Aquí seguim des del matí de Tarragona Ràdio,
ens conem en salut com cada dimecres
i ho fem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Mariat.
Zerà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya també la cap de servei de farmàcia,
Palmira Jolong. Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Feia temps que no ens acompanyava.
I avui ve amb una sèrie d'arguments molt concrets
i que estan relacionats amb una commemoració.
Ahir era el Dia Internacional de la Diabetes
i justament volem parlar d'aquesta qüestió
des del punt de vista, jo diria més aviat, farmacològic.
Però en tot cas, doctor Zerà, l'actualitat ens convida,
si és que així ho desitja, emetre una opinió.
Sempre des de la seva experiència dins de la xarxa sanitària,
la Fiscalia General ha apostat per establir mesures
que defensin d'alguna manera la integritat física en alguns casos,
tant de mestres com de metges i personal d'infermeria,
com a persones que són treballadors de l'administració pública
i que es pugui tipificar d'alguna manera
l'agressió d'aquests professionals com una agressió
amb una persona que depèn de l'administració de l'Estat.
També s'afegia, i si no vaig a redades del Col·legi d'Advocats de Barcelona,
que estava molt bé perquè s'estaven produint situacions molt complicades,
però que això deixava una miqueta de banda
el que és personal docent i personal sanitari que pugui treballar
en l'àmbit concertat o privat.
En principi, jo imagino que els juristes ja es dedicaran
a crear fórmules i dreceres i camins
perquè es pugui legislar amb una certa igualtat
i que això d'agressió a l'autoritat es pugui ampliar una mica.
Però, en principi, aquests dies que es manifestaven,
sobretot mestres, perquè deien que estaven patint agressió d'alumnes,
però també, fins i tot, en casos puntuals de pares d'alumnes,
també es donava, esporàdicament també, insistim,
als centres hospitalaris.
Des de la gestió d'una organització com és la xarxa,
jo m'imagino que vostès, experiències,
moltes espero que no tinguin d'agressions,
però algunes sí que coneixen, no?
Sí, sí, és una cosa que, darrerament,
en aquests darrers anys ha anat a més.
Jo crec que és multifactorial
i només surt a vegades als mitjans de comunicació
quan realment hi ha una agressió violenta,
des del punt de vista d'una agressió física,
sigui, i a vegades fins i tot en personal auxiliar,
com és el personal administratiu,
que en un servei d'urgències estigui donant,
posant ordre o simplement dient-me,
vostè s'espera, vostè passa, vostè no passa,
doncs arribar a intentar fer una agressió física en aquesta persona
o bé, doncs, a tirar, a donar cops contra els vidres
i fer, doncs, agressions violentes
a personal assistencial i personal no assistencial.
Això, desgraciadament, es dona
i hi ha hagut experiències,
hi ha hagut algun...
Nosaltres teníem treballant amb un metge
que la seva dona també era metgessa
i va ser una dona que va ser molt conegut
perquè la van apunyalar,
i la van donar sis apunyalades amb un dispensari, no?
I això és un cas extraordinari,
però d'aquell cas extraordinari,
que és una anècdota al Todo Vale,
jo diria que el que a nosaltres ens preocupa més
és aquesta franja intermitja
perquè avui aquelles coses extraordinàries
ens han portat a tots a tenir guardes de seguretat,
vigilància de seguretat,
cosa que fa 10 anys no n'hi era.
No, ni ens ho plantejàvem.
Ni ens ho plantejàvem.
Que a tots, la majoria dels serveis d'urgències,
a les entrades, a les sortides,
hi ha càmeres que ho registren tot
i que estan registrant les persones que entren
i les que surten
per poder tindre...
Evidentment, no estan registrant
el que passa amb una consulta,
però sí que estan registrant els corredors
i les portes d'accés i de sortida,
i això queda gravat,
i no han sigut poques les vegades
que s'ha hagut de recórrer a mirar
aquelles cintes per veure d'identificar alguna persona.
Tot això és nou
i és un món en què segurament ens hi hem d'anar acostumant.
Jo crec que en pena, no?,
perquè això no hauria de ser així,
és una mica desastre que s'hagin d'anar avançant
cap a aquestes mesures d'autoprotecció
perquè s'estan donant aquestes situacions en la realitat,
però a mi el que em preocupa molt
és l'actitud.
O sigui,
el que la persona que va a sol·licitar un servei
que tingui clar
que la persona que li dona el servei
no és un servidor seu,
no sé si m'explico,
de dir, el que hi hagi gent
que fa un servei públic
i que està fent un servei públic
no es pot confondre
en que aquest professional,
metge, infermera, mestre, etcètera,
aquest professional
és un servidor,
un servent d'aquesta persona
amb aquella frase
que de tant en tant cau
i que és una barbaritat
que diu,
escolti,
jo ja pago el seguro,
jo ja pago,
vostè treballa...
Té l'obligació.
Està aquí
perquè jo li pago el seguro, no?
Escolti,
miri,
doncs agafi la porta i se'n vagi, no?
Hi ha una certa actitud reivindicativa
que tot val
i que la gent que està treballant
per les persones
no són...
Aquella actitud d'agraïment
a que algú generosament
destina la seva vida
al servei dels altres
es transforma
en una actitud
beligerant
contra aquesta persona
perquè la considera
que és un servent seu.
Clar,
donar-li la volta amb això
a les petites coses
de cada dia
i a les actituds
és el que més mal fa
i probablement acaba
amb aquestes malaurades conseqüències.
Potser simplificar molt la idea
però no re,
en dos o tres dècades màxim
hem passat a aquell usuari,
ara li diem usuari,
aleshores doncs era el malaur,
el pacient,
que era incapaç
de defensar els seus drets
que moltes vegades
eren vulnerats també
per una actitud
del propi sistema sanitari
de prepotència,
a tot el contrari.
Sí, sí.
A la llei del pèndol.
Hem passat d'un extrem a l'altre
i probablement
ens hem passat de voltes
i no ens hem quedat
en aquell punt d'equilibri
que era de respecte,
fonamentalment,
entre en dues parts.
Sí, sí.
Jo per això
quan a vegades
es fa aquesta semàntica
que em penso
que és molt il·lustrativa
del que ha passat,
del client pacient,
jo dic a vegades
perquè devia tindre
massa paciència,
per això deia impacient,
a usuari,
que és el que usa el sistema
i diu
ah, jo el puc usar
i això és meu
i no sé què,
no, no anem bé,
a el que jo sempre
fa molts anys
que defenso,
que és el ciutadà,
no?
L'actitud,
les persones que utilitzen
un servei públic
són els ciutadans del país
i tots, tots,
en aquesta actitud
del que porta al darrere
la paraula ciutadà,
que és una persona
que vota,
que decideix,
que és una persona
que forma part,
és estar als dos cantons
de la taula,
que el sistema
és de tots
i és també corresponsable
amb deures i obligacions.
Aquest concepte
de ciutadà,
jo crec que és el concepte
que hauríem d'anar avançant
per treure aquest espai
de...
de que tot val, no?
I això realment
acaba amb autodefensa
per part de tothom
i anem malament.
Ja saben que diuen
que sovint les lleis
el que venen
és esmenar allò
que les persones
som incapacis de resoldre
en el sentit comú.
Doncs, en fi,
si no som incapacis de resoldre,
doncs s'haurà d'esmenar
d'alguna manera
aquestes agressions físiques.
Però jo les lleis
ja m'estan bé,
però, escolta,
mirem de fer
abans...
O sigui,
la llei és el fracàs,
el fracàs d'una prevenció,
el fracàs d'una pedagogia,
el fracàs d'una conscienciació ciutadana,
el fracàs d'explicar les coses,
el fracàs d'ensenyar.
Hem de fer
tots els esforços que puguem
amb que realment
uns i els altres,
el que tenim al costat
quan realment es passa
amb alguna actitud,
amb un servei públic,
doncs que el company de l'autobús
també li digui
escolta, home, mira, pensa.
Perquè aquesta és casa de tots.
Els serveis públics
estan a la disposició de la gent
i els hem de conservar tots.
Hi ha una cosa que jo penso...
Digues, digues, pel dinar, i tant.
Una cosa és que, a més,
és curiós
que moltes vegades
quan es parla de serveis públics,
que a més,
que tots els necessitem
i penso que estan...
La gent, això del servei públic
és una cosa com si no fos teva, no?
És com si...
I hem de tenir clar
que els serveis públics
són gràcies a tots,
a que tots col·laborem
que hi hagi un servei públic
i per tal és de tots
i tothom ho hem de cuidar.
I té una sensació,
a més, la gent, no?
Que de qui és això, públic?
Doncs no se sap, no?
D'algú que decidir
fica una cosa, no?
I no t'ho agafes com a teu.
Que les coses són de tots,
doncs també es tracten millor.
I és allò que...
Ara que parlarem
de medicaments
que vas i dius
que s'ha d'aprendre això
que en té a casa
i potser en tens tres caps
i dius
no, no, no, no en tinc
perquè et facin la recepta.
Clar, servei públic,
és a dir, sí, sí,
no me'n faci
perquè això és més despesa pública.
Clar, aquesta mentalitat
que molta gent té, afortunadament,
no és la gran majoria
o no és la majoria,
no és tothom, no?
que va amb aquesta actitud
amb els serveis públics.
Però bé,
de ser optimistes, eh?
Que també hi ha gent
que modera molt.
I la despesa farmacèutica,
si parlem de despesa farmacèutica,
doncs és terrible, no?
Perquè, a més,
per a molts esforços
que fiquen els governs
en baixar la despesa,
doncs clar,
entre que la població
augmenta considerablement,
perquè això és veritat,
que tenim un augment
de població alta...
I després els caduquen
aquests medicaments
i no els fan servir.
Ui, tant.
És una llàstima.
I també hi ha un problema,
que la gent
som grans usuaris
de molts serveis,
públics i no públics.
I llavors això fa
que tinguis medicacions
molt barrejades.
I llavors són medicacions
que a vegades serveixen
exactament per el mateix,
però que tenen noms diferents,
s'ha donat gent diferent,
a sobretes és un risc per ells,
perquè si s'ho prenen tot,
pot ser terrible.
L'austeritat
no és precisament
la característica
dels nostres temps d'Aran,
ni tampoc la farmaciola,
de dir,
hem de tenir,
vinga,
quatre cosetes per la febre,
quatre coses,
i si necessito alguna cosa específica,
ja m'ho receptarà el metge
i en la quantitat necessària.
En fi, modestament
és la nostra tasca,
no?,
d'anar explicant
i conèixer
les interioritats.
En aquest cas,
parlem de farmàcia
però adreçada
a la diabetis
amb motiu del Dia Mundial
de la Diabetis.
Cada any,
doncs,
posem l'accent
en un dels aspectes,
tenir cura dels peus,
de les extremitats,
la importància que té
la dieta,
la prevenció
de medicaments
i de tractaments.
No hem parlat gaire,
per això el doctor
Atzerà i la Palmira
van pensar que era
una bona ocasió
per fer-ho, no?
Sobretot perquè
hi ha tota una línia.
quan parlem de diabetes
parlem de dos mons
que s'acosten
però que tenen
orígens diferents.
Un és el món
de la diabetes
insulino-dependent
i normalment infant o juvenil
que es detecta
abans dels 14
o com a molt
normalment abans
dels 20 i tants anys,
20 i 30 anys.
Aquesta és una diabetes
d'origen
sobretot
per un problema
d'origen
de la fàbrica
que és un problema
del pàncreas
i aquesta persona
ja pràcticament
des de jovenet,
des de l'adolescència,
quan se detecta
haurà d'anar
amb insulina
tota la seva vida
si no
ho arreglen
doncs
les cèl·lules mare
en fabricar
futurs pàncreas
nous
que a la millor
la bioengenyeria
ho aconseguirà
o trobem
alguna qüestió
revolucionària
d'un ordinador
que sigui capaç
de posar insulina
detectant la sucre
que avui encara no hi és.
Si això
del futur
no confio
que hi sigui
perquè al final
has de mesurar
la taxa de sucre
i posar
aquella insulina
jugant amb insulina
i el glucagon
a la sang.
Aquesta persona
té
una quantitat
de complicacions
amb el seu
sobretot
l'arbre vascular
la micro
els petits vasos
la microangiopatia
diabètica
i la macroangiopatia
diabètica
molt importants
que li poden portar
a un escurçament
de la seva esperança
de vida
conseqüència
d'un infart
de miocardi
d'una insuficiència
renal
a més d'una possible
retinopatia diabètica
etc.
Tots els òrgans
d'IANA
els més fins
els més nobles
de la nostra economia
que es vegin alterats
per una manca
de vascularització
que provoca
la taxa sostinguda
de sucre
en aquestes persones.
Aquest és un món
que desgraciadament
avui
no tenim
aquesta solució
més que la substitutiva
i que no podem arreglar
d'una altra manera.
Després hi ha
un altre món
que és el que
a nosaltres
ens fa més ràbia
que és el món
de la diabetes
tipus 2
la diabetes de l'adult
la diabetes
molt vinculada
a l'obesitat
que es pot prevenir
que es pot prevenir
s'hauria d'intentar
estalviar
i s'hauria de mirar
que mesures
correctores
en aquestes persones
perquè
realment
no tinguin
aquesta
malaltia.
Aquesta segona
així com la primera
té un
la diabetes
insulina
dependent
infant o juvenil
més o menys
està estable
amb la seva
freqüentació
aquesta segona
està creixent
està creixent
en el nostre entorn
per uns
mals hàbits
alimentaris
per un
sedentarisme
excessiu
i per
la típica
contaminació
de
l'obesitat
de menjar
molt
malament
i fer poc
exercici.
Déu-n'hi-do
a partir d'aquí
hi ha tota una sèrie
de tractaments
de medicaments
per un cas
i l'altre
i a banda
hi ha aquestes
patologies
afegides
que també
deuen
precisar
una medicació
específica
a banda
de la insulina
i tot
aquest tipus
de medicaments.
El ventall
que hi ha
de medicació
és molt ampli
nosaltres tenim
molts medicaments
per poder
paliar
cada tipus
de
diabetis
com a tipus
de complicacions
que tens
de la diabetis
però clar
el més important
és la prevenció
que és el número 1
perquè un cop
ja ho tens fet
el dany
tu l'ajudes
a remediar-lo
però el dany
ja ho tens fet
vull dir que tal
per tal
de tractaments
de la diabetis
com a base
el número 1
és la insulina
que vol dir
que el pàncreas
no segrega la insulina
si no segrega la insulina
tu la tens
que donar de fora
perquè la glucosa
que tens
al torrent sanguí
no la pot
fer treballar
cap dintre les cèl·lules
que és el que dona
l'energia al cos
perquè treballi
si això no es pot fer
necessitem alguna cosa
i ho hem de donar
a nosaltres
la insulina
des de fora
i llavors
com a moment
són els insulina
dependents
i aquesta gent
hi ha
a més aquesta gent
són generalment
la gent ja és jove
que des de sempre
han anat a tractaments
d'insulina
són gent molt
que es coneixen molt bé
tots aquests tractaments
són independents
ells saben correctament
el que poden menjar
si tenen ganes
de saber-ho
hi ha la gent
que no vol col·laborar
amb si mateix
i això és un altre problema
però la gent
que coneix la seva malaltia
i vol
tractar-la correctament
ells es coneixen
el que poden menjar
el que no poden menjar
poden menjar
de tot
però més aviat
és la quantitat
que poden menjar
per després
quin exercici
han de fer
cada dia
cada dos dies
ells quasi són més experts
que els pobres
infermers
o metges
que tracten
perquè ells mateixos
es coneixen molt
a si mateix
i aquests
l'avantatge
és que cada cop
la insulina
la van fent
més afina
a l'humà
abans
antigament
hi havia
la que s'obtenia
era una injecció
més ordinària
que es posava
i s'obtenia
d'animals
del porc
ara ja
després va passar
ara que són sintètiques
aquestes insulines
i ara ja és per recombinació
genètica
a partir de fons
treuen
la insulina
i ara últimament
hi ha sortit
una altra insulina
que també és de recombinació
genètica
però ja que
cada cop
afinen més
i llavors en principi
el que a tu t'interessa
és tindre una glucosa
basada a l'estàndard
llavors quan menges
quan tu puges més
fiquen insulina
que és quan ells
tenen que
la dosi
i aquesta insulina
cada cop és més correcta
i fan que
se la puguin ficar
just abans de menjar
abans tens que estar
mitjora abans
després tens que menjar
ara i és abans de menjar
de la pots ficar
ja saps ben bé el rato
que et durarà
perquè tornes a arribar
a nivells de glucosa
normals
perquè el que deies
és que aquesta insulina
a mesura que ha anat avançant
doncs ha millorat
en les seves característiques
per tant
què suposa
per a la persona diabètica
aquest primer grup
de canvi
de quan s'havia de posar
aquesta insulina
que es treia del porc
aquestes últimes
que deies
doncs que afinen tant
home en principi
com canvia la qualitat
de vida del malalt
la qualitat de vida
no és ben bé així
sinó que
el que canvia
és la
l'aplicació
per exemple
tu per exemple
antigament
que això també s'està canviant
ara tu tenies
que ficar
generalment
per el que durava
la insulina
tenies que ficar-te
tres o dues punxades
al dia
generalment
d'una insulina
a partir d'uns nivells basals
i llavors
cada cop que menjaves
et ficaves uns suplements
d'un altre tipus d'insulina
ara cada cop
s'està canviant això
a ficar insulines
en què tenen
una biodisponibilitat
o sigui
duren tot el dia
per tal
amb una punxada
pots aguantar tot el dia
i després
només et pots ficar
et tens que ficar
els suplements
de les insulines
a les hores de menjades
en comptes
de ficar-te'n mig d'hora abans
que això també era molt complicat
perquè tu tenies que controlar
que mig d'hora abans
necessis a dinar
ara ja tu pots ficar
al mateix moment
que tu
tu et vas a dinar
perquè l'efecte
comença als 10 minuts
per tal
abans començava
als 30 minuts
30 minuts abans
tenies que recordar-te
d'aquí mig d'hora
com per una pressa
ja saps
i ara últimament
ja s'estan parlant
d'aquestes noves insulines
que encara no han sortit
que són insulines
que es ficaran
com inhaladors
com si fos
un inhalador
per tant s'estalviaran
la punxada
la de dinar
diguéssim
la que tenen que
ficar-se
la basal
no crec
però l'altra sí
tot canviarà
vull dir que
emigino que ara
és el primer cas
en què es comença a sortir
el gener
aquest gener passat
l'agència espanyola
europea
perdona
del medicament
va aprovar
aquestes insulines
per via inhalatòria
al març
diuen que arribaran
aquí a Espanya
i en principi
és com un inhalador
un inhalador
i quina
a veure
la biodesperiabilitat
és diferent
per tal
ara a mi
que es tindrà
que anar ajustant
a cada malalt
a veure com es fa
i segurament
que això anirà canviant
ara solament sortiran
amb insulines ràpides
que són les que
tens que ficar
just abans de les menjades
a mesura que passi el temps
m'imagino
que aniran sortint
diferents tipus d'insulina
i això anirà
si funciona
el sistema
bueno
problemes
doncs bueno
però la gent fumadora
tindran problemes
vull dir
perquè ara
si s'és
se fa una administració
oral
la gent fumadora
la gent no hi ha poc
diuen que
aquesta gent
ha de parar
ara perquè la seva disponibilitat
estarà disminuïda
perquè té la seva capacitat pulmonar
disminuïda
per tal
un diabètic
que no té que fumar
ja li n'hi ha bé
com van assumint
els canvis
als malalts
els hi costa
perquè a vegades
el costum
de tants anys
per exemple
el tema de la punxada
també ha canviat
si les agulles
són diferents
la fan boll
abans
home jo me'n recordo
això
ho ha llegit
era dramàtic
això ho ha llegit
ahir mateix
a la tele
els mitjans de comunicació
que parlaven
tot el dia
la diabetes
em va fer
una noia
una seva llegida
que comentava això
que ella
que era una diabètica
molt jovenita
i que quan
s'anava
al primer
a ficar-se la insulina
s'anava al lavabo
i que clar
quan anaven al lavabo
si entrava una altra
persona al lavabo
s'està punxant
anava corrents
a dir-li
amb el propietat
al lavabo
hi ha algú
que s'està punxant
en canvi
la gent
la gent es punxa
abans de dinar
per tal
les punxa a la taula
són uns bolis
molt senzills
de punxar-se
abans
hem d'anar
amb xeringues
les hem d'esteralitzar
amb xeringues de vidre
antigament
ara ja eren de plàstic
ara ja són bolis
en què tu fiques la teva dose
i punxes
i vull dir que
i et fas
a més
per saber
un altre control
que fan molts diabètics
és saber
quina glucosa
tenen al moment
per saber
la quantitat
d'insulina
que és un test
i això ho fan
amb una punxadeta
amb una maquineta
que és super senzill
fiquen la tira
i ells ja saben
les doses de l'insulina
que es tenen que posar
segons com estan
vull dir que realment
això amb ells
els ha fet una gran millora
i també la societat
ha canviat
que és molt important
la mirada que es fa
al malalt en general
i als diabètics en particular
sí, sí
a veure
el que sí que és veritat
és que el diabètic
com que es coneix
molt de vegades
els canvis d'insulina
els hi costen
vull dir
és a dir
de la mateixa manera
que ara en parlem
és la que et preguntava
si estan oberts
a aquests canvis
de la mateixa manera
que tu veus
jo ho veig tan clar
des de fora dius
que bé
fixa't l'inhalador
i no caldrà
però clar
ells
ells es tenen molt controlats
ells saben
el que poden menjar
la cantidad que es posen
bueno
clar
hi ha gent
per exemple
que no
ja es controlen
les hipoglosebis
que poden fer a la nit
i llavors clar
això fer un altre canvi
amb un tipus d'insulina
que no coneixen tant
que no és ben bé igual
han de començar-la
també
m'imagino que això
els hi deu ser
una mica de por
jo ho dic
per una experiència personal
per exemple
no
que un que conec
molt amic meu
i vas-li dir
home
i ell encara va
amb les NNPH
que són unes que es punxen
dos vegades
que ara actualment
diuen
d'això de passar
amb una basal
que és com si diguéssim
fóssim l'estàndard
i llavors anar a punxar-te
i ell altres
que tens que punxar
dos vegades encara
i ells
doncs bueno
que se la coneixen
i no
els hi fa por
el diabètic escaldat
diem-ne
el que ha patit
algun episodi
d'hipoglosemia
i sap el que és
i sap el que
el risc que té
aquest és una persona
molt curosa
amb els canvis
té molta
o sigui
la hipoglosemia
és
o sigui
com més
com més
vulguem ajustar
la taxa de sucre
el problema
sempre és el mateix
o sigui
quan nosaltres
amb això
de les menjades
etcètera
quan hi ha
una incorporació
d'aliment
que és glucosa
a la sang
aquest l'hem de
baixar
i l'hem de
retornar
a la taxa
normal
perquè
entri
dins
el metabolismo
entri
dins
les cèl·lules
què passa
si no
baixem
si es queda
en unes xifres
molt altes
dona problemes
metabòlics
que diem
l'ús
molaritar
però
fora d'això
a curt termini
immediatament
d'una hora
per una altra
d'un minut
per una altra
no passa res
o sigui
la persona
es pot notar
una mica
més espessa
té alguna sensació
que dic
me noto
que estic
una mica
hiperbosèmic
perquè ho noten
però poca cosa més
els problemes
d'una taxa
sostinguda
alta
que sempre
tinguem
diguem-ne
el llistor
alt
això és com
jo sempre poso
l'exemple
el sobreixidor
el sobreixidor
del sucre
que és
el 180 mil·lígams
que és el sobreixidor
del ronyó
que és a partir
d'on comença
si el ronyó
està bé
on comença
a sortir
el sucre
per l'orina
si aquest sobreixidor
està més alt
o el 180 ja és alt
si arriben aquests gradients
i sempre està així
els problemes
són els crònics
no els aguts
quins són els crònics
que una taxa
sostinguda
sempre
acaba fent una cosa
que es diu
la glucosidació
que és que
les cèl·lules
l'endoteli vascular
s'unfla
i es transforma
en un endoteli
en una membrana
molt més gruixuda
que impedeix
el pas
de dins de la sang
a fora de la sang
de l'oxigen
sobretot
aquest és el conflicte
a llarg termini
d'una taxa
sostinguda
de sucre
per tant
el diabètic
com que d'un moment
per l'altre
això no ho nota
això no li és urgent
amb ell
què és el que li posa
en perill
al diabètic
és que
quan aquest diabètic
insul·lumineu
independent
aquesta taxa
de sucre
baixa
per sobre
per sota
de 60 mil·lígrams
més o menys
pot perdre
la consciència
el primer que
i això sí que és
una conseqüència
aguda
aquella persona
en aquell moment
es nota
ells ho intueixen
i ho noten
si estan desperts
i algunes vegades
passa la nit
i estan dormits
i no ho saben
no ho saben
però
pateixen les conseqüències
noten
que baixa
la sucre
hi ha una típica
reacció
adrenèrgica
de reacció
del cos
que és amb gran sudoració
amb la temperatura
freda
perquè l'adrenalina
intenta pujar
aquesta taxa
de sucre
aquesta
si això no el aconsegueix
aquesta persona
perd el coneixement
perquè el sistema nervió central
només s'alimenta de sucre
i si no hi ha sucre a la sang
perd el coneixement
i fa el coma
hipoglucemic
això
aquest accident
agut
d'una caiguda de sucre
és el que espanta molt
el diabètic
perquè pot ser que anant
caminant
pot ser que conduint
pot ser qualsevol cosa
tenir el control més absolut
amb el seu tractament
sempre ho veuràs
tots els diabètics
van amb sucs de fruites
sempre
mai
ho veuràs
quan els diabètics
no portin alguna cosa
o galetes
o alguna cosa
la nostra dificultat
és convèncer
aquesta persona
que
escolti
miri
ni que vostè
no se'n doni compte
si no s'acosta
a aquesta normalitat
les conseqüències
a llarg termini
poden ser
diuen
sí, sí
però no em passa res
i en canvi
si em passo
de dosis
puc marejar-me
puc perdre el coneixement
sí, però no li passarà
home, com ho sap vostè
que no li passarà
clar
una conseqüència
d'una taxa
una mica més alta
a llarg termini
tu no ho vius
com una angoixa
d'aquell moment
mentre que
l'altre risc
que és que
per una mica més
d'exercici
per manca d'ingesta
que correspongui
amb la quantitat
que t'has posat
puguis quedar-te
a fer una crisi
hipoglossèmica
o sigui, per sota
això sí que és risc
aquesta és la gran dificultat
permanent
amb els diabètics
és a dir
a convèncer-los
i on
aquests reflectòmetres
que són les maquinetes
aquestes
més el coneixement
i les insulines
més espaiadetes
sense grans dosis
però més ajustadetes
van aconseguint
aquests dintells
i sobretot els diabètics
sobretot els juvenils
o els que són
dependents
són els que
ells mateixos
es fan més control
de punxades
són els més disciplinats
sí
ells ja
normalment
són gent
que
de vegades
no sé
jo ho sé
perquè
de vegades
les hores bàsiques
donen
les tires reactives
dels diabètics
i si hi ha alguns
que a vegades
es creixen
perquè no els dones
prou t'estires
o així
sempre són
els diabètics
aquests
els tipus 1
perquè són gent
que a vegades
tenen molta por
de la hipoglosèmia
i a vegades
en comptes
de punxar-se
tu dius
3 vegades al dia
però només
se'n punxaran 4
perquè a la nit
els fa por
i llavors
abans d'anar a dormir
es volen saber
en quina dosi
es tenen
de glucosa
llavors ells
es tornen a punxar
i per això són gent
en què en principi
ho tenen bastant
ells ho tenen
si volen
ho tenen bastant controlat
al començament és dur
però ho van
jo una de les coses
que vull tenir interès
en què la Palmi
ens expliqués
és la
jo es confio
que serà una novetat important
igual que van ser els llàvisos
el que ja ha comentat
que és la insulina inhalada
crec que això pot ser
una millora
i un revulsiu
molt important
per la facilitat
amb l'administració
Tret que siguin fumadors
com ella deia
Bueno però
ho tenen que anar adaptant
això
el que passa és que
ara és el començament
els hi ha costat molt
de treure-la
perquè ja fa molts anys
que s'estan parlant
de això
de què surti
que surti
i sembla que
el mar surt aquí a Espanya
es diu
es dirà
exubera
perquè a més ho sé
perquè m'ho he preguntat
però vull dir que això
hi surt dues presentacions
només és insulina ràpida
no surt cap més
altre tipus d'insulina
per tal
en principi
la gent
es tindrà que punxar igualment
la basal
i llavors
són les que
diguéssim
a les hores de les menjades
quan fas
la pujada postpandrial
Tot aquest patró serveix
per l'altre grup
de diabètics?
Els diabètics
tipus 2
aquests
és el que passa
que moltes vegades
hi ha els de la insulina
de penes que són
és que el pàncreas
no fa insulina
per tal
necessita ser que insulina
llavors hi ha un altre grup
que en fa però amb dificultats
que en fa poqueta
o el que fa és que
no és proactiu
aquesta insulina
llavors
es dona fàrmacs
que el que tenen és
augmentant la quantitat
d'insulina
o augmentant
l'afectivitat
de la insulina
o augmentant
l'afectivitat
dels receptors
on s'enganxen
les insulines
vull dir
actuen a diferents parts
de tot el sistema
i fan que són
els antidiabètics orals
que aquests són
les pastilles
que es donen
per via oral
generalment
en aquests casos
quan la gent comença
es detecta
una insulina
tipus 2
o sigui
que és una insulina
en què
deixa de funcionar
alguna cosa
és que no és que
no tingués insulina
sinó que no n'hi ha prou
i el sucre
comença a pujar
llavors quan es decideix
ficar tractament
es comença
amb un tractament
via oral
si no funciona
se n'afegeixen dos
i es van afegint
de dos a dos fàrmacs
fins que pots
i tens un bandall
molt gran
d'antidiabètics orals
que actuen
a diferents llocs
segons el que tu necessites
segons
si alguns
actuen
també els obesos
o no obesos
segons com estigui
el patro
ni dones un tipus
o un altre
potser pregunto
una vaginada
per una persona
diabètica
pot prendre
altres medicaments
perquè clar
el fet de ser diabètic
no treu que puguis
agafar un refredat
una congestió
unes angines
o una gastroenteritis
posem per cas
no ho sé
potser dic una barbaritat
poden prendre
altres medicaments
d'una simple
aspirina
poden prendre
exactament igual
el que passa és que hi ha un tipus de medicaments
però això ja se'n diuen
que pot humitar
o pot disminuir
la biodisponibilitat
del fàrmac
però bueno
que això ja
això s'estudia també
quan fan la recerca
ja ho saben
ells ja ho saben
ells han de prendre
una vida normal
el que han de fer
és vigilar molt
amb les conseqüències
que pot tindre
un mal control
de la diabetes
que això sí que és greu
són els laboratoris farmacèutics
el que tenen endavant
aquests
medicaments
lògicament
són grans
multinacionals
empreses
que estan en aquest món
per guanyar dinerets
no oblidem
és important
la pressió
en el bon sentit
de la paraula
que fan
els mateixos
metges
i també les associacions
de malalts
en la recerca
o veix
senzillament
una necessitat
de mercat
o una pressió
jo penso que tot
hi ajuda
la indústria farmacèutica
és molt potent
i a veure
i últimament
és el que
és on hi ha
el capital
està allà
vull dir
això sí que és veritat
i també
jo sempre he dit
el mateix
que jo penso
que la investigació
mentre estigui
en mans
de la indústria farmacèutica
que és on està
ara la investigació
doncs esclar
la indústria farmacèutica
ell treu medicaments
i té que guanyar
per tal farà pressió
al clínic
perquè els nous medicaments
s'aposin
davant d'un medicament
que llavors
tu com a clínic
és el que tens
que respondre
davant de
el que tu tens
o tens un mal controlat
amb un medicament
antic
doncs no tens
que fer res
segurament que tens
un ventall
de malalts
no controlats
o no ben controlats
que els beneficiaràs
amb el nou
perquè també podem
ficar-nos en contra
de el nou
que hi ha coses
molt importants
és molt criteri del pacient
i del malalt
d'assumir aquests nous tractaments
o per exemple
generalment els nous medicaments
el metge ofereix
és el pacient
en definitiva
el metge
també orienta molt
perquè els nous medicaments
de vegades
és per situacions
en què pot ser
que en quantes
de prendre dos pastilles
al dia
t'en prenguis una
també es pot donar
el cas d'aquella
per escolti
que he sentit
parlar d'aquest inhalador
i potser el metge
diu
per les seves característiques
potser no li convé
és veritat
que els nous medicaments
hi ha una pressió
molt forta
de la indústria
això és veritat
però també és normal
i llavors
és el clínic
el que ha de decidir
perquè els nous medicaments
són
per les situacions
en què un malalt
amb el que tens
fins ara
no et responen
per tant necessites
un medicament
per això
és que a més
hem d'anar a favor
de les innovacions
perquè si no
encara estaríem
en l'època
ara
que els medicaments
que ens ofereixen
exactament el mateix
és quan tu tens
que decidir
a veure què vols fer
però a veure
les novetats
hi han de gestir
o sigui
amb malalties
com aquesta
on realment
hi ha una coincidència
d'interessos
perquè com que són
tan prevalents
n'hi ha tanta
doncs hi ha un interès
de la indústria
perquè sap
que traurà un mercat
per tant
hi ha un interès
en la recerca
i hi ha un interès
de tota la ciutadania
perquè realment
les innovacions
i les millores
doncs acaben
normalment
donant més resultat
o millorant
la qualitat de vida
tot el que estem dient
del Rolígrafus
en contra
del Dalló
totes les al·lèrgies
de la sensibilitat
històrica
que hi havia
amb les insulines
de porc
perquè anaven fent
sensibilitat
i acabaven no sent
efectives
o una reacció
en contra
tot això
està eliminat
gràcies a la bioengineria
genètica
totes aquestes millores
acaben donant
millor qualitat de vida
i més bona resposta
a mi em preocupa
no és el cas
de la diabetes
perquè aquesta
seguiran investigant
perquè segur
que té marcat
moltes altres malalties
que són
de baixa freqüentació
que són molt anecdòtiques
o entre cometes
i que realment
bueno
en aquest punt
el mercat
potencial
és molt baix
i llavors
una empresa
que és un laboratori
farmacèutic
que juga amb això
quants diners
hi poso
en recerca
per quin resultat
a què arreglaré
amb tants esforços
de recerca
doncs aquí tenim
una franja
importantíssima
de moltes malalties
que no hi ha
tractaments
i que la recerca
que aquí
n'estem sortint
contínuament
que no hi ha
tractaments
i que
hi haurà
que veure
que aquesta recerca
i aquests moments
s'està impulsant molt
estigui
també molt impulsada
des del món universitari
des del
s'ha de trobar
un equilibri
entre la recerca
bàsica
i la recerca
acadèmica
que s'impulsi
des de les universitats
amb el món
de la indústria
que fins i tot
sigui compatible
nosaltres
jo crec que
s'ha de fer
un replanteig
una mica
molt seriós
sobretot
en l'estat espanyol
i Catalunya
també
perquè tenim
uns nivells
d'investigació
i de recerca
molt per sota
en aquest moment
fins i tot
de la comunitat
econòmica europea
i si traiem
la que es fa
per la indústria
pels interessos
de la pròpia indústria
realment
estem sota mínim
avui hem fet
una mirada
jo diria que
diferent
als tres anys
amb la commemoració
que va ser ahir
del dia mundial
de la diabetes
per cert
que el recinte
del Palau de Congrés
ha obert
aquesta setmana
de la ciència
en la qual
es mostren
els diferents
treballs
equips de treball
de recerca
que fan
les diferents facultats
de la Universitat
Rovira i Virgili
d'això en parlarem
després al matí
de Tarragona Ràdio
Joa Maria
et serà
pel Mirajolong
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau