Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que és de fora, i que això també té una sèrie de connotacions,
a vegades negatives.
I, per tant, en un moment determinat vam considerar que era necessari
tot això posar-ho damunt de la taula, parlar-ho,
i buscar tots els mecanismes possibles per tal de millorar l'atenció
i que aquesta integració d'aquestes persones vingudes de fora
fos el màxim de positiu possible per ells
i pels usuaris que són atesos a la xarxa.
Jo no dic que es vulgui amagar aquesta situació,
però, aviam, hi ha la tendència a ser equivocadament políticament correcta
i no a abordar obertament qüestions que es poden parlar
i que es poden explicar perfectament.
Sempre hi ha aquella por que ens titlin d'alguna cosa
que no ens agradaria si parlem d'aquesta qüestió.
Per tant, ens agrada que afegeixi també aquest aspecte,
perquè a vegades dels professionals de la sanitat,
que ha calgut contractar, perquè hi ha una gran mancança
a determinades especialitats al nostre país,
que pot crear fins i tot, no ho sé si és el cas,
ja ho parlarem, alguna recança entre els pacients autòctons.
A vegades sembla que siguin només els immigrants
que tenen una certa recança
o que tenen un comportament que desconeixen,
que s'ha de tenir quan estàs en un centre sanitari,
però també et pot passar a la inversa.
Aquell pacient de Tarragona de tota la vida,
que de tota la vida l'ha visitat el seu metge
i de cop i volta es troba davant d'un metge
que té un accent diferent i una fesomia diferent
a la qual està acostumada.
Aquest tractament també s'ha de fer, no?
Sí, sí. En concret, nosaltres,
en pediatria en aquests moments,
tots els nostres metges de guàrdia són estrangers.
Són la majoria argentins
i són gent molt ben preparada,
però que, clar, tenen un altre sistema
de treballar a vegades i de tractar la gent
i a vegades una expressió
que per ells pot significar una cosa,
la persona que rep aquell missatge
ho pot entendre d'una altra manera.
i tot això és també un altre vessant
d'aquest problema, d'aquesta problemàtica
existent en la immigració.
Per tant, tots necessitem la nostra dosi
de pedagogia, absolutament tots,
els que venen de fora i els que ja estem aquí.
Com s'estructura aquesta comissió?
Com funciona, Sílvia?
A veure, la comissió, en principi,
és molt embrionària, encara.
portem com en vuit mesos,
més o menys funcionant,
des del novembre, aproximadament del 2005,
i en principi és un grup ampli,
actualment som uns 15 persones,
de tots els estaments de l'hospital,
en representació de tots els serveis
i de diferents professions.
És a dir, metge, les dues direccions,
tant la mèdica com la d'infermeria,
estat, ginecologia, pediatria,
treballadors socials, departament administratiu,
és a dir, hem intentat que tot el que és
fer la representació de l'hospital en petit,
en una petita comissió.
I és un grup, a més a més, obert.
És a dir, que el que brindem
és a tots els professionals
que estan treballant a l'hospital,
que tinguin ganes de treballar
i de donar les seves,
aportar les seves idees,
que puguin incorporar-se en el grup.
El grup, en principi, està establert,
que es reunirà d'una forma sistemàtica
durant quatre o cinc reunions anuals
i després es divideix en petits subgrups
que ja treballen un tema específic.
I, doncs, en principi,
tenim ara mateix diverses línies endegades.
Dos d'elles han sigut
la preparació de grups focals,
que són grups de discussió,
on el que pretenem és descobrir
realment què pensem.
els professionals sanitaris
d'aquest fenomen que tenim entre mans.
I quines són les nostres percepcions,
les nostres vivències,
les nostres experiències
respecte a aquesta nova etapa
que estem començant a viure.
Això ja està pràcticament
a mitja realització.
Demà, si no m'equivoco, no, doctor?
Tenim un grup focal
amb 17 membres de l'hospital,
dirigit per un especialista
de la Universitat de Rovira i Virgili,
que farà una mica de moderador del grup
i el liderarà.
I nosaltres, pròpiament,
els membres de la comissió actual
també van passar per aquest grup de discussió.
Hi ha altres línies endegades,
com són tot el tema de l'adaptació
de material divulgatiu i explicatiu
sobre, bé, sigui una malaltia,
bé, sigui una tècnica
que pretenem lligar amb diversos idiomes.
I, doncs, per això tenim la col·laboració
del Consell Comarcal
des del Departament de Pla d'Immigració,
amb el qual tenim una estreta relació.
També estan, evidentment,
convocats en aquesta comissió
que hi ha actualment d'interculturalitat.
Mediadors culturals, m'imagino.
En principi, és el servei de traducció.
I després, sabem que la línia
que està endegant també
el Servei Català de la Salut
té una proposta, no?,
en principi, de poder utilitzar
i canalitzar tot el tema
de la mediació intercultural.
I sé que s'està freguant
i s'està acabant de lligar
des del que és el Departament de Salut.
Sí, per l'any que ve.
El tema del mediador cultural
el tindríem, si tot va com esperem,
per l'any que ve.
O sigui, que l'hem sol·licitat
per tindre'l
pel proper any.
Clar, perquè, en principi,
diguem-ne que una actuació pràctica
de tot aquest conjunt de professionals
aniria des de l'assistència primària
en consulta,
a l'àrea bàsica de salut,
fins a l'hospitalització,
en qualsevol dels àmbits
de la cobertura sanitària.
Sí, sí.
Hem començat actuant,
com ha dit la Sílvia,
amb diferents fronts
i potser el més significatiu
i el que es veu més
és amb el front de la informació.
Sobretot en la informació
referent al nadó.
Hi ha moltes dones
que venen a tindre part
a l'hospital
i que llavors, quan surten,
tota la informació que nosaltres donem
és les recomanacions
per cuidar el nen,
per les vacunacions,
tot ho tenim escrit
amb el nostre idioma en català.
I llavors hem fet un esforç
conjuntament al Consell Comarcal
per tot això traduir-ho
a les llengües més habituals
de la gent que ve,
que hi ha una gran proporció
que són gent marroquina.
del Magreb.
Sobretot al Baix Penedès
hi ha Baix Penedès i Tarragones,
però potser més significativament
al Baix Penedès.
Totes aquestes persones
fem aquest esforç
per tal que tinguin
aquesta comunicació
i aquesta informació més...
S'està fent un esforç,
però jo m'imagino que el dia a dia,
perquè ja fa temps
que aquesta situació,
aquest fenomen de la immigració
s'està experimentant,
ha comptat molt el sentit comú
i les ganes dels professionals
que s'han trobat
en determinats moments
amb determinades problemàtiques
que han hagut de resoldre.
Aquí és on suposo
que l'aposta en comú
de tota aquesta experiència
ha estat de les coses
més enriquidores.
A vegades,
el que dèiem,
els nadons,
el tema de ginecologia,
potser són les parts
més sensibles
o més vulnerables
a les sensibilitats
de les persones,
que sigui un home
o una dona
la persona que atengui
aquella persona.
Hàbits
de tenir cura dels nadons
que potser
tota la vida
aquestes persones,
aquestes dones
ho havien fet
d'una manera
i ara és d'una altra.
El fet de compartir
un mateix espai,
una mateixa habitació
amb altres dones d'aquí
i que pugui crear
en principi
o no
una certa problemàtica
per en dues parts.
No sé,
totes aquestes qüestions
són les que s'han de resoldre
al dia a dia.
Totes aquestes qüestions
diàries del dia a dia
i que és un anecdotari
que donaria
per escriure
gairebé un llibre,
les anècdotes aquestes
de l'home
que no vol
que un ginecòleg
atengui la seva dona
sinó que vol que sigui
una dona.
Aquí la societat d'acollida
s'ha de mantenir ferma,
no?
Sí, sí, clar.
S'ha de mantenir ferma,
de dir, no, no,
escolti,
la seva dona
tindrà una assistència
sanitària
magnífica
com totes les dones
siguin d'allà on siguin,
però si aquí està
de guàrdia
és un senyor ginecòleg,
serà el senyor ginecòleg.
Al principi,
de totes formes,
ells ho solen demanar,
però si des de l'hospital
es planteja
que actualment
o en aquell dia de guàrdia
no hi ha cap dona,
generalment,
a excepció d'algun cas
puntual
i jo diria
que més aviat aïllat,
tampoc hem tingut
greus problemes
ja hi ha hagut
un augment de natalitat,
us ho sabem,
per la presència
d'aquestes noves famílies.
Exacte,
incideix clarament
que aquest tipus,
els immigrants
són gent que tenen
molta més,
bé,
tenen més fills,
no?
Clar,
si un home es passeja
per una planta
on estan les dones
que han donat llum
o està a la planta
de pediatria,
veu que hi ha
un percentatge
pels passadissos
molt alt
de persones
que per la seva fesomia
ja veus
que no són d'aquí
que han vingut de fora.
A l'hora d'hospitalització
que hi ha una distància
molt curta
entre els pacients
i que òbviament
les persones
doncs estan
a la mateixa habitació
independentment
del seu origen,
aquí es pot crear
algun tipus de conflicte
o es crea
algun tipus de conflicte
o són casos puntuals
i anecdòtics
i en cas que és així
jo m'imagino
que està aquesta mediació
de bona voluntat
del propi personal
de l'hospital,
no?
A veure,
una mica va per aquí,
no?
El que deies tu,
Iolanda,
que realment
pensem que ens hem de preparar,
hem de poder entendre
també la cultura
del nou vingut,
doncs a vegades
per acabar de llimar
aquelles espereses
que doncs
de la quotidianitat
del dia a dia,
doncs ells
per la seva manera de fer
la tenen
totalment interioritzada
com nosaltres
la nostra manera de fer,
no?
Llavors si el personal sanitari
està preparat
i està format
i és capaç
a vegades
doncs de fer de pont,
no?
Entre les famílies autòctones
i les famílies
nou vingudes
que comparteixen
un espai molt reduït
i som capaços
doncs
d'acabar de llimar
aquestes petites
encontronades
que a vegades
sí que solen tenir
perquè evidentment
venen d'espais
culturals molt diferents,
de pràctiques
molt diferents,
de ritos molt diferents
i bueno,
doncs a la població
autòctona
realment
tampoc tenim
ni interioritzats
ni tampoc tenim
per què saber-ho,
no?
A vegades
llavors si el professional sanitari
que està al mig
doncs té aquesta formació
prèvia
doncs jo suposo
que acabaríem
d'ajudar,
no?
a fer aquesta integració
d'en dues parts
perquè al final
cap ha de ser
tant de la població
autòctona
com de la població
no vinguda,
vull dir,
hi ha d'haver un esforç
per les dues parts,
no només d'una,
jo penso que,
o almenys
soc d'aquesta filosofia,
que o ens intentem
integrar tots
des d'una banda
i des de l'altra
si no,
tampoc podrem treballar mai.
Però el que dèiem,
mantenir fermes
les normes
que regeixen
per tothom,
els que han vingut
i els que som aquí,
no vol dir
que som aquí
i complim les normes,
que sovint
no les complim,
sinó doncs aquesta,
a vegades
el doctor Mercaderia
hi ha molts exemples,
a vegades sents,
no, no,
és que clar,
venen i es posen
30 persones
a l'habitació de visita,
bé, doncs en tot cas
s'ha de dir
que hi ha un horari
i que hi ha d'haver
un nombre de persones,
segur que hi ha moltes persones
aquí que també han rebut
un grup molt obrit
de persones de visita,
no?
Sí, sí.
No tenir por d'aquest,
no és que en titllaran
de xenòfob
si dic que hi ha
aquesta norma,
si s'intenta una mica
que imperi el sentit comú,
jo ara estava buscant
un exemple
del que seria
una norma
i una norma
doncs seria
doncs tindre una llum
pilot a l'habitació oberta
i no tancar
completament la llum,
no?
I el que ja no seria
una norma
diguéssim sanitària
seria doncs
el tindre doncs
un crucifix a l'habitació
que això doncs
ens n'hem trobat
amb alguna problemàtica
amb algun pacient
immigrant
doncs que dius
escolta'm jo no vull tindre
un crucifix a l'habitació
i això clar
no és una norma sanitària
i diferent
però el que dius tu
les normes sanitàries
o les normes de funcionament
s'han de complir
aquí estàs forçosament
independentment
de les connotacions culturals
que
si s'ha de practicar una cura
el pacient
ha de sortir tothom
de l'habitació
és igual que estiguin
de visita o no
i a vegades pot haver-hi
algú que diu
clar això m'ho diu
perquè jo soc estranger
no escolti
és que tothom
ha de sortir
quan és això
com vau resoldre
el tema del crucifix
si es pot saber
o si ho recordeu
no és fàcil
en algun cas
en algun cas
ha desaparegut
el crucifix
i
sí
en fi
situacions complexes
no és fàcil
però tampoc no és tan complicat
com sembla
jo penso que la voluntat
i les ganes
de treballar
en una línia
doncs
d'aquestes característiques
penso que fan
que tot sigui
molt més fàcil
el que passa
que tot passa
també per l'esforç
a vegades del personal
de treure temps
d'on no hi és
i a vegades
les dificultats
poden vindre per aquí
però
a veure
hi ha un pla de formació
també a l'hospital
que ara el mes d'octubre
s'engega un curs
prou maco
vull dir que
a veure
que les línies
també de l'hospital
són les d'afavorir
precisament
doncs que el personal sanitari
es formi
que el personal sanitari
doncs
vagi integrant
també
sí
