Estem en un escenari privilegiat avui.
Sí, sí, un espai...
Avui és...
Bé, no és que els estudis de terra,
ara ja estiguin malament,
però avui estem una mica al mig de la història de la ciutat.
Perquè aquí no es pot especular,
però imagina't el que costarà demà,
un centímetre quadrat d'aquesta plaça,
el que costarien diners, eh?
Ara semblem gairebé...
Tu i jo, aquí amb els tècnics,
semblem les tres figures de l'Exiomo,
perquè normalment l'Exiomo se col·loca on estem aquí,
més o menys.
És a dir, sí, i tres figures.
I tres figures, i la torre de Pilats al darrere,
que la llegenda explica que es va abocar
en un balcó d'aquesta torre,
que es va rentar les mans,
els tarragonins sempre tan nostrats
i tan...
L'epicentre del món mundial estava
en aquest balcó de la plaça del Rei ja fa segles.
Home, aquest matí hi havia un moviment,
no multitudinari, sinó discret,
de feina, d'anar entrant d'un lloc a l'altre,
els misteris, els coses que hi ha.
Aquesta plaça resumeix una mica
tota la història de la ciutat,
jo diria, de la Setmana Santa, en el fons.
El Museu Arqueològic és l'època romana,
la Torre de Pilats,
el Castell del Rei és l'època medieval,
tot i que, evidentment,
amb un origen previ romà.
L'Església de la Sang és l'església,
podríem dir, que representa les congregacions,
les confraries del segle XVI,
és quan s'estructuren aquest tipus de processó.
Els cotxes enveint la plaça representen
el no saber fer del segle XXI.
I l'Església de la Trinitat també té
una vinculació històrica important,
perquè en aquesta església,
antigament, hi havia la seu de la Casa dels Entremesos,
que va acollir les peces que sortien a les processons
del Corpus i de Santa Tecla durant molts anys,
i actualment encara és el lloc
on la processó del Sant Enterrament,
de l'Ivendres Sant,
se concentra en els penitents
que participen en el tram de la Sang,
precisament, i que són de les trams fonamentals
de definició d'aquesta processó
del Sant Enterrament de Tarragona.
No pretenem, en aquests pocs minuts
que tenim al migdia,
fer una gran explicació històrica de la tradició,
però sí donar alguna pista,
explicar algun aspecte.
Una de les coses que a mi em sorprèn
quan parlem aquí, en aquesta ciutat,
de les festes en general,
de les celebracions,
és el gran nivell de desconeixement
que no és el cas de Tarragona Ràdio,
però que en comparació amb d'altres ciutats
es manifesta i s'evidencia
cada vegada que llegeixes
o escoltes algunes de les coses
que es parlen durant tot el calendari.
S'ha de preguntar a aquells que saben més que tu.
Sí, jo a vegades trobo que hi ha gent
que té una gosadia increïble,
això algunes vegades ho hem comentat,
normalment Tarragona Ràdio
sempre convida a les diferents manifestacions
que es fan al llarg de l'any
alguns, entre cometes, especialistes
o coneixedors del tema,
però hi ha gent que es dedica a parlar
sense tenir ni idea de res.
Aprofitem que demà
la retransmissió dels actes de Setmana Santa
els farà com és tradicional
l'Àidac Bertran,
gran coneixedor de l'Arquivisbat de Tarragona.
Amb ell li deixarem,
com és habitual,
els micròfons
perquè ell, amb coneixement de causa,
faci una descripció
d'allò més fidel
del que és la tradició.
Sí, sí, perquè aquí a vegades
la història
la passem una mica
però en toca i tal.
Però en fi,
bé, en tot cas,
permet-me acabar
amb aquest tema
amb una anècdota
que fa uns dies
li estava explicant
amb algú
que és dedicat
suposadament al turisme
en aquesta ciutat.
Li estava dir,
no, escolti, perdoni,
és que s'estan equivocat...
Et veig molt animat avui, Jordi.
No, no, és que
aquests dies és molt divertit.
No, és que
la processó de Tarragona
a Sant Enterrament
té talles de gran nivell
com per exemple
les de Salsillo, no?
Perdó,
s'ha equivocat
uns 600 quilòmetres
cap al sud
si vostè se'n va
a Oriola,
com vam anar l'altre dia,
no va escoltar el programa
l'altre dia.
O a Múrcia
trobaran talles d'aquest...
Imagina't,
aquí a Tarragona
n'hi ha d'altres
de gran valor.
Aprofitem
i destaquem també
una cosa
que alguna vegada
m'ha sorprès
i que a algú
no li preguntin
quines són les talles
anteriors
a la Guerra Civil
i l'Espanyola
que malauradament
es van cremar moltes
i la gent
ho desconegui, no?
Però, bueno,
en tot cas
la Reial Germandat
de Jesús Nazaré
que en aquella època
de la Guerra Civil,
la propera Guerra Civil
va saber esborrar
del seu títol
això del Reial,
no?
Del Reial
i potser possiblement
per això va deslliurar
no tot
però bona part
del seu patrimoni
per això dos
dels seus misteris
un complet al Sirineu
és dels anys 30
per tant anterior
a la Guerra Civil
i l'altre
el del Nazaré
que té a més a més
altres valors
excepte la talla
del Nazaré
també és del segle XX
de principis del segle XX
i que a més a més
crec que té un valor
especial
perquè gràcies
a aquest misteri
s'ha pogut recuperar
tota la tècnica
de portar
els misteris
sobre les espatlles
és a dir, a coll
cosa que no tothom
no tothom
no tothom ha entès
però jo els recomanaria
a aquells
que no ho han entès
que mirin
coneguin l'estructura
del Nazaré
que explica molt
el resum
de com s'ha portat
històricament
a aquesta ciutat
els misteris
tothom
tothom és lliure
com a espectador
i per gaudir-ne
d'experimentar
el que és una manifestació
de religiositat
tant de tradició
de cultura popular
per a d'altres persones
com vulgui
sempre és
molt més enriquidor
a banda de la contemplació visual
doncs intentar cercar
una mica d'informació
per saber allò exactament
què és el que estàs veient
sí, jo crec que sí
i una mica és la finalitat
a vegades
d'aquests programes
de divulgació
o dels textos
avui explicarem una mica
la processó de demà
amb algunes
característiques
essencials
jo no voldria
tampoc
entrar en la descripció
de la processó
perquè ens ho deixarem
no voldria
obviar
obviar
una altra
de les peces
importants
d'aquesta
setmana santa
que és
el gremi
de pagesos
amb el seu
sant sepulcre
especialment
perquè és
la talla
més antiga
de les que
processen
actualment
tot hi ha
diferents versions
sembla que
si diguéssim
que és una talla
del segle XVIII
anònima
no ens equivocaríem
tot i que
algunes persones
han dit
que possiblement
és del segle XVII
però bé
en tot cas
és una de les
altres peces
que es va salvar
de la guerra civil
i també
aquí
a vegades
també val la pena
recordar
quan es diu
com es va salvar
doncs
jo
tot i que
evidentment
va participar
una persona
molt destacadament
sempre és bo
recordar
que
per traslladar
una figura
i més
com la del sant
la del sant sepulcre
segurament
van caler
més de dos braços
crec
és allà una de les
coses que
a vegades
la veu popular
ens ha explicat
bé
anem cap a la processó
vinga
bé una mica
la idea d'explicar
la processó
que surt
des d'aquest punt
que estem avui
de la plaça
del rei
que no sempre
era plaça
com la coneixem
avui en dia
antigament aquí
on estem nosaltres
molt a prop
hi havia una illa
de cases
i per tant
aquesta plaça
no tenia la dimensió
d'espai
que té avui en dia
és a dir
és una plaça
era més un carrer
que una plaça
podríem dir que sí
de fet encara
es manté
el nom del carrer
Natsaré
que és el que
per on passa
que llinda
amb l'església de la sang
i que realment
explica i manté
encara això
bé
aquesta processó
com a tal
com a tal
no sortia
el divendres sant
sinó que inicialment
durant molts segles
entre el 1550
i la segona meitat
del segle XIX
va sortir
el dijous sant
el que passa
el que passa és que
en el segle XIX
donat el clima
de problemes polítics
i socials
que hi havia
es va fer
una normativa
que va determinar
que les processons
passessin
a sortir
amb horari
no nocturn
per tant
les processons
que sortien
a partir
sobretot
de la nit
de quan s'enfosquia
passen
a la tarda
del divendres sant
hi ha algunes trampes
alguna vegada
recordo que quan hem parlat
de bèrges
doncs ho hem explicat
algunes persones van
algunes persones van
fer una trampa horària
i van continuar
o sigui van sortir
divendres
però ja de matinada
fent un joc
sobretot en poblacions petites
però per tant
encara avui en dia
la processó de bèrges
es fa dijous
i no divendres
avui en dia
s'han recuperat
d'altres
com per exemple
la de Badalona
que també surt
el dijous a la nit
aquí l'aire
se'n va a prendre
els papers
per bé
no per els pers
per l'aire
una altra de les característiques
essencials
d'aquesta processó
és que fins l'any
1886
no va sortir
del nucli antic
de la ciutat
avui estem
a la part alta
era l'espai
l'epicentre
la processó
fins l'any 1886
en què
va baixar
fins a la Rambla Nova
aleshores
anomenada
Rambla de Sant Joan
és una altra de les coses
importants
de tenir present
avui en dia
potser fa més de 100 anys
que surt
precisament
en guany
si no m'equivoco
són 96
ja estem
caminant
cap a un aniversari
sobre això
de les efèmeries
va bé
perquè suposo que
d'aquí 5 anys
algú podrà
dir alguna
efèmeria extra
bé
la processó
del Sant Enterrament
l'organitza
la Congregació
de la Sang
és una congregació
que té seu
en la plaça
del Rei
i
estava oberta
l'església
i han pogut veure
alguns dels passos
ja que estan
si algú vol
un detall
curiós de veure
és a dir
que a vegades
la Congregació
de la Sang
té la seva insignia
principal
que és la bandera
penjada
del balcó
que hi ha
tocant
a la baixada
de la peixateria
un dels altres punts
essencials
i llindant
amb el carrer
de la nau
és un dels emblemes
que vol dir
que estem
de Setmana Santa
i Tarragona
un d'aquells detallets
que no cal perdre
igual que per exemple
els domassos
que hi ha
al Palau Arquebisbal
o que hi ha
al Palau Municipal
bé
la processó
està estructurada
amb quatre trams
podríem dir
a nivell
de la Sang
per què
explicarem
aquests trams
de la Sang
perquè a partir
d'aquests trams
explicarem
el conjunt
de la processó
el primer tram
és el tram
podríem dir
més teatralitzat
és el tram
que aplega
els armats
la bandera
de la Sang
aquesta que comentàvem
i les matraques
aquest tram
igual que la resta
de trams
té una posició
clau
perquè és el tram
d'inici
què representen
els armats
els armats
són l'única resta
que ens queda
a Tarragona
dels misteris
vivents
que configuraven
la processó
del Sant Enterrament
antigament
fins l'any 1915
van sortir
misteris
vivents
al costat
de les imatges
fixes
aquests misteris
vivents
representaven
les escenes
de la passió
però amb personatges
van ser prohibits
l'any 1915
és a dir
gairebé fa
100 anys
una de les coses
importants
també
d'aquesta
supervivència
és que
es pot restrejar
aquests personatges
en altres processons
per exemple
la mateixa província
de Tarragona
Ull de Cona
o la Selva del Camp
mantenen
aquests personatges
vius
més lluny
també a Berges
per exemple
o a la ciutat de València
els armats
van seguits
d'aquestes matraques
que ens donen
una de les que eren
les característiques
essencials
de la processó
que era el silenci
això avui en dia
ha passat una mica
en la història
però
Toni Rovira
i Virgili
escriptor i polític
terragoní
deia
ho explicava
de la següent manera
allò que jo
més m'estimava
era el silenci
la quietud
la soledat
l'ambient de meditació
sentia
dins de mi
totes les veus
de l'ànima
i sobretot
les veus profundes
que només sentim
quan els sorolls
de fora s'apaguen
això era una manera
que un polític
d'aquella època
un escriptor
descrivia
la processó
del sant enterrament
bé
aquestes matraques
són un dels instruments
més ancestrals
per no dir
el més ancestral
dels que surt
a la processó
del sant enterrament
avui en dia
i que ens dona
crec jo
la principal música
d'aquesta processó
que és el silenci
o era el silenci
el segon tram
és el tram
de la flagellació
el tram
popularment conegut
com els assots
perquè
dic que és un tram
fonamental
en definició
de la processó
ja des dels seus inicis
doncs perquè
precisament
la confraria
de la sang
s'inscriu
a l'any 1545
en el registre municipal
se fa la sol·licitud
com a confraria
de la preciosa sang
de nostre senyor
Jesucrist
i la sang
serà el que definirà
la processó
és a dir
la sang és un element
un tret distintiu
dels principals misteris
de la processó
i de fet
avui en dia
el misteri
o el pas
d'Innocència
Soriana Montagut
que de l'any 1947
dels assots
és un dels més importants
de la processó
per la seva talla artística
i les seves imatges
corprenedores
en el fons
substitueixen unes
que també eren molt
corprenedores
com es veuen
les imatges fotogràfiques
que eren les anteriors
cremades a la guerra civil
de Josep Campeny
aquest misteri
és custodiat
pels aspirants
els aspirants
són les seccions
podríem dir
que tenen
les diferents
confradies
germandats
per definir
aquelles persones
que no són
confrades
podríem dir
encara amb tots
els exiuts
sinó que són
els que
estan
camí de ser
congregants
de ple dret
normalment
antigament
es caracteritzava
per no anar
tapats
avui en dia
això també ha passat
a la història
tot i que en guanya
una normativa
molt interessant
que s'ha d'aplaudir
que es recomana
que la gent
torni a les cucurulles
tapades
moltes persones
opinen
que han d'anar
coberts
s'ha de fer menció
de l'excepció
que hi havia
alguns gremis
per exemple
el gremi de pagesos
que la seva definició
és que mai
anaven tapats
bé
en tot cas
aquestes agrupacions
d'aspirants
doncs
tenen el seu origen
en
el cas de la sang
amb els joves
del gremi
de fadrins menestrals
que ja sortien
a mitjans del segle XIX
tot i que
aquesta agrupació
de joves menestrals
té notícies
des del segle
des de principis
del segle XVIII
que participava
en diferents festes
ciutadanes
el tercer tram
és un tram
molt important
té a veure
amb això
de les cucurulles
que reclamava
però també
amb el seu origen
amb l'origen
de la processó
són els penitents
i el cris de la sang
podríem dir
que si vostès
viatgen ara
cap al 1550
el moment en què
es funda aquesta processó
vostès s'han de centrar
en la imatge
que veuran
quan passi
els penitents
de la sang
les processons
del 1550
quan s'organitzen
són això
és a dir
és aquell tram
gent amb cucurulles
amb vesta negra
i amb els improperis
que caracteritzen
els diferents passos
de la passió
per què?
doncs mirin
la processó de Tarragona
igual que d'altres
però la de Tarragona
especialment
s'insereix
es crea
en l'època
de la contrarreforma
catòlica que té lloc
al voltant del concili
de Trento
entre els anys
1545
i 1564
en aquests moments
l'església catòlica
el que vol fer
és donar
molt d'èmfasi
en el caire
purament religiós
dels actes públics
que es feien
a la via pública
en els carrers
vinculats a la institució
eclesiàstica
per què?
