3 minuts, un quart d'una del migdia,
ens recuperem al punt de lectura
amb un dia i un horari
diferent del que era habitual la temporada
passada. A partir d'aquesta setmana
i al llarg de la temporada, el punt de lectura
arribarà després de les 12 del migdia
els dijous en rigorós
en directe amb Jordi Tinyena
al que tornem a saludar. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia. Sembla que no hagi passat el temps, no?
Sí que ha passat, sí.
A mi sí que m'ho sembla. Som uns mesos més vellets.
No, no, és que...
Llavors jo estava a punt de fer vacances
i ara em queda un any. També és veritat,
també és veritat. Ja ha començat
el curs escolar Jordi Tinyena, professor,
escriptor i també
persona activa dins del col·lectiu
d'escriptors del Camp de Tarragona.
Avui fixarem la nostra mirada,
ja saben que el punt de lectura
en principi està obert a parlar de qualsevol
fet que tingui a veure
amb la lectura, amb els llibres,
però que té una preferència
i posa l'accent fonamentalment
els escriptors del Camp de Tarragona.
Els que tenim ara,
els que hi han hagut,
i també ampliem a vegades aquest espai
i parlem d'escriptors en llengua catalana,
alguns molt antics
que estan oblidats en bona part,
i també els recuperem
des d'aquest punt de lectura.
I estem d'enhorabona
perquè el que són els mitjans de comunicació local,
aquí a la nostra demarcació,
estrenaran un nou espai
dedicat al món del llibre i dels escriptors.
Això és per estar d'enhorabona
a tots aquells que ens agrada la lectura
i els llibres.
En aquest cas, serà a la televisió de Reus,
no, Jordi?
Sí, a la televisió.
És freqüent.
Els programes de televisió de llibres
són molt escassos, en general,
i a les televisions de la zona...
Més encara.
Més encara.
Per tant, estem, efectivament,
molt d'enhorabona.
Jo penso que,
amb els últims 4 o 5 anys,
la veritat és que
la presència del món de la literatura
i dels escriptors del Camp de Tarragona,
als mitjans de comunicació,
doncs ha donat un pas importantíssim.
És a dir,
una mostra és, naturalment,
aquest programa mateix,
que ja fa, doncs,
aquesta serà la quarta temporada.
La quarta temporada.
Però també hi ha hagut col·laboració
per part del Punt Diari,
que ha permès que també
cada setmana es publiqui un article
parlant de literatura.
També el diari Tarragona,
que mensualment dedica
algunes pàgines,
un parell o tres de pàgines a això.
I ara ens quedava,
ens quedava,
teníem la premsa,
teníem la ràdio,
ens quedava la televisió.
I va haver-hi,
en el seu moment,
al començament,
quan es va posar en marxa tot això,
hi va haver-hi un intent
de fer-ho
amb el que llavors era
Més Tarragona,
potser encara no es deia,
sí,
no, perdó,
el Més Tarragona.
El que era la televisió local de Tarragona,
Tarracovisió,
Més TV.
No,
Tarracovisió ja no,
el Més TV,
sí.
Però allò no va acabar de collar
perquè no vam trobar finançament
per tirar endavant.
I ara sí que s'ha trobat finançament.
Bé,
finançament públic,
sí,
ara es tracta d'una iniciativa
del Canal Reus
que ha buscat patrocinadors
per tirar endavant
i ha trobat,
doncs,
inicialment ha trobat
l'Ajuntament de Tarragona,
que jo crec que,
més enllà de les crítiques
que pot suscitar la política...
Que la suscitarà,
ja ho saps, no?
No, no,
però no em reflexo el programa,
em reflexo...
No, no,
el fet que es facin
una televisió local de Reus
i que patrocinï l'Ajuntament de Tarragona,
vols dir?
No,
jo crec que això no ha de suscitar cap...
Vaja,
em sembla que no.
Perquè la televisió en principi
no es veu només
a la ciutat de Reus,
lògicament.
No, jo em sembla que això
seria una pejanada
que algú comencés
a discutir coses d'aquestes.
No,
jo el que volia comentar
és que,
més enllà de les crítiques
que pugui suscitar
determinades polítiques
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona,
que, evidentment,
les ha de suscitar,
perquè això és la vida social
de qualsevol comunitat,
en el camp de la cultura
i, més en concret,
en el camp de la literatura,
doncs,
l'Ajuntament de Tarragona
ha fet una feina molt bona
i, de fet,
l'explosió
d'activitats literàries
de la ciutat...