conegui les diferents realitats
perquè també són molt diferents
dels diferents
col·lectius
d'immigrants
perquè doncs
aquí per exemple
potser no tenim
no tenim el volum
de paquistanesos
i tal
que existeix
per exemple
a Barcelona
la zona antiga
de Barcelona
aquí tenim més
però no és el mateix
el col·lectiu
de paquistanesos
que dels magravins
exacte
no és el mateix
el col·lectiu
de paquistanesos
que els magravins
que els senegalesos
que és un altre col·lectiu
amb unes altres costums
i amb unes altres
connotacions
sanitàries també
perquè doncs
sanitàriament
doncs bueno
la tipologia
també
de malalties
a vegades
es modifica
en funció
del lloc d'origen
és que ara penso
per exemple
el tema
que siguin persones
doncs
que per raons de feina
a vegades
són poblacions
i col·lectius
molt itinerants
els tractaments
les medicacions
tot això també
deu ser complex
les vacunacions
les vacunacions
també és important
és un tema important
perquè doncs
depèn de quin origen
el tema
de les vacunacions
és més deficient
que amb altres
i llavors això també
t'obliga estar
més amatent
en determinades malalties
però això ja seria
un tema molt tècnic
mèdic
per la vostra experiència
són les mares
fonamentalment
les que s'interessen
per totes aquestes coses
les que intervenen
directament en la cura
dels fills
i no pas els pares
si parlem
de la comunitat
magravina
per exemple
per la vostra experiència
per exemple
la mare
el problema
de les mares
magravines
el major volum
almenys que tenim
a l'hospital
ens centrem
sobre l'experiència
de l'hospital
de Santa Tegla
perquè clar
si no seria
les mares
el problema
és que no parlen
castellà
llavors
la interlocució
amb el professional
però són elles
les que tenen cura
de les criatures
no pas els pares
a casa sí
però qui dona
o qui ve a l'hospital
a rebre el part
de mèdic
és l'home
o interlocució
és amb el pare
amb l'home
directament
bé sigui un fill
bé sigui varó
les nenes també venen
si són
si són nenes també
són nenes sí
però el problema
la mare com a figura materna
està
si pot
perquè si no té cura
dels altres fills menors
a casa
llavors el problema
sobretot amb la cultura
ara
ens trobem amb els menors
a l'hospital
que estan sols
tan sols
i aleshores
el que passa
que el tema de l'idioma
potser el tenen més superat
perquè a l'escola
fan un aprenentatge
molt ràpid
i les segones generacions
canvien
la manera
i el concepte
d'entendre
la nostra cultura
el paper de la dona
sobretot
parlant amb
amb gent
que ja ha nascut aquí
que són de famílies
evidentment àrabs
i que practiquen
l'islam a casa
però que han nascut aquí
i estan estudiant aquí
a la universitat
quan parles amb ells
realment la figura
sobretot per exemple
la del rol femení
és molt diferent
a la de els seus progenitors
que tenen sobre la dona
per exemple
vull dir que jo penso
que les segones generacions
ajudaran
que tot el procés
sigui molt més fàcil
jo penso homes
pacients masculins
dels quals hagi de tenir
cura una dona
des d'una metgessa
fins a una infermera
a vegades també pot dificultar
el que és
el dia a dia
de l'hospital
pel paper que deies
de la dona
si parlem
dels professionals
que són de fora
els que són d'aquí
o els que hi ha
els veïns d'aquí
en general
reaccionem bé
o us heu trobat
algun moment de
no sé
hi ha el top i de persones grans
potser són les més susceptibles
en aquest tema
o no
quan es troben davant
d'un metge
que és de fora
sí, sí
jo diria que
hi ha una clara preferència
també tenim les nostres coses
hi ha una clara preferència
sobretot
i sobretot
per part de la gent gran
per ser atès
per un professional
el meu metge
de tota la vida
el meu metge
de tota la vida
i si no
aquest xicot parla
diferent
parla català
o parla castellà
però si ja quan senten
que parlen
sud-americà
castellà
diguéssim d'allí
amb accent
amb accent sud-americà
llavors ja es posen
els hi fa més repelús
i què feu?
no tenim grans conflictes
però
són casos puntuals
lògicament
són manifestacions
de
ai no m'acaba de fer
i després
fan la visita
queden satisfet
escolta
doncs no està malament
no?
malgrat que
a vegades
és aquell comentari
que sents
com
si es dona aquest cas
més extrem
de dir
jo no vull
que em visiti aquest metge
sisplau
que em pot visitar un altre
no hi ha problema
què feu?
