...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Quins somriures hi ha pertot arreu.
Clar, és que no hi ha per menys. Parlem de celebracions avui.
I algú pot dir, celebracions de quina mena?
Perquè, de fet, en aquest programa, bàsicament parlem de celebracions.
Quan no celebrem la Festa del Blat, celebrem Santa Tegla,
i quan no, Sant Cristòfol, m'entens?
Sí, home, quan fem alguna cosa no d'extrictament de celebració,
sinó de ritual.
Generalment, sí, la ritualitat, que també té molt a veure amb la celebració.
Clar, el llistó, el Jordi Bertran, cada cop, des d'aquest espai,
l'hi posem més alt.
Compliqueu la vida.
Amb tots aquests fastos que es preparen per la pujada del Nàstic a primera...
Avui parlem de fastos.
Parlem de fastos.
El que jo no sé és l'enfoc que li vol donar el Jordi,
perquè sempre em deixa una mica així de sorpresa.
No, el que no farem és desvetllar els fastos del Nàstic.
No, home.
Ja quan arribi el moment ja es dirà el que s'hagi de dir.
No, no, això ni parlar-ne.
Que farem una mica és...
Això és com els casaments, portarem a la sort,
com el veure el vestit de la núvia.
Per tant, no diem res.
Aquí el vestit el sabem, però...
El vestit sí, home, és grana.
Això no canvia, eh?
La Maria grana, molt bé.
Escolta, no, bàsicament farem una repassada
que són les celebracions, diguéssim,
enteses com grans cerimonials espectacularitzats,
grans cerimonies espectacularitzades,
que això és una cosa que no és des que es va inventar el futbol,
sinó que això existeix històricament.
És que abans del futbol hi havia vida, el planeta, també, eh?
Abans que s'inventés el futbol.
Sí, però el fast està molt vinculat a l'època, diguéssim,
en què l'esport està ja organitzat, per exemple,
en els Jocs Olímpics.
El fast forma part...
Està molt vinculat als esports des de molt antic.
Saps jo quan parlem d'aquest tipus de celebracions,
el que en ve al cap, allò, la imatge que en ve,
aquella cosa, aquelles parades nord-americanes,
amb les majorets i les carrosses i els cotxes descapotables,
això sí que és el paradigma del fasto-fasto.
Aquí era una mica diferent, a Europa era una mica diferent.
Sempre ha sigut diferent.
Jo diria que, per una banda, ens hauríem de situar al fast
de l'antiguitat, podríem dir clàssica, Roma-Grècia,
en què, evidentment, hi ha uns tipus de fast...
L'antic Egipte, fins i tot, Déu-n'hi-do, no?
Ja, bueno, Europa ja no...
No, no, ja és veritat, parles d'Europa, parles d'Europa.
Si entrem cap altra banda, ja ens liem aquí.
Ja ens perdem.
Però, bueno, evidentment, totes aquestes cultures antigues
tenien una manera de fer totes aquestes celebracions,
totes aquests grans esdeveniments,
que significaven, sobretot, tenien la voluntat d'evidenciar,
d'afiançar el que era el poder, això és de classe, i el fast...
Impressionar el poble.
Exacte, sí.
No tenia altre objectiu, impressionar el poble.
I reforçar els llaços d'una comunitat
o d'un sistema organitzatiu determinat.
Cohesionar la societat, que es diu ara?
Sí, el que passa és que en alguns casos
es feia més des del poder que comptant amb la societat.
Això és una cosa que també es va repetir històricament
en diferents moments, és a dir, una frase històrica
és la del despotisme il·lustrat,
tot per al poble però sense el poble,
i aquesta frase, en alguns moments,
podríem remuntar-nos a l'antiguitat clàssica per veure-ho.
Però el que és cert és que les grans commemoracions militars,
les grans commemoracions esportives,
les grans commemoracions polítiques,
tenien una vessant festiva,
una vessant que normalment anomenem de cerimònia espectacular,
bàsicament per diferenciar-ho del concepte més de festa ritual.
És a dir, la festa ritual succeeix cada any, normalment.
No necessita cap motiu especial perquè succeix...
Serveix, té punts de comú amb el fast,
perquè evidentment la celebració festiva o ritual
serveix per afiançar també els lligams que hi ha dins d'una comunitat.
