.
Ara sonen dos quarts de deu del matí, dos minuts i mig.
Seguim amb tots en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Iniciem el temps de la tertúlia que avui compartim amb Benapardo.
Bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Xero Romano, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, esperàvem també a la tertúlia Anna Pérez,
però per raons personals i més que justificades no ens pot acompanyar.
Esperem que ho faci properament en una altra tertúlia.
Per tant, avui tenim reduït el nombre de tertúlianes al matí de Tarragona Ràdio,
però serà per temes i per ganes d'opinar, dic jo,
perquè al panorama de l'actualitat podeu fer una tria,
des de l'actualitat local, l'actualitat catalana, l'actualitat general, la del món.
Hi ha temes per a tots els gustos i tots els parers.
Papers de Salamanca, Estatut, els 25 anys de Carnaval de Tarragona,
la inauguració de la Torre dels Vents, en fi, l'urbanisme, la platja llarga...
Mira si teniu temes per triar, eh?
Sí, sí, a veure, a mi pràcticament tots m'interessen,
és a dir, que podeu començar pel que vulgueu.
Totes maneres, tu tenies una miqueta de fixació en temes relacionats estretament amb el món de les dones.
Sí, amb el món de les dones.
És que, precisament avui, he vist unes xifres que sortien publicades
que et fan realment esgarrifar, no?
Llavors, quan estem parlant contínuament de l'abans de la dona,
de la incorporació de la dona ja no al món laboral,
sinó del que és realment important, que són els llocs de decisió
i els llocs de comandament, que realment no ho tenim pràcticament encara avetat,
i en segons quins aspectes de la vida, tot el que sigui financer,
fins i tot a nivell polític,
doncs ens pensem a vegades que és que estem millorant molt.
i aleshores t'adones que aquest any,
doncs de l'any 1999,
penso que en resum més o menys eren unes 700 dones
que es van poder detenir
o se va poder demostrar que estaven relacionades amb la prostitució,
i passem a l'any 2005 i resulta que això puja a 20.000.
A 20.000.
Afegint un greu jo encara més fort,
que és que moltes d'aquestes dones,
m'imagino que ningú ho fa voluntàriament això,
però una cosa és que ho facis, entre cometes, obligada,
una altra cosa és que t'estiguin esclavitzant,
és a dir, que estigui la trata de blanques,
perquè en aquests moments, segons els estudis,
i que a més a més són dades que proporciona la policia,
resulta que dona més diners tractant persones que tractant drogues.
Llavors a mi això realment és que m'esgarrifa,
m'esgarrifa 42 persones detingudes
que les amagaven en pisos, en càmeres,
que les obligaven a practicar relacions sexuals
i fins i tot relacions lèsbiques quan el client ho demanava
i que si no les apallissaven.
Aquestes notícies surten a diari, no és un cas excepcional.
Sí, però saps el que no havia vist?
Potser que això sempre esgarrifa.
La diferència entre 700 i 20.000.
Això és el que realment colpeja.
I veure que a més a més de l'explotat
que pot haver en els països en via de desenvolupament,
a més a més, clar, si la gent més jove,
si la gent amb potencià de treballar
i els col·lectius sempre més desafavorits,
doncs són els que més pateixen totes les misèries d'aquest món.
Sí, ara, amb aquest tema,
és que no s'acabaríem, a més el debat sobre moral.
El votant de la prostitució ens dona per moltes hores.
De totes maneres, jo crec que hem d'aplaudir
l'iniciativa de la Conselleria d'Interior
i la proposta de la consellera d'Ura
amb el tema d'intentar regular aquest sector.
Perquè, bé, lliurement,
qui vulgui lliurement amb el seu cos fer el que vulgui,
doncs, òbviament, estem dins de l'àmbit de la llibertat,
però no estem parlant d'això quan parlem d'aquesta manera de prostitució.
Quan parlem de prostitució, parlem d'explotació...
A més, ja fa molts anys
vaig fer una aproximació,
un estudi sobre la prostitució a Tarragona,
quan estava fent la carrera d'antropologia.
I, bé, bastant interessant.