normalment accedim
accediu
que visiti un altre metge
però això ho faríem
en tots els casos
clar
vull dir que en principi
sí que no és només
parlar del tema
de la
clar
la persona atesa
té un
determinat
dret
a escollir
de fet
quan hem parlat
alguna vegada
dins d'aquest espai
dels drets dels malalts
un d'aquests drets
que contempla
i que a través de l'hospital
ho faciliteu
és que ell s'entra
i fins i tot demanar
una segona opinió
sempre i quan estigui justificat
esclar vull dir que està
intradins dels drets
que tenim els usuaris
de la sanitat pública
doncs hi ha molta feina
amb aquesta comissió
Déu-n'hi-do
ara dieu
que faria
parlaves d'il·lusió
d'aquestes jornades
que fareu a l'octubre
això fem
això
bé
ja ho ha dit
la Cidóvia
que ho fem
estem fent
el grup focal
que ho fem
amb un acord
de col·laboració
amb la Universitat
de l'Ubri Virgili
una miqueta
per donar-li també
aquesta connotació
científica
de fer la cosa bé
i que la manera
d'extreure
les dades
la informació
sigui la correcta
i estigui ben feta
per tal que després
també les conclusions
siguin vàlides
i amb això
ens ajuda
el professor Boada
de l'Universitat
de l'Ubri Virgili
amb el qual
hem tingut
un parell de reunions
ara vindrà
demà
passat demà
i el que fem
és posar professionals
a la taula
a seure'ls
i a dir
cada qual
sota la seva tutela
i traient després
ell les conclusions
doncs allí
cada qual
doncs expressa
les seves sensacions
els seus sentiments
les seves
solucions
possibles
etcètera
cal difondre
en valors
que estiguin relacionats
amb una bona acollida
després cadascú
òbviament
és lliure de pensar
el que vulgui
però en tot cas
en primera instància
és la comunitat
dels professionals
de la sanitat
que fan aquest pas
però també els usuaris
hem de posar
de la nostra banda
perquè aquesta convivència
no grinyoli
no es distorsioni
afegim alguna cosa més
ho dic perquè
tindrem ocasió
de tornar a parlar
perquè és una comissió
molt dinàmica
tal com heu explicat
què et sembla
Silvia
podem afegir alguna cosa
més així
a modus de conclusió
jo em quedaria
amb això que deies
la il·lusió i les ganes
i la bona participació
i acceptació
que ha tingut el programa
a l'hospital
vam fer una primera inauguració
perquè vam donar
a conèixer
tot el personal
de l'hospital
que es presentava
i que s'endegava
a la comissió
hi ha un grup molt dinàmic
hi ha un grup molt dinàmic
i que ara explicaré
una anècdota
que m'ha passat aquest dematí
que és un metge
que li hem dit
perquè vingui demà
a aquesta reunió
i és un metge sud-americà
és un metge argentí
i llavors
jo no l'havia avisat prèviament
i avui aquest dematí
he trucat
i diu
escolta'm
que jo
a veure
jo ja fa molts anys
que sóc aquí
jo sóc argentí
però fa molts anys
que sóc aquí
per tant jo no tinc problemes
o sigui que
ho dic en el sentit
que inclús
pels propis metges
immigrants
els hi costa
a vegades
d'entendre
per què es fa això
vull dir
que és una pedagogia
permanent
que hem de fer
a l'hospital
el dir no
amb aquesta reunió
hi vas
no perquè siguis immigrant
no perquè pensem
que no estiguis integrat
sinó perquè ens ajudis
entre tots
parlant
aportant idees
que tots
puguem donar
una millor assistència
a aquesta gent
i que la gent
tingui una bona assistència
el problema és
fins a quan
ets considerat
immigrant
a vegades
vols estar
aquesta dialèctica
fins quan
ets no vingut
que són dos anys
tres
quan
on està el límit
doncs aquí també
nosaltres tenim dificultats
tot això ho hem de començar
a llimar
si volem fer
una sèrie d'enquestes
clar si haguéssim de fer llistes
d'avisem els immigrants
i avisem els que no
en el cas d'aquest metge
argentí diria
escolta
jo no sóc immigrant
o sí
a partir de quins criteris
exacte
això costa
encara estem en aquesta
la dinàmica de dir
bueno
on talles
ningú ha dit que fos fàcil
tot plegat
però en fi
és el que dèiem
és la finalitat
hi ha iniciatives
doncs moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en doctor Josep Mercader
director de l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla
Sílvia Arroyo
treballadora social
continuarem parlant
i anirem coneixent
més detalls
de l'evolució
d'aquesta comissió
de millora
de la interculturalitat
gràcies
bon dia
bon dia
moltes gràcies
gràcies