Comencem ja el temps de la tertúlia en aquest matí de dimecres,
en aquesta última setmana del mes de setembre,
amb aquest temps encara pràcticament de ple estiu.
Avui tenim tres convidats a la tertúlia,
amb diputat al Parlament i regidor a l'Ajuntament
per Esquerra Republicana, Sergi de los Rios.
Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
També ens acompanya l'escriptor Can Ungí,
inspector d'Ensenyament, Francesc Enroig.
Bon dia, Francesc.
Molt bon dia.
I l'advocat Antoni Huber.
Ton, bon dia.
Bon dia.
Com estan de les festes?
S'han recuperat ja?
De la ressaca teclera?
Si és que n'hi ha hagut molta festa?
Recuperant-se n'hi ha hagut molta festa.
Una mica remullada, però festa, déu-n'hi-do,
la quantitat d'activitats que estaven programades
i que, tot i la pluja, la majoria es van aconseguir fer.
Sergi?
Sí, han estat unes festes...
Vaja, jo m'he esgotat perquè això de combinar campanya electoral,
perquè, de fet, esteu en campanya electoral.
I esteu en campanya.
I tant, i tant.
I si algú no ho havia notat,
combinar campanya electoral amb les festes de Santa Tecla,
de debò que és una combinació explosiva.
Explosiva, diguéssim, per la resistència que un té,
però molt bé, molt bé.
I el Francesc?
És una nova modalitat de xartrés, això.
El què?
La campanya electoral i la festa i l'explosió de l'aigua
que mulla la pòlvora per si de cas.
Podríem fer ampolletes de xartrés per partits polítics, no?
Una barrejeta, no?
Podrien sortir barreges explosives.
Una de les herbes de més del xartrés en té 130 o 103,
una dosi d'herba política.
Molt bé, doncs com que les festes s'han acabat,
però la precampanya no s'ha acabat i l'activitat política encara menys,
doncs abordem temes de l'actualitat del dia.
Avui, sens dubte, és un dia de xifres econòmiques,
perquè ahir el vicepresident del govern espanyol, Pedro Solves,
presentava els grans números dels pressupostos generals de l'Estat.
I, clar, tot això aplicat primer a Catalunya
i després a la demarcació de Tarragona,
avui fa que la premsa i els mitjans de comunicació,
la premsa ho té més fàcil que la ràdio,
explicar això per la ràdio és francament complicat,
parla de xifres, de números, de milions,
que s'invertiran en determinades infraestructures.
Ja saben que amb l'aplicació del nou Estatut de Catalunya
hi ha una xifra acordada, teòricament,
que l'Estat invertirà el 18,8% a les inversions a Catalunya.
I, en fi, avui, suposo que ho haurà,
en visar la premsa tenim vall de xifres
entre el que diu el govern de Catalunya
i el que diu el govern central,
i després tenim les xifres de la demarcació de Tarragona
amb algunes infraestructures importants,
com la variant de Tarragona de la 340
o l'autovia de Montblanc.
En fi, a grans trets.
Ton, què et semblen totes aquestes xifres,
números amunt i avall i les inversions?
Com has dit, un autèntic vell de números
reservat, l'enteniment reservat per als privilegiats,
els que hi entenen, economistes,
i gent de ciència exacta,
que tan complicat és que fins i tot ahir amb un tall de televisió
vaig sentir el sorpres que deia que li costava explicar-ho
i fins i tot al final va preguntar
m'he explicat, he aconseguit que ho entengueu,
i va acabar dient
en aquesta ocasió la veritat és que volia explicar-ho
i que se m'entengués, no sé si ho he aconseguit.
Això vol dir que és complicat, oi?
I al marge d'aquesta qüestió, si és complicat,
sobre el PP, el que penso que el que ens interessa
als ciutadans de peu, els que no són polítics
i els que tenim una mica més de dret a criticar
els propis polítics com a també ciutadans,
és la realitat.
Les xifres són xifres.
El que ens interessa és que hi hagi realitats,
que això es transformi en execució.
Després veiem que una vegada s'ha donat la notícia,
s'ha quedat bé, s'ha dit que es compleix
la previsió de l'Estatut,
que Catalunya no està discriminada
perquè ja té tant i quant.
Al final, la realitat és la que tenim, no?
Per anar, ho he dit moltes vegades,
per anar a Lleida,
hem d'anar a buscar l'autopista encara avui,
any 2006, a Pla de Santa Maria,
passant pel mig de Valls,
amb una carretera, francament, de risc.
I bé, això ara diuen que si hi ha un pressupost,
que ens faran l'autovia, etcètera.
De moment tenim 42 milions pel Tarragona al Morell,
no passem del Morell.
I no passem del Morell.
Doncs bé, fixa't-ho.
Podem estar contents, perquè sobre el paper sembla que sí,
que ens donaran uns dinerets com per poder millorar,
però jo amb això soc pessimista,
fins que no ho vegi i ho vegi executat.
No ho sé, soc pessimista.
Més opinions.
Sí, bé, en primer lloc,
amb el tema de la inversió que ve a Catalunya,
doncs és el famós 18,8%,
i és obvi que hi ha discrepàncies
a l'hora de calcular aquest 18,8%.
És a dir, calculem el 18,8% de què?
Doncs aquest què és on està la discrepància.
És on està el què, de veritat.
És on està el què de debò.
Les balances, oi?
I aquí van ballant ni més ni menys
que 500 milions d'euros en un avall,
que poca broma,
el que vol dir aquesta quantitat de diners.
Fins i tot unes discrepàncies
que en aquests moments
estan entre el ministre del Govern espanyol,
el senyor Solves,
entre el conseller Castells
i després entre els diferents partits,
Esquerra Republicana, entre ells,
que aquest càlcul que ha fet el senyor Solves
creiem que no és el càlcul
que pertoca
amb el que considerem
que és el que diu l'Estatut
o la interpretació que fem nosaltres,
si més no, del que diu l'Estatut.
De fet, aquest Estatut preveu
que l'Estat en els propers set anys,
perquè això és temporal,
en els propers set anys
ha d'invertir el pes
que Catalunya té en el PIB de l'Estat,
que és el 18,8% aquest famós.
Aquí és on estem en aquests moments.
Després, pel que fa referència
al camp de Tarragona,
doncs bé,
aquí parlàveu de l'autovia
i d'aquest primer tram,
Tarragona al Morell,
de l'autovia,
però és que,
i aquí estic molt d'acord
amb el que es deia ara
de l'execució,
és que ja fa dos anys,
dos pressupostos
que hi ha partida
pressupostària
per fer el tram,
Tarragona al Morell.
Estem parlant dels pressupostos
generals de l'Estat
de l'any 2005,
dels pressupostos generals
de l'Estat del 2006,
que encara no l'hem acabat,
i ara plantegen com a gran novetat
que pel pressupost general
de l'Estat del 2007
hi ha una partida.
No, és que ja fa dos anys
que hi era aquesta partida
i no s'ha executat.
I aquí és on estem.
És a dir,
ara ens estem barallant molt
per aquest 18,8%
a nivell del país,
però després això
només és un pressupost
i això s'ha d'executar.
I si estem a unes xifres
d'execució
que sembla ser
que pel que va ser
el pressupost general
de l'Estat
per l'any 2006
a nivell del país
estarà més o menys
al 50% d'execució,
és a dir,
la meitat del pressupost
s'ha executat,
realment s'ho ha de fer mirar
al govern del PSOE.
No sóc la persona
més indicada
per donar una opinió
sobre un tema
que és tan relliscós.
No relliscós sobre el tema,
sinó relliscós
sobre els números.
Però és clar,
aquests 500 amunt
i 500 avall...
Si no es posen d'acord,
perdona,
el ministre
i el Consell d'Economia,
com ho sabrem
els ciutadans del carrer?
Vosaltres, sí.
Jo només així agafant
petites dosis
del tema dels peatges,
per exemple.
Sembla que
hi hagi
una certa tendència
a fer creure
que el ciutadà,
si té algun peatge
gratuït,
això és significativament
una gran millora
per Catalunya.
És clar,
tenir un peatge gratuït
com,
per exemple,
el Tunel Cadí,
doncs vol dir que,
perquè jo pugui,
ciutadà de Terraona,
tenir aquesta percepció,
doncs,
m'hauré d'anar a Andorra
tres o quatre vegades,
perquè així
pugui assaborir
realment
el que significa
tenir
una millora substancial
del pressupost.
Per exemple,
dos,
tenir aquests 42 milions
que ens arriben
fins al Morell,
francament,
no cal moure
tant de colomà
per aconseguir
una xifra
que qualsevol
moviment de terres
amb un
moviment de carrer
urbà
no genera
evidentment
aquesta quantitat,
però bé.
És a dir,
i després,
hi ha una cosa
que això sí que em preocupa més,
que aquests 500 amunt,
500 avall,
algú ha insinuat
que en el cas
que s'acabi concretant
per Catalunya,
també s'haurà d'ajustar
per la resta
d'altres
autonomies
de l'estat espanyol.
No em preocupa
per la distribució
i l'equitat,
no,
això no em preocupa,
el que em preocupa
és que sembla
que el que s'aconsegueix
aquí
forçosament
s'ha de donar allà.
No sé per què,
no sé per què,
només poso
sobre la taula
aquestes qüestions.
Al final passa una mica,
seguint el fil
dels comentaris
que veu de fer,
al final passa una mica
d'allò que,
doncs,
ho consideres
excepcional
com un èxit,
el que tenia que ser normal,
el que tenia que ser ordinari,
és com allò de dir,
doncs vinga,
medalla distinció,
aquell empleat,
aquell professional,
bueno,
que en definitiva
l'únic que ha fet
ha estat fer la seva feina
ben feta.
Jo penso que això
no ha de ser mai
motiu de distinció,
com també
el fil
del que estem comentant,
aconseguir,
per exemple,
aquesta partida
pressupostària
per fer el Trump
fins al Morell,
això és una partida
tan ridícula
fins als pressupostos
d'infraestructures
d'infraestructures
de tot l'estat,
que plantejar-ho
com una gran
veu aconseguit
i com un èxit,
doncs és,
francament,
ha estat ridícul,
no?
I l'execució,
un altre exemple
entenedor
per als que ens escolten,
per la ciutatat de peu,
quanta temps fa
que es va estar aprovat
el desdoblament
de Reus,
la selva,
la selva al Cuber,
partida,
titulars als diaris,
i a més,
carretera,
perillosíssima
on hi ha
més punts negres
de la xarxa viària
de Catalunya
i potser de l'Estat.
Soltem,
si és que
segueix estant igual
d'aquella manera,
allò,
amb un trànsit
intens.
Fixeu-vos-hi,
un dia torneu,
on qualsevol dia d'estiu,
a mitja tarda,
veureu la gent
que es desplaça
cap a, lògicament,
Lleida,
cap a Andorra
i cap a Saragossa
que han estat a la platja
i de més.
Però res,
cap consideració,
cap consideració
en aquesta situació
com per espavilar
i executar,
ja no dic de dotar-ho,
perquè està dotat
des de fa temps
el pressupost
d'aquesta ejecució.
Per tant,
les xifres,
si fins i tot
els hi ha costat
també els mateixos
els que hi entenen
poder-ho explicar,
poc clar ho deu entenir
o tan complicat
deu ser
com per què ho entenguem,
com per què no fem volar coloms
i no ens pensem
que a partir d'aquí
millorarem.
De totes les infraestructures
a les que es parla fa temps,
avui tornem a parlar
perquè, en fi,
surten les dades
als pressupostes generals
de totes les obres,
perquè, en fi,
aquí hi ha
tot el tema
de les carreteres diverses,
també hi ha
el tema
de la platja llarga,
en un altre àmbit
es parla del teatre romà,
recordem obres importants
a nivell de l'estat,
com seria
la restauració
del teatre romà,
obres a la catedral
o el tema
del Museu Arqueològic
de Tarragona,
de tot plegat,
en destacarien alguna cosa,
creuen que alguna cosa
és prioritària
per la ciutat
o, en fi,
tenim tantes coses
pendents que...
Home, a veure,
com a prioritat,
quan tens tants fronts oberts,
no pots destacar-ne cap
que sigui
suficientment important
per damunt d'un altre,
perquè són
tants temes històrics
que realment,
precisament perquè porten
la història a sobre
com una carcassa,
com el Cirro Lluï,
això sembla ja,
no?
Llavors, clar,
vull dir,
fins i tot hi vas,
perquè t'agrada,
perquè et dona una pàtina
de traspassar els umbrals
de dècades anteriors.
El tema del teatre romà,
per exemple,
jo crec que fa honor
a la història
que comporta el monument,
el teatre romà,
perquè, clar,
amb els anys,
perquè penseu que
tota aquesta muda
del teatre romà
arregla
des de l'inici
de la democràcia,
cap al 77-78,
si no m'equivoco,
per tant,
Déu-n'hi-do,
i encara ho tenim
així una mica
a les basaroles
en una situació
entre estires i arronces
i...
Ho tenim molt malament,
no tenim res,
és a dir,
que zero.
Suposo que encara
està pendent
alguna qüestió
d'expropiacions
i...
o pagaments
de compensacions
als antics propietaris
i tal.
Sembla que serà resol
finalment el Suprem
o resol
amb aquella agilitat
que és coneguda
de la justícia,
no?,
després de 20 anys
passant el que ha estat.
25, jo diria,
per fer.
O 25, no?,
és el temps passa tan ràpid
que ens descomptem
sempre a la baixa,
no?
Bé,
això és una mostra
de com funcionen
certes qüestions.
Sergi.
Sí, no?,
en quant a les prioritats,
jo estic completament d'acord
amb el francès,
el dèficit
és tan gran
que hi ha tantes coses
per fer
que ben bé
no saps allà
per on començar
o per on prioritzar
perquè les prioritats
són moltíssimes,
no?,
més enllà
del que donaria
el propi pressupost
i més
amb el que he explicat abans,
quan partides
que havien estat
pressupostades
i no s'han executat,
és a dir,
no s'ha fet l'obra,
doncs clar,
tot això passa
a ser allò
que anem esperant,
no?,
com el cas
de l'autovia
Tarragona-Valls-Montblanc
i amb aquest primer tram
fins al Morell,
que jo crec
que és fonamental
sobretot
per garantir
una mobilitat
adequada
a el que serà
l'estació
de l'AVE
del Camp de Tarragona,
l'estació
de la Secuita,
per exemple,
sense anar més lluny.
sense anar més lluny.
Prioritats,
bàsicament,
infraestructures
i quan parlem
d'infraestructures
estem parlant
d'aquestes carreteres
que ja ens les sabem
de memòria
perquè sempre parlem
de les mateixes,
però també
de tota la xarxa
de trens
i m'estic referint
no pas a l'AVE
sinó a tot el tema
del corredor
del Mediterrani.
Que també l'AVE, eh?
L'AVE també,
però aquest ja l'estan fent,
diguéssim.
Però fixa't tu,
som la cua
de l'AVE
quan Catalunya
és la que aporta
més
en els pressupostos.
Els de Tarragona
i els de Barcelona
encara no anem
amb AVE.
Lleida
perquè està
llindar, no?
Però, bueno...
Però en aquest aspecte,
deixeu-me posar
un exemple.
Ara,
no sé si la setmana
que ve o així,
es commemoren
el 150è aniversari
de la línia de tren
a Tarragona-Reus.
O sigui,
fa 150 anys
que anem
amb aquesta línia
de tren.
Ja ho sé
que aquest exemple
és una mica
extrem,
però poder ajudar
a explicar les coses,
no?
Voleu dir
que amb 150 anys
no valdria la pena
que es comencessin
a fer altres coses
i parlo
de xarxa ferroviària
i, per exemple,
tiro el tema
del trencamp.
En qualsevol cas,
sí,
a propòsit
del que estava dient
el Sergi i el Ton
sobre tema AVE
i altres línies
de tren,
en les últimes
dues setmanes
i arran del temporal
que va provocar
les inundacions
al polígon patroquímic,
a la zona de la Canonja
que déu-n'hi-do
el tall de l'autovia
de Saló,
però sobretot
el tall
durant gairebé
dos dies
dels trams
Tarragona-Reus
i Tarragona-Cambrils.
La veritat és que
en diferents tertulies
vam parlar molt
del tema
de la xarxa ferroviària,
és a dir,
s'inverteix molt
en el tema
del tren
de l'alta velocitat,
a finals d'any
segurament
des de Tarragona
podrem anar a Madrid,
per exemple,
en alta velocitat,
però, en canvi,
després tenim línies
que a Renfe
li costa
gairebé 48 hores
obrir-les
al trànsit.
Francesc,
no sé si volies
apuntar en tema tren.
No, sí,
jo puc tocar el tema tren
que passa
per una situació
d'aigua.
Ho dic perquè
ja m'has apuntat
una qüestió
molt interessant.
Fins a la setmana passada
les hortes
del voltant
de la canonja
encara estaven inundades.
Només dir-te això,
inundades.
I a dia d'avui
encara algunes empreses
del polígon
van al ralentir.
Sí, molt bé.
Aleshores,
aquest és un problema
també endèmic.
Resoldre el desguàs
de la riera
de la boella
no és d'ara.
És a dir,
si algú ha anat
alguna vegada
i ha tingut
la curiositat
del que significa
la riera de la boella
que té una fundària
considerable
i arrossega
una trajectòria
de territori
de les nostres comarques
important
per acabar
amb un
minifurat
que travessa
la 340
vella
davant de la bas.
Sí, sí, sí.
És una cosa
que dius,
escolteu,
per això
les carreres
ni 3,
ni 4,
ni 5 anys.
Ara parlem de les carreres
després.
És que realment
és una qüestió
increïble
per un enginyer
que sigui capaç
de dissenyar
una sortida
d'aquella manera
i que després
de travessar
aquesta 340
la petroquímica
a l'abast
concretament
clar,
li travessa pel mig
aleshores
va fer un desviament
una canalització
però va fer
una canalització
amb angle recta.
Clar,
quan desguasses
i després
l'aigua
que té una tendència
natural
a la línia recta
que és lògica
doncs
troba un 7
evidentment
això encara crea més.
Bé,
tot això ha significat
que els aigua molts
tradicionals
de la Pineda
hagin tornat
a reberdir
i a tornar
a posar en evidència
doncs
el regmajor
i tota la història
que els ecologistes
han demanat
de preservar
tants anys.
Un punt.
L'altre,
això que deia el Sergi,
la línia
Tarragona-Reus
fèrrea.
És cert,
però jo
voldria demanar
que a ningú
se li acudís
que per millorar
les infraestructures
continuéssim
trossejant el territori.
Millorem-les
però sobre el trajecte
que ja està.
No fem una altra barrera.
Això és com el tema
de l'AVE.
Està molt bé l'AVE
però el corredor
al Mediterrani
ben dissenyat,
ben pensat
i ben estructurat
hauria tingut
l'amplitud
i la capacitat
suficient
per canalitzar
amb molta més rapidesa
del que ho farà
l'altre.
I després,
pensem bé una cosa,
quan es posi en marxa
el desdoblament
del Reus al Cuber,
penseu
que
aquell trajecte
que ja és fatídic
i ja és problemàtic,
amb les obres
quedarà
superintransitable.
Quina altra alternativa
tenen
tots els vials
que baixen
de Lleida
i que hauran d'anar
alguns
per evitar
tota aquesta ferragositat
passar pel Coll de Lleida.
Per tant,
a veure,
si fas una obra
busca una canalització
i una sortida
per una altra.
És a dir,
si se'n comença una,
tinguem enllestida l'altra.
El que no pot ser
és fer-ne una,
no tenir enllestit res,
hi haurà un col·lapse
que,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
perquè això que diu ell
de les cues
són monumentals.
Què més?
Volen afegir coses
sobre això
que comentàvem
del tren,
del temporal
de fa 15 dies
i de tot el que va passar?
No, que sí,
quan menys,
quan menys.
Hi hagués un manteniment,
com
perquè,
doncs,
els barrancs
estessin nets
de xalles
i de residus
que permeteixin
per lo menys
evacuar millor
del que suposa ara
que estan absolutament
taponats
i si, per exemple,
quan el que són
les actuals
vies de tren
haguessin fet
un manteniment
preveient
aquestes situacions,
però, home,
potser els llocs
per on passa,
com deies tu,
Francesc,
no trencar més el territori
ja és bo,
però mantinguem
i millorem,
no?
I fins i tot
ens reconvertim
perquè per on passa
aquesta línia de tren
ja és prou bona,
jo penso,
i només caldria
potser millorar
el que serien
els propis trens,
reconvertir-los en metro,
etcètera.
Alguna cosa més?
Amb el tema
de la
de la
boella
que s'estava parlant,
precisament
aquests dies
parlant
amb tècnics,
diuen, doncs,
que precisament
per aquestes noves
infraestructures
que s'han construït
etcètera,
doncs,
quan plou
amb certa intensitat
baixa més aigua
que mai.
És una evidència
lògica, eh?
Exacte.
Quan plou
baixa més aigua.
No, no,
evidentment,
evidentment que quan plou,
no, però vull dir,
si parlem d'una intensitat
de pluja
ara,
l'any 2006,
o fa 20 anys,
la boella
porta molta més aigua.
Per què?
Doncs perquè en aquests 20 anys
s'han fet tota una sèrie
de modificacions
de modificacions
en el territori
que estan portant
l'aigua
que s'evacua
per allí
de forma natural.
De fet,
diuen,
doncs,
que...
I això que no plou tant ara.
Sí,
no,
però el que diu el Sergi
és absolutament
cert.
De fet,
diuen que bàsicament
és el desaigua
de Reus
que passa per la boella.
I és així?
I és així?
I aleshores,
a mesura que s'ha urbanitzat
molt més,
molts més carrers,
doncs,
l'aigua ha de sortir
per algun costat.
Per tant,
ja que la realitat
és aquesta,
jo estic d'acord,
que passa,
doncs,
per un tema
que poder,
aquella canalització
que es va fer
per la 340,
que estic d'acord,
no arriba ni a la categoria
de pont,
allò és un forat.
Allò és un forat.
I taponat.
I taponat,
a més a més.
Poder,
fa 25 anys,
doncs,
bé,
per el que baixava bé,
però ara,
quan plou amb certa intensitat,
doncs,
ja no dona l'abast.
Ja que avui
estem parlant molt
d'infraestructures
i de territori,
de planificació territorial
d'alguna manera.
Hem començat parlant
de les infraestructures
previstes en els pressupostos
generals de l'Estat.
Avui hi ha una altra notícia.
Un dels protagonistes
és un dels nostres
contartulis,
el Sergi de los Rios,
perquè ahir Esquerra Republicana
tornava a posar
damunt de la taula
el tema del Pla General
d'Ordenació Urbana.
És una d'aquelles qüestions
que en aquesta taula,
des de fa temps,
de la tertulia n'hem parlat,
de la lentitud
en els treballs.
Abans que parli el Sergi,
el francès i el ton
que s'ho miren molt
des de la barrera,
tot això del Pla General
d'Ordenació Urbana
o Pla General d'Urbanisme,
la revisió aquesta
que fa temps que se'n parla,
com s'ho miren?
Lenta, no?
És un procés lent.
Per fer-ho bé,
és que per fer-ho bé
s'ha d'anar a poc a poc.
No, no ho dic amb broma.
Qualsevol revisió
de Pla General
és complicada,
especialment
amb el que són
nuclis urbans
grans ja
o de la mida de Tarragona,
amb capacitat
de creixement
i amb territori
que bé,
que també planteja
les seves complexitats.
La clau,
ton,
perdona,
segurament deu ser
si fem un creixement
a llarg termini
a poc a poc,
moderat
o un creixement
gran com a ciutat?
Jo penso que la previsió
de qualsevol revisió
de Pla General
té que ser
molt, molt a l'alt
ser en previsió
el gran,
com quan modifiquen,
quan fan
infraestructures
com el que estàvem comentant
i modifiquen
situacions
per exemple
de canalitzacions
d'aigües,
rieres,
han de o no han
de Caballogrande,
un gran pont
per quan ve l'avinguda
que sempre
periòdicament
van baixant.
El mateix,
en la revisió
del Pla General
jo crec que s'ha de preveure
creixements
a llarg termini,
per tant,
grans creixements,
perquè ho són
a llarg termini,
perquè l'urbanisme
requereix això,
programació
a molt llarg termini.
Francesc?
Home,
no ho sé,
el tema
de l'urbanisme
sempre és complicat
i només cal veure
la circunvalació,
la conurbació
terraunina
amb el que avui
porta,
per exemple,
el diari
referent a Salou
o Cambrils
i no,
amb totes aquestes històries
i per tant,
si després mirem
cap allà avant
i podem veure
Cunit,
Calafell,
Segur de Calafell,
suposo que
el tema urbanístic
hi ha un creixement
tan espectacularment
gran
amb tot
que,
clar,
comporta
confrontació
d'interessos
i les confrontacions
d'interessos
a vegades
entre públics
i privats
generen
situacions
delicades,
límits
i fins i tot
picaresques.
Però hem de créixer
molt o poc?
A veure,
jo seria...
Això ens m'he d'adonat,
és que tampoc
podem preveure-ho massa.
Jo et diria ara,
els creixements
els marquem nosaltres
o ens venen condicionats,
perquè a nivell escolar
és així.
No nosaltres...
Fins fa
vuit anys
hi havia escoles
que les havíem de tancar.
En aquests moments
les hem de doblar.
En aquell mateix,
diguem-ne,
indret,
no?
I hem
pràcticament
duplicat
els edificis,
les atencions,
i això
és degut a que
la ciutadania
de Catalunya
és més prolífica?
No.
Això és degut a si puixi
no baixen les hipoteques,
això és degut a si...
A les inflacions...
I també hi ha
els moviments migratoris.
I hi ha
sumalit
els moviments migratoris.
I els moviments migratoris
són els que han condicionat
històricament,
també,
el moviment
de les civilitzacions.
I això
ens agrada dir o no,
nosaltres ens ho mirem
des d'una parceleta
de 2.000 anys,
però
si fem un decalatge
amb una mica
més de consistència,
vereu que
les grans civilitzacions,
i a Amèrica
li passarà exactament
el mateix,
el Nord d'Amèrica,
aquest aspecte,
doncs,
perquè
el gran auge
de Nord-Amèrica
també ve
amb el gran auge
de la immigració
i del paradís.
Aquí
algú també pensava
que hi hauria un paradís,
però quan arriba aquí
troba un balcó
al Mediterrani,
només.
Sergi,
hem de creixer això
molt o poc?
A veure,
jo crec que heu plantejat
un tema clau,
clau,
i que precisament
nosaltres ahir
quan vam presentar
aquest document
que hem elaborat
sobre el posicionament
d'Esquerra
respecte al que
ara per ara
tenim coneixement
de pla general,
perquè
també s'ha de dir
que tota la informació
i tota la documentació
no ha estat elaborada
encara,
aquest era un dels temes
que posàvem
sobre la taula.
Mireu,
pràcticament
amb el pla
que ara
és proposta
de l'equí
del Govern
o que està
sobre la taula,
pràcticament
s'incrementa
tenen 6.300 vivendes
en operacions
en sol urbà
i 23.000
en sol urbanitzable.
Això que vol dir
si fem un càlcul
de dues persones
i mitja
per vivenda
estem parlant
de 74.000 persones
més
a la ciutat
de Tarragona.
És molt o és poc?
Doncs no ho sabem
perquè precisament
no hi ha
un estudi demogràfic
que era precisament
el que estàveu parlant
aquí
de que poder
primer hem de fer
un estudi demogràfic
a veure quines són
les tendències
demogràfiques
i a partir d'aquí
saber el que hem de créixer
perquè abans
estava plantejant
el fet
que a vegades
el tema demogràfic
et ve una mica donat
no és tant el que fas
o fins allà
on vols créixer
sinó
estàs doncs
amb una cruïlla
de camins
per una sèrie
de moviments
de població
moviments migratoris
també
nosaltres
em sembla
desproporcionat
desproporcionat
però
també volem veure
què diu
un estudi demogràfic
i que es faci
aquest estudi demogràfic
que crec que és clau
per respondre
a aquesta pregunta
que jo crec que és
el desllorigador
de tot plegat
i aquí hi hauria
fins i tot coses
que hem parlat abans
de la tertúria
com l'arribada
del tren d'alta velocitat
la connexió que tindrem
i els serveis
i després
en fi
tot això s'ha de planificar
amb serveis
equipaments
el Francesc
que des del seu punt
de vista educatiu
ho veu
i elèctric
jo voldria fer
una notació
i transports públics
una notació
un afegit
el que ha comentat el Sergi
en el que estic d'acord
el que ha comentat
però sí
considero que
s'hi ha de fer un afegit
la programació
i les previsions
del pla general
com he dit abans
tenen que ser
a llarg termini
per tant
aquest creixement demogràfic
ha de ser
en previsió
a llarg termini
vol dir això
que aquest creixement
pot ser sostenible
si realment es plantegen
no 3, 4 o 5 anys
i no s'està plantejant
a 20 anys
però no només
per aquesta raó
és a dir
aquest creixement
en quant a possibilitats
de sol
jo considero
que també
és bo i positiu
però no només
per cobrir
un possible creixement demogràfic
que ja dic
tindria que ser
a llarg termini
llavors potser
ja no són tan grans
aquestes xifres
sinó també
per una altra raó
per a baratir
el preu del sol
això és important
sempre
ens hem queixat
que
la construcció
les vivendes
pujan i pujan
pujan de preu
i pujan de preu
en tant
en quant
que el valor
a l'alç
la plusvàlua
es genera
es provoca
com a conseqüent
no la plusvàlua
és a dir
l'increment
de preu
genera conseqüència
de l'increment
del valor del sol
no de la construcció
del cost de construcció
que segueix sent
més o menys
el mateix
i pujant
amb percentatges
normals
el sol
és el que
provoca
aquest desfase
i penso
que és bo
que un repensat
general
prevegui
l'increment
tant
a l'alça
de sol
Francesc
és bo
això
i com que
ens queda poc
és bo
que també
qui tingui
la responsabilitat
política
ha de fer
les previsions
necessàries
per no quedar-se
curt
dèiem
els romans
eren megalòmens
no
van fer unes previsions
la claveguera màxima
de Tarragona
és desproporcionada
però
donava la sortida
adequada
la diagonal
de Barcelona
quan es va dissenyar
amb l'Eixample
i el Pla Cerdà
semblava desproporcionada
i ara
ha quedat com un cregolí
per tant
les proporcions
inicialment
a vegades
descabellades
donen
la capacitat
de futur
aquí també
ho hem de fer
altrament
ens quedarem
escanyats
en fi
ho deixem aquí
perquè sense acabar
el temps de la tertúlia
m'ha quedat pendent
el tema de les carreres
que ho havia anunciat
que podíem parlar
de la reforma universitària
propera tertúlia
perquè segur que
donarà molt de debat
avui de totes maneres
parlarem
amb un dels vicerectors
de la Universitat
Rovira i Virgili
d'aquí poc més d'una hora
parlarem amb ell en directe
per conèixer l'opinió
sobre aquesta proposta
anunciada
i per la ministra
Mercedes Cabrera
acabem la tertúlia
avui amb el Francesc Roig
el Sergi de los Rios
i el Tonubert
gràcies a tots tres
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
bon dia