Com cada dimarts, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
dediquem una estona a parlar de llibres, d'autors, de literatura catalana
des d'aquest espai al punt de lectura que realitzem en col·laboració
amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona.
Per tant, saludem una setmana més.
Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ens ocupa un personatge, però no és un personatge,
és un ésser humà, real, molt conegut aquí i fora d'aquí,
però sobretot en els àmbits acadèmics.
És una persona de la que tu em deies abans, i jo crec que amb molta raó,
que és prou coneguda, però mai se'n parla d'ell pròpiament dit
perquè és una persona molt activa que es dedica a parlar molt dels altres escriptors.
Sí, és una mena d'estigma que té.
El fet de ser dues coses.
Una, el fet de ser professor universitari, de dedicar-se a la literatura
i de ser amb tota seguretat el que millor coneix la literatura de les nostres comarques.
Afegit a la seva manera de ser, al seu caràcter, que el fa acceptar tota mena d'encàrrecs del gremi,
doncs fa que, efectivament, ell sigui la persona que parla més de tothom
i, per tant, el que parla menys d'ell mateix i el que queda més apartat.
Ens estem referint a Magí Sunyer, que va ser l'últim protagonista de la trobada d'escriptors del Camp de Tarragona.
Sí. Cada any es fan tres trobades d'escriptors que es dediquen monogràficament a un escriptor de les comarques del Camp de Tarragona
i, en l'última, que es va celebrar a Donald Jair, doncs el protagonista era el Magí Sunyer.
Aviam, si hem d'explicar coses de Magí Sunyer, malgrat que és una persona jove,
ens hem de centrar una mica, perquè per la seva vessant acadèmica,
però també per la seva producció i pel seu activisme, també, cultural i social,
té moltes mirades, no?, la figura del Magí Sunyer.
Sí, sí, sí. La veritat és que des de la universitat ha pogut fer realitat,
suposo que les dues grans ambicions intel·lectuals que tenia,
una és l'ensenyament i la investigació sobre la literatura,
doncs tant la literatura catalana en general com la de les nostres comarques,
i de l'altra la creació literària, el lliurement a la creació literària,
amb un ventall prou ampli d'experiències.
Probablement sigui de les persones que més saben de la literatura de les nostres comarques,
em deies abans, Jordi.
Sí, no, no, el probablement és un adverbi caut absolutament inútil.
És segur que és el que...
És qui més sap.
Sí, segur que és el que més en saps.
I de la literatura catalana en general també, Déu-n'hi-do.
Sí, esclar, sí, sí, és especialista del 19.
Però no només perquè, clar, home, si és professor universitari
i ensenya literatura, és lògic, no necessàriament...
No, s'ha de fer la feina bé després.
Exacte, però després hi ha una curiositat personal i intel·lectual molt forta.
Sí, s'ha d'acceptar que una de les feines que té un professor universitari
no només és mantenir-se al dia, sinó que és la investigació,
i, per tant, si això es fa seriosament, doncs s'obtén els resultats,
si no, no, esclar.
Aviam com ens organitzem tot el que podem dir del Magí Sunyer.
Ens deixarem moltes coses, però per dir l'essencial com a mínim.
Què et sembla, Jordi? Per on comencem?
Comencem per la passió per la literatura, que em sembla que és allò que el definiria en tots els camps, no?
Que és una passió descoberta molt aviat.
Els que el coneixen de jove, com per exemple el Joan Cavaller, que va ser companys seu d'institut i tal,
doncs ja en parlen, amb l'opuscle que va editar l'Ajuntament
en motiu de la trobada d'escriptors dedicada al Magí.
En un article el Joan Cavaller ja en parlava d'aquest gust per a la literatura,
aquest descobriment, aquest desvetllar a la literatura,
molt aviat a l'Institut d'Arcís Uller de Valls.
A partir d'aquí, doncs el Magí no ha fet més que consolidar aquesta trajectòria.
No d'una manera concreta que potser no era previsible,
mai no és previsible,
però el que sí que ha fet és seguir una línia que ja es veia marcada des del començament.
Em sembla que aquest és el fet de destacar, sobretot, la passió per la literatura.
I aquesta passió fins on l'ha portat?
O quins camins ha recorregut amb aquesta passió?
Doncs bé, ella ha transitat fonamentalment pel camp de la poesia.
És autor també d'algunes novel·les i d'algun llibre de contes,
però fonamentalment el seu món està en la poesia.
I també hi ha una cosa molt interessant que diu el Joan Cavaller,
que jo quan ho vaig llegir la primera vegada em va convèncer,
tot i que jo com ell tampoc no estava convençut a priori.
Quan es diu, quan es parla que algú és un poeta i escriptor,
la primera vegada que ho sents, ho diu el Joan, i ho dic jo també,
dius, però per què ho distingeixen?
Una cosa és ser poeta i una altra ser escriptor.
Clar, per què ho distingeixen?
I vist després com ha evolucionat el món ja en aquest segle i en el passat,
en el món de la poesia, dintrant-se en la poesia visual,
en la poesia gestual, en fi, en altres camins d'expressió poètica,
un pot arribar a entendre que efectivament la poesia pot ser no només escriptura,
que la poesia textual és una, és la tradicional, és la històrica, per entendre'ns,
però arribats al segle XXI no necessàriament la matèria d'expressió de la poesia és la paraula,
no necessàriament.
I llavors aquí entra a si la possibilitat de distingir entre poeta i escriptor,
perquè efectivament poden ser diferents.
I ho dic perquè el Magí Suñé, de moment que jo conegui, ha escrit poemes,
i per tant estem davant de poesia textual.
Però també és veritat que és autor d'un bon grapat de llibres
en els quals la poesia mai no està sola,
sinó que són corregudes molt conedures les seves col·laboracions amb artistes plàstics
del nostre entorn,
i aquestes col·laboracions fan uns llibres que,
sense deixar de ser poesia textual, són alguna cosa més que poesia textual.
I com és la poesia del Magí Suñé?
Avui jo sóc, ja saps que som molt mal crítics.
Valdemar dels poemes, ja sabem que és el teu.
És el meu fluix, a mi em feu pols si em demaneu això.
Jo penso que sobretot la poesia del Magí Suñé
és sobretot una poesia de sentiment, de sensualitat.
em fa la impressió que si hagués de dir algun substantiu seria aquest,
seria el de la sensualitat.
Molt sovint lligada a l'amor, no necessàriament tot,
tot i que amb les novel·les aquest és un pes que es nota,
però sí la sensualitat i la llibertat.
Jo crec que si m'hagués de quedar amb dos mots serien aquests.
I en quant a novel·les o contes?
Perquè em deies que també ha fet altres coses.
Sí, ell va començar amb un llibre de...
Va començar, es va donar a conèixer, per entendre'ns.
Amb un llibre de contes afortunat,
un llibre de contes que és una obra de joventut,
però que és un llibre molt solet,
que va guanyar el Premi Víctor Català de 1989.
Va ser el primer llibre que va publicar,
si jo no ho vaig xerrat,
i es titula La Serp,
un llibre de contes.
I ja bastant més tard,
bastant, bastant, eh?
Doncs 4 o 5 anys,
va publicar dos llibres de...
Dos novel·les,
una titulada Joc de Daus,
que es va publicar el 93,
i la segona, Cactus,
que venia a ser una continuació de la primera,
tot i que no és imprescindible haver llegit la primera,
que es va publicar el 95.
Des de llavors, en sa,
jo no sé que hagi publicat cap novel·la.
En canvi, sí que ha publicat
una gran quantitat de llibres de poesia,
potser 11 o 12 llibres de poesia,
més altres poemes sols,
amb altres volums,
i també narracions
col·locades en volums col·lectius.
Molts treballs d'investigació, també.
També, sí, aquesta és una faceta evident.
Treballs, articles, congressos,
participació de congressos, ponències, en fi.
Sempre que ha marcat-se,
per un cert caràcter autorreivindicatiu,
de la literatura catalana,
i de la d'aquestes terres,
autors, escriptors,
una mica oblidats,
han deixat,
ha participat molt en la recuperació
de determinats noms del panorama literari
de la nostra història, no?
Fonamentalment,
ell és,
tant des del punt de vista acadèmic
com de la divulgació literària,
és la persona que més ha fet
per la literatura d'aquí.
De les seves novel·les,
què podem dir?
Doncs mira,
una mica el que deia abans de la poesia,
es pot traslladar a les novel·les.
És a dir,
la primera,
a Joc de Daus,
i els que recordin els seus temps de batxillerat,
si és que van arribar a temps,
recordaran que aquest és un vers d'Usies Marc.
a Joc de Daus us el compararé.
Doncs,
aquest és el tema central.
L'amor,
un amor desinhibit,
un amor no subjecte
a cap tipus de regla
més que el de la propi impuls amorós.
Doncs bé,
aquest,
envoltat de sensualitat,
és un dels temes bàsics.
I després hi ha,
per exemple,
la presència del món artístic
i del món cultural
a les novel·les,
vull dir,
aparició d'artistes de tot tipus,
de vegades fins i tot referències
a algun personatge terragoní
que apareix fugazment per les novel·les
sense que se'ls citi expressament.
Els paisatges del nostre entorn,
la llum,
els conreus,
el mar,
els casc antic,
tot aquest món cultural.
Llegat a l'entorn, no?
Sí,
tot aquest món cultural.
Són novel·les sense pressa,
no extenses.
Molt descriptives, potser.
No ben bé descriptives, no.
Però sí novel·les
que sembla que aspirin
a l'autosuficiència artística,
és a dir,
que més enllà del que expliquen,
el valor de la imatge
i de la paraula que es fa servir
ja sigui un motiu suficient
per llegir-les.
Una mica la temàtica
mateixa de la poesia,
com explicaves abans, no?
Sí, sí.
El que passa és que la poesia té...
Com que ella ha escrit,
ja comentava,
les novel·les és més fàcil veure,
perquè les poesies...
A part de que jo ja ho he dit
moltes vegades,
les poesies amb molta cautela.
Com que hi ha moltes
dels llibres de poemes
que han estat en col·laboració
amb artistes plàstics
i el punt de partida de la poesia
ha estat sovint
el motiu artístic plàstic,
el quadre o l'objecte,
i a partir d'aquí
el Magí ha creat la poesia,
clar, aquí moltes vegades
el tema no és tan...
ve una mica determinat
o motivat
per l'artista
i per tant, esclar,
no és el mateix
que quan tu lliurement
i al marge
de cap tipus de contingència
decideixes crear.
La seva vessant de docent
probablement
faci que sigui
una persona molt oberta,
que li agrada molt
la tertúlia,
compartir
al voltant del món literari,
no?
Jo penso que aquesta
és una gran virtut,
la seva accessibilitat,
el fet que efectivament
és molt accessible
per a tothom
i li costa molt dir que no,
almenys en aquest terreny
de les peticions literàries
li costa dir molt que no.
Jo crec que és una virtut,
però al mateix temps
suposo que és una càrrega també,
perquè, esclar,
això fa que
hagi d'abordar
una gran quantitat
de feines
des de pròlegs
a presentacions de llibres
que això, home,
ocupa temps
i no té retribució
mai,
o quasi mai,
però, esclar,
ell és així,
no s'hi pot negar,
sí que podria,
però no s'hi nega,
què més podríem explicar?
Jo el vaig tenir
de membre
del tribunal
del meu doctorat,
també l'hi vaig demanar
i no va poder dir que no.
Per tant,
el coneixement
és ben proper.
Alguna cosa més respecte,
bé, moltes,
moltíssimes,
però així que ens faci
dibuixar una mica
el retrat.
Bé,
una novetat
i és que després
de publicar
tots aquells volums
de poesia
que hem esmentat
i també de les novel·les,
ara publica
una obra de teatre.
La seva primera obra de teatre?
Sí, que jo sàpiga,
la primera es titula
Lucrècia,
tragèdia contemporània
i l'edita Arola.
Esperem,
jo espero que es representi
en un moment o altre,
tot i que això és difícil
i ja saps tu
que editar un llibre
no és fàcil,
però que una obra
de teatre s'estreni
que vol dir
que algú inverteixi diners
arriscant
en una producció
encara és molt més difícil,
per tant,
de moment
no em consta
que hi hagi plans
per estrenar-la,
espero que algú s'animi.
Però de moment
queda allà
en forma de llibre?
Sí,
de moment certifica
la curiositat
intel·lectual
i literària
del Magí
i el seu gust
per a la literatura
en general
sense distinció de gèneres.
Doncs esperem
que continuï
aquesta curiositat literària
i el que tu deies
sobretot la passió
per la literatura
i que la seva ambició
intel·lectual
en aquest cas
no tingui límits
perquè al final
de l'ambició intel·lectual
de qualsevol persona
o qualsevol creador
tots en surtin beneficiats,
no?
I tant.
Jordi Tignena,
moltíssimes gràcies
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.