Jordi Bertran, molt bon dia. Benvingut.
El Jordi ens acompanya, com és habitual, cada dimarts en aquest espai
dedicat a les tradicions i la cultura popular.
Demà Santa Cecília, patrona dels músics.
Però no parlarem de Santa Cecília perquè ja n'hem parlat.
Una miqueta sí que en parlarem.
Altres anys.
Però parlarem de Rafiloni, que sigui.
Home, una breu referència.
Parlarem de música, sí, sí.
De música perquè, en principi, clar, ja saben vostès que això dels patronatges
i els sants i les santes, doncs hi ha moltes llegendes
i mai ningú es posa d'acord.
En principi, a qualsevol manual, sobretot catòlic,
trobarem que Santa Cecília és patrona de la música eclesiàstica,
tot i que al llarg del temps i per diverses raons
s'ha assumit també com a patrona dels músics en general.
Ara, diguem-ne que la versió més laica
arriba el mes de juny amb la Festa de la Música.
Això és del Jacques Lang dels anys 70, principis del 80.
I que han adoptat els músics, diguem-ne,
que no s'hi troben tan còmodes amb aquest patronatge.
pot ser, o no sé, si això és una versió lliure que acabem de fer ara.
Tot suma, perquè així tenim dues cites al llarg de l'any
per fer celebracions relacionades amb la música.
No ve d'aquí ja.
Jo et deia allò de la música eclesiàstica,
perquè avui el Jordi ens parla d'una institució,
una institució que traspassa el que és el tema religiós,
perquè és una institució també social,
és una de les icones de Catalunya.
És moltes coses.
Sí, és un referent.
Un referent.
És un referent associat a un espai físic
de llarga tradició al país,
que és una muntanya o un massís,
podríem dir que separa pràcticament
la Catalunya nova i la Catalunya vella.
En el fons és una de les línies de separació
que vostès quan van cap a Barcelona per l'autopista
la veuen dibuixada normalment a l'esquerra,
davant a l'escapa de l'esquerra.
I és quan fas aquell comentari
Ui, fa 30 anys que no venim a Montserrat,
n'hauríem de venir un cap de setmana.
Però la silueta la veus.
Qui no fa aquest comentari
quan van cotxar per l'autopista?
El Lluís Riu també deu ser dels que diuen
Mira, fa temps que no venim a Montserrat.
Parlem de Montserrat.
Sí que és una silueta molt característica,
que tan bonica és d'una banda com a l'altra.
Els recomano també que vagin a la Catalunya central,
aquesta Catalunya més antiga, més vella,
i veuran que des de l'altra banda
també és molt bonica la percepció d'aquesta muntanya.
En aquesta muntanya, a banda del paisatge físic,
hi ha la Moreneta,
que podria ser un altre dels símbols,
les icones del país,
aquesta Mare de Déu negra,
que tanta devoció i tanta simbologia
ha despertat en el país,
tot i que sempre dic que és menys celebrada que a Sant Jordi,
però jo crec que té un gran valor simbòlic, si més no.
Sí, però no et pensis.
Potser perquè Sant Jordi
dona aquesta capacitat
de celebrar-se a tot arreu, al carrer,
i sembla que quan se celebra alguna imatge,
o que es representa amb una imatge,
és el lloc on...
Segurament té més ofrenes la Mare de Déu de Montserrat
que a Sant Jordi,
però com a festa cívica,
diguéssim que és més cívica.
Quan fa que no vas a Montserrat?
Depèn del que entenguis per anar a Montserrat.
Si és anar a...
No, anar i trepitjar a Montserrat.
No, no, jo fa dècades, eh?
No, no, jo no, jo molt.
No fa massa temps.
Jo he anat moltes vegades,
però l'última ni me'n recordo.
És que, clar, m'has fet pensar.
No, l'última vista de Montserrat,
no la vaig fer des de Montserrat,
la vaig fer des d'una població propera a Montserrat,
des d'una taulada,
i és impressionant, eh?
Vull dir, és a dir,
veure també la silueta
molt propera, no?,
relativament des d'una tramuntanya propera,
te'n sents molt petit perquè és molt gran,
aquesta, si és realment...
Bé, jo trobo que té un cert encant.
Però vaja, de totes formes,
m'ho pensava que ho preguntaves
per si hi havia o no hi havia devoció en situ,
i evidentment...
No, no, no, i tant, i tant que n'hi ha...
Constantment, n'hi ha dies de diari
i reben moltíssims visitants.
Evidentment és una de les icones
també espirituals del país, no?
Nosaltres avui no parlarem ni de la moreneta,
ni del...
Continuem fent inventari del que podem trobar a Montserrat.
ni de l'espai geogràfic,
sinó que parlarem d'un dels elements
que són en aquest moment
molt associats a aquesta muntanya,
que és l'escolania de Montserrat.
L'escolania de Montserrat,
que va venir l'any passat aquí a Tarragona.
Jo, bàsicament, ho hem fet
perquè precisament demà,
dia de Santa Cecília, patrona dels músics,
doncs els escolans que integren aquesta escolania...
Els estem escoltant.
Els estem escoltant.
Els estem escoltant.
A veure, posa-t'hi, a més.
Oh, que bé, no?
Oh.
El salve, Regina.
Molt bé, molt bé.
Bé, els escolans que escolten
aquestes peces també diàriament a Montserrat,
perquè les s'assàgia molt...
Els oients ens lateran per parlar
i trepitjar aquesta peça,
però, en fi, estem aquí per parlar,
una mica, una miqueta, una miqueta.
o t'i, no?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fiins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
si només s'haguessin mantingut aquestes manifestacions festives
enquilosades i amb una estructura del segle XIV
haurien desaparegut.
És a dir, qui cregui que qualsevol celebració d'aquest tipus
manté una estructura igual que la del segle XIV,
de l'edat mitjana,
això tregui-nos-ho del cap perquè tot ha evolucionat.
Per tant, avui farem una descripció
de què significa l'escolònia que està dins de la tradició musical,
però avui en dia.
I, evidentment, farem referències a coses antigues
perquè són inevitables.
Evidentment, parlem d'una escolònia infantil.
Això vol dir que avui en dia hi ha una sèrie d'infants
que tenen entre 9 i 14 anys
que fan vida diària al propi monestir.
Tot i així, això ja ha canviat
perquè avui en dia d'aquesta cinquantena de persones
que aquí resideixen, ja n'hi ha dues
que han optat per una possibilitat més flexible
que ha establert el mateix monestir,
que és no fer residència.
És a dir, sinó que cada nit van a dormir a casa.
Això és un dels canvis que segurament seran més revolucionaris.
I alguns també van al cap de setmana a casa
i tornen el diumenge, el vespre.
Abans, evidentment, no, al migdia.
Al migdia, exacte.
Al migdia hi ha una de les grans cerimònies importants.
Marxen divendres, si no m'equivoco.
A divendres a la tarda i tornen al que se'n diu la missa
del migdia del diumenge, no?
Bé, en tot cas, aquesta escolònia
no és que siguin uns nens raros
que estan allà custodiats.
No, a més fan els estudis de l'ESO,
que els hi troca els normals,
i estudis musicals d'un nivell importantíssim.
I aquí és la diferència perquè aquesta escolònia,
i aquesta sí que és una, podríem dir,
que és una de les característiques més destacades
de llarga tradició,
doncs ells aprenen dos instruments,
aprenen la tècnica vocal,
aprenen la música de cambra.
Evidentment, estem parlant d'una especialització
en un passat molt concret, que és el musical.
Jo recordo que l'any passat parlàvem
amb el director musical de l'escolònia de Montserrat
i entre altres coses.
Que, per cert, és exalumne.
És exalumne.
I entre altres coses, explicava
que bona part d'aquests nois
després, professionalment,
es dedicaven a la música,
vull dir que seguien la carrera musical,
que en bona part la motivació
que aquests nois s'integressin
era amb l'interès de prendre música.
Sí, però insisteixo que...
Ara, en l'actualitat.
Entenguem que no són pitxos raros.
Antigament, segurament, l'escolònia d'aquest monestir i d'altres,
bàsicament la fornia d'entrada gent que potser l'única manera de sobreviure
en una època en què mantenir la canalla no era fàcil,
era portar algun dels fills a una escolònia d'aquestes,
o en un lloc que, a banda d'educació,
evidentment, doncs tindria...
Un sostre.
Un sostre, no?
Això és una...
Realment, si fes història, si amb aquesta realitat,
doncs ho trobaríem.
Una vegada, recordo, vam fer un programa relacionat al voltant de la...
Recordo malament de la Immaculada,
que vam parlar de los eixes de Sevilla,
que és una mena de...
En aquest cas, un cos de ball,
més que de cançó.
Però que també era una residència...
Exactament, el mateix procés traslladat a la catedral de Sevilla, no?
Home, i això té un cost econòmic per a les famílies, eh?
Tinc entès?
Sí, sí, sí, actualment sí, eh?
Abans els manteníem, antigament,
però avui dia té un cost per a les famílies.
Antigament, diguéssim que l'evolució històrica és una altra, eh?
Evidentment, algú també pot pensar, doncs,
que els ensenyaments són absolutament, doncs, de tipus religiós, no?
Ja ho has dit, és una mica un ensenyament normal,
en què, precisament, on no hi ha, són...
O sigui, els professors no són monjos,
sinó que són seglars, en aquest sentit,
i que és una certa, podríem dir, normalitat.
És a dir, que els nens de la colònia de Montserrat,
a banda de cantar aquestes peces que ens està delactant el Lluís Funzerí...
Oh, el cant dels ocells, eh?
Doncs, jugar a la Playstation ho fan,
vull dir que no pateixin ni jugar a la Playstation.
Juguen a la Playstation, juguen a futbol, mirant la tele...
Aviam.
Sí.
Ara, podríem veure alguna de la...
Saps com es veu així des de fora, si vingués algú de fora?
Un internat amb un prestigi,
en el qual hi ha uns ensenyaments musicals importants.
Sí, sí, sí.
A banda del que és l'ensenyament reglat.
Després, aquí ja s'explicarien més coses, no?
Però, en principi...
Sí.
En canvi, hi ha una cosa, doncs,
que sí que manté molt l'estructura, jo et diria, ancestral de l'escolònia,
que és el timing diari, no?
És l'horari.
Això es permet veure molt bàsicament per les intervencions que ells diàriament fan en els oficis religiosos.
I això és una cosa molt interessant en el sentit de veure que es mantenen uns, entre cometes, horaris,
o uns timing, no?
Que provenen, en el fons, d'una llarga tradició, no?
No arribant a ser la més dura, perquè, doncs, alguna vegada, doncs, podem referir-nos a cants de matines, no?
Per exemple, és a dir, aquests que es fan a trenc d'alba, això no ho practiquen a l'escolònia de Montserrat.
Són gent que normalment s'alleva als nens sobre les set del matí,
que després d'una oreta per esmorzar, dutxar-se i tal, comencen les classes a les normals
i que a la una, com a cluenda del matí, canten la salve, no?
Aquesta peça tan emblemàtica que al migdia, doncs, és un dels punts d'atracció de la monestir de Montserrat, no?
Després hi ha un parell d'hores per dinar, per esbargir-se, i a la tarda hi ha l'intensió musical, no?
És a dir, a les tres de la tarda comença una intenció musical que s'acaba a quarts de sis amb un assaig de l'escolònia,
pròpiament, és a dir, de les peces de l'escolònia, no?
I a les set, aquest assaig té una cirereta que és el cant de vespres, no?
És a dir, a la basílica, la salve i les vespres, en el fons, es marquen molt aquest horari, no?,
del que podríem dir, doncs, l'horari clàssic, no?, de tota la vida, no?, de les cerimonies litúrgiques, no?
Evidentment hi ha moltes més, eh?, si estéssim ara explicant aquí la vida monàstica de Poblet,
de Santes Creus, de Vallbona de les Monges, de Vallbona de les Monges encara avui en dia, eh?,
fins i tot podríem trobar, jo trobo una puresa molt, molt, molt potent, no?
Tot i que a Vallbona hi ha una osteria i s'ho statgen moltes persones i funciona així.
Sí, però la comunitat femenina que hi ha en aquest monestir del Sister és molt impressionant
i realment hi ha una dinàmica de mantenir els camps molt, molt potent.
Però bé, en tot cas, aquí a la monestir de Montserrat sí que hi ha aquesta evidència, no?,
diària per aquests camps que són molt rituals, que marcaven les hores i continuen marcant les hores en el fons, no?
Vull dir, doncs, les vespres no explica molt clar, no?, és el cant de la nit, no?, o d'abans d'anar.
Evidentment després hi ha deures musicals, sopar i, evidentment, a dormir aviat.
Un miqueta al esbarjo una miqueta.
Sí, bé, més o menys va per aquí la cosa, no?
Què podem explicar més?
Bé, evidentment, una de les diferències notables d'aquesta Escolònia entrara al segle XIV
és les gires internacionals que fan al segle XIV, doncs, les gires internacionals poques.
Avui en dia l'Escolònia de Montserrat, evidentment, viatja, hi ha viatjat per Europa, per Amèrica, per Àsia,
i una de les grans diferències és dir, en el fons, s'ha superat una mica el concepte pròpiament funcional de l'Escolònia
i el servei del que pot ser un centre monàstic i se va a una interpretació, doncs, més artística, entre cometes.
Jo recordo que quan vam parlar amb el director de l'Escolònia li preguntàvem el fet que dels joves que abandonen l'Escolònia,
lògicament, quan fisiològicament fan el canvi, els canvia la veu i a alguns els sap com a greu haver d'abandonar l'Escolònia,
perquè, clar, lògicament la veu està educada, és magnífica, però ja és una veu que entra dins d'una altra categoria musical.
Sí, sí, sí, entrem en una altra fase, però vaja, jo crec que el que sí que se desprèn del conjunt de gent que passa per aquest centre
és que hi ha un bon equilibri entre el que seria la tradició musical autòctona i aquest ensenyament que permet després anar a fer moltes altres coses.
Tot cas, hi ha alguns dels elements que també convé destacar, que es mantenen.
Hi ha un que seria la indumentària, ritual, i l'altre fins i tot el propi ritual.
La indumentària d'actuació és aquesta saia negra que tenen, que és la base de la seva indumentària,
i per damunt aquest roquet blanc sense mànegues, que és el que caracteritza d'una manera molt clara els nens de l'escolònia.
Dic nens perquè ningú descarta que en el futur puguin haver nenes, però segurament...
Ens va dir el director que escolanies mixtes no, però que possiblement hi ha altres rumors.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
És a dir que jo recordo, perquè va ser una de les preguntes que li van fer, que ell va dir que sí,
que hi havia uns rumors, que s'estava dient, però que ells en cap cas ho plantejaven.
Vull dir que en tot cas era un rumor que havia sorgit de fora de l'escolònia.
El que passa que clar, temps al temps, no?
Consultin els fòrums d'internet també, però vaja.
Bé, en tot cas, el que sí que és important és veure com aquesta gent, a banda dels cants que comentaven,
mantingut el ritual. Precisament demà té lloc una de les cerimònies més interessants del calendari festiu...
Pel fet de ser Santa Cecília.
Sí, sí, dels Països Catalans, perquè demà a Montserrat s'escull entre els escolanets
un personatge que és dels personatges més excepcionals que hi ha en el corpus festiu dels Països Catalans.
Ens referim a que demà, doncs, ells, després d'una campanya electoral interna,
doncs, escollen l'escolar que farà de Bisbetó.
Demà només hi ha la cerimònia d'elecció del Bisbetó.
El Bisbetó és un personatge del qual sí que n'hem parlat,
que el dia 6 de desembre, no demà, sinó el dia 6,
exercirà durant 24 hores amb el càrrec de Bisbetó.
Però, en el fons, el que realment podríem dir que aquí el nom potser el més correcte no seria,
perquè, com vostès saben, en el monestir hi ha nevats.
Diguem-ne, la màxima jerarquia del monestir.
No sé si la paraula apató seria molt correcta.
Seria allò de Santa Agueda del Cap d'Esa, però un escolanet.
Exacte. Llavors, la cerimònia del dia 6 té una gran càrrega,
solemne, en el sentit que se l'investeix en una mitra,
que és aquest barret que porten al cap, amb el pectoral de Bisbe,
amb un anell de Bisbe, amb un bàcul, que és aquest emblema tan clar,
i presideix totes les cerimònies que fan durant aquest dia.
I sabem el criteri que se segueix per triar el Bisbetó?
És estrictament una votació democràtica.
La vida monàstica, entre altres coses, el que sí que ha tingut és que
alguns dels seus òrgans han estat escollits per sistema electoral
de manera molt històrica.
I, per tant, això no és el que algú podria dir.
Aquí també hi ha totes les intrigues que pot haver en un conclave.
Però no n'hi ha ni intrigues també en el sistema polític de la democràcia.
Evidentment.
Però realment és una fórmula que existeix.
Bé, en tot cas, és una de les tradicions més antigues que pot existir,
avui en dia, als països catalans.
En alguns casos, en períodes històrics més antics,
s'ha documentat que aquests Bisbetons
fins i tot regnaven realment en un període més ampli
que ens enllaça amb allò de les portes del Carnaval
que normalment agafava al voltant de la Diada dels Sants Innocents.
Bé, en el cas de Mantingut és aquest de nivell de Catalunya
i és una mica el que existeix com a romanalla de vells rituals.
En tot cas, sàpiguen que demà ja se sabrà a Montserrat
qui fa aquest càrrec, entre cometes,
escollit democràticament entre els infants de Montserrat.
Bé, i si tornen a passar per l'autopista i veuen les muntanyes
i diuen, ai, hem de venir a Montserrat, vagin,
i si no, en tot cas, també, val a dir que tenen una plana web magnífica.
Sí, no l'hem dit.
Fins i tot, si no m'equivoco, poden visitar,
hi ha molta informació de la biblioteca de l'Abadia.
Hi ha dues, una que és l'abadiamontserrat.net
i l'altra és l'escolania.net
en aquest cas sense Montserrat, escolania.net
o abadiamontserrat.net
Són unes webs molt treballades, molt ben fetes.
Home, és cosa de monestis, ja saben vostès,
que això de la filigrana i la cosa de...
doncs sempre l'han treballat bé, i fins i tot amb les noves tecnologies.
Jordi Bertran, gràcies.
Marxem amb una musiqueta del llibre vermell.
Sí, marxem amb aquesta música magnífica, versió d'aquí?
De la Dharma, en aquest cas.
Home, un clàssic també, eh?
Sí.
Un clàssic contemporani.
Una mica explica aquesta renovació del corpus musical constant.
Com sempre, un plaer, Jordi.
Fins la propera setmana.
Adéu-siau.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.