Però el fast és un fet excepcional.
Excepcional.
Seria una cosa comparable, més o menys,
a la diferència entre un mercat i una fira.
Un mercat és allò que succeeix cada dia
quan s'aixequen les persianes,
la fira succeeix excepcionalment.
És a dir, cada cert temps, una població, una comunitat,
té una fira.
Doncs aquest és el mateix cas.
És a dir, una festa tindria una periodicitat molt fixa,
el fast té la cerimònia...
Aquí cada 60 anys, més o menys, pugem a primera.
Bé, això podria ser una comparativa.
Però això realment no és nou, és una cosa històrica.
Insisteixo en aquest primer període,
que ja hi ha una vinculació a la commemoració esportiva.
El Joc Olímpic té una presència d'uns herois,
que són els esportius.
Sí, els esportius, els esportistes,
aquests herois són els que contribueixen a realçar el fast,
però des de bon principi s'emanitzen
amb tota una sèrie d'elements,
podríem dir, parateatrals,
elements que ajuden a crear aquesta sensació
de cerimònia espectacularitzada molt potent.
Un dels més evidents que tots tenim clar,
remuntant-nos al tema de l'esport,
és el foc.
El foc en els seus primers inicis,
és a dir, qualsevol persona que li preguntéssim,
escolti, vostè amb qui identifica els jocs?
Amb la torxa o les anelles,
és a dir, qualsevol de les dues coses.
El foc té una presència molt clara des del moment
i es commemora de diferents maneres.
El fet mateix de passejar el foc
per un teixit urbà
ja suposa un fast,
suposa una cerimònia espectacularitzada,
concreta.
A partir d'aquí,
en el nostre país
s'obre un llarg període
d'incertesa,
que és tot aquest període
de conflictes
que hi ha entre el món,
dels pobles
visigòtics,
dels pobles musulmans,
totes aquestes moments
d'èpoques de lluites
que també van a existir,
però jo diria que fins a Catalunya,
concretament,
o a l'Europa Occidental,
fins que no tornem
a l'edat mitjana,
no podem resseguir
aquestes cerimònies.
Les monarquies tornen a instaurar
aquest tipus de celebració.
Les monarquies és l'altre...
Bé, hi ha dos poders
que a l'edat mitjana
despleguen el seu fast
d'una manera molt potent.
La monarquia i l'Església
són els dos poders.
Com ho fan?
Doncs, per una banda,
l'origen d'aquest fast
s'ha de tenir en compte
que inicialment no és el carrer.
Ara podem estar pensant
en una commemoració
el proper cap de setmana
on el carrer
ja té un pes molt important.
Això no va ser inicialment així.
Inicialment,
el fast té lloc
en els palaus,
en les cors,
és a dir,
una cerimònia
que té un marc tancat
i això no és estrany.
El clima d'inseguretat
ciutadana
era molt superior
a l'edat mitjana
que el que tenim ara.
El clima de guerra
era molt, molt més evident
que no ara.
Per tant,
aquí hi ha un procés
que realment
succeeix
en els grans banquets
cortesans,
que és allò que...
aquesta paraula
que a vegades
sona tòpica
i típica
que és l'entremés,
però l'entremés
no vol dir
una altra cosa
que una representació
fastuosa
que se celebra
entre un plat
i un altre.
Aquí a qui es vol
cohesionar,
a qui es vol
impressionar
és a la noblesa,
no pas als serps
i al poble
que no estaven considerats
de cap manera.
En una primera fase
efectivament és així.
En una primera fase
el fast
només és una cerimònia
de gaudi propi
del poder
polític.
També hi ha fast
al temple?
Sí,
aquest seria
l'altra fase.
Llavors,
el fast
al temple
jo et diria
que es barreja
potser molt més
amb el teatre
i es barreja
amb un sentit teatral
i potser ja té
un sentit més festiu
des del bon principi
perquè aquí sí que
ja inicialment
hi ha el poble
i participa,
és a dir,
perquè hi ha un destinatari
que és el poble.
L'església
no té inicialment
la mateixa consideració
de fast,
és a dir,
jo diria que
en la primera fase
de l'edat mitjana
hi ha un fast
cortesà,
un fast que se'n diu
àulic
perquè és només
adreçat
amb els nobles,
amb els reis,
amb els monarques
i serveix
per afiançar
sobretot
la institució
i el poder polític.
Estem parlant
d'una època
en què
per exemple
a Catalunya
el règim feudal
és evident,
per tant
hi ha una altra estructura
molt diferent
que té poc a veure
amb el que serien
els grans estats
actuals.
Llavors,
això,
hi ha un moment
determinat
que
podem dir
que no és
a Catalunya
o als països catalans
no és anterior
a finals del segle XIII
en què
s'estructura
el carrer.
I com s'estructura
el carrer?
Doncs s'estructura
pensant
que aquestes cerimònies
han de servir
per
cohesionar
les
incipients
ciutats
que estan
naixent
en aquell moment.
És a dir,
després d'una època
de guerra,
després de...
Bueno,
la guerra en aquest país
i el món
no s'ha acabat mai,
però vull dir,
després d'una època
de reconquesta,
podríem dir,
es tracta
d'afiançar
un nou sistema
polític
que s'està
estenent
progressivament
per el que
són els països
catalans
actuals.
Aquesta
extensió
suposa
que s'hagin
d'evidenciar
els signes
de poder,
tranquil·litat
i de cohesió
de la societat,
per la qual cosa,
per exemple,
Jaume I,
el rei Jaume I,
a finals del 13,
quan arriba a València,
quan fa una paraula
que s'apareixerà moltes vegades,
la seva entrada
triomfa a la València,
la paraula entrada
no s'ha de confondre
amb la conquesta.
Una cosa és la conquesta,
que tu pots arribar
a tal dia
en una ciutat,
però després hi ha
la cerimònia espectacular
que és l'entrada.
L'entrada és quan s'organitza
tota una parafernàlia
per exterioritzar
i significar
que realment
hi ha un clima
de normalitat,
entre cometes,
en el teixit urbà.
És un símbol de poder.
És un símbol de poder.
Hi ha alguns llibres
molt interessants
que evidencien això
com una clara afirmació
del rei,
sobretot,
davant de les comunitats.
Això té diferents aspectes.
El teatral
és important,
és a dir,
hi ha de seguida
grans escenaris
pels carrers,
alguns mòbils
on succeeixen coses.
El que s'ha pogut demostrar
és que allò
que succeïa
a l'interior dels palaus
aviat
s'ha traslladat al carrer.
Això des de molt aviat.
Estem parlant
a finals del segle XIII,
segle XIV.
Hi ha un sector
cada cop més incipient
i més representatiu
que són els gremis
amb els artesans.
Exacte.
La ciutat va acompanyada
d'aquesta aparició
d'aquesta nova burgesia,
una burgesia incipient encara,
que s'implica...
Que tenen dinerons,
no?
Sí,
i que també els interessa,
evidentment,
estructurar el mercat
en funció d'uns interessos
purament econòmics.
Hem de situar-nos
en un moment
en què si tu no pertanges
al gremi...
I aquests fàstors
també impliquen comerç,
no?
I moviment de diners
i de mercaderies.
Hi ha un impacte econòmic
important, no?
A partir...
Això és...
Realment,
el que succeeix
en aquesta fase
de la edad mitjana
és després
de la fase
de l'escorts,
de la fase àulica,
es passa al carrer.
I a partir d'aquí
és quan s'hi apunta
l'Església.
Què vol dir?
Església
i poder polític
es donen la mà
i entenen
que en els moments
que s'estan vivint
és molt important
procedir
a entendre
la religió
com una manera
paral·lela
d'afiançar també
el poder polític
i a l'inrevés
que el poder...
O sigui,
els dos poders
es poden, doncs,
retroalimentar,
no?
Per tant,
el que fan sovint
és convertir
ensenyaments
inicialment religiosos
en noves formes
de representació
més properes
al fast
cortesà
que al religió.
Es poso un exemple
molt clar.
En el cas
d'una famosa llegenda
avui en dia
que és una famosa tradició
que és Sant Jordi
contra el drac,
doncs això
s'hauria pogut explicar
de moltes maneres
la vida d'un personatge
religiós
i en canvi
s'adopta aquesta posició
del soldat.
Hi ha d'altres,
n'hem parlat,
recordo una vegada
que vam fer un programa
sobre Sant Trifoni,
és un sant militar
també,
la identificació
d'església
i poder,
d'església
i poder civil,
de militar
de l'exèrcit
i de l'església.
Llavors,
això és una època
molt àmplia
que és els segles,
podríem dir,
des del 1300
fins a gairebé
inicis del 1600
en què s'estructura
tota aquesta consideració
de l'entremés
pròpiament
que succeeixen
als carrers
per enfiançar
totes les commemoracions
de triomxos militars,
d'entrades
dels monarques,
d'entrades
de virreis
i també,
en el cas de Tarragona,
prou conegut,
de les entrades
dels nous arquebisbes
que després
entraran en competència
amb els nous arquebisbes
per exemple
de Toledo
o altres ciutats
que tenien també
dioses així.
De fet,
el ritual
el van mantenir
amb l'entrada
del darrer arquebisbe
de Tarragona.
Sí,
això prové
a Tarragona
des de mitjans
del segle
14.356,
si no m'equivoco,
és la primera entrada
documentada,
però no és altra cosa,
insisteixo,
que la còpia
del que podreu trobar
en altres ciutats
quan va entrar
Jaume I
a finals del 13,
és a dir,
els anys exactes
ara no els recordo,
però es va copiant
aquesta estructura.
Després,
a més a més,
aquest fast,
aquesta cerimònia
espectacularitzada,
es va rodejant
d'efectes especials
de diferents nivells.
Els dos,
a banda del teatre,
però òbviament aquest
que explicava
que podria ser
una lluita
entre Sant Jordi
i un drac,
podria ser un cas,
hi ha un altre,
dos elements més importants,
un altre molt comú
que encara podríem dir
que té algunes restes
encara amb altres
tipus de festes
que són l'art efímer.
L'art efímer
vol dir construir
decoracions
que es munten
i es demunten
per un dia,
bàsicament,
per exemple,
arcs triomfals
pels quals passa
el monarca.
Si se n'anem
a l'art de Barà
veuran que l'art de Barà
té un sentit
determinat
amb una via augusta.
És una porta d'entrada.
Això ho reprodueixen
però amb una arquitectura
no de pedra
sinó efímera.
Això es va muntant,
es posen versets,
inscripcions
en aquests arts.
És crear
una escenografia,
un decorat
per aquest fast.
Sí, perquè realment
els missatges
escrits que es donen
els saben
quatre persones
perquè la gran majoria
de la població
ho pot entendre
com una obra pictòrica.
Sí, perquè és un alfabet.
Exacte.
Aquesta seria
un dels primers elements
que jo crec
que encara es manté
perquè avui en dia
el costum
d'enremar carrers,
el costum
de vestir
determinats
banderoles...
Tot això
prové d'aquests orígens,
d'aquell moment
de transformar
l'espai urbà
i fer-lo
il·lusoris
si vols
durant uns moments
però que contribueix
a crear aquesta escenografia
teatral
que es munta.
I després
la segona qüestió
important que es dona
que també arriba
fins avui en dia
són els efectes especials.
Els efectes especials
es munten
de moltes maneres
però el més evident
i clar
són els focs d'artifici.
Els focs d'artifici
primer
no en pòlvora
perquè no existia
o no havia arribat aquí
però aviat
a la baixa
d'edat mitjana
doncs
cap a finals
del segle XIV
es poden començar
a veure
ja l'utilització
dels focs d'artifici
per aquestes grans
commemoracions.
Evidentment
l'època més important
no és aquella
l'edat mitjana
sinó l'època més important
per aquestes commemoracions
en quant a l'efecte especial
és el barroc.
El barroc
segle XVII
sobretot
el que fa
és donar-li
una ampulositat
tant a les arquitectures efímeres
com als focs artificials
en el sentit
que vesteixen
una afirmació
absolutament
rotunda
del poder polític
i del poder religiós.
Això
hi ha una magnífica
col·lecció
una exposició
a partir d'una col·lecció
que existeix
que recull fons
de diferents museus
però que es va exhibir
a Nova York
que es diu
precisament
el fast
cortesà
al llarg de la història
i que replega
sobretot
art efímer
i aquests efectes
pirotècnics
i d'altres
que hi havia
molts
i molt variants
però bàsicament
durant tota l'època
durant totes les èpoques
que es van succeint
després de l'ada mitjana
doncs
es va reafirmant
aquest poder
del poder polític
i el poder religiós
això serà evident
fins a principis
del segle XIX
Ara penso
per influència
del cinema
i fins i tot
de la literatura
quan es parla
d'aquestes coses
sempre remets
a les imatges
de la corta francesa
sobretot
Els palaus de Versalles
i d'altres
tenen
una gran significació
perquè
van ser
uns dels
una de les
corts més riques
amb aquest tipus
de cerimònia
Si ja parles
del segle XIX i XX
a mi se'm representen
les parades militars
sobretot
per les circumstàncies
polítiques
No entrarem
molt en un detall
perquè si no
no acabaríem el problema
però les parades
evidentment
el fas més brutal
és el fas
nacionalcatolicista
i feixista
i nazista
que hi ha
al segle XX
Aquestes grans parades
militars
podrien ser
exactament el mateix
substituint
però
prescindint
de tots aquests elements
que podríem dir
més teatrals
entre cometes
i substituint-nos
per una militarització
absoluta
del fet
però bueno
els arcs
les banderoles
la pirotècnia
usada
via armamentística
és a dir
també reforcen
aquest tema
sortosament
d'una manera
paral·lela
i perdona
que no m'estengui
més amb el tema
militar
però és un tema
que no m'agrada
i tot i que
evidentment
que l'exèrcit
doncs
també l'utilitza
el que
crec
és que la gran
diferència
és que
l'exèrcit
utilitza
sobretot
amb una
intenció
més que
d'afirmar
només el seu poder
i a l'hora
cohesionar
la societat
com podia ser
a l'edat mitjana
aquí hi ha un tema
d'impressionar
però en el sentit
de fer por
ha de morir
i llavors
clar
jo crec
que aquí
ja
barregen altres coses
doncs
anem a aquell
moment
al segle XIX
que esmentaves
no
al segle XX
jo crec
que en el segle XX
el que es procedeix
i aquí
jo diria que
ens hem d'apuntar
als catalans
un tanto
molt important
és
la modernització
del fast
en la cerimònia olímpica
la cerimònia olímpica
creix d'una manera
progressiva
i jo crec
que en aquest cas
Barcelona 92
marca
un abans
i un després
i ho marca
de diferents maneres
però una de les qüestions
importants
de Barcelona 92
és que
veu
tota aquesta part
de tradició popular
que havia tingut el país
i la introdueix
en el fast
en la cerimònia espectacular
però la introdueix
reciclada
i revisada
per companyies
tan modernes
com poden ser
la Fura dels Baus
o comedians
que són els encarregats
de conduir
els espectacles
d'opertura
i de final
dels Jocs Olímpics
de Barcelona
i dels Jocs Paralímpics
que també
crec que van tenir
també una gran importància
en aquest sentit
de cerimònia
amb menys mitjans
però també van afiançar
molt aquesta idea
d'igualtat
crec que és important
tenir els dos
Olímpics
i Paralímpics
aquestes companyies
es van servir
de símbols clàssics
el foc
per exemple
i és ben present
però al mateix temps
i l'art efímer
també
però l'art efímer
ja no està
a la manera
de l'arc triomfal
podríem dir
sinó que rellegeix
més dinàmic
d'una manera
absolutament teatral
i a través
des dels omflables
o les naus mòbils
és a dir
les naus
la gran nau
que entra
a la Fura dels Baus
a la cerimònia
de l'estadi
modestament
ha passat a la història
ha passat a la història
ha passat a la història
però
ha passat a la història
dels Jocs Olímpics
a nivell mundial
en el fons
està inspirada
si llegissim
en l'antiguitat
en l'antiguitat absoluta
les entrades
de Jaume I
en les diferents ciutats
valencianes
o catalanes
o mallorquines
és això
és a dir
l'element del vaixell
és un dels elements
més importants
que hi ha
en el fast
i una de les coses
fonamentals
és el vaixell
com a element
escenogràfic
fixa't que
evidentment
el vaixell
té un esperit comercial
però també
té aquell esperit
podríem dir
militar
de l'edat mitjana
i té un esperit
també fins i tot
litúrgic
el vaixell
és un dels elements
el teatre metropol
de Jujol
per exemple
té un gran sentit
en la religió cristiana
vull dir
tot això
evidentment
es recicla
es relabora
i això li dona
un toc de contemporaneïtat
i modernor
absoluta
però en el fons
hi ha molts punts
que estan
absolutament
trets
de l'antiguitat
més pregona
del país
sense haguéssim
de quedar amb un fast
sens dubte
de la inauguració
dels Jocs Olímpics
de Barcelona 92
és el paradigma
del fast
del segle XX
m'atreviria a dir
ni que em diguessin
exagerada
però ara a mi m'han vingut
al cap
dos fastos
més
vinga va
home
ara en tirem
algun altre
divertit
fast
que no sé
que jo no opinaré
del fòrum
el Carlinhos Brown
o alguna de les darreres
bodes reials
que hem tingut
jo t'anava a dir
el Carlinhos Brown
seria un altre tema
que té una influència
evidentment
sobre el fast
de la Champions
sobretot
del Barça
i del triomf a la Lliga
evidentment
té una transposició
perquè
sobretot
en la Champions
el camió
que funciona
pels carrers de Barcelona
és un camió
que és el del Carlinhos Brown
que ve
d'aquestes
larts
de procedència
via Portugal
del Brasil
en el fons
és això
és el trio elèctric
que s'anomina
la tècnica
o el vehicle
que porta
aquest el deixaré
una mica a banda
ara bé
el fast reial
de les infantes
o del príncep
és en el fons
és el fast dels fastos
és un fasto
això és que és un fasto
és un fasto
i
passa que aquest
diguéssim
jo crec que
va mantenir una mica
el to més
curiós
que a mi sempre
em sorprèn
de vinculació
entre la monarquia
i el poble
i a més a més
tot i així
només posaré alguns detalls
té algun sentit
d'afirmació
clara
és a dir
el fet que cada fast
se fa en una ciutat
diferent
això és molt important
això té una simbologia
d'estat
i de monarquia
absolutament
heavy
heavy
el fet
a més a més
que algun d'aquest fast
es faci
a Catalunya
això té
una doble càrrega
jo diria
però està fet
amb una gran intel·ligència
però aquest fast
dels casaments reials
són una mica
d'aquells
de l'edat mitjana
perquè tens
el poble separat
que mira darrere la tanca
els personatges
de la monarquia
i la noblesa
que va darrere
i que entra al temple
per tant
es manté
aquell esquema
aquella cosa
de fa 400 anys
i ara contrastarem
en el fet
si recordeu
ara les imatges
el fas dels jugadors
del Barça
la gent està al carrer
saltant i ballant
també hi ha elements
molt simbòlics
també té la seva
l'edat
jerarquia
i la seva noblesa
un club de futbol
sí
des dels parlaments
que fan els jugadors
al capità
o l'entrenador
la pròpia junta directiva
vull dir
no no
però hi ha detalls
en el triomf de la Champions
que estan molt estudiats
per exemple
el fet
que la monarquia
el president
del govern espanyol
el president
de la Generalitat
i l'alcalde
baixen
a la gespa
i no
recordin aquelles imatges
amb blanc i negre
de les teles
en què la còpia
de Su Excel·lència
el Generalíssimo
o la Copa del Rei
els jugadors
passaven un a un
per davant
del palco
de la llotja
a recollir
la copa
i vegin
la imatge
tan diferent
encara baixen
a l'herba
en què els jugadors
s'abracen
alguns d'ells
plens de cava
a la reina
Puyol era
em sembla
no recordo
ara qui va ser
però bueno
hi ha moments
aquests
que estan
molt estudiats
és a dir
que evidentment
hi ha una voluntat
per part del poder
de demostrar
que es trenca
la barrera
i això
és una cosa
molt estudiada
molt preparada
i molt pensada
ho té un objectiu
claríssim
després hi ha
altres detalls
el fet de la rua
de Barcelona
també marca un abans
i un després
la mateixa paraula
la rua
curiosament
aquí sí que hi ha
la influència
del tema
Carlinhos Brown
curiosament
hi ha un fenomen
de prestigiar
un fet
que Ernestoltenc
és a dir
curiosament
la paraula la rua
ve del carnaval
venecià
que arriba aquí
ja fa molt de temps
però prestigia
una cerimònia
normalment
que és
la inversió
dels poders
doncs aquí queda
absolutament prestigiada
aquesta paraula
jo crec que si rellegim
els diaris
de la democràcia
mai haurà sortit
tantes vegades
la paraula la rua
com enguany
això d'entrada
però després hi ha
elements molt
molt importants
per exemple
evidenciar
la bona sintonia
en el desplegament
policial
si vostès recorden
les imatges
en alguna banda
hi havia els Mossos d'Esquadra
a l'altra banda
hi havia la Guàrdia Urbana
de Barcelona
això no és un fet casual
això no és un fet casual
és un fet simbòlic
que respon molt més
que amb un operatiu policial
no és només un dispositiu
de seguretat
és alguna cosa més
i després
si se'n fixen
davant del camió
del trio elèctrico aquest
davant dels jugadors
hi ha tres cavalls
tres cavalls
de la Guàrdia Urbana
que fins i tot
tenen una estructura
molt clara
el dia de la Champions
aquests tres cavalls
al mig porten
la bandera espanyola
al mig porten
la bandera espanyola
després porten
la catalana
i la de la ciutat de Barcelona
és a dir que fins i tot
el més mínim detall
està absolutament estudiat
i cuidat
encara que pugui semblar
o per què no
la legitimitació
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
es legitima
col·locant-la dins
d'una escolta policial
els vehicles
de TV3 i de Catalunya Ràdio
eren els únics
que anaven
escoltats
per als Mossos d'Esquadra
i la Guàrdia Urbana
evidenciant
a més a més
amb unes tomes aèries
impressionant
la vinculació
és a dir
entenc que aquest tipus
de fas també
se serveix
per manifestar
per explicar
com estan les coses
jo tinc claríssim
és a dir
ja sabeu
el que hi ha
qui passi d'on aquí
jo tinc claríssim
és a dir
cada detall
és exactament el mateix
que quan parlàvem
de quan es va fer
l'enterrament del papa
doncs
amb aquestes claus
intentarem de xifrar
aquella darrere del fas
que es prepara pel nàstic
Jordi
això no em tocarà
tenim ara les claus aquí
ara intentarem de xifrar
la posició
d'aquella o d'allò altre
això es tocarà
als mitjans de comunicació
que fareu l'anàlisi
però
i vostès diran
i com serà
insistim
s'hauran d'esperar
s'hauran d'esperar
encara una miqueta
per saber com serà
el fast
per celebrar
que el nàstic
puja a primera
més enllà del fast
l'alegria
dels socis
dels aficionats
que això ja
entra dins
de l'aspecte més
i la dimensió
més personal
de cadascú
aquest home
sempre té alguna cosa
això ho has demanat tu
que féssim avui aquest programa
home
el que hem de parlar
és de l'actualitat festiva
i això
de quan en quan
en aquest cas
crec que és molt evident
que es podia veure
de fet
és una connexió històrica
que realment
està ben estudiada
i hi ha grans especialistes
al món que ho han fet
també la gent
que esteu al departament
de fast
i de festes
encara no té aquest nom
es diu eventos
eventos
eventos
varios i diversos
també tindréu
estareu ocupats
aquest cap de setmana
sí
però vaja
que avui ho hem fet més
des del punt de vista
de l'anàlisi externa
que no des del punt de vista
ciutadà
que crec que té una altra dimensió
i el bonic d'això
també és poder-se mirar
el fast de l'altre
perquè llavors
li pilles millor les coses
molt bé
doncs amb tot això
contemplarem el fast
d'una altra manera
Jordi Bertrancon
sempre moltíssimes gràcies
a veure si la setmana que vei
hem tirat els col·les
a veure a veure
i a veure si podem
dexifrar algunes claus
com deies
adeu-siau
va a veure si Tacoc
em el tema
es le pitjor
a veure si vêem
Gràcies.