Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui amb tres convidats que ja els tenim a punt.
A la taula del matí de Tarragona Ràdio ens acompanya la periodista
Mercè Ribé, directora del diari El Punt a Tarragona.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
I també tenim dos polítics, el tinent d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament, Albert Ballbé.
Albert, bon dia.
Bon dia.
I Carles Castillo, regidor a l'Ajuntament
i també representant territorial de joventut,
coordinador territorial de joventut de la Generalitat a Tarragona.
Carles, també bon dia.
Molt bon dia.
A més, l'Albert i el Carles coincideixen en temes professionals,
són advocats, així que dos advocats...
Jo hauria de dir això, el Carles i jo són dos advocats
que circumstancialment...
Que es dediquen a la política.
Circunstancialment.
Home, circumstancialment, déu-n'hi-do el temps que porten
dedicant-se a la política.
Això és perquè la gent ens estima...
Més l'Albert, eh?
No, no, no, el Carles.
En fi, amb l'Albert, amb el Carles i amb la Mercè
comentarem algunes de les notícies de la jornada.
En una setmana, en fi, molt preelectoral ja,
amb moltes activitats, tot i que no sé si, Mercè,
aquesta sensació de campanya o precampanya,
trobes que és amb un to similar a altres campanyes
o està per damunt o per sota pel que fa a activitat
i expectació creada?
Jo crec que d'activitat ja, per estar en precampanya,
ja n'hi ha, i molta.
El to de la campanya ja anirà pujant.
Anirà pujant.
De moment encara estem una mica en la fase aquesta
d'exposició de projectes.
Vull dir, encara hi ha molta roda de premsa d'aquesta
que els partits tenen la virtut de convocar
partit per partit, sobre tema per tema,
què pensen fer, en lloc de convocar-nos uns dies
i explicar-nos el programa de l'A a la Z,
que viuríem tots molt millor.
I els periodistes, la virtut de no anar, també.
Home, és que els periodistes són persones.
Home, clar, clar, clar.
Els periodistes, sobretot, són persones.
Això, perdona, no, és que això de la premsa és curioso a vegades,
perquè és cert, Mercè, que a vegades convoques la premsa
per algun tema que dius, bueno, això serà interessant,
no ve ningú, i a vegades és veritat que convoques la premsa
per alguna cosa que dius, bueno, mira, la convoco per provar
i resulta que tens un èxit de nassos.
Em sembla curiós, a vegades...
No, això seria...
O sigui, a vegades no entenc massa els criteris mentals
o professionals que es fan servir.
Segurament els mitjans segueixen molt l'activitat política
dels partits i, en canvi, no segueixen tant altres qüestions
que segurament afecten més, interessen més els ciutadans, no?
No ho sé, s'interessen més els ciutadans o no,
perquè jo també m'he arribat a qüestionar
si a la gent del carrer, quan vota un partit,
deixa de votar un altre partit,
realment s'està fixant amb els eixos programàtics
que porta aquest partit, o si s'acaba votant persones,
o si s'acaben votant ideologies.
Tot això suposo que seria per fer-ne...
Doncs una barreja, no?
Sí, per fer-ne un anàlisi que no sé quines conclusions s'arribaria.
I els polítics que estan en l'àmbit local,
com l'Albert Vallveig i el Carles Castillo,
comporten el tema de la campanya, de les eleccions al Parlament?
Bé, bé.
A veure, jo el que em digui és que s'ha produït una corruptela.
I és que, home, la llei estableix quan és la campanya electoral,
i aquí tothom, és a dir, no hi ha ningú que sigui innocent,
tothom comença una espècie de precampanya,
no una espècie, una precampanya,
que jo crec que tècnicament és contra la llei.
perquè que hi hagi banderoles amb noms de candidats
i amb partits polítics,
encara que d'una manera una mica manicaïsta
evitin la paraula mítica de votem,
jo crec que això, és a dir,
és que el propi Ajuntament estem guardant les faroles
per 15 dies abans de les eleccions
poder col·locar-hi a preparant electoral.
Per tothom, perquè amb això l'Ajuntament,
la Carles no em deixarà mentir,
és absolutament imparcial, no?
Sort que diu un polític que surt amb una d'aquestes banderoles...
Sí, sí, no, no, clar, clar, no, no, no,
sí, sí, surto, mira, vaig quedar agradament sorprès, no?
Però el que jo entenc és que si la llei diu
la campanya electoral són 15 dies abans de les eleccions,
abans nada de nada de nada,
perquè si no, aquí els únics que s'ho passen bomba
són les empreses publicitàries
que tenen una feineta extra 15 dies més, no?
Per dir, jo crec que s'ha dit,
cada vegada que quan acaba una campanya electoral
se diu, tindríem que gastar menys diners
en campanes electorals,
i tots ho diem, i em poso un primeríssima persona...
I després no es fa.
La realitat no es fa.
Quan arriba el viruxi, el nervi electoral,
llavors tothom, vinga, a gastar calés.
Jo crec que és una cosa que es tenia que plantejar.
Ha perdut sentit, doncs, aquests 15 dies estrictes de campanya?
Tenint en compte que, per exemple,
el diumenge que ve, després del llarpon festiu,
tindrem l'enganxada típica de cartells,
però, en fi, que abans tenia un gran simbolisme,
però que ara, amb tanta precampanya...
Entre tots, li hem fet perdre el sentit.
I crec que, a fora bo,
jo no sé si hauria de ser que la Junta Electoral
digués, senyors,
fins a 15 dies abans, aquí nadie parla del tema,
o bé que els partits diguessin,
nois, això és més difícil,
nois, deixem-ho anar i comencem 15 dies abans,
perquè, si no, clar, el pobre ciutadà
rep una agressió continuada
de propagandes, tríptics,
allò que la gent ja posa a la porta de casa seva,
no volem propaganda,
si ho posa, al final...
Electoral.
No, però l'electoral.
Electoral.
Perdona.
I sé que és el sistema,
és a dir,
potser estic pagant una mica d'il·lus, no?
El sistema és aquest,
però crec que ens hauríem d'autolimitar.
Això t'anava a dir,
no, jo crec que és inevitable.
Sí, bueno, però...
Jo crec que per ser aquest 300.
No, no, ara m'has deixat sorprès.
No, no, home, a veure...
Surt en una banderola, aquest 300.
Sí, home, bueno, però és que,
vull dir,
l'ha fet l'estat pel partit,
jo no estic molt cofoi
que m'hagin posat a la posada del senyor de...
Per això, per això,
jo estic com molt contentet
a les meves bellesses sortir...
Una mica més enrere, però...
Qui va primer?
Qui va primer?
Evidentment,
aquest un tema que està discutint,
no es potser.
Al marge d'això,
el que comentava l'Albert,
de les campanyes electorals en si,
jo no sé,
ell parlava d'un accés de recursos
que s'hi destinen,
que jo estic totalment d'acord,
i et mires el tant percent de gent
que no sap, no contestes,
és a dir, de vegades fem unes campanyes electorals,
polítics i mitjans de comunicació,
per convençuts,
perquè, vull dir,
bàsicament jo crec que un 80%
de la població que va votar
abans de la campanya
ja sap que va votar.
Sí, el tema està en que
les eleccions segueix guanyant
amb l'altre 20.
Aquí està, aquí està.
Jo a mi aquest percentatge
l'he dit, jo vull dir,
potser vosaltres teniu un percentatge més...
Jo crec que es mou menys
del que ens pensem
en una campanya,
però sí que es mou, eh?
Sí que...
No hi ha gent que canviï el vot,
des de l'hora,
no hi ha canvis radicals
d'un vot a l'altre,
però sí que hi ha gent
que pot ser que no pensin a votar
i que al final acabin a votar.
jo crec que sí.
A tres setmanes de les eleccions,
com veuen el panorama?
Avui, això que tenim dos polítics
i una periodista,
quina sensació tenen?
Totes les portes estan obertes.
Jo no crec que aquestes eleccions
sigui tan important
el dia de les eleccions
i el resultat de les eleccions,
sinó què passarà
l'endemà de les eleccions.
Perquè jo em penso que aquí,
si hi haurà campanya,
no se'n podrà dir llavors,
però vull dir,
hi haurà més moviment
un cop se sàpiguen
els resultats electorals
que no pas abans.
El dia després, no?
El dia després.
Sí?
Troben?
Coincideixen que serà més important
l'endemà que no pas l'1 de novembre?
Jo espero que el Carles entengui
que ho dic perquè,
ho tinc a dir més,
perquè ho sento,
jo crec que estigui guanyant les eleccions,
el que passa és veurem,
en definitivament,
això és el que va passar ja
a l'anterior legislatura,
no?
És a dir,
i el que passa és que
hauríem de fer una reflexió
si convé pensar
en el sistema francès
que qui guanya les eleccions
és el que té el govern,
el govern, no?
O sigui,
el tripartito,
doncs no ho sé,
saps què passa?
Que això quasi me fa vergonya dir-ho.
Perquè se n'ha parlat tant últimament
d'aquest tema,
acusació,
reeditareu el tripartit,
no reeditarem,
nosaltres partarem amb el PP.
Pactarem,
Convergència Esquerra,
Convergència PP.
Arriba un moment que,
bueno,
jo crec que seria molt més sòria
que dir-ho,
qui guanya les eleccions,
qui guanya,
qui té més diputats,
és el que governa
i els demés,
pues escolta'm,
a fer...
Tradicionalment,
jo pensava que guanyava les eleccions
qui tenia més vots.
Bueno,
això és un tema tradicional.
Carles,
soc una mica tradicional,
Albert.
Canviem la llei electoral.
Però jo crec que de vegades
succeirà això.
I no sé si els catalans
entendran
que per segona vegada
consecutiva
el partit que guanya les eleccions
no governa.
Però bueno,
això, amics meus,
és el pronunciar de cada dia,
no?
I bueno,
haurien d'aprendre a viure amb...
I al marge d'això també,
i relacionat amb el que comentàvem abans,
també se suposa
que encara no hem entrat en campanya,
fer campanya,
i estem convertint la campanya
en què farem després.
Vull dir,
tu comprometa-te
que no pactaràs amb aquest.
Jo me'n vaig
a posar per escrit
que no pactaré amb aquest altre.
Notari, notari.
Tu, sisplau,
defineix-te
i digues...
Sí, sí.
I dius...
Però fixa't a quins límits
estem arribant, no?
Havent d'anar a un notari
a posar per escrit
les promeses.
Però això és una mica
acceptar
el desprestigi
en el que ha caigut la política.
Jo crec que això no ho podem acceptar.
Carles ha estimat.
Jo crec que això no ho podem acceptar.
Un gran socialista,
un gran socialista
enviat per moltíssima generació,
Tierno Galván,
va dir
que les promeses electorals
estaven fetes
per no ser complertes.
Llavors,
m'assembla molt bé
que l'Arturma es digui
com que hi ha
aquest mal nom
de la promesa electoral
dit
per una persona
que va ser
molt respectada
per la socialista,
doncs ho faig davant de notari
que és una manera
de poder...
És a dir,
que em puguin exigir
el compliment
d'aquesta manera.
Podem, doncs,
tenir una campanya
postelectorals
sense conèixer
les grans línies...
Jo no crec que
en l'àmbit local
s'arribi a aquest nivell.
En l'àmbit local,
els caps de llista
a la nostra demarcació,
evidentment,
si hi ha un dia
que hi ha
grans titulars
pels caps de llista general,
doncs això sempre rebota
perquè els caps de llista
també vindran aquí.
Però, en general,
les campanyes
més en àmbit local
no...
Són diferents.
Sí, són diferents.
S'intenta anar més
a problemes reals
que té el territori
a abordar aquests problemes
i al marge d'això
evidentment
també a la dialèctica
política també hi és.
I em penso
que aquestes eleccions
amb els caps de llista
dels socialistes
i amb els caps de llista
de convergència
que tenim aquí
a la demarcació...
Un duel.
És un duel...
La cosa promet, eh?
Divertida, divertida.
La cosa promet.
Totes maneres,
fins ara no hi ha hagut debat.
Segurament perquè el debat
és entre candidats
a la presidència
de la Generalitat
i sembla que no hi hagi
debat entre candidats,
no?, a la demarcació.
Això tenen...
Home, jo llegia
jo llegia el punt diari
d'avui que es feia referència
amb un cara a cara
entre el Nadal i el Sabater
i bueno, doncs jo crec que...
Això pot ser interessant també, eh?
Sí, pot ser interessant.
No, no, jo veia...
Jo veia amb tots dos...
Amb català o amb castellà?
El debat.
A veure, a veure...
El debat que s'ha de fer
amb català o castellà.
A veure, jo crec que tant fa.
Jo crec que tant fa.
Exacte.
Jo crec que...
Estem en un país tan plural
que jo crec que la gent
li dona igual, això.
No, no, no.
I el tema aquest famós del Montilla,
escolta'm, jo crec que el de
el de la gent, com se vulgui,
el seu Montilla vol parlar en castellà?
Que parli en castellà.
El seu nomás vol parlar en català?
Que parli en català.
A fortament en aquest país
la gent encara entenem
les dues coses.
Però a més, el que dèiem abans,
és a dir, jo crec que
a més de discutir
que si té partit,
si jo té partit,
els polítics també estan enviant
missatges importants, no?
És a dir, aquí, per exemple,
i espero que això
dins la campanya es digui més fort,
amb el tema de l'ensenyament,
últimament s'ha quedat
d'un programa social gravíssim.
La gent no poden portar
els seus crios
al col·legi que ells volen.
I això,
aquest és un tema
que aquí té canalla petita.
És a dir...
Ostres, Albert.
No, Carles.
Ara m'estàs tocant la fibra.
A mi m'han telefonat amics
demanant-me influència,
petita prevaricació,
demanen que els seus nets
puguin anar al col·legi que volen anar.
Carlos, això és real com a la vida misma.
un munt de col·legis concertats.
Carlos, què has dit?
Sota el meu punt de vista,
moltes vegades,
en detriment d'un servei públic de qualitat.
Quan vols,
t'adono noms, eh?
T'adono noms, eh?
De gent que han tingut...
Jo crec que precisament ens passem
de ser massa de divorços, diguem-ne,
i que acceptem determinats col·legis
que fan segregació entre nens i nenes
i que hi ha col·legis concertats
que ho fan.
Aquest és un.
I que això no em sembla bé
o que no accepten població immigrant
amb la consegüent acumulació
de població immigrant
a les escoles públiques.
Home, jo crec que precisament
estem potser sent massa generosos amb això.
Amic meu,
jo sé que quan va arribar el moment
de matricular la canalla als col·legis,
hi va haver problemes gravíssims.
Gent que tenen un fill escolaritzat
en un col·legi
i no poden escolaritzar el segon
perquè no han estat dins el cupo.
No, no, és un tema de reflexió, Carles.
No és una acusació.
Però això és cert o com a l'àmbit de vista.
El tema de l'ensenyament seria, segurament,
una de les qüestions d'aquelles d'àmbit social
que més pot enfrontar partits polítics.
És missatge, missatge electoral.
O tripartits.
Estava pensant de totes manes
que Icarot Rovira deia que
el 75% del pacte del Tinell
també es podria governar.
També seria útil per Convergència i Unió.
No sé si en temes com a educació,
Mercè,
semblaria compatible
les propostes del govern catalanista
i d'esquerres
i les de Convergència i Unió.
És que jo,
ara potser la diré molt gran.
Tira, digues, digues.
Però és que jo, per exemple,
i ara m'agafo,
fa no fa ni una setmana,
van portar tots els candidats
a les tres campes de comerç
que els van reunir
i dius,
de vegades dius,
excepció d'un que,
posem per cas,
en el cas de l'EN340
va marcar una diferència,
si et tapen els ulls
i et tapen les orelles
i et diuen
tu sentiràs una veu
o transcriurem el que ha dit cadascú,
de vegades dius,
ostres,
és que de vegades
te costa diferenciar qui és qui.
Jo crec que en aquest sentit
és a dir,
un tret de petits matisos
i sobretot quan estem parlant
no de grans línies,
de grans línies de,
parlem en el cas de l'escolarització,
de grans línies de país,
sinó que toquem més el territori,
hi ha una sèrie de problemes
i aquests problemes
amb petits matisos
els aborda tothom.
Però tu has dit,
els matisos són l'important.
Jo crec que els matisos són l'important.
No, però jo ho feia referència
quan ell parlava
del pacte de Tinell.
O sigui, que grans línies,
jo crec que hi ha unes polítiques mare
que tots els partits...
No, jo no estic d'acord.
Jo crec que això és el que...
Perdona,
aquest és el missatge típic
que llança la dreta
que no hi ha diferències
entre esquerra i dreta.
Jo això no m'ho crec.
Jo crec que sí que hi ha
grans diferències,
el que passa és que
en campanya electoral
és cert,
i això ho reconec,
que moltes vegades els polítics
el que fem o el que fan
és dir allò
que la gent vol escoltar,
però jo crec que la gent
està suficientment preparada
com per veure
què han fet aquests polítics
que estan parlant
quan estan al govern
o quan han estat al govern
i què és el que prometen.
Llavors, jo crec que la gent
no és tonta.
La gent no és tonta.
Sí que és cert
que moltes vegades
els missatges són similars,
però jo crec que en els matisos
està la diferència.
Bé, els matisos i els projectes,
coses concretes.
És clar,
el senyor Saura diu
la 340 no cal desdoblar-la,
sinó el senyor Saura...
No, no,
perdona,
el Saura et tomba poc per aquí,
o bé va amb autopista
amb un tanc
i li paga la Generalitat,
però el Saura no coneix...
o un helicòpter.
O un helicòpter, no?
Una canalla.
No, no,
i després, per exemple,
escolta'm, ja dic,
jo crec que és un tema de projectes
i un tema més aviat local, no?
De cada lloc,
diga què faràs.
Per exemple,
l'altre dia hi ha d'haver
una discussió
entre Compensació Unió
i el PSC
respecte de com és
que no hi havia cap partida
al pressupost de l'Estat
pel tema de la façana marítima.
Molt bé, molt bé.
I llavors,
argument dels socialistes,
dels bons socialistes,
oh, és que no hi ha cap tipus de projecte,
home, no fotem.
El que va faltar són dinerets.
Diners que fan són.
Albert, Albert,
és igual,
no entraré en aquesta discussió.
Anava a plantejar
el tema dels pressupostos de l'Estat
perquè és un tema d'aquests dies
de debat.
Pels micròfons de Terraona Ràdio
han passat en els últims dies
els quatre diputats
al Congrés de Madrid
per cada formació política,
representants de cada formació política,
Josep Maldonado,
Francesc Vallès,
Josep Andreu
i Francesc Enric Comà.
En fi, cadascú ha dit la seva
i s'ha parlat sobretot d'infraestructures.
Clar, els socialistes defensen
que hi ha molts més diners
que en anys anteriors
per molts projectes
i bàsicament els partits de l'oposició
diuen que el que falten
són projectes nous,
és a dir,
engegar projectes nous
i que tot el que hi ha pressupostat
de cara al 2007
són projectes antics
que es venen arrossegant
des de l'època fins i tot
del Partit Popular.
I aquí també hi ha el tema
de la façana marítima
a nivell local.
Amic meu,
i moltíssima inversió,
és a dir,
els peatges,
quins peatges
fan més,
permeables
tots els que tomben a Barcelona
però aquí
a la Provencia Maldita.
Llavors ja dic,
jo el que demano és...
Jo amb això
he de dir que estic d'acord.
Gràcies, Carles.
Jo acabo de dir el mateix,
és que dóna gust
parlar amb el que ha de ser
d'acord.
No, no,
però estic d'acord
amb el tema de les piatges.
Trobo que us sap molt de greu
estar d'acord amb mi,
jo soc un bon noi.
Mira, jo cada dia
que marxo d'aquí
amb una etiqueta diferent.
Avui m'han dit,
ja el que em faltava
perquè em diguessin,
això és el que diuen
a la dreta.
No,
t'ho he dit
amb tot el carinyo del món.
Amb tot el carinyo del món.
Bé,
resituem el tema
dels pressupostos.
Jo estic d'acord
amb que fa falta
una solució
pel tema de piatges.
Amb el tema dels pressupostos,
bueno,
una mica
el que deia abans
de la política en general,
el que és preocupant
és que uns
diguem una cosa,
els altres
diguin la contrària.
Home,
jo crec que hi haurà
alguna cosa
objectivitzable
en uns pressupostos.
i a veure,
podem estar recollint
projectes d'abans
però no només
els estem dibuixant
sinó que tenen
partida pressupostària.
Abans es dibuixaven,
es presentaven a la premsa,
es posava fins i tot
una primera pedra
però no tenien
un pressupost assignat.
Ara el tenen,
per tant,
és ara quan s'ha de comptar
aquest pressupost.
I respecte a la façana
marítima famosa,
només un comentari.
Jo potser sóc
d'una altra generació
política,
Albert,
perdona.
Felicment.
Felicment.
però jo és que ho veig
molt fàcil.
O sigui,
hi ha una persona
que és un alcalde
d'una ciutat
o hi ha un equip
de govern
en una ciutat
que vol tirar endavant
una façana marítima.
Hi ha un govern
a Espanya
i hi ha un altre govern
que és del mateix color
amb algun afegitó
a Catalunya.
Escolta'm,
el que s'ha de fer
és posar-se d'acord,
el que s'ha de fer
és parlar
amb les dues parts
i el que s'ha de fer
naturalment
és anar a Madrid.
Jo no tinc cap document
on l'Ajuntament
de Tarragona
hagi presentat
cap projecte.
jo vull el registre
d'entrada del projecte.
No l'hi ha.
No l'hi ha,
doncs com volem demanar
a Madrid
que assignin un pressupost
a un dibuix
que s'ha fet
i que encara
no està consensuat
i que encara
no està consensuat
pels grups polítics?
A la Rambla.
No, no,
però escolteu,
però jo recordo...
Albert,
això és molt fotut.
O sigui,
posar una carpa
abans d'eleccions,
ara tornaran a posar
una altra carpa
o potser anunciaran
el del quartel
de la Guàrdia Urbana
un altre cop.
El que s'ha de fer
és fer-ho
i deixar d'anunciar
i posar-hi diners
i posar-hi fil a l'agulla
i arribar a acords
amb la resta
i amb la oposició.
Jo crec que és fàcil.
Jo crec que és fàcil,
de veritat.
Jo vull dir dues coses.
La primera,
que m'hagués agradat
veure l'alcalde Nadal
i el senyor Barcalló,
que ara ja no és,
juntament amb
algun membre de la Generalitat.
A mi no em van deixar, eh?
Espera, espera.
Com a regidor
de l'oposició de Tarragona.
Carles,
m'hagués agradat
veure en aquella taula
no només el senyor Barcalló,
m'hagués agradat veure
amb un senyor socialista,
amb un senyor d'iniciativa
i fins i tot
algú del PP.
Perquè crec que aquest és
un pacte de ciutat.
Primera declaració.
Segona declaració.
Jo crec recordar,
Carlos,
que hi havia un pacte
signat per la Generalitat de Catalunya
que després va retirar,
en l'època del tripartit,
que va signar el senyor Barcalló,
és a dir,
que va comprometre
el govern de Catalunya
i crec que allí es parlava
de projectes i de diners,
és a dir,
que no és que l'alcalde
anava a l'al·ligació
de la pàjara
del tema de la façana marítima,
sinó que en l'època del tripartit
hi va haver un conveni
entre la Generalitat
que englobava
el partit,
el partit de Catalunya
pel tema de la façana marítima.
Llavors, espera,
no en diguis...
No és exacte,
no és exacte.
Hi havia un acord
amb el govern
de la Generalitat de Catalunya,
però te'n recordes
que aquí vam tenir debats
sobre la taula de negociació
de la façana marítima
on no estava representada
l'oposició
de l'Ajuntament de Tarragona?
No estava representada
l'oposició
perquè el senyor Nadal
no va voler,
nosaltres ens vam oferir,
jo mateix vaig fer roda de premses
tendint la mà,
repetides vegades.
Carles,
a veure...
Clatellots,
clatellots per tot arreu.
Escolta'm,
perdona't,
tampoc hi havia un Unió Democràtica,
però deixi-me dir una cosa,
hauria sigut interessant.
Us defensaré, eh?
No, escolta,
Carles,
una cosa és
les batuses
dins de l'Ajuntament de Tarragona,
que és lògic que hi siguin
i és lògic la teva postura,
com també és lògic la meva,
però,
per altra banda,
el que importa és que la ciutat
que està repassada pel govern,
pacti amb l'Estat de Catalunya
que en aquella època
englobava el tripartit.
I també hi havia el PSC.
Llavors, a mi,
que el Pep Fèix Ballesteros,
persona que,
bueno,
que considero molt,
molt, molt positivament,
m'adigui,
com per tot excus,
de dir,
no,
com que no hi ha projecte,
no posem diners al pressupost,
francament,
crec que es poden posar diners,
encara en el supòsit que jo nego,
que no hi hagués projecte.
Jo crec que hi ha projecte,
jo crec que hi ha projecte,
i que,
si hagués votat política,
si no es pretengués que fos una,
és a dir,
si no es trenqués
amb una cosa que jo crec que és essencial,
i és que el projecte de l'Estat Marítima
sigui un projecte de ciutat,
aquí el PSOE
no és el correcte.
A veure, Mercè,
algun comentari sobre pressupostos
i façana?
Sobre façana marítima,
jo em poso,
vull dir,
em poso
en lloc del ciutadà de carrer,
jo no sé si hi ha projecte,
si no hi ha projecte,
no sé com estan,
però jo com a ciutadà del carrer,
jo em pensava
que això era una cosa
que s'havia presentat
abans de les municipals,
em pensava
que hi havien hagut uns acords,
se m'havia anunciat
que això s'autofinançaria
i em pensava
que la cosa
estava bastant més en dança
com a ciutadà de carrer.
Sí, però, estimada,
saps què passa?
Que per autofinançar-se
el projecte que ve
és que la Renfe
cedeixi
tot el territori
per on actualment
passa la via,
que el PON també faci
les seves sessions
i llavors,
quan això sigui
no de l'Ajuntament,
d'un consorci,
que puguem fer
cases
amb un alt percentatge
de cases
de producció oficial,
llavors sí que serà possible,
però si de moment resulta...
No, no, no, no.
Escola, escola, escola.
A veure, no, estimada meva,
el que no pot fer
l'Ajuntament de Tarragona
és ell sol
fer-se cara d'aquest projecte.
Això no pot ser.
No, no ho estic dient això.
Jo t'estic dient,
jo em poso
en lloc de un ciutadà
pel carrer
i una persona
que pot llegir a la premsa,
que va escoltar
i em donar la sensació
que el ciutadà del carrer
li donava la sensació
que això
era una cosa
que estava encarrelada.
Suposo que es pensava
trobar als pressupostos
d'enguany
una partida,
que es pensava
que hi havia projecte...
A veure,
aquí hi ha una cosa,
aquí hi ha una cosa molt clara.
És a dir,
el ciutadà el que vol
és que s'assoteri
la via del tren,
cosa que Tarragona
fa moltíssims anys
que es tenia que haver fet.
Primera,
perquè en altres llocs
la via del tren
està s'assoterrada
des de la part dels temps.
Igual gràcies
a l'haver-ho fet
mantenim la costa
com la mantenim.
Sí,
perquè hi havia un projecte
de l'Antoni Pujol,
il·lustre socialista,
que fotia
tres torres importantíssimes...
Però jo és que
sóc d'una nova generació,
Albert.
De veritat,
segueix insistint.
Ho veig tan fàcil...
Deixa'm acabar,
deixa'm acabar.
Acaba i llavors acabo.
És a dir,
l'Antoni Pujol,
arquitecte i urbanista
i en la seva època
present del Tor Portuària
del PSC,
proposava
tres torres importantíssimes
tipus Benidorm.
I afortunadament
nostre senyor Sant Magí
i Santa Tecla
van posar aigua al vi.
I llavors no es va fer, no?
Perquè aquesta era
la gran preocupació
de molts tarragonins, no?
Llavors,
malgrat tot,
i d'això
es va fer una maqueta
que es va posar al públic.
És a dir,
n'entro posem carpes,
vosaltres poseu maquetes.
Però,
en última instància,
l'important és
que aquest és un projecte
que tot tarragoní vol,
com deia la nostra estimada
director del Punt,
a primera declaració,
és una declaració,
és un projecte
que no pot fer únicament
l'Ajuntament
ni amb la Generalitat,
sinó que l'Estat també
ha de intervenir.
I per el que vei,
els que controlen l'Estat
no estan una mica
per a la mort.
Llavors,
jo el que faig
és fer una crida
carinyosíssima,
reclamant sossego,
evitant que aquest sigui
un projecte
que s'utilitzi
com a arma política.
És a dir,
tu no ho has fet,
ho he fet jo,
etcètera,
sinó que arribem a un pacte
i és a dir,
que la taula,
la foto del senyor Nadal
amb el seu Barcalló
s'ampliï
amb altres representants
dels altres partits polítics
i que sigui
un projecte
de barrer de ciutat.
Però escolta'm Albert,
si és que això
és el que hem demanat sempre.
Això és el que hem demanat sempre,
no?
I no tinc cap dubte
que tu...
Reitero que el Barcalló
representava també el que es ve.
Sí, sí,
però tu fixa't una cosa.
Jo és que som molt pràctic.
Si,
veritablement,
l'Ajuntament,
el govern de la ciutat
vol portar endavant
aquest projecte
i vol arribar a acords
i pensa,
fins i tot,
imagina't hipotèticament
que nosaltres estiguéssim
en contra,
a la contra
perquè vosaltres
no us apunteu tant.
imagina't aquesta premissa.
Que fàcil seria
deixar-nos
amb el peu
amb el peu mal posat
si vosaltres
intenteu arribar a un acord
perquè nosaltres
no ens podríem negar.
Però el problema
és que nosaltres
hem reclamat aquest acord
i hem reclamat
tenir presència
com a oposició
a la taula de negociació
i el senyor Nadal
s'ha negat reiteradament.
Això no ho diguis, Carles.
Això no ho diguis.
A l'alcalde Nadal,
a l'alcalde.
Però això és que seria molt fàcil.
Carles, Carles.
A mi el que em molesta
és que seria molt fàcil
que hi haguéssim un acord
perquè tots estem d'acord
en que això
és un projecte de ciutat.
Cap polític
es negarà
que la façana marítima
se porti a Tarragona
perquè no et pots negar.
Públicament és impossible.
Per tant,
arribem a un acord
si és que és molt fàcil.
Carles, deixa'm dir una cosa.
Quan m'anava al Partit Popular
el senyor Ricomà va dir
que ens en oblidéssim
de la portació de l'Estat
perquè el tema
del soterrament de la via
no era un tema
que estigués vinculat a l'AVE.
I en canvi
en altres llocs importants
de Catalunya
el tren se soterra
perquè és AVE.
O sigui que el senyor Ricomà
el PP
és a dir,
grans partidors de l'Estado
grans presos europeus
ja va dir
treus-ho del cap.
I després arriba el PSOE
i tampoc
no estima el meu
i tampoc és que sigui
especialment
El PP ja ens està acostumats.
Bueno, escolta
però el PSOE
hagués pogut dir
d'una manera decisiva.
Són dient
nosaltres també estem per la labor.
I no ho han dit
d'una manera clara.
Ho he dit jo mateix.
Bé, Carla
sí, sí
però jo què vull
tu em deies
quan el cal d'anar
al Parla
en nom de la ciutat
és l'alcalde de la ciutat
prescindeix
de quina etiqueta política té.
I quan el senyor
Barcalló parla
en nom de l'Estat de Catalunya
palla.
Però tu m'estàs contestant
amb tacticismes.
Jo us proposo
que us assegueu tots junts
siguin pràctics.
No estan els pressupostos
del 2007
intentem que estiguin
els pressupostos
del 2008
us assenteu
tots junts.
Serà així
perquè les pròximes eleccions
Comerència de l'Estat
farà un bon resultat
serem decisius a Madrid
i agafarem...
Hem dit que la campanya
no començava
fins l'enquim
la setmana.
Estic parlant
estimada
o no serà.
Estic parlant
de les generals
ja no porto
ni dels municipals
els garipats
si vaig
com una moto.
Deixi'm
només 3 minuts
de tertul
jo estava pensant
ara que l'Albert
comentava el tema
de l'alta velocitat
que abans
a final d'any
tindrem
el tren d'alta velocitat
ja que arribarà
a Tarragona
ahir va haver-hi
una roda de premsa
de presentació
del tema turístic
ha anat bastant bé
aquest estiu
ha augmentat
l'ocupació dels hotels
i deia el president
del patronat municipal
de turisme
Francesc Ricoma
que justament
hem d'aprofitar
de cara els propers mesos
dues qüestions
una
l'arriba del tren
d'alta velocitat
i que s'estava parlant
de promocions
per atraure visitants
del centre de l'estat
i un altre
el tema del nàstic
a primera
què et sembla
Mercè?
Jo ho trobo
una bona
la notícia en si
és una bona notícia
i puc arribar
a estar d'acord
jo el que també crec
és que la ciutat
ha d'estar preparada
per acollir
tota aquesta allau
de turistes
a mi personalment
no et molesta
anar pel carrer
i trobar-te
una quantitat
important de turistes
però és el que et dic
la ciutat
ha d'estar preparada
pel turisme
i llavors jo
lligat amb això
del nàstic
que comentàvem
un dia així
meu alta
el que tampoc
crec que seria bo
que passés per la ciutat
és que
el fet que
puntualment
arribin més turistes
és a dir
que això sigui un detriment
de la qualitat
de vida de la ciutat
és a dir
si un diumenge a la tarda
anar a prendre
una cervesa
a la plaça de la Font
t'ha d'arribar a costar
5-6 euros
com pot passar
en alguns llocs
cèntrics de Barcelona
jo no vull
la vinguda
d'aquest turisme
vull dir
jo crec que aquí
no és veritat
en un moment determinat
hem de saber
hem de saber
uns i altres
vull dir
equilibri entre turisme
i qualitat de vida
seria no?
equilibri entre turisme
i qualitat de vida
i és a dir
si aquesta allau de turisme
ve
i ve a beneficiar la ciutat
és a dir
que tampoc no
ho dic més que res
també pel sector comercial
és a dir
ja tindran
el seu marge de negoci
però que tampoc no abusem
perquè
breument
un comentari
Carles
no
em sembla
em sembla bé
tenim oportunitats
amb el tren d'alta velocitat
jo crec que tenim
moltes oportunitats
i encara vindran més
vull dir
sí
Tarragona és una ciutat
amb un gran potencial
jo crec que aquesta campanya
estic a fer
però conjuntament
amb la Costa Daurada
és a dir
Tarragona
és un punt de referència important
ara ja parla com a vicepresident
molt bé
no parlo com a president
de patronat
jo pel que em toca
com a marista
estic d'acord
molt bé
l'esposa del Carles
és la regidora
de turisme de Cambrils
però a veure
Tarragona
Tarragona
fer campanyes
tot que hi ha família
ella sola
ella sola
perd estropada
jo crec que
jo crec que
la Costa Daurada
és un conjunt important
que Tarragona
és la
però això del tren d'alta velocitat
era com una mena de manar
no no no
jo no ho crec
tampoc
no va ser un manar
el patrimoni de la humanitat
malgrat que
ha sigut importantíssim
per Tarragona
però a vegades
esperem més
el que correspon
el que sí que és cert
és que
costarà moltíssima gent
jo recordo
quan van fer l'AVE
d'una manera inexplicable
de Madrid a Sevilla
que hi havia
Madrid a la llum
que pel demà
s'anava a Sevilla
i penen unes feritos
i tornaven per la tarda
i sobretot
jo crec que hem d'aprofitar
també el tirón de Barcelona
no pretendre mai
competir en Barcelona
tampoc
sinó
complementar-nos
nandros tenim una part
important de les de turisme
que venen aquí
perquè se'ls hi promet
un dia a Barcelona
Barcelona és un fet turístic
importantíssim
però ja dic
jo crec que Tarragona
ella sola
oblidant el potencial
de la Costa Daurada
i diré més
de les Terres de l'Ebre
té moltíssim a dir
ho deixem aquí
podríem continuar parlant
de turisme
però en fi
avui
tot el tema
de la precampanya
i l'ambient polític
ens ha ocupat
bona part de la tertúlia
de fet teníem dos polítics
l'Albert Vallbell
i el Carles Castillo
gràcies a tots dos
dos polítics advocats
gràcies
i la periodista
la Mercè Rive
la directora del Diari El Punt
gràcies
i fins la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia