Jordi Tinyena, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Iniciem un nou punt de lectura
en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona.
Un escriptor del Camp de Tarragona
avui justament ocupa el temps d'aquest espai.
És del Camp de Tarragona,
tot i que per la seva activitat professional
ja fa un quant temps que viu a Barcelona.
Avui ens vols parlar de l'obra de Jordi Cervera.
Doncs sí, tu en Raurenc il·lustra,
que ha estat a Tarragona molt de temps.
Malgrat la seva joventut.
Sí, que ha estat també a Tarragona
i que ara està a Barcelona.
I és un autor, un escriptor,
que a més ha tocat gairebé
bona part de les tecles del món del llibre,
passant per l'edició, la producció,
molts aspectes.
La comunicació dins de l'àmbit de la cultura,
que és el que es dedica en aquests moments professionalment.
Sí, ha tocat tot
i a més a més ha escrit
constantment des de fa 15 anys.
És un incombustible.
A veure, intentar definir o dissenyar
el perfil literari, que no pas personal,
que no és assumpte nostre,
de Jordi Cervera no és fàcil,
perquè és un autor que des de molt jove
ja va començar a escriure
i a publicar a través
d'aquell camí que fan molts escriptors novells,
que són els Premis Literaris.
No en sé.
El Jordi s'ha presentat a molts premis,
anà guanyant molts.
Hi ha una mica de tot,
però fixeu-vos que és un recorregut
que va des de 1991,
que guanya el primer,
que és un premi a un recull no de ficció,
que es titula
Reus, un paisatge amb els cinc sentits,
i que va ser premi Reus de comunicació,
fins al 2006,
és a dir, ara mateix,
el de l'any passat,
vaig ser publicat ara,
en què ha guanyat el Premi Ferran Canyaméres de novel·la.
En una trajectòria llarga, constant,
i que abraça, com hem dit al començament,
molts premis.
Entre altres, per exemple,
Premis de Poesia,
el Sant Jordi de Poesia de Vilafranca del Penedès,
Premis de novel·la,
el Ciutat de Tarragona amb el Piní Soler
en la primera etapa del 1995,
amb dibuixos absents.
Premis com el de Pere Caldés
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
amb professions liberals,
en fet,
la Vila d'Escó també,
que és un altre premi conegut
a les nostres comarques de narrativa,
que és del 2002,
amb aniva de benzina,
en fet, un bon grapat.
De fet, ell fa poesia,
fa relat breu,
fa novel·la,
i em comentaves abans
que fins i tot
ha fet alguna que altra obra de teatre.
Sí,
estrenada, a més a més.
Doncs això sí que,
això t'ho és a dir,
perquè escriure l'obra...
Sí, sí, una obra estrenada
que es titula Vars
i que la va estrenar la companyia
El Coberol,
Vilaseca,
al 1995.
Bé, doncs,
per on comencem?
Què et sembla?
Per les primeres obres?
Sí, podem començar
per les novel·les.
A més,
a més,
ha publicat,
abans de començar amb això,
ha publicat també reculls,
perdó,
narracions en reculls,
en llibres col·lectius.
Bé,
farem una mica una escàner
ara mateix,
però ja veieu que l'obra...
Jo diria,
abans de començar,
que el Jordi
és d'aquests escriptors
que formen el gruix
de l'exèrcit literari
d'una cultura.
És a dir,
la gent només coneix
o només són estrelles
aquells que són mediàtics...
Estàs parlant
de la infanteria literària
d'aquest país,
que és molt important.
i els que creen una literatura,
perquè, esclar,
és a dir,
només sobre la base
que hi hagi un gruix
d'escriptors
bons
i professionalment
abocats
a la literatura,
es pot donar després
la circumstància
que sortin
les primeres figures.
És a dir,
no surten mai,
no s'improvisa,
fa falta una tradició literària
perquè d'una literatura
en sortin primeres espases.
Aquest és un país
el nostre
que té molts escriptors
i molts d'aquests
escriptors
són poc coneguts
perquè el país
no dona per més,
el país és el que és,
demogràficament,
amb mitjans de comunicació
i tal.
I, per tant,
no són gaire coneguts
però són aquests
els que forneixen
la producció bàsica
de la literatura,
els que envien novetats
als llibris constantment,
mantenen
una afició
a la lectura
i propicien
el que després
pugui sortir
algun autor
d'aquests consagrats.
Creen l'estructura
definitiva.
Sí, sí, sí.
I mantenen les editorials,
esclar.
És a dir,
perquè hi hagi llibres
hi ha d'haver editorials
però perquè hi hagi editorials
primer fan falta els llibres
i els autors.
Amb quatre estrelles
no s'aguantaria
la literatura catalana.
No, no, no.
Ni les editorials
ni els destruïdors
ni les llibreries.
Vull dir,
la infanteria aquesta
que deies tu
és efectivament
el que manté.
Tots els països
en tenen,
absolutament tots
i és imprescindible
que en tinguin.
I en el cas català
segurament caldrà
un recorregut
una mica més llarg
per la peculiar història
d'aquest país
un recorregut més llarg
perquè aquesta infanteria
doni
o finalment hi ha
productes literaris
exportables.
Però Jordi,
ja en parlarem
en una altra ocasió
que és un tema
prou atractiu
i important
Déu-n'hi-do
el que s'ha fet
en quatre dècades
com et diu.
S'ha fet moltíssim.
I no només
en quatre dècades d'abans.
Entén-me,
però d'aquest parèntesi
que sempre es manté
des d'aquest espai
quan hi ha aquesta aturada
hi ha diferents moments
de recuperació
i de recuperació
tot i que mai
es va
va desaparèixer
òbviament
però s'ha fet molt
des d'aquest punt de vista
que plantejaves
de la base.
Mira, ja penso
que per exemple
la primera meitat
del segle
deixem estar
la renaixença
va ser
posar-se a caminar
en casa banda
sí, posar-se a caminar
però
a la primera part
del segle
hi va haver-hi
del segle XX
del segle XX
perdó, sí
encara estem així
a la primera meitat
del segle XX
hi va haver-hi
una florida
d'escriptors
de primeríssima qualitat
en fi
de fusta
extraordinària
però en canvi
no hi havia
un gruix
d'escriptors
bons
i llegidors
al darrere
va ser com una mena
d'eclusió
d'alta cultura
estic pensant
per exemple
amb carnet
amb riba
amb foix
són grans figures
encara avui
són els mestres
de la poesia
de la literatura
però al darrere
no tenien
aquesta tropa
aquesta tropa
no
en canvi ara
amb els anys
de recuperació
els últims 20 anys
30
segurament
és el procés
iniciat
amb la recuperació
legal
del català
i per tant
de l'escolarització
en català
i de creació
de més lectors
doncs el Jordi
forma part
d'aquest
ampli gruix
com jo mateix
d'aquest ampli gruix
de descriptors
que amb una dedicació
constant
i volguda
doncs mantenen
la literatura
doncs partint
d'aquesta premissa
i que serveixi
allò de reconeixement
a totes les bases
literàries d'aquest país
comencem a parlar
o a fer un cop d'ull
a l'obra
de Jordi Cervera
ell va començar
amb poesia
comencem
per la poesia
el 1991
amb un llibre
que es titulava
Pintallaris
que va editar
el mèdul
ell va estar
vinculat al mèdul
molt de temps
com a autor
i com a editor
perquè ell va estar
després treballant
bastant de temps
just abans
de marxar
a Barcelona
després
10 anys més tard
perdó
el 2001
va publicar
Ruta
va ser publicada
per l'Ajuntament
de Torredam Barra
i a partir d'allí
ha publicat
el 2001
el 2003
el 2004
el 2005
el 2006
és d'una constància
extraordinària
amb poesia
estem parlant
són títols
Fluix Fluit
Atzabara
Butte
Noli Metangere
Rentadora
o Talayot
que és l'últim
publicat
a Pullensa
ha publicat
a més a més
repartit
per tot el territori
va publicar
el Mèdula
a Tarragona
va publicar
a Torredam Barra
va publicar
a Barcelona
altra vegada
a Tarragona
a Bullensa
a les Illes Balears
va escampant
la seva manera
de fer
per tot el territori
efectivament
és una mica
el resultat
d'allò
que dèiem
de tocar-ho tot
i de presentar-se
amb els premis
literaris
jo he de dir
clar
amb una obra
tan extensa
només he fet
un tast
i tinc la sensació
que el Jordi
d'una banda
és molt contemporani
molt modern
amb aquesta modernitat
aquesta cosa
molt dels seus
contemporanis
i la seva literatura
té un mercat
una marcada
sensualitat
i en molts casos
erotisme
també
també és una
de les
característiques
segurament
de les constants
de l'obra
tant en l'obra poètica
com en l'obra narrativa
sí, sí
l'has encertat del tot
però és un tastet
perquè amb aquesta obra
tan àmplia
és que el Jordi
és una persona
molt curiosa
perquè ho comentàvem
a microtancat
i això ho podem comentar
tranquil·lament
això es pot explicar
perquè és públic
perquè quan està
el dilluns
el dimarts
el dimecres
el veiem a la ràdio
ha estat molt de temps
portant un llibre
ai portant un
un programa
de llibres
dedicat a llibres
a Catalunya Cultura
a l'antiga
Catalunya Cultura
i llavors la veus allà
com una persona
modoseta
ben vestida
no, no, és molt serió
i molt pauseta
quan arriba el cap de setmana
es transforma
i llavors puja
amb una gran moto
i es vesteix de cuiro
i és un personatge
que et sorprèn
et sorprèn
per aquestes dues cares
que són la mateixa
al final
i el sentit de l'humor
seriós que té
que dic jo
vull dir
pot estar dient
una cosa graciosa
o pot estar fent
una broma
però amb un posat seriós
i això crida molt l'atenció
i és una persona excel·lent
amic dels amics
va presentar
no fa massa
li enviarem aquest programa
per si no s'està escoltant
no, no, ja ho sap
fins l'estim
doncs continuen parlant
en tot cas
de la seva obra
sí
el 2000 va publicar
també un llibre
de narracions
que es deia
professors liberals
que es va publicar
a les publicacions
de la
de Vallaterra
de la Universitat d'Otana
de Barcelona
que ja havia publicat
també
ja havia publicat
alguna cosa
ha publicat també
deia
narracions
dintre de volums
conjunts
com per exemple
Gingabel
els contes de Nadal
del 98
anys i anys
que va ser
el llibre que es va fer
d'aniversari
d'editorial
Almedo
doncs ell hi tenia
un conte
també
després Poemax
el 1999
11 poetes
la becaria
el 99
i el 2000
i ha participat constantment
i després
amb novel·la
ja saps tu
que jo tinc una flaca
especial per la novel·la
més que per la poesia
parlarem de les novel·les
me l'hi guardem pel final
bé
de novel·les
va començar a publicar
el 1996
amb dibuixos absents
dibuixos absents
va ser
el Premi Piní Soler
de narrativa
del 95
de l'any anterior
és veritat
que en aquell moment
al Piní Soler
no li donava
importància
gairebé a ningú
era un premi
mal dotat
és el que t'anava a dir
d'entrada
perquè la quantitat
la dotació econòmica
no tenia res a veure
en Madara
era molt petita
i tenia molt poc ressò
en el món
en el món mediàtic
doncs bé
en aquell moment
el 95
ell el va guanyar
en diusos absents
després
va publicar
el 2000
a Balaguer
el cau dels signes
i el mèdol
l'altra vegada
el 2003
ànima de benzina
que és una novel·la
de veritat
que s'ha de llegir
si un vol
si un vol entrar
en un tipus de novel·la
molt, molt, molt, molt
molt peculiar
un tipus de novel·la
que no respon
als estàndards
de la narrativa
habituals
des del punt de vista narratiu
des del punt de vista
des del punt de vista
sobretot
de la narrativitat
del llibre
de la manera
de fer el llibre
jo és que no voldria
desvetllar res
perquè és la sorpresa
de la lectura
jo ja adverteixo
que benzina és una novel·la
que o l'agafes
i te la llegeixes
d'una tirada
o et costa molt
d'avançar
perquè no és una novel·la
gens convencional
és molt especial
ho deixo aquí
qui no hagi llegit
Jordi Cervera
et sembla que és
la primera novel·la
amb la qual
ha de prendre contacte
amb l'autor
o què?
depèn del lector
clar
ja ho sabem
això sempre
jo diria
que la més llegidora
des del punt de vista
del que estem acostumats
a llegir
és Mosques
que és justament
una de les últimes
ha estat publicada
aquest mateix any
2006
per pagès editors
de lleida
i aquesta s'ajusta
tot i que és una novel·la
també molt de Jordi Cervera
perquè
quan l'has llegit una mica
és fàcil reconèixer
el Jordi
però
tot i ser una novel·la
molt seva
és una novel·la
que s'ajusta més
als patrons
de la novel·la tradicional
on tenim un personatge
que el podem seguir
amb una narració
que avança
seguint causes, efectes
i un món de curs temporal
que coneixem
en fi
s'ajusta més
als patrons habituals
d'altres som més complicades
en quant a temàtica
i característiques
que abans esmentàvem
al llarg del temps
se li ha vist una evolució
cap a algun altre lloc
ha anat consolidant
allò que ja
doncs marcava
i apuntava
que serien les formes
de fer de Jordi Cervera
jo crec que
va camí
d'aconseguir
un món molt personal
és a dir
que un el pugui reconèixer
això no és fàcil
és un dels reptes
que molts autors
no sé si tothom es plantega
però quan t'ho planteges
és difícil de fer
crea el món
que et reconegui
l'actor
jo dic Cervera
jo crec que sí
jo l'has fet
una radiografia
perfecta
ja l'hi diré
quan el vegi
que l'hi has fet tu
l'hi regalo
no li col·laré res
però és veritat
és veritat
se'l coneix
perfectament
Mosques
doncs
que és la novetat
és la novetat
és l'última novel·la
perquè ha tret poesia
aquest de
cara a aquest Sant Jordi
va treure poesia
aquest any ha tret
a veure
és que l'any passat
bueno
aquest any
ha guanyat el premi
recull Benet Ribas
de poesia
amb tant de xerrameca cansa
és a dir
aquest any també ha guanyat
premi
aquesta de Mosques
va ser premi
Ferran Canyameras
del 2005
també
és a dir
és que clar
el Jordi guanya premis
tots els anys
i publica tots els anys
li hem de donar l'enhorabona
i aquest any
fixeu-vos-hi
aquest any ha publicat
amb poesia rentadora
i talallat
dos llibres de poesia
més
dos llibres
de dos novel·les
El Triangle Blau
que ha publicat
en Cossetània
i Mosques
que ha publicat en Peixas
clar
quatre llibres aquest any
i estem a mes d'abril
encara no ha acabat l'any
estem a mes d'abril
encara ens pot sorprendre
amb alguna altra publicació nova
per tant Mosques
com a primera presa
de contacte amb Jordi Cervera
en el tema de la novel·la
i després ja podem passar
l'ànima de benzina
ja estarem preparats
podem anar tirant enrere
va publicat també en castellà
que no ho hem comentat
alguna traduïda
i alguna
en redacció directa
en castellà
el del 2003
és com la vida misma
i després del 99
que tot i que no és
és una biografia
també té
Pineda Bueno
l'entusiasmo
obstinado de la luz
molt bé
doncs Déu-n'hi-do
alguna cosa més
segur moltes
té algunes coses
de prosa
de no ficció
algunes curiosíssimes
que és per exemple
Can Bosch
de Valls
publicat per Cosetària
o el llibre dedicat
a Santa Coloma de Farnès
publicat a Barcelona
el 2003
és un incombustible
doncs en tot cas
el que hem fet
és una breu passejada
a l'entorn
de l'obra
de Jordi Cervera
si cal
ja tornarem
com que continua
publicant i guanya premis
segur que trobem ocasió
la próxima vegada
com que ara ja li hem fet
un recorregut vital
la próxima vegada
entrarem en algun llibre
en concret
molt bé
doncs així ho farem
i serà des d'un altre punt
de lectura
Jordi Tinyena
moltíssimes gràcies
per acompanyar-me
adeu-siau
Gràcies