Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
comentaves, no sé si has fet servir la paraula descafeinada,
jo suposo que és una campanya que...
Esmorteïda, que no sé si és una paraula gaire adequada,
per en fi. El simple fet que
qualsevol altre comissi, aquí tenim
unes cares visibles, que són les cares visibles que és
la cara que la persona va votar,
i això li dona una mica més de vidilla.
En el cas d'un referèndum és un sí o és un no.
Jo suposo que
a ciutats com Barcelona
o amb diverses metropolitanes més grans
es deu haver viscut més intensament aquesta
campanya. Però llavors vull dir,
aquí queda una mica
esmorteïda perquè dius, a veure aquí, et vindrà
Zapatero, i estic segura, jo no hi vaig anar, però
el dia que devia venir a Zapatero hi devia haver
una jantada de por, i aquell dia
sí que es devia viure aquí un ambient de, ostres, estem
en campanya. Però clar, i els polítics
locals, ja els hi coneixem totes les cares,
i els polítics locals, doncs, quan es
presenten ells per abandonar
un projecte, suposo que
sí que fan seguir més gent.
Però clar, en aquest cas,
ja tenim tants inputs per la
televisió, pels mitjans de comunicació, que
possiblement sí que el territori queda com
a la campanya més escafeinada.
Josep Maria, com ho veus?
En principi, jo voldria,
si fos possible, que no serà
possible, eh?, que el
control rebobinés. Perquè
tots dos heu dit una
cosa. Sí o no?
Ull.
Sí, no, en blanc,
nul i abstenció.
O retallar la papereta que surten amb els
diaris. Exacte. Sí,
no, en blanc, nul o abstenció.
Vull dir, caben moltes possibilitats.
El que és un fet evident és que
anar a votar és un dret.
I el dret d'anar a votar ha costat
molt. Vull dir, els que som una miqueta
grans ja sabem que ha costat bastant
obtenir aquest dret.
Jo demanaria a la gent que anés a
votar. Perquè abstenir-se del tot
significa una cosa, no creure en la
política que s'està fent en aquests
moments. És passar absolutament de
política. I un país no es pot
permetre el luxe de passar perquè si
l'abstenció és molt grossa voldrà
dir molt. Quan s'acabi l'endemà, el
dia 19, es farà allò que es fa sempre
la valoració d'aquesta votació i
veurem quines xifres surten i què
diuen els polítics d'això. Però
l'abstenció és una xifra molt
important si arriba a una quantitat
respectable. S'ha d'anar a votar.
Sempre que se't demani el vot, s'ha d'anar
a votar. Ara, en aquests moments,
d'entrada, jo no he rebut encara
l'Estatut a casa. I se'ns va
prometre que tindríem tots el model
de l'Estatut.
Això ho discutíem l'altre dia, de la
gent que l'havia rebut i la gent que no
l'havia rebut. Jo tampoc l'he rebut,
però suposo que és pel simple fet que no
estic empadronada aquí a Tarragona.
No sé si... Jo estic empadronat aquí i no l'he
rebut. Però aquí ho discutien molta gent
això de que encara no havien rebut l'Estatut a
casa i gent més de pobles de l'interior sí que l'havien
rebut. Però es tingui o no es tingui, consideren que la
població té un coneixement com a mínim bàsic de les
principals propostes de l'Estatut? Ja no dic un coneixement en
detall en profunditat. El que donen els mitjans de
comunicació. I el que donen els mitjans de
comunicació moltes vegades està, diria, més o menys
manipulat segons la línia de cada un dels mitjans.
Que la gent llegeix molt, no. Escolta emisores de ràdio, veu la
televisió i veu els que diuen els polítics i els debats i juguen
a veure qui guanya i qui deixa de guanyar. I respecte als
mitjans que es fan, tots sabem que en aquests mitjans hi van les
bases del partit perquè tenen l'obligació i perquè els
truquen i els demanen. De tant en tant es munta un autobús amb
gent jubilada perquè hi ha el pica-pica o hi ha l'entrepà o
alguna cosa d'aquestes i això no és significatiu. La gent que va
a molts mitjans d'aquestos, de vegades hi va per obligació els que
votaran perquè són les bases del partit i aquests han de votar per
disciplina del partit i la resta de gent va a veure què passen i
perquè hi ha l'entrepà també moltes vegades. Això la gent gran, els
jubilats, ho saben. Vinga, farem un viatge, ens porten amb
autobús, estarem allí un ratet i s'ha acabat. I quan arriben ens
reparteixen aquelles dos dotzenes de banderes i hi ha un senyor com
els programes de televisió que els diu ara hau d'aplaudir i ara amunt les
banderes perquè saben el moment en què les càmeres de televisió
enfocaran i que es vegi allí que hi ha ambient. Això ho sabem, això ho
sabem tots, bé, ho sabem. Tenim un mínim d'experiència, no? Aquests
mítings no són gens ni mica significatius de què és el que
representen. I per contra hi ha l'altre. Vull dir que les bases de
determinats partits també van als mítings de l'oposició per fer,
tirar ous i per fer totes aquelles coses, per què? Perquè ressoni,
perquè es vegi. Vull dir, això és la publicitat que en torna tot aquest
això. Jo seria del parer, de sempre, cultura, ensenyament, aixecar el
nivell de la societat i per aixecar el nivell de la societat s'ha de
començar a fer veure el dret que tenim tots de poder votar. Que és les
poques vegades que se'ns escolta la veu. Tu i jo estem aquí ara i algú ens
està, algú, bastanta gent ens deu estar escoltant i podem
manifestar-nos. Però el 90% de la població que no escriu una carta al
director mundiari, que no participa activament, només té una
oportunitat de tant en tant de poder dir la seva i és agafar una
papereta i tirar-la. Que sigui, sí, no, en blanc, nul o que retalli allò que
has dit tu, doncs és igual, però que de moment vegi allí i surti.
Amb això ja estic totalment d'acord. Al marge d'això, és a dir, hi ha una
constatació que l'has comentat, és a dir, la gent llegeix poc. Llavors, al
marge de debats puntuals que es puguin organitzar des d'emisores, des de la
televisió pública i des d'altres canals, si ens basem en la campanya, en la
campanya informativa que es pugui donar, per exemple, posem amunt
la notícia, que és un referent, bueno, no el referent informatiu, hi ha molta
gent que és per l'únic lloc on hi entra informació. No t'explica què és
l'Estatut. Vull dir, et fan uns talls de veus, els mateixos periodistes que
cobreixen aquestes informacions, es queixen que no poden donar una
informació amb criteris periodístics perquè és una informació que es base
en unes quotes de minuts en funció de la representació que tingui el
partit i llavors te donen allí uns flaixos, uns flaixos que moltes vegades es
queden amb l'anècdota, que amb la pica baralla que hi ha hagut i de contingut
d'Estatut no en teu lliç. Si te'n vas al carrer i preguntes a la gent
què votaràs? Sí, no, abstenció, nul, què farà? Vull dir, la gent et contestarà
una cosa o una altra segurament per un referent polític que pugui tenir
ell, però la gent no acaba, vull dir, no hi ha un contingut. De fet, la informació
d'aquests últims dies de la campanya està, sobretot, relacionada amb
aquests incidents que hi ha hagut, amb aquests intents de boicot a alguns
actes del Partit Popular i estem en aquesta mena de pica baralla entre uns i
altres i estem a tres dies del final de la campanya i del contingut del
referèndum, de l'Estatut, perdó, segurament no arriba a la majoria de la
població. I l'últim debat de televisió que la televisió catalana va tindre amb
els caps dels partits representatius, doncs va ser més que un debat sobre
l'Estatut, va ser un debat de cara a les eleccions properes, vull dir que
es barregen moltes coses, es crea una situació de... la gent no sap
exactament què ha de fer.
Però això passa a totes les eleccions.
Però hi ha una participació relativament baixa, abans el Josep Maria que feia
aquesta crida a la participació, una participació relativament baixa, que
pogués estar al voltant del 50%, deixaria l'Estatut una mica afablit,
encara que s'aprovés, encara que surti el sí. Com ho veus, Mercè?
Clar, jo estic totalment d'acord amb el que deia Josep Maria, ell parla
que anar a votar és un dret, gairebé hauria de ser una obligació, i més en el
cas d'un referèndum. Unes eleccions s'ho trien uns capvisibles perquè et
governin, però en el cas d'un referèndum, és a dir, hi hauria coses que potser es
podrien aprovar sense demanar a la ciutadania que en opinii o que en deixi
d'opinar. Clar, que vagi votant només el 50% de la població, doncs és que la
meitat passa absolutament de tot, i evidentment no és una dada optimista. El que
passa que clar, vull dir, jo tal com pinta tot plegat, jo no crec que se
superi massa aquest 50%. I com deixaria l'Estatut? Feble. Sí. Feble, molt
feble, feble, és evident. Vull dir que l'Estatut és el que ens permetrà
governar-nos durant els anys que siguin. Si la gent passa d'aquest Estatut
vol dir que el govern o la política del país els importa ben poc. Què els pot
importar la gent? Doncs el dia a dia, el dia a dia, jo acabo de venir ara per
aquí a la plaça Imperial Tarraco, hi havia la clàssica cua davant de la
delegació de l'Estat allà a la plaça. Aquí a la jefatura de tràfico hi havia
també una cua immensa. A Basa i Zenda hi ha una cua immensa. Això és el que
preocupa la gent. Els únics llocs on no hi ha cua, venim cap aquí també, són les
oficines de les caixes d'estalvi i dels bancs. Per què? Perquè les caixes
d'estalvis han posat una oficina en cada cantonada. Aquí només hi ha una oficina
a la plaça Imperial Tarraco de la delegació del govern. Només hi ha una oficina d'Hisenda
o dues si tu vols, perquè la Càmera de Comerç també tenen ara això de la
declaració de renda, però hi ha cua també. La gent veu que les coses del dia a dia no se solucionen.
Però l'Estat ho tinc clau. Algunes coses d'aquestes d'avui en dia.
Però no la sap. No la sap.
És que aquí és on el que comentava abans. Els polítics massa vegades es dediquen...
La seva feina és fer política, però en casos de campanyes com aquestes fan molt poca
pedagogia per escombrar tots cap a casa i, en certa manera, són com una espècie
de primàries pel que seran les eleccions que hi hagin d'haver a final d'any.
Llavors, aquí sí que realment hi ha un problema. El problema el tenim, suposo,
que tots plegats. Quan dic tots plegats, també m'incloc jo com a mitjà de comunicació
que represento. No saber fer aquesta vessant pedagògica i que segurament és que no
sé, vull dir, repartint l'Estatut casa per casa, no sé si és la solució perquè
estic segura que moltíssima gent rebrà l'Estatut a casa i es llegirà abans el
follet d'ofertes del supermercat del costat que no pas l'Estatut.
Aquí potser hi ha un problema de país més profund.
Pedagogia en contra de l'Estatut se n'ha fet. Jo hi he estat a Andalusia aquests
dies i per la resta de la península, perquè no vegis les coses que hi he escoltat.
Però ells no voten.
Clar, no voten. Però tenen familiars i tenen gent i hi ha contactes.
I cada vegada que tens relacions amb la resta de l'Estat, veus les opinions que es
tenen des de fora del que passa aquí. I això fa relativament força mal.
Jo hi he estat a Màlaga, concretament, i la sort que vaig tenir és que el Màlaga
ha baixat a segona divisió i el Nàstic ha pujat a primera. I amb això els vaig dir
calleu ja, calleu, però no parleu ni d'Estatut ni parleu de tripartits ni coses d'aquestes.
Ara el Nàstic. Parlem de futbol.
Ara el Nàstic. Ara el Nàstic. I amb això els vaig poder fer callar una miqueta.
Però escolta, vam posar un cap com un nano, eh? Vull dir una cosa tremenda.
En fi, veurem com acaba aquesta campanya i, en fi, com van les votacions el proper
dimenge, pel que fa al sí, al no, als vols nuls i en blanc, i també, bàsicament, pel
que fa a la participació en aquest referèndum. Mentrestant, la vida continua, la vida
quotidiana i a la ciutat ens presenta temes d'aquells que preocupen a la gent.
Hi ha un tema, en fi, d'aquells històrics que venim arrossegant des de fa temps.
Hi ha algunes dades noves respecte a l'Escola Oficial d'Idiomes.
Ja ho saben els oients que han pogut escoltar aquests dies els informatius.
El dilluns, el nou conseller d'Ensenyament i Universitats, Joan Manel del Pozo, visitava
els micròfons de Tarragona, visitava els estudis de Tarragona Ràdio i deia que la
primera opció de la Generalitat continua sent la xartrés. I ahir va haver-hi una
reunió entre el nou director territorial d'Educació de la Generalitat a Tarragona
i la regidora d'Ensenyament, Carme Duc, la regidora de l'Ajuntament, en aquesta
matèria. I, en fi, van parlar de l'Escola Oficial d'Idiomes i es confirma que la
Generalitat manté com a principal o com a primera opció la de la xartrés. I tot
i que alguns àmbits de l'Ajuntament proposaven instal·lar l'Escola d'Idiomes a l'Institut
Martí Franquès recuperant una alternativa de fa anys, fins i tot. Mercè, el col·laborat
continua.
Jo crec que aquí això ja s'hauria de convertir en un tema d'estat. Vull dir, que
s'asseguin, sisplau, és que ja he instat moltes vegades que facin això, que s'asseguin
un dia tots els de l'Ajuntament de Tarragona i facin des de totes les regidories i totes les
forces polítiques que representen l'Ajuntament de Tarragona i decideixin un lloc. Que facin
el mateix la Generalitat i que llavors, sisplau, intentin posar-se d'acord. Però és que és un
no acabar mai. Enguany no hi haurà emplaçament definitiu, i tal com estan anant les coses,
s'acabarà l'any, o sigui, s'acabarà aquest mandat polític i no hi haurà un emplaçament
definitiu per l'Escola Oficial d'Idiomes. L'interessant vas llegint, a Solou em sembla
que també n'han aprovat fer una, és a dir, totes les ciutats més petites que hi ha a
l'entorn de Tarragona, amb una cosa de cinc anys, han trobat una ubicació, tenen una
Escola Oficial d'Idiomes nova, amb unes instal·lacions, en alguns casos segurament es podrien
perfeccionar, d'altres casos molt millors que els de Tarragona, però tenen una Escola Oficial
d'Idiomes. Aquí a Tarragona és que és un tema de jutjat de guàrdia, però de jutjat de guàrdia
amb majúscules.
Isa Maria.
Sí, és un tema polític, i de vegades la política no és l'art de governar, sinó l'art de complicar
les coses, i en aquest cas les han vingut complicant, amb declaracions d'uns, declaracions
dels altres, enfrontaments personals, i clar, quan la política es converteix en un enfrontament
personal, i cada dos per tres, veiem que molts afers polítics són enfrontaments
personals, les coses queden per resoldre, i no es resolen.
La xar 3, doncs mira, la xar 3, hi havia un projecte de posar la delegació de la Generalitat
amb uns planos que s'havien fet, perfectes, tot ben muntat.
Això als anys 80, no?
La tira de temps, no? Hi va haver una recepció, es van presentar els projectes, amb un llibre
fantàstic, allò deuria costar una acelerada, tot perfecte, vam tindre un pic a pic
allí abundós, eh?, fantàstic, molt bé, jo me'n recordo, eh?, que allò semblava
una meravella, eh?, encara hi havia les botes allí, encara feia olor de xar 3 a tota la
casa, avui en dia aquella casa es sapiguer de què pot fer olor, que més aviat deu fer
pudor, eh?, s'ha perdut el relotge, ningú sap on és, eh?, hi ha moltes nits que allà
hi ha gent, exacte, hi ha tota una sèrie de coses, i amb això, això és el model.
D'aquí quatre dies seguirem parlant del Banc d'Espanya, per exemple, eh?, vull
dir, una altra de les coses que no se sap on, què passarà. Al carrer Sant Miquel
hi ha uns maquetzems enormes que encara no se sap de qui són, que abans allí hi havia
el Sempa o una cosa del Blati, no sé què, uns maquetzems preciosos, enormes, una nau
grandiosa, vull dir, hi ha quantitat de locals, quantitat de llocs on de dir, vinga,
va, posem-s'hi i acabem-ho d'una vegada. Però què passa? Quan el senyor Santiago
Pallàs, no, perdó, Josep Maria Pallàs, estava de director dels serveis territorials
d'ensenyament, enfrontament amb l'alcalde, ara no sé qui hi ha, perquè...
Està inclús una mica d'enfrontament amb el mateix sabater, delegat de govern i director
territorial de... Aquest dura fa segles, eh?, aquest dura fa segles i encara coeteja.
No, no, no, jo deia que està inclús dins del mateix govern. El senyor Pallàs
volia a la Xartrés i sembla que el senyor Sabaté defensava que en aquells moments la
Xartrés havia de ser un centre d'art contemporani.
Perquè aquí també tenim, recordem, la proposta dels artistes de demanar que la Xartrés, com
a, en fi, edifici singular, amb un patrimoni, amb una riquesa patrimonial en l'àmbit industrial
fos i interessant, doncs, que es puguis reconvertir en un centre d'art contemporani.
I és el que... I algunes vegades, allò, fent una mica de broma, defensant l'escola
oficial d'idiomes a la Xartrés, perquè jo he vist que el prop de la Xartrés i a mi
m'aniria molt bé qui fos. Però és que, al marge d'això, el problema no és tant
aquest. El problema és el que comentava el Josep Maria, és a dir, la Xartrés no s'hi
està fent res. I mentre uns es debaten per bé o per mal, la Xartrés, doncs, és un
edifici que cada dia que passa perd, com aquell qui diu, una teula de la teulada,
sí, una degradació constant. I llavors entrem en aquests debats que acaben
sent estèril. Jo no soc tècnica municipal, jo no soc arquitecte, jo no tinc
criteris per decidir, ostres, no. És que posar l'escola oficial d'idiomes a la
Xartrés és destruir una nau que tenim sense cap mena de pilastre al mig, que
podria servir per fer 50.000 coses, doncs, feu aquestes 50.000 coses. Ara, si no hi ha uns
diners per fer el centre d'art contemporani, perquè no hi són, perquè aquestes
subvencions estan aprovades i sí que podem tirar endavant un projecte de la
Xartrés, doncs, escolta, estic segura que d'aquí uns anys la tabacalera
tenen nous immenses i seran per fer-hi una altra cosa. Vull dir que el que no
podem fer és intentar trobar l'espai perfecte per a l'activitat perfecta i
esperar que la data perfecta, que serà quan ja estarà a terra l'edifici, vull
dir... En fi, Josep Maria, haurem d'esperar i segurament tindrem més
tertúlies per anar parlant d'aquest tema. Mentrestant, els alumnes de l'escola
de idiomes, aquests ja es deuen estar d'exàmens, d'exàmens finals. Ja s'han acabat.
Ja s'han acabat. Com que les instal·lacions són tan, tan, tan bones, els avancen un
més a tota la resta d'escoles oficials d'idiomes, perquè si no amb la color i
tot això... Clar, no tenen bones condicions per fer els exàmens. De fet, aquests
ja, en fi, els estudiants estan d'exàmens, els de l'escola d'idiomes, els
dels instituts, els de les universitats, els de les facultats, diferents estudis
d'ensenyament. En relació a això, hi ha una altra notícia de l'àmbit educatiu
aquesta setmana, que ha estat la pressa de possessió del nou rector de la
universitat, i va venir dilluns el conseller d'universitat i educació, Joan
Manel del Pozo, que comentàvem, també havia estat aquí a Terragona Ràdio, sobre
una nova etapa en l'àmbit universitari, com a mínim una nova etapa pel que fa al
màxim rector. No sé si podem qualificar una periodista i avui una persona
vinculada a l'universitat com el Josep Maria, que sobre una nova etapa, o creuen
que molt la tasca del Javier Grau serà de continuïtat respecte al Lluís Arola.
Josep Maria, com ho veus?
L'equip de govern de la universitat, els vicerectors, molts continuen. El mateix
rector havia sigut vicerector anteriorment. Lluís Arola va ser un bon rector, ha portat
la Universitat Rubí i Virgili amb un punt que tenint en compte els mitjans que compta aquí
també l'economia i té un pes importantíssim, doncs avui en dia se'n parla. Hi ha allò que en diuen
buques i insígnia, que pot ser l'escola d'enologia, que poden ser les facultats de
químiques i d'enginyeria química, o que pot ser l'Institut d'Arteologia, que depenen
de la Rubí i Virgili, que avui dia tenen un pes específic a banda de la resta de facultats
que compleix perfectament amb la seva funció, amb una qualitat que s'avalua i que de tant
en tant van fent les diferents escoles aquesta evolució de la qualitat i la
Universitat va funcionant, va tirant endavant. El que no creix es mora i al nou rector,
Javier Grau, li toca fer créixer encara més aquesta Universitat. Jo crec que continuarà
amb la línia d'Arola i farà créixer la Universitat perfectament. L'equip de vicerectors
que té, doncs és un equip vàlid 100%, cadascun al seu lloc i em sembla que
continuarà. I per la part que a mi em toca, jo estic satisfet perquè tu saps
perfectament que jo porto les aules d'extensió universitària per la gent gran i en aquests
moments tenim 12 seus, 12 seus en tota la província, des d'Horta de Sant Joan fins al
Vendrell, abarquem tota la demarcació i tenim més de 2.500 alumnes, que és una tasca
que és molt positiva perquè no tot se centra en treure un títol universitari sinó
en una extensió universitària cara a jubilats, cara a gent gran i això té un èxit
enorme. Mercè, la Universitat, això sí que sembla que funciona, no? Jo crec que la
percepció dels ciutadans en general d'aquestes comarques és que la Rovira i
Berzili ha jugat un paper i juga un paper fonamental.
De fet, jo per parlar del nou rector, en el meu cas jo que no el conec, suposo que
és una mica prematur, però en tot cas m'assembla que fa un temps vam fer inclús
balanç del que havia estat a la URB en els 10 darrers anys i segurament el canvi que
he fet és brutal. En tot cas agafar com a positiu del discurs de presa de possessió
del nou rector, que de vegades quan estàs en un acte d'aquests i sobretot en un acte
que tu acabes sent la persona protagonista, que és el teu primer dia, que tens un
conseller que t'ha vingut a donar suport, de vegades hi ha la tendència a fer un
discurset, a intentar quedar una mica bé amb tothom per entrar en bon peu i en aquest
cas, que jo trobo que és positiu, vull dir, el nou rector va entrar i va entrar
parlant molt clar, no? Parlant que si la URB i les universitats catalanes havien de
competir en el marc del 2010, ara potser m'equivocaré jo, amb la resta d'universitats
europees, doncs que sisplau fessin el favor de rebre un finançament com el que
reben la resta d'universitats. Jo crec que quan un té les coses tan clares i quan no
només les té clares sinó les diu clares i davant d'aquí les ha de dir clares i en
un acte públic que de vegades, segons cinc comentaris de porta tancada, es diuen
veritats però no transpuen, doncs jo trobo que això és una cosa que a mi
personalment me fa pensar que comença en bon peu, no? Que és una persona que se li veu que
té ganes de treballar i que va per feina.
Coincident que la universitat pot créixer encara més? El Jose Maria deia clarament
que sí. Sí, sí, sí. Jo suposo... En ensenyaments, en oferta d'ensenyaments, d'alumnes...
Ara s'ha posat en marxa aquest any passat el camp de les Terres de l'Ebre, eh? El campus
de les Terres de l'Ebre i allí, doncs, de moment hi ha tres activitats universitàries
que em sembla que són infermeria, turisme i empresarials o econòmiques o com
se digui, no? Doncs això, allí en pot créixer, eh? A Reus també pot créixer, ha crescut a Vilaseca,
a Vilaseca, amb l'escola de turisme, vull dir, s'es poden fer moltes més coses encara, eh? I a Tarragona, vull dir, a tot el que és la demarcació de la Rovira i Virgili, hi ha un percentatge d'alumnat que encara s'escapa cap a Barcelona.
Però jo crec que precisament també, i inclús per evitar aquest alumnat que s'escapi, que l'ORB pot créixer, suposo que si, vull dir, no, tampoc tinc, tampoc, no sé, no tinc massa arguments per valorar-ho, per deixar-ho de valorar-ho.
En tot cas, el que crec que sí que hauria de fer l'ORB és, ja ho està fent, eh? Però és convertir-se en referent en algunes matèries, és especialitzar-se moltíssim més.
Abans comentàvem allò de l'escola d'enologia, que, a veure, que és una episodia prou trist per una universitat que s'ha pogut, vull dir, que ha donat suport a uns estudis que en aquest cas sí que s'han convertit en un referent
i que han coincidit en el temps en un moment en què el món del vi ha fet un boom. Llavors jo crec que segurament el que hauria de fer l'ORB és, ja no només lluitar per consolidar estudis com els d'enologia,
que això és evident, sinó per especialitzar-se, aprofitant el que tenim aquí, i ja ho està fent, aprofitant el polígon químic més important que hi ha al surte d'Europa.
El patrimoni, l'institut de biologia...
Llavors a partir d'aquí hauria de tindre una sèrie de facultats referents, de dir, ja no tant creix, segurament hi haurà l'alumne que voldrà anar a fer no sé quina carrera, no sé en quin lloc.
Doncs aconseguir que dir, ostres, és que l'alumne que viu a Girona, que té una facultat, que ensenyen això, ell vol venir aquí a Tarragona perquè sap que aquí a Tarragona hi té uns professors de referència
i té unes pràctiques que no podrà fer un lloc més i jo crec que una mica la línia hauria de ser anar...
Aquesta certa especialització, no? Que de fet ja han començat amb temes d'enologia, en fi, químiques...
L'escola d'enologia perillava també, hi va haver un moment que deien que es podia perdre, el que s'ha de fer és donar suport des de dalt amb aquestes coses.
I el suport vol dir això, laboratoris, vol dir pràctiques, vol dir diners, d'alguna forma.
Perquè està clar, si molts alumnes van a Barcelona és, entre altres coses, perquè saben que tindran millors condicions per poder desenvolupar els seus estudis, la seva carrera, no?
I aquestes condicions comencen des d'aules que estiguin ben preparades, ben muntades.
A la facultat de lletres esperem que d'aquí dos anys tinguem la nova facultat i que els alumnes s'hi troguin millor,
que hi hagi un petit campus a la zona de la facultat de ciències jurídiques on s'hi trobem tots plegats,
que puguem gaudir d'avantatges de tenir una biblioteca ben muntada i que l'alumne pugui tindre els llibres a l'abast.
Tot un seguit de coses que a Barcelona, desenganyem-nos, hi ha universitats, ja no parlo única i exclusivament de la famosa Pompeu,
o Fabra, que juguen amb molt avantatge respecte a Tarragona, respecte a la Rovira i Virgili, no?
I ja no diguem fora, jo veig que a la resta de l'Estat les universitats tiren de veta,
d'on treuen els diners no ho sé, però tiren de veta i mitjans n'atenen per fer moltes, però moltíssimes coses.
Estem a punt d'acabar la tertúlia, res, una mínima referència, abans ja ho deia el Josep Maria que havia estat a Andalusia
i que havia parlat del nàstic i del futbol. En aquesta ciutat tothom ha parlat del nàstic,
encara que no li agradi el futbol, aprofitarem? Sabrem aprofitar, Mercè, tu creus, l'impacte d'imatge,
de promoció que pot tenir el tema del futbol a primera divisió?
Home, jo espero que sí, de moment sembla que s'hagin ficat ja una mica les piles.
Em sembla que comentàvem l'altre dia que inclús volen fer pacs turístics
que incloguin anar a veure un partit del nàstic. Jo crec que per poca cosa que es faci,
la ciutat ho ha de notar, vull dir, la ciutat s'ha de notar.
Ja et dic, esperem que sí que...
Josep Maria, tu també ho veus com una bona notícia?
Completament d'acord. La llàstima és això, que ha coincidit la pujada del nàstic a primera
amb el tema de l'Estatut, i aleshores la gent sap molt més del nàstic que no pas de l'Estatut.
Però jo estic segura que el nàstic no hagués pujat i sabríem el mateix que se sap de l'Estatut.
Vull dir que no...
I ens ajudarà a donar a conèixer el nostre patrimoni, també?
Però veus, fixa't-hi, la premsa ha destacat perfectament els gols que s'han fet,
no sé què, les possibilitats que hi havia, el que s'hi guanyava o empatava,
ara encara queda el dissabte que ve per poder ser campions a la ciutat de Múrcia.
De tot això n'estem perfectament enterats.
Ara, de l'article 23 de l'Estatut?
No, però no, a veure, deixo-ho fet.
Podem-ho, pedagogia.
Depèn dels mitjans, és a dir, hi ha mitjans com el que jo represento,
que de pàgines d'Estatut més no en podràs trobar,
el que passa que de vegades la gent les passa de llarg.
En fi, ho deixem aquí, que ara sí que seria un debat interessant
allò de comparar futbol i política.
Jo pensava que avui no ens barallaríem,
perquè només som dos i no hi ha cap polític,
però encara hem acabat...
Una mica de discussió.
Mercè Ribé, Josep Maria Sabatevos, moltes gràcies
i fins la propera tertúlia.
Adéu-sia, bon dia.
Bon dia.