Fins demà!
Molt bon dia, Víctor. Benvingut. Iniciem aquest temps que dediquem setmanalment a tractar alguns aspectes relacionats amb l'administració de justícia.
És un espai que fem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui fem, podríem dir, una mena de repàs molt esquemàtic, que no ens haguem de trobar, és el que diem sempre,
però mai se sap perquè a vegades per petites incidències podem trobar-nos immersos en un petit també o no tan petit procediment judicial.
Podríem titular-ho com afrontem procediments legals en els diferents àmbits.
És a dir, quan de cop i volta un dia, per diferents circumstàncies, resulta que hem d'afrontar un procediment,
ja sigui en l'àmbit administratiu, civil, laboral o penal, què és el que hem de fer exactament?
Com ens arriben les primeres notificacions i quina ha de ser la nostra reacció per començar amb on peu tots aquests procediments?
Sí, bàsicament el que pretenem fer una miqueta és des d'aquests quatre grans àmbits,
ni més ni menys perquè tenen la seva extensió judicial en forma de jutjat contenciós administratiu,
jutjats de primera instància o civils, jutjats d'instrucció i penals i el jutjat de lo social-laboral.
Són quatre grans camps, però no tot comença pel jutjat, al contrari, normalment és el final.
Una miqueta diseccionant els temes, començarem pel dret administratiu.
Són camps, Jolanda, amplíssims, d'una extensió diria que quasi limitada.
Amplíssims i llarguíssims, perquè quan entres en aquestes dinàmiques no saps quan surts.
Efectivament. No, però jo em referia ja no a l'àmbit procedimental, processal,
sinó a tota la problemàtica i qüacions que es poden suscitar.
Per exemple, dret administratiu va des d'una petició d'una llicència,
que obre un procediment administratiu, fins a una sanció, vegis, multa.
Aleshores, anem a imaginar un exemple amb dret administratiu.
A mi em posen una multa, o jo rebo una resolució de l'administració, la que sigui.
Aquestes resolucions, ja és el que anem, es poden recórrer,
es poden interposar al·legacions, presentar un escrit d'al·legacions.
Aquests tràmits són els primers amb els quals tu has de comparèixer de banda,
en aquest cas, l'administració, no encara l'administració de justícia, que és a banda.
Com o de quina manera es fa això, ho pot fer una persona, qualsevol persona,
sense tenir d'anar amb un advocat, encara que sempre és recomanable,
i això no ens en cansarem de dir-ho, però ho pot fer qualsevol persona.
És una miqueta el que anàvem, no?
És la manera de personar-te de banda.
Insisteixo, és recomanable, però mentre no anem davant del jutjat,
davant de l'administració no és preceptiva, no és obligatòria la intervenció d'advocat,
perquè vegin que no fa exclusivament apologia de la nostra professió.
No, per alguna vegada s'ha explicat, hi ha procediments que és imprescindible
la presència d'advocat i procurador.
En altres casos no, que és com el que estàs explicant.
Sí, és més que imprescindible, exacte, és obligatòria, és preceptiva la seva intervenció.
Però molt recomanable, perquè, esclar, a veure, un advocat pot, és la seva tasca,
veure o detectar, a part del coneixement que té de la llei i la seva aplicació en aquell cas concret,
però pot detectar qüestions puntuals que no puguin o que no ens hagin passat a nosaltres pel cap,
perquè som profans en la matèria.
Aleshores, en dret administratiu, per exemple, quan es té que recórrer una multa,
qualsevol ciutadà, doncs, esclar, òbviament el ciutadà, el particular,
el té que valorar si per aquella multa val la pena, doncs, fer un dispendi,
gastar-se uns diners amb un professional, perquè potser si és una multa de 20 euros,
doncs...
Val la pena pagar la multa i...
o pagar la multa, o si tens temps, ganes i intenció de fer-ho,
tens tot el dret a presentar un escrit d'al·legacions.
Ho pots fer tu.
Però en dret administratiu, davant, insisteixo, dels cosos de l'administració en general,
siguin municipals, autonòmics, estatals, els que siguin,
és suficient fer un escrit o una personació o una compareixença
al ciutadà, en aquest cas l'administrat, que se'n diu des del punt de vista tècnic.
A partir d'aquí, recomanable l'advocat,
quan arribem al tribunal, al jutjat contenció-s'administratiu,
perquè si seguim el procés administratiu,
arribarà un moment que s'esgotarà la via administrativa
i haurem de passar la via judicial,
aleshores sí que acostuma a ser perceptiva la intervenció d'un advocat
o advocat i procurador.
Alguna vegada ja hem parlat de les funcions d'un i l'altre
i la cosa canvia i aquí sí que has de recórrer per nassos
a l'assessorament d'un professional perquè la seva intervenció és obligatòria.
Una miqueta la idea és perquè sàpiga
el que s'ha de fer o el que no s'ha de fer.
Una última recomanació, per exemple, dintre de l'àmbit administratiu.
Aquest àmbit acostuma, com tots,
però especialment parlarem del dret administratiu,
a tenir uns terminis més o menys llargs
que es tenen que respectar.
És un altre dels motius pels quals recomano
que es vagi amb un professional dies hàbils, dies naturals,
20 dies, 10 dies, un mes.
Si es passa el termini i no s'ha efectuat
o no s'ha complementat el tràmit,
perds normalment el dret a fer-ho
i el procediment continua,
fins al punt que algunes vegades és una qüestió irreversible,
és una qüestió que ja no es pot esmenar.
És un error totalment impossible a esmenar.
L'experiència generalment ens diu
que hem d'anar amb peus de plom
quan es tracta del contenciós administratiu,
sobre el tema de terminis...
En qualsevol dels àmbits, realment, Iolanda,
en qualsevol dels àmbits,
perquè ara parlarem breument del civil laboral i penal,
i també ho veurem,
però ja que parlem del dret administratiu,
per exemple, quan a un se li posa una multa,
s'acostuma a tenir, per exemple, 15 dies, un mes,
per formular al·legacions.
Aquest sí que és un tràmit que es podria saltar,
perquè les al·legacions no és ben bé un recurs,
però és normalment el pla que es dona.
El recurs es podrà interposar quan rebo la multa,
formalment parlant, la multa es rep normalment
el domicili que tu tens o el domicili que tu dones.
Però bé, aleshores em diran,
vostè té 30 dies per interposar tal recurs,
o un mes, per exemple,
i arribarà un cop, un moment,
dintre del procediment administratiu,
amb el qual es dirà,
i té, o potestativament té vostè la facultat
d'acudir al Tribunal Contenciós Administratiu
amb el termini de dos mesos.
Clar, tots aquests terminis,
sí que el ciutadà en particular els veu,
però primer no és la teva feina.
Els advocats hem d'estar pendents,
sempre hem de tenir el cap
o hem de tenir una agenda molt ben portada
per complir els terminis i que no se'ns passin.
Clar, un ciutadà és un dels aspectes o punts
que se't poden, a part de tots els que he comentat,
de coneixement de la llei i de la normativa.
Això era una miqueta des del punt de vista
del dret administratiu.
Si parlem del dret civil,
així també hi ha grans drets,
estem fent una passada així per sota.
A sobre.
És un vol, no?
Una miqueta...
Volo rassante.
Volo rassante.
Home, més que rassant,
una miqueta més ampli,
perquè si rassegem, diríem el cas concret.
A veure, el dret civil,
si el dret administratiu és ampli,
el dret civil,
bé, què tinc que dir?
Ja hem parlat alguna vegada aquí,
a Barca, des de...
Sí, regular moltes situacions
de la vida de les persones.
La norma mare o bàsica del dret civil
és el Codi Civil,
en el cas espanyol,
en el cas català,
doncs també tenim la normativa civil corresponent.
Tampoc entrarem ara a discutir
quin és l'un i quin és l'altre,
però bé,
en general,
la normativa civil
abarca des de successions,
és a dir,
en casos d'herències,
en dret matrimonial,
obligacions i contractes,
qualsevol tipus de contracte,
des d'un lloguer
fins a un contracte de compra-venda
passant per un munt de figures jurídiques,
drets reals,
vol dir hipotec...
És a dir,
és amplíssim
i quasi que inclouria aquí,
no ho he posat com a subsecció,
encara que ara hi ha tribunals especialistes,
però el dret mercantil,
que és diferent,
però potser ho incloiríem.
Estem amb les mateixes,
però aquí hi ha una certa diferència.
Quan es produeix una problemàtica civil,
clar que jo puc anar sense advocat.
Si no estic davant de la instància judicial,
i després matitzarem,
jo, per requerir o reclamar
amb una persona
que em pagui uns diners
o que compleixi un contracte,
si li faig extrajudicialment,
estrictament parlant,
no necessito d'un advocat,
però és total
i absolutament recomanable un cop més,
perquè moltes vegades fem...
redactem els contractes
a la nostra manera,
reclamem les deudes
a la nostra manera
i un advocat
moltes vegades pot solucionar el problema.
És totalment recomanable.
Acudim a instància judicial
amb un procediment matrimonial
i hem dit més d'una vegada
que si anem davant del jutjat
té que intervenir advocat i procurador.
Hauria d'intervenir-hi.
Casos excepcionals no es fa,
però, bueno,
mediacions,
però això ja és un altre assumpte.
Aleshores,
amb l'altre tipus de procediments,
per exemple,
parlant així en general,
reclamacions de quantitats.
Estar segons quines quanties
és preceptiva la intervenció o no.
De totes maneres,
tornem a l'ho d'abans.
Si jo tinc que reclamar
un deute
de 50 euros,
potser no em farà falta
anar al professional.
No és obligatòria
la seva intervenció,
però,
encara que els jutjats
no et poden dispensar
assessorament,
perquè t'han prohibit
assessorar el particular,
no pots,
en teoria,
no pots anar amb un jutjat
a demanar assessorament.
Em consta que
s'acostuma
a donar un cop de mà
en quant a idea general,
però no et poden assessorar.
Escolti,
vostè té que reclamar això
d'aquesta,
d'aquesta,
d'aquesta,
d'aquesta manera.
Tens que anar
a un advocat
o espavilar-te
i estudiar-te pel teu compte.
Pots acudir
al Col·legi d'Advocats
de Tarragona,
per exemple,
tenim,
com en qualsevol
Col·legi d'Advocats,
el Servei d'Orientació Jurídica
perquè et digui
el que tens que fer.
Heu ubicat aquí
a l'edifici dels jutjats,
al Col·legi d'Advocats.
Aleshores,
hi ha maneres
d'aquesta quantitat.
Qualsevol persona
pot fer el que vulgui,
però, òbviament,
per una deute petita,
a vegades,
no val la pena.
S'ha de valorar.
No només per la despesa,
sinó per les molèsties
que et pot comportar tot això.
Correctament.
Però,
en general,
tornem una miqueta
a l'administratiu,
amb algunes salvetats.
Sempre que hem d'anar al jutjat,
no diré quasi sempre,
perquè també depèn de quantia
i de tipus de procediment,
però hauríem d'anar
amb advocat i procurador.
Si no, no cal,
però,
com des del punt de vista
de la seva obligatorietat o no,
que és convenient,
indiscutible,
parlant del dret civil.
Sí,
en l'àmbit laboral,
aquí hi ha gairebé imprescindible,
no?
O preceptiu,
no ho sé.
Aquí,
a part de l'advocat...
És obligatori,
parlant d'una manera planera?
Estem amb les mateixes.
Una cosa és obligatori
i una altra necessària.
Exactament.
De tota manera,
aquí el dret laboral,
ja parlem de conflictes
amb l'empresa.
Un conflicte,
aviam,
una cosa és un conflicte col·lectiu,
de tota una planera,
un conflicte,
diguem-ne,
individual d'un treballador
amb la seva empresa?
Amb l'empresa,
o amb la seguretat social,
o amb la seguretat social.
O amb la mútua,
eh?
Amb les mútues,
si és un problema
de prestacions socials.
aquí introduïm una nova figura,
a part de l'advocat,
també professional del dret,
encara que no amb la llibertura de drets,
sinó,
crec que ara es diu
relacions laborals,
abans graduat social,
que té la potestat
d'intervenir davant
del jutjat de lo social,
és potser
l'excepcionalitat
dintre de totes les branques
del dret, no?
Aleshores,
torno a dir-ho d'abans,
a veure,
si alguna persona
té un conflicte
amb la seva empresa,
sí que pot anar
a motu pròpia
el treballador,
el que passa
és que aquí
es pot a vegades
generar una situació
d'indefensió.
És recomanable,
és recomanable.
Clar,
perquè l'empresa ja té
normalment
el seu propi cos jurídic,
els seus advocats,
els seus assessors,
i esclar,
el treballador sol,
aquí pot buscar també
en pare inicialment
en els sindicats,
el món sindical
precisament està per
per emparar
el treballador,
també té
un cos jurídic,
el que passa
és que
et demanaran
a vegades
afiliació,
a vegades
et demanaran
si no estàs afiliat
uns notaris
com qualsevol altre advocat,
potser ho deixarem
algun dia,
citarem aquí
amb algun advocat
de sindicat
perquè ens expliqui
ben bé com funciona.
En l'àmbit laboral
és on ha funcionat
més tradicionalment
el tema de la mediació,
prèvia.
Bé,
això ja és una qüestió,
tècnica,
que la gent no desconeix,
però per exemple
l'àmbit del dret civil
també es dona,
també existeix
l'acte de conciliació
amb dret civil.
Però en el món laboral
sembla que ens és
més familiar,
no?
En el món laboral
és en molts casos
obligatori
i és
molt més utilitzat
que en dret civil,
encara que
jo particularment
penso que en moltes
ocasions,
segons quin tipus
d'assumptes,
un acte de conciliació
civil
pot ser convenient.
Des de l'administració
s'insta moltíssim
a utilitzar
la mediació
entre
diguem-ne
els ciutadans,
però ens costa molt,
no?
Efectivament.
Es fan moltes campanyes
i se'n parla molt,
però sembla que no
ens acabem de refiar
de la mediació.
A veure,
francament,
la mediació...
Cultura de la mediació
la tenim aquí,
probablement.
Sí, sí,
i la mediació
té moltes formes,
a part d'aquest acte
de conciliació,
que és una...
Mediació,
arbitratge,
són termes
que ens costa molt
d'assumir encara,
no?
Correcte.
A més de l'acte
de conciliació
com a mecanisme
propi de la justifició
voluntària
que se'n diu,
és a dir,
jo interposo
el que se'n diu
una papereta,
una demanda,
reivindicant
una sèrie de fets
i, per exemple,
tu, Iolanda,
em contestes
en l'acte que no estàs conforme
i no és
preceptiu,
obligatori,
compliment.
Si diguessis que sí,
aleshores seria un altre assunto.
Perdó.
Però,
dret civil
es produeixen altres
possibles situacions
de mediació.
La mediació
en aspecte matrimonial,
per exemple,
la mediació,
com has dit tu,
en l'àmbit...
Laboral.
No, però parlàvem
de dret civil.
Entre,
bueno,
ciutadans no tant,
però ciutadans i empreses
quan es produeix
un arbitratge,
la submissió expressa,
d'un mediador
amb un resultat,
sigui lauda,
sigui un acte
de conciliació,
sigui el que sigui,
bueno,
relativament vinculant
per les parts
si s'adopta un acord,
però no deixa
de tenir mai,
i no és cap crítica,
és un comentari,
el caire taxatiu
i d'imperativitat
que pugui tenir
una ascendència.
De totes maneres,
insisteixo,
amb l'àmbit civil,
la mediació,
diguéssim,
és més subtativa
que amb l'àmbit laboral,
amb la qual
és més freqüent,
habitual,
i diria que en molts casos
preceptiu,
l'utilització
del servei de mediació
i arbitratge
que actualment tenim aquí.
el consum,
els arbitratges,
doncs,
es recomanen moltíssim
també i solucionen
molts conflictes
que pugui haver-hi
entre els consumidors,
no?
Sí,
efectivament.
Però costa,
costa,
eh?
Sí,
no,
i crec que vam parlar,
recordo un programa
anterior...
Doncs acabem de refiar
de la validesa,
no?
És curiós.
Sí,
això,
recordo un programa anterior,
va venir el company
Tonubert,
que és membre
del Tribunal Arbitral
i crec que ho va explicar
amb molta precisió,
i vam fer una miqueta
d'apologia,
de recomanació
de l'utilització
d'emprar
aquesta via
de l'arbitratge
i la mediació,
que, a veure,
francament,
i potser d'una manera
més subjectiva
que el company Ton,
objectiva en quant
a que no participo
directament de l'arbitratge,
no sóc,
no formo part
del Tribunal Arbitral,
diria que,
efectivament,
és molt recomanable
en molts casos
i en altres casos
que potser
és convenient
optar per la via judicial.
Hi ha cops
que no saps exactament
quina pot ser
la millor via
per resoldre
el teu conflicte.
Tu el que vols
és que es resolgui
i, a vegades,
la via arbitral
pot crear una mica
de desconfiança,
però jo diria
que és una via
desconeguda,
poc utilitzada
i que, francament,
si s'utilitzés més,
potser podríem
solucionar temes
d'una manera
més senzilla,
més econòmica
i per gent
molt més experta
en la matèria
que, a vegades,
un tribunal
que ha de trucar
a molts aspectes diferents.
Ens apuntem a parlar
un dia
de mediació
i arbitratge
per fer memòria
als oients?
Jo que havies de fer
apologia,
home,
és una bona apologia
aquesta,
de recomanar,
sobretot des del coneixement
i des de la informació.
Podríem plantejar
un dia,
doncs,
recordar
en quins termes
i en quins àmbits
i en quines situacions
es poden aplicar
les mediacions
i els arbitratges.
Acabem parlant
del tema penal.
Aquest és amplíssim,
per tant,
quatre punts.
Víctor,
allò de dir,
sí, sí,
advocat
i tres,
segons quins casos
i no un no,
perquè el tema penal
ja ens espanta moltíssim.
Sí,
és diferent.
A veure,
especialment el tema penal,
curiosament,
que pot començar
de diverses maneres,
imaginem que
jo soc l'impulsor,
que no m'han denunciat
una mica,
jo no soc el presumpte.
Soc jo qui denuncia.
Soc jo que denuncio.
En certs casos
m'ho puc carellar,
llavors sí que necessita
advocat,
procurador,
etcètera.
Però deixarem la carella
a banda,
que és una manera especial
de començar
un procediment penal,
encara que a la llarga
té uns efectes
molt similars
amb una denúncia,
el que passa
és que la paraula
carella
fonèticament
és molt més forta
i molt més dura
que denúncia.
Però una denúncia
la pot posar
qualsevol persona
en qualsevol moment
que cregui
que veu vulnerat
el seu dret
per una presumpta
acció
disponible.
No necessita
inicialment
de l'assignatura
d'advocat,
convenient
assessorar-te
i preguntar
perquè molts cops
es produeix
la desil·lució
que presentes denúncia
i te l'arxiven
perquè el que tu has
reivindicat
o reclamat
no té connotacions
penals,
tens que anar
a una altra via
i he de reconèixer
que molts clients
truquen una mica
frustrats
o escolti'm
a mi
he anat a denunciar
i la policia
m'ha dit
que ho arxiva
o el jutjat
ho arxivarà.
Però una denúncia
no cal,
no precisa
d'advocat.
Puc anar jo
com a ciutadana
individual
i fer la denúncia.
Es pot anar
a qualsevol
general,
a qualsevol
cos de seguretat,
Guàrdia Civil,
Policia Nacional,
Policia Local...
Ens diuen que s'arxiva
i ja està.
Bé, a veure,
depèn de com s'arxivi.
També es pot anar
al jutjat de guàrdia,
a qualsevol jutjat.
Aleshores,
quan es produeix
un arxiu,
es té a veure
en quin moment
ho arxiven,
si la policia
ja no la dona tràmit.
Però normalment,
si passa el jutjat
i aquest jutjat
dicta una resolució
conforme s'arxiva,
normalment aquestes resolucions
acostumen
a ser recorribles.
Llavors,
és quan de pressa
i corrents
et venen a veure.
Escolti,
per exemple,
em diuen que
es pot recórrer
o el que sigui,
o es pot,
a vegades es pot,
bueno,
o sigui,
intentar reobrir
el procediment.
Depèn,
s'ha de veure.
De totes maneres,
de totes maneres,
esclar,
hi ha moltes vegades
que hi ha fets
que per una persona
diu,
no, no,
és que això
ho he de denunciar
perquè aquest senyor
com és un delicte
i és un delinqüent
denunciat.
Si venen a l'advocat,
moltes vegades
hem de parar els peus
per dir,
escolti,
això penalment
s'agafa amb pinces.
Jo li recomanaria
que opti més
per la via civil
perquè realment
aquest fet
no se'n sortirà
per aquesta via.
Penalment
perdrà el temps,
criminalitzarà
una situació
que pot tenir
una altra sortida
i no és convenient.
Hi ha casos
que pot ser-ho
perquè,
com es diu
vulgarment,
fa pudor
que pugui haver
un delicte o una falta.
Però
recomanaria
que no sé
que sigui una situació
molt tensa,
molt sobrevinguda
i que
tinguis el rampell
d'anar a denunciar-la,
que s'assessorin també.
És molt convenient
que s'assessorin
del professional,
òbviament.
molt bé,
doncs avui hem fet
aquesta passejada
breu,
òbviament,
pels diferents àmbits
com hem d'afrontar
des del punt de vista
professional,
advocat,
procurador,
quines són
les primeres passes
i d'aquí hem d'anar
acompanyats.
Continuarem parlant
d'altres temes
relacionats amb l'àmbit
del dret,
però serà quan tornem
de menjar-nos la mona,
no, Víctor?
La setmana vinent,
fem un parèntesi.
Fem un parèntesi,
que tothom que passi
una bona setmana santa
vagin amb compte
a la carretera,
que és una època
molt traïdora
i que no hagin de precisar
de cap advocat,
deixin-los
que facin vacances
també,
això serà que tot va bé.
Que ens deixin reposar
i que tothom
ens pugui retrobar
el dimarts
posterior a la Pasqua.
Moltíssimes gràcies,
Víctor Roca,
adeu-siau,
bon dia.
A vosaltres,
adeu.