Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, nosaltres seguim a la corrent, tenim usuaris normals i corrents, és a dir, que el que més es compra també és el que més es llegeix a la biblioteca.
Avui ens portes tot un seguit de llibres relacionats amb la temàtica empresarial, però també altres llibres que venen carregats de biografies, de noms propis.
I si et sembla, comencem per aquests, que els has portat a més a pes, eh? Materialment, podríem dir.
Mira, doncs seguint un al fil de les novetats de Sant Jordi que deies, un dels que ha sortit ara, aquests dies, és el darrer llibre del Fabià Estapé,
que es titula Deu grans catalans, un amenatge personal a deu figures històriques.
Són figures històriques com Ildefons Sardà, Víctor Balaguer, Laureà Figurola, Frederic Marés, Joan Coromines, d'aquí hem celebrat el centenari,
Miquel Ballori, mort no fa massa, Joan Sardà, Jaume Vicenç Vives, el gran historiador, Martí de Riquet, encara és viu, és viu i actiu, professor de literatura,
un gran coneixedor del Quixot, i Ernest Lluc, el polític assassinat per Areta no fa massa anys, eh?
És a dir, que fa a les persones que els agraden les biografies una aproximació feta pel professor Estapé, doncs creiem que, bé, sempre dona...
Un component personal important, no?, per part del propi narrador, que va tenir conèixença amb ells, m'imagino que...
A més a més, d'Ernest Lluc, que en va ser professor, i d'altres han sigut companys d'ell a la Universitat de Barcelona, com el mateix Martí de Riquet.
Després, per compensar, com que gairebé tots aquests retrats de deu grans catalans...
No, no, és que són homes tots, és que són deu grans catalans homes, exclusivament.
El llibre de la Marta Pesarradona, que ja en vam parlar una mica, solapà de nens...
Em van fer referència de què sortia.
Em van fer referència, però com que també he tret un llibre que es titula Donasses protagonistes de la Catalunya moderna.
N'hi ha deu també? Més o menys?
N'hi ha més.
Més de deu.
Encara s'hi compensa, doncs, com deia...
I no són deu grans catalanes, són Donasses, però bé, Donasses diríem que és un sentit...
No és pejoratiu.
No, no, és positiu.
És positiu, sí, sí.
Entre elles...
Dones grans, en el sentit espiritual, intel·lectual.
N'hi ha 22, eh? Fixa't.
Déu-n'hi, no?
22, eh? Que si ara te les fessin... Si me'n fessin dir 22, no em sortirien, segurament.
Doncs, hi ha persones de la talla, doncs, de Dolors Montsardà, de Catanina Albert, de Francesca Bonmeson,
es titula el seu capítol Francesca Bonmeson o la força de la Roa Burgessa.
Aquí sí que agafa un període en el temps molt més ampli que el de l'Estapet.
Margarida Xirgo, la Bernat catalana, Clementina Arderiu, es deia la poeta, Aurora Bertrana, una certa Mansfield catalana.
D'Aurora Bertrana n'haurem de parlar un dia, jo crec, aquí a la ràdio, eh?
L'Ola Anglada, de la qui diu la més gran de totes, etcètera.
Frederica Montseny, una Jean Fill Ranger, i la darrera de totes elles és Montserrat Roig,
o la raó narrativa.
Una de les que inclou també és Mercè Rodoreda.
I Maria Aurelia Campmany, també.
I Maria Aurelia Campmany.
De Mercè Rodoreda diu, o dispareu sobre la pianista literària.
I em sembla que comença el capítol dient que, volen dir, que ha estat de moda una mica atacar-la sistemàticament
per uns fets de la seva vida personal, que se'n va anar, que se'n va deixar el fill.
Aquests dies a la biblioteca hem tingut ocasió de comentar els viatges de l'obra Viatges i Flors.
Hem llegit els viatges i els hem comentat una mica amb el club de lectors.
De les crítiques, no el tema en sí, sinó les crítiques.
No, ens hem centrat bastant en l'obra, que és del que es tractava.
Però, clar, una mica parles també del personatge de la Rodoreda.
I per això et dic que, quan t'aproximes a un personatge amb les ganes de conèixer'l,
sempre te'l mires d'una manera més en positiu, no?
I amb simpatia.
I després dona la coincidència que la Marta Pesa Rodona aquí em fa una mena de desgreuja, no?
Gairebé un elogi, eh?
Home, m'imagino que surt una mica la cosa aquella d'en quina facilitat ens dediquem a jutjar els altres, no?
Moltes vegades sense conèixer les circumstàncies personals.
Però, en fi, ja està bé, no?, que situï justament el que és la trajectòria literària
i la personal, doncs, que no se li doni aquesta dimensió tan gran que se li vol donar.
Són biografies, Cristina?
Sí, són biografies, però comentades, eh?
És a dir, no és allò, va néixer aquí en allò, sinó un comentari, una valoració del que hem fet.
Recomanat, eh?
I aquest altre és un llibre d'aquells d'alta qualitat, també, de Francisco Ayala.
Jo crec que qui no el conegui, a Francisco Ayala, hi ha molta gent, ha publicat moltíssims articles al llarg de la seva vida,
perquè qui no el conegui, potser, els llibres, potser és més fàcil haver accedit als articles.
Això és una antologia, són una sèrie de relats escollits,
i Francisco Ayala ha complert 100 anys i li publiquen, doncs, aquest llibre que es diu De tota la vida.
A la biblioteca també ho vam fer un petit expositor, hi ha algun lector que anant agafant aquestes obres,
dient-me gairebé excusant-se, no?, de dir, oh, hi ha gent així molt beneita com jo, que llegeix aquestes coses.
I no, no, li dic, doncs miri, s'haurà d'esperar perquè hi ha més beneits com vostè que han agafat el llibre abans.
És a dir, que és un llibre, aquest és novíssim.
100 anys amb una lucidesa envejable, eh?
Sí, sí.
Amb tot un segle.
Sí, sí, sí, déu-n'hi-do.
O sigui, són relats agafats d'altres obres d'ell, eh?
Molt recomanable.
De tota la vida, relatos escogidos de Francisco Ayala.
I a banda d'aquestes biografies i aquests relats,
ens has portat, com dèiem, tota una sèrie de publicacions relacionades amb el món empresarial.
Sí, us he portat això perquè hi ha com que molta cosa literària es va comentar,
ja per Sant Jordi.
I qui més que menys aquests dies encara té alguna novel·la entre mans.
Doncs hem pensat presentar el que vol ser una nova secció dins la biblioteca,
adreçada al món empresarial, bàsicament, però no només.
Perquè avui en dia, amb criteris d'empresa, hi funcionen també moltes organitzacions.
Inclús bona part de la funció pública també s'està adaptant.
I he portat els llibres que destacaria, diem-ne que no són els manuals típics,
sinó que són llibres que parlen de coses que ens afecten a totes les persones que treballem
i que en aquest moment s'estan debatent, inclús en programes dels més punters a la televisió,
com pot ser el Millennium el dissabte passat.
Va sortir el llibre Tiempo al Tiempo, de l'Ignasi Buqueres Ibac,
amb un pròleg del Federico Mayor Zaragoza,
i es surtitula Un nuevo método de organización y utilización del tiempo.
Amb l'Ignasi Buqueres hem parlat alguna vegada al matí de Tarragona Ràdio,
a través del telèfon, perquè ell no hi va a Tarragona.
Sí, normalment treballa a Madrid.
Exacte, i hem parlat amb ell.
És una qüestió que ell fa temps que plantejava d'aquest tema.
Sí, sí, té un càrrec adreçat a tot això.
No sé quina força poden tenir, però crec que és bastanta.
El tema dels horaris.
Ell no és únic, eh?
O sigui, té un equip de gent que treballa amb tot això
per racionalitzar els horaris de treball a Espanya en general,
perquè diuen que és una cosa que cada vegada l'estem empitjorant, no?
És a dir, amb els avis que tenim de...
Cada vegada dormim menys hores que els nostres abans passats, no?
Perquè, per exemple, els programes de televisió
se'n van molt a la banda...
S'han incorporat noves formes de vida
i continuem visquent amb el rellotge d'abans, no?
De fa dècades.
Tot i que s'han incorporat noves formes de vida,
com deia els late shows aquests que diuen.
Sí, però els horaris, els dematis has de complir.
I volen dir, l'altre dia comentava que, a veure,
un senyor que segueix el programa del Buenafuente a la nit,
per dir-ne un, no?
Per exemple, doncs per dir-ne un d'ell,
d'un conetani d'ell que també és de Deus, no?
Que comenci a les dotze de la nit,
doncs en quina hora s'acaba allò?
Doncs a lo millor hi ha un senyor que l'endemà,
al dematí a la seta, ha de fitxar...
Doncs a lo millor s'ha d'anar dormidora i no mirar la tele, Cristina.
És que clar, és el de sempre.
Sempre hem d'estar buscant solucions per allò que ve,
que depèn una mica de la iniciativa personal.
No, però vull dir que van contra nostre aquests hàbits
de fer aquests talls del migdia tan llargs, per exemple, no?
La pausa del migdia és una cosa que
en els horaris europeus no existeix.
O sigui, ens estem quedant gairebé com un dels països únics
que té aquestes parades de quatre o cinc hores.
Llavors, dona molts exemples de gent que ha anat...
Gent que amb les seves feines ha estat puntera i ha destacat, no?
Per exemple, surt aquell astronauta espanyol, el Duque.
Sí, sí, el Duque.
Doncs volguem dir que s'han trobat amb aquest xoc ja cultural
que els hi suposa aquests horaris tan diferents
i que no s'admeten.
És a dir, que hi ha tot això.
Després suposo que també els sindicats també van al darrere.
Vull dir que és una...
Està recollit en aquest llibre, Tiempo al tiempo.
Bé, doncs Tiempo al tiempo.
Segur que és un llibre molt treballat, com bé deies,
però que també obre un debat molt ampli i directe
perquè es relaciona amb altres hàbits,
es relaciona amb el món laboral.
Es pot interpretar de moltes maneres.
També vol dir Tiempo al tiempo.
També és una exposició de dir, bé, arribarà quan arribarà, no?
Perquè a més és interessant, per exemple,
el subtítol diu
una propuesta valiente
per un cambio drástico y necesario de los horarios en España.
Hi haurà qui estarà d'acord?
Hi haurà que no.
Per això dic que són d'aquells temes que...
Però la legislació, almenys pel que fa a l'administració,
va cap aquí, cap al tema de conciliacions
d'horaris laborals i de treball.
Molt bé.
No creus massa, bé.
No, no, francament.
Després a la pràctica ja sabem com van les coses, segurament.
Home, però a la millor,
hi ha algun empresari que es llegeix aquest llibre
i el queda convençut.
No creus?
No ho sé, no ho sé, Cristina.
Mirem els llibres i els títols.
A veure què més tenim per aquí.
Bé, doncs potser els que venen tampoc t'agradaran.
A veure.
Perquè tot fa referència a aquests aspectes,
diem, en el món de l'empresa,
que sí, que d'entrada pots dir sí, sí, molt bé, molt bé,
però tot això, pura fantasia, no?
El següent que portem
és un llibre del Daniel Goleman i Kari Charnis
que es titula
Intel·ligència emocional en el trabajo.
Cómo seleccionar y mejorar la intel·ligencia emocional
en individuos, grupos y organizaciones.
Home, doncs així era.
Aquest té bona pinta, si després es pot dur a la pràctica.
Són llibres que suposo que el que fan veure
és no només l'apartat de formació,
l'apartat curricular,
que pots demostrar plenament,
sinó que tots tenim altres habilitats.
Les habilitats, clar.
Emocionals, aquí n'hi diuen,
però també són d'altres tipus,
i que sí que,
afegides al currículum de la persona,
doncs sí que li augmenten, potser,
el seu valor com a treballador o com a treballadora, no?
Et veig optimista avui, Cristina.
És que és dilluns.
Una altra.
Ui, aquesta és guia del directivo,
també per la intel·ligència emocional, no?
Bé, potser n'hi haurà algun que ens escoltarà.
Va, vinga, siguem optimistes.
Guia del directivo per a la intel·ligència emocional.
Això és una mica llibre d'autoajuda, eh?
De la gestión al liderazgo, no?
Sí, molts d'aquests ho són.
O si no, la rosen.
Com aquest primer del temps és una tesi
que planteja una nova forma d'organització del treball,
aquests altres semblen més d'autoajuda.
Sí.
Adreçada als dirigents d'empreses.
Als executius.
Sí.
I que també necessiten tenir aquesta intel·ligència emocional,
perquè si resulta que només la tenen els treballadors,
també l'han de tenir els empresaris, se suposa.
Doncs sí.
L'autor és Emily Stretret, una cosa així.
Editorial Centro d'Estudios Ramonareces.
Sigui ni que sigui autoajuda,
el segell és de qualitat.
Solvència.
Sí, és solvència.
El capital intel·lectual.
Més solvència.
Editat per Gestión2000.com,
el capital intel·lectual.
Com identificar i calcular el valor
dels recursos intangibles de la seva empresa.
És a dir, tornem una mica al mateix.
Aquí no anem a la part emocional,
però sí que anem a la part, potser,
més creativa de les persones,
les persones que fan més eficient el seu treball,
amb pocs recursos.
És a dir, que la valoració d'aspectes altres
que seguin estrictament al currículum.
Molt bé.
Tot això, després, és a veure on t'ho posem
i on t'ho endrecem, no?
Nosaltres, els bibliotecaris,
com a endreçadors de l'univers,
que se'ns ha dit alguna vegada,
quan l'univers es va diversificant,
tenim eines que es van quedant curtes, no?
Clar.
Perquè, és clar, això són llibres...
On els poses, no?
Sí, estan relacionats amb el món del treball,
però diferents vessants, no?
Més, encara?
Algun més, sí.
Aquest no és ben bé del mateix tema,
però...
Nintre dins de l'àmbit de la gestió cultural, no?
Però sí, l'àmbit de la gestió cultural
és una cosa que s'està obrint moltíssim,
ja des de fa anys,
i ja hi comença a haver bibliografia solvent sobre el tema.
Aquest és el llibre de David Rosselló,
Cerezuela,
Diseño de Proyectos Culturales,
Diseño y Avaluación de Proyectos Culturales,
amb un pròleg de Ferran Mascarell
i editat per Arial.
L'actual conseller de Cultura.
L'actual conseller de Cultura,
però que ho va prorlogar quan no era conseller de Cultura.
Això és abans, abans del nomadament, eh?
No és que aprofitin la mirantesa.
Però volem dir que era una persona...
No, no.
Era una persona molt experimentada en gestió cultural.
I aquest llibre és bo, eh?
Ho dic per nosaltres,
que l'hem comentat algunes vegades,
i és un llibre bo,
potser perquè tampoc no abunden aquest tipus de llibres.
Què més tenim?
Un llibre que parla dels equips de millora a les empreses.
També és una cosa molt relacionada
amb el tema de la qualitat
que s'està implementant en moltes empreses.
Hi ha moltes que ho fan,
es diu, criticant-ho,
que si es fa per obtenir un segell,
i allò, doncs bé,
allò ja vas tranquil, no?
Però sí que donen noves maneres de treballar,
que són la incorporació dels grups de millora de processos.
I hi ha empreses que això a poc a poc
ho van adaptant a la seva filosofia d'empresa,
el tema de la millora contínua.
Aquest llibre es titula
Les claves pràctiques de Seix Sigma,
una guia dirigida a los equipos de mejora de procesos
editat per McGraw-Hill.
I després un, ja més adreçat a la gestió de les persones
que treballen a les empreses,
el que és normalment conegut com la gestió de recursos humans,
que es titula
La gestió inadequada de persones,
publicat també per l'editorial Dia de Santos
i fet en col·loversió amb diferents autors.
L'últim.
L'últim.
Les organizaciones que aprenden.
Una guia per a ganar ventajas competitives.
També publicat per gestion2000.com.
És a dir, això per dir una mica de què va aquest llibre,
doncs seria un resum de tot.
O sigui, les empreses que incorporen aquests factors d'intel·ligència emocional
per part d'uns i dels altres,
aquestes grups de millora,
aquest dirigir no només d'una manera piramidal,
sinó també tenint en compte factors transversals,
diguem-ne que són organitzacions que aprenen de dalt a baix i de baix a dalt
i que entre tots van anar incorporant noves idees
i nous processos de millora.
Quan hi ha atenció m'imagino que hi ha demanda, no?,
d'aquest tipus de publicacions, quan surten tantes.
Vosaltres a la biblioteca com ho veieu?
Nosaltres no ho teníem massa fins ara,
per això ho hem presentat avui com una secció,
perquè potser teníem més el llibre típic d'empresa.
Això és una mica de novetat,
incorporar aquests llibres d'organització empresarial,
però que també es pot aplicar a qualsevol associació
o organització, més que res.
Molt bé, sí, a qualsevol entitat es pot aplicar aquest model, clar.
Entitats, sí, sí.
El tema dels treballs en equip també,
hem comprat algunes coses de treballs en equip,
de dirigir grups,
aquestes petites coses que no serveixen únicament per una multinacional,
serveixen per una gent que s'ha de reunir,
que com s'aprogramen,
que com les noves maneres de fer,
on estan escrites.
Després, si tu les vols, les apliques, no les apliques,
les crítiques,
però la teoria del canvi ho entès.
Doncs, precisament, n'hi ha alguns que es diuen així,
el canvi a l'empresa.
Doncs, aviam, tenim tendència a parlar de novel·les,
a parlar de determinats tipus de literatura en aquesta secció,
però no oblidem que hi ha una altra demanda
que passa per la biblioteca.
Sí, hi ha molts cadans que no tenen idea
que això pot estar a la biblioteca.
I aneu incorporant als fons de la biblioteca
títols com aquests o d'altres que hem parlat d'altres vegades,
que tenen a veure amb la psicologia,
amb la sociologia,
a l'abast de tothom.
Avui hem parlat del món de l'empresa
des d'aquest espai.
Cristina Barber, gràcies
i fins la propera ocasió.
Ja t'enyoràvem, eh?
Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.