Mira, hi parlàvem
amb la Rosa Comas
de la tardor literària...
Clar,
es fa sota l'empara
i sota el paraigües
econòmic
i organitzatiu
de l'Ajuntament.
Per tant,
aquest és un pas més
perquè l'impuls
del programa de televisió
està fet
per l'Ajuntament de Tarragona
i, després,
ho patrocinen també
altres entitats públiques
com és l'Ajuntament de Reus,
lògicament,
la Diputació de Tarragona
i la Fundació
de Caixa de Tarragona.
I una entitat privada
que és l'Apellc,
l'Associació de Professors
de Llengua Catalana.
Que també tindreu,
com cada any,
la vostra presència
a la tardor literària
a Tarragona
amb unes jornades,
unes rutes literàries,
unes coses...
En fi,
ja en parlarem.
Tinta Negra es diu,
és bonic el nom.
Sí,
és un programa curt,
els programes de literatura
no han de ser massa pesats,
no han de ser curts,
i és un programa
de format variat,
és a dir,
té tres parts,
una primera part
que és un reportatge,
per exemple,
el que es va emetre,
el primer que s'ha començat
a emetre aquesta setmana,
el dimarts.
Ja s'ha més.
Aquest dimarts passat
es va emetre el primer,
i llavors amb aquest primer,
per exemple,
el reportatge era
sobre els contes-comptes.
Després hi ha
una entrevista
d'un escriptor,
que en el cas
de la setmana anterior,
aquesta setmana,
ha estat el Magí Sonyer,
i després hi ha
la recomanació
d'un llibre
que la fa
alguna persona
coneguda
de la demarcació,
que en el cas
que ens ocupa
d'aquest dimarts
ha estat l'Oriol Grau.
Què recomanava,
te'n recordes?
Recomanava un llibre
de teatre.
No recordo el títol,
però recomanava
un llibre de teatre.
No una obra de teatre,
un llibre
que parlava
sobre el teatre.
No me'n recordo
del títol.
Molt bé.
Doncs escolta,
desitjar el millor,
tot el que siguin
propostes
que costin
a la ciutadania
de forma imaginativa
i bé
i fresca
al món del llibre.
Doncs són benvingudes.
És una sèrie,
no ho sé ara
amb exactitud,
si són 15 o 16
o 13 dimarts
que hi haurà presència.
Els horaris
es passen
amb multidifusió
i llavors
es passen
amb una seqüència
que són
les 2.35,
les 4.35
i les 21.35
tots els dimarts.
Doncs no ens ho perdrem, eh?
I es repeteix
els dissabtes
a les 10,
a la 1
i a les 7.30.
Hi ha oportunitats.
Tu quan surts?
El dimarts que ve.
Dimarts que ve?
Dimarts que ve, sí.
Dimarts que ve hi ha un...
Com entrevistat?
Com entrevistat.
Com entrevistat.
Sí.
hi ha una...
El dimarts que ve
hi ha un reportatge
sobre les accions poètiques,
hi ha una entrevista amb mi
i hi ha una recomanació
a lectura del Banach,
del president del Parlament.
Parlaràs del Marcant?
No ho sé.
Et preguntarà pel Marcant, segur.
Sí que ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Bé, això de les teles
tu ja has anat pels puestos,
ja saps com funciona.
Per cert,
què tal el Marcant
en quant a lectures
i vendes i...
De vendes això
ho sap l'editor
i fins que no
líquida una vegada a l'any,
com ja t'he comentat alguna vegada,
els autors saben poca cosa.
De comentaris,
els comentaris han estat
en general bons.
N'hi ha hagut alguna crítica
no amable,
alguna n'hi ha hagut,
però en general
l'han estat.
A nivell de mitjans de comunicació.
Sí, a nivell de mitjans de comunicació.
Alguna n'hi ha hagut,
però en general
han estat bones.
En quin sentit
es feia aquesta crítica negativa?
És d'interès personal,
i ho dir,
per saber...
No, doncs,
considerava que
era inversemblant
l'arrencada de la novel·la
i que llavors
es construïa la novel·la
sobre un cas
molt poc creïble.
De totes maneres,
a veure,
no fa encara
10 o 12 dies
que el Bujo
ha reconegut
l'existència
de persones secretes
pel món,
així que
no hi ha gent
inversemblant
que em perdoni
aquella persona.
Es podria admetre
qualsevol crítica,
però el fet
que sigui inversemblant,
tal com està al pati,
no ho crec.
Jo he sentit
crítiques molt bones,
a més,
li comentava al Jordi
a títol personal
que aquest estiu
en programes
d'aquests d'estiu,
doncs,
alguna que altra crítica
molt positiva sentia.
I no parlarem més
perquè és com
és allò de
no, no parlem...
No és com aquell
que deia
jo vinc a parlar
del meu llibre.
El Jordi fa tot el contrari,
diu jo no vull parlar
del meu llibre.
Jo vinc a parlar
de l'Edat Manyer.
De l'Edat Manyer
perquè és un dels noms
propers
de la nostra literatura
i de la literatura
en general
que encara no ens havia
acompanyat
en aquest punt de lectura.
Fixin-se,
i encara tenim molts autors
per tractar
al llarg de l'any
hi ha molts noms,
moltes persones
que escriuen.
L'Edat Manyer
propera, molt activa,
molt col·laboradora.
I tant.
L'Edat Manyer
no ha sortit fins ara
perquè és un home
tan rigorós
a l'hora d'escriure
que és poc mediàtic,
està poc a l'aparador.
No és un home
que publiqui
molt seguit
i per tant
entre un llibre i l'altre
passa molt de temps,
algun any,
més d'un any,
més de dos
i llavors, esclar,
no tens mai l'ocasió
de referir-te a ell
si no és en general.
Va ser el darrer
homenatjat
podríem dir
en la trobada
d'escriptors
del Camp de Tarragona
en l'última ocasió
que...
Efectivament,
per això vull començar
amb ell
perquè volia acabar
amb ell
l'any passat
justament
perquè era quan
havia estat
ell el protagonista
de la trobada
d'escriptors
de la temporada passada
i al final
no ho vam fer
el programa,
no sé si te'n recordaràs
que hi havia un programa
que jo em vaig despistar
i em vaig pensar
que en quedava un
i no quedava
i se'n va quedar
a la cartera
per tant...
Els artistes són ells.
volia començar
amb ell
perquè me'l vaig deixar
me'l vaig deixar
doncs avui parlem
de l'Adam Banyer
jove escriptor
malgrat que
Déu-n'hi-do
ja fa temps
que va pel món
podríem dir, no?
Sí, poeta sobretot.
Ha escrit també
narració
però jo crec
que a ell li agradaria
que diguéssim
que és poeta
i jo crec que ho és
més que narrador
fins i tot
quan fa la narració
se la fa
des d'una perspectiva poètica
parlarem ara
però...
Molt bé
doncs què hem de dir
primer que tot
és una persona
que professionalment
es dedica a l'ensenyament
com bona part
dels escriptors
és ensenyant
sí, en aquest país
la literatura
professionalment
com a activitat
remunerada
no és fàcil
dedicar-se
llavors
la majoria
dels literats
doncs són professors
o són periodistes
o
en fi
tenen una professió
a banda
és nascut al Morell
és nascut al Morell
és jove
està casat
amb criatura
i és un home
que escriu molt bé
molt i molt molt bé
està molt ben considerat
sí
és que és veritat
que escriu molt bé
és un d'aquests poetes
de totes maneres
jo he de dir-ho de seguida
és un poeta difícil
és un poeta
pel qui li agrada
realment
que el sorprenguin
i que li posin
un repte al davant
de llegir
però ell ja ho diu això
que la seva poesia
requereix un esforç
que és compensat
si ets amant de la poesia
un esforç que es compensa
amb la lectura de l'obra
el Magí Sunyer
amb l'article
que li va dedicar
a l'Opuscle
quan es va fer la trobada
parlava de trobar clus
que és un terme
que s'hi diu molt
trobar clus
és un terme
que es feia servir
que fem servir
per parlar
de la poesia
trobaduresca medieval
no?
i parlem d'un trobar
d'un cantar
d'un fer poesia
més senzilla
més lleu
més amable
i d'un trobar clus
tancat
clos
no?
difícil
en el qual
doncs requereix un esforç
perquè el poeta
a més a més d'explicar
una cosa
la vol explicar
d'una manera
que no sigui vulgar
que no sigui habitual
que no sigui directa
doncs bé
l'Adam Mañé
és d'aquesta
d'aquesta
corda
d'un tipus de poesia
molt de concepte
que juga molt
que li agrada jugar
a buscar
la paraula estranya
que li agrada jugar
molt
amb els sons
amb la literació
amb la repetició
de sons
amb l'enfrontament
d'aquests sons
vull dir
és una poesia
que dona
grans satisfaccions
al lector
però que
no és per tothom
és una poesia
que requereix
una certa
expertesa
sí
es tracta de poesia
que juga molt
amb la brevetat
amb l'enginy
amb el joc de paraula
i per tant
això
col·loca el lector
en un repte
constant
és a dir
jo sé que m'està explicant
alguna cosa
i he de trobar
quina és la cosa
que m'està explicant
i després
a més a més
m'he de deixar seduir
per la manera
en com ho està explicant
és una poesia
més per llegir
que per escoltar
no
jo crec que la bona poesia
es pot escoltar
es pot llegir
el que passa
és que és veritat
que quan la poesia
és més complexa
com és aquest cas
la lectura
permet una reflexió
més pausada
que no pas
escoltar
de vegades
se't poden escapar versos
i mentre estàs pensant
en un vers
i te n'han llegit
dos més
no
perquè algú podria pensar
home
doncs
amb aquesta formalitat
de la poesia
a vegades
allò
el contingut
que quedi al marge
l'equilibri
és bo
l'equilibri
entre el contingut
i la forma
sí
el que passa
és que
quan la poesia
ara heu dit
que et dic tu
molt personal
tu ja saps
que jo soc
no t'agrada
la poesia en general
tinc poques
habilitats
relacionades
amb la poesia
jo soc bastant
totxo
però
de vegades
quan la poesia
quan sent recitar
algú que recita bé
de vegades
no cal entendre el vers
la bellesa
de les parades
si el vers
és bo
si el vers
és bo
si el ritme
d'aquest vers
és bo
si els sons
que generen
les fonemes
els sons
que hi ha
amb aquelles paraules
estan combinats
amb qualitat
doncs
de vegades
no cal entendre
el vers
en el seu contingut
per gaudir
de la lectura
de la poesia
és el que
algunes vegades
hem dit aquí
no ens hem de capficar
sempre
en buscar
el regafons aquell
a vegades
només amb la bellesa
de les paraules
n'hi ha prou
per gaudir-ne
vull dir
no cal buscar-li
un contingut
un missatge
un significat
excessivament profund
que el pot tenir
o no
és senzillament
la bellesa
de les paraules
que ens pot proporcionar
aquest plaer
mira què diu
l'Adam Manier
l'Adam Manier
de la poesia
com li diu
com és la poesia
diu
per mi la literatura
és art
en primer lloc
i per tant
el missatge principal
és estètic
és per això
que me la jugo
a cada paraula
a cada lletra
a cada so
a cada blanc
quan callo
me la jugo
celebro
que algú
hi vegi
recerca
i depuració
perquè hi són
és una definició
molt ben dit
tot això
que estem comentat
és una confessió
és una confessió
del tipus de poesia
que hi ha recerca
i depuració
efectivament
és a dir
sobre la base
que vull parlar d'això
ara
la construcció
d'un poema
no és el resultat
d'un moment d'inspiració
que estigui a la platja
estirat
i mira
ha sortit d'això
sinó que és el resultat
al revés
de treballar molt
de buscar
de cercar
de mirar combinacions
i després
d'anar depurant
d'anar pulint
d'anar canviant
d'anar movent
doncs home
és un tipus de poesia
de molt de rigor
que naturalment
ha estat reconeguda
perquè esclar
tot i la joventut
de l'edat Mañer
i reconeguda en premis
sí, sí
ha guanyat premis importants
l'any 1993
que encara era molt més jove
perquè esclar
fixa't tu
estem parlant de fa bastants anys
doncs l'Andorritat
va guanyar el Premi
Eusias Mar
que és un premi important
de poesia
i després el 2002
va tornar a guanyar
un altre premi
que era el Premi
i Miquel de Palol
sobre més reconeguts
en el món de la poesia
aquesta actitud
de fugir
de la cosa fàcil
i de buscar
doncs
més enllà
de la paraula
li ha donat reconeixement
també ha fet
narrativa breu
no?
ha fet alguna cosa
de narrativa breu
hi ha alguns
alguna narració
posada dintre
de llibres col·lectius
com és el cas
d'Anys i Anys
que era un llibre
de l'aniversari
de l'Hitual Almedo
i té ell
una narració
i després
amb un altre col·lectiu
el Gingevels
també
em sembla que has de dir
Gingevels
ah sí que són contes
de Nadal
de diferents autors
Montse Palau
Jordi Cervera
ell en té
un també
però després va publicar
que això
poca gent ho sap
també
i és que ell va guanyar
el Premi Pini Soler
de narrativa
l'any 97
era
Algarites deshabitades
Algarites deshabitades
amb un llibre
curt
de narració
de narracions
que
esclar
vull dir
d'això
ja fa
jo estava jurat
amb aquell premi
per cert
del Garites deshabitades
no coneixia
llavors
l'aniversari
encara
i vaja
no va haver-hi
gaires dubtes
que s'havia d'endur
el premi
és un llibre
ja apuntava formes
sí
és allò que dèiem
d'aquesta narrativa
que tampoc no és una narrativa convencional
d'explicar una història
mira com ho diu ell
fa gràcia
perquè
a la poesia
s'ha definit d'aquella manera
i en canvi
a la poesia
la poesia diu
la poesia és el territori
de la subversió
i del plaer sensual
sagrat
i inevitable
de l'art
això és la poesia
i en canvi
la prosa
i parlant de Garites deshabitades
diu
que volia
que el lector
respiri els espais
que descric
i les situacions
que narro
vull acostar-me molt
al món cinematogràfic
que si fa fred
el lector senti fred
si el sol enlluerna
que el lector
hagi de tancar els ulls
és molt bonic
com a desideràtum
com a proposta
aquest absolut domini
de les paraules
no des del punt de vista estètic
sinó també des del punt de vista
que d'una manera concreta
concisa
i gairebé perfecta
expressa allò que vol dir
en això que acabes de
escriu molt bé
són unes narracions molt estranyes
jo ho dic
perquè aquest és un llibre
que es pot trobar
tots els seus llibres
es poden trobar
però és un llibre
diferent
és un llibre molt sorprenent
però on et sembla
que podríem començar
a llegir
a d'en Manya
si és que tenim interès
si s'ha de llegir
narrativa
s'ha de llegir
Garites deshabitades
és evident
si s'ha de llegir
poesia
aquí ja em trobo
una mica menys
perdut
de totes maneres
l'N340
és segurament
un llibre
molt rodó
és el que va guanyar
el premi
Auxiès Marc
l'N340
per cert
ara el títol
sí que ha quedat obsolet
perquè ara es diu
l'A7
clar
a la carretera
li han canviat el nom
ho haurien de canviar
i jo aniria amb compte
no el canviaria
perquè d'aquí no res
segur que el tornen a canviar
segurament aquest
també Entre Malucs
era el primer
que ja apuntava
tot el que després
acabaria
sent la poesia
amb aquesta manera
de fer
explica allò
que deies a l'inici
de la conversa
que no és un home
que publiqui
molt sovint
perquè clar
no el publica massa
i ha esmerç
molt d'esforç
moltes hores
sí
ha publicat
i ha participat
bastant
perquè
és un home
que no
a qui li agrada
participar
en actes poètics
no només escriure
sinó que també
és un dels que
trobarem habitualment
als recitatoris
de poesia
o bé a la bequeria
o bé on sigui
i fins i tot
jo recordo
que l'any passat
tenia ell
un muntatge
amb una altra persona
ho dic així
amb molt de memòria
i no recordo gaire bé
però tenia un muntatge
amb una altra persona
que havien recorregut
diferents llocs
fent recitals
de poesia
és molt actiu
també
dins del fet literari
sí
ell va tenir una idea
quan es
parlàvem abans
del programa
Tintà Negre
aquest que es farà ara
i et deia
que
al començament
havíem intentat
de fer un programa
al Canal de Tarragona
i
era una idea
de l'edat
manyer
que
el títol era
L'Hitera Nua
L'Hitera Nua
i entre altres coses
tenia
l'aparició
la idea
era l'aparició
d'una persona
despullada
completament
Nua
llegint uns versos
quatre versos
o un fragment
de prosa
i tal
és a dir
que només hi hagués
la paraula
completament
i només la paraula
no va collar
No vau trobar la persona
potser que estigués disposada
No, no vam trobar
qui vulguis pagar-ho
La persona sí que
l'hauríem trobat
segurament
Però clar
qui pagués això
ja sabem que
costa molt
de trobar diners
per determinades coses
No tant, eh?
Perquè la prova
és que heu pogut
tirar endavant
Sí, ara ha sortit
Molt bé, Jordi
segur que l'edat manyer
d'una manera o una altra
tornarà
a aquest punt de lectura
sobretot
amb la perspectiva
que s'acosta
a la tardor literària
Avui doncs
ha estat
el nom triat
per iniciar
aquesta nova temporada
del punt de lectura
Estem encantats
que tornis a la ràdio
i bé, ens anirem
retrobant cada setmana
Moltes gràcies
Adéu-siau
Adéu
Gràcies
Gràcies