Amb un treball de camp, m'imagino,
el més interessant, no?
Sí, allò que, a més a més,
que parlessin sense que així per la cara,
d'entrada era, bueno, i quan m'adono?
Jo, perquè t'expliqui la meva vida.
Prou feina tinc, que encara t'he d'explicar.
Ja t'he d'explicar tu.
I allò entre client i client, anem fent.
Bé,
és un tema que sempre m'ha...
Bé, he tingut un interès particular,
també, perquè vaig tenir aquesta aproximació
i vaig anar fent sempre seguiment
i he estat bastant al dia dels debats
i com es plantella.
Llavors, jo crec que és molt necessari
que hi hagi aquesta regulació
i que les condicions,
qui ho vulgui fer o qui ho hagi de fer
o qui consideri, bueno,
doncs que estigui regulat, protegit,
emparat i...
Saps què passa, Xero, que grans trets
que aquesta setmana publicaven
una miqueta els termes
amb els quals es vol fer aquesta regulació.
D'una banda, sortia aquesta nova normativa
de l'Ajuntament de Tarragona
de retirar les prostitutes de la carrer
que no es vegi.
Per una altra banda,
estava fent aquesta legislació.
Entre altres coses,
es planteja regularitzar
des del punt de vista laboral,
és a dir, que aquestes dones
que s'hi dediquen
ja siguin regint de cooperativa
com a autònomes,
doncs que paguin els seus impostos,
etcètera, etcètera.
Però clar, a mi em sorgia un dubte
i és que tenint en compte
que la majoria d'aquestes dones
són procedents de la immigració
i són persones que no tenen papers
de quina manera
aquestes persones poden regularitzar
la seva situació laboral
com a prostitutes,
és a dir, regularitzant
i pagant els seus impostos
i tot plegat,
si no tenen papers.
No, és una pregunta
que jo en faig, eh?
El debat que sempre s'ha plantejat
i dins del...
Però la majoria
són procedents de la immigració.
En el sector dels feminismes, eh?
Que avui en dia,
jo crec que ja es parla de feminismes,
perquè és així.
Es pot parlar ja de feminisme
sense que ningú s'escandalitzi ja?
I a més no n'hi ha un.
O sigui, sí.
Sempre ha sigut...
La prostitució
es pot considerar com un treball,
sí o no?
Sí, clarament sí.
Aquest és el debat, no?
Una vegada que hi ha gent,
per exemple,
l'escandinàvia no es considera,
o sigui, la finlandesa va dir,
la ministra, no sé si allò...
Que no era un treball.
Que no pot ser de cap manera un treball,
que no sé què,
vull dir, que és un debat.
Però partint de la base
que jo penso
que tot el que es pugui regularitzar
i legalitzar
i aflorar
i fer visible
millora les condicions
i ja està.
Millora les condicions.
A Itàlia estan molt organitzades
les prostitutes de fa dècades
i a França...
I a França...
I a França...
I a França...
Tot això implica, doncs,
senzillament que les persones
que us coneixen voluntàniament
o que, per desgràcia,
també hagi estat a vegades
l'única sortida que han trobat,
doncs, puguin exercir
la seva feina,
que per mi
és una feina com una altra,
en les millors condicions possibles.
A veure,
des del moment en què
l'ho regularitzem,
segur que evitarem
situacions d'abús.
Des del moment en què
una persona tingui dret
a anar,
com a la seva feina,
a la seguretat social,
pugui tenir unes mesures higièniques...
Vuit hores diàries de feina,
sis dies a la setmana...
Això serà difícil d'eixer.
Però el que no podem fer
és com si no...
No existeix.
O sigui,
anar veient la gent pel carrer
en aquestes condicions
i aquí no passa res.
I a veure,
si estem parlant contínuament
de segons quin tipus de malalties,
a veure,
fins i tot...
Però creerà també una jerarquia
cap a una part de la societat nostra.
Anna,
aquest projecte de llei
contempla també
que hi hagi,
òbviament,
un control exhaustiu
del tema de les malalties
de transmissió sexual.
Òbviament,
hi haurà persones,
entre les persones
que no tinguin papers,
les persones que tinguin
aquest segell
que són transmissores
de determinades malalties,
es crearà també
com una economia submergida
dins d'aquest sector
de la prostitució.
Tornarem a estar
una mica en el de treballadors,
des de primera,
treballadores de segona.
També en aquest sector.
Bé, l'exemple
que ell de dir,
treballar per una empresa gran
o amb una empresa subcontractada,
és a dir,
que és terrible,
és injust.
A veure,
aquest tema,
venia escoltant
les dades
de l'última enquesta
de població activa
i l'índex
de precarietat laboral
és realment
esfrapant, eh?
Quasi el 40%
de la contractació,
però a més
en contractes
d'un dia,
o sigui,
realment és per mirar-s'ho també...
Per hores, ara.
Sí, sí.
A vegades per hores.
També és per mirar-s'ho, això.
S'ha arribat a contractar
amb les empreses
en lloc de contractar
per dies,
si n'hi ha un cap de setmana
o que abans
doncs un temps de...
Set dies,
vuit dies,
nou dies,
no.
Tantes hores.
A veure,
això no és que doni precarietat,
tens que donar una inseguretat
tan terrible a la gent,
és a dir,
com et pots encarar
el teu futur?
És a dir,
és que estem demanant
a la gent jove
una sèrie de responsabilitats
o carregant una sèrie de...
Ana,
hi ha un aspecte molt greu.
Sempre que es parla
de precarietat laboral
es parla de gent jove
i s'oblida
a un sector
de la població importantíssim
que són les persones
del voltant dels 45-50 anys
que tenen fills
que tenen unes necessitats
materials econòmiques
i d'educació importants
i són persones
que estan treballant,
algunes d'elles
i perden la feina
en aquest tancament massiu,
persones que els és molt difícil
trobar una feina,
potser més que el jove,
eh?
Sí,
però a veure...
S'oblida molt aquest col·lectiu.
Saps per què s'oblida
i és veritat?
Perquè no és tan gran.
El que és realment immens
i t'assopta cada dia...
Sí,
perquè n'hi ha gent
que ja té feina,
que amb una...
Tipo el que pot passar
a la SEAT,
amb una regularització...
I són col·lectius
o grups determinats,
però és que això
és importantíssim
i és molt greu
perquè a més a més
pot ser,
entre cometes,
alterar profundament
tota una família,
però clar,
i no dic que no sigui greu,
però quan veus
que la gent jove surt
i el sou
que els ofereixen ara
són com a molt
700 euros,
gent titulada,
és a dir,
que gent més o menys preparada,
dius,
a veure,
és el que hem parlat
a vegades també
en aquesta tertúlia,
com poden fer...
Però a quin tipus
de professionals
els ofereix això?
És que anem al debat
de sempre,
titulats universitaris
i després persones
que han fet un cicle formatiu
i és un tòpic,
però és cert,
es guanyen molt bé la vida,
sí o no,
el xaró,
tu que has estat
molt a prop
de les escoles tallers
del món del treball,
és així,
és una realitat.
Jo no crec que ara...
Té moltes possibilitats
d'ocupar-se
i a més en relació directa
amb la seva qualificació,
el que ha estudiat
i pel que s'ha preparat,
una persona
que ha fet un itinerari
de formació professionalitzadora,
clara,
des de bon començament,
que algú altre
que ha triat una altra cosa.
Ui,
però aquí estem...
D'ocupar-se sí,
però de tenir un sou digne no.
No,
també,
també,
de tenir un sou digne també,
jo la veritat
és que ara estem...
Hi ha un pic
de població a l'atur
que és població
amb titulació universitària,
dones,
a més a més,
majoritàriament,
amb titulacions universitàries
que no tenen
un component professionalitzador,
clar,
i és un presentat...
I és bastant...
O sigui,
és un pic,
jo ara no ho tinc,
no estic
en les dades actualitzades,
però s'ha mogut sempre
al voltant del 15%,
de la població aturada,
el 15%
amb aquests perfils.
És molt, eh?
Jo,
a veure,
jo no son cap amb el...
Ara no tinc les dades,
jo...
Però les empreses temporals,
que per desgràcia
vas coneixent,
doncs n'hi ha gent
bàsicament també
en cicles formatius
de grau superior,
doncs amb una...
I els sous,
honestament,
són una misèria,
en comparació,
sobretot,
amb el nivell de vida
amb el que
l'estat espanyol
s'ha posat,
i més específicament
a Catalunya,
que cada any
superem
l'índex
de preu sobre el consum,
no?
I que després,
per convenis,
anem, en canvi,
en les mateixes
míseres pujades
que te podem fer
en un altre lloc.
Jo sempre penso,
la gent deu estar
tothom endeutat,
perquè jo no ho entenc.
Amb aquests sous,
després aquests nivells
de consum
i aquests túnings
i aquestes...
És un altre...
Però, bueno,
avui estem fent
una ruta...
Una ruta
molt interessant.
Jo volia treure un tema...
Bueno, si de casa...
Deixa'm dir només una cosa.
És veritat,
et xaro,
d'on traiem les coses?
si tenim sous tan baixos
i quin nivell de vida
que es gasta
pel carrer
el consum.
Però jo crec,
sense ser una experta,
però jo crec
que n'hi ha una cosa
que és molt clara.
Això es dona
a segons quin consum,
sobretot en gent jove,
torno a dir...
I no tan jove, eh?
No, i no tan jove,
però a veure,
la gent que està a casa
dels papes,
que els papes
encara pas paguen,
la calefacció,
papes i mames,
la calefacció,
la Electra,
allò l'equip de música,
la tele,
quan se trenca la rentadora,
llavors aquesta gent,
amb un sou
de 700 euros,
que a més a més
és una enganyifa
a llarg plaç terrible
i és un parany terrible,
que crec que pot tenir
conseqüències molt greus,
doncs resulta que,
clar,
que es poden comprar
un cotxe.
I com que a més a més
tenen l'autèntica seguretat
que per un pis
no els hi donarà
i que per fer cap cosa seriosa
és conscienciària.
Jo trenco una llança
amb els joves.
Hi ha molts joves que no,
hi ha molts joves que curren molt,
hi ha molts joves que s'independitzen,
hi ha molts joves que no viuen
d'aquesta manera tan còmoda.
Escolta'm, perdona,
no dic que sigui còmoda
i no implicava una crítica,
sinó un estat
que jo em penso
que puja la societat
i si els tenim
una miqueta calladets.
Jo sempre he defensat molt
els joves.
El que considero
és que, clar,
és una situació enganyosa.
Quan tu tens
tota la teva vida
resolta, entre cometes,
t'adonen segons
quin tipus de sou
i te'l pots gastar
en un cotxe,
però és que resulta
que serà l'últim
que t'he comprat
en la teva punyetera vida.
Perquè quan intenti
sortir de casa teva
i fer-te càrrec
de les teves responsabilitats,
llavors on hi ha el xoc
que t'adones
que això que creies
no és la veritat.
I d'alguna manera
jo crec que sí
que els estem enganyant
una mica, eh?
Jo, bueno,
aquí volia treure
un altre tema
més vinculat
a l'àmbit local,
que és el projecte
que hi ha
d'actuació
a la platja llarga.
Jo,
de la poc que conec,
tampoc...
I no, mai hi ha un acte...
No parlo
amb molta...
Parles com a usuària
de la platja.
Sí, jo parlo,
òbviament,
com a una persona
que considero,
bueno, clar,
que sempre he pensat
que Tarragona
té una situació privilegiada,
té un patrimoni privilegiat,
és un diamant
allò que ben treballat,
bueno,
doncs,
te pot enjornar,
però el malmetem
d'una manera.
Llavors,
aquesta platja
que ja fa temps
que,
allò que, bueno,
des d'aquí sóc
i sóc usuari,
òbviament,
la puc gaudir
i, a més a més,
és d'aquelles coses
que expliques.
per mi,
és que el turisme,
te trobes a la gent,
allà te trobes a tothom
dissabtes i domençes.
A l'hivern i a l'estiu,
eh?
Sí, sí, sí.
És el pulmó,
el parc natural de la ciutat.
És que és el parc natural
de la ciutat.
És que sempre dic,
mira,
Tarragona no té parc,
però tenim la llarga.
Com a mínim tenim
la platja llarga.
Amb el bosc de la marquesa
al costat,
que és magnífic.
A aquest costa,
que, a més a més,
hi ha aquest llibre
que hi ha d'excursions
i passejades
al voltant
de tot el que és
la demarcació de Tarragona.
Hi ha una preciosa,
que és tot el recorregut
que comença
a la llarga
i acaba.
A la mora.
A la mora.
És preciós.
És preciós.
A més a més,
pots agafar variants
dintre del bosc.
realment és d'una agressió.
Jo el que conec,
esperaré a estar més informada,
però pel que conec ara,
ja d'entrada,
ho trobo
com perquè
la ciutadania de Tarragona
digui...
Perquè, a més a més,
és la platja
de la gent de Tarragona.
De la gent de Tarragona
i de la vora.
Però que no veuràs
si siguis turista.
És que sents...
És com estar
passejant per la Rambla
segons com.
Et passes l'estona
dient adéu a tothom.
I sents allò que dius.
Que és que és un luxe.
jo quan tota la gent
que tinc els amics,
quan venen,
els hi porto
i es queden realment
que aquest acosta,
aquest tros de costa
encara estigui així,
que es podria millorar.
Jo no dic
que no s'hagi d'actuar,
però que s'actuï
per preservar el que hi ha.
No,
per posar-hi més formigó
que ja en tenim
però amb el que vam posar
el miracle.
Ho trobo,
estic molt...
És un tema que
quan...
Primer no donava crèdit.
Hi ha molta...
Tothom en parla.
Sí, sí.
Jo...
És un...
Jo en considero...
Jo la majoria de gent
que escolta,
que no té valor estadístic,
només faltaria
per allò comentaris
i opinar.
No, no,
que la deixin com està.
Escolta,
sí que tenim jo
un problema per aparcar,
sí que tenim no sé què,
però que la deixin com està.
Escolta,
jo hi baixo
durant l'estiu cada dia,
que a més a més,
gràcies a Déu,
no hi treballo tantes hores
i llavors puc baixar
pràcticament cada tarda.
Els dissabtes i diumenges,
encara que anevi,
t'asseguro que si demaneva,
jo hi seré.
N'hi ha uns quants
que són fixos.
Nosaltres ja dient
que farem l'associació.
Jo si jo no ho feia,
cada vegada qui he anat,
t'he trobat.
Sí,
associació d'amics
de la platja llarga.
Jo normalment la faig
cada dissabte i cada diumenge,
és a dir,
és un relax,
és un privilegi,
és una meravella
i t'asseguro que jo
que baixo caminant,
a més a més,
a vegades que estàs
una miqueta tocada
o que tens aquells dies
que estàs molt cansada
i t'apropes allà
quan has passat la via
i veus el mar
i el sol
i aquella llum
del Mediterrani
i fins i tot els dies núvols.
És un privilegi,
és una meravella.
Sisplau,
que ens la deixin com està,
només que la netegin,
si no volem res més.
Posen-nos la neta,
que està plena
de broses
i de porqueries
del restaurant.
Facin uns acessos
una miqueta més dignes
i, sisplau,
no ens posin
ni una gota de ciment.
Que si puguin
anar en bicicleta
i en patins
i en patinets
i a peu.
És que es pot anar,
és que et permet
un passeig saludable
fins i tot des de l'àrea
d'esport
i de salut
que promoguin.
palmeres,
pins,
posin el que vulguin
de verd.
Però deixin...
No cal que no...
No, però a veure,
a veure una cosa.
Ja estan bé
les moreres que hi ha.
No, però a veure,
es necessita una mica
més de verd.
Les coses
consiguin també.
N'hi ha segons
quines zones
que si es puguin...
Això també és discutible.
Per verd,
mires cap al bosc
de la marquesa
i ja tens verd
per veure.
No, però a veure,
jo que en segons quines zones
que hi ha ara
aquell pàrquing
que està en males condicions,
doncs l'arregleixin
una miqueta més
i el posessin
una miqueta més bé
i aquell trosset dels pins
que vols que et digui
bé,
ara, res més,
no ens la toquin
perquè cada vegada
que toquen una cosa
la caguen.
Aquest projecte
em té realment
molt, molt preocupada
però...
I a veure,
ho he conegut
allò
darrerell
d'un grup de joves
que
hi ha una neboda...
Sí, han fet una plataforma
i llavors em van passar
la informació
i dic
però això no pot ser seri
això,
que sí, que sí,
que sí que va en sèrio
que a més a més
hi ha el Ministeri
però com pot ser?
Vull dir que no és allò...
No, són responsabilitats municipals.
És foment, és foment.
És foment.
És foment.
A veure,
òbviament
tothom hi participa
però és un dels projectes
que com la ciutadania
no s'hi posi
perdrem
l'espai natural,
el parc natural
que té la ciutat.
Demà dissabte
hi ha un acte
i ja en parlarem.
Hem parlat
amb anteriors cites informatives
precisament
convocat per aquesta plataforma
de defensa de la platja llarga
un acte informatiu
entre altres coses
i també per mostrar
el desacord
amb aquest projecte.
Bé, és una qüestió
de participar
i implicar-se
o no
que és el que diem sempre.
No, a veure,
jo en aquest és dels
que segur que sí
perquè jo crec que
tinc dos o tres granets de sorra
que segur que ja són meus
encara que només sigui
per dret d'ús.
És la teva parcel·la
de dos granets de sorra.
I escolta,
jo parlant d'un altre tema
que jo sé que
ara ja no es pot fer res
però jo el dissabte
em vaig sentir molt trista
i vull dir-ho.
Vaig pujar a la part alta
que és la meva part
d'on jo em vaig començar
a sentir en primer lloc
de Tarragona
i després catalana
perquè jo sóc un escudo de fora
encara que sigui catalana
i vaig pujar
i vaig pujar a la meva estimada
pla alta
i vaig veure
el fantàstic pàrquing
que tenim davant
de l'escorxador.
Em va caure l'ànim
als peus.
Ja ho sé
que
diu així
n'hi ha temes molt més greus,
n'hi ha temes molt importants
però t'ho juro
que em va ferir
la sensibilitat.
Hem fet
un marmutreto
de ciment.
Per què vam
arreglar
aquest escorxador
tan preciós?
Per què tenim allà
darrere
de les muralles
que són fantàstiques?
Un edifici tan bonic
com és
el rectorat
de la Rovira i Virgili
i li hem posat
davant
uns blocs de ciment
que empedeixen
tota la vista.
Tota.
És a dir,
tu passes pel carrer
i tindrem
no sé dir-ho
però si calculo
que són dos pisos
de pàrquing
tindrem
tres i tres
sis metres
de paret
de ciment
per arribar al col·legi
de l'ensenyança
i després al seminari.
Escolta,
què intentem fer?
No, és que jo no ho he entès
i mira que
com que hi vaig sovint
per qüestions de feines
allà al rectorat
bé, primer
allò que ho veus
també incrèdula
perquè dius
com pot ser això
després
el martiri
que s'ho posat
a nivell d'intervenció
per sonora
bé, els treballadors
i treballadores
i el perill
van presentar una demanda
als veïns
dient que jo conec
que tenia un pis
havien de marxar
perquè era insufrible
era insufrible
és que no es podia
bueno, el rector
es va haver de canviar
de despatx
i anar a la part del darrere
perquè no podia
tindre visita
no es podia escoltar
és que no podien mantenir
o sigui, una conversa
era realment
i la gent que vivia
que jo tinc uns amics allà
havien de marxar
amb els nens
a casa dels avis
perquè no es podia treballar
però va allà
dius
bueno, si tot això després
val
però és que ha sigut
una
una seqüència
de
de barbaritats
una barrera a l'altra
en la intervenció
en la banca de
bueno, en tot el sentit
de punt de vista tèmica
i sobretot
amb el resultat final
perquè si tot això
al final
no ho puc entendre
patrimoni aquí
quina comissió
hi ha hagut aquí
qui ha donat
el vistiplau
aquesta barbaritat
és que
no cal
sentença
de res
només cal anar
i veure
que és un atentat estètic
però com una catedral
és terrible
això
de veritat
és
ha mort
i això l'ha matat
aquesta plaça
no hi és una plaça
és que podia ser
dels llocs
un pàrquing intel·ligent
que el posin
en una zona
de les afores
de Tarragona
un pàrquing així
però que no posin
un pàrquing
d'aquestes
que hem pogut guanyar
dos pisos
per dos pisos
tots els tarragonins
hem hagut de fer
mal més
una de les places
més boniques
que haurien pogut
que era la paràntia
no sé si recordeu
quan es va iniciar
l'obra d'aquest pàrquing
que la gran dificultat
amb la qual es van trobar
era el tipus de pedra
que no podien excavar més
i probablement això
va ser el que va decidir
doncs pujar-ho
sí però veure
que hi ha edificis
catalogats
que estan inventariats
com a patrimonio
clar
el escorxador
i la plaça en si
i l'entorn
en què està
jo no soc especialista
però allà darrere
allà darrere
tenen un pàrquing
tenen un local
de l'Ajuntament
que haguessin fet
un pis allà
al costat de la piscina
que haguessin fet
un edifici
com ho han fet
a vegades a Barcelona
i posin allà
un pàrquing intel·ligent
fora muralles
és el que estic dient
al costat de la Tarraco
fora muralles
que hi ha un parque municipal
doncs fes un edifici
allà
de cinc plantes
si tu vols
i si les ordenances
ho permetin
si jo crec que
amb el tema aquest
de places
no és precisament
es podria fer
un itinerari
de
clar però mira
per exemple
el pàrquing del passeig Torroja
està on no res
de la part alta
i s'utilitza poc
per la proximitat
que té
aquesta sembla
que ens agafa
que ho prenen així
com una barrera
com si sortís
molt fora
i tu passes per la muralla
quan es va obrir allò
però està bastant ple
d'Oturroja
quan sí
la gent que puguem allà
està bastant ple
l'horari
de 8 a 3
sobre tot
de 8 a 3
diputació
rectorat
està bastant ple
aquest pàrquing
però a veure si
però el que han fet
realment
jo t'entenc
comparteixo amb tu
la tristó
i la indignació
és la tristesa
de veritat
és a dir
molt trista
és a dir
ara em diries
indignada
és a dir
estava tan trista
que no podies
tan indignada
me va sorprendre
tan negativament
i que ho havia vist
perquè ho havia vist
ja feia temps
però
ho van comentar
amb uns amics
no, no
és que això està previst
que aquests dos s'atirin
i la veritat
és que no havia tornat a passar
perquè jo paro normalment
al carrer Merceria
el meu trajecte
i l'altre dia
que vaig anar
vaig quedar de pedra
i escolta
podem fer una última
us heu adonat
que heu fet pràcticament
una tertúlia
quedant 4 minuts
sense parlar
ni de papers
de Salamanca
ni d'Estatut
és possible
fer una tertúlia
sense parlar
d'aquests temes
ara ja ho has tret
ara ja m'ho hem de dir
què volies dir
Ana
home que
parlant de tristeses
doncs
jo crec que
si haguéssim anat
tots a una
s'hauria pogut
aconseguir més
i que
el senyor Zapatero
que jo en tenia
moltíssimes esperances
doncs m'imagino
que com a molts
doncs que ahir
pugui dir
per la tele
doncs que no va dir
el que va dir
vaig trobar bastant fort
i
i després
que
ho va dir
al Canal 4
que ell no havia dit mai
que aprovaria
el Parlament
que sortís
l'Estatut
que sortís del Parlament
aquesta és una
una mica de decepció
és a dir
jo intento ser optimista
però
una mica de decepció
i després que nosaltres
no hàgim estat capaços
doncs
d'anar tots a una
i que sembla ser
que algun partit
i jo ho sento molt
però crec que
per sortir a la foto
doncs hagi fet uns pactes
que d'entrada
jo no sé ni si
estaven escrits
perquè per ara
no ho hem pogut veure
i fa pràcticament
una setmana
llavors que d'alguna manera
s'hipotequi
doncs la generació següent
doncs
per
per la foto
per la premura
per
senzillament
per protagonitzar
una cosa
ja que estàs a l'oposició
doncs ho trobo bastant
no li trobo
ni explicació
encara que diguis
lògicament
el Tejero
i tots aquests
estan en una banda
el Tejero demanda
un referèndum
jo també
és que vaig dir
Tejero
però encara
però que tome
com s'atreveix
obrir la boca
però com pot escriure
si és que
com pot
algú publicar-li
una carta
a aquest personatge
no sé quin diari
clar
que ho faci
dius
però que li publiquin
i li donin
però
tots els diaris
ho treuen
el tema de Torre
però Déu n'hi do
si escolta
donar-li
donant
però que un partit
català
per tal
d'afavorir
una postura legítima
dels socialistes espanyols
que sigui
em situo
entre l'extrema d'eta
i l'extrema esquerra
entre cometes
i em situo
en la centralitat
que algú
per afavorir això
la realitat
és que
Esquerra Republicana
ha ratificat
el rebuig
del partit
l'acord sobre l'estatut
assolit entre
Convergència i Unió
i els socialistes
així està la cosa
i clar
i la perplexitat
dius
i ara què passarà
què passa
perquè és el que tothom
es pregunta
doncs home
jo confio
que es pugui millorar
el que va pactar
el senyor Mas
i que
però ja s'entenia
jo
el que no s'entenia
és aquesta negociació
a quatre bandes
a veure
com és això
l'estatut
que no n'hi havia un
que no ha sortit un de consens
un any
el Parlament
per què hi ha hagut d'haver allò
per què hi havia això
per el dividiment
què passa
ja no és normal
aquesta negociació
i si hi ha
el dividiment
per una banda
i l'altra
és que clar
és corresponsabilitat
de tots
perquè s'ha prestat
la gent
aquest joc
aquí també
el que passa
és que jo considero
que té més responsabilitat
que signa
que ens diguéssim
una mica
eskenes de tots els altres
i que havia forçat
uns maxis
al Parlament Català
i que fins i tot
havia forçat
a l'Ajuntament
els ajuntaments
que no es mouria una coma
i a la veritat
ho rebaixen
jo no em vull posar
jo no em vull posar
en plan bíblicana
però que estigui lliure
de pecat
ja saps què deia
no però a mi
jo crec
jo fico un set de estafada
i després també
però també nosaltres
demanar la lluna
i pensar que la tindríem
aquí ja
aquest procés
té molta
la negociació
jo
només des d'allò
perquè estic cansada
avorrida
perquè no m'entusiasma
perquè no ha sigut
el debat
l'únic debat d'estatut
que ha seguit
amb interès
va ser el que es va fer
en el moment
en què es va presentar
al Parlament
a les Cortes Espanyoles
que vaig trobar
molt interessant
interessant i profund
i allò bé
jo que vaig estar
seguint aquest debat
amb interès
i me va reconciliar
mínimament
amb els representants polítics
almenys amb alguns
vaig pensar
mira
hi ha un nivell
ara
no és que l'hagi
m'estic avorrida
d'aquest tema
perdona
és que ja
per això no en parlo
són les 10
no parlem ni d'això
ni de res
però Déu n'hi do
hem aprofitat el temps
i espero que vingueu
un altre dia
i ja són les 10 del matí
gràcies per acompanyar-nos
en a part d'Oxara Romano
sé que no heu vist encara
a la Torre dels Vents
feu una miradeta
i a la propera tertúlia
comentem
us sembla?
sí, sí
ara anirem
moltíssimes gràcies
són les 10 les notícies
després Ricard Laoz
gràcies per acoplado
Fins demà!