.
Un minut i serà un quart de dotze del migdia.
Ens curem en salut com cada setmana en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla.
Una setmana més saludem el doctor Joan Maria Atzerà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya el doctor Carles Hernández.
Probablement bona, bona, una gran bona part d'aquesta ciutat
saben qui és, perquè és el metge del Nàstic.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
No ve a parlar del Nàstic, eh? No, no, no.
Sento de sebre'ls, però avui no ve a parlar del Nàstic.
De fet, plantegem un tema que és més una qüestió, podríem dir,
de salut pública, doctor Atzerà?
No sé si hem de posar algun títol, eh? Que no ho sé si ho hem de posar.
Jo crec que, malauradament, és un tema que...
Bé, parlant del botellón.
Directament, ja.
Directament.
Del consum del qual entre els joves.
Perquè tothom ens entengui, perquè ha estat aquests dies,
i com tenim costum d'intentar fer, aprofitar els temes d'actualitat,
no tant per aprofitar-los, sinó per intentar dir la nostra,
de les coses d'actualitat, creiem que no teníem que passar
l'oportunitat de comentar aquest tema.
La mal nomenada, diguem-ne, festes del botellón.
Jo crec que el problema que hi ha hagut en algunes ciutats,
i després com tot plegat s'ha estat,
i perdoni-me que estem a un mitjà de comunicació, eh?
Però crec que tot plegat, com això s'ha anat dimensionant,
hi ha molta gran part de culpa de com s'ha tractat aquest tema.
Jo m'atreviria a dir que per mitjans de comunicació,
i és un punt de vista meu personal, eh?
I crec que per una altra banda també, si em permet,
d'alguna de les nostres autoritats crec que no han estat oportunes,
i fins i tot jo crec que provocadores,
que el qual encara és pitjor, no?
D'algun dels nostres responsables polítics
i dels cossos d'ordre públic.
No hi ha res pitjor que provocar, no?
Perquè, i sobretot en el jovent,
que a més a més ha de voler fer ostentació i demostració
de la seva vocació innata de rebeldia i de llibertat
davant la jovent, la joventut.
I si al damunt li afegim, jo crec que una altra qüestió
realment molt trista,
que és aquesta foto, fotografia,
en què s'ha intentat posar una etiqueta,
un bon nombre de jovent,
i per extensió a la majoria de la joventut,
en aquest que se li ha posat l'etiqueta de borratxo
i tirat per terra,
i que només això del botellón
i només els hi van a aquestes festes
i denostant en aquestes persones,
jo crec que la meva sensació és realment molt trista, no?
Trista, trista pels que han caigut en el parany,
tots plegats, de plantejar les coses
d'aquesta manera tan simplona,
perquè jo crec que és, diem,
de la caricatura, de la simplicitat, això.
Ni és veritat que aquest jovent,
la majoria del jovent que un dia
organitzen una festa
i volen organitzar una festa,
siguin habitualment gent denostada,
borratxa, tirada per terra,
no treballadora,
i per això ja volia que el Carlos
ens parlés també que molta gent,
també són esportistes,
què hi són, què fan, com ho veu ell,
com ho viuen des de la Unitat de Medicina de l'Esport,
i des del món dur i on la gent s'ha de cuidar,
que és el món de l'esport també, no físicament,
perquè jo crec que absolutament això no és veritat,
i que aquesta imatge traslladada al jovent
és absolutament fora de context,
per un cantó.
Per un altre cantó,
la hipocresia brutal de la nostra societat,
que no té cap mena de vergonya
que en unes festes de Santa Tecla,
per exemple,
anem a Pamplona pel Sant Fermins,
o anem ara a Sant Josep a València,
doncs hi hagi pràcticament totes les ciutats
i places de la ciutat
inundades de barres al carrer,
obertes al carrer,
on se dispensa cervesa a dojo
per les barriques de cervesa,
i qui no ho dic vol dir
el beugudes alcohòliques de qualsevol mesura,
indiscriminadament a tota la gent
que està aquell dia que s'ha concentrat per una festa.
L'única diferència, això sí,
que aquella està organitzada
i teòricament del botellón no estava organitzada.
Però la pràctica física és la mateixa,
és veure alcohol al carrer.
La pràctica física és la mateixa,
exactament el mateix.
Llavors, on està el problema?
Home, ha de prendre-se una mica seriosament tot això,
d'en tot cas,
si aquelles organitzades,
sabem on són els marges,
sabem on posar els controls,
sabem on posar mitjans com els urinaris,
sabem com posar i com conduir això.
Diu, el que no val és que una ciutat,
la ciutat que sigui,
digui que
perquè no hi ha una persona
identificada,
perquè en una vista d'aquestes
no hi ha una persona identificada,
hi ha estat un moviment,
d'alguna manera,
per correu,
per SMS,
per grups,
per grups d'iniciativa de la ciutadania
i del jovent,
que, mira,
s'han ajuntat
i alegrement han volgut provocar això,
que les autoritats no hi vagin
i diguin,
bueno,
doncs anem a donar-hi un cop de mà
i anem a veure com transformem això
de ser un desordre
en una cosa
que pot ser exactament igual,
d'alegre,
de content,
de no sé què
i que sigui en ordre,
coi,
posa-li una banda de música allí,
hi ha una banda de música,
un grup de música allà on s'han d'allò,
veuràs tu com organitzes allò
i ho acabes transformant
en la mateixa festa
però al damunt la fas grossa
i la fas bonica
i la fas bé
perquè és el mateix jovent,
no és un altre jovent.
Clar,
si això ho convertim en provocació,
ho convertim en una pugna
entre el que ha estat espontani
i el que has organitzat
fent el mateix,
perdoni,
algú ha perdut els papers
amb tot això.
Al final estem parlant
de consum d'alcohol
i fins i tot
consum d'altres substàncies.
El Carles Hernández,
per professió
però també, diguem-ne,
per contacte
de fa molts anys
en el món de l'esport,
no només de l'esport professional
sinó que també parlem
de l'esport amateur,
de l'esport salut,
de l'esport lleure.
Aquí també,
doncs,
hi ha molta feina a fer
en quant a prevenció
d'hàbits relacionats
amb el consum
de drogues en general,
no?
Parlem d'alcohol exclusivament,
no?
Sí,
jo,
tal com deia el doctor
Zerà,
m'agradaria
defugir una mica
de la idea
que s'ha volgut estendre
que el jovent,
doncs,
innatament,
ara s'està ficant
l'etiqueta
que fa un ús abusiu
de l'alcohol
i sembla que estigui
una mica degenerat.
Certament,
aquesta pràctica
és habitual,
el botellón,
que és la notícia
de la setmana,
doncs,
sí,
es practica,
però jo crec
que és més
un rito
que ara
està de moda
i que el que
suposa és una
mobilització de basses
on el jovent
es reuneix,
no tots consumeixen
alcohol
ni abusivament,
sinó molts van
perquè estan
amb els companys,
tot i que comparteixen
el mateix espai,
no?
Exacte,
comparteixen el mateix espai,
estan en una
aire lliure
i així senten bé
qui vol
consumeix alcohol
d'una mesura
normal
i qui vol
ho fa desmesuradament,
però no crec
que tinguem
que penja l'etiqueta
o associar el jovent
amb degenerat,
amb denostat,
amb una inclinació
desmesurada
de l'alcohol,
jo crec que és una pràctica
que hi és,
que es pot organitzar
i que perfectament
es pot donar a la societat
i no tenim per què
d'entrada penjar
aquesta etiqueta
com deia el doctor
Zeraca,
l'únic que fa
és incitar el jovent
que innat
i per edat
ara és rebelde
l'estem provocant.
De totes maneres
hi ha una realitat
i és que els joves
molt joves
ja des de la pròpia
adolescència
tenen un contacte
diguem-ne
directe
amb el que són
les drogues
de tot tipus,
les considerades legals
i legals
en la seva vida quotidiana
però ja des de l'adolescència
han de viure
amb aquest món
l'han de conèixer
i han de prendre
una decisió personal, no?
Sí,
us comentava abans
realment és una realitat
que ells viuen
que ho tenen molt
a l'abast de la mà
i us comentava
amb l'abast
en què a nosaltres
ens toca més de l'esport
que ens hem sorprès
que amb una reunió
que tenien
a la Lliga de Futbol Professional
els metges
dels equips de primera divisió
es queixaven
que ells
han vist
com que
hi ha entre el jovent
una pràctica habitual
de consum de drogues
més abusiu
i més important
que no
en el cas de l'alcohol
i de fet
estan instaurant
controls
antidoping
interns
dintre del seu
propi club
perquè es troben
nens d'edat infantil
dels equips
dels propis equips
es troben nens d'edat
amb 12, 13, 14 anys
que són consumidors
habituals
de drogues
i que
per propria disciplina
del club
estan fent fora
jugadors
del club
perquè
evidentment
no és una pràctica
recomanable
però diuen
que inclús
que és més important
i més abusiu
el consum
que fan de drogues
que no pas d'alcohol
i que a vegades
per això dic
que inclús estem parlant
d'un tema
de l'alcohol
i potser
hi ha una problemàtica
és més important
amb el tema
de les drogues
que no pas de l'alcohol
sorprenent
perquè a determinades edats
l'esport
és un estímul
molt important
per als joves
en el sentit
de la competitivitat
de superació
etcètera
i avui en dia
la informació
és ben clara
i segur que saben
que aquelles substàncies
perjudiquen
ja no parlo
d'altres qüestions
relacionades amb la salut
però que pot perjudicar
el seu rendiment esportiu
sobte no?
Sí
que sacrifiquin aquest rendiment esportiu
però és una mica
la novetat
la rebeldia
ho voleu provar-ho
este lo hace
jo també vull fer-ho
una mica
parlar una mica
la inconsciència
d'aquesta edat
però sí que és cert
que és un producte
que tenen molt a l'abast
molt a l'abast
vol dir que el propi institut
el propi col·legi
ho tenen a la mà
i ells ho consumeixen
és cert
et crida l'atenció
això no?
tant joves així
a l'esport
jo voldria afegir
que això
o sigui
això només ho podem guanyar
amb l'educació
o sigui
les mesures repressives
aquí
no hi fan res
i en el
diguem-ne
jo sempre recordo
una expressió
que dèiem tant
que serveix
sobretot
en el món de les drogues
perquè és aquest
que és quotidià
i permanent
una substància d'aquest tipus
una substància química
perquè el qual
també ho és
una droga
el qual és una droga
dura
duríssima
per la seva
addicció
que té
o sigui
les drogues
nosaltres les mesurem
la intensitat
d'una droga
no tant pels efectes
que fa
perquè pot fer
un efecte brutal
però després tindre
poca addicció
sinó
la duresa
d'una droga
com també és el cas
de la nicotina
la mesurem
amb dos paràmetres
amb el paràmetre
de
la
diguem-ne
l'addicció
que és
allò que et costa
de desenganxar-te
el que t'enganxa
aquesta substància química
el que se t'aferra
és com si se t'és
aferrat al teu cos
com una pagatina
i el que costa
de treure
d'aquesta pagatina
això seria l'addicció
i diferents
substàncies químiques
doncs
diguem-ne
només en poca quantitat
ja et genera
aquest hàbit
aquesta addicció
i després costa
molt de desenganxar
i l'alcohol
és una droga
dura
des d'aquesta perspectiva
i després la segona
és la tolerància
que vol dir que
aquesta substància
cada cop
la necessites més
per fer el mateix efecte
i en aquest cas
l'alcohol
també dona aquesta
donarà els nivells
de tolerància
per tant
la gent
han de veure
molta més quantitat
per acabar tenint
aquella
eufòria
etcètera
i el tercer
indicador
que nosaltres
tenim
és això
la
la intensitat
fins a on fa
processos
al·lucinògics
etcètera
etcètera
etcètera
clar
el problema és
l'assiduïtat
jo recordo un exemple
molt clar
que deia
mireu
si tu tens un covell d'aigua
i la boca es contra una pedra
la borratxera d'un dia
no n'hi ha d'haver-hi
i són molt greus
les borratxeres
aquest covell d'aigua
contra una pedra
es mulla
tota ella
s'asseca
i al cap d'unes hores
aquí no ha passat res
si això no és així
i aquest covell
és un dipòsit d'aigua
que va caient gota a gota
pim
pim
cada dia
cada dia
cada dia
contra lli
contra la pedra
acabarà fent un forat
acabarà fent la malaltia
això és el que fa la droga
que fa que
l'addicció
fa
que sigui permanent
la gota
no un fet esporàdit
en algun moment
permanent la gota
llavors jo crec que el problema
el tenim aquí
tenim el problema
en aquelles persones malaltes
malaltes
perquè l'addicció
a una droga
és una malaltia
l'hem de considerar
com a malaltia
no un fet social
és una malaltia
aquelles persones malaltes
que han caigut
per aquesta situació
que explicava molt bé
el Carlos
de jovent
d'una certa inconsciència
de la provocació
de la
diguem-ne
de l'escola
de no sé no sé quantos
que han caigut
en
es van enganxant
s'enganxen
en aquesta droga
això els farà mal
aquest els farà mal
llavors
tot l'altre
és hipocresia
hipocresia de veritat
i una mica
l'interès
de dir això
ho hem de combatre
amb l'educació
primer ho hem de combatre
no
amagar
acotant el cap
sota
o sigui
girant
girant-nos de costat
del que està passant
als nostres instituts
i a les nostres escoles
primera
i
facilitar
ajudant
amb gent
que es dedica
al món de l'esport
amb gent
que es dic
al món del lleure
amb els mestres
i educadors
els instruments
perquè ho detecten
ho saben
ho veuen
però
han de donar-los
els instruments
perquè pugui
això
ajudar a reconduir
aquesta situació
perquè si no
serà com
aquesta goteta
que acabarà fent
el forat a la pedra
i farà mal
en conjunt
no es relaciona
l'alcohol
amb el món
de l'esport
socialment
des del punt
de vista
promocional
no és un binòmic
que es relacioni
en el cas
del futbol
tampoc
bé
no
veritablement
al jugador
o a l'esportista
l'altra cosa
és el que passi
després
íntimament
i privadament
però en conjunt
aquella imatge
que es dona
no perquè
sol ser una persona
que es cuida
que a part
no té gaire
temps
d'esbarjo
perquè sempre
estan entrenant
o gent
amb l'esportista
jove
estudia
i l'estona
dels basos
que té
és que s'està
entrenant
a més a més
l'esport
garanteix
un entorn
saludable
que sempre
estan per
entrenar
per jugar
que no dona
ni temps
ni hàbits
a passar el temps
doncs
si sortim
amb amics
i tal
que si
per les noies
normalment
són jugadors
o són esportistes
que el dia següent
tenen partit
que tenen
entren
no tenen tanta estona
per perdre
el temps
el seu temps
d'esbarjo
està més relacionat
amb l'esport
però són persones
normals
i aquestes persones
que són jugadors
o esportistes
també tenen
o poden tenir
algun dia
per beure
però fan normalment
es prenen una copa
de vi
dinant
de una forma
mesurada
de fet
l'alcohol
és un factor
que disminueix
clarament
el rendiment
de l'esportista
i l'esportista
que està una mica
pel tema
veu que
l'alcohol
li disminueix
el rendiment
de rendiment
esportiu
de concentració
i evidentment
ho noten de seguida
i saben que si volen
estar al nivell
de competitivitat
que tenen dintre
de l'equip
no poden consumir-ho
de fet
l'alcohol
el consum d'alcohol
entre els joves
es relaciona
amb una activitat
lúdica
és l'alcohol
i el lleure
en aquest cas
com a contrapunt
trobem aquesta altra
lleure
amb l'esport
perquè l'alcohol
la gran majoria
de joves
no van
es tanquen un bar
a prendre una cop
aquella imatge
de la persona
malalta
alcoholitzada
sinó que sempre són
en determinants moments
de la setmana
ocupant el temps
de lleure
quan consumeixen
l'alcohol
és alcohol
lleure
alcohol
com a activitat
lúdica
sí
i en aquest sentit
el temps de lleure
de l'esportista
està fent esport
jo crec que això
o sigui
el que dèiem
de l'educació
i alternatives
a l'educació
aquesta és fonamental
o sigui
el món de l'esport
és brutalment
un medicament
brutal
el millor
probablement
el més eficaç
que hi hagi
per la joventut
en contra
del que seria
qualsevol tipus
de drogues
perquè a més
de tot això
d'ocupar el temps
dius
perquè a més
si està
competint
o està jugant
no pot fer
una altra cosa
a més
entre moltes altres valors
hi ha el valor
de la voluntat
o sigui
per tot el que estàvem
dient abans
hi ha una necessitat
de tu tindre
unes eines
unes eines psíquiques
que s'adquireixen
amb l'entrenament
o sigui
l'entrenament
dit de tota manera
igual que llegir
i escriure
l'entrenament
de la força de voluntat
de tenir força
de voluntat
l'has de
no ningú ha caigut
del cel
quan han nascut
i pam
ni han donat força
de voluntat
això
és un entreno
que s'agafa
estudiant
forçant-se a provar
un examen
estudiant
una assignatura
que no t'agrada
però l'has de treure
i en el món de l'esport
exercita moltíssim
la força de voluntat
perquè has de competir
has de guanyar
has de superar
aquella marca
has d'arribar fins a on
i això s'adquireix
amb esforç
l'esforç
i la força de voluntat
és
el gran aprenentatge
de l'esport
que és un aprenentatge
de vida
que dona un instrument
psicològic brutal
per qualsevol
altra cosa
i guanyem
totes aquestes coses
guanyem
que ocupes el temps
i estàs dotant
aquest jovent
d'uns instruments
psicològics
unes eines
una maquinària
que els permetrà
no només alliberar-se
de qualsevol
volgadicció
sinó afrontar la vida
d'una altra manera
perquè tenen instruments
per afrontar la vida
jo crec que aquest
és el camí
el camí és dotar
en el jovent
no ajudar-lo
en tot allò
estar al seu costat
quan s'organitzen
i donar-los
instruments
per
de culturalització
i de valors
perquè
perquè ells decideixin
per si mateixos
Sí, ens assenyem
a l'àmbit esportiu
totes aquelles persones
que estan al voltant
del jove
que s'inicia
en la pràctica esportiva
i ho lamento
però sempre hem d'anar
passant responsabilitats
i pilotes
i millor dit
a diferents agents socials
des de l'entrenador
el mateix
el metge
el sanitari
el monitor
són aquells
que han d'anar
controlant
i una mica explicant
no només
des d'aquesta
doble moral
sinó a dir
si prens això
pensa que no podràs
córrer com tu
perquè el teu organisme
t'ha afectat d'aquesta manera
vull dir que teniu també
Sí
però és una mica
redondar
amb les paraules
que deia el doctor
evidentment
el camí
perquè aquest jovent
no consumeixi
no faig un ús abusiu
de les drogues
de l'alcohol
tot això
és l'educació
perquè la repressió
amb ells en aquest moment
es reprodueix
un acte de rebeldia
mitjançant
a l'educació
ells és el camí
per realment
que ells
que ells ho entenguin
i llavors
l'esport compleix
per una part
l'abesant
que omples un temps
de lleure
que ells podrien estar
ves a saber què per on
estan fent esport
que implica
salut
implica una competitivitat
que ells mateixos veuen
que si no estan al 100%
si no entrenen bé
si no tenen una disciplina
que és la voluntat
que deia el doctor
una disciplina
per entrenar
per tenir les millors eines
que és
físicament estar bé del tot
no sortir per la nit
o no dormir les hores
que tens que dormir
no li dona
la suficient estat de forma
per entrenar
si consumeix
per exemple
alcohol o alguna coseta
veuen que ells
no rendeixen
quan tenen que rendir
ells mateixos
s'imposa una disciplina
una voluntat
per complir bé
amb els entrenaments
que això
es trasllada
a la vida real
una disciplina
per estudiar
i llavors
l'entrenador
el metge
el monitor
són aquests educadors
que el que fan
és garantir
que es compleixi
aquesta disciplina
és una mica
educar
perquè el noi
seguir el camí
ja hem deixat
fer una llança
per al nostre ofici
perquè alguna part
de l'èxit del nàstic
el deu tindre també
el metge del nàstic
i el sistema del nàstic
ara jo no sé
si necessita
d'alguna substància
una substància
no deu prendre cafè
deu anar amb la tilà
tot el dia
perquè els nervis
que pot passar
que el metge del nàstic
en aquest moment
de la temporada
poden ser extraordinaris
no més
que els que
se'n saben
les cames
dels jugadors
que no li passi res
que no li toquin
ai per favor
a més
a més
aquest any
és un any
una mica dur
per nosaltres
hem tingut lesionats
i de certa importància
i ara estem en un procés
que estem recuperant
els nervis hi són
però no més que els de la ciutat
i dels propis
la gent de Tarragona
perquè la gent de Tarragona
està molt enganxada
amb el nàstic
per tota raó on vas
trobes gent del nàstic
nosaltres
inclús aquest cap de setmana
que vam estar al Ferrol
doncs igual hi havia
15 o 20 seguidors del nàstic
arribes a Ferrol
i dius
com han arribat
aquesta gent aquí
vam anar a València
vagis on vagis
jo crec que la ciutat
està molt enganxada
i no solament jo
tot l'hospital
que som les xarxes sanitàries
som els que estem
una mica al damunt
dels jugadors del nàstic
estem també
una mica seguint-nos
i amb els nens
volem que tot vagi molt bé
i que realment
s'assoleixi
l'èxit
que aquesta temporada
intentem perseguir
però ja dic
jo nerviós
com tothom
de la ciutat
i a punt
el dispositiu
pel dia que veiem
que som a primera
i aquestes emocions
la gent comenci a desmallar-se
i hagi doncs
aquest episodi
preparat al dispositiu
també
tant de bo
que l'haguem de preparar
i tant
molt bé
Carlos Hernández
de la unitat de medicina
de l'esport metge
del nàstic
doctor Joan Maria Atzanà
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
ens retrobem la propera setmana
si no hi ha novetat
adeu-siau
vinga, gràcies