doncs podríem dir
perquè s'havia desmarxat
una mica la cosa
en el segle XV
estem al segle VI
estem a l'època
de l'humanisme
provenim d'una època medieval
molt fosca
en què hi havia hagut
una sensació
de crisi
de pestes
de calamitats públiques
que va fer
que la gent
tingués molta por
per això
una de les maneres
d'expressar la seva por
era en motiu
de la Setmana Santa
era la mortificació pública
aquesta mortificació pública
doncs
es va estendre
fins a uns extrems
molt forts
de manera que
la situació
pel carrer
en la baixa edat mitjana
a principis del segle XVI
era realment d'entesca
això
aquestes mortificacions
arribaran a ser
doncs
molt cruels
i en el mitjà del segle XVI
l'Església va voler
donar un toms
amb això
i va dir
no prohibirem això
però el que evidentment
hem de fer
és reconduir-ho
llavors
amb un clima
d'organització general
a través d'un concili
i assessorats
per diferents teòlegs
es va procedir
a l'organització
d'un patró controlat
i pautat
del que era la penitència
és a dir
tu ja no podies sortir
a mortificar-te
pels carrers
d'una manera
doncs descontrolada
sinó que havies de seguir
unes pautes molt controlades
per això
s'organitzen
les congregacions
i les confreries
les congregacions
i les confreries
no vull dir
que no existissin abans
n'hi ha d'altres
però per sortir
a fer penitència pública
has d'estar inserit
dins d'una congregació
i confreria
aquestes congregacions
necessitaven
el permís especial
no de l'autoritat
eclesiàstica
sinó
primer que res
de l'autoritat civil
que és la que autoritzava
l'acte
i a més a més
autoritzava
l'existència
d'aquestes congregacions
de penitents
a partir del 1586
i motivat pel Consell de Trento
també cal
l'autoritat
eclesiàstica
perquè velli
també per això
això és una cosa
important
i per això
arran
d'aquesta organització
general
del Consell
i del Papa
i de totes aquestes confreries
les congregacions
de penitents
agafen el nom
de la sang
perquè són congregacions
de penitència
en què la gent
encara evidentment
esflagela
i té la sang
però
diguéssim
amb una tendència
ja diguéssim
a la visió
més normal
amb més contenció
i més organització
una altra cosa
característica
d'aquesta època
és
aquest anonimat
jo voldria remarcar
aquest anonimat
de tots els que participen
en aquests actes
les cucurulles
són l'element característic
Manuel de Montolí
un altre escriptor
deia
amb aquest tercer tram
de la processó
passa la processó
del divendres sant
pels vells carrers
de Tarragona
passen lentament
les llargues fileres
de penitents
encaputxats
embolcallats
en la tremolenca
claredat
de les atges
que fa encara
més denses
les ombres
del capvespre
i si n'anem
ja cap al quart
darrer tram
podríem dir
hi ha més detalls
però
si no
ja hem dit
que faríem
una vista
molt general
el quart tram
amaga
una mica
un dels misteris
més antics
de la processó
se sap
que el 1565
15 anys
després de sortir
perdó
sí
exacte 15 anys
després de sortir
la primera processó
documentada
els misteris
més antics
són
l'ex-fe-homo
el sant crist
que aniria
amb el tram
aquest que dèiem
abans
el tercer potser
i la soledat
la soledat
és
és molt important
en la processó
de Tarragona
no únicament
per la seva antiguitat
sinó perquè
ens explica
una cosa fonamental
que és
podríem dir
la interpretació humana
de tota la passió
curiosament
i això
ho dic
amb profund sentiment
hi ha gent
que es pensa
que els dogmes
de fer
han estat els mateixos
des del inici
fins al final
i jo penso
que la religió
cristiana
també segurament
d'altres religions
home
si han arribat
on han arribat
ha sigut
entre altres coses
perquè han tingut
gent intel·ligent
i han sabut
incorporar coses
al llarg de la història
per tant
no deixa de ser curiós
que en les narracions
canòniques
és a dir
les versions oficials
de la passió
de Nostre Senyor
només hi ha una
la de Sant Joan
que situa
la Mare de Déu
en l'escenari
de la passió
avui en dia
seria impossible
no pensar
que la Mare de Déu
és un personatge
essencial
doncs bé
doncs només n'hi ha una
que és la de Sant Joan
que
situa aquest personatge
la resta no
la resta no
Déu n'hi do
doncs bé
la història dona molts toms
bé en tot cas
el que és cert
és que ja
a la baixa de mitjana
però sobretot
amb la contrarreforma catòlica
la Mare de Déu
se contraposa
com un personatge
fonamental
contraposa en el bon sentit
de la paraula
com un personatge
fonamental
de la processó
la relació
entre la Mare
i el fill
és el que realment
es defineix
com un dels grans èxits
de la passió
és a dir
els patiments
de la verge
no són físics
perquè no estan
mortificant a ningú
podem dir físicament
no hi ha sang
però en canvi
sí que són anímics
i aquest sentiment
jo crec que és el gran èxit
de la passió
és el que dius
humanitza
tot el conjunt
de desdeveniments
i possiblement per això
triomfan totes les congregacions
i totes les processons
a partir del setge
d'una manera
increïble
en les paraules
d'un altre evangelista
Lluc
no en la passió
sinó en un altre
episodi bíblic
que és la presentació
de Jesús al temple
ja se li augurava
a la Mare de Déu
i un espai
atreveçarà la teva ànima
perquè així es descobreixin
els pensaments
de molts cors
per tant aquí
ja donàvem
alguna pista
bé
en tot cas
és el personatge
mitjanser
acabem
jo diria que
acabem per una qüestió
de temps
perquè el Jordi
no tingui més arguments
i tinguem més coses
a explicar
acabem
i una mica
la soledat de Maria
que un gran
escriptor
de l'ada mitjana
jove de la vorágine
definia com
la tristíssima soledat
explica una mica
una cosa curiosíssima
de la processó
que és que
malgrat que
des de l'any 1840
en el sí
de la congregació
de la sang
de la conferència
de la sang
hi havia
l'associació
de senyores
de la congregació
de la Santíssima Verge
de la soledat
paradoxalment
durant molts anys
i segles
doncs
les senyores
les dones
les nenes
no han pogut participar
en aquesta processó
fins que
per sort
la democràcia
el poder civil
va fer transgirar
això
participaven
sí
en el tram
dels penitents
aquesta era
l'excepcionalitat
és a dir
en aquell
un dels trams
més antics
però tenien
un espai reservat
diguem-ne
sí
però molt acotat
i curiosament
no podien acompanyar
doncs
la senyora
de la soledat
la Maria de la soledat
Jordi Bertran
com agrair-te
que avui
ens hagis acompanyat
dient-te gràcies
i en tot cas
l'any que ve
en parlarem més
de tot això
aprofundirem una mica més
acabem amb una cita
que sempre queda molt bé
Manuel de Montoliu
un altre gran escriptor
tarragoní
processor del divendres
Sant de Tarragona
riu de negres aigües
que recull cada any
pels vells carrers
de la ciutat
els corrents innombrables
del dolor humà
que solquen
la nostra terra
per arrossegar-los tots
al sí
de la divina misericòrdia
Manuel de Montoliu
molt bé
demà serà
aquesta plaça
la que reviurà
any rere any
i anirà renovant
aquesta tradició
de la processó
del Sant Enterrament
Jordi Bertran
el que et deia
moltíssimes gràcies
bona setmana santa
si tens temps
de descansar
feu alguna escapadeta
i ens retrobem
després de la mona
mona del nasti
que et regalaran a tu
o què?
jo regalo
tu regales mona
no et regalen mona?
i tant
encara m'ho regalen mona
moltíssimes gràcies Jordi
adeu-siau
adeu-siau