Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Temps aquest matí de dimarts per comentar durant una estona
amb polítics els resultats i les conseqüències
del referèndum de l'Estatut del proper diumenge,
la nova etapa política que s'obre justament aquesta mateixa setmana.
Avui ens acompanyen regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
tal com els tenim situats a la taula.
Saludem Alejandro Fernández del Partit Popular.
Alejandro, bon dia.
Bon dia.
Joan Arejo de Convergència i Unió, bon dia.
Bon dia.
Josep Félix Ballesteros del Partit dels Socialistes, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Rosa Rossell d'Esquerra Republicana, també bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem que arribi el cinquè contartuli, Lluís Valar,
que també l'hem convidat, d'Iniciativa per Catalunya Vers, la plataforma.
Amb ells, per analitzar, encara que sigui de manera genèrica,
ahir ja els escoltàvem als espais informatius de Tarragona Ràdio,
la valoració dels resultats, però en fi hi ha alguna dada,
sobretot significativa en l'àmbit local,
el fet que Tarragona sigui la ciutat de Catalunya important,
la principal capital del nostre país,
en què el no ha obtingut els millors resultats,
fregant gairebé el 30%,
ja amb una participació més baixa que la mitjana del conjunt del país
en el referèndum de diumenge passat.
En fi, com valoren aquesta dada més local,
aquesta perspectiva local,
encara que evidentment el sí va guanyar de forma clar i rotunda
la ciutat de Tarragona,
però això amb un no significatiu.
Qui comença?
Vinga, Pep.
Qui vulgueu.
Bé, en primer lloc, valerà el resultat,
que és un sí rotund, contundent,
amb un percentatge altíssim de vot.
És veritat que a Tarragona aquest percentatge altíssim de vot sí,
tot i ser molt alt,
doncs no ha estat tan alt com la resta de Catalunya,
i l'abstenció ha estat superior.
En tot cas, suposo que després podrem analitzar claus locals
del perquè d'aquest resultat,
però en tot cas, un resultat magnífic, insisteixo, del sí.
La participació no ha estat tot l'important que voldríem,
però, en fi, cal tenir en compte que l'últim referèndum del que venim
encara va ser 7 o 8 punts per sota d'aquesta,
per tant, des d'aquest punt de vista hem millorat i molt,
i des del punt de vista del referèndum del 79,
cal recordar les circumstàncies de transició i d'eufòria d'aquell moment,
i, sobretot, cal recordar que en aquell moment
el dia del referèndum era un dia feiner
i que, per tant, això sempre incentiva la participació.
Per tant, des de tots els punts de vista,
molta satisfacció
i les conseqüències és que tenim un estatut aprovat
i que ara el que toca és aplicar-lo amb la màxima profunditat.
Alejandro, el no de Tarragona, el més no de Tarragona,
és mèrit del PP?
Jo crec que seria precisament entrar amb l'acceptació implícita
que no estàvem davant d'un referèndum de l'Estatut,
sinó davant d'una lluita partidista,
que és el que ha semblat sempre, des del seu començament,
el procés d'elaboració de l'Estatut,
intentar atribuir de manera clara
un percentatge de nos al PP, a Esquerra o a qui sigui.
Jo crec que és una mica arriscat.
Jo, en tot cas, el que sí que nosaltres estem fent,
i és una anàlisi que és complicat de fer,
és analitzar perquè a Sant Pere i Sant Pau
a determinades taules, a Bonavista, a Camp Clar,
i fins i tot, això es podria contemplar
com que el com més normal aquí a la zona de l'Avinguda Roma,
hi ha taules on el no arriba al 46-47%.
I això sí que s'hauria d'analitzar,
que és el que ha passat, no?
I s'hauria d'analitzar també
quins partits acostumen a ser força en aquella zona
i a partir d'ahir, nosaltres, jo he d'acceptar ara mateix
que no podem establir conclusions
fins que aquest anàlisi no sigui una mica més profund,
però sí que és evident que s'opta una mica, no?
Rosa, una primera lectura dels resultats de Tarragona.
A veure, gràcies a Déu que en aquest referèndum
els vots no portaven signatura
i no els podem aplicar uns als altres.
Per tant, és una mica arriscat dir
el per què el no de Tarragona ha sigut tan alt,
però agafant una mica el que estava dient l'Alejandro,
hi ha taules en les quals ha sortit
un vot molt elevat del no,
que amb altres referèndums o eleccions
havien sigut taules on havia guanyat convergència, precisament.
I per tant, això també, si ho agafem d'aquesta manera,
podem fer una lectura dient simplement
que hi ha hagut molta gent que no estava d'acord
amb l'Estatut tal com havia quedat
i que no havien seguit la seva disciplina de partit
o el que el seu partit havia demanat que votessin.
Jo no ho he dit, però eren taules on havia guanyat els socialistes,
però bueno, és igual.
Jo prefereixo la majoria.
Hi havia alguna de convergència, també.
Sant Pere i Sant Pau, però és igual, eh?
Per convergència com pels socialistes.
I tant, i tant.
Vull dir, aquí el que podem, la lectura que podem fer
és que la gent ha votat el que el cor li ha dit.
I això va per tots, vull dir, inclòs per Esquerra Republicana.
Nosaltres hem dit a la gent que votessin que no
i hem tingut un elevat nombre de votants d'Esquerra
que han votat que sí o que s'han quedat a casa.
Perquè també tenim controlats moltíssims que s'han quedat a casa.
I per tant, la lectura que podem fer nosaltres
és que realment la gent de Tarragona ha votat amb el cor
i ha votat el que el cor li ha dit,
passant olímpicament del que dèiem els partits que votessin.
Joan Areja.
És que jo crec que comparar eleccions i referèndums
i aquestes coses, jo crec que és bastant inútil, no?
És veritat que el no a Tarragona ha sigut més elevat
que en altres llocs.
Per tant, vol dir que els partits que propognaven el no,
Esquerra Republicana, el Partit Popular, els Ciutadans per Catalunya
o la Falange Española o qui sigui,
doncs, sí, home, no ho sé, els que propognaven el no,
doncs molt bé, han tingut més ressò que altres.
A partir d'aquí, comparar.
Si en un lloc o en un altre, clar, llavors també podíem comparar
les municipals amb les espanyoles o amb les autonòmiques.
i llavors veuríem en una taula unes eleccions guanyen una o les altres.
Per tant, jo crec que aquestes comparacions no es poden fer.
I al final, la gent, es poden fer moltes teories,
però la gent, ningú sap per què.
Vull dir, cap de nosaltres ha estat,
a part del vot nostre personal,
clar, no de llocs, no?
Això és com interpretar l'abstenció
o que ningú la demanava.
És a dir, no hi havia cap partit que proponés l'abstenció.
Ningú. I bueno, hi ha hagut abstenció.
A partir d'aquí, segur que cadascú de nosaltres coneix gent
que no ha anat a votar
i cadascú per un motiu diferent.
Per tant, jo crec que amb aquestes coses
el que s'ha de ser és molt respectuós amb els resultats,
els resultats d'una fotografia objectiva,
hi ha hagut un triomf del sí,
doncs, vaja, aclaparador,
i hi ha hagut una participació, doncs, baixa.
Això és la realitat.
A partir d'aquí, comparacions crec que no es poden fer.
Saludem el cinquè convidat que ja ha arribat,
Lluís Valar, d'Iniciativa per Catalunya versus la Plataforma.
Lluís, bon dia.
Un resum, una valoració dels resultats,
sobretot des de la perspectiva tarragonina?
Bàsicament, congratular-nos per la victòria del sí.
Crec que ha estat molt positiu,
que el resultat del no té més d'interès periodístic
que no pas polític,
perquè l'única lectura possible des d'un punt de vista polític
és que a Tarragona també s'ha refrendat aquest estatut.
que l'abstenció, doncs, ha estat alta,
però l'abstenció és difícilment interpretable,
i jo crec que sí que ens hem de fer tots els partits
una autocrítica per un procés excessivament ferragós,
complicat, i on la ratlla que separa, doncs,
unes postures de les altres ha quedat desdibuixada,
i aquí pot estar una de les raons d'aquesta abstenció,
a part que d'una manera natural els referèndums
sempre tenen una participació més baixa
que altres confrontacions on es trien persones
i polítiques concretes.
Dit això, satisfacció pels resultats,
en aquest moment jo coincideixo que és molt difícil
fer sociologia política o electoral,
de què ha passat a cada una de les meses i d'això,
i en tot cas el compromís que ara s'ha d'aplicar aquest estatut.
Que la meitat de la gent es queda des a casa diumenge
afableix d'alguna manera, en fi, el nou estatut que ja tenim,
i que, en fi, es pot començar a aplicar de manera més o menys immediata?
No, no, l'estatut és l'estatut, és a dir, està aprovat,
en fi, em sembla que hi ha algú que ha dit que ho recorrerà,
el Constitucional o el Suprem, jo lamento que sigui així,
és a dir, la majoria del poble català, de manera contundent,
ha dit que sí a l'estatut, la participació és la que és,
hem de fer una reflexió de per què no s'hi ha anat,
com s'ha dit per aquí, lectures n'hi ha per tots els gustos,
en tot cas és una cosa que ens ha de preocupar,
però que no invalida ni deslegitima en absolut el resultat,
que ha estat un sí aclaparador, contundent i massiu
dels que han decidit anar a votar, per tant, fer pública,
encara que de forma anònima, la seva opció política.
Per tant, el que hi ha és que el poble de Catalunya
ha refrendat majoritàriament l'estatut.
No es poden fer lectures a partir de barrejar l'abstenció
amb determinats vots, perquè això és perillósíssim.
Això és molt perillós, és una lectura molt perillosa.
I després, pel que fa als sectors,
Alejandro, jo me'ls he mirat una mica,
i ahir tenia totes les taules i les tinc a la carpeta.
Hi ha hagut de tot, hi ha hagut de tot.
És a dir, a l'eixample...
És el que hi ha dit a la Rossa, hi ha de tot.
Hi ha socialistes, hi ha de convergència.
I vostres, és a dir, a veure, aquí ha hagut una miqueta de tot.
Segurament ho haurem d'analitzar amb més calma,
probablement els trasbassos, i soteu.
A partir d'aquí, sempre és molt perillós.
El ciutadà, quan intentem interpretar la seva intenció,
jo crec que es molesta.
Jo ahir tenia un sopar amb gent que era molt diversa,
i que deia, escolta, jo he anat majoritàriament sí,
però hi havia algun que no i algun abstencionista.
I cadascú feia la seva opció personal
de la forma, jo diria, fins i tot més imaginativa
i divergent possible.
Per tant, és molt perillós que ens intentem atribuir
allò que no és propi.
El que és propi és un sí o un no,
i el sí ha guanyat majoritàriament,
i el no, doncs, no ha guanyat.
I ha tingut una opció molt minoritària,
d'una opció de 7 a 2, o de 70 a 20, en termes globals.
Neix feble l'estatut?
No, aviam, jo, la nit electoral em va tocar a Canal Reus
per defensar, en aquest cas, la postura del meu partit,
i jo començava la meva intervenció
felicitant els partidaris del sí,
felicitant també perquè la jornada havia sigut
totalment tranquil·la, sense incidents,
cosa que la campanya, malauradament, no havia passat sempre,
però que la jornada va ser molt tranquil·la,
i això era fet per felicitar-nos,
i insisteixo, felicitar la gent del sí,
perquè el sí ha sortit, això és evident,
però que també era necessari
fer una interpretació autocrítica per tothom,
perquè l'abstenció ens afecta a tots,
i arribar a la conclusió que
el 30% dels catalans amb dret a vot
han dit que sí, només el 30%,
entre abstenció i gent
que s'ha pronunciat amb el no,
que aquest percentatge de Tarragona
es redueix al 23%,
és a dir, el 23% dels tarragonins amb dret a vot
ha dit que sí a l'estatut,
jo crec que és una xifra una mica baixa
i que no resta ni legalitat, evidentment,
ni legitimitat,
però sí que resta una mica de potència,
perquè la legitimitat sí que és un concepte
una mica més abstracte.
Segon aspecte, ràpidament,
la Constitucionalitat
es decideix perquè nosaltres
vam intentar presentar-lo abans,
és absolutament democràtic
demanar que el Tribunal Constitucional
es pronunciï,
no ho podíem fer abans.
Sí, home, que ho podíeu,
vau presentar recursos previs
i no ho vau presentar a temps per interès.
Deixi'm, senyor Ballesteros,
no ens deixàvem fer-ho abans de la seva aprovació,
de manera que ara és un tràmit
absolutament democràtic
i, per cert,
absolutament necessari
que qualsevol formació política
que consideri que hi ha algun aspecte
no constitucional
no es presenti els seus recursos.
És democràtic.
I, finalment, per acabar,
a mi em sembla molt bé,
senyor Ballesteros,
que digui vostè
o que intenti, d'alguna manera,
treure pes
al tema de l'abstenció després,
però no ha sigut així
durant la campanya.
Jo li he de recordar,
i crec que la gent té dreta
a saber-ho i a recordar-ho,
que aquesta campanya
ha sigut absolutament inèrita
amb la història
de les democràcies modernes
occidentals
en el sentit
que mai una junta electoral
havia cridat l'atenció
a un govern,
ja no parlo de partits,
d'eslògans de partit,
l'atenció a un govern
com ha passat ara.
Cosa, cosa insòlita.
Cosa cafkiana.
La primera vegada
amb el que portem de democràcia
un govern no pot estimular
la participació.
El vot.
No, no, perdoni,
no estic parlant d'això,
estic parlant que primer,
precisament el seu conseller,
Joan Saura,
va demanar
que s'allargués dues hores
la votació.
Li van dir que no.
Després va demanar
fer un laborable
fins i tot pagant
amb les repercussions
que això podia tenir
per les arques autonòmiques.
La Junta Electoral
va dir que no.
Després es va retirar un anunci,
es va suprimir
per la Junta Electoral
que el va qualificar
de tendenciós
aquell famós
que estava a Catalunya
amb sequera
i començava a ploure.
Que era com una versió catalana
d'aquella frase
que com Franco nevava más,
no?
És a dir,
ara amb aquest estatut
plourà més.
No ho sé,
avui sembla que una mica plourà,
però sóc una mica escèptic
que amb aquest estatut
plourà més,
plourà més.
Una mica difícil.
I després va treure
fins i tot
el conjunt
de la campanya institucional
per considerar-la també
esbiaixada
i tendenciosa.
És a dir,
senyors,
jo crec que
una miqueta de trampes
per estimular la participació
sí que la van fer.
Per no parlar
del famós eslògan
del Partit dels Socialistes
que el senyor Montilla
va reconèixer
que era per escalfar
la campanya.
Jo crec que ara estem parlant
del passat.
A veure,
estem parlant
com a molt del passat.
Jo el que estic dient,
jo el que estic dient,
és molt senzill,
acabo ràpidament,
és molt senzill.
La participació
sí que era important
i si no el govern de Catalunya
no s'hagués molestat
en fer determinades cosetes
que després
se'l van cridar la pressió.
A veure si ens entenem.
En democràcia
hi ha unes regles de joc
que són les que són.
I aquí hi ha hagut un referèndum,
ha guanyat el que ha guanyat
i qui no ha anat a votar,
no ha anat a votar
que és un dret
tan democràtic
com qualsevol altre.
Punt número 1.
Punt número 2.
És evident
que la responsabilitat
de la participació
és de tots,
però prioritàriament
és de qui convoca
el referèndum,
que és el govern.
I per això el govern
fa les seves campanyes
estimulant la participació
en un referèndum
perquè és el que li toca.
L'anunci el van retirar
perquè demanava el CIGA,
van dir.
Jo per què el van retirar
no ho sé,
però en tot cas
és normal.
Sí, sí, sí.
Escolti'm,
senyor Fernández,
és normal que el govern
que és el màxim responsable
d'estimular la participació
en un referèndum,
home,
intenti que la gent
vagi a votar.
Que ha tingut més èxit o menys?
Això és una altra història.
Van fer un autobús
per explicar l'estatut,
no sé què.
Ha tingut més èxit o no?
No ho sé,
però és lògic i normal
que el govern
que és qui convoca el referèndum
pretengui,
doncs home,
que els ciutadans,
la majoria,
vagin a exercir
el seu dret a vot.
És el que fan tots els governs
del món sempre.
Molt bé.
Per tant,
és normal.
Com el missatge de mà.
Moment, Alejandro.
Si em permet,
i acabo.
A partir d'aquí,
a partir d'aquí,
no es pot
ni deslegitimar
ni absolutament res
el tema del resultat,
que segur que ningú ho fa,
però ni es pot fer
ni deixar entendre
ni deixar sobreentendre.
El resultat és el que és
i ja està.
I exemples d'aquests
en podrien fer servir
molts i al revés.
La Constitució espanyola,
per exemple,
hi ha llocs d'Espanya
on no va ser aprovada.
A regions espanyoles
no va ser aprovada.
I en canvi,
s'ha agafat
aquesta mateixa Constitució
i s'ha fet servir
contra aquests llocs
com si fos un garrot.
I aquells senyors
no la van aprovar.
Però com que les regles
deien que s'aprovava
en tot l'àmbit
de l'estat espanyol,
doncs ja està.
És normal.
doncs jo crec
que aquesta filosofia
l'hem de fer
i allò que no es va aprovar
és el País Basc
i allò que l'hem fet
a servir com a arma agressiva
ha sigut el País Basc.
Doncs és normal,
són les regles del joc.
A partir d'aquí
tots ens hem de preocupar
d'intentar
que els ciutadans
se sentin
més estimulats
a participar
en les decisions polítiques.
Evident que sí.
Podem buscar
causes
de per què la gent
s'ha sentit
poc estimulada.
Podríem,
cadascú,
suposo que els que estem aquí
tindríem una teoria.
Hi haurà la teoria
que ha sigut un procés
llarg i feixuc,
segurament no ha sigut
molt edificant,
la veritat és que
els últims dos anys
i mitja a Catalunya
doncs han sigut
una miqueta,
diríem,
curiosos.
Bueno,
podrien haver-hi
moltes teories,
però escolti,
el resultat al final
és el que és
i jo crec que
ja està.
Ara el que hem de fer
és passar fulla
i intentar
fer entendre
els ciutadans
i ciutadanes,
els que creiem
que és un bon estatut,
que ho és
però que ho comencin
a notar-ho.
Això és el principal,
perquè si no llavors
sí que no...
De seguida passarem
pàgina allò que deia
i parlarem del futur.
A veure,
Rosa i Lluís Valar,
si volen comentar.
A veure,
nosaltres defensàvem un no
i el no
doncs no ha sortit
lo suficientment bé
com per estar-ne contents,
ho reconeixem,
reconeixem,
reconeixem doncs que
hem tingut errors,
que han fet coses malament,
exactament igual
com han fet coses malament
altres partits,
però seguint una mica
amb el que estava dient
el senyor Eix
i en relació
a les regles democràtiques,
a mi realment
el que no m'agrada gens
i ja no vull parlar
ni d'abstenció ni de res
és que hi ha uns resultats
que no són els que ens han agradat,
els acceptem
i per tant
estic d'acord amb el senyor Eix.
i jo passem pàgina
i comencem a treballar.
El que no em sembla bé
és que ara
el Partit Popular
pretengui
no reconèixer
el resultat
d'aquestes eleccions
i portar aquest resultat
a un constitucional.
No.
El resultat no.
Perdona,
deixa'm acabar.
Un moment.
A veure,
a veure,
a veure,
a veure,
si això
ha estat
acceptat
pel poble de Catalunya
i han hagut unes eleccions,
s'ha votat
i hi ha un resultat,
la democràcia
et demana
com a mínim
acceptar aquests resultats.
el fet de portar
l'estatut
al constitucional
és que no heu
acceptat els resultats.
Són alguns articles.
No, no.
El constitucional serveix per això?
Perdona.
Fins i tot
si hi ha un referèndum
la gent pot votar
però una cosa
és la constitucionalitat.
Què pretén
el Partit Popular?
Continuar
crispant
els ànims
a Catalunya?
No permetre
que el govern
de Catalunya
comenci
a aplicar
aquest estatut
en el moment
que toqui?
Nosaltres
hem perdut
i ho reconeixem
i reconeixem
els errors
però ara
començarem
a treballar seriosament
fins on puguem.
Mira,
quan es va aprovar
la llei del català
Esquerra va votar
que no
però en canvi
Esquerra ha sigut
qui l'ha aplicat més
perquè són respectuosos
amb els resultats
i amb el que es vota.
Per tant,
ara tenim aquest estatut
que no ens agrada
que creiem
que no és bo
per Catalunya
però l'aprofitarem
fins al final
i això és el que
ha de fer el PP
deixar-se de romansos
acceptar el resultat
de les eleccions
senyors
hi posem-se a treballar
deixeu estar
el senyor Rajoy
d'una vegada
feu el que hagi
de fer el PP
de Catalunya.
Lluís Valar
sisplau.
A veure si podem
recuperar la pregunta
que em sembla
que era
si el resultat
deslegítima
jo també.
O si n'heix flus
perquè la participació
està relativament baixa.
També el que deia
el Joan Herègio
ara mateix aquí
és que les matemàtiques
que es deriven
del sistema parlamentari
són les que són
i vull recordar
que aquí hi ha hagut
el govern de l'Estat
governs
amb majoria absoluta
parlamentària
que si féssim
la proporcionalitat
amb els electors
tenia el recolzament
d'un 35%
una cosa així.
És el que és
agradarà més o menys
però és el que ja
acceptem
aquestes regles de joc
per tant
aquest estatut
absolutament
legitimat.
L'abstenció
per què
hem de pressuposar
que és contrària?
L'abstenció
és
no se la pot
adjudicar ningú
perquè hi ha
múltiples
opcions
del per què
la gent
s'ha abstingut.
A què ens preocupa
a tots?
Suposo que ens preocupa
que una democràcia
ha de ser
el més participativa
possible
i que aquí
hi ha una bossa
on tots intentarem
que els vots aquests
d'aquesta gent
que no vota
doncs captar-ne
el màxim polític
per les nostres
respectives opcions
polítiques
i res més
la llei
és perfectament
vàlida.
A veure
poden intervenir
ara de seguida
però jo també
els demanaria
si podem girar pàgina
allò seguint
una mica simil
i pensar en el futur
és a dir
l'estatut ja està aprovat
es podrà començar
a aplicar
d'aquí poques setmanes
entrar en vigor
ben aviat
i a més a més
tindrem eleccions
entre l'octubre
i el novembre
també en els propers
dies es decidirà
la data electoral
i per cert
també si l'actual
president de la Generalitat
es presenta o no
a la reelecció
i en fi
hi haurà un nou panorama
i per tant
els demano també
des de les seves
posicions polítiques
de cadascú
quin govern
creuen millor
podria gestionar
justament
i començar a aplicar
el nou estatut
de Catalunya
poden intervenir
vinga
si poden ser
pensant en el futur
i en clau de futur
és molt important
no tant que passem pàgina
com que mirem cap al futur
com s'ha dit per aquí
tenim un estatut
que millora molt
l'estatut que deien fins ara
del 79
que ens dona
unes possibilitats
competencials extraordinàries
que ens dona
un més i millor
finançament
i això és el que els ciutadans
ens demanaran
a partir d'ara
en els governs
successius
de la Generalitat
de les properes dècades
i això
d'això
és del que hem de donar
compte
i això
farà bo
o no tan bo
l'actual estatut
és a dir
que siguem capaços
tots plegats
d'assolir
les màximes
o el sostre
competencial màxim
i les possibilitats
que ens dona
aquest estatut
les eleccions
pel que jo sé
el president
anunciarà la convocatòria
aquesta mateixa setmana
i
serà
una oportunitat
de presentar-se
amb una certa
revàlida
de cara a les eleccions
que se celebraran
amb tota seguretat
a la tardor
en aquest país
amb un clima
d'absoluta
normalitat
insisteixo
amb ganes
de superar
determinades
crispacions
perquè per aquí
es parlava
d'unes campanyes
en fi
jo m'he sentit
de tot
també
amb aquesta campanya
i estic disposat
a no recordar-ho
senzillament allò
mirem cap endavant
mirem cap endavant
i tirem endavant
aquest país
que prou feina tenim
que prou feina tenim
i és l'únic
que ens demanen
els ciutadans
que ens posem d'acord
o no
però que aquest país
tiri endavant
i progressi
i mire cap al futur
i l'afronti
amb garanties
amb riquesa
amb creació de riquesa
amb creació d'igualtat
amb superació d'injustícies socials
amb afirmació
de la nostra cultura
i de la nostra llengua
que això és el que volem
Sí, només un incís
que és de futur
sobre el recurs
d'inconstitucionalitat
aviam
el pensar
que no es pot presentar
un recurs
al Tribunal Constitucional
perquè una cosa
s'ha aprovat en referèndum
suposaria pensar
que la Constitució Espanyola
que es va aprovar
per referèndum
no podia ser sotmessa
control de constitucionalitat
a posterior
és a dir
sí que es pot fer
i és el procediment democràtic
que s'ha establert
perquè torno a insistir
no ens van deixar
fer-ho abans del referèndum
i crec que és democràtic
i s'ha d'acceptar
segon
nosaltres
com que acceptem
aquest estatut
tot i que mantenim
que és un estatut
que no és
de tothom
en el sentit
que marqui
unes regles del joc
que tothom pugui
o tothom sí pugui
sentir a gust
però l'acceptem
faltaria més
nosaltres sí que tenim clar
i és el missatge
que volem donar
als ciutadans de Catalunya
és que aquelles persones
que per exemple
no s'hi trobin a gust
amb una possible aplicació
del títol
de drets
i deures
sobretot en aspectes
relatius a la moral
doncs
que sàpiguin
que el Partit Popular
pot ser una garantia
per no desenvolupar
determinats articles
d'aquell test
que nosaltres considerem
clarament negatius
per a la ciutadania
i que els altres
els referents
nosaltres ja vam comentar
que el model de finançament
era un bon punt de partida
el vam comentar
i nosaltres ens vam centrar
sobretot
en l'intervencionisme
de l'Estatut
i és aquí
on la nostra garantia
als ciutadans de Catalunya
és que si governem
aquells aspectes
més intervencionistes
que més s'ha fet
tant al dia a dia
de la societat
i de les seves llibertats
no els aplicarem
i després
per acabar un incís
mirin
aquí jo ara
podria
senzillament callar
però
crec que la meva obligació
com a representant
del Partit Popular
de Catalunya
és dir les coses molt clares
nosaltres no hem tingut llibertat
durant aquesta campanya
per expressar-nos
ara podem fer
com ha dit el senyor Ballesteros
perdoni
jo estava a Granollers
jo estava a Granollers
i estava a Mataró
i no em digui
que ho vam sembrar
perquè això és
reconèixer que estava
ben fet
el que va passar
podem fer
com ha dit el senyor Ballesteros
passar pàgina
i és normal que ell vulgui
passar pàgina
perquè va ser el seu partit
que en una campanya
perdoni
sí
i deixi'm parlar
deixi'm parlar
va ser en una campanya
típica d'àgid
nosaltres sabem
que va ser
el seu partit
qui va decidir
el dia abans
del mercat
el mercat
no, el crispar no
vam ser nosaltres
els que vam rebre
els ous i les pedres
i els que no vam poder
expressar
un moment
això ha de quedar clar
i això vostès
ho haurien
primer
de condemnar
jo he sentit
que l'estatut
el tutel a ETA
una animalada
escolti'm una cosa
estic parlant
de les llibertats
en campanya
i hem de passar pàgina
sí clar
hem de passar pàgina
i per què no ho reconeixen
que això no pot tornar
a passar
que no pot tornar
a passar
que una formació política
no es pugui expressar
en llibertat
jo estic aquí també
en representació
dels meus votants
i dels meus afiliats
i he de defensar
també els seus interessos
i no s'han pogut
expressar en llibertat
i aquí pot un dia
un moment
Joan
no riguin
no riguin
que nosaltres
som empatia
amb aquesta campanya
vostès no
no
hem patit insults
i hem patit moltes altres
a veure
jo crec que tots aquests
a veure
jo vull fer un comentari
que segurament
no compartirà
el senyor Alejandro Fernández
i després vull respondre
a la pregunta
que ha fet
el moderador
si la llàstima
no la podrem respondre tots
sí sí
perquè seré molt bé
senyor Fernández
jo crec
que el Partit Popular
de Catalunya
no es mereix
la posició
amb la que
el Partit Popular
a nivell espanyol
el posa contínuament
al disparadero
i a la picota
i això què té a veure
amb les agressions
no
escolti
les agressions
no es poden fer
a ningú
absolutament a ningú
però vostè
abans ha dit
nosaltres amb el tema
del finançament
doncs
ho trobàvem
un punt de partit
interessant
i Andalusia
feien uns anuncis
o feien un no sé què
per la ràdio
que poc menys
tractaven els catalans
de lladres
jo el que li dic
i ja dic
no vull que ho comparteixi
crec que el seu partit
a nivell espanyol
posa el Partit Popular
català
contínuament
en la picota
i en el disparadero
perquè vostès
no diuen
vostès aquí a Catalunya
no no
escolti
jo no parlo
de les agressions
perquè no
i l'altre
jo crec que per aplicar
aquest estatut
amb independència
de llonces
el que sis necessitarà
en el seu moment
és un govern
de la Generalitat
molt fort
i molt cohesionat
que és la millor manera
d'aplicar
una nova llei
o una nova normativa
Rosa Rossell
a veure
evidentment
nosaltres estem totalment d'acord
que el que hem de fer
és passar pàgina
d'una vegada
i a més
el que demano
és que ens la deixin
passar la pàgina
vull dir que
jo no tinc tan clar
que comencem
una campanya
d'eleccions
al Parlament de Catalunya
i que des de Madrid
ens deixin tranquils
que és el que necessitem
que ens deixin tranquils
per poder fer una campanya
com Déu mana
i jo dubto
que el Pep ens deixi tranquils
passo pàgina
tenim un estatut aprovat
i la diferència
d'Esquerra Republicana
que demanava
amb el no
que demanava
el Partit Popular
és que Esquerra Republicana
malgrat que hem perdut
les eleccions
ho hem de reconèixer
treballarem per aquest estatut
i treballarem per Catalunya
i treballarem
perquè Catalunya
tingui un govern fort
i l'aplicarem
aquest estatut
en la mesura
que puguem aplicar-lo
el gran dubte
que tenim
en aquest moment
la gent d'Esquerra
és
aquesta tendència
que estem veient
en la societat catalana
i sobretot
en els sectors econòmics
forts de Catalunya
podem parlar
amb Repsol
o de la Caixa
o xxxx empreses
que estan dient
ja
la necessitat
que el govern de Catalunya
estigui format
per la
molt anomenada
socioemergència
això a nosaltres
ens fa por
ens fa por
perquè si realment
els resultats
del Parlament
de Catalunya
és el pacte
socialistes
convergència
anirem
amb el borràs
Lluís Balar
sobre
l'aplicació
de
l'estatut
nosaltres
ja hem dit
que
el que convé
ara
és fer de manera immediata
convocar
de manera immediata
les eleccions
així que es pugui
fent evident
que hi ha un govern
que ha quedat en minoria
i per tant
que per una
per l'aplicació
de l'estatut
el que cal
és que
els ciutadans
es pronunciïn
i es defineixi
quina és la nova composició
del Parlament
i del govern
que l'haurà d'aplicar
la nostra opció
és efectivament
un govern fort
però un govern d'esquerres
i per això
nosaltres
el que proponem
és que rediti
l'anterior coalició
sobre unes bases noves
més pragmàtiques
i que evitin
els errors
o les manques
de sintonia
que s'han
fet
anteriorment
El fil d'això últim
que deia el Lluís Valari
tenint en compte
que ens queden dos minuts
l'iniciativa
aposta per un govern
tripartit
per reeditar
el tripartit
socialistes
partit popular
què diuen?
Que sí
Esquerra també?
Que sí
o i tant
Jo aposto per un govern fort
que tiri endavant
aquest estatut
evidentment
i òbviament d'esquerres
està claríssim
Em tranquil·litza sentir
d'això
el senyor Ballesteros
però permetin
que ho continuï dubtant
No, no, no
doncs no ho dubti
No, no
doncs endavant
I el partit popular
que en la campanya
del referèndum
s'oferia
Convergència i Unió?
Nosaltres no s'oferia
Convergència i Unió
estrictament
Nosaltres el que vam comentar
és que aquí hi ha
tres opcions
Una és la reedició
del tripartit
que per una qüestió
jo m'imagino
no vull ser cruel
però pràcticament
de salut mental
després del que ha passat
amb aquests tres anys
no seria massa recomanable
Després la subvergència
que nosaltres
el senyor Piqué
va batejar
encertadament
com el pacte del 3%
i que després hi havia
una altra opció
que passava
per un pacte
de formacions polítiques
de tall
liberal conservador
que podria aplicar
l'Estatut
que nosaltres
torno a insistir
acceptem
d'una manera
més adient
als interessos
d'aquells ciutadans
que considerin
com deia abans
que determinats aspectes
intervencionistes
de l'Estatut
no encaixen
amb la seva filosofia
En qualsevol cas
avui s'obre
pràcticament
ja la precampanya
no sé si tindrem
un ambient tranquil
o consideren
que la llet
Jo estic convençut
que sí
estic convençut
que els que estem aquí
encara que no ho sembli
i la majoria
dels ciutadans
el que volem
és una campanya tranquil·la
que es parli
de Catalunya
que es parli
dels catalans
i de les catalanes
que es parli
del nostre futur
que es parli
de com consolidar
la llengua
que ens la deixin
parlar a Europa
en fi
de tantes i tantes coses
que en aquest país
necessiten
i que volem tenir
a més a més
i que tenim
el dret de tenir
malgrat tot
Esperem que estigueu
una mica més encertats
amb l'eslògan
que poseu
a les d'això
ho dic més que res
perquè suposo
que el clima
serà una mica més
serà més tranquil
què hem de fer
passar la censura
no t'ho dic a tu
no no
però ho dic a tu
jo espero que estigui
que estigui
que estigui
dic que si comencem
la campanya
a les autonòmiques
amb la campanya
dient que el PP
va contra Catalunya
dic que l'ambient
jo no ho dic això
però
ens tornaran a assenyalar
mal dit
la situació
del PP de les estatus
posa permanentment
en una condició
de víctimes
a Catalunya
senyors polítics
s'acaba la tertúlia
ens tornarem a veure
les tertúlies més llargues
gràcies
bon dia
bon dia