
y el estudio
de impacto ambiental
y la repercusión
de la salud
de las personas
lo que se llama
lo que es el estudio
epidemiológico
ahora por fin
hace un año
el señor delegado
Coráez conseller
dijo que ya iba a ser
un observatorio
compromiso personal
y que ya
antes de
en navidad
de esta navidad
que ya hemos pasado
se adrea públicamente
a los medios de comunicación
estamos en junio
ese observatorio
que yo decía de salud
o sea siempre estamos
en las mismas
la verdad
Rosa
han canviat molt les coses
aquella nit
el que va passar
en Patrol
el RAC d'en Patrol
ha servit
perquè després
es posessin en marxa
el pla secta
i milloressin
molt les coses
o tot ha quedat
molt més curt
del que es podia preveure
a veure
el pla secta
estava aprovat
de fe a 4 meses
encara no s'havia
posat en pràctica
el que diu
ell dels cotxes
hi havia uns cotxes
preciosos
posats de banda
govern civil
sense gasolina
perquè a més a més
corresponien
el PENTA
llavors
jo crec
si et haig de ser
vull dir
estic d'acord
amb el Juárez
que
per exemple
el simulacre
que es va fer
es va fer
a la indústria
és a dir
què és el que té
o l'obligació
de fer simulacres
permanentment
i llavors
jo crec
que es va fer
una mica
jo vaig estar
d'observadora
a bona vista
i llavors
el que es va fer
és una mica
el pari-per
perquè realment
les associacions
de veïns
que jo havia parlat
i els vaig dir
però com podeu anar-hi
jo ho entenc
jo havia vist
simulacres a Madrid
organitzat
per l'Ajuntament
de Madrid
i el SAMUR
i llavors entenc
que pot ser
atractiu
veure una situació
així
però
el simulacre
no és només
un teatre
i va molt bé
perquè realment
doncs
la gent
practiqui
i a més a més
es veient els errors
i a més a més
la gent
es familiaritza
amb aquests simulacres
bé
doncs Tarragona
jo la veritat
a nivell de simulacres
doncs no se'n fa
el dia que es va fer
no es va aprofitar
les escoles
per realment
fer una labor
didàctica
referent
al risc
els crios
estaven allí
i responien
a la horda
que tenien
que tancar
les finestres
però bueno
en fi
sense massa
fonament
i llavors
penso
que en aquest nivell
doncs
no hem evolucionat
massa
i és una pena
sí que ha evolucionat
per exemple
els serveis sanitaris
en tant i quant
doncs
ara tenim un servei
d'emergències
en la qual
doncs
hi ha més ambulàncies
doncs
la consciència
del risc
és una cosa
que s'ha posat
ja de manifest
i que bueno
disortadament
hem tingut
accidents
tan bèsties
com els que
de dotxa
de Madrid
i hi ha una sèrie
de coses
que han fet
que s'evolucioni
no?
però
jo clar
a veure
penso que poc
però
des del punt
de vista
que entenc
hi ha altres
països
ho fan
en què els simulacres
doncs
són una cosa
arreglada
doncs
dues vegades
a l'any
un elefant
diríem
a nivell local
i després
a nivell
de cada empresa
a nivell
de cada institució
que hi ha molta gent
aglomerada
i després
els altres
doncs
el fan
el fan
doncs
tots junts
oi?
això seria l'òptim
perquè el simulacre
no té per què ser
perquè realment
passi alguna cosa
al contrari
és a dir
és una mica
dins el model
de gestió del risc
no?
és acceptar el risc
i per tant
com l'acceptem
i sabem que el tenim aquí
posem els mitjans
perquè això
no ens faci més mal
del que ja
doncs
ens podria fer
no fer res
vol dir
en certa manera
negar el risc
és a dir
que no existeix
i per tant
si no hi ha risc
no cal fer res
oi?
llavors
doncs
penso que
en aquest nivell
no estem
prou preparats
perquè en definitiva
per una situació
d'aquestes
mai s'està prou preparat
i voldria dir
que hauríem de tindre
doncs
més
amb això
la gent
a més a més
som d'una manera
que és
saludable
per una part
que és que ens oblidem
de les coses
dures
molt sovint
no?
i penso que
és veritat
que això ja està bé
però hi ha coses
com per exemple
el serrallo
m'explicaven a mi
que recorden
les riuades
i el dia
que van tindre
la riuada
Santa Tecla
i l'altra
i l'altra
doncs
sempre fan
una missa
que és una manera
de recordar
doncs
el RAC
s'ha tingut
completament
oblidat
i jo ho dic
he donat classe
sobre el tema
i tothom
encara
hi ha crios
o sigui
que devien ser
molts crios
ho recorden
ho tenen
a la memòria
no ho hem de veure
com una cosa negativa
és una ensenyança
i per tant
aquesta ensenyança
l'hem d'agafar
i a més a més
l'hem de millorar
perquè realment
és en certa manera
estar preparats
per la supervivència
Jordi
tu creus que
de totes maneres
la gent es comportaria
ara igual
que fa 19 anys
tu que vas veure
tanta gent
uns anant a tafanejar
i els altres fugint
tu creus que
si ara passés
una cosa similar
ens comportaríem
d'una altra manera
no ho sé
jo
des de l'any passat
i potser
ara ho analitzaré
una mica
però des de l'any passat
que
vaig començar
a prendre consciència
d'altres temes
de seguretat civil
per raons diverses
a mi
em va començar
amb el mort
aquell que va haver
a la Plàtum de Berga
després
vaig empalmar-lo
amb l'accident
de la Rambla
i vaig acabar
amb el tema
del nàstic
me va semblar
que
per una banda
evidentment
hi ha
una organització
de mitjans
molt superior
ara
a la que hi havia
en aquell moment
com a primera impressió
és a dir
m'assembla
que hi ha
una altra estructura
organitzativa
ara jo crec
que això és
anar
per darrere
és a dir
ara segurament
quan hi ha
un accident
com el que vam viure
sortadament a la Rambla
o com el que va haver
a la Plàtum de Berga
que enguany
ja ha desplegat
no sé quants
mitjans
se'n va
per darrere
jo crec que hi ha una feina
prèvia
de conscienciació
i per això
ja que ho analitzaria
que per mi
la veiem
el dia que fem
el dia del nàstic
el dia del nàstic
nosaltres teníem
milers de persones
mirant-nos
i pensant
que ens passaria
el que va passar
a Canaletes
és a dir
que hi va haver
un munt de gent
que entra
en una actitud
incívica
vandàlica
i jo crec que no
jo crec que
el que es va demostrar
amb l'actitud
amb una gran concentració humana
evidentment
amb un altre tipus de risc
i per això
dic que ho analitzo
però el que es va demostrar
és que hi ha
una conscienciació prèvia
de saber-se comportar
en un espai
com pot ser
la plaça La Font
la gent
des que es van recuperar
els ajuntaments democràtics
sap com moure's
a un espai
que no té
les màximes condicions
de seguretat
però la plaça La Font
no el té
però se sap moure
d'una manera
tant els usuaris
els ciutadans
com els serveis d'emergència
i això és una conscienciació
que la vas aprenent
a base d'anys
i s'està fent prevenció
d'una manera inconscient
si vols
però la gent
va actuar d'una manera
si vols rutinària
si vols
va afrontant
el dia a dia
jo crec que sap
comportar-se millor
això no treu
que evidentment
any rere any
es vagi millorant
les mesures
aquí el risc
és tan diferent
i és tan difícil
experimentar-lo
que no sé
quina és la manera
no sé si una missa
és la millor manera
però jo crec que
sí que s'havia
s'hauria de retornar
una mica
amb aquest contacte directe
amb parlar-ho
d'una manera
jo crec que s'ha de fer
molta pedagogia
amb aquests temes
a parlar-ho amb normalitat
sí
jo crec que sí
perquè clar
quan hi ha l'explosió
al final sí
ja veurem més sirenes
més ambulàncies
més bombers i tal
evidentment aquesta gent
treballarà d'una manera
excepcional
però
jo crec que hi ha una altra
cosa que és la prèvia
és a dir
quan va haver això de la Rambla
doncs
evidentment va haver-hi
una gran mobilització
de mitjans
però jo recordo
una anècdota
nosaltres estàvem al costat
un parell de treballadors
de l'àrea de cultura
perquè vivim al costat
van baixar
perquè realment feia por
va arribar un sergent
dels Mossos d'Esquadra
ens coneix
dels altres dispositius
d'emergència
i evidentment
nosaltres no tenim
que fer cap servei
però ens van donar
una cinta
i vam tancar una zona
és a dir
hi ha una manera
que t'has anat habituant
jo crec que si aconseguíssim
que el ciutadà
prengués consciència
una mica
recordés d'una manera
com comportar-se
i fos una cosa
que fos menys traumàtica
és a dir
que es veiés
com una possibilitat real
que tenim aquí
i que
hi hagués una manera
d'aprendre
jo no sé si quan se fan
mobilitzacions pel carrer
és la gran solució
però em passa
que és una mica diferent
quan vei pànic
o quan no
deixem-me incorporar
el quart convidat
que ha arribat
que és el president del Port
que aleshores era
primer tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
Josep Antón Burgessé
senyor Burgessé
bon dia
hem tingut aquí
diferents opinions
volíem buscar
això
perspectives diferents
d'aquella nit
vostè des de la perspectiva
de responsable polític
de l'Ajuntament
abans hem escoltat
una gravació
de l'alcalde Josep Maria
Requesens
d'aquella nit
com ho va viure
primer que res
quina sensació
li queda 19 anys
després d'aquella nit
d'en Patrol
la memòria és fràgil
i els temps passen molt ràpid
i per tant
tens pincellades
però jo
si he de dir
del que recordo exactament
i amb més claritat
i amb cosa més impacte
va ser
la feina dels bombers
jo mai havia vist
un incident
d'aquestes característiques
i veure com
un grup de bombers
estava quasi sota
de les flames
a mangueres
i com altres
grups de darrere
de bombers
estaven regant
aquests bombers
això
és el que més
sensació
em va causar
imagineu-se
la imatge
sota quasi
de les flames
uns senyors
llençant aigua
i uns altres senyors
llençant-li aigua damunt
perquè no es cremessin
imagineu-se
aquesta imatge
tan dramàtica
però és que
en les seves mans
estava
que el foc
corregués o no corregués
en les seves mans
estava que
les boles
que tenia
BACF
i les esferes
de propiler
doncs
s'escalfessin
o no s'escalfessin
i ells sabien
el que estaven jugant
més que ningú
d'altra cosa
perquè s'estaven jugant
aquesta és la imatge
i l'altra imatge
que també recordaré
sempre és
la cua interminable
de vehicles
cap a un destí
incert
alguns en direcció
oposada
on calia n'ai
però bé
aquest és un tema
però sobretot
la imatge
que jo crec que
a més és una imatge
de revista
d'aquestes
internacional
del fotopress
una cosa d'aquestes
nosaltres com veiem
allà de la guerra
de l'Iraq
aquests bombers
apagant focs
en els pols
de petroli
doncs
ahir no estaven
tan a prop
no estan tan a prop
els bombers
del que estaven
aquí aquests bombers
apagant la manguera
del RAC
i que estaven
insisteixo
jugant-se la vida
perquè nosaltres
no patíssim
i la informació
de la que disposava
l'Ajuntament
aquella nit
els responsables polítics
de l'Ajuntament
i la que van transmetre
la població
va ser realment
la correcta
era la real
en aquell moment?
el primer que passa
és que
en aquella època
i ara també
els polítics
sostenim tendència
d'anar al foc
on està el problema
doncs allí
tots en el problema
com si anéssim
apagar el foc
nosaltres
però que als mitjans
era diferent
vosaltres ara
estàveu parlant
de què faria la gent
si n'atinguéssim
un altre accident
d'aquests
els temps són diferents
la primera tentació
seria la de
marxar igual
no ens enganyem
però hi ha una diferència
que és que
avui la gent
sí que ja sap
que abans de marxar
com a mínim
agafa la ràdio
i enxufarà la ràdio
i la ràdio
li donarà
respostes
si el sistema
de coordinació
funciona
la ràdio
l'administració
per la via
de les zones
li donarà
instruccions
li donarà
una situació
de la realitat
i instruccions
que la gent
li farà cas
o no
però tindrà instruccions
jo recordo
aquella nit
que les instruccions
en algun moment
quasi que semblaven
contradictòries
perquè el sistema
de comunicació
des de l'incident
a l'administració
des de l'administració
als mitjans
de comunicació
doncs
és complicat
mire
perquè entengueu
al cap d'uns temps
d'un temps
d'aquest incendi
d'aquest atemptat
va haver un tall
de llum
molt espectacular
a tot Catalunya
que es van tancar
les llums
doncs
el que recordo
és el carrer
plat de la Riba
fosc
i que la policia
la Guàrdia Urbana
etcètera
etcètera
no dic
d'aquí
no es podien comunicar
entre ells
perquè en el cas
que marxi la llum
hi ha un sistema
d'autogeneradors
de bateries
que han d'estar
mantingudes
durant el llarg
de l'any
en diferents jocs
de la ciutat
perquè es puguin
connectar
els cossos
de seguretat
per antena
doncs
les bateries
feien un munt
de temps
que no s'havien
carregat
perquè
no estava
en cap circuit
de dir
escolta
mira
el que
potser
havia de fer
aquesta feina
doncs
s'havia jubilat
i tal
vull dir
que els sistemes
han millorat
moltíssim
avui ja
és bastant impensable
que els sistemes
de protecció civil
doncs
deixin de funcionar
perquè marxava llum
per aquella nit
els missatges
a la calma
i dir que la situació
estava controlada
que vam escoltar
eren realment
allò certs
o l'administració
també es va veure
creu
amb la perspectiva
que dóna el temps
superada
jo crec que només
va haver un risc
del que recordo
només hi havia
un risc
que era
va haver
el
el Joan Maria
Arcassens
crec que va ser
li va preguntar
als de BACF
el risc era
que el foc
arribés a les esferes
de BACF
i aquestes esferes
que eren
propilec
crec que eren
o sigui
poguessin fer una deflagació
la deflagació
a veure
si hagués petat
el que s'hagués
carregat
és a tots els que
estàvem per allà
o sigui
no és cert
allò
que hagués arrasat
no sé què
no
hagués arrasat
els primers blocs
de vivendes
de no sé on
les fàbriques
que havia per allà
i haguessin
i tal
però
aquesta sensació
que tenim
de dir
no és que si un dia
peta una esfera
quedarà tot plac
com la bomba
d'Hiroshima
això no és cert
a veure
això no és cert
això és cert
en els deu primers metros
en els 100 primers metros
i tal
ho dic perquè
per desgràcia
o per sort
els edificis
van parant la deflagació
per tant
no és cert
que si un dia
peta una esfera
de propiler
ens arrasarà
fins a Sant Pere i Sant Pau
però
tota la línia
de Torreforta
el Pilar
el Cruze
i parte de Comar
això està
a un quilòmetre
recto
en el cas de deflagació
no queda un cristal
ni una ventana
ni cristal
ni personas
estamos hablando
de varios camiones
de que uno solo
mira hasta dónde llegó
el alfaque
uno solo
hasta dónde llegó
la deflagació
porque no había nada
adelante
yo insisto
y he dicho
que si peta
la esfera
no lo digo
para no de la matina
porque si no
parecerá que
un vecino
si hay un incendio
en la química
pero eso es diferente
estamos hablando
de propileno
de tres esferas
y al lado
de entre vías
no es cierto
y por lo tanto
no se puede decir
no es cierto
que si peta
una instalación
en la química
la más peligrosa
arrasa las viviendas
y queda como la bomba
de erosima
estoy de acuerdo
contigo
hay que matizar
lo que he dicho
es que
en los primeros metros
se llega a petar
aquella esfera
los bomberos
los chafarderos
los políticos
y todo esto
que había allí
habían quedado
desintegrados
y seguro
que las primeras
viviendas
de Torreforta
habrían
también sufrido
los impactos
y los coches
que había en la carretera
que ese era el problema
más grave
es que si hay una deflagración
todos los que estaban
en la carretera
son los que habrían
sufrido
la línea
estaban más seguros
en su casa
para entenderlo
la línea
de la carretera
valentía
yo lo que digo
es que
los mensajes
a la calma
se dieron
los que se podían dar
pero
el sistema
de comunicación
de las administraciones
con la gente
no era el mismo
¿en eso he mejorado
mucho?
porque eso
que lo hemos preguntado
yo eso ya no lo sé
yo creo que no más
yo por eso
he dicho que yo creo
que avui
a ver
vivimos en una sociedad
muy mediática
per tant
la gent
només veiem
per les televisions
els drames
els incidents
els accidents
tot el que veiem
és dolent
i per tant
estem davant
d'una situació
de prevenció
que quan sents un coet
comences a córrer
casi
el que sí que jo crec
en aquest moment
torno al que he dit abans
si hagués
una altra deflagació
com aquella
o un altre incendi
com aquells
la gent
la primera tentació
és la de marxar
però sí que estic convençut
que avui
hi hauria
molta gent
que agafaria
la ràdio
per a ver
què li diuen
i depenent
del missatge
clar
o de tranquil·litat
o d'intranquil·litat
doncs
actuarien
clar
segur
breument
a veure
que es queda
poc temps
yo sigo diciendo
aparte de todo
lo que ya se ha hablado
també
de que hubo
muy buena voluntad
por parte
de todos los sectores
que estábamos
en aquel día
yo me acuerdo
perfectamente
que aquello
el gobierno
subía en la casa
de todos
yo me sentí
muy bien
las cosas
ya hay que decirle
y después de muchos años
decirle también
Valero ahí se comportó
se abrió totalmente
dijo
nos necesitamos
a todos
y ahí estábamos
gente de l'ayuntament
gente particular
veïnanes
todos estábamos allí
ayudando en lo que podíamos
tranquilizando
y eso lo tengo que decir
y yo me siento
satisfecho
por lo menos
sabía
es que nos pilló
a todos
de aquella manera
y todos
arribamos
nadie intentó
hacer nada
con mala idea
ni siquiera
intentar
aprovechar
oportunamente
a nivel
político
ni nada
creo que eso
hay que resaltarlo
y aquella noche
fue una noche
de trabajo
para todos los que estuvimos allí
trabajando en todos los sectores
Rosa
Sí, yo volia
fer varios matitos
i una
que en definitiva
sí que es veritat
que han hi hagut
moltes coses
que han millorat
però no obstant
de vegades
hi ha coses
que costen
de canviar
per exemple
abans
ha fet referència
a uns mitjans
de comunicació
i només
perdó
de comunicació
entre les policies
bé
jo només dic
que fa molt poc
no
el del rac
de
ai perdó
el de l'accident
l'atemptat
a totge
van deixar de funcionar
els telèfons
el sistema
d'emergències
no funciona
llavors
és una cosa
que et diu
ojo
les coses
no és perquè
sí que han millorat
però encara no ho tenim tot
i després hi ha una altra cosa
el que passa és que en el cas de totge
potser va ser el propi govern
que va decidir
desconnectar
les xarxes telefòniques
de mòbils
jo no ho sé
però vull dir que
jo no estic parlant
només del mòbil
per deshabilitar
les trucades
no no
però jo no dic només
des dels mòbils
vull dir que
el sistema
vull dir
ho sé
perquè vull dir
he vist els informes
a través de congressos
hi ha una altra cosa
que és la confiança
de la gent
és veritat
ara la gent
si tu els preguntes
saben
que és un confinament
saben
que han de tancar
etcètera
però hi ha molta gent
que et diu
que no se n'enfia
continua havent-hi
la
la
la
la
desconfiança
i sobretot
amb el cos tècnic
i polític
però molt
no
però aquesta és cultural
i és general
o sigui
la gent no se n'enfia
de ningú
ni del veí
ni de la família
i l'he fet que fa
el no fiar-se
és prevenció
però sobretot
de la de què està en arriba
no
però això és un tema cultural
la culpa sempre
del que està arriba
un llança la brossa
al carrer
i després diu
és que estos mesureros
no
és que la mesura
és que els alcaldes
són sucios
Rosa
preument
que hem d'acabar
i bé
vull dir que
una altra cosa
que estic totalment d'acord
és que no es veu
la part positiva
dels accidents
és a dir
sempre ens expliquen
els víctimes
la quantitat
de destrosses
i tal
però no quanta gent
hi ha hagut al darrere
no
per fer possible
doncs
donar suport a la comunitat
en una situació d'aquesta
i penso que això
hauria de canviar
tu creus que aquella nit
es van fer prou bé les coses
en general
sistemes d'emergència
els sanitaris
van fer
van fer el que van poder
el que sabíem
dins els recursos
que teníem
el que se pudo
però tenint en compte
que el que se sabia
es va fer prou bé
jo ara recordo
una mesura
que segur que no estava planificada
que era
com la gent
va abandonar la ciutat
la policia
va haver de començar
a patrullar
per la ciutat buida
perquè la gent
no entrés a robar
perquè a veure
també tenim lladres
si m'explico
també hi havia lladres
per tant
en algun moment
podia haver
alguna gent
que entrés als pisos
i una altra cosa
era que abans
ha fet esment
els bombers
evidentment
els bombers
no tenien
els tratges
adequats
per fer front
al fons
al foc
i la formació
pot ser actual
tampoc
no
perquè n'hi havia uns
que ara
eren els de la química
que estaven més formats
que els altres
però vull dir
que suposo
que això
hem après
i per tant
aquesta formació
ja s'ha donat
i el agua s'acabó
no tenia tanta agua
en los camiones
i a més
la espuma
se va tindre
que portar de cartell
corriendo
pidiendo por ahí
espuma
y agua
por otros sitios
corriendo
se la jugaron
algunas personas
con los bomberos
también
algunos civiles
de la química
també
suposo que
l'ho comentat
no olvidem
que va ser
un atentat
sí sí
que vull dir
que no va ser
un accident
que tu preveus
en un protocol
però els atentats
són catàstics
però ara
es planifica
i és bueno
ara
des d'aquell moment
és quan tu
a més
en el teu protocol
de possibles emergències
també incorporas
els atentats
a les instal·lacions
però abans no
o sigui
jo no ho dic
que en aquell moment
a ningú se li podia pensar
que el rap estaba desprotegido
totalmente
el Bradman
a partir de esos se protegieron
con cámaras
va ser un atentat
ha habido un avance tecnológico
ya lo he dicho
a nivel de la industria
però sociológicamente
nadie pensaba
que podía haber un atentado
en un rack de tuberías
no?
va ser un atentat
que a més va arribar
pocs dies abans
que hi hagués un altre
mai a Catalunya per part d'Eta
que va ser l'atentat
en di per cor
era l'any
era l'any 1987
va coincidir
a més a més
el dia de la manifestació
de repuls aquí
quan se va fer
el mateix dia
fue la verdad
que una época
unos movimientos sociales
muy fuertes
porque hubo también
una época
muchísimos sectores de Cataluña
que apoyó precisamente
a la europea
precisamente
a la candidatura
de este bien
en fi
y pero fue
para romper
toda la simpatía
bueno
fue todos unos meses
bastante
han passat 19 anys
com qui no vol la cosa
Jordi
ara si haguessis d'entrar
en directe
per la ràdio
faries des d'un telèfon mòbil
i no des d'una cabina
de totes formes
jo crec que
tota la gent
va posar molta il·lusió
tots els professionals
els veïns
les autoritats
i crec que
realment
aquesta sensació
que tothom va fer pinya
això sí que és una sensació
que no hem comentat abans
però crec que sí que és
acabem
acabem així
aquest espai
que ens ha servit
per recordar l'atemptat
d'Eta en Petrol
el 12 de juny
de 1987
Jordi Bertran
Ángel Juárez
Josep Anton Burgassé
Rosa Queralt
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies