This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aragona.
Aragona.
Aragona.
Comencem parlant de temes relacionats amb la salut pública,
perquè farem diferents apartats, no?
Sí, bueno, avui fa molt fred.
Jo ho ha constatat, no?, venint cap aquí.
El que voldria recordar abans...
Però no és saludable, el fred.
Sí, sí, però és perillós, eh?, per la gent gran
i per sobretot les persones que tenen malalties cròniques
i la gent gran les posiciona el fred, no és sa, eh?
O sigui, que s'ha de prendre en cura,
sobretot que vagin la gent ben tapada, que ho tinguin present,
els infants, estem passant de calor ara a fred,
i avui fa molt fred, que pensi tothom que han d'anar ben protegits
i ben tapats, perquè aquestes...
I a més, més fa vent, eh?, aquestes corrents d'àrea i aquest fred,
doncs predisposen a totes les malalties respiratòries,
virals, sobretot, refredats,
i això amb gent feble, doncs les complicacions poden ser importants.
Per tant, preparem els Nadals, però protegim-se'n del fred,
entrar al mateix que a l'estiu, que entrar a les botigues per refredar-se una mica,
ai, ara és al revés, entrar a les botigues, tenir cura,
de no estar moltes hores a peu dret i a molts punts.
Ni moltes hores a les botigues, sinó a la butxaca se'n ressentirà, eh?
Ah, bueno, això és una altra.
Perquè no com està el panorama.
A més d'arribar a la sobtada, eh?, el fred.
Sí, sí.
Però ara que diuen el fred, si em permeten una petita broma,
la llei del tabac, que és el primer tema que ens ocuparà,
provoca i causa molts refredats.
Jo aquest dissabte, movia pel centre de la ciutat de Tarragona,
feia un fred que pelava,
i bona part de les terrasses, dels bars,
hi havia gent prenent el que fos,
perquè volien fumar i no podien fumar dins de l'establiment.
I dius, Déu n'hi do, eh?,
estem constipats que provocarà la llei del tabac aquest hivern.
A part del tabac, l'exposició al fred, no?
Sí, sí.
En un segon cas, si ja entrant en això que dius,
jo no sé si us...
Bé, o sigui, ens hem fixat tots la claretat en els espais públics, no?
La claretat, la falta de fum.
Crec que en això ens hem de felicitar,
perquè crec que ha estat una...
És un dels èxits de l'aplicació de la llei.
Deixem de banda els bars i restaurants,
però la resta d'espais compartits,
ara és evident, no?
La claretat de l'ambient, no?
La falta de fum.
I el més curiós, clar,
tants caps, tants barrets,
és que hi ha molts fumagòtors actius en l'actualitat
que també agraeixen,
perquè a vegades, tot i que són fumadors,
aquest excés de fum i ambients tan carregats
també els molestava.
Sí, sí.
En el...
A tu ja em deia un company,
una amiga,
que treballa en un altre lloc,
que comentava del fet que ara,
degut a la feina,
que no pot fumar la feina,
que només fuma, doncs,
en vuit hores fuma només un o dos cigarets.
també es felicitava que deus tenir això,
molt a pesar seu,
però fumar menys.
I ha baixat el nombre de fumadors, eh?
Sí, sí, ha baixat el nombre.
I seguirà baixant, eh?
Perquè, a pesar que, doncs,
inicialment, com aquestes normes,
en molts casos,
la gent fumadora ha provocat,
en alguns sectors,
un cert rebuig,
o en restaurants,
de dir que si baixem clientela
o no baixem clientela,
jo crec que a poc a poc
va consolidant el fet aquest
que realment
la consciència de salut pública,
que el tabac a la persona
és perjudicial,
però que el fumador passiu,
la persona que no és fumadora
i que no fuma,
i que pateix les conseqüències
d'un altre que té al costat
i que està fumant,
això ja avui és tan...
jo crec que ha calat tant
que fa que realment ningú
pugui alçar excessivament la veu.
De totes maneres,
jo no sé,
no recordo ara
i no ho tinc davant
quina era la moratòria
perquè tots els locals
s'adaptessin a la llei
i se'ls va donar, doncs,
un termini,
però encara hi ha molts locals
que es permet fumar,
tot i que estan fora,
diguem-ne,
del que contempla
la llei antitabac.
Avui llegia a la premsa
justament que dels locals
inspeccionats a Barcelona
només un 10%
incomplien la llei del tabac,
però hi ha altres autonomies,
altres llocs de l'Estat
que s'incompleix
a un nivell molt més elevat.
O sigui que costa,
fins i tot en grans capitals,
trobar llocs
on no es pugui fumar.
Jo crec que ha estat
la part feble
de l'aplicació d'aquesta llei,
no?
I espero que es vagi,
es vagi, doncs,
arreglant, no?
D'alguna manera.
De totes maneres,
fixa't que
s'està parlant
que la conseqüència immediata
de l'aplicació de la llei
ha estat una disminució
d'un 4-un 6%
de fumadors.
Jo no sé traslladar-te en números,
però, evidentment,
el descens
en mortalitat cardiovascular
i inclús en càncer de pulmó,
aquest número,
que sembla baix
però que és molt important
en quantitat,
significarà en els propers anys
és molt important.
Tu també ets exfumador,
no, Josep?
Jo he sigut un petit fumador,
fumador de un o dos cigarrets.
Això no és ser fumador, eh?
Això no és ser fumador.
El doctor Gera sí que és exfumador.
Jo sí, sí,
ja he estat.
Jo havia fumat.
Jo havia fumat
durant la carrera
fins a tercer.
Tercer ho vaig deixar.
Va començar a veure els pulmons
de debò com quedava?
No, no sé per què.
Jo me'n recordo.
Em sembla que vaig començar
les pràctiques de milícies
i tot això
i a fer esport
per preparar-me
per l'examen de milícies
i llavors vaig deixar de fumar.
Llavors no vaig fumar mai més
fins que vaig començar
gaire metge
i a la residència
fent les guàrdies
i llavors vaig tornar a fumar.
I a l'acabar tot això
vaig veure que fumava
i ja m'estava pujant
a la quantitat
i vaig dir prou
i vaig tornar a deixar.
En fi,
amb la llei del tabac
que ha passat
com en molts altres aspectes
de la nostra societat
que semblava
que havia d'haver-hi
un dalt a baix
i al final
la societat
és prou madura
per assumir-ho
i sí que trobes excepcions
per en general
la convivència
i tot plegat
i el que és millor
que els professionals
de la salut
com ara vosaltres
heu notat
i teniu proves constatables
que ha millorat
la salut pública
des d'aquest moment.
Jo afegint
el que deia
el doctor Vitria
del 4 a aquest 6%,
aquests són els fumadors
que és el que s'identifica
però el que
jo crec que és molt important
també
el fumador passiu
o sigui
l'estadística
està dient
els fumadors
que han baixat
però
en la mesura
de la llei
vol dir que
tots aquests espais
tots aquells fumadors passius
que això no ho diu
l'estadística
no hi és l'estadística
deixen de ser
tindre
aquesta toxicitat
que tenien
per culpa
de conviure
en un mateix espai
amb gent que fumava
encara veiem fumadors
dins del cotxe
amb les criatures fumant
però clar
la llei no pot intervenir
en els espais privats
lògicament
jo l'altre dia
estava amb uns companys
que em deien
això es veu molt
al samar
sí
encara es veu
desgraciadament
i després
inclús
hi ha gent de tot
però
fins i tot
a les vivendes familiars
l'altre dia
eren uns amics meus
que em deien
escolta
sembla mentida
mira que nosaltres
havíem sigut fumadors
i van vindre a sopar
uns companys
seus i nostres
van vindre a fumar
i escolta
al marxar
ens hem tingut
que canviar
per vindre aquí
perquè
no havíem cregut mai
que notaríem
l'olor de tabac
a la roba
enganxada
de la roba
i estaven a casa seva
i en canvi
jo també he estat
amb algunes vegades
amb algunes reunions familiars
o d'altra gent
que si algú fuma
ja avui
se'n va a la cuina
se'n va a la cuina
o surt
o se'n va al balcó
jo crec que és un procés
que hem de seguir insistint
i penso que acabarem guanyant
és un procés
de conscienciació individual
que es va
l'impacte de coses
com la llei
donen una vència important
però recordem
els hospitals
fa 20 anys
els hospitals
fumant
per els passius
vaig tornar a fumar
quan feia les guàrdies
jo de joveneta
a mi m'han rebut metges
fumant a la consulta
i tenien el centre
a la consulta
això avui
és considerat una barbaritat
per a nosaltres
que sigui fumador
encara que ho siguis
però abans era normal
entre la consulta
d'un metge
i que el metge
et revés fumant
i a les escoles
i a les escoles
el mestre fumant
i a l'institut
els exàmens
et deixaven fumar
els exàmens només
i no deixàvem
de ser uns adolescents
jo recordo
de petita primària
em quedava mirant
admirat com fumava
i treia anells
el professor
davant nostre
és veritat
afortunadament
de tot canvia
costa molt
canviar les mentalitats
malgrat les campanyes
d'educació
un altre dels temes
que va impactar
en principi
sempre hem de treure
aquí damunt la taula
el paper
que van fer
els mitjans
però hi ha una realitat
que és el tema
de la relació sexual
sobretot
entre joves
altres no tan joves
i la falta
d'utilització
del preservatiu
en definitiva
que per tota una sèrie
de raons
que tots coneixem
és el més efectiu
l'anomenada
píndola de l'endemà
va aparèixer
va aparèixer com
si fos una solució
entre cometes
com un últim recurs
i molts joves
i no tan joves
ho han pres
com si fos
una eina més
d'ús habitual
el problema és quan
un recurs
que va tindre
la CPUT
la seva justificació
per intentar estalviar
un embaràs
no volgut
està creixent
el nombre
d'embarassos
no volguts
per tant
això
acabaran avortaments
estalviar
tot aquest procés
realment
tremendo
i dolorós
i brutal
doncs
la solució
és la píndola
de l'endemà
això
com a recurs
en el punt
d'aquesta
diguem-ne
d'un accident
clar
no s'ha transformat
en un mètode
anticomceptiu
ordinari
doncs clar
això és una barbaritat
per moltes motius
és una barbaritat
perquè
estàs donant
una medicació hormonal
que té uns altres efectes
i que no s'ha de fer
per un cantor
i per un altre cantor
molt més important
o tan important
com aquest
és que
com a mètode
mètode
anticomceptiu
avui seriós
amb les relacions
no
no
no
no
no
no
no de continuïtat
amb les esporàdiques
és l'únic
que et pot garantir
la no contaminació
pels
pels virus
i entre ells
el virus de la sida
és el preservatiu
i per tant
la
la campanya
de mediàtica
d'informació
i obsessiva
de que la ciutadania
si té
la llibertat
de fer
les relacions
sexuals
sobretot
sobretot
sobretot
que utilitzis
sobretot
amb gent jove
quan
pensen
que
som joves
que és igual
que s'hi troben
clar
l'ús del preservatiu
és l'únic
que garantitza
una possible transmissió
d'una malaltia
no ens en sortim
amb les campanyes
amb els joves
en aquest sentit
o sí que ens en sortim
és que
s'ha incrementat molt
l'ús de la píndola
sí sí
molt molt
és per aquí la mentalitat
d'ara de tot
ràpid i fàcil
sí sí
exactament
jo estic d'acord
en que
el fonamental
la pitjor conseqüència
d'això
és la
no utilització
del preservatiu
perquè
hi ha la solució
aquesta
nosaltres
companys
amb les guàrdies
en els centres
d'atenció primària
de zones semi-urbanes
o rurals
que
és típic
els coneguts
els reincidents
que van a buscar
la píldora
el dia després
sempre
d'una forma
reincident
és que ja està
ja coneguts
és a dir
igual que anirien
a la farmàcia
a comprar els preservatius
van a buscar
la píndola
de l'endemà
van al cap
a buscar
la píndola
de l'endemà
el canvi normatiu
és que això ja es feia
per unes determinades indicacions
i el que es va fer
va ser
generalitzar-se
facilitar-lo molt més
donant-ho com a forma
ordinària
i d'aquí també hi ha
un debat ètic
un debat ètic
que fa molts poques setmanes
hi ha una reunió anual
que es itinerant
per tot l'estat espanyol
de juristes de la salut
que se'n diu
i fan tot
un cop a l'any
fan una jornada
de parlant
de temes legals
vinculats
amb els temes
de salut
en general
de tot
fa molts anys
que funciona
hi ha una associació
molt coneguda
i que realment
les conclusions
que arriben
acaben
escampant-se
per tot arreu
perquè
són realment
van fent
una mica
de cultura
sobre això
i un
vaig estar
l'altre dia
repassant
aquesta última jornada
i un dels temes
que es presentava
era justament aquest
el debat
de si
amb els casos
de menors d'edat
si
hi havia
que avisar
o no
els pares
i el tema
de seguretat jurídica
també del menys
que no només ètic
per això
perquè un pare
una mare
diu
per què li dona
això
a la meva filla
en aquest cas
que és menor
i després hi ha
un tema ètic
i un tema jurídic
llavors
en aquestes jornades
que era estrictament jurídic
els juristes
donaven
com a consell
i és una
de les conclusions
d'aquesta taula
el que s'havia
d'avisar la família
i després
surts
en el carrer
i en els professionals
i en els de
i en la gent
que està
en tot aquest món
que
ho desaconsellen
diuen
escolta
no no
perquè encara serà pitjor
després no vindran
llavors aquí hi ha
un creuament
de la seguretat jurídica
amb un debat ètic
i un debat
diem-ne
de realment
d'utilitat
de funció pública
d'acabar fent
el que es vol
que és en tot cas
estalviar un mal
més gros
que és l'embaràs
hi ha una declaració
del col·legi de metges
de Barcelona
si l'heu sentit
que fa referència
a la protecció del menor
en tots els casos
i parlava
de la necessitat
de no avisar
a la família
si ho demana
el jove
excepte que
estigués en risc
la seva vida
perquè hi ha de donar
una seguretat jurídica
al metge
per prevenir
possibles denúncies
però a nivell jurídic
no sé
dir-te'n
entrar en detalls
sobre la
sobre la
en fi
la legalitat
d'aquesta
suposo que sí
però a fi
una declaració pública
ho sentia
avui aquest matí
la sentia
clar però és que
fem campanyes
hi ha educació
sexual
a les escoles
hi ha tantíssima informació
tanta campanya
i els joves
encara continuen
reincidint
en les seves relacions sexuals
sense preservatiu
la píndola
doncs
fa que un embaràs
no tiri endavant
però el que dèiem
vull dir
no treu que puguis
contagiar-te
o agafar qualsevol virus
o malaltia
i costa molt
que assumeixin
doncs aquesta responsabilitat
però hem de baixar l'edat
l'edat
la majoria d'edat
baixar-la dels 18
als 16
perquè hem de solucionar
alguns d'aquests problemes
fa molts anys
i del 21
si parles amb molts pares
diuen que
la canalla avui
és gran abans d'hora
en determinats aspectes
en altres
la síndrome de Peter Pandora
fins als 30
als 40
en aquest sentit sí
en aquest sentit
jo crec que sí
anem avançant
aquests dies
afortunadament
i aquest Nadal
hem pogut gaudir
de les fires de Nadal
de la Viram
sense problemes
per aquestes dates
fa un any
se'n recorden
que algú es plantejava
de posar gall d'Índia
a taula
amb això de la grip aviar
sí
sí
ai senyor
a veure
jo crec que es va fer
una
el risc
de la
una possible pandèmia
de grip
en aquest sentit
era
i pot ser real
el que passa
és que
els mecanismes
de control
i de seguiment
que es poden donar
avui en dia
són suficientment importants
com per
estar alerta
però
relativitzar bastant
aquest perill
evidentment
que
segueix existint
però ara mateix
a Catalunya
hi ha un pla
d'actuació
davant d'una
possible pandèmia
de la grip
que estableix
una sèrie
de protocols
i d'accions
segons les fases
la grip ordinària
la grip ordinària
o la grip aviar
en tot cas
el que s'hi va servir
tot això
era per ajustar
aquests mecanismes
que ja hi eren
però encara
s'han intensificat
més
es van afegir
alguns casos
d'afectació
d'aus
i després
d'algun cas
humà
zones
de la part
del sud-est
asiàtic
de l'Àfrica
a Djibouti
em sembla
hi ha alguna part
d'Irad
hi ha alguna zona
així
el que sí que és cert
és que
acadèmicament
el que va posar
sobre la taula
és que des del punt
de vista acadèmic
des del punt
de vista científic
i de laboratori
si es dona
la mutació
en què el virus
de la grip
pogués tindre
la contagiositat
humana
que té el virus
respiratori
que coneixem tots
això
no tenim vacuna
el que sí que s'ha avançat
molt és en la possibilitat
d'aquesta vacuna
i que lògicament
igual que
el virus
de la grip
humana
podria provocar
en població
no sotmesa mai
el virus
de la grip
humana
o una realment
una gravetat
tremenda
que és un virus
agressiu
doncs en aquest
podria fer el mateix
afortunadament
això
no ha succeït
no vol dir
que no succeeixi
però
va provocar
una alerta
internacional
molt gran
amb què
s'han estat
treballant
molt seriosament
en trobar
recursos
el de vacuna
en el supòsit
que això passés
anem avançant
perquè encara hem de parlar
d'equipaments
i d'altres aspectes
i em sabria greu
que no poguéssim
ni que fos una pinzellada breu
de cadascun dels aspectes
mala notícia
per acabar l'any
l'increment del consum
de cocaïna
aquí a l'estat espanyol
molt mala notícia
s'ha baratit el preu
ja podria baixar el preu
d'altres coses
com l'oli d'oliva
i no el de la cocaïna
sí, sí
està baixant
s'ha baratit el preu
s'ha baratit el preu
sembla també
del cànnabis
de la marihuana
que es fuma
la manera més habitual
és fumant
pot ser
d'altres maneres
però la més habitual
és fumant
i ha baixat l'heroïna
per tant
a la punxada
hi ha una sensibilització
col·lectiva
que això podia
sobretot pel tema
de la transmissió
del virus de la sida
aquesta sí que realment
ha baixat
i ha pujat també
a les pastilles
d'aquestes
de cap de setmana
sintètiques
que solen ser infetamines
majoritàriament
aquestes jo crec
que tothom sap
el que es pren
amb el tema del cànnabis
és que sembla
que també ha baixat
la percepció
de perillositat
de la droga
que sembla
de la substància
que s'assumeix
com amb més naturalitat
que no és tan nociva
com pot ser la cocaïna
o les pastilles
curiosament
amb conreus particulars
a les cases
també
curiosament
amb adolescents
és una via d'entrada
al tabaquisme
és a dir
comencen abans
amb el cànnabis
jo no no
he deixat el cànnabis
però ara només fumo tabac
és a dir
però es comença abans
en edats molt tempranes
amb 13 i 14 anys
a fumar
tabac cànnabis
i a nosaltres
es constata
no solament
l'atenció
amb urgències
de serveis hospitalaris
sinó a comarques
en els centres
d'atenció primària
l'atenció
durant les guàrdies
durant les urgències
a joves
afectats
sobretot
per cocaïna
i això es veu
inclús a centres
d'atenció primària
rurals
joves
joves
joves
joves
tant joves
quan dius joves
18-17 anys
i el cànnabis
més aviat
13-14-15
sí
sí
el cànnabis
no és ja una droga
que faci
que faci anar
els centres
d'urgències
per ser atès
de qualsevol mal
agut
o immediat
el cànnabis
té una sèrie de conseqüències
més a llarg plaç
i sobretot
per la introducció
un cos com el tabaquisme
precisament
el més greu
jo crec
és la relativització
del risc
en dir que
ni les amfetamines
les pítoles aquestes
que es prenen
per empalmar
el cap de setmana
ni la coca
doncs són substàncies
que no tenen conseqüències
i això
hem de dir
clar i contundentment
que és mentida
que és una campanya
publicitària
per la gent
que ven droga
perquè realment
doncs vendren
i el que
una droga
duríssima
duríssima
pel sistema nerviós
central
és la coca
molt dura
poso un exemple
que és molt contundent
que és que
la cocaïna
la seva acció
directa
local
sobre els vasos
és una
el que en diem
vasoconstricció
o sigui
les artèries
s'atanquen
i es contrauen
i
per posar un exemple
que se mantengui
com que es fa
xuclant pel nas
aspirant pel nas
doncs una lesió
habitual
de consumidors
de coca
arriba a ser
la necrosis
la mort
del tejit
del tabic
nasal
i foradada
perquè
arriba
aquesta lesió
tòxica
directa
a provocar
la mort
d'aquelles cèl·lules
però pensem
que al nas
hi ha una cosa
que en diem
la làmina cribosa
de l'atmoides
que és una membrana
com un colador
molt fi
que és on
se fa el moc
a dalt
just a dalt
del nas
que està en contacte
directe amb el cervell
llevat directe
i aquesta acció directa
d'aquesta substància
tòxica
vasoconstrictora
provoca aquestes
lesions cerebrals
per tant
la coca
té una agressivitat
directíssima
molt intensa
sobre el cervell
i les
amfetamines
independentment
que s'està
demostrant
ja
en molts
casos
la presència
de lesions
cerebrals
també
per culpa
d'aquesta
substància
tenen
un contingent
tremendo
d'efectes
a nivell
del sistema
nerviós
perifèric
a veure
aquest tipus
de píndoles
s'ha trobat
analitzant
que dins
hi pot haver
fins i tot
metarrates
vull dir
que hi posen
de tot
i després
la composició
que tingui
i després
diguem-ne
evidentment
ningú té garantia
que hi ha
en aquella cosa
que s'ha fet
clandestinament
no és com
el que vas
al comprar
el suc
perquè llegeixes
l'etiqueta
evident
les campanyes
que s'estan fent
en aquest sentit
clar
quan parlem
de salut pública
també parlem
de campanyes
les darreres
que són així
com a més contundents
són positives
no?
res d'anar
amb aquella cosa
tan adulcorada
vull dir
escolta
si fas això
et passa
això i punt
ja tocava
que no no sé
tan políticament
correcta
si les informacions
han de ser directes
i explicar directament
el que passa
no fer-ho
de color de rosa
una cosa
que no és
de color de rosa
i ja em sembla
bé
anàvem amb molts eufemismes
a aquestes campanyes
i ara ja
la cosa és contundent
quatre imatges
que realment
reflecteixen
sense exagerar
i sense minimitzar
el que passa
amb un ús continuat
de determinades
la campanya voluntària
en aquesta edat
realment
deu ser
difícil
i arribar
amb contundència
en aquestes franches
en aquestes franches
que parlem
és difícil
des que parlàvem abans
d'altres coses
i imagino
que s'intenta
de molt diferents formes
però jo crec
que el que està clar
és que totes
aquestes campanyes
molt adulcurades
no serveixen
no arriben a ningú
no arribarem
al final nosaltres
perquè clar
cadascun d'aquests temes
per ell mateix
ja ens podria ocupar
un programa
parlem d'equipaments
perquè l'any 2006
també ha estat un any
en el que
s'han obert
equipaments
diferents equipaments
aquí al Camp de Tarragona
sí
jo crec que
vaig haver de destacar
així
fent un repàs ràpid
i dels més importants
tres
jo diria
el nou hospital
del Vendrell
hospital que va començar
al novembre
però pràcticament
ha estat
progressivament
en funcionament
durant tot l'any
i ara ha acabat
l'any 2006
doncs
està ja pràcticament
tot normalitzat
un altre equipament
que va començar
també al final
de l'any passat
però que durant tot
el 2006
s'ha anat completant
i ha plena normalitat
i plena ocupació
és el sociosanitari
francolí
que està al costat
del Joan XXIII
que va ser fruit
de substitut
el que era
Casa Blanca
i per part
de la xarxa
de Santa Tecla
també
el complex
de Llevant
on doncs
ja
durant tot el procés
de l'any
s'ha anat obrint
la resta d'espais
que calia
com era la radiologia
la cirurgia
les consultes externes
i avui ja
està funcionant
tot amb normalitat
des del punt de vista
professional
òbviament tots recordem
la vaga de metges
que l'usuari
no ho va acabar
d'entendre
en el seu moment
vull dir
enteníem perfectament
que hi havia
determinats col·lectius medis
que estaven treballant
per sobre
moltes vegades
de les seves possibilitats
altres que no
la informació
a l'usuari
no va acabar
d'arribar-li
com
jo crec que
és difícil
que arribi
no ho sé
no ho sé
és possible
i segurament
és que
no n'hi ha un
de motiu
la vaga
de professionals
que fonamentalment
van ser dels metges
jo crec que
el que la majoria
no es va entendre
i és que
hi ha coses
que no se poden entendre
és com al final
s'hagi d'arribar
a aquest extrem
i no es puguin
arreglar les coses
prèvies
la vaga
és un instrument
molt dur
és un instrument
que realment
clar
és constitucional
és legal
però quan afecta
tantíssim
a les persones
i quan afecta
directíssimament
en un servei públic
com és la sanitat
i que jo crec
que evidentment
amb consciència
tant dels professionals
com de la pròpia administració
està
en intentar
que no s'hi arribi
perquè això
és la sensació
tots tenim de gravetat
en el fet
quan s'arriba
a aquest punt
perquè
jo crec que
no és frívol
pels professionals
forçar una situació
d'aquestes
quan hi van arribar
és perquè realment
hi havia un conjunt
de consideracions
que
que
que
que
que
que
que
que
desateses
jo crec que
el que hem d'intentar
trobar
és tots els mecanismes
perquè això no pugui ser
no pugui tornar a passar
no tingui que tornar a passar
i realment
doncs
el
el
el
el conflicte
laboral
per un costat
de reconeixement
per un altre cantó
la quantitat
de
d'exigència social
també
que
la judicialització
també
la
aquesta dualitat
entre els
els deures
i els drets
que té els usuaris
com a tal
i també els professionals
cap a on
les polítiques
en general
les polítiques
també
de difusió
i d'explicació
de dir
escolta
jo garantiré
que
doncs
no hi haurà més llista d'espera
que no sé quina
però allò ho ha de resoldre algú
o sigui
si no hi ha llista d'espera
no es fa amb una llei
es fa posant recursos
els recursos
han de
han de pactar-se
amb els professionals
també els equipaments
han de funcionar
hi ha tot un conjunt
de coses
que no només és
un tema estrictament laboral
jo crec que és
un conjunt de coses
que al final
va caure
amb una cosa
que hi tenim moltes
esperances
però és un instrument
que s'ha de pilotar
molt bé
que és
la constitució
de dos consells
per tot
el conjunt
de Catalunya
liderats
des de l'administració
el Consell
de les Professions Mèdiques
i el Consell
de les Professions
d'Infermeria
que el que pretenen
és anar dibuixant
des d'una participació
tant de sindicats
com organitzacions
professionals
com organitzacions
sanitàries
com la pròpia administració
com la universitat
anar dibuixant
els diferents rols
i canvis
de rol si cal
que han d'haver-hi
i les necessitats
abans de
tirar endavant
un projecte
veure com
i de quina manera
aquell projecte
és factible
des dels actors
que realment
ho han de fer
que són els professionals
i que són les organitzacions
llavors
si això
que ha començat
i ha nascut
al final d'aquesta legislatura
hi tenim tots
moltes expectatives
perquè
amb el que deia
el començament
intentar que les coses
resolguin en una taula
el sistema sanitari
no hi ha dubte
està col·lapsat
hi ha una gran demanda
de serveis sanitaris
en aquest país
i bé
a banda de les qüestions
econòmiques
que apuntava
passa per una bona gestió
i un bon ús
que han de fer també
els ciutadans
dels recursos sanitaris
aquí
aviam probablement
la major part
de la responsabilitat
no la tenim nosaltres
però sí
també podem fer
la nostra aportació
en aquest sentit
no hi ha dubte
no hi ha dubte
que la societat
va demandant
cada vegada més
els serveis sanitaris
de tot tipus
també és veritat
que nosaltres
moltes vegades
la generem
aquesta demanda
però també
la gent espera
cada vegada més
de cadascú
una cosa
que estàvem parlant
abans
amb el doctor
Serà
era el repartiment
que entre les professions
sanitàries
es don de la feina
creiem que
en el pròxim futur
un actor
fonamental
en la feina
i en el treball
diari
ha de ser
i serà
segurament
infermeria
que ja ho està fent
sense dubte
però
hi ha una quantitat
de rols
que estan fent
ara
en diferents
sectors
de la sanitat
que segurament
tindrà un protagonisme
molt més important
en l'enfermeria
això ha de fer
d'alguna manera
una bona part
de les funcions
que actualment
està fent el metge
algunes d'aquestes funcions
podrien ser perfectament
ben ateses
i ben portades
per la infermeria
i
al mateix temps
que es dibuixa
doncs
tota una planificació
de les necessitats
de metges
i del pròxim futur
avui en dia
estem patint
una mancança important
estem veient
una arribada
de metges
d'altres països
que d'una altra banda
necessitem
perquè hi ha serveis
que hem de cobrir
contínuament
hi ha alguns dels nostres
que marxen
perquè no se senten
ben tractats
hi ha alguns dels nostres
que marxen
a veure amb els nous convenis
evidentment
millora
el que és
el pagament
del salari
del metge
dels serveis públics
que evidentment
estava
i segueix estant
bastant
enrere
més enrere
dels altres països
que ens envolten
i això
ha portat
que alguns metges
marxessin
a altres països
no res
que el 2007
jo no els diré
allò
que desitgen
que demanen
perquè tenen
un nou repte
com cada any
assumir
aquesta nova situació
el que és
és que es puguin
anar superant
i que d'aquí un any
tornem a parlar
com avui
jo crec que la peça clau
és dir
tenim un excel·lent
sistema sanitari
es diu
jo ho crec
fermament
és que aquell que està
a la llista d'espera
de no sé quan
i tot això
li diem això a doctor Atzarà
però no n'hi ha gaires
es deuen recordar
de la nostra família
de tots tres
jo no estic d'acord
no estic d'acord
en llista d'espera
diem
les llistes d'espera
assumibles
des del punt de vista
de la complexitat
i la gravetat
del pacient
no existeixen
des del punt de vista
de la persona
del seguiment de crònics
hi ha una llista
que en general
és absolutament
acceptable
i en alguns moments
puntuals
han faltat
equipaments i tal
però
la correcció
d'això
fa que es recuperi
la normalitat
hi ha situacions
d'algunes pròtesis
d'algunes coses
que ja hem dit
moltes vegades
que fins i tot
estan en qüestió
si realment
el cos
beneficia
d'aquella intervenció
jo crec
que tenim
un excel·lent sistema sanitari
el que no ens pot passar
és morir d'èxit
morir d'èxit
vol dir que aquesta
hiperdemanda
de no saber
quin és el sostre
posa en fracàs
l'altra necessitat
i llavors
aquest excel·lent sistema sanitari
que avui
no té
cap filtre d'accés
no en té cap ni un
de filtre d'accés
no costa ni un euro
costa més la medicació
que no pas l'assistència
la medicació
hi ha
algun diner
compartit
de copagament
perquè ho fa
la seguretat social
amb el copagament
de la medicació
mentre que ni l'assistència
és absolutament
única
universal
gratuïta
per a tothom
ni que no sigui
d'aquest país
només que estigui
residint aquí
si això
no se modera
des de la perspectiva
de l'ús racional
del sistema
morirem d'èxit
o s'hauran de posar
aquests filtres
de morir-se res
que per això
estan vostès
el creixement
universal
és impossible
doctor Atzerà
doctor Vitria
de veritat
que ha estat
un plaer
que ens hagin acompanyat avui
que ho hagin fet
al llarg de tot l'any
els desitgem bones festes
i continuïtat
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
molt bé
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies
Gràcies.