Són dos quarts de deu del matí i un minut.
Iniciem el temps de la tertúlia al matí de Tarragona Ràdio,
que avui compartim amb Sílvia Ferrer.
Sílvia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Núria Pelai, bon dia.
Bon dia.
Dolors Jiménez, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingudes.
Ara, innocentment, la Núria sembla també que diu
de què parlem avui, si hem de seguir l'actualitat.
És no un tema, el tema.
El tema de la inseguretat ciutadana,
el tema que si m'envies 200, m'envies 150 o m'envies 300,
si som guàrdies civils, si som Mossos...
Una miqueta aquesta incertesa.
I sembla que de cop i volta hem descobert que teníem un problema.
jo no sé quant de temps fa que el teníem,
si fa una setmana, 15 dies, un mes o un any.
Jo no sé quina és la mirada que feu vosaltres
de tot aquest problema, perquè és un problema real,
de la delinqüència, dels robatoris...
No ho sé, jo aquí veig diversos aspectes.
Un, el que hem de fer és detenir en els delinqüents aquests.
El que no podem fer és dir, reforcem ara aquí els cossos de policia,
els espantem i que se'n vagin tres comarques més amunt.
Vinga, doncs, després movem els cossos tres comarques
i els anem fent fora, a veure si els enviem a la Jonquera d'una vegada,
i avui es carrega en el mort l'estat francès.
Això per una banda, per una altra.
Jo penso que aquí hi ha una concepció urbanística, política.
En aquests moments tenim el territori que tothom viu amb cases unifamiliars,
que tothom viu disseminat,
que no hi ha una conglomeració de municipis.
Per tant, és molt més difícil per les policies locals,
pels cossos de seguretat, arribar a tot arreu.
Jo crec que això és un plantejament urbanístic.
Tots ens agrada viure amb una caseta a la mar de Mona
i com més lluny millor i més tranquil·leta,
però són conseqüències.
Portar els arreis en aquestes urbanitzacions és molt més car
i, evidentment, hi ha molt més territori
que han d'abastar les policies locals, els cossos de seguretat,
i és impossible tindre-ho controlat tot.
Altres errors que jo crec que s'estan cometent amb aquests temes
és la història de l'autoprotecció.
Escolti'm, autoprotegeixis vostè, que l'altre dia van entrar,
senyora Tura, que l'altre dia li van entrar a la Conselleria de Treball.
Són molts de les coses que aquests dies han anat sortint.
Jo no sé com veieu vosaltres
el dels agents en pràctiques però amb experiència.
Sí, és el que jo no he entès aquest matí.
Jo tampoc.
És que lo oí ayer per la ràdio,
lo de los agentes en pràctiques,
i, además, o sea, vienen unos que están en pràctiques
i altres que acaben de salir de la academia,
però que ja salen amb moltíssima experiència.
A veure, tots els que hem salit de universitats
sabem que a la universitat o a els sitos
d'on vas a estudiar,
sales amb moltíssima teoria i amb molt poca pràctica,
i la pràctica se coge quan on es posa a treballar.
Llavors, clar, jo no sé fins a què punt,
però jo personalment penso que és un problema
que hem tingut durant molts anys,
que, a veure, no era com ara,
que entran ja a cara descubierta
i amb pistola en la mano
i da lo mateix que les persones
que estén dentro de la casa,
però que sí que és veritat
que els policers es quejaban
de que els coixien,
entran per una porta i salien per la altra.
Llavors, que evidentment,
clar, hi ha una impunitat
i que ara tenim unes bandes del Est
que ja vienen molt bé organitzades
i que evidentment siguen entrant per una porta
i salien per la altra.
I que, a més que no se cambien les lleis
i a aquests senhores,
que, a més de ser ciudadanos extranjeros
que no tenen papeles
para estar en nuestro país,
la inmensa mayoría de ellos,
quan els coixen,
no els metem en nostres cárceles,
que, a més, els tenim que estar pagant
i se haga algun tipus de, no sé,
d'extradició,
d'extradició o lo que sea,
a sus països
i no se les vuelva a deixar entrar,
jo crec que això continuera passant,
perquè hi ha una impunitat total i absoluta,
jo ho veu així.
Llavors, clar, d'acord,
a veure, els ciutadans
no ens hem hem d'autoprotegar,
però és que, clar, els ciutadans
estem hartos de pagar impuestos
i a l'hora de la veritat
resulta que
les alarmes.
Jo l'altre dia veia en televisió
una pareja ja major
que salia un xalè
que estava frente al mar
i la senyora deia,
clar,
i jo m'he de posar unes rejas
i tu penses,
vale,
i aquesta senyora
té que estar en una cárcel
dins de la seva casa
per evitar que els que tenien
que estar en la cárcel
les roben.
A mi em sembla,
vamos,
capquiano,
no sé com ho veus.
Amb això de l'autoprotecció
ja apuntaven
que fa gràcia
perquè
no ens referíem
a pagar
vigilància,
sinó que es posessin
això una reixa,
una alarma,
però clar,
qui tingui diners
ho farà.
Per tant,
també la seguretat
és només privilegi
d'aquells que se la poden permetre.
És una altra lectura
que es pot fer,
no?,
en un moment determinat.
Però si tu
te fijas
en las...
imagines que salen
en televisión,
si te fijas
en los chalets
donde han entrado
a robar
se ve que son unos chalets
muy grandes
que tenían alarma,
que tenían rejas,
que tenían no sé qué,
que tenían perros
porque yo he visto
los perros
allí metidos.
Sí,
però això és el que ha sortit
de manera espectacular,
però en cases
hi ha xalets
molt més modestos,
petitets,
sense alarma,
sense res,
cases modestes,
que veus
la típica parcel·la
que de mica en mica
els propietaris
han anat fent la caseta,
que són persones
que tenen un nivell
adquisitiu mitjà,
també han entrat,
vull dir,
que són persones
que no es poden permetre
doncs aquestes mesures
d'autoprotecció
com es diu
avui místicament,
jo quasi diria
alguna cosa.
Jo d'aquest tema
volia destacar
un altre aspecte
que a mi,
bueno,
em sorprèn,
no sé si em sorprèn o no,
però sí que
la brutal violència
amb la que
estan actuant,
no sé,
a mi em sona
a històries del caso
i de històries
que no,
no sé,
a mi em sorprèn,
vull dir,
aquesta violència
tan brutal
no estem acostumats
amb aquest tipus
de robatori
en el nostre país.
Vull dir,
entraven,
el que més t'espantava
fa quatre dies
que entressin
quan estaves dormint
i,
no?,
com ens havien explicat
a la vegada
i en roguessin
les joies.
El que ha fet
saltar l'alarma
és això,
la brutal violència.
I jo crec
que els hi és
igual tres que trenta,
que déu,
o sigui,
gossos,
jo crec que aquesta gent
no deuen tindre
res a perdre
i allà voy
i si em peguen
un tiro me'l peguen
i si no...
vull dir,
un altre tipus
de violència
que crec que no
estàvem acostumats.
A mi,
no ha sortit
el boom,
l'alarma aquesta,
fins que ha arribat,
per dir-ho així,
a la línia més
de la costa
d'això,
però fa ja uns quants mesos
que estem sentint
parlar de Cornudella,
de Prades,
tots aquests llocs
que arriben,
tallen el poble,
tallen els cables
del telèfon,
a un de molins,
doncs,
es carreguen
i s'enduen
el caixer sencer.
Jo crec que el que ha canviat
és la metodologia,
possiblement,
perquè venen bandes
de l'és
que tenen un altre
tipus de baixó
i el que volen
és entrar
i anar ràpid
per feina
i més val
si et coaccion
amb un parell
de mastegots
i més,
acabaré abans
i tindré més ràpid,
més temps de fugir
i les bandes
d'aquí
que jo no vull dir...
M'agradaria
deixar clar
la meva posició
que jo penso
que no tots
són estrangers
i més comprovant...
No tots,
però aquests
estan...
Tenim delinquents
d'autòctona,
també.
Sí, sí,
també tenim delinquents.
I tant.
I tant.
I tant.
També tenim de nostres.
També tenim lladres catalans.
També tenim lladres catalans.
El que passa
que...
Però aquests
els hi agrada
la metodologia
i han vist
que era eficaç.
I si han apuntat.
Estos,
segons dice la policia,
a veure,
evidentemente
no he visto
a ninguno,
però segons
dice la policia
són bandes
organizadas del este.
Per la formació militar
perquè tenen.
I els aquí
els hi ha agradat
i han dit
escolta'm,
aquells van ràpid
i tenen poc risc
per dir-ho així,
doncs vinga,
prenem-ne, no?
Ja,
s'apunta molt
i no descobrim la impunitat
que diuen que hi ha
en el país
perquè tenim una legislació,
diuen,
diuen,
més tova
que altres països.
Potser no és la legislació
sinó la capacitat
dels tribunals de justícia
perquè probablement
el Codi Penal
doncs ja apunti, no?
Van de tenir els set romans,
aquests que van de tenir
ara al Picat
i per allà a Lleida
ja estan fora
perquè no hi havia prova.
És això.
Clar,
aquests estan al carrer,
el que deies tu,
si no tenen paper,
si no no sé què,
el que faran
és extradir-los,
per tant,
no pagaran la pena
que haurien de pagar
pels robatoris
i d'aquí quatre dies
si els hi ve de gust
tornaran amb un altre nom
sense un altre nom
o tornaran a entrar
per l'aeroport d'arreus,
agafaran un avió
i els tornaran a tindre aquí.
Sí,
perquè aquesta gent
té una facilitat tremenda
per tenir 20 passaports,
40 carnets,
tarjetes de crèdito
que no se saben
molt bé de d'on...
Però són xarxes
criminals internacionals.
Exacte.
Per tant,
són professionals,
grans professionals.
El que passa és que,
clar,
tu has de mirar
la situació
de los ciudadanos
de a pie
que jo personalment
a vegades piensas
bueno,
si tengo que estar
en mi casa
con todo cerrado,
las ventanas cerradas,
a vegades hace calor
i dices,
bueno,
i si abro ahora
por la noche
para que me entre el fresco,
yo no controlo,
entonces llega un momento
que vives en tu casa
dentro de una cárcel
pagando alarmas,
teniendo un perro,
o sea,
no puede ser,
o sea,
no puede ser
esta sensación
de inseguridad
cuando realmente
tú estás pagando
un montón de impuestos.
Jo crec que hem d'anar
molt de compte
com a societat
i a títol individual
i és una opinió
absolutament personal
que no hem de deixar
malgrat els fets objectius
que es practiquin
detencions,
jo crec que hem de continuar
amb la nostra vida,
aviam,
no deixis les finestres
obertes de bat a bat
ni la porta,
evidentment,
però continuar tots
una mica
amb la nostra vida
perquè si no
crearem una psicosi
i viure amb por
és el pitjor
que li pot passar
a una persona,
viure amb por.
Però jo crec que
no vol dir
que no prenguem precaucions.
Sí, que és real, eh?
Jo crec que és real, eh?
Sílvia,
que he dit que és real
i que hem de prendre
precaucions,
però viure amb por
i podem arribar
a l'obsessió
i bé,
no sé,
jo fins aquí...
Mira,
jo crec que és...
A veure,
jo nunca he tenido miedo,
jamás,
he sido una persona
que no he sido nunca miedosa.
Lo que sí ahora
me impactan estas cosas
y pienso
en que tú puedes tener miedo
y cuando no te ha pasado
no lo vives
de la misma manera,
pero el otro día
cuando yo veía
una señora más o menos
de mi edad
que hablaba en televisión,
no se le veía la cara,
solamente movía las manos
y tal, ¿no?
De cómo de repente
se había despertado
y se había encontrado
con el tipo aquel enfrente
y con una pistola
o una navaja
o no sé qué,
le había dicho
que le abriera la caja fuerte,
que le diera las joyas,
que no sé qué.
La mujer había pasado ya días
y estaba todavía temblando
y esto yo creo
que no sé
hasta cuándo le va a durar.
Por lo pronto,
¿tú serías capaz
otra vez
de volver a vivir
en tu casa?
No, no, yo no.
O sea, claro,
es que te han...
te han mancillado
como si dijéramos
lo más íntimo que tienes,
que es tu domicílio.
Et fan veure
que ets vulnerable,
que a casa teva
que és el refugi
que et dona seguretat
emocional, física,
esta veritat
resulta que de cop i volta
no està al refugi
perquè pot entrar qualsevol.
I aquesta sensació
de vulnerabilitat
doncs és la que et fa
que realment
tenir por, no?
Sentir-te insegur.
Si arribes a casa
i t'han desvalijat la casa...
I que no hagis vist ningú.
Exacto,
no has vist ningú,
simplement lo típic, no?
Bueno, típic o no típic,
però de veure'ls calaixos d'això,
la gent que ho ha viscut
ho explica així, no?
Que com una agressió
a la seva intimitat...
Doncs imagina't,
afegeix-li això,
la violència...
Perquè això no has vist
perillat la teva integritat.
Terrible.
El que passa és que
jo una mica
en la línia de la Iolanda,
jo no estic disposada
que em coaccionin
la meva manera de viure,
jo tinc un gos
petitet,
un pataner,
perquè m'agrada
tindre un gos
i vinc en un medi rural
i a les nits
el gos
que tot el dia
no em veu,
li agrada entrar i sortir,
jo segueixo baixant
la porta oberta
i quan me'n vaig a dormir
ja la tanquem
però no penso...
Sí que és cert
que potser el dilluns,
dimarts
que va d'allò més
hi va haver un moment
que vaig pensar
què fas amb la porta oberta
del carrer?
I sí d'allò
i vaig pensar
escolta,
la felicitat es viu avui
i jo estic bé així
i a la pobra bèstia
li agrada entrar i sortir,
no?
No permetré...
Ser prudent,
ser prudent
però no vira...
Evidentment no deixaré oberta
tota la nit la porta
ni la finestra
ni no sé què
però no permetré
que aquesta por
aquest d'això
doncs em tregui
un moment
d'estar bé a gust
de casa,
no?
I penso que és important també.
Prudents,
això sí,
la prudència
i les mesures
que et marca el sentit comú
però viuran por,
no?
Perquè si no...
I dius
tampoc no em puc quedar tancat
a casa
perquè poden entrar a casa.
No, és que no pot ser,
clar.
Ni no estar dins de casa
perquè com que entraran a casa
jo estic tot el dia al carrer
i ens anirem tot el dia de festa.
No, és que jo treia aquesta manera
ui, se n'ha parlat molt
però és que de fet
l'actualitat
ha vingut marcada
i no l'actualitat només
dels mitjans informatius
sinó del carrer,
de les converses,
el tema de la seguretat
i el tema futbol,
el tema nàstic
que jo no sé si vosaltres
sou futboleres o no.
Jo la veritat és que no.
Jo vaig...
El tema nàstic.
Reconec que al teu haver
estic anant molt al camp del nàstic.
Que abans no hi anaves tant.
No hi anaves tant,
però aquest any
sí que han aconseguit
aquesta il·lusió
i aquesta trempera.
I ahir vaig veure
la gran pancarta
que hi ha a la Rambla
i no ahir
passant per allà.
Hi ha els aparadors
i les pastisseries
i no, no,
és un ambient
que es viu
a nivell de ciutat.
Traspassa, ja ho sabem,
l'àmbit esportiu.
Un fenomen com aquest.
I diumenge passat
que va a anar al Campion
no aquest,
que era a Castelló,
l'anterior
hi havia un ambient molt maco.
Doncs espera't aquest.
i espera't aquest.
Espera't aquest.
També hi aniré, eh?
També hi aniré.
I hi ha aquest
i hi ha l'altre
si te n'has...
No, no,
no es desplaçaràs, no?
Fins a aquest punt no arribes.
No, no hi arribaré.
Jo no he sido nunca futbolera
pero pienso
que me voy a tener
que subir al carro
porque francamente
llega un momento
en el cual
no saps de què parlar
porque todo el mundo
habla del nàstic
entonces pones la rádio
y hablan de fútbol
pones otra rádio
hablan de fútbol
pones otra rádio
hablan de fútbol
Saps què?
Que per no sentir parlar
o parlar del Barça
Mal que mal
parlem del nàstic
Jo crec que no
Jo, que no soc futbolera
com la Dolors
parlem del nàstic
però més enllà
no em feu parlar
perquè primer que no tinc ni idea
lògicament
i que tampoc no...
A mi sabeu què?
Que em fa una mica de pena
si puig a primera
Per què?
Per què?
Perquè ja serà com una cosa així més
Perquè me fa pena
que els matxaquin
ara tanta eufòria
i tanta d'allò
arribaran a la primera
i què farem?
Jo espero que l'any que ve
el nàstic estigui
lluitant per llocs de Champions
Sí
Ho diu en sèrio la Núria?
Sí
Jo soc futbolera
i a mi m'agrada molt el futbol
i no amagaré mai
que jo soc del Barça
i soc del Barça
ara tu
això del nàstic
fa un parell o tres
de temporada
dos o quatre
m'ha agafat com
potser de viure aquí
i així m'ha agafat com
Afició
Jo
la il·lusió del Barça
de la Lliga
de la Champions
doncs tu l'estic prolongant
tres setmanes més
fins que el nàstic
pugi primera
i tu som
és això
és qüestió de ser feliç
és una qüestió de prolongar l'alegria
Tu Núria
ets com els nens
que ara els preguntes
que tots eren del Barça
i ara els preguntes
de quin equip ets?
Primer del nàstic
després del Barça
Sí
Primer del nàstic
després del Barça
Sí
Els que tots abans
eren del Barça
ara són primer del nàstic
Sí
Està bé
El eco que tiene el Barça
a nivel internacional
He hecho un viaje
y hemos estado en Libia
entonces cuando llegas a Trípoli
un montón de chavales jovencitos
que andaban por allí
Entonces
amb la samarreta del Barça
¿Dónde sois?
Catalanes
Barcelona
porque claro
tú tienes que decir Barcelona
para que te ubiquen
porque si no
no te ubican
Barcelona
Entonces
Barça
Barça
Barça
No saben
ni una palabra de español
pero exacto
Barça
Barça
El dimecres del dia del partit
jo estava a l'aeroport de Barcelona
que anava cap a Madrid
No us podeu imaginar l'ambient de l'aeroport
Ah clar
que era el dia que
Impressionant
Sortien 10.000 persones d'allà
no sé quants vols
fletats per a París
i la veritat és que l'ambient era
jo no soc culer
però l'ambient era digne de veure
L'ambient era digne de veure
que quan ja anava perdent el Barça
em venia la cara aquelles
em venia al cap aquelles cares
que clar que anaven amb tanta il·lusió
i les bufandes i no sé què
i el rac que havia
havia preparat
un pack de viatge
i d'entrada
i bueno repartia
una festassa a l'aeroport
Jo confesso que soc dels que he anat a finals
europees del Barça
i que n'he perdut alguna
perquè de fet
n'hem perdut més
que n'hem guanyat
el moment que va marcar l'Arsenal
sí que vaig
vaig recordar aquella tornada
de Sevilla
amb autocar
i vaig pensar
hòstia
ara tornaran de París
i tenia el meu fillol
que té 14 anys
que estava allà desesperat
perquè per dia
ja n'hi vaig dir
tu tranquil que guanyaran
i pensava
sí, sí, però jo
deixeu estar
que jo
si ara hagués de tornar
15 hores d'autocar
fa mal, eh?
Clar, quan algú pregunta
home, però per què aquesta falera?
Per què aquesta cosa?
Jo crec que les persones
que sou molt aficionades
al futbol
i aquest esperit del club
i aquest moviment
no ho sabeu explicar
però jo sempre ho pregunto
és que jo no ho sé
no ho sé
però ho sento així
i ho visco així
Jo soc futbolera
m'agrada el futbol
sí, m'agrada el futbol
jo al Mundial
em penso tregar tot el que pugui
i miro partits
i m'agrada
i m'agrada el futbol
i m'agraden els esports
en general
però el futbol més
suposo que és això
que ser del Barça
es viu
jo a casa meva
he viscut de sempre
el meu pare
que hi jugava
no ho sé què
i sí
és un sentiment
que és com ser
doncs
no ho sé
forma part de la teva vida
no?
Ets del Barça
com pots ser
doncs del Club Super 3
o soci del RAC
o no sé què
però jo no em veig
a la gent
sortint
al carrer
amb una espècie
de trempera especial
perquè el RAC
l'han considerat
el millor club
d'automobilistes
del món
i en canvi
no costa de veure
aquesta imatge
i en canvi
el Barça sí que transmet
una il·lusió
i que transmet
un sentiment
igual que el Nàstic
està passant
en aquests moments
a Tarragona
nosaltres a la UGT
tenim una pancarta allà
ah sí també
d'allò que jo
el primer dia
que la vaig veure
i pensava
ostres
no?
i
i la gent
li fa il·lusió
sortir al carrer
d'aquesta manera
per manifestar alegria
i déu-n'hi-do
jo preferixo sortir
per alegria
és que per desgràcies
per tant
deixem-ho
que la gent estigui contenta
però per protestar no
Núria
però protestem
però protestem molt poc
últimament
no protestem gaire
no hauríem de protestar més
tendríamos que estar protestando
mira jo
quan me levanto
per la mañana
de què protesto
una lista
jo em podria protestar
de tot
per exemple
de los autobuses
de Tarragona
con respecto
y cada vez que vengo
lo digo
con respecto
a los que vivimos
o sea
los que tenemos que vivir
del autobús número 9
que es el único que tenemos
que es el que va
a las playas
la mora
etcétera
etcétera
es que estamos desprotegidos
es que te lo digo de verdad
o sea
tienes que coger
autoprotectión
has d'agafar
el teu coche
el meu coche
suar el tros de carretera
pagar una barbaridad
de parking
porque es parking
en parking
y tiro porque me toca
todo el santo día
y oye
y esto
yo cuántos años hace
que vengo
yo desde que vens
a la tertulia
verdad que sí
y lo digo
y lo digo
es que piensas
bueno tienes problema
para que te vaya nadie allí
tienes problema
para salir de allí
porque claro
y tú coges el número 9
y te trae aquí
yo que subo a la catedral
resulta que cuando llego aquí
tengo que coger otro autobús
para que me suba a la catedral
en un Tarragona
que todo eso
si te lo haces caminando
a lo mejor te tardas
yo que sé
tres cuartos de hora
o una hora
y no tengo una hora
para perder
con lo cual
esto es una desgracia
de verdad te lo digo
al número 9
apuntas que es al número 9
sí sí
el número 9
claro
es que o sea
tienen mucho mejor servicio
todos los que viven
en esta parte de aquí
Torreforta
Bonavista
bueno es que son
cada tres minutos
les van pasando autobuses
los de allá
chica
es que de verdad
desprotegidos
ja que parleu de queixes
hi ha un grup de pares i mares
de Torreforta
que han anunciat la falta de places de P3
al barri que obliga a portar els seus fills
a un centre
diuen allunyat de casa seva
els centres on volien que anessin els seus fills
a fer la preinscripció
no han pogut entrar
i bé
els que hi ha més a l'abast
es veu que no
no entren dins de les perspectives
que ells tenen per l'educació dels seus fills
clar
el 90%
de nois i noies
de la demarcació
90%
han pogut
entrar a l'escola
que havien triat
com a primera preferència
un 10%
doncs se n'han quedat fora
i un dins d'aquest 10%
i aquest grup
de pares i mares
en aquest cas
de Torreforta
diuen que hi ha altres famílies
que també els ha passat el mateix
quan arriba aquesta època de l'any
les preinscripcions
clar, aquells que no tenen criatures
que han de començar a P3
potser diuen
no n'hi ha per tant
però haurien de saber
l'angoixa que passen moltes famílies
quan han de fer
la preinscripció dels seus fills
a l'escola
perquè clar, això de les escoles
és el boca a orella
portar-li que està molt bé
que no sé què
i aleshores tries aquesta
tries aquell altre
aquell fa trampes
que empadrona aquí
és un tema que malgrat que
s'ha de reconèixer
s'han fet molts esforços
per fer oficines
de preinscripció
però sempre, sempre, sempre
però clar
hi ha escoles que tenen places lliures
aquesta és una altra
però la mancança de places
no, el que passa
hi ha desequilibri
més que mancança
desequilibri
perquè con este
perdona, perdona
no, no, no
P3 és nou
P3 és nou
per tant
és evident que quan fas una cosa nova
o ets capaç
de generar
els milers de places
que necessites
o que hi hauran unes mancances
no fa tants anys
que es començava
no, però les places ja hi són
no, les places ja hi són
hi ha escoles
que sobren places
però perquè con este
jo
però ja hem desequilibri
penso
que con este sistema
que han hecho
de selección
que
o sea
que de cara a l'exterior
parece muy democrático
a la hora de la verdad
hay una serie de padres
que no pueden elegir
la opción que quieren
yo el otro día
me encontré una
amiga
una amiga
muchísimo
bueno jovencita
porque imagínate
tiene una cría
de dos años
o de tres años
bueno
ella ha ido
a un colegio
en Tarragona
y quiere
que su hija
vaya a su mismo colegio
no hay manera
porque no le toca
por zona
había criteris
que
al centro
domicili
o trabajo
son tres criteris
en principio
a mi no me semblan
malament
pues yo creo
que tendrían
que dejar
unas plazas
para libre opción
de los padres
porque yo pienso
a ver
si tú has ido
a un colegio
en el cual
te sientes
a gusto
has recibido
una educación
que te gusta
y quieres lo mismo
para tus hijos
sencillamente
pues cada uno
elige
el que
te tengas
que cambiar
de casa
poco menos
que para poder
llevar al niño
a la escuela
donde tú has ido
a mí me parece muy gordo
vaya
es un tema
de desequilibrio
sí
es un tema
de desequilibrio
però a mí no em sembla
malament
que la gent
hagi d'anar a l'escola
que tingui
més propera
al seu domicili
no em sembla
no em sembla
malament
que lo tengas
por obligación
a mí sí
me parece mal
a mí en principio
les obligacions
quasi totes
m'assemblen malament
com les prohibicions
com els
però sí
com a norma general
a mí no em sembla
malament
que la gent
hagi d'anar a l'escola
que tingui
més propera
a casa seva
perquè
siempre y cuando quieran
tothom li agrada molt
l'escola no sé quina
que està a l'altra punta
perquè
té un professor
que és l'hòstia
en patinet
anem tots cap allà
hosti tu
però aquesta criatura
la faràs aixecar
dues hores abans
amb la llaganya
però és el que està passant
que queden places lliures
en molts centres
i altres estan saturats
i hi ha una demanda
perquè aquelles persones
volen anar allà
a aquella escola
tornem a l'equilibri territorial
que parlava jo abans
també
tenim
grans zones
on hi ha una gran concentració
d'habitatges
de gent vivint
i que no tenen
els serveis adequats
i tenim zones
que estan disseminades
a més no poder
en la qual també
és molt difícil
fer-los arribar
aquests serveis
les escoles
a més
hi ha molta canalla
va creixent
venen nens de fora
venen no sé què
no pots estar
constantment
movent
una escola
no la pots moure
com una grua
pof
i posar-la d'aquí cap allà
s'ha d'anar fent
una previsió
i escolta'm
jo crec que tampoc
a ningú
li farà mal
anar a l'escola
del seu barri
com hem anat molts
ni a ningú
li farà mal
si puntualment
doncs
un nen
ha de desplaçar-se
al barri del costat
i coneixerà altres nens
i tindrà els del seu barri
que els coneixerà
de jugar al carrer
si encara hi juguen
i o de l'equip de futbol
que jugaran
i tindran els altres amics
d'allà
el que dius Núria
de l'equilibri territorial
que molta gent
es desplaça a viure
als afores
dels grans
dels grans
onglis de població
una de les raons
evidents
és el preu de l'habitatge
evident
clar
vull dir
perfectament saps
que anant a un poble
que pots tenir
a 8-10 quilòmetres
de Tarragona
de Reus
de Vallsa
saps que
podràs comprar-te
un habitatge
que probablement
no pots pagar
als centres
de les ciutats
això fa que
d'una manera
a banda d'altres
valoracions
que puguis fer
de que bonic
viure fora
etcètera
hi ha un tema
de preu
i clar
això fa el que tu deies
ara
que hi ha unes concentracions
d'urbanitzacions
per tot arreu
impressionants
que no tenen els serveis
perquè a més han crescut
com a bolets
d'un dia per l'altre
i clar
això està creant
un descontrol
una miqueta
sí
però és que
penseu que és fer arribar
clavegarams
és fer arribar
llums
és fer arribar
i això és una despesa
pels ajuntaments
molt alta
també
també recullen
de les pròpies constructores
i dels propis veïns
sí
però
si tu tens
una edificació
en vertical
en el qual
100 metres
de façana
t'hi viu
amb 35 veïns
tens 35 impostos
amb 100 metres
si tens cases
unifamiliars
amb 100 metres
possiblement
tindràs l'impost
d'un veí
i la cadenonada
és la mateixa
la que has de fer arribar
de l'aigua
i les escombraries
les has d'anar
a recollir
sí
hi ha casos
i casos
hi ha casos
i casos
ja hauríem de mirar
amb lupa
comarca per comarca
municipi per municipi
jo penso que això
és un error urbanístic
que s'ha anat creant
i que ens ha portat
a desequilibris
de tot tipus
d'aquests
vull dir
les brossa
tu l'has d'anar a recollir
igual
per un veí
que per 30
sí
però potser no la recollies
cada dia
la recull un cop a la setmana
el problema
el problema
el problema
el problema
el problema es que
a ver
los ayuntamientos
se han
llenado la boca
de las recogidas selectivas
de que si el vidrio
que si el papel
que si en los seguidores
no sé cuántas
tu mira a ver
en todas estas urbanizaciones
incluso en los centros
de las ciudades
donde tienes
esos maravillosos
contenedores
para que tú puedas
hacer las recogidas selectivas
és que després no els volem
perquè ens treuen
places d'aparcament
perquè si no
tinc el davant mateix
de casa
jo no vaig
tres illes de casa
més cap allà
tirar el vidre
sí
pero han hecho
zonas nuevas
completamente
y han seguido
poniendo
los antiguos
contenedores
cuando yo
el otro día
voy por Cambrils
y por Saló
y por aquí
de pronto me encuentro
soterrat
soterrat
fantástico
saps quan va el soterrat
jo perquè ho he tocat
no sé cuánto vale
pero lo que sí te digo
es que yo entiendo
que en zonas
donde ya está hecho
si no recordo malament
el 2002
que és quan jo
vaig estar mirant
fer un
un pack d'aquests
que hi ha
el vidre
el no sé què
nou
soterrar-ho
i no sé què
te'n podies anar
els
m'agradaria equivocar-me
els 11 o 12 milions
de pessetes
cada un
bueno pero
yo entiendo
que en sitios
donde ya está todo
que estic parlant
molt de memòria
pero en zonas nuevas
que se han tenido
que hacer
todas las clavegueras
se han tenido
que hacer
toda la instalación
de luces
todo
se ha tenido
que hacer
todo nuevo
hombre
ya que picas
ponlo
el subterráneo
sí pero
a part
als pisos
de 50 metres
pues hay 4 cubos
de brosa
ya
no no
si yo me estoy
refiriendo
por ejemplo
a fer la selección
y después
sí sí sí
o vas a tirar
la brosa
cada vegada
que obres un iogurt
i surts tu
i al iogurt
si no no t'hi cap
vas baixar
al carrer
a llançar
4 cubells
de brosa
per fer la selección
clar
això
és una mica complicat
surts amb el iogurt
i la collaneta
al carrer
i quan te l'acabes
al fons el contenidor
això sí
cada vegada
que menges un iogurt
baixes el plàstic
al plàstic
pero yo lo que me refiero
es que te da una sensación
es que mira
no lo había visto
a lo mejor
esto es como aquello
de el asombro
¿no?
yo hace muy poco
que voy a Cambrils
y de pronto me veo allí
unos cubos preciosos
y hacer inoxidable
limpios
ni una basura alrededor
y entonces pregunto
digo ¿y esto qué es?
me dice
esto está soterrado
que maravilla
¿no?
claro porque aquí
como además no caben
está todo lleno
de bolsas de basura
alrededor
los gatos
que pasan
ja hem acabat
jo crec que la propera
vegada que vingueu
no hauran canviat tant
les coses
podem continuar
aquesta conversa
parlarem del nou
de les escombraries
del nàstic
que ja estarà més avançat
la propera vegada
ja estarà a primera
ja podrem celebrar-ho
amb la Núria
Sílvia Ferrer
Núria Palau
Dolors Jiménez
moltes gràcies
i bon cap de setmana
són les 10
gràcies