.
Aquesta és, sense cap mena de dubte,
una sintonia familiar per a tots vostès,
perquè ja fa força temps, força anys,
que els dilluns dediquem uns minuts a obrir les portes
als responsables de la Biblioteca Pública de Tarragona
perquè ens acostin diferents novetats literàries,
com serà el cas d'avui, diferents recomanacions,
o també perquè ens expliquin les diferents activitats
que s'hi fonen des d'aquest centre cultural de la ciutat.
Avui ens acompanya la Cristina Barber.
Cristina, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Com han provat les festes de Sant Magí?
Força bé, mira, hem anat amb alguns actes,
no tots, però amb alguns sí.
Sempre són, sempre són benvingudes.
Avui la Cristina ens porta alguna novetat,
o en qualsevol cas es tracta de fer diferents recomanacions
per aquests dies d'estiu,
els afortunats que encara gaudeixen d'uns dies de vacances,
gaudeixen de temps, aquest tresor,
per poder llegir.
I avui la Cristina ens ha portat diferents recomanacions
tocant gèneres diferents, tocant moltes coses diferents.
Sí, pensant que potser en aquestes dates encara hi ha gent de vacances
i gent de diferents edats,
que potser normalment no escolten la ràdio en aquest hora al matí,
doncs hem portat coses d'un registre una mica diferent
com la que portem habitualment.
Per exemple, la biografia del Pau Gasol,
que ens acaba d'arribar a la biblioteca,
i és la biografia del famosíssim jugador de la NBA,
que normalment, com que pensem que hi ha públic gran
en aquesta hora al matí, durant la tardor i l'hivern,
doncs no acostumem a portar aquest tipus de llibres.
Ara, pensant que potser hi haurà un tipus de públic més jove,
doncs els recordem que tenim una...
volem que sigui una bona secció d'esports,
vols el públic qui ho ha de jutjar o qui ho ha d'exigir,
i ara, doncs, hi entra la biografia del Pau Gasol.
Es titula Gasol per Pau Gasol,
el partit de la meva vida.
És aquesta... no sé si l'ha escrit ell,
però, vaja, amb el seu consentiment,
en qualsevol cas, aporta la seva visió a un Pau Gasol.
L'ha escrit ell, però ha ajudat d'altres, diem.
Que està... qui sap jugar bàsquet i que jugui bàsquet,
qui sàpiga escriure, que sàpiga escriure,
no? Suposo que amb això estaríem d'acord.
Sí, que no es contagi el que sap fer.
Un Pau Gasol que, vaja,
avui aquests dies està disputant el Mundial de Bàsquet al Japó
i per ser el resultat d'última hora,
Espanya ha guanyat de 21 punts d'Alemanya,
71 a 92,
on es veu un partidàs del combinat estatal.
Què més, Cristina?
Després hem portat dues novel·les històriques,
o d'ambientació històrica,
perquè el tema de la disjuntiva del que és realment
una novel·la històrica o del que no ho és...
Sí, la frontera és difusa.
La frontera és difusa, sí.
Hem portat la proposta de Javier Sierra
al llibre La escena secreta,
o el secret de la Santa Escena.
Aquí són aquestes coses que les traduccions no sempre...
Sí, està traduïta així el català.
És una novel·la que té molt bona acollida,
tant aquí com a fora.
Als Estats Units ha tingut una sortida ja de 350.000 ejemplars.
Això és força per una novel·la d'un autor espanyol.
Bé, força és moltíssim.
Molt, però bé, als Estats Units les tirades són més llarres que aquí, no?
I el curiós del cas és les seves similituds
amb el tema posat de moda
per la famosa novel·la de Dan Brown,
El Codi de Vinci.
Aquesta novel·la ha estat traduïda per Alberto Manguel,
que és un traductor molt important
i una persona que sempre ha estat molt crítica
amb el tema dels bestsellers, justament.
I en una entrevista que hem llegit amb l'autor,
amb el Javier Sierra,
atribueix que el Manguel hagi volgut col·laborar traduint l'obra.
Ell creu que és perquè va publicar un llibre
que es diu Leer Imágenes,
una història privada de l'arte
i El secret de la Santa Escena, justament,
també s'ocupa dels codis secrets de les imatges.
Sempre parlant d'aquest quadre,
el Sant Sopar...
El quadre, el Sant Sopar,
perquè la novel·la gira amb la cosa enigmàtica
al voltant d'aquest quadre.
Té unes similituds argumentals
amb el Codi de Vinci
i l'autodefensa, que no és una còpia
o que no és el subgènere que ha sortit després,
perquè la novel·la va estar entregada a l'editor
abans que el d'Ombraun.
És a dir, que hi té un èxit força acceptable.
Hi ha moltes coincidències.
Quantes publicacions, quantes novetats
us han arribat en els darrers dos, tres anys
amb aquesta temàtica a la biblioteca, Cristina?
Forces. No ens arriben, ho seleccionem.
Ho seleccionem entre els bibliotecaris.
El que passa és que tampoc no podem anar d'esquena
el que la majoria de la gent demana
o llegeix del que és novetat.
Però la veritat és que llibres sobre el grial,
sobre templees, sobre càters, sobre catedrals,
de tots aquests, és un tema que ara es demana moltíssim.
I s'hi afegeix, els llibres aquests d'animística,
al voltant d'imatges.
I d'aquí s'ha de discernir una mica
tot allò que és una mica de follaraca
o dels llibres que tenen unes fonts històriques al darrere
i que poden servir bé com a argument de novel·les.
Vull dir que no es compra tot.
N'ha arribat força, però no es compra tot.
Però s'ha de dir que s'ha d'estar alerta
al que la gent demana
i de fet ara es demana moltíssim aquest tipus de llibres.
Alguns d'ells suposo que han aconseguit molt d'èxit
i el més que em ve ara al cap és el del Falcone.
El de Fonsa Falcone, l'Església del Mar.
L'Església del Mar.
Jo no sóc aquí per criticar el llibre,
però és un llibre que ha posat...
Ens han curiosit sobre el tema de la construcció
de Santa Maria del Mar.
I, a més a més, ens ha portat moltes ganes
d'aprendre coses sobre la història de la Barcelona
i de la Barcelona al segle XIV.
Recordo que en aquest mateix espai,
pel final del mes de març,
va venir la teva companya, l'Annabel,
i ens va portar aquesta novel·la.
Va dir, atenció, amb aquest llibre,
que farà molta pupa aquest Sant Jordi.
Abans que hi hagués tot el Pum.
I, efectivament, doncs,
i el de Fonsa Falcone es va convertir-se
en l'èxit de la diada del llibre.
Però, a més, és curiós perquè no ho recordo,
perquè la teva companya va venir abans
i ens el va recomanar i va dir,
atenció, que aquest llibre té tots els ingredients per triomfar.
I, efectivament, així ha estat.
També un dels ingredients...
També he agafat una mica la...
Jo crec que és el tema, no?
L'autor ha tingut molta perspicàcia
en escollir el tema,
la construcció de catedrals,
basant-se una mica en el llibre del Ken Follett, també.
els pilars de la Terra.
Però després hi ha donat un altre argument,
també basant-se en la història pròpia,
en la història de Barcelona i l'història de Catalunya,
que crec que també ha incuriosit a la gent i ha tret, no?
Tot aquest gènere està de moda.
Un dels llibres amb aquesta temàtica
que està triomfant en aquests moments
és aquesta escena secreta o el secret de la Santa Escena.
Què més ens portes, Cristina?
També podria recordar d'aquest mateix autor,
el Javier Sierra,
que anteriorment ja havia escrit una novel·la
que potser no va assolir l'èxit que ha tingut aquesta,
però que també té la seva base històrica
i es titula
El secreto egipcio de Napoleón.
I és una novel·la basada
en el descobriment arqueològic
de l'antic Egipte
per part de Napoleó.
O sigui que ens ha posat damunt de la taula dos temes
que normalment interessen a qui agrada la novel·la històrica.
Qui vulgui tirar endarrere sobre l'anterior treball de Javier Sierra.
Sí, El secreto egipcio de Napoleón,
escrit ja fa uns anys.
És aquesta la seva oportunitat.
Què més toquem, Cristina?
Mira, un llibre del Fernando Trias de Bés,
que hem comentat abans,
aquest senyor
havia tret un llibre que el precedeix,
que és La Bona Sort.
La Bona Sort.
Fernando Trias de Bés és un dels autors
del llibre de molt d'èxit
que es titula La Bona Sort.
Sempre parlant de Rafi Lovull,
de bestsellers, entre cometes,
i La Bona Sort va ser...
I aquesta és la seva primera novel·la,
Palabras bajo el mar.
Què explica?
Quin és el seu argument?
Vé a ser una novel·la plena d'intrigues,
no és ben bé una novel·la d'intrigues,
però és una novel·la plena d'intrigues,
on tres personatges de la mateixa saga familiar
lluiten per alliberar-se de l'ombra del seu passat,
d'una mena de passat secret
que es va projectant generació rere generació.
I llavors és la lluita d'aquests personatges
en contra d'això.
No en sabem gran cosa,
perquè és una novel·la novíssima,
però l'he importat per l'èxit
que precedeix l'altra obra d'aquest autor.
Encara que són d'un registre diferent.
Aquesta és la seva primera novel·la.
I es titula Palabras bajo el mar.
Tindrem oportunitat de comprovar
si amb aquell gènere de l'autoajuda
que se'n va sortir també,
si ara amb la novel·la té primer tanta traça
i després tanta sort.
I sol, perquè l'altra novel·la la va escriure
en col·laboració i aquesta és en solitari.
Veurem què ens ha per aquestes
Palabras bajo el mar del Fernando Triasabés.
Molt bé.
Portem una novel·la del Javier Reverte,
que no és nova,
però que sempre se'n fan reedicions
i ara no ha sortit,
el 2006 ha sortit una altra reedició.
És una novel·la,
és un clàssic de la literatura de viatges,
de Javier Reverte,
i es titula Corazón de Ulisses,
publicat per Plaza Ejanés.
És un recorregut per la Grècia del present,
escrit per al qui vulgui llegir mentre viatja.
I també pels que tenen curiositat
per saber com van ser els camins dels antics grecs.
És a dir,
que és una forma peculiar
d'apropar-nos a la cultura clàssica,
de la mà d'un autor reconegut
en aquest gènere,
com és la literatura de viatges.
Que he pensat que potser
en aquesta època de l'any
ve de gust de llegir coses
sobre els grans viatges,
no sobre els curts viatges
que acostumem a fer,
sinó sobre els grans viatges.
Sí, sí,
poder perdre's amb calma,
tranquil·litat i diners
per una terra estranya
és tot un luxe,
malauradament a l'abast de molt pocs.
Però aplega el viatge
per la Grècia present,
però amb tantes reminiscències al passat
que el que acabes fent
és un viatge
amb un bagatge cultural important.
Sense moure't de casa.
Tot un clàssic,
una obra que,
segurament,
molts de vostès
ja tenen a la seva prestatgeria,
aquest Corazón d'Ulisses
de Javier Reverte.
Pels que els agradi molt
la novel·la històrica
basada en el tema
de la Guerra Civil,
acaba de sortir també
una novel·la nova
de Fernando del Castillo Durán
que es titula
El sable torcido del general.
I és una novel·la
inspirada en la figura
del general Batet.
Hem portat això
perquè jo almenys
no en coneixia cap,
inspirada en la figura
del general
que va defensar la República.
I la novel·la
està construïda
a partir de dos esdeveniments.
L'actuació del militar
en defensa
de la legalitat republicana
l'octubre de l'any 34
i després l'empresonament
i la seva execució
a Burgos
al febrer del 37
a mans de l'exèrcit de Franco.
És a dir,
que és una obra
d'aquestes ben documentades
que barregen realitat
i ficció.
És una obra corteta
però l'he portat pel tema
perquè sobre la figura
del general Batet
hi ha una gran tesi
però no coneixia
jo una novel·la
sobre ell,
sobre el personatge.
La quantitat de títols
que continuen sorgint
al voltant de la Guerra Civil Espanyola
siguin en el gènere de l'assaig
o també en la novel·la
continua sent imparable.
És espectacular
la revisió que s'ha fet
des de tots els punts de vista
des de totes les perspectives
70 anys enrere
continua sent molt i molt gran.
Sí, sí, és veritat.
També portem
una obra d'homenatge
que es titula
Paraula donada
miscel·lània Joaquim Mallafré.
És una obra d'homenatge
al professor Joaquim Mallafré
professor del Departament
de Filologia Catalana
de la Universitat Rovira i Brasili
i que li adrecen
que li dediquen
als seus companys
de departament
amb motiu
de la seva jubilació.
El llibre, doncs,
és...
pel que sabem
el Joaquim Mallafré
és el segon professor
que es jubila del departament.
El primer va ser
Jaume Vidal Cuber
i els professors
que hi col·laboren
són
Margarida...
Qui fan
articles?
Sí, qui escriuen aquest llibre.
Sí, qui escriuen.
Són Margarida Aritzeta,
Antoni Arnali Vella,
Àlex Broc,
Jesús Carruesco,
Montserrat Corretger,
Jordi Ginebra,
Joan Martí Castell,
Francesc Massip,
Carme Oriol,
Montserrat Palau,
Miquel Àngel Pradilla Cardona,
Josep Maria Pujol,
Javier Rull
i Joan Salvador Racasens
i finalment Magí Sunyer,
que Magí Sunyer,
junt amb el Jordi Ginebra,
també fan l'edició.
Hem volgut portar aquest llibre
perquè Joaquim Mallafré
és el...
ha estat
molt conegut
per la seva traducció
al català
de l'obra
Ulisses,
de James Joyce
i a partir d'aquí
de la seva teorització
sobre els problemes
de traducció literària
reflectits
en llengua de tribu,
llengua de polis,
que és una obra
on recull
tots aquests problemes
de traducció.
També va estar
ser membre
de l'Institut
d'Estudis Catalans.
Sí, sí, s'ha jubilat,
res més, eh?
S'ha jubilat
i li han donat,
a més a més va ser,
li van donar la creu
de Sant Jordi
no fa massa anys
i bé,
és una obra d'homenatge,
a veure,
no és una obra
d'aquestes
per anar en llit,
sinó que és una obra
d'estudi, no?
D'estudi
i de...
No és un llibre
de tauleta a nit
per dir-ho
d'alguna qui
no volgui llegir.
Algum professor segurament, eh?
Segurament sí,
però ja ens entenem.
Sí, sí,
és una obra
d'un registre
molt diferent
de les que acabem de parlar,
però que acaba
de ser publicada
per una edicions
el 2006
amb la col·lecció
Biblioteca la Nau.
Doncs aquesta paraula
donada a una miscel·lània
al voltant de la figura
de Joaquim Mellafré,
aquest professor
del Departament de Filologia
de la nostra Universitat
de la URB.
Sona Cristina,
amb aquesta paraula donada
acabem,
aquest repàs
per diferents gèneres,
diferents llibres,
diferents propostes
a cap llargi
que esperem que
els ullents
doncs els agradi.
Nosaltres també hem pres
nota dels títols
més interessants
i vaja,
qualsevol crítica,
qualsevol comentari
també serà ben rebut.
Cristina,
moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Adéu, bon dia.