Sintoria de Tertúlia.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Café o no?
No, de moment no.
No, de moment no.
Josep Maria Arias, periodista,
cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgil.
I el tercer convidat, que també diu que ja està arribant,
però que encara no ha arribat, és Joan Besora,
vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics.
Amb ell també mirarem de comentar l'actualitat del dia.
Una actualitat que, en bona part, encara,
en fi, la del dia i la de la setmana,
torna a tenir de protagonisme el projecte de la façana maríptima.
Tot arrenca justament d'avui una setmana
amb la reunió que va haver-hi entre l'Ajuntament de Tarragona
i la Generalitat per anar junts en el tema de la façana maríptima,
per, en fi, després anar a Madrid amb el Ministeri de Foment
i per encarregar aquell informe tècnic d'enginyeria
que ens ha de dir si és viable o no tècnicament
i també financerament el soterrament de les vies
i el pas del tren per sota del riu Francolí.
En fi, d'això se n'ha parlat força en els últims dies.
A més a més, tenim la convocatòria de la Comissió Municipal
de la façana marítima per divendres vinent
i podem afegir com a element que ahir, a aquesta hora,
i en aquesta tertúlia, en fi, un membre destacat de l'equip de govern,
com és el tinent d'alcalde Albert Ballbé,
es pronuncia clarament en contra del projecte de soterrar
les vies per la façana marítima
dient que, en fi, que això serà molt costós
i, en fi, que tècnicament pugui ser molt dubte,
en fi, té un dubte considerable que pugui ser assumible.
Sergi, què hem de fer amb el tema de la façana marítima?
Bé, què hem de fer? El que s'està fent
amb el tema de la façana marítima.
De fet, tot arrenca del conveni entre la Generalitat de Catalunya
i l'Ajuntament de Tarragona, que es va signar el dia 24 de setembre,
el dia de la Mercè, del 2005,
entre l'alcalde de la ciutat i el conseller primer, en Josep Bergalló.
Jo crec que aquell dia va ser un dia importantíssim.
Molta gent de la ciutat ho veia amb certa...
bé, no s'ho acabava de creure,
o poder no hi veia la transcendència en aquell acte de signatura,
però realment la tenia i molta.
I la prova evident que la tenia i molta
és la reunió que es va produir la setmana passada,
que va ser la primera reunió d'aquell compromís
que es va signar el dia de la Mercè.
Una reunió molt profitosa,
perquè primer va ser ràpida,
el qual indica que els punts que plantejava l'Ajuntament
i els punts que plantejava la Generalitat
doncs pràcticament eren idèntics,
fins i tot la manera d'afrontar-los.
I per tant, doncs això és un punt a valorar positivament,
perquè directament es va amb aquest tema a fer feina,
a posar fil a l'agulla i a no perdre més temps,
perquè crec que ja n'hem perdut prou de temps.
I efectivament s'enfocava bàsicament
per començar tot aquest projecte
per on sempre s'hagués hagut de començar,
que és pels fonaments.
És a dir, abans de fer maquetes,
abans de fer carpes a la Rambla
i ensenyar el que podria ser la façana marítima,
doncs s'ha de començar pel primer.
I el primer era fer un informe tècnic
per veure si la via del tren
pot anar per sota de la llera del riu Francolí.
Això és importantíssim, perquè si no és possible,
aleshores tot el dibuix de façana marítima
canvia radicalment.
És a dir, si el tren no es pot soterrar
pel seu pas per el riu,
resulta que per l'alçada del serrallo
el tren aniria per dalt
i per tant, diguéssim,
tot el gran projecte i tota aquesta idea
i aquesta il·lusió que tenim tots els tarragonins i tarragonines
en certa manera se'n va, aquesta il·lusió.
I per tant, primer havíem d'aclarir això.
Ja s'han posat les eines.
S'ha encarregat un informe tècnic
per un dels experts en aquesta matèria
més reconeguts a nivell de l'estat espanyol.
Per tant, el senyor Ballver ahir feia una proposta
que poder no havia de passar o no s'havia de soterrar.
Altres ciutats mateixos de l'art mediterrani,
dels països catalans, com Castelló mateix,
sí que ha soterrat la seva via del tren
i no ha passat res.
Per tant, anem a veure si tècnicament és possible
i després anem a veure si econòmicament és possible.
I quan tinguem aquests dos informes al davant,
aleshores ja tindrem la idea clara
del que es pot fer i el que no es pot fer.
Per tant, jo crec que abans d'aventurar-nos a propostes
que en certa manera vulguin reobrir polèmiques
sobre si pot passar, si no pot passar,
si s'ha de soterrar, si no s'ha de soterrar,
deixem els tècnics que treballin.
Són els enginyers de Pons i Camins els que han de dir això.
Deixi'm saludar Joan Bassora, que ja ha arribat.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Avui, encara que arribin amb retard, tenim ja tots els tertulians.
Disculpeu.
Josep Maria, clar, vist el que diu ara el Sergi
i el que hem sentit aquests dies,
sembla que posem el comptador a zero
i que comencem des del principi realment, eh?
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Jo volia dir un parell de qüestions.
Primer, jo crec que no és una qüestió exclusament tècnica.
jo crec que donada la transcendència d'aquesta obra
s'ha de parlar gairebé d'un model de ciutat
i per tant jo demanaria a totes les administracions
i a tots els polítics, estiguin el govern o l'oposició,
que tinguin en compte a l'hora de fer balans i pros i contres
aquestes dues qüestions.
Una que és imprescindible
i és de la viabilitat tècnica,
la viabilitat financera,
però després de si la ciutat vol això.
Si vol, perquè no serà una obra
que deixi, diguem-ne, insensible a ningú
i afectarà, afectarà l'estètica, el funcionament
i el futur de la ciutat.
I després una segona qüestió que és la
deixem ja la instrumentalització política i partidista.
Estic d'acord amb unes reflexions que feia el Sergi
que això fa massa temps que dura,
ha estat utilitzat com a munició
per fer actes propagandístics a favor o en contra.
I per tant a mi em sembla que el respecte que ens mereixen
les tarragonines i els tarragonins
jo crec que obliga els que en aquests moments
han assumit la responsabilitat d'enfocar aquest projecte
d'actuar en conseqüència,
en benefici realment de la immensa majoria de la ciutadania.
I per tant, quan comences a sentir encara grinyols
sobre discussions de si ha d'anar per dalt o ha d'anar per baix,
deixem parlar els tècnics, amb propostes tècniques
viables damunt de la taula,
aleshores que sigui a l'Ajuntament,
jo diria, jo no vull apel·lar a l'obligatorietat
que sigui un projecte que tingui el suport unànime
del consistori, però estaria molt bé.
Estaria molt bé perquè de projectes com aquests
a la ciutat de Tarragona s'han vist pocs
i probablement passaran molts anys
abans no se'n pugui enfocar un de similar.
Joan, estàvem parlant del projecte de la façana marí
i a propòsit de l'encarca que ja s'ha fet
amb un tècnic especialitzat en el tema
per veure si és viable tècnicament
i també financerament el pas del tren
per sota del riu, que en fi, ja sabem que ara
és una mica el tema principal
del debat tècnic sobre la façana marítima.
Com ho veus?
Sí, a veure, primer que tot,
sembla que es parla d'aquest tema,
sempre s'intenta polititzar
i jo no crec que sigui el cas
perquè si en aquell moment que va treure el senyor Nadal,
l'alcalte de la ciutat, jo crec que era la persona
per treure aquell tema i tirar-lo endavant.
Si el va treure moments abans d'una selecció,
doncs potser va ser la situació del moment.
Però jo aquí veuria dos vartents.
Una, tot el que pot significar una millora per la ciutat,
evidentment, és que està benvingut.
Però el segon, és una necessitat.
El soterrament de la via és una necessitat.
I a l'hora de cobrir aquesta necessitat,
s'ha de fer el millor possible
perquè aquesta necessitat pugui ser satisfeta.
El fet que aquí, evidentment,
potser l'estudi de Bofill
no deixi de ser un preestudi.
Jo vaig estar precisament amb la contractació.
Present van haver altres projectes.
Fins i tot hi ha hagut mitjans de comunicació
que deien que si no es havia convocat concurs.
Vaja, jo vaig estar present.
I fins i tot van haver altres possibilitats,
altres opcions, altres arquitectes
que es van presentar
amb altres visions diferents de la façana marítima.
Aleshores, jo crec que l'estudi aquell
que era un preestudi
era un punt de partida.
I ara és l'hora de posar-s'hi de debò,
en seriós,
i bé, amb una base que ja hi és,
tancar-la més tècnicament.
Això vol dir que si, doncs,
s'havia parlat
que el soterrament podia començar
a la...
Com es diu?
Al pont d'Armes.
Al pont d'Armes, perdó.
Al pont d'Armes i sortir un cop passat al riu,
doncs potser aquestes qüestions tècniques
s'ha tindran que enxamplar,
potser no tindrà que començar el pont d'Armes
i ser una mica més enllà
i acabar també una mica més enllà
del cabell del riu.
Però, evidentment,
la solució passa per sota del riu.
Això és evident.
Jo aquests dies he preguntat als tertulians,
aleshores, costi el que costi,
hauríem de fer això?
Perquè si ara resulta que els tècnics ens diuen
això es pot fer,
perquè jo crec que tècnicament
gairebé es pot fer tot en aquest món, no?
Jo crec que tot passa
per un plantejament econòmic del tema, no?
I si el plantejament econòmic
tira endavant,
s'ha de mirar totes les possibilitats, evidentment.
Ara jo tampoc puc tindre aquí elements de judici
per dir, doncs, escolta,
sortirà cost zero o sortirà cost brutal, no?
És que cost...
Home, això seria l'ideal,
que sortirà un cost zero.
Però aquí també hi ha una part que intervés
que gairebé no s'ha sentit mai a parlar,
que és Renfe,
perquè els terrenys són de Renfe
i són els terrenys que han d'alliberar, no?
Vull dir, a veure si Renfe demanarà un cost
d'aquests terrenys.
Llavors, això podria fer pujar la xifra del cost.
Però, evidentment,
tot això és de qüestió comptable, no?
Costi que costi és molt fort.
És a dir, costi que costi s'han fet coses,
no aquí, eh?
Arreu de Catalunya i en altres països,
que s'han fet no amb el cap,
sinó amb una altra part del cost.
I s'han fet inversions, diguem-ne,
que després no han tingut cap mena de rendibilitat,
ni en benefici de l'estètica
ni de la qualitat de vida dels ciutadans.
I, per tant, el costi que costi,
jo d'entrada el rebutgeria.
No, no, no.
Amb la valoració econòmica,
després hi ha d'haver la valoració dels efectes
que tingui, dels efectes positius
i també dels efectes, diguem-ne,
col·laterals negatius
que, de ben segur, pot tenir aquest tipus d'obres
que tenen molta afectació.
No només ara hem fet, sinó d'altres.
És a dir, provoca realment una alteració
en el funcionament d'una part estratègica
de la ciutat.
Ara, les inversions no han de fer por
si a l'altre costat hi tenim els beneficis.
I és evident,
jo estic d'acord amb el Joan,
que això ja no és una qüestió de caprici
ni de compromís, diguem-ne,
d'un programa electoral d'uns o dels altres,
sinó que és una necessitat, és una vergonya.
I parlaríem ara de Tarragona
com podíem parlar de l'existència
d'un pas de via a Solou.
Això avui en dia no es pot acceptar.
Sergi.
No, amb aquest aspecte totalment d'acord.
És una necessitat
i com a necessitat que tenim
és aquesta d'obrir definitivament
la ciutat al mar.
Vull dir, la ciutat,
no vull dir que visqui d'esquena al mar,
perquè vivim de cara,
però sí que tenim una barrera allí
que ens talla aquest pas cap al mar.
I per tant, és una necessitat.
Òbviament que s'haurà de fer
un cop aquest informe tècnic i econòmic
estiguin fets,
allà un anàlisi de cost-benefici.
És a dir,
que em costa fer això,
però després també quins beneficis en trec.
i crec que els beneficis
que es poden generar com a ciutat
són enormes
d'aquí quan ho titllàvem
de necessitat.
Després també,
deixa'm de totes manes apuntar,
és que arran de les declaracions ahir
del Barballbé,
que les va fer a títol personal,
però en fi,
em semblen significatives,
de dir, és que clar,
un soterrament que comenci al Pont d'Armes
i que acabi més enllà del riu
també és una solució parcial,
perquè part del municipi
i molts municipis de la costa
continuaran amb la via tallada pel tren
i per tant deia,
si l'informe tècnic
de l'enginyer Boronat
ens diu
que tot això ha de ser molt costós,
per què no ens plantegem...
Sí, però...
El que no es va deixar de dir una cosa només,
que no se m'enfadi el senyor Albert Ballbé.
És a dir,
aquí declaracions personals
amb tota la humanitat del món
les puc fer jo.
Però el senyor Albert Ballbé,
jo no sé si,
tenint en compte
com ha anat aquest projecte
i els darrers esdeveniments
a l'Ajuntament de Tarragona,
ha de fer declaracions
a títol personal
que van, diguem-ne,
divergents
a les de l'alcalde
de la ciutat de Tarragona.
A mi això,
la veritat,
és que em cansa una miqueta.
Jo una reflexió
referent
a aquesta proposta
de l'Albert Ballbé,
que va fer públic ahir.
Anem a veure,
jo crec que
quan ell parla
de fer passar la via
per l'interior
i com si automàticament
tota la via de la costa
quedés alliberada,
jo crec que hi ha una qüestió
que no té en compte
que és el port
i la connexió ferroviària
amb el port.
Per tant,
la seva proposta,
és a dir,
si passa per l'interior,
com connectem el port
amb la via fèrrea?
Per tant,
la seva proposta
de passar per l'interior
condemnaria
el serrallo
a continuar tenint la barrera
perquè pel serrallo
ha de passar
el tren.
Passa per la línia fèrrea,
passa per
les escales reials,
diguéssim,
surt per aquella zona
dels tinglados,
per allà hi ha tota una connexió
de via fèrrea
que va cap a tots aquells molls
d'aquesta zona
del port de Tarragona.
Per tant,
la proposta
va haver bellbé
condemnaria el serrallo
a tenir la barrera física
de la línia del tren
perquè el port
ha d'estar connectat
per via fèrrea.
Jo estic molt d'acord
amb el que diu el Sergi
i no solament això
i si hi tinguéssim
a Fèlix Brunà
que és la persona
que evidentment
ens podria donar classes
de combatre tot això,
jo crec que fins i tot
la barrera llavors
la traslladaríem
a un altre lloc
per la part del darrere
i el que es tracta d'aquí
és eliminar barreres.
És més,
si encara s'està discutint
tot el projecte
de l'estació de l'AVE
l'estació de la cara
que té que anar
entre Reus i Tarragona
per aportar tot això
que seria complicat només.
Fem les coses fàcils.
Fem les coses fàcils
una vegada,
home,
anem allí.
Escolta,
sembla ser que
jo crec que la majoria
entén que això
és la posició
o la situació
més còmode.
No ens anem per això,
no tirem enrere
i no volem apuntar-nos
tant als personals.
Veus si jo hagués fet
i no compliquem la vida.
Jo amb aquesta,
i ho dèiem,
sempre un programa d'aquí,
sempre sé que
en aquesta societat
sempre volem complicar la vida
i quan ens serveixen
un bon vim
o una taula
sempre hi ha algú
que diu
jo trobo una mica
olor de suro.
Escolta,
perdona,
aquest vim està boníssim.
I normalment
ho diu el que no el paga.
Exactament.
Perdoneu
l'incís i la broma.
Iguassol,
per acabar amb el tema
de la façana manítima,
la convocatòria
de la reunió
del proper divendres
a la comissió municipal,
aquella que els partits
de l'oposició
tan reclamaven
que es reunís,
això aparentment
obre un nou període,
això,
la reunió de l'altre dia
amb la Generalitat
obre un nou període
pel que fa al projecte
de més,
entre cometes,
unanimitat
i unitat
entre les forces polítiques?
Confiem que sí.
Jo crec que
justament amb correspondència
a la transcendència
del projecte
hi ha d'haver implicació
del govern
i de l'oposició.
Ha de ser un tema
de debat profund
i honest
i transparent
de tots els que representen
de fet el conjunt
de la ciutadania
i per tant
aquesta comissió
i la seva reunió
és un signe de normalitat.
Sí, sí,
la implicació
jo crec que
des de fa ja temps
del conseller primer
Juret Bargalló
en el tema
jo crec que és un signe
prou evident, no?
I vaja,
no acaba més dir, no?
Al contrari
de posar-se a treballar
i ja s'han acabat ara
les fotografies
i les reunions aquestes
i ara ja...
Jo hem fet una cosa
que em sembla que és boi
és que hi ha vegades
que quan es barallen dos
s'ha de sortir un tercer
i diria
escolta'm,
parlem de coses serioses
i jo realment
aplaudeixo
la intervenció
de la Generalitat
no només
de la persona
intenta posar pau
per forçar
d'alguna manera
des de l'autoritat
de ser una administració
com la Generalitat
perquè la gent
seguin i discuteixin
i s'intenti arribar
a un acord
més enllà
de les guerres mediàtiques
i de titulars
i de qui la diu
més grossa.
Sergi,
pot haver-hi unitat
per cert
quan falta ja només
un any
per les eleccions municipals?
Per què no?
Jo crec que és un tema
de ciutat,
és el gran tema de ciutat
abans crec que s'estava comentant
que pocs projectes
com aquests s'han fet
o es faran
en els propers 50 anys
per tant
estem parlant
d'un projecte
absolutament vital
per la ciutat
i continuar dient
el que jo he dit
moltíssimes vegades
que moltes vegades
temes aquests
que estan encallats
que no acaben de funcionar
senzillament
aquí
el que ha d'haver-hi
és diàleg
entre administracions
i sobretot
en aquest cas
fixeu-vos
està implicant
la Renfe
el Port de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
la Generalitat de Catalunya
i el Govern
de l'Estat espanyol
i fixeu-vos
si n'hi ha aquí
administracions
que poden dir la seva
perquè estan implicades
en aquest aspecte
per tant
si no hi ha comunicació
no hi ha diàleg
entre totes elles
malament rai
i ara crec
que efectivament
s'han posat les bases
i de fet s'està parlant
per tant
si totes aquestes administracions
s'han de posar d'acord
i totes aquestes administracions
o institucions
tenen al capdavant
les direccions
que tenen
i en aquest aspecte
el tema polític
jo crec que
és un tema de ciutat
que ens hauríem de posar
tots d'acord
doncs deixem
si els sembla
la façana maríptima
canviem d'àmbit geogràfic
de la ciutat
anem a la part alta
avui és notícia
que l'Ajuntament
comença a repartir
targetes
entre els veïns
de la part alta
per poder circular
en fi
pel casc antic
de la ciutat
quan
quan entri en vigor
la reordenació
circulatòria
que és previst
que siguin
les properes setmanes
i mesos
hi haurà més restriccions
de trànsit
al casc antic
tenim per exemple
el Josep Maria
que treballa
dins muralles
jo hi vaig a peu
tu hi vas a peu
deixo el cotxe fora
que és el que hauríem de fer
la immensa majoria dels ciutadans
aquesta és la solució
dels embuts
siguin el casc antic
d'aquí o d'allà
és a dir
anar a peu
què et sembla
arreglarem alguna cosa
amb aquesta reordenació
circulatòria
jo crec que aquí
hi ha d'haver
també una entesa
i un diàleg
entre l'administració
que regula
en aquest cas
l'Ajuntament
i les necessitats dels veïns
de la gent que hi viu
i de la gent que hi treballa
s'ha de trobar
un punt d'equilibri
i hi ha d'haver sessions
de tota manera
jo insisteixo
i ho dic
perquè jo ho practico
és a dir
arriba un moment
que els carrers són estrets
i que no hi passen
tots els cotxes
que voldríem
i per tant
hem de fer un esforç
l'ha de fer el ciutadà
sí
l'ha de fer l'administració
també
i per tant
aquest sistema
de terres de residents
doncs
si satisfà
el mínim
d'aquestes necessitats
em penso que serà positiu
a veure
jo crec que
els que viviu
o treballeu allà a dintre
a la part alta
més o menys
a dintre queda mal dit
però jo crec
que abans de prohibir
o abans de reordenar
s'ha de donar solucions
i la solució passa
pel pàrquing
precisament
on estàvem el que ja va primer
davant del rectorat
i això clar
porta molt
està molt enrederit
el tema
no
només porta dos anys
de retard
clar
però per a mi
no té una lleira desviació
el Josep Maria és un dels afectats
a les obres
quan hagi solucions
llavors
aplica restriccions
però mentrestant
encara no
no sé encara com està
el pàrquing aquest
si li falta molt
o li falta bo
però no crec
que ara que faltés molt
no
per tant
jo crec que potser
aquesta mesura
no és que segurament
la reordenació circulatòria
entrarà en vigor
d'aquí un temps
segurament coincidint
amb el
avui la notícia
simbòlica
és que es comencen ja
a repartir aquestes targetes
i que els veïns
en fi començaran a tenir
aquests distintius
que els permetran
circular
em sembla molt bé
molt correcte
Sergi
sí no
el tema de les targetes
residents
nosaltres del grup municipal
d'Esquerra
de fet vam ser pioners
en aquest tipus de propostes
en altres zones
de la ciutat
on es van
aplicar zones blaves
i bé
allí hi havia un problema
no
que eren els interessos
dels veïns
que viuen a la zona
a l'hora que els interessos
doncs dels comerços
a tenir una certa rotació
i que hi hagin
llocs d'aparcament
doncs
per als possibles clients
etcètera
per tant
nosaltres estem
absolutament
a favor
d'aquest tipus
de mesures
de targetes residents
i òbviament
jo crec que el tema
de la part alta
necessita una reflexió
seriosa
en aquest aspecte
altres
altres zones
antigues
d'altres ciutats
doncs ja han pres
decisions molt valentes
en l'aspecte
doncs de restringir
el trànsit
o restringir-lo
durant unes hores
més valentes
que vol dir
més durs
més impopulars
pràctiques impopulars
pràctiques impopulars
jo crec que haurien d'entrar
en aquest tipus de reflexió
que alhora
garanteixin
doncs que
els comerços de la zona
doncs puguin tenir
un servei de distribució
que per necessitats
per emergències
dels veïns
que viuen a la zona
sigui l'entrada
d'una ambulància
sigui l'entrada
de qualsevol altre
tipus de servei
d'urgències
doncs la tingui garantida
durant les 24 hores del dia
sigui perquè hi hagi
uns cotxes particulars
doncs que per desplaçament
doncs d'aquelles persones
doncs que tenen problemes
de mobilitat
gent gran
etc.
doncs puguin accedir
fins a la porta de casa
etc.
que hi hagi aquesta flexibilitat
jo crec que hi ha experiències
molt bones
arreu de Catalunya
que n'hauríem de
començar a estudiar
i veure-les
perquè realment
hi ha un profit
és a dir
es recupera
tota una zona
de la ciutat
i s'allibera
d'aquestos cotxes
tot i mantenint
aquests serveis
indispensables
al fil del que s'ha
d'aquestes maneres
el Sergi de los Rios
i pensen en el futur
més immediat
d'obertura del pàrquing
el que pot fer
és justament el contrari
no?
ho creuen
o no
portar potser més cotxes
perquè ja se sap
que quan hi ha un pàrquing
en fi
això el que treu
és molts vehicles
entraran i en sortiran
del pàrquing
i per tant entraran
i sortiran
de la part alta
clar
però hi sortirà
una miqueta
a l'entrada
de la sortida
llavors
i lliberar una zona
pràcticament
doncs d'ús dels residents
i el públic
que anem allà
doncs
molts hi anem
doncs la cap de setmana
perquè hi ha molta restauració
i molts llocs d'oci
doncs bueno
doncs acostumar-nos
a com diu
anar a peu
perquè els dissuassoris
una mica més lluny
deixar-ho tots a fora
i tot això
i caminar
ja està
caminar
fem salut
en fi
caminem
si els hi sembla
tornem de la part alta
a la part baixa
avui estem fent
una mena de recorregut
els hi proposo
una altra qüestió
que aquests dies
també està sent motiu
d'un cert debat
ciutadau
entre col·lectius
tarragonins
i d'un tema
també teòricament resolt
com és el de la Xartres
en fi
qui no ha parlat
dels contartulis
alguna vegada
justament en aquests estudis
de la Xartres
i de l'Escola Oficial d'Idiomes
ja sap tothom
que la Generalitat
ha decidit ubicar-hi
la futura Escola Oficial d'Idiomes
a la Xartres
però ara
amb l'espai que queda
sembla que hi hagi
una mena de competició
per veure
qui es queda
justament
amb aquesta altra
part de l'espai
i hi ha propostes
del Centre
de Creació Contemporània
que també és una idea
i una iniciativa
del Govern
de la Generalitat
en aquest cas
del Departament de Cultura
que voldrien ubicar
en el que queda
de Xartres
aquest espai
de creació
artística
però hi ha alguns
que diuen
que no hi cap
estem també
en una mena
de debat d'aquells
en què
cadascú va a la seva
i no s'acaben de posar
d'acord
o de coordinar
jo vull recordar
que per una discussió
aparentment
de metres quadrats
l'Escola Oficial d'Idiomes
encara no té una seu
diguem-ne digna
la tindrà
perquè s'han passat
durant dos anys
o gairebé tres anys
discutint
si els emplaçaments
que oferien uns
o els altres
eren els més adients
i per tant
en aquest cas
fem el mateix
oblidem-nos d'aquestes discussions
ara s'ha resol
una ubicació
en la que sembla
que tothom està d'acord
de l'Escola Oficial d'Idiomes
sí
entesos
el que queda
evidentment
s'anirà a donar un ús
i un ús públic
i a mi
el centre aquest
dels artistes
em semblaria
una bona idea
si cap realment
i amb condicions
perquè si no és
condemnar-los
ells mateixos
no tenir
possibilitat
d'expansió
sí
sí
estic molt d'acord
amb el que diu
Gira Maria
el tema
és que
com dèiem abans
fem les coses fàcils
tirem endavant
el projecte inicial
i el que quedi
d'edifici
escolta
hi ha un terme
portuari
que és multipropòsit
llavors fem sales
multipropòsit
perfectament dedicades
a l'art
però potser no cal
centrar-les
en un col·lectiu concret
i tot això
però escolta
em sembla perfecte
tot l'aprofitament
que es pugui fer
de la resta
o que no s'hagi d'ocupar
de l'escola oficial d'idiomes
però que comenci ja
sí
és d'aquelles
polèmiques
que en certa manera
quan ja s'ha resolt un tema
sembla que es vulgui tirar
el rellotge enrere
i tornar a crear la polèmica
i a més a més
home és que alguns diuen
que no hauria d'anar ja
a l'escola oficial d'idiomes
i no vull reiterar noms
però també es van dir
ahir en aquesta tertúlia
no no
és que
ja han sortit
i s'han fet assemblees
i plataformes
i hi ha professors
a la universitat
que volen que la xar 3
sigui el centre d'art contemporani
i per això dir que és un debat
en fi
no sé si ha afectat molt
a molta gent
i responsables polítics
com el que estàvem parlant abans
que vol fer passar la via per fora
i vol condemnar el serratllo
que li tingui la via
que ara torna a reobrir tot el tema
a veure
això és un espèrit de contradicció
sí sí sí
no sé
ja tenim un element desestabilitzador
en aquest ajuntament
de la ciutat
anem a veure
aquest però a veure
reconeguem
també que hi ha col·lectius
insisteixo
d'artistes i professors
de la universitat
i de l'escola d'art i disseny
que diuen que
en fi
que a la xar 3
hauria d'anar al centre d'art contemporani
anem a veure
el departament d'educació
finalment ja ha pres una decisió
i instal·la l'escola oficial d'idiomes
a l'edifici de la xar 3
que n'ocuparia
unes dues terceres parts
del total de la superfície
bé
això ja és
ja va ser una bona notícia
tothom està d'acord
estem tothom d'acord
de fet
això permetrà
que aquell edifici
no es degredi més
fixeu-vos
passeu per la plaça dels infants
està absolutament degradat
per tant
això ja implica
que hi ha una inversió immediata
per tant
abans de final d'any
podem veure ja allí
obres
precisament
d'adequació
d'aquest edifici emblemàtic
per la ciutat
què en fem
de la tercera part
que quedarà
buida
buida però arreglada
doncs bé
això hem de veure
quines necessitats hi ha
hi ha aquest centre de creació
d'art contemporani
però també hi ha
l'associació de músics
de Tarragona
que necessitava uns boxos
i una zona
per fer-hi concerts
per exemple
i assajar
no només un saló d'actes
per poder fer audicions
en una butaca
sinó també
aquelles butaques
ser recollides
i poder fer un concert de rock
al mes de gener
fixeu-vos
un concert de rock
al mes de gener
a la ciutat de Tarragona
a mi no se m'acut
enlloc on fer-lo
dic el mes de gener
perquè fa fred
i diguéssim
a l'exterior no es pot fer
fixeu-vos
no sé que se vagi
als tingladus
però si estem parlant
d'un format
d'unes 500 persones
és un drama
no tenim un equipament
d'aquestes característiques
per tant
s'ha d'agafar
totes aquestes demandes
i veure com
amb aquesta tercera part
de l'edifici de la Xartres
que no quedarà
ocupat
veure com es poden
combinar
i aleshores
això com es fa?
Parlar
però no reobrir temes
i vinga
i ara tornem
rellotge enrere
i ara resulta
que poder
l'escola d'oficial d'idiomes
escoltar
l'escola d'oficial d'idiomes
ja va allà
i si hi ha diversos col·lectius
que volen ocupar
aquesta tercera part
de la Xartres
que sigui l'Ajuntament
una mica
que miri de
en fi
de coordinar
i de decidir
hi ha una cosa
que es diu hotel d'entitats
que crec que funciona molt bé
i és un lloc
que al final
quan se va aconseguir
jo crec que moltes associacions
i entitats de la ciutat
han gaudit el tema
i estan gaudint
per què no es pot fer
un altre hotel d'entitats d'art
i és una idea
que ara se m'ocorreix
potser
molta gent sortiria
i dir el contrari
però una cosa més oberta
i no tancada
el tema aquest
de totes maneres
l'escola oficial d'idiomes
i la rehabilitació
de la Xartres
jo crec
que parlant de la part baixa
serà un punt de partida
que tota aquella zona
es dignifiqui
és una zona
que fa molts anys
era una part neuràlgica
començant
o limitat
per una banda
el carrer Podaca
que era real
el carrer de Mar
i Jaume I
i s'ha degradat moltíssim
llavors
sortosament
les cases
s'estan renovant
hi ha molts solars
en construcció
moltes cases noves
que s'estan fent
i tot això
jo crec que això
serà un punt neuràlgic
per rehabilitar
tota aquella zona
i el projecte
de façana marítima
ajudaria
clar
ho acabarà de completar
evidentment
en fi
Josep Maria
tu no necessites
cap local
no no no
acabem la tertúlia
avui hem parlat
una mica de tot
en fi
d'alguns d'aquests debats
ciutadans
sobre façanes marítimes
xartrés
si me'l vols oferir
sense cos
encantat de la vida
molt bé
t'oferirem una plaça
de pàrquing
allà al costat
del rectorat
de la universitat
m'espero sentat
en fi
acabem aquesta tertúlia
avui amb Josep Maria Àries
amb Joan Besora
i amb Sergi de los Rios
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
adéu-sia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia