logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Gràcies.
El dimarts, dimecres, dijous, divendres
tindrem Sant Fèlix a tope,
dimecres especialment, i dijous.
A més a més em sembla que coincidirem
en gairebé totes d'una manera o d'altra.
A banda del que tenim per aquí
tenim coses molt properes.
A més ara comença la temporada de festes majors
d'aquestes tradicionals amb molts punts d'interès.
I potents.
I molt potents.
Recomanació des d'aquí, n'hem parlat
de moltes d'elles des d'aquest espai,
però si no han tingut l'oportunitat, per exemple,
de veure la processó de Sant Fèlix
el dia 30, doncs que no s'ho perdin
perquè Jordi val moltíssim la pena.
Sí, sí, o avui a la tarda i demà
la de Sant Bartomeu a Sitges
és un exemple
de festes majors
disteses, i a més
així també es pot comparar
una mica amb les d'aquí.
Aquests dies estàvem sentint una altra vegada
això de si les colles
han de fer els pilars caminant o no
a les professors, si han de parar a fer pilars,
si es poden produir talls a les processons.
Jo els dic a tothom que se'n vagin a veure
una mica les altres i també veuran
el que són processons votives
i cíviques
en comparació de les de Tarragona
que jo diria que són bastantes,
no sé si per allò de l'herència
del paisatge de Roma,
aquí tenim una certa tendència
a la desfilada,
però a vegades
els castells que han de fer
a les processons...
que haguem d'estar tres hores caminant
o potser quedar conem
quan facin algun pilar, no?
Com a mínim perquè justifiquin la presència,
suposo que es tracta.
Per cert, ara que parlàvem de Sant Fèlix,
en Jordi Bertran
no ens acompanyarà dimecres,
no farem l'espai
i si ens permeten
servir-ho tampoc no hi serà
perquè serem a Vilafranca
al Penedès,
ja ho saben que aquesta casa
retransmetrà un any més
com pertoca
la Diada Castellera de Sant Fèlix
i a partir de dos quarts d'una del migdia
ens acompanyarà
la Raquel Sanz,
el Jordi Andreu,
el Jordi Crespo,
la Cinta Olivan,
un festival
la millor manera
de seguir íntegrament.
A més,
la Diada Castellera de Sant Fèlix
és una de les cites
sense cap mena de dubte
més importants
del calendari.
Castellera,
dissabte vinent,
aquest dissabte,
a partir de la 1
el toc de Castell
podran conèixer
totes les previsions
que fan esgarrifar
abans de les comentàvem
una mica fora micro
i realment,
un festival de castells
de nou i de gama extra
dels que poden portar
les quatre colles grans,
Minyons,
Vilafranca,
Vella i Joves de baix.
Tanquem parèntesi
Sant Fèlix,
tanquem parèntesi
festa tradicional.
Avui en Jordi Bertran
ens ha proposat
a desplaçar-nos
cap al sud
una miqueta,
una festa
que es celebra
cada sis anys
al Sacseni de Morella.
Sí,
normalment
els calendaris
són anuals,
però de tant en tant
aquí en el programa
no ha passat
massa vegades,
però en aquest cas
sí que tenim
la sort de coincidir
amb una festa
que va començar
ja el cap de setmana passat,
coincidint per tant
amb la festa major
petita de Tarragona
amb Sant Magí
i que es perllonga
fins al dia 29,
fins al dimarts
de la setmana vinent.
Una festa que té lloc
cada sis anys.
Cada sis anys.
El calendari té
això,
aquests capricis,
per exemple,
el cas que geogràficament
segurament ens és
més proper
són les festes
de la Candela de Valls,
les decenals
que cada 10 anys
es celebren a la capital
de l'Alcant
amb moltíssima pompa
i ara abans repassàvem
que el Montblanc
també que de 25 anys
per la seva festa major
també la fan grossa.
No sé si te'n coneixes
d'alguna altra.
Bé,
n'hi ha més,
per exemple,
les quincanals
d'Ull de Cona,
les quincanals
del Canà,
són festes
que hem anat
en algunes
que hem coincidit,
són festes
que succeixen
normalment
amb la data
del patró
o patró a vegades
però tenen
una dimensió especial.
El cas,
per exemple,
que tu dius de Valls,
doncs la Candela Anual
és una cosa
molt senzilleta
i en canvi
la Candela Desanal
és brutal.
En aquest cas,
el Sacseny de Morella
és una festa
que realment
té un origen
dramàtic,
és un origen
que ens remunta
a l'any 1673
quan la població
de Morella
va estar
atacada
per una plegada
de pesta
tan terrible,
tan terrible
que la desesperació
només es va poder
sufocar
amb un bot
cap a la verge
de Vall d'Hivana.
La verge de Vall d'Hivana
és realment
la patrona de Morella
però
diguéssim
que perquè
pogués
curar
la població
aquell any
1673
va ser necessari
traslladar
la imatge
de la patrona
que està ubicada
a 25 quilòmetres
de la Morella
al santuari
una mica
com el cas
de
a vegades
que podem
parlar
aquí
de Sant Magí
lluny
hi ha un santuari
que està
en aquest cas
més de 25 quilòmetres
i després
també hi ha
l'ermita local

en aquest cas
la verge de Vall d'Hivana
està ubicada
a 25 quilòmetres
què van fer
les autoritats
del segle XVII
doncs va ser
traslladar
aquesta Mare de Déu
a la població
i llavors
realment
és quan es va
produir
segons sembla
el miracle
de salvar
i aturar
la pesta
diuen
que
les autoritats
com a agraïment
en aquella situació
van
emetre un vot
conjunt
entre les autoritats
eclesiàstiques
i les
civils
comprometent-se
a fer cada 6 anys
el sexeni
i a fer aquestes
festes extraordinàries
realment
en guany
es compleixen
52 sexenis
és a dir
s'han fet 52 vegades
aquesta celebració
i realment
la celebració
podríem dir
que té dues parts
la primera
que és realment
el rumiatge
de la comitiva
que surt de Morella
cap a l'ermita
de Vallhivana
per recollir
la Mare de Déu
això és el que realment
ja ha succeït
això va succeir
doncs precisament
a partir
del cap de setmana
passat
realment
el divendres 18
es va anar
cap a Vallhivana
el dissabte 19
va entrar la Mare de Déu
a Morella
aquesta seria
la primera part
la segona
és quan ja està
la Mare de Déu
a Morella
tenen lloc
tota una sèrie
de processons
hi ha una genèrica
molt pomposa
que doncs
realment
va succeir
el diumenge
però que després
diàriament
des del dia
des de
dilluns
per exemple
avui mateix
fins al dimarts
29
doncs
surten
unes processons
molt importants
cada dia
a dos quarts
d'una del migdia
surt una cosa
que en diuen
el retaule
el retaule
ve a ser
per entendre'ns
el seguici
de Tarragona
sense la part
diguéssim
religiosa
la part religiosa
la Mare de Déu
només surt
realment
el diumenge passat
és a dir
parlant d'això
cada dia
a dos quarts
d'una del migdia
cada dia
a dos quarts
d'una del migdia
estan de festa
en aquest moment
en aquests moments
estan de festa
i en aquests moments
Morella
no deu treballar
gairebé ningú
ningú
ningú
és un festival
realment
això és un festival
realment
aquest retaule
que ells en diuen
és a dir
consisteix
en una suma
dels elements
més característics
que han desfilat
històricament
en el corpus
de Morella
per tant
alguns són
d'origen medieval
tot i que la festa
és del segle XVII
hi ha alguns
que jo et diria
que són especialment
interessants
perquè són poc vistos
alguns són més semblants
als que tenim aquí
potser
potser en sonen
els que són
dels més destacats
per exemple
hi ha els Torners
que en diuen
els Torners
és una mena
de viatge
cap a la Florència
renaixentista
perquè
ens apareix
una colla
no m'atrevia a dir
ni de d'Ansaires
sinó de persones
amb indumentària
renaixentista
amb tratges
molt virulats
molt acolorits
que porten
una vareta
a la seva mà
amb la qual
fan moviments
com a molt
vistosos
i espectaculars
entre altres coses
aquests moviments
també van acompanyats
de piruetes
de salts
que fan
els Torners
el so
de la gaita
o de la dolçaina
que podríem dir
i el tabalet
és una de les
més característiques
d'aquesta
dansa
i realment
té molt poca
presència
vigent
en l'àmbit
dels països catalans
i en general
a tot l'estat espanyol
semblants
i això
i després
hi ha els tornejants
del GMSI
però és una dansa
realment
de gran caràcter
tardo medieval
i renaixentista
i que està
molt poc vista
com a element
seria
jo diria
dels més característics
després hi ha d'altres
més semblants
els que tenim
aquí a Tarragona
per exemple
hi ha danses
de gitanetes
em semblen
per exemple
els de les cintes
però hi ha moltes altres
que són d'oficis
que se'n diu d'oficis
que rememoren realment
els oficis
que feien
antigament els gremis
i que avui en dia
l'únic que fan
és representar
podríem dir
en una dansa
aquestes tasques
per exemple
a més això està relacionat
amb el fet
que cada dia
de la festa
diguéssim
que el pes
de l'organització
l'assumeix
un dels gremis
o dels antics gremis
per exemple
avui
dimecres
dia 23
avui no és un gremi
pròpiament
és la colònia
morellano catalana
és a dir
els catalans
els morellans
els morellans
residents a Catalunya
però hi ha d'altres dies
com per exemple
el divendres
que hi ha
el gremi del transport
o el dissabte
que és el gremi del comerç
o d'altres
que se n'acrerea
una mica
de custejar
l'organització
de la festa
i fins i tot
també d'organitzar
aquestes desfilades
això de les qüestions
organitzatives
realment
a cada lloc
que trobes
des de les comissions
des d'aquests
ciutadans il·lustres
o pseudo-il·lustres
de cada lloc
funciona
de la localitat
és realment
impressionant
de fet aquí
el pes
organitzatiu
a nivell logístic
el porta l'Ajuntament
de fet
el dia central
és el dia
que controla
l'Ajuntament
que va ser el diumenge
conjuntament
l'autoritat
eclesiàstica
perquè clar
si no la mare de Déu
no la deixarien
però després
hi ha aquestes
aquesta setmana llarga
de participació
en què
diguéssim
hi ha un patrocini
important
per part
d'aquestos
coorganitzadors
o copatrocinadors
de la festa
que són interessants
de fet
es poden veure
coses que avui en dia
podrien formar part
del món artesà
més que del món
de l'ofici
no sé
doncs xiquets
que ballen
mentre sembla
que filen
o que fan de sabaters
o que fan de farrés
hi ha tota una sèrie
d'elements
que són prou característics
aquests elements
en processó
en processó itinerant
en processó itinerant
vull dir
és una de les
de les més característiques
al costat d'això
no sé
per exemple
hi ha el de teixidors
que també semblan
una mica
a la dansa
de cintes
que tenim aquí
les gitanetes
que és clavada
que és les gitanes
d'aquí
hi ha alguns
que són
doncs
molt semblants
característiques
en tenen diferent
sobretot
amb la indumentària
per exemple
amb aquest que parlàvem
de les gitanetes
res a veure
amb l'austeritat
catalana
jo et diria
que aquí hi ha
faldons molt virulats
mantons de manila
molt espectaculars
és a dir
una indumentària
molt diferent
molt més
de les terres valencianes
i realment
doncs
molt particular
tot això
va amanit
amb un guarniment
que és una de les coses
més interessants
que tenim
en la festa
del Saxena
i de Morella
quan dic un guarniment
em refereixo
a que
en la festa
participen
una sèrie
d'artesans
diguéssim
que serien
de diferents
sectors
però
aquests artesans
sobretot
se n'encarreguen
de preparar
la ciutat
per rebre
la Mare de Déu
i perquè després
cada dia
estigui
el més bonic
possible
la ciutat
què vol dir això
doncs
bàsicament
es guarneix
la ciutat
amb
papers
que
hi ha altres elements
però papers
molt principalment
que
adopten
formes
sobretot
de flors
hi ha tota una sèrie
de
noms
concrets
per
denominar
jo en tinc aquí
alguns apuntats
la pelucilla
el cargolillo
la folleta
la banderilla
les flors
probablement
de paper

són
en funció
de la llargada
per exemple
de les tires
de paper
del rissat
de cada tira
de si tenen
boletes
o no
tenen boletes
i representen
unes flors
o representen
unes altres
doncs
es aconsegueix
un guarniment
excepcional
això són autèntiques
birgeries
això és una birgeria
és realment
jo diria que
més enllà
de la processó
que és
realment
d'entesca
el guarniment
per on passa
la processó
és absolutament
impressionant
a més a més
com si fos poc
això doncs
tenen tota una sèrie
d'elements
que estan ubicats
en determinats carrers
els quatre més
característics
són
podríem dir
per una banda
uns escenaris teatrals
que són anomenats
conventets
que hi ha
avui en dia només
en queden dos
antigament sembla
que n'hi havia més
hi ha uns nens
i unes nenes
que vestits
d'hàbit monacal
d'hàbit religiós
canten
una mena
de cançonetes
dedicades
a la mare de Déu
quan passen per allà
hi ha un conventet
que se diu
conventet
de les monges
de la consolació
i l'altre
el conventet
del col·legi
dels estudiants
són
petites escenificacions
amb set
vuit nens
que realitzen
vestits
amb hàbits
religiosos
aquests cants
després tenim
un altre element
que en aquest cas
està en una plaça
que es diu
la plaça dels Tarrascons
que
en l'aire
i formant part
d'aquests guarniments generals
hi ha una taula
penjada
cap avall
és a dir
a nivell
aquestes qüestions
realment
són escenografies
purament
en alguns casos
de divertimento
i per què es feu
una idea
hi ha
al costat d'aquesta taula
cap avall
hi ha uns altres personatges
que en diuen
els volantins
que és un pal
creuat
en un carrer determinat
en el carrer de la Font
en què hi ha
tres ninos
petits
un home
i dues dones
vestits
amb hàbits
tradicionals
que giravolta
cada vegada
que passa
la processó
els fan giravoltar
són petites escenografies
una mica
ens recorden
el món
dels autòmates
que
més que tenir
un sentit concret
el que fan
és un divertiment
per Morella
aquests dies
un dels itineraris
clàssics
és anar
a veure
els volantins
o anar
a veure
la taula
cap avall
perquè no deixa
de ser
bastant surrealista
trobar-te
aquests elements
penjats
com a guarniment
a diferència
de la resta
que cada any
canvien
són guarniments
històrics
segurament
perquè en el seu moment
van ser
juguesques
molt divertides
o coses d'aquestes
que s'han arribat
a popularitzar
d'una manera
molt clara
i després
hi ha un altre element
que només es pot veure
al dia
de la processó general
que és
en el moment
que passa
pel carrer
aquest de la Font
la peanya
on va la Mare de Déu
de Vallivana
hi ha
un artilugi
molt històric
aquest segurament
és d'origen medieval
que és la taronja
la taronja
no és res més
que una taronja
de grans dimensions
que
dins
conté un nen
que
doncs
fa una explicació
o una relació
a la Mare de Déu
diguéssim
en relació
a la Mare de Déu
realment
s'obre
la taronja
aquesta
i dins
apareix
un nen
el més
pot ser
el passís
aniversari
però
no el teu context
això té
un origen
bastant
aquest molt
més definit
és
representa
l'àngel custodi
els àngels custodi
són uns personatges
que
històricament
han protegit
les ciutats
cada ciutat
té un àngel custodi
realment
sembla
que a Morella
en el segle XIV
reputant
del 1350
va haver un incendi
molt
molt gran
que va estar a punt
de cremar
tota la ciutat
i que
sembla que en aquest cas
el miracle
el va fer
aquest àngel custodi
que va aturar
aquest foc
a Morella
entre l'àngel
i la verge
la protecció
ha surts
i t'afecte
per això
l'àngel
saluda
i dona la benvinguda
a la
Mare de Déu
quan passa
per un dels carrers
principals
de Morella
aquests elements
són realment
molt singulars
pràcticament
no es poden veure
en
quasi cap
altra població
dels països catalans
i de la resta
de l'Estat
i per exemple
aquest cas
de la tarotja
doncs
trobem
una cosa que es diu
una carxofa silla
o dins del misteri
dels trobem
també la mangrana
però són maquinàries escèniques
de gran antiguitat
que jo diria
que miraculosament
s'han mantingut
i que totes
normalment
es caracteritzen
per la presència
en el seu interior
d'àngels
que
saluden
a les Mare de Déus
sobretot
saluden
els personatges
religiosos
que protagonitzen
les festes
en el fons
és una mica
la interpretació
teatral
del que van fer
els mestres pintors
i escultors
en altres èpoques
si els oients
van alguna vegada
a veure
algun museu
de pintura
per exemple
medieval
jo els recomanaria
que busquin
sempre
alguna imatge
de
Jesucrist
o alguna imatge
de Mare de Déu
i
diguéssim
en la imatge
de baixant
del cel
sovint
veuran
que està
encerclada
dins
d'una mena
d'artefacte
que moltes vegades
si no t'hi fixes
sembla que sigui
una decoració
i realment
aquest encerclament
normalment
allargassat
com si fos
una mena
de llavor
dins la qual
està la Mare de Déu
o està el Cris
normalment
el que representen
és
les màquines
que realment
en aquella època
estaven funcionant
en les catedrals
i en les esglésies
d'aquestes màquines
n'en quedan poquíssimes
i una d'aquestes
és aquesta que trobem
cada sis anys
a Morella
en aquesta festa
del Sacseny
suposo Jordi
que en una festa
en terres valencianes
la música
també hi deu tenir
un paper preponderant

i avui potser
hauria tocat
portar
un disc de vinil
el que passa
és que per aquelles coses
al final
a vegades
ja he fet
molts programes musicals
no l'he portat
perquè avui hi havia
una altra novetat musical
però hi ha
unes tonades
molt característiques
de les festes
del Sacseny
de Morella
sobretot
són de tres tipus
podríem dir
alguna de les danses
que comentàvem
van acompanyades
de rondalla
però la gran majoria
van acompanyades
d'OB
banda de música
OB
de Dolçaina
i Tavalent
diuen
que la Dolçaina
Morellana
són d'una manera
molt particular
i que té poc a veure
amb la Dolçaina
de per exemple
la costa
és a dir
és una Dolçaina
molt primitiva
i
amb un cert gust
d'interior
de fet
a Morella
quan
independentment
de quan hi ha festes
el pes
el pes de la història
et cau molt
al damunt
i jo crec
que una mica
l'entorn
de totes aquestes
manifestacions
realment
ajuda
molt
segurament
no és
indispensable
en tots els elements
perquè ara
venia al cap
per exemple
els personatges bíblics
que hi ha
un quadre
molt característic
que són
coneguts
els morellans
li diuen
les reines
no sé sap ben bé
si ja els hi diuen
perquè realment
eren reines
o perquè van
doncs vestides
d'una nena
molt elegant
i molt maca
que són un grup
de les noies
més joves
i més maques
que hi ha
a Morella
i que representen
una mica
la història
d'Israel
en el sentit
que són les dones
de l'antic testament
algunes de les grans
protagonistes
la reina Esther
d'aquí el nom
del conjunt
Judit
Jael
Maria
Abigail
Sèfora
Betzabé
Raquel
Sara
Rebec
Ruth
és a dir
tota una sèrie
de noms
que formen part
d'aquests quadres
de l'antic testament
i que en aquest cas
la música
no és imprescindible
sinó que
més aviat
és una exhibició
jo et diria
a mig camí
entre les falleres
de València
i un concurs
de bellesa
d'aquestos
internacionals
Òbviament
altres elements
que són imprescindibles
són el foc
mascletes diàries
o gairebé diàries
i per exemple
donant un cop d'ull
aquesta tarda
hi ha castells
i baixen els xics
de granollers
i també aquesta nit
teatre i música
amb el teatre
de Garrilla
i el Quico
o el Celio
Sí, aquesta gent
tenen un programa
d'aquestos
que realment
és espectacular
i jo m'he centrat
més en la part
tradicional
però el que és cert
és que
el màgic Andreu
divendres de la nit
perquè ens fem una idea
els espectacles
els espectacles
tenen un top
popular
molt potent
i realment
cada nit
en el que en diuen
el recinte
o pavelló
de festes
hi ha una
tota una sèrie
d'activitats
preparades
sobretot
perquè la gent
pugui complementar
el que seria
la part
diguéssim
més tradicional
aquesta
de les processons
dels retaules
i tot això
amb la part
d'espectacle
en aquest sentit
això no és nou
perquè al contrari
en Morella
històricament
sempre s'ha buscat
aquesta doble combinació
aquesta compatibilització
d'una cosa
i les altres
i realment
jo crec que els hi funciona
molt bé
molt bé
de fet
una de les imatges
més boniques
és l'últim dia
quan es fa
el castell de Focs
més gran
que és el dimarts
dia 29
perquè la imatge
del castell
de Morella
que sí
els oients
tenen la seva silueta
a la seva ment
arribant des de
les terres de Castelló
és com a molt impressionant
és una imatge
molt singular
ja de per si
només quan està il·luminat
doncs quan es fa
el castell de Focs
que precisament
es reforça molt
aquesta imatge
és una dels més unics
en quant a entorn natural
que hi ha
en el món de la pirotècnia
aquestes festes
del sexen
i de Morella
ens han ocupat
alguns minuts
abans del Jordi
ha insinuat
que avui
volíem acabar
amb música
amb una novetat musical
el sonarà
a les orelles
però no deixa
de ser una novetat
Jordi

curiosament
en aquest moment
Sitges
doncs estan entrant
les gralles
és un dels moments
aquests més
emotius
que té el programa
de Sitges
i avui
he tingut
la sort
que els companys
de Sitges
ens han fet arribar
un programa
de la festa major
que porta inclòs
un CD
i entre els temes
que han escollit
que han escollit
com a temes
festeros
i divertits
també de Sitges
hi ha un tema
dedicat una mica
a Tarragona
que és el nostre
ima
diguéssim
oficiós
que és l'emparito
Roca
per cert
l'altre dia
en algun diari
algú va parlar
de l'emparito
Moreno
referint-se
en aquest tema
cosa que també
té la seva gràcia
perquè van comparar
l'emparito
Moreno
amb l'emparito
Roca
Jordi
amb l'emparito
Roca
Merció Sitgetana
ens acomiadem
moltíssimes gràcies
ja et dic dimecres
vinent
no fem programa
descansarem
anirem a Vilafranca
ens veurem per allà
a la plaça de la Vila
i ens retrobem
per tant d'aquí 15 dies
moltes gràcies
a reveure
a la plaça de la Vila
a la plaça de la Vila
dans d'aquí 15 dies