Són dos quarts d'una del migdia en deu minuts i ja tenim entre nosaltres Pep Calvet, Daniel Travel, Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens ha preparat algunes propostes relacionades amb l'aventura i la natura.
És un moment ideal en aquests moments i és un moment també en el que nosaltres,
és que a vegades dius que pesadets que som, tot el dia fent recomanacions, tot el dia fent de Pepito Grillo.
Ull amb el foc, ull amb el bosc.
Gaudim de la natura tot el que sigui, però és que la cosa està molt xunga, què diria aquell, eh?
Sí, i ja no sol de cara al bosc per si, sinó que tu normalment si vas a fer o vas en bici o vas a caminar pel bosc,
doncs una negligència de qualsevol altra, doncs, i t'hi veus tu involucrat i feies rai a sortir.
Per això que podem continuar gaudint de la natura.
La setmana passada parlàvem amb la persona responsable del punt d'informació del Montsant,
deia que la situació, lògicament, estava com està a causa de la sequera,
però que en principi no s'havia limitat l'accés al parc.
Jo recordo que l'any passat va haver moments en què es va limitar l'accés a determinades zones del camp de Tarragona.
De moment no hi ha cap limitació que nosaltres tinguem coneixement,
però aquesta actitud prudent s'ha de mantenir sempre, ja ho sabem tots, no?
Tot suposo que vindrà adonat que de seguida que hi hagi un incendi començaran a posar medidas necessàries per poder,
per almenys evitar-ho.
A veure, avui com a cada espai els proposem una pregunta relacionada amb el territori
i si l'encerten els regalem un altre exemplar d'aquestes guies a peu per les comarques de Tarragona,
guies de ferradura per a caminants curiosos d'Arola, editors de Rafael López a Montné.
Ens han de contestar una pregunta, si ho fan, doncs guanyen aquesta guia,
que ho hem explicat moltes vegades, és una guia molt útil, molt pràctica,
que proposa excursions i passejades per a tots els públics.
Sí, a més a més són curtetes, o sigui que pot anar molt bé.
I com que ens agrada moltíssim regalar-la, doncs fent preguntes jo diria que l'avui és senzilla, no?
Sí.
Ens han de situar en les comarques, no sé, no, no sé, el mite, santuari,
Santuari de la Font Calda.
Molt bé.
En quina comarca es troba el Santuari de la Font Calda? Preciós.
Molt bonic.
I si no, a dient, ens donem una petita pista, però esperarem, a veure.
Género, no acaba de fer la pregunta, té tantes ganes de regalar-la.
A veure, el Santuari de la Font Calda, on la situem? Al mapa.
Vostès ens diuen a quina comarca pertany i guanyen aquesta guia.
Mentrestant, el Pep ens ha preparat alguna ruta, una miqueta de gent, una mica de tot, no?
Molt bé, sí. Començarem per l'agenda, també una miqueta curteta, perquè ja comencen les vacances.
Fa molta calor, eh?, per segons què.
Llavors, tot i relatiu a les vacances, també comencem a parlar una miqueta de coses que es poden fer al Pirineu,
perquè jo em consta que a molta gent ens agrada anar al Pirineu.
Una setmaneta, deu dies, sempre, o un cap de setmana, simplement.
Llavors, si no puc fer la ribera mai, sempre em quedarà al Pirineu, no?
Això està clar.
És on anem tots a parar al final de vacances.
I ben boniques.
I tant, i tant.
Doncs bé, com a agenda tenim que el dia 1 i 2 d'aquest mes, ja, o sigui, aquest cap de setmana,
hi ha la travessa Núria Caral, són 100 quilòmetres.
A peu.
A peu, eh?, déu-n'hi-do.
Però per fer-ho en un dia, no?
En dos dies, o sigui, te donen 48 hores per fer-la.
Veus que bé.
Que considerats.
Sí, s'ha de seguir, o sigui, és fàcil, potser segueix unes marques pintades, línia blanca,
i per dins el parc del Cadí i Moixeró, molt única.
És a dir, si tens la capacitat i la forma física per fer aquests 100 quilòmetres, és una travessia increïble.
I si no t'apuntes i la vols seguir, o sigui, sempre hi ha arribant els controls,
hi ha un control que, si passes de temps o dius, doncs, fins aquí ha arribat,
doncs t'ha tornat per avall, no?
O sigui, que no hi ha cap problema.
El que té de bo, això hi afegit, és que pots pujar amb el cremallera,
que tot i el santuari de Núria és molt bonic,
doncs, bueno, tenim una opció més.
Molt bé.
Llavors, per a la gent ja que, bueno, que és més específica,
li agrada, per exemple, l'escalada,
a Escaldes, a Andorra,
hi ha la Copa Catalana d'Escalada en bloc,
això seria el dia 8,
ho dic ja perquè si la gent se vol apuntar,
doncs, tingui una setmaneta abans,
perquè em consta que aquesta de la Núria Caral
ja potser deu estar tot tancat.
Tenim una trucada, Pep.
Molt bé.
Saludem aquest tu gent i després continuem amb més temes de l'agenda.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Miri, en Robert.
Què tal, Robert? Com va tot?
Bé.
Vostè ens podria dir on és el santuari de la Fontcalda, la comarca?
Sí, sí, sí.
El santuari de la Fontcalda perteneix a Gandesa
i està al costat d'un riu que hi ha un salt d'aigua molt macos.
Doncs perfecte.
Sembla que ens parli des d'allà i tot, eh?
Molt bé, Robert.
He estat moltes vegades.
És que és un lloc preciós, realment.
Sí, sí, és molt maco.
Molt bé, doncs, escolti, per fer aquesta ruta i altres més,
té aquesta guia a la ràdio.
Robert, què més hi és tan amable?
Adrio.
Perdó?
Roberto Adrio.
Adrio.
Doncs miri, Robert, quan vulgui, vostè passa per aquí per la ràdio.
Li agrairíem que fos entre les 9 del matí i la 1 del migdia
i recull aquesta guia a peu per les comarques de Tarragona
de Rafael López Muntner.
Moltíssimes gràcies per participar.
Vale, gràcies a vostès, eh?
Adéu-siau, molt bon dia.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Doncs sí, mira.
A més a més, ja que ha apuntat el riuet aquest que ha dit,
doncs cal dir que és el riu Canaletes.
Sí.
Aquest, els que fan barranquets.
Sí, barranquets i coses, ja el coneixen, eh?
Molt bonic.
I a més, la zona també és digna de visitar
perquè també allí passa la via verda.
Hi ha tots els túnels que passen per allí per Bot i Prat de Conte.
És una zona emblemàtica molt bonica.
Ara que parles de rius,
ahir a l'espai Temps d'Aventura del Canal 33
vam fer un reportatge sobre els Reyes.
Ah, ostres.
a Lleida, que bé que ara arriba l'època,
i va ser realment extraordinari pensar allò que ara has devingut un esport d'aventura.
Sí.
Amb les neumàtiques i fins i tot amb els caiacs aquests individuals,
com fa anys era realment una manera de treballar,
de guanyar-se la vida i una forma de viure, fins i tot.
Sí, perquè feien baixar tots els trons.
i la tècnica per crear les pròpies embarcacions, els raids.
De fet, m'assembla que és a la Pobla de Segur.
Pobla de Segur és el centre on està l'Associació Cultural de Reyes.
Molt bé, que allí fan per la festa major.
Si no ha sigut, és ja.
Sí, sí, ja deu tocar ja.
Molt bé, a més teníem...
Et venien ganes, eh, de pujar-te a un raid aquest.
dius, ostres, quina diferència d'anar aquí a anar amb aquestes barques i...
Bé, el problema una miqueta així afegit és que poca aigua, però bé, es pot ser.
No sé si els oients em van veure aquest programa.
A mi em va cridar molt l'atenció una experiència que explicaven,
perquè entre aquests reyes hi ha un senyor que ja,
doncs és una persona que té una certa edat,
no sé si eren 76, 77 anys,
que és una persona absolutament experta
i que bé, explicava als joves com s'havia de arranjar
amb les mateixes branques de bedolla
per lligar-te als troncs i tot plegat.
I aquest home, amb els seus 70 i escaig d'anys,
no aguantava l'equilibri d'una manera increïble
i realment era un dels...
Explicaven que era dels moments importants cada any
quan tornava a pujar-se a l'embarcació.
I després, un jove de l'associació
el convidava a baixar el riu amb un caiac individual.
I d'entrada, l'experiència era encantadora
perquè aquest senyor amb molt bon humor
i amb una disposició i molta vitalitat
li posaven el neu, preno, i clar, tot aquí...
Perquè, clar, quan fas un caiac individual
t'han de posar aquella faldillota i aquelles coses.
I deia, tu creus que la meva edat...
Jo m'he deia, clar, un home que anava amb la camisa
i el mocador deixant el riu d'aquella manera tan lliure
l'encursetava en aquell caiac
i el veies, deia, no és possible
que aquell home de 77 anys
que feia allò al rai
sigui tan petós
en un caiac amb tota la seguretat del món
i amb tota la cosa, no?
Això de la modernitat, clar,
moltes vegades costa molt, eh, també.
En fi, perdonin per l'anècdota d'un programa...
No, no, no.
...però és que a mi em va cridar molt l'atenció
i dir que, home, és bonic.
És una de les...
Molta gent que diu
ah, vaig a fer ràfting
però que sàpiguen que ja
tot això ha sortit d'una època...
En totes les pràctiques
des del riu vermell de la Xina
continuen encara transportant mercaderies
amb el sistema de rails
però és un sistema universal
de transport fluvial
i hi ha molts països
que encara utilitzen
el que aquí fem com a entreteniment
i li diem ràfting amb neumàtiques
ho continuen utilitzant
per fer aquest trasllat
i aquest transport
ben curiós.
Doncs, molt bé,
bé, de cal aquí també invitar
la gent que vulgui anar a fer ràfting
doncs que...
Ara és bon moment.
És el moment.
Està bé d'aigua,
desinformat, està la cosa...
A veure, aquest any aigua
poca per tots arreu
però bé,
com tenim els embassaments
que anem...
S'obren a determinades hores, no?
Molt bé.
Perquè, clar,
no des de ser...
Si voleu fer un ràfting
que us truquin en el travel
organitzeu ràfting també.
Està bé i anem cap al Pirineu,
cap a Sort,
allí amb l'empresa Asso Activa
que és com si fos de la família.
Molt bé.
Feta aquest ampli parèntes
i continuem en tot cas.
Doncs bé,
llavors ja...
que sempre hem parlat
dels raids i tot això,
cal dir que hi ha un raid
que es diu el raid VR
que és completament femení,
organitzat tot per noies,
participant noies,
o sigui que per la gent
que es vulgui iniciar
i tota la gent que ja en sàpiga
del món femení,
que n'hi ha de fortes
i que valen molt.
I per aquí se'm veu dit
que ens agraden molt
les proves aquestes mixtes.
Sí, sí,
per això,
perquè dona una altra...
Una altra acció.
Un plus, eh, a l'equip.
Doncs cal dir que el dia 8
són a Camprodon.
Són tres proves,
són per parelles
i, bueno,
l'organitza la Emma Roca,
campeona del món
de les curses de muntanya
i la Mònica Aguilera,
també,
que ha sigut campeona
del món de raids,
raids mixtes,
però en raids.
Llavors, bueno,
cal dir que la gent
que estigui interessada,
doncs,
que sàpigui que t'aproves
el dia 8
de juliol a Camprodon.
Molt bé.
Llavors ja,
i per a la gent
que els agrada córrer
i córrer molt,
llavors ja la tercera
marató de muntanya
a Berga.
Això és el dia 16
de juliol.
Un parell de setmanetes.
Sí, més que res
perquè puguin apuntar
i tal,
perquè moltes vegades
apunto coses
que fan el cap de setmana,
però clar,
no dona temps,
perquè ja estem a divendres.
Bé,
llavors ja,
dit una miqueta així
tot l'agenda,
doncs,
fins ara
recomanàvem rutes
per aquí
a les nostres
conrades i tal.
Avui anem una mica
més allà, no?
Sí, avui anem
una miqueta més allà,
precisament perquè
té gent
que va al Pirineu
i, bueno,
què podem fer?
doncs jo els hi proposaria
una ruta
que li diuen
una ruta
dels contrabandistes
que més o menys
ja saben
per què deu ser,
no?
Sí, sospitem
molt una cosa.
Ja sospitem
perquè el Pirineu
de sempre
doncs ha sigut
un pas natural
entre Espanya
i França.
Doncs,
aquesta ruta
la feien servir
precisament això,
els contrabandistes.
Estem parlant
de la Vall de Benasc.
Per anar a Benasc,
doncs, bueno,
anem de Tarragona
a Lleida,
a Lleida
agafem
direcció hosca
cap a Castellón de Sós
i de Castellón de Sós
cap a Benasc.
És una zona
molt bonica
per la gent
que no hi ha estat.
Molta gent
que hauran anat
a esquiar
sap que està
a Cerler,
l'estació d'esquí
també molt bona.
I els que ens agrada
tota la història
d'esports de muntanya,
doncs,
allí hi ha
l'escola
d'alta muntanya
de la Federació Espanyola.
O sigui,
tenim de tot allí,
no?
Llavors,
la distància
és molt poca,
són 6 quilòmetres,
més o menys,
600 metres.
El punt d'inici
és el refugi
de la Renclusa.
O sigui,
ho podem fer particular,
no cal que s'apuntem
a cap lloc.
o sigui,
n'antrosnem,
això sí,
segons les dades,
val més posar-se en contacte
amb el refugi
de la Renclusa
perquè hi hagi...
Estic obert.
No,
obert està,
el que passa és que
molta gent,
clar,
perquè molts...
És a l'aneto,
penseu que el refugi
de la Renclusa
està a sota mateix
de l'aneto
i a l'aneto,
doncs,
per sort,
per desgràcia,
el mes d'agost
és una rambla,
no?
Però bueno,
és el que hi ha,
no?
Llavors,
el punt d'arribada
seria el refugi
Francesc de Benasc,
la dificultat,
doncs,
dificultat tècnica
és mitjana,
o sigui,
perquè,
clar,
no deixa de ser
una alçada,
la cota màxima
són 2.430 metres,
o sigui que ja
parlem d'alta muntanya,
la dificultat física
més aviat alta,
alta,
perquè,
clar,
vas pujant,
però has de baixar,
has de tornar a pujar,
si ho fem corrents
és alta,
si ho fem caminant,
doncs,
bueno,
tothom ens agrada caminar
i ho fem al nostre ritme,
no?
Ja,
ja.
El desnivell
que agafarem
negatiu
és de 1.425 metres,
el material
que hem de portar,
doncs,
bueno,
quan anem a córrer
a la muntanya,
posa una sabatilla
que és tipus trail,
que tenen la sabata
que s'aferra molt bé
a les pedres,
i, bueno,
un parabens
o un...
algo liger,
més que res,
doncs...
Sí,
perquè aquesta alçada
fa rasca,
que diria que...
fa rasqueta
i quan canvia,
doncs,
et pots quedar una miqueta
amb la suor
i tot això,
te quedes una miqueta glaçat,
no?
Bé,
llavors,
cal dir que
des d'aquesta zona
s'aveuen tres massissos
de muntanya
que són
de tot els 3.000
que hi ha al Pirineu,
65 estan només allí,
amb aquests massissos,
que és el massís
de la Maladeta,
que tots coneixem
que hi ha a l'Aneto,
després,
el massís
de la part de Possets
i la part de Perdiguero,
tota aquella zona,
doncs, bueno,
cal recordar
que val la pena fer-ho
perquè això,
veiem,
té una vista impressionant,
la gent que digui,
bueno,
és que jo no vull córrer
però vull acompanyar-los,
doncs,
hi ha una excursió
molt bonica
que en parlaríem
i en vam parlar
ja fa un parell d'anyets,
vam parlar
del forat d'Aigüelluts,
que són totes les aigües
que baixen del riu,
o sigui,
que baixen del glaciar
d'Aneto,
entren dins un forat
i apareixen,
passant per sota
les muntanyes,
les muntanyes aquestes,
precisament,
que fem corrents,
surten a l'altre costat,
que són els ulls
dels jueus,
que és ja
a la part
del Vall d'Aran.
Són 4 quilòmetres
que fan l'aigua
aquesta subterrània,
i llavors,
doncs,
no deixa de ser
molt curiós,
perquè és com un forat
d'uns 30 metres
de profunditat
i per dir,
es cola tota l'aigua
de tot això,
de l'Aneto
i tal.
Són coses
aquelles geològiques
interessants,
no?
Molt, molt interessants,
perquè un dia
pots fer,
veure on entra
aquest aigua
i una altra excursió,
doncs,
d'un altom,
passar cap
a la Vall d'Aran
pel túnel
i llavors,
a l'altre costat,
en direcció
França,
com si diguéssim,
no cap a Baqueira,
sinó en sentit
contrarre,
a veure,
és l'est,
direcció l'est,
i llavors,
doncs,
pujar per allà
a veure
tota la zona
dels guells
del jueu,
que ho diuen,
no?
Guells,
maranès,
doncs,
i suposo
que jueu,
doncs,
perquè no ho hem vist
clar d'on te venia
i llavors,
doncs,
doncs,
bé,
cal dir,
doncs,
que parlarem
de rutes d'aquestes,
del Pirineu.
I alguna cosa d'aigua
has de portar
que fa calor.
Sí, sí,
perquè fa molta calor,
sí,
parlarem una miqueta
d'aigua,
de fer ràfting,
de fer una miqueta
de caiacs,
eh?
Dixar una banda
que tenim.
Alguna via ferrada
d'aquelles,
alguna que sigui senzilleta
per iniciar-se,
perquè ara és molt bona època
per iniciar-se
amb les vies ferrades.
Sí,
la que tenim aquí
més a prop
són les d'aquí baix
que a vegades
n'han parlat,
que és a Hospitalet
que ho fan,
i aquí si fa calor
l'aire ja ens ho treu,
perquè allà sempre
l'aire sempre en tindrem,
eh?
Doncs podem anar
nodrint aquest espai
de moltes propostes
i bones propostes
des d'aquest espai.
Si vostès volen
que els organitzin
qualsevol cosa,
informació,
el que convinguin
i el travel
on hem estè,
tota la informació necessària,
rutes a mida,
bé,
el que vulguin,
eh?
Ja ho saben.
I la gent,
i aquí farem un parèntesi
que en queda mig minutet,
doncs cal dir
que la gent,
que bueno,
tot això li va una mica gran,
però té els seus fills
que volen jugar
a futbol
i tot això,
doncs cal recordar
que també
organitzem
l'escola de futbol
base
a Pallaresos,
amb l'ajut
de l'Ajuntament
de Pallaresos,
i llavors,
doncs bueno,
la gent que estigui interessada,
el mateix.
I a l'estiu també està,
funciona?
Sí,
llavors,
començarem a preparar tota aquesta gent,
a dir-los com ho han de fer,
i bueno,
una alternativa més.
Molt bé,
quines són les edats?
Les edats,
aquest any intentarem agafar
des dels quatre anyets
fins amunt.
Que ja comencin a donar cops.
Els minis,
que a més,
de veritat,
que val la pena veure
com comencen a tocar la pilota
i a millor els tens allí
a la banqueta
mentre surten
i comencen a jugar
amb la sorra del camp.
Molt bé.
És molt bonic.
Doncs és també una opció
per aquest estiu,
per als més joves.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
Pep,
bon cap de setmana
i ens trobem el proper divendres.
Igualment.
Adéu.