Quatre minuts, un quart d'una del migdia.
Avui David Serra no ens acompanya als estudis,
però el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
De la mateixa manera, jo crec que ens podrà orientar
a donar algunes pistes, sota el seu punt de vista,
com sempre, de com es mostren, com es presenten les pel·lícules
que avui s'estrenen a les cel·les tarragonines.
David, bon dia.
Bon dia.
N'has vist algunes ja, no?
Bueno, he vist dos.
Algunes, dos, doncs plural.
No està malament, no?
No està malament, no?
Com a preestrena.
A veure, per on comencem?
Què et sembla?
Doncs mira, si vols, comencem per les dues pel·lícules que he vist.
Quines són?
Que són Nòvia per el Contracte i Aislados.
Aislados.
La pel·lícula El jove David Marqués.
Calla, que no sé si haurà vist aquesta de...
Però és que no sé si fan la tia de Tarragona, la de remake,
sí que la fan també, aquesta dels hippies que retroben.
Aquesta no l'he pogut veure, no.
Aquesta no.
Home, dic que potser aquesta et feia gràcia d'anar a la preestrena, no sé.
Doncs mira, a mi m'he feia molta gràcia anar a veure el remake
perquè és una pel·lícula que...
Smoking Room, la pel·lícula anterior, em va agradar molt i aquesta pintava molt bé.
El que passa que, bueno, serà una de les pel·lícules a veure durant aquesta setmana.
Doncs vinga, comencem per les que ja has vist.
Una d'elles comentaves que és Nòvia por Contrato, amb Sarah Jessica Parker.
Exactament. Bé, la Jessica Parker i també el Matthew McConaughey,
que és una pel·lícula que, curiosament, doncs, bueno, no ha tingut gaire repercussió,
però és prou divertida com per destacar-la.
No és una gran comèdia, però, bueno, la situació és prou coneguda per tots.
O sigui, diguem-ne que a la joventut ara li costa molt marxar de casa.
I el cas és que un jove, jove, com el màxim que no el coneixiu,
ja que sobrepassa la trentena, doncs encara jove el seu pare.
Home, a 35 anys, però ja saps que amb 35 anys són joves encara, en aquest sentit.
Sí, sí, no, però ho has descomptat, eh?
I la història, doncs, bueno, és com els pares, per desfer-se una miqueta d'aquest entrebanc personal
que es té el seu fill ahir vivint a casa, a tot el cuerpo de rei,
doncs contracten a la Jéssica Parker, doncs com la dona per seduir el seu fill
i per treure'l de casa com sigui.
I el que passa és previsible, o sigui que realment aquesta especialista,
aquesta professional, acaba enamorant-se del màxim
i, bueno, això desemboca en una sèrie de situacions prou divertides
i és una comèdia amable, que jo no la destacaria com una gran comèdia,
però és una pel·lícula que es veu amb certa lleugeresa,
lo cual no es moco de pavo.
Doncs un primer títol que ja posem damunt la taula,
abusant de la confiança, David, et diré que si et vols quedar amb nosaltres,
d'aquí uns momentets tornem a parlar,
però l'actualitat just en aquest moment ens mana,
perquè com hem explicat avui visita, que va d'arribar fa una estona
el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la ciutat de Tarragona,
sembla ser que ja ha arribat a l'Ajuntament.
Si no et fa res, fem un parèntesi, David, d'aquí una estoneta ens tornem a posar en contacte.
D'acord, perfecte.
Gràcies, fins ara, David.
I saludem Joan Maria Bertran, Ana Plaça, que a través de la unitat mòbil
ens aporten aquesta informació de l'arribada de Pasqual Maragall a la ciutat de Tarragona.
Ana Plaça, bon dia.
Hola, bon dia.
Hi ha arribat el president?
Hi ha arribat, amb una mica de retard, però dintre del que es podria dir puntualitat.
Estava prevista la seva arribada a les 12 del migdia,
ha arribat aproximadament a les 12 i 10, més o menys.
I ara mateix acaben d'accedir al saló de plens, on es fa aquesta recepció protocolària
a la qual hi són presents tots els regidors municipals, tant els de l'equip de govern
com també els dels partits de l'oposició, i són ben bé tots.
I ara està parlant l'alcalde de Tarragona, que és el que fa la rebuda oficial
al president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Tot seguit, preveiem que Pasqual Maragall inici un breu Parlament,
que serà just abans que reoneixi breument també amb l'alcalde,
després d'assignar també el llibre d'honor.
Després, com heu anat comentant al llarg del matí,
està previst que el president de la Generalitat,
acompanyat del conseller de Política Territorial i Obras Públiques,
Joaquim Nadal, visiti les obres que s'estan fent al port
per la prolongació del DIC de l'Escollera,
unes obres que compten amb un pressupost de 45 milions d'euros,
la meitat dels quals són aportats per la Unió Europea,
i que preveu que aquest DIC s'allargui 830 metres
en direcció cap a la Pineda,
unes obres que es van començar ja fa temps
i que està previst que s'inicin, que s'acabin,
volem dir, l'any que ve.
Estem ara aquí a la salut de plens de l'Ajuntament
a l'espera que d'un moment de l'altre
iniciï als parlaments el president de la Generalitat,
Pasqual Maragall.
Si vols, de moment, escoltem les paraules
de l'alcalde Joan Miquel Nadal,
qui li s'adirà la paraula.
En directe des de l'Ajuntament, doncs.
Aquestes comarques són productores d'energia,
són productores de refinada, de refino de petroli,
són productores de turisme,
són productores de moltes i moltes i moltes coses.
Solsament, i amb això acabo, president,
que les tingueu en compte
i que Catalunya sàpiga
i que el govern de la Generalitat constati,
perquè ja sé que ho sap,
que nosaltres fem una aportació molt important
al context general de Catalunya.
Però és que aquesta aportació ho és més, encara,
si se té en compte que nosaltres aportem
aquelles coses que donen la sensació
que els altres no volen.
Honorable president,
aquí ens dona un somriure suau
quan sentim parlar, al nord de Catalunya,
de les grans connexions elèctriques,
de les dificultats de les grans connexions elèctriques,
del greu que és
que una connexió elèctrica passi per una comarca.
Imagineu-se, president, si som bona gent,
que si per un moment li suggeríssim a vostè,
com a president de Catalunya,
que l'entremat elèctric
que sorgeix de totes les nuclears
no passés per alguna comarca,
imagini-s'hi per un moment
el que succeiria a Catalunya.
I aleshores ens dona la sensació
que com a conseqüència d'això
es presta més atenció
a una gran extensió elèctrica de corrent
que passa per un poble determinat
o per un lloc determinat del nord de Catalunya
quan a nosaltres,
pel bon fi de Catalunya,
pel seu creixement,
per la seva evolució,
ens hi passen mils.
Imagini-s'hi per un moment
què diria algú a Catalunya, al nord,
si li tinguessin que passar
un rac de Repsol o d'enpetrol
de petroli.
Diria, això és impossible,
això no és així.
En canvi, per aquí passen
i això forma part
del servei de l'aportació
que nosaltres fem a Catalunya.
Per tant, honorable president,
us demano que,
coneixent com coneixeu aquest entorn,
tingueu la gentil·lesa i la amabilitat
de presentar la Catalunya
com unes comarques
que al mateix temps
que estan ajudant
amb aquest producte interior brut
també volen ser reconegudes.
I deixeu-me un segon,
perdó, honorable conseller,
que no l'he citat abans
ha sigut la meva intenció.
Moltes gràcies, senyor president,
ser benvingut a Catalunya.
I benvingut a Tarragona.
Gràcies.
Estimat alcalde,
senyor regidor,
senyor conseller,
senyor delegat,
de debò que em plau moltíssim
ser avui,
complir amb el meu compromís
de ser amb vostès avui
aquí a la ciutat de Tarragona.
No solament perquè
he volgut demostrar
que el que compta
en aquest país
no és tant
o no és
solament
allò que es decideix
al capdamunt
de tot,
sinó
allò que passa
per tot arreu,
a cada punt de Catalunya,
sinó perquè a més
jo soc un convençut
i l'alcalde Nadal
ho sap
que Catalunya
és una xarxa.
Jo no hi crec
en les capitals.
Jo li dic,
no hi crec
i crec
cada dia menys.
Perquè la capital
a l'última hora
és una artilugi,
és un expedient
que els països,
les nacions
van crear
històricament
per poder tenir
la tranquil·litat
de saber
que hi havia un lloc
on tot es concentrava,
on es manava,
on
aquells que governaven
d'una banda
i aquells que
des del punt de vista
cultural
o econòmic
volien surar,
volien tirar endavant,
doncs s'havien de trobar.
Era el lloc de trobada
de la nació.
I mirin,
ara ja sabem
que les nacions
o bé ho són a pertot,
a tot arreu,
i per tot,
com diuen
a la Catalunya
més empordanesa,
doncs,
o no són.
Es diu,
a tot arreu
on hi ha país,
s'és país,
o el país,
no és que no ho sigui,
sinó que no arriba
a desenvolupar
totes les seves possibilitats.
Jo crec
que
el nord,
el sud,
el sud no existeix,
el sud
és un nom,
és una ubicació
geogràfica,
no?
Ha sigut una identitat,
ha servit
defensivament
per un país
que tenia
la tentació
d'identificar-se
només
en una direcció,
només
en un origen,
només en la Catalunya
vella.
Mirin,
la triada cap al nord
i la Catalunya vella,
tot això és història.
avui tornem
a la realitat.
En el meu govern
es parla tarragoní.
Hi ha els accents
i són aquests accents
i són d'una forma potent
com vostès saben perfectament.
El nacionalisme històric català,
que és molt respectable,
és nord-enllà
on la gent
és desvetllada
i feliç,
deia el poeta.
perquè Catalunya
mirava
d'allà on venia.
Però ara no hem de mirar
d'allà on venim,
sinó allà on anem.
I allà on anem
és justament
tenir un pes important
dintre de la península,
dintre d'Espanya,
dintre d'Europa.
I connectar-nos bé
i fer xarxa.
A última hora,
doncs,
la idea de xarxa
és la que substitueix
la idea
de capital.
No vull estendre més,
només que sàpiguen
que des del meu punt de vista,
des del punt de vista
del meu govern,
Catalunya s'ho juga tot
a Tarragona,
com s'ho juga tot
a la plana de Lleida,
com s'ho juga tot
a l'Empordà,
per descomptat.
Però que no hi ha
un punt que resumeixi
els altres,
perquè cada un
té els seus drets
i els seus projectes.
Moltes gràcies,
alcalde,
per les teves paraules.
D'aquesta manera
acaba aquest discurs,
aquest breu discurs,
aquesta breu intervenció
del president
de la Generalitat,
Pasqual Margalla,
en aquesta visita
institucional
que està fent
la ciutat de Tarragona
just el dia després
en què va anunciar
una àmplia remodelació
del govern
de la Generalitat.
Recordem-ho,
s'han canviat
sis conselleries,
concretament la d'Agricultura,
Cultura i Treball,
que estan en mans
del PSC.
Per part d'Esquerra Republicana
s'han canviat
i hi ha hagut substitucions
a les conselleries
de Governació
i de Durci
i a Iniciativa per Catalunya
hi ha hagut un canvi
a la Conselleria
de Medi Ambient.
Un matí,
doncs,
intents perquè aquest matí
hi ha hagut
la presa d'apuncessió
per part dels nous consellers
i tot seguit
d'aquest acte
que s'ha fet
al Parlament de Catalunya,
el president
Pasqual Margalla
ha vingut aquí a Tarragona
en aquesta visita
que ja estava prevista,
primer aquí a l'Ajuntament
de Tarragona
i després,
com dèiem,
visitarà el port
per veure aquestes obres
d'ampliació
del dic
de l'escollera.
Ara hem sentit
d'una banda
l'alcalde
reivindiquant
que es tinguin en compte
a Tarragona
i el president
dient que ja ho fan.
Molt bé,
doncs,
gràcies,
Anna Plaça
amb Joan Maria
Bertran
a la part tècnica.
La visita continua,
com bé deies,
a l'informatiu
Tarragona Actualitat
a partir de dos quarts
de dues.
Afegirem més detalls
d'aquesta visita
que fa avui
el president
de la Generalitat
a Tarragona.
Passen gairebé
vuit minuts i mig
d'un quart d'una
i em penso
que el David Serra
el tornem a tenir
a l'altre costat
del fil telefònic.
Deixem la realitat.
Tornem a la ficció
d'aquest temps
que repassa
la cartellera
cada divendres
al matí
de Tarragona
Ràdio Lleure.
Informació,
una combinació
a vegades difícil
de sintonitzar
però no hi ha res
impossible
en aquesta vida.
David,
hola de nou.
Hola,
sóc aquí encara.
Ets aquí encara?
Molt bé.
Ens parlaves
d'aquesta pel·lícula
Novia por Contrato,
ens la recomanes
i el que tenim ganes
és de fugir
una miqueta
de la realitat,
divertir-nos
una miqueta.
Em penso que era
Aislados
l'altra pel·lícula
que has vist,
no?
Sí.
De David Martí.
Aislados
puc acabar molt ràpidament.
Si ets un fan
de la vida Collado,
doncs
és una pel·lícula
que tens
la vida Collado
per parar un tren.
Però fan en el sentit
carnal
o en el sentit
actural?
En el sentit
de l'actor.
Perquè jo penso
que podria ser
un monòleg,
tot i que és una pel·lícula
feta a dueto,
perquè és una pel·lícula
d'aquelles
que un no té molt clar
la necessitat
de fer aquest tipus
de cinema,
perquè en realitat
o és directament
per intentar competir
en festivals de cinema
o és realment
per aconseguir
avorrir
el respetable.
És una pel·lícula
molt adiosa,
és tota una conversació
que transcorreix
això sí
en Eivissa,
amb uns palatges
que dels quals
tampoc
s'atreveu gaire profit.
És una pel·lícula
d'aquelles
que podríem fer
amb una càmera domèstica
i sent,
bueno,
gravant el nostre germà,
gravant un amic,
parlant de,
bueno,
de la metafísica
de l'assistència.
Una pel·lícula
d'aquelles
que en realitat
doncs te fan ganes
d'anar corrent
a veure els dibuixos animats
del llelo
o alguna cosa semblant
perquè és que
jo de veritat
és d'aquelles pel·lícules
que em penedeixo
de haver-me anat
en una preestrena.
Per tant,
aquesta no la recomanes
particularment.
També s'estrena
a Tarragona,
no podia ser d'una altra manera
aquesta pel·lícula
documental
de Jordi Roger
rotancat?
Vale,
aquesta és la pel·lícula
que,
per exemple,
des del punt de vista
documental
jo penso que és la garantia
de veure un espectacle
que a més fa una revisió
intel·ligent
de tot el que
de tot el que ha sigut
el fenomen de la cançó
la cançó catalana
no?
La cançó catalana
en especial del rock
i home,
és una pel·lícula
que es farà segur
seguríssim
agradable de veure
perquè els temes musicals
doncs portaran
suposo el pes dramàtic
i la funció
amb els pets
sau,
sap de cabres,
centraït...
tota aquesta revisió
que penso que també
és necessària
i feta amb la distància
doncs penso que
no gaire llunyana
però per això
penso que pot ser
un entreteniment
prou valós
de qualsevol aspecte.
S'estrena també
una altra comèdia
Pequeño Manhattan
Pequeño Manhattan
és una pel·lícula
que...
bueno,
és una pel·lícula
clarament familiar
és la història
de l'enamorament
d'un nen
que viu
amb el seu petit món
deia el títol
i, doncs, bueno
fa una revisió
de tot el que és
el procés
d'enamorar-se
quan s'és un nen
o sigui
una pel·lícula
que pot estar molt bé
una mica suposo
que en la línia
de pel·lícules
com La niñera màgica
pel·lícules que, bueno
que són ben necessàries
pel públic familiar
a portar els nens
la família
i tot això.
També s'estrena a Tarragona
una pel·lícula
que arriba amb molt bona crítica
és l'òpera prima
d'Isabel Mergot
Eres muy guapo.
Mira,
una pel·lícula
també que tinc ganes
d'eurela
perquè és la història
precisament
d'un home
que és que David U
i, doncs,
va una miqueta
a la recerca
de parella
però des d'un punt de vista
alimentici
no d'enamorament
és un home
que té molta feina
i busca una dona
que li descarregui
aquesta feina.
Que l'ajudi, eh?
Al tros
i a la feina.
Correcte.
Doncs pot ser una pel·lícula
doncs a descobrir
i prou interessant
que arribi
a les nostres pantalles.
Doncs ja veurem
així està la cartellera
aquí a Tarragona
no sé si saps tu
si s'estrenen alguna
pel·lícula més, David.
Doncs el remake
pel·lícula que ja hem parlat
que suposo que serà
una pel·lícula intel·ligent
com totes les
el David Wall
i el Walshowski
i l'únic que faria
és recomanar
com que la setmana passada
no vam tindre programa
recomanaria especialment
el Plano Oculto
una pel·lícula
clarament potent
i
16 calles
o sigui
16 calles
la pel·lícula
del Bruce Willis
que és
la tornada al cinema
del Richard Donner
un thriller policià
realment impactant
molt poderós.
Doncs no està gens
malament
per un cap de setmana
que diuen que plourà
tot i que el diumenge
ha de fer bo
perquè tots hem d'anar
a la Rambla.
Exacte.
Només falta
però el dissabte
podem anar al cinema
perfectament.
Ara, tinc el Pep Calvet aquí
i deu dir
escolta que jo he preparat
una ruta
a veure si ara
tots al cinema
Sant Jordi
i ningú em farà la ruta
amb BTT.
Pep, bon dia, ara parlem.
Parlem de Sant Jordi
que els que vulguin veure
voltant l'oblant
doncs aquesta és
la darrera setmana, eh?
Bé, doncs ja ho saben
no ha durat gaire.
No?
No, ha durat gaire.
Per alguna cosa serà.
David, gràcies.
Vinga, doncs.
Bon cap de setmana.
Fins el proper divendres.
Adéu-siau.