Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia,
de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
en aquest dijous, amb els tres convidats en Japón.
Avui ens acompanya l'arquitecte tècnic, en Josep Maria Boqueres.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Tenim avui un altre Josep, el José Cosano,
regidor del grup municipal socialista a l'Ajuntament.
José, també, bon dia.
Bon dia.
I també tenim entre nosaltres a Joan Vassora,
vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics.
Joan, també, bon dia.
Molt bon dia.
Amb aquests tres convidats.
En fi, parlarem de diverses qüestions.
Avui, segurament, tindrem un capítol força econòmic
o de números per a diverses qüestions,
perquè, en fi, tenim l'Ànsecs,
la companyia que s'ha instal·lat al polígon petroquímic
amb una inversió potent.
Tenim el tema dels pressupostos generals de l'Estat
amb les inversions a Tarragona.
És a dir, temes econòmics importants.
Pel que fa a la inauguració ahir d'aquesta nova planta
de l'Ànsecs al polígon sud de Tarragona,
en fi, m'imagino que als contartulis
no hi haurà gaires divergències
a l'hora de coincidir en la importància
d'una inversió d'aquestes característiques.
Recordem, a més, que l'Ànsecs, com a exfilial de Bayer,
va patir una sèrie de problemes,
que fins i tot va haver-hi una disputa
entre la planta d'Alemanya i la planta terragonina.
Finalment, es van decantar els directius per Tarragona.
I, en fi, és una dada d'aquelles, no?,
una inversió d'aquelles,
que ens demostra l'aposta de grans companyies
pel polígon de Tarragona.
Com ho veuen, Joan?
Sí, a veure, és una gran notícia.
A més, és una notícia d'aquelles que,
a més de ser esperada i ser molt bona,
també és allò d'aquelles coses
que s'aportava la intenció,
i es deia repetides vegades,
que no solament Tarragona hauria de ser,
però l'empresa química,
allò quan tinguessin les seves factories
brutes i de tubos i de torxes,
sinó que també hi hagués algun nucli de decisió,
que normalment sempre estaven a les capitals
com Barcelona o estaven a Madrid.
Evidentment, això és una gran notícia,
vull dir, l'obrir el diari
i veure aquest fet que va passar ahir,
doncs, evidentment, et dona una seguretat
i et dona una seguretat econòmica,
sobretot de cara a un desenvolupament,
diguéssim, de la ciutat.
Tot això, amb totes les promeses
que tenim en quant a infraestructures,
inversions,
de veritat, aquests dies
ens estem marejant una miqueta
la quantitat de xifres que ens estan abocant,
que, bé, desfortunitament,
és millor que sigui així que no el contrari,
però, com tot, doncs, bé,
doncs, s'ha de reconduir,
s'ha d'aportar a terme
i s'ha d'optimitzar perfectament
doncs aquests recursos
que ens estan aportant
tot aquestes dades dels pressupostos
i tot això.
Són dies de molts números.
Hi ha inversions públiques,
els pressupostos que ara en parlarem,
i les inversions privades
com aquesta d'aquesta companyia.
Què més, Josep Maria i José?
No, no, sí, en principi és positiu,
és positiu que la indústria
doncs inverteixi a casa nostra
i, bé, i també hem de ser conscients
que aquí es conviu
doncs amb l'equilibri
doncs del turisme
i de la indústria.
Però també arribarà un dia
que això potser doncs serà...
potser això no ho veurem alguns, no?
Potser hi haurà un dia
que quan veiem que ja no comencen
a invertir aquí,
perquè els hi surten més els números
en altres llocs del planeta,
d'Àfrica, d'Àsia, d'on sigui,
doncs llavors jo crec que llavors
serà quan la petroquímica
doncs ja tindrà data de caducitat.
Però bé, però de moment
siguem realistes
perquè aquestes inversions
es tenen d'amortitzar,
hi ha un negoci, etcètera, etcètera,
per tant això, diguéssim,
hem d'estar contents,
però també hem de ser conscients
i per això ho dic
doncs que per això,
perquè això ha passat
en altres llocs d'Europa,
doncs que potser arribarà un moment
doncs que serà d'aquí 15 a 20 anys
doncs que les petroquímiques
doncs buscaran altres territoris
doncs per fer les inversions.
Però de moment, doncs,
alegrem-nos perquè vol dir
doncs que la gent creu en Tarragona
i en tot el que representa
el polígono petroquímic
doncs que ha fet cap
dels més importants d'Europa, no?
José.
Sí, bé,
el mateix que diuen els companys
de Tertúlia.
Lògicament és una bona notícia
i a més demostra també
d'alguna manera
que això de les deslocalitzacions
que va ser tota una psicòsis
en un moment determinat
aprofitant un canvi de govern
que es va parlar moltíssim
no sé si no recordeu
que algun partit
d'àmbit molt estatal
va dir que
això de les deslocalitzacions
era una qüestió del tripartit
i totes aquestes coses
bé, doncs dona
s'acaba, diguem, etapes d'empreses
lògicament se demostra
que s'acaben etapes d'empreses
però també es demostra
que n'hi ha molt futur
molt de futur
en altres empreses
i en altres sistemes
diguem, de producció
que encara
per fortuna
diguem, tenim
ubicades
a les nostres comarques
jo estic bastant
d'acord
amb el que diu
Josep Maria
el que passa és que
també confio
i estic segur
que això passarà
que la transformació
de l'economia
serà
diguem, un dia a dia
vull dir
sí que realment
pot ser la indústria
tal com la coneixem
en aquest moment
tendirà
diguem
a baixar
el que és la seva força
però
lògicament
també se tindrà
una transformació
una transformació
que mira
en aquest moment
tenim
precisament
una incorporació
d'un tipus d'indústria
o de tipus
d'inversió econòmica
o d'empresa
que no és purament
purament
el que coneixem
com a puritud
de petroquímica
diguem aquí
això podria ser un pas
no precisament
perquè això fos una mostra
sinó perquè
n'hi ha possibilitats
n'hi ha possibilitat
de canviar
d'habilitar
o d'adequar
diguem
el que és l'economia
de la zona
en quant al turisme
i la indústria
que són les dues
diguem
dos motors més forts
a part del port
i altres empreses
importants
de transferir-lo
o transformar-lo
diguem
cap a una manera
productiva
diferent del que tenim
en aquest moment
encara que sense
perdre la filosofia
jo crec que
en aquest moment
això és una bona notícia
i es demostra
n'hi ha altres empreses
que han fet grans inversions
en el polígon petroquímic
grans inversions
sense empreses noves
o sense noves incorporacions
que això també demostra
la confiança
que n'hi ha en aquest polígon
ara estava pensant
en això que diuen
i en el procés
de deslocalització
que potser sí que s'ha produït
en altres sectors econòmics
que potser no ens ha afectat
directament a Terrona
però estic pensant
en empreses
o en companyies d'automoció
i en canvi
en el sector petroquímic
és veritat
i al fil del que deia
el José Cosano
en fi
en els últims mesos
hem assistit
en fi
aquest mateix mes de setembre
va venir el rei
a inaugurar una planta
una nova planta
de Daum
en Repsol
ha continuat fent inversions
l'Avi ACF
ara mateix tenim
és a dir
curiosament
o no sé si dir-ne curiosament o no
però ho estem de sort
o com a mínim
aquestes grans multinacionals
continuen confiant
i molt
en el nostre país
Sembla ser que
evidentment
seguint la rutina
d'altres tipus d'indústria
potser la química
podria ser
una de les més propenses
de dir
escolta
situem-la
en aquests països
de l'Àfrica
de l'Àsia
o de l'Europa de l'Esp
on la mà d'obra
és molt més barata
això indica
evidentment
aquí
si hi hagués
un tècnic
de les petroquímiques
potser ens podria explicar
el per què
d'aquestes coses
però
alguna cosa hi haurà
sigui a nivell tècnic
o a nivell productiu
que fa
que ells encara
el postin per aquí
jo crec que
aquestes grans inversions
evidentment
estan molt mesurades
i molt pensades
no fetes
de qualsevol manera
i en un termini
a llarg plaç
important
tampoc
és una inversió
d'allò de dir
escolta
fem una cosa
a curt plaç
i d'aquí 4 anys
canviem de rumbo
jo crec que
en aquest sentit
ens assegura
Josep Maria
ha fet menció
a aquest equilibri
que intentem
tenir
a les comarques
tarragonines
de la indústria
petroquímica
i la indústria turística
que són dos tipus
d'indústria
també diferents
jo crec que això
s'està
no solament aconseguint
sinó una cosa
ja sent habitual
diguéssim
en totes les comparacions
en tots els debats
i en totes les iniciatives
empresariales
que pugui haver-hi
alguna cosa més
sobre això
en qualsevol cas
sí que és veritat
que avui parlant
d'inversions
i de projectes de futur
hi ha una altra notícia
ara de seguida
parlant dels pressupostos
de l'Estat
però hi ha una altra notícia
el president del Port
Josep Anton Burguer
s'explicava
ahir
que el projecte
de la zona
d'activitats logístiques
la SAL
que ha d'anar
a la zona
de la Pineda
el terme municipal
de Vilaseca
el projecte
ja està redactat
i en fi
aquest també és un altre
projecte
de futur
segurament
el ciutadà de carrer
encara no tenim
prou coneixement
o prous dades
o podem pensar
realment
el que pot suposar
però en fi
és un impuls
també important
pel Port
no sé si coincideixen
en aquesta línia
d'inversions futures
Sí, l'únic que passa
que amb això
suposo que el Joan Vessora
ens donarà més coneixement
de tot això
que va dir ahir
el Burgacer
de totes maneres
ara quan parlem
de la zona
de la Pineda
hi ha una cosa
que jo la trec ara aquí
que fa temps
no se'n parla
del complex educatiu
de Tarragona
que això també semblava
que havia de desaparèixer
i en canvi
la laboral
doncs està
al lloc on està
i ningú en parla
i no sé
des del punt de vista
de previsions
quin és el futur
encara que jo
tinc a recordar aquí
que aquest any
precisament
el novembre
farà els 50 anys
de la inauguració
perquè inclús jo
estic al cas
que es preveuen
a partir de
ara de la tardor
i fins al maig
doncs
tota una sèrie d'actes
comemorant
el 50 aniversari
del complex educatiu
de Tarragona
que jo crec que
no deu molestar tant
a part que esclar
potser també
però cada cop
tenim més indústries
com diem
i tenim ara
i tindrem la zona
d'activitats logístiques
per tant
sí que queda ja
com un oasis
dintre de tot
una xarxa
d'inversions
o el que sigui
logístiques
i petroquímiques
i del port o el que sigui
però vull dir
perquè si anéssim a la biblioteca
fa potser 8 o 12 anys
tothom ja
tenia que ser tancada
inclús diríem més
que inclús un centre
tenia que anar
on estava el barri de l'Esperança
hi ha tot el complex
inclús amb l'internat
o el que sigui
en canvi no se'n parla
però bueno
però el que sí està clar
tornant al que tu deies Ricard
doncs que bueno
que aquest projecte
sembla ser fet
per dos catedràtics
doncs
és
bastant
correcte
i també
bueno
és clar
és organitzar
tota la zona
de les necessitats
que té el port
que el port també
és un altre motor
d'aquí de casa nostra
hem dit abans
la indústria petroquímica
hem dit
el turisme
i el port també
tot el que genera
vull dir
també és una altra pota
que no la podem descuidar
José
Sí
començant
i una mica
pel tema del complex
educatiu
perdó
el petroquímica
en aquest cas
educatiu
de Tarragona
bueno
s'ha parlat tant
d'això
del desplaçament
de la ubicació nova
jo crec que
i aprofitant
aquesta situació
jo crec que si
al final
a partir
del dia 1
de novembre
i del dia
no sé quin dia
exactament de maig
de l'any que ve
els dos governs
de Catalunya
tornen a ser
semblants
com van ser
durant 23 anys
que no s'han posat d'acord
si
tornen a ser semblants
de la mateixa idea
o de la mateixa línia política
però diferent
a la que havia
perquè la que havia
no va solucionar el problema
suposo que
això se solucionarà
d'una manera definitiva
d'una manera definitiva
perquè nosaltres
sí teníem
una idea molt clara
del que se tenia que fer
amb el complex educatiu
de Tarragona
i el que passa
és que ara
s'ha canviat tant
en aquesta ciutat
d'ubicació
o de lloc
o d'acumulació
o de preparació
d'espais
que ja és relativament complicat
agafar la primera idea
no?
se va parlar inclús
que no es podia expandir
el port
en aquella zona
perquè això podia ser perillós
per la mateixa ciutat
perquè el port
podia ser molt gran
i això ho va dir
una persona
que encara és alcalde
d'aquesta ciutat
vull dir
jo crec que és necessari
canviar
aquesta ubicació
perquè està en una zona
que ja es va demostrar
amb el tema de Tedesa
que podia ser perillosa
i encara que allí
van tenir sort
que va ser simplement
una explosió
però que està molt
rodellada
diguem
per indústria
i acabant
amb el tema
que deia el Joan abans
referent
al per què
no s'han deslocalitzat
el que tu de mi deies
jo crec que
les empreses petroquímiques
estan plantejant
que la deslocalització
de les zones
més desenvolupades
al final
no seria massa
diguem
beneficiosa
d'un punt de vista
econòmic
perquè
estan obligades
a tenir
ja no
això de la globalització
no solament
diguem
arriba
perquè
el de la Xina
puguin arribar
a sabates
amb bon preu
aquí
a
diguem
a Catalunya
sinó que
si anem
segons quins puestos
i fem una empresa
petroquímica productora
també hem de ficar-li
els mitjans de seguretat
que hem de tenir
i segurament
que les diferències
de preu
al final
no serien tantes
perquè em portarien
gent de fora
i la gent de fora
segurament també
seria cara
vull dir que
a part de que són responsables
de tirar endavant
i de mantenir
el que és una producció
a les zones
on estan
ubicades
jo crec que també
aquests números
comencen a ser
important
de tenir en compte
Joan
el tema de la sal
i del complex educatiu
no
a veure
primer que tot
el tema del Port Tarragona
el Port Tarragona
i tot el sistema portuari espanyol
s'està demostrant
que va
amb un creixement constant
molt important
llavors
és a dir
està mancada
d'una necessitat
de noves hectàrees
per la seva expansió
fins i tot
jo crec
ja fa anys
es van adquirir
aquests terrenys
durant un període llarg
perquè tots
podeu comprendre
que això és
és laboriós
i difícil
d'estar negociant
constantment
el cubicatge
urbanístic
diguéssim
de la zona
per poder
certificar
tot això
en aquest cas
amb l'Ajuntament
de Vilaseca
tot i així
les relacions
són molt bones
i molt correctes
i fan que tot això
es pugui arribar
a terme
en un període
jo crec que ara sí
que ja és molt curt
i us diré
en seguida
que es posi en marxa
de tot aquest tema
el meu pronòstic
és que
acabarem
amb un no res
omplint
totes les demandes
totes les instituts
que hi hagin
de terrenys
i a més
trobarem encara
a faltar
més hectàrees
tot i així
encara s'envolupant
tot allò
encara ens faria
ens quedaríem curs
ens quedaríem curs
per què?
perquè el sistema portuari
ho requereix
cada vegada
el transport marítim
té unes avantatges
que no té
altres tipus de transport
i tot això fa
que bueno
doncs
vagi incrementant
tota aquesta qüestió
respecte
a la laboral
l'antiga laboral
cal recordar
que ja fa uns anys
doncs
el port
va adquirir
una part
el que abans
en deien
l'antiga granja
de la laboral
que avui
en definitiva
és una terminal
de vehicles
molt gran
que s'apareix
passant
per l'autovia
de Salou
i que bé
que llavors
va quedar
el tema
purament educatiu
doncs
dintre d'una qüestió
diguéssim
de competències
com ho diria
entre departaments
de la Generalitat
llavors clar
jo era un departament
d'ensenyament
que evidentment
no es volia desprendre
fins que no tingués
unes solucions
de trasllat i tot això
i sembla que encara
no les té
definitivament
doncs
complertes
llavors el port
recordo en aquell moment
va decidir
doncs
desentendre's
de la situació
vull dir
quan arribi la cosa
doncs ja en parlarem
a qui portucarà
o qui doncs
podrà ocupar
l'autovia laboral
si serà el propi port
o seran les indústries químiques
que estan al voltant
des de tot
a l'orror Josep
que evidentment
un centre educatiu
allà no té sentit
avui en dia
tu parles
d'explosions
però jo et parlaria
de fa dues setmanes
la inundació
que va haver-hi
per les rierades
del voltant
de la petroquímica
doncs que també
l'alaboral
va ser una de les afectades
la plaça principal
de l'entrada
doncs hi havia metro
metro i mig
de fundària d'aigua
no?
es diu un sistema
doncs educatiu
tornant al tema
del port
evidentment
l'azal
és una aposta
molt important
en la qual cosa
doncs jo crec
que farem
el complement ideal
per totes les indústries
que estan al voltant
de la ciutat
el Josep Maria
ha vist estat professor
en algun institut
del complex educatiu
això de la pressió urbanística
en aquest cas
de la sal
i de les petroquímiques
jo crec que al final
sí que...
però penseu que
quan s'estalla dintre
no tens la sensació
estàs...
és com una mena d'oasi
sí, sí, sí
perquè com hi ha tant
d'endabors
i tants passadissos
i tant
s'ocompleixen molt ben
o sigui
des del punt de vista
d'arquitectònic
està molt ben desenvolupat
i vaja
i ja
ha sigut motiu
d'estudis
per part
de gent
de l'arquitectura
per tant
no hi ha aquesta sensació
ara sí també és cert
que potser
quan jo estava
hi havia
per exemple
ara
a les 10 o menys
10 del matí
hi havia potser
5.000 persones
allà
des que la roba
de Virgili
ha marxat ja
a Sant Pere Sassalades
tot el que és
enginyeria
informàtica
electrònica
elèctrica
o el que sigui
doncs i ara
sí que hi ha d'haver
una població
entre els dos centres
de secundària
doncs potser uns
2.000-2.500
i cada dia
encara ja es fan
900 dinars
al menjador
i a part que hi ha
l'internat
per tant
encara dona un servei
i per tant
mentre no es resolgui
el dia
bueno
es té que traslladar
on té que anar
doncs
de moment
encara
deu ser una patata calenta
molt difícil
però bueno
va madurant
de mica en mica
i esclar
i si que la llarga
desapareixerà
desapareixerà
i potser
algunes instal·lacions
que tenen
el seu interès
arquitectònic
potser les utilitzarà
doncs el port
com despatxos
o com sala d'exposicions
o el que sigui
serà difícil
serà difícil
totes les maneres
ens sembla trobar
un emplaçament
idoni
per a aquestes instal·lacions
i pels serveis
que ofereix
el complex educatiu
en fi
seguim parlant
de números
perquè hem parlat
bàsicament
d'inversions privades
també de les del port
però aquesta setmana
estem amb el tema
dels pressupostos
generals de l'Estat
i com passa
cada any
i això
imagino que
ho observen
els ciutadans de carrer
i per tant
els nostres oients
veuen que
hi ha una proposta
de pressupostos
d'un govern
en aquest cas
del govern Zapatero
i uns voten a favor
uns estan a favor
i l'oposició
com sempre
està en contra
aquest any
hi ha tot el tema
de l'Estatut
del que suposa
d'obligació
d'unes determinades
inversions
a Catalunya
i pel que fa
a les comarques
de Tarragona
doncs
en els pressupostos
de l'any vinent
tenim
doncs
qüestions relacionades
sobretot
amb infraestructures
la primera fase
de l'autovia
de Montblanc
entre Tarragona
i el Morell
tenim
el tema
del desoblament
de la 340
qüestions relacionades
amb trens
en fi
infraestructures
com sempre
José Cosano
com a regidor socialista
m'imagino que estarà a favor
dirà que
en fi
que les inversions
són les correctes
diuen els socialistes
que
s'incrementa un 40%
el nombre
el número
més d'un 41%
sí
més o menys
per aquí
i no és
una qüestió
de
com se va dir
en un altre moment
per part d'algun partit
també
que portem
la línia
de l'AVE
són coses
diferents
potser la inversió
de l'AVE
ja està
bastant superada
a propòsit
tal com va quedar
la mateixa
ministra
de Foment
a final d'any
al final d'any
tindrem
l'AVE
a Tarragona
i això també
ha sortit publicat
per algun meixer
de comunicació
i s'estan complint
coses que eren difícils
de complir
perquè les persones
que les havien deixat
l'havien deixat
en una situació
molt caòtica
i s'han hagut
de refer moltes coses
que estaven
mig fetes
i s'han hagut
de tirar enrere
per començar
de nou
i això
ha sigut difícil
molta gent
potser no pensava
l'empenta
diguem
o no creia
creia que era més
que tot publicitat
o política
publicitat
política
o política
de publicitat
dir que
nosaltres
apoyaríem
econòmicament
el que hem d'apoyar
l'Estatut
tal com deia
incorporar
més de 3.500
milions d'euros
a Catalunya
en inversions
fins al 2012
crec
i tot això
ha de venir
d'alguna manera
a tota la ciutat
a tota Catalunya
i Tarragona
com és lògic
també s'ha de beneficiar
d'aquestes coses
i moltes més
que no són tan importants
com les que acabes de dir
que són molt carismàtiques
lògicament
i no sols
amb el desenvolupament
del que seria
la 340
que nosaltres
vam estar
en una idea
molt clara
del que era
la 340
i la seva
circunvalació
per la ciutat de Tarragona
creiem
que de la manera
que es farà
no és la millor
per la ciutat de Tarragona
sinó que ja s'està començant
el que és l'avantprojecte
del que seria
el desenvolupament
paral·lel a l'autopista
o sigui
n'hi ha moltes més obres
que encara potser
no estan ficades
com és lògic
en el pressupost
del 2007
però que també
incorporaran
una gran quantitat
de diners
en aquestes comarques
molt bé
a veure
més opinions
amb el ball de xifres
que hi ha hagut
i de llista
de infraestructures
jo que sóc una persona
de números
més que de lletres
m'acosta a vegades
quadrar
les xifres
que se'n dient
perquè
uns diuen
unes
altres diuen
unes altres
però bé
a mi això no m'importa
l'important
és que
hi ha una xifra
considerable
producte
del 18.8
del PIB
que és el que es va acordar
amb l'Estatut
i això és èxit
dels 3 partits
que van votar l'Estatut
i quan dic 3 partits
no en refereixo
els 3 únics partits
que van fer possible
l'Estatut
i a més el van votar
favorablement
llavors a partir d'aquí
les coses
s'han de desenvolupar
s'han d'aplicar
i s'han d'aplicar bé
i com diria
aquell català
dir que
no les coses
han d'estar ben lligades
i fins que està
fins al
dintre del sac
i que ben lligat
i que no estigui foradat
doncs les coses no
no sabrem si les coses
s'accompliran
de totes maneres
sí que hi ha uns projectes
jo diria antics
perquè aquí
amb aquestes tertulies
ja n'hem parlat
tant d'infraestructures
i molts projectes
dels que tu nomenes
són antics
i per fi sembla ser
que es veu una llum
presupostària
tot i així
encara
doncs s'atardarà
doncs a fer
però
fora d'aquestes coses
que tu has anomenat
clar
estem en un mitjà local
un mitjà local
és lògic que per aquí
però quan parles
de mitjans
d'àmbit nacional
de Catalunya
doncs veiem que
sento noms
que precisament
no em sonen
a Tarragonins
a mi
Martorell Terrasses
i altres
a mi no em sonen
i no sé
es parla molt
perquè està de moda
parlar
d'eliminació
de peatges troncals
i en aquest cas
perdona que
faci referència
a la societat
d'estudis econòmics
que crec que ha sigut
capdavantera
amb aquesta
amb aquesta proposta
d'eliminació
de peatges troncals
amb el seu estudi
corresponent
i tot això
bé no parlen
del peatge
del Vendrell
no parlen
del peatge
de Tarragona
en absolut
però amb aquestes
primeres intencions
d'eliminar
els peatges troncals
no els he sentit
encara aquests noms
amb l'estudi
que es va fer
que va col·laborar
a Cambra de Comerç
CEPTA
i fins i tot
la concessionària
doncs evidentment
en parlàvem
tot això
però clar
si no m'expliquen
ben bé
que s'eliminen
aquests peatges
que realment
són els que m'interessen
a mi
jo perdona
que em vio una mica
cap a casa
ho trobo
una miqueta
permet la meva desconfiança
diguem-ho així
Josep Maria
no, jo
el que
m'assembla que hi havia
en un diari
que hi havia
a la portada
un diari de Barcelona
hi havia
el que el pressupost
diu els diners
que venen cap a Tarragona
els diners
que d'acord
amb el que ha acordat
a l'Estatut
tenien que ser
i el que la Generalitat
demanava
hi havia tres xifres diferents
jo crec que encara
estem en un procés
de negociació
perquè a fer cap
és un pressupost
i es té que votar
perquè tal com
m'assembla
que va dir ahir
l'Artur Mas
que en funció
del que ara
s'aprovi
després això
és un pacte
de 7 o 8 anys vista
i cada any
es n'hi ha incrementant
aquest PIF
o el que sigui
per tant és molt important
sí que és cert
que com ara
mai s'havia
hi ha hagut
la inversió
de l'administració
aquí a casa nostra
que ja tocava
però jo crec
que encara estem
diguéssim
en aquesta fase
de negociacions
i esclar
aquí també teníem
moltes assignatures pendents
sobretot
les nacionals
tant cap a Lleida
com cap a València
tot el tema
la xarxa ferroviària
el coro del Maiterran
i sigui
hi ha molts temes
però jo crec
que encara estem
en un període
que s'ha de ajustar
i esclar
ja dic
i encara hi ha
un vall de xifres
és un tema
ara
arran d'això
que deia el Josep Maria Boqueres
recordem
clar
és una proposta
que ha presentat
el govern socialista
que ha de ser votada
al Parlament
al Congrés dels Diputats
el govern Zapatero
necessita el suport
d'altres forces polítiques
per tirar endavant
els pressupostos
ara quedarà a veure
en la negociació
dels pressupostos
si compta amb el suport
d'Esquerra Republicana
d'Izquerda Unida
o bé de Convergència Unió
o en fi
o d'altres
o d'altres formacions
polítiques
en aquests pressupostos
per cert
i des d'un punt de vista
tarragoní
i ho diem
perquè també ahir
ho va explicar
un dirigent socialista
no hi ha
partida pressupostària
pel tema de la façana marítima
i del soterrament
de la via del tren
i ho justifiquen
els socialistes
dient que és que encara
no hi ha un projecte definit
i com que no hi ha
un projecte definit
no hi ha diners
per la façana marítima
Sí, sí
està clar que
el tema de la façana marítima
que se va començar
amb tota la il·lusió del món
amb tota la il·lusió
i recordo que inclús
amb un cost
per l'Ajuntament de Tarragona
de més de 100 milions
de pessetes
uns 75.000
crec que eren euros
o més
inclús
75.000
120.000
crec que eren
els que van costar
la carpa
que van ficar
amb el projecte
que se va fer
de la façana marítima
en tota la il·lusió del món
per ficar
de tirar endavant
agafar
diguem-ne
penta
inclús
alguns
alguns
pactes
o convenis
que s'han fet
inclús a la Generalitat
aprofitant festes
inclús
el primer
el consell en cap
va venir
i va signar coses
vull dir
tot això va estar molt bé
des d'un punt de vista
cara a l'exterior
però no s'ha treballat
realment
i seriosament
diguem
cara a l'interior
cara a fer pactes
a buscar
diguem
solucions
viables i possibles
nosaltres creiem
que encara no s'ha treballat
en consciència
per part de
de les persones
que representen
en aquest cas
per part de l'equip de govern
de la ciutat de Tarragona
amb ganes de tirar endavant
el que és la façana marítima
s'ha parlat molt
per fer política
però no s'ha tirat endavant
el que ha sigut
un projecte que sigui realment viable
nos hem trobat moltes vegades
en la possibilitat
de viabilitat
del soterrament
de la via del tren
en el Francolí
i això no s'ha estudiat
d'un punt de vista tècnic
no s'ha estudiat
d'un punt de vista tècnic
per tant
no s'ha donat solució
això
i si no passem
el Francolí
no saben què fer
al final
amb l'estació
perquè l'estació
pot estar de qualsevol manera
pot estar soterrada
o no soterrada
però el problema
és la viabilitat
del que és
el soterrament
de la via
i per on passem
i com passem
amb els convois
i tot això
potser no s'ha fet
i a més no s'han fet
les negociacions
convenients
i necessàries
diguem
en totes les administracions
s'ha parlat molt
de cara a l'exterior
s'han enviat cartes
però no s'ha fet
l'apropament necessari
per tant
la façana marítima
no és una signatura pendent
és un projecte meravellós
d'aquesta ciutat
i que igual
que vaig dir abans
o que he dit abans
en el tema
del complex educatiu
de la ciutat
segurament també
necessitem
tenir una certa
correlació
d'identitat
en aquesta ciutat
amb el govern
de l'estat
per intentar tirar endavant
un projecte tan important
com la façana marítima
més opinions
fem a la recta final
de la tertúlia
sí la façana marítima
evidentment
és el gran projecte
de la ciutat
i com a qualsevol projecte
doncs té a haver-hi
abans de
com tu parlaves
de pressupostos
projectes
i tot això
ha d'haver voluntat
i fins ara
l'única persona
que han manifestat
la voluntat
diguéssim clara
sobre el tema
ha sigut
l'alcalde
de la ciutat de Tarragona
ell ha fet
ha proposat
un projecte
o sigui
projecte sí que hi és
projecte de sotarrament
sí que està fet
projecte de viabilitat
sí que està fet
per part del senyor
Fèlix Brunat
del sotarrament
del tren
ara bé
a partir d'aquí
hi ha faltat
moltes més coses
i és la implicació
si no solament
depèn de l'Ajuntament
de Tarragona
fer tots aquests temes
hi ha altres parts implicades
estem parlant també
el propi Port
el propi
el propi
Renfe
una sèrie d'institucions
com potser la Generalitat
el comerç central
etcètera
i evidentment
si no hi ha aquesta voluntat
difícilment pot haver-hi
altres coses
Josep Maria
no esclar
a veure
amb el seu moment
quan l'alcalde
va treure
el projecte
de façada marítima
i amb el projecte
del Ricard Bofín
que jo recordo
que això
deu fer ara
a l'Ego farà 4 anys
això va ser
abans de les eleccions
de l'any 2003
i també va ser
a veure
jo no m'atreviria a dir
però ho dic
així de passada
tampoc no va ser
cap fer volada
de Coloms
va ser il·lusionar una ciutat
amb un projecte
que la ciutat necessita
això és cert
l'únic que passa
si es va quedar
amb un projecte
amb una carpa
que sí
que jo crec
que un tant per cent
jo diria
un 70 o un tant de per cent
segurament
deu ser realitzable
però després
també el que és estrany
que amb 4 anys
que pràcticament ja farà
doncs que no s'ha
hi ha hagut
l'interès
la voluntat
o
fer
diguéssim
tot el teixit
diguéssim
econòmic
d'inversions
per part de
de la Generalitat
i per part de Madrid
esclar
de moment
està així
i esclar
home
també ahir
quan s'ha de dir
que no hi havia projecte
o el que sigui
també jo crec
que tampoc
no és del top 7
perquè papers hi ha
o sigui
hi havia una maqueta
hi havia una sèrie de coses
o sigui que
i després
les coses que es poden afegir
puntualment
dintre de tot
el que era
façada marítima
l'únic que passa
que potser
encara no és el moment
com abans hem dit
el laboral
que encara no és una fruita
que encara està prou madura
i per això
no és per suposta
encara que jo crec
que potser sí
podria haver-hi partides
per acabar de fer el projecte
que també val molts diners
i que tampoc no ho assumeixi
únicament
perquè l'obra aquesta
el que sí està clar
mentrestant
tenim una estació
de Tarragona
totalment tercimundista
o sigui
és increïble
que tu arribis
amb el tren
amb l'Euromet
o vinguis on vinguis
i la gent
no veu
que no hi ha cap escala mecànica
ara tindrem una estació esplèndida
la de l'AVE
sí, sí
bueno
tindrem una tercimundista
i una de
per aquesta precarietat
i per això d'aquesta inversió
que s'ha de fer
que s'ha de fer
ja fa anys o el que sigui
no únicament
del projecte aquest
que estem parlant ara
sinó que hi ha temps enrere
doncs la Renfe
com mira
és una estació
encara provisional
sabem a veure què farem
si la soterrarem
no sé què
no sé quantos
no fa res
i és clar
quan la gent arriba aquí
una capital de província
i que diem turística
etcètera
i resulta
que la gent
ha de carregar les maletes
la d'escales
pujar i baixar
tant si és gent jove
com si és gent
de tercera edat
i això
és algú insòlit
això ens portaria
amb un altre debat
molt interessant
perquè de Renfe
i de les línies del tren
n'hem parlat molt
en els últims dies
per les inundacions
ja fa uns dies
els talls de la línia
pel tren d'alta velocitat
que el tenim aquí
a la cantonada
però en fi
és que obriríem
un altre debat
en el servei
per anar a Barcelona
però en fi
això obriria
un altre debat
que malauradament
no podem fer
perquè s'acaba el temps
però prometem
continuar parlant
del tren
de l'alta velocitat
del corredor del Mediterrani
i de la façana marítima
en properes tertúlies
en fi
ho deixem aquí
avui hem comptat
amb la presència
de José Cosano
de Joan Besora
i de Josep Maria Boqueres
amb ells
hem parlat avui
bàsicament de números
no ha estat un màster d'economia
però gairebé
perquè s'ha d'aprendre
molt d'això
de les inversions
i dels pressupostos de l'Estat
però en fi
gràcies per col·laborar amb nosaltres
i per estar
en el temps de la tertúlia
gràcies i fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia