Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català i una mica més, per si de cas aquest veterà col·laborador
que tenim al costat o dubte, posarem el cronòmetre en marxa,
passen 10 minuts de les 12 del migdia.
Enric Garriga, bon dia.
Bon dia, jo no he dubtat mai dels cronòmetres.
No, però sempre et queixes que tens poc temps i el títol del programa és un quart de català
i sempre anem més enllà d'un quart.
Jo d'això no m'he queixat mai.
En fi, anem a tenir una bona relació radiofònica, si et sembla,
i comencem parlant de l'actualitat del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
parlant dels voluntaris i dels cursos de nivell bàsic cada 15 dies.
Informació absolutament útil i d'interès.
Sí, exacte. Justament parlem d'això perquè toca,
perquè jo vinc del Centre de Normalització Lingüística
i perquè el més important aquí...
I on vas, Enric, on vas?
Això ja no ho sé.
Jo vinc aquí com a normalitzador lingüístic
i per això explico les coses que fem al Centre de Normalització Lingüística.
El tema dels cursos de nivell bàsic cada 15 dies és allò que ja vam explicar,
d'una modalitat que hem estrenat aquesta temporada.
Vam explicar amb motiu que començava el 29 d'octubre,
que són uns cursos que comencen cada 15 dies,
en què el calendari és obert i flexible
i els alumnes poden presentar els temes en diferents moments, etcètera.
Cada 15 dies hi ha una presentació i simplement dir que demà, dia 23,
hi ha una presentació, un inici de cursos d'aquests,
que és a les 5 de la tarda i com sempre les fem allí a l'antiga audiència,
a la sala d'actes.
Ho dic per si algú s'hi havia apuntat i m'està sentint i no se'n recordava,
doncs demà a les 5.
I si algú no s'hi havia apuntat però li interessa,
també, encara que no estigui apuntat, pot venir a apuntar-se al moment
i serà benvingut, barra benvinguda.
Doncs ja ho saben, el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona a la plaça Palló.
L'altra cosa és el que ja havíem anunciat la setmana passada,
que divendres es presentaven noves campanyes de voluntaris per la llengua,
tant a Tarragona com al Vendrell.
Dijous se va fer també una presentació de parelles a Salou,
el que passa és que a Salou no es fa amb un acte en què es reconeixen tots,
sinó que els van convocant quan els va bé
i la tècnica del servei els explica com funciona
i no hi ha un acte formal, diguem.
Doncs bé, podem dir que amb aquestes presentacions de dijous i divendres
podem dir que tanquem l'any amb el tema de voluntaris per la llengua
amb més de 200 parelles fetes des del Centre de Tarragona.
200 parelles que són 400 persones?
O més, perquè a vegades hi ha llocs on els grups són de 3 o fins i tot de 4.
i en quasi tots, potser el lloc on menys ho fem és aquí a Tarragona,
perquè tenim bastanta gent i per tant és fàcil,
però hi ha molts casos de serveis com els de, en llocs més petits,
com ara a Vilaseca o com ara a Calafell,
que sovint es fan grups de 3 o de 4 perquè els va bé per horari i coses d'aquestes.
De manera que quan parlem de 206 parelles, diguem oficialment,
en realitat són més de 400 persones perquè alguns són trios o quartets.
De manera que l'altre dia a Tarragona es van presentar 40 parelles,
a Vendrell 14 i a Salou se n'havien presentat dijous 6,
amb la cosa sumant amb les 146 que havien fet abans de l'estiu en els diferents serveis,
surten més de 200, més de 200 parelles,
i és possible que me n'estigui descomptant alguna de Vilaseca o alguna cosa així,
però vaja, com a mínim 2006 parelles segur,
que són més de 400 persones també segur.
Bones notícies, sens dubte,
si parlem de l'increment de persones que voluntàriament volen dedicar una horeta a la setmana
a compartir la parla i temes culturals i d'interès comuns aquí a la ciutat de Tarragona,
tot utilitzant, emprenant el català.
Anem cap a Andorra i obrim ja un altre capítol d'actualitat amb un titular...
Un capítol d'aferes exteriors.
Sí, perquè aviam...
La sabana passada vam començar ja amb això.
Val a dir que d'una manera espontània l'Enrica crea tota una sèrie de subseccions
dins d'un quart de català que ve a recollir les inquietuds,
les problemàtiques i les notícies als diferents territoris de parla catalana.
Per exemple, després vindrà un capítol que ella ha batejat com a valencianitats,
que fan referència al país valencià,
però ara parlem d'Andorra que obliga els immigrants a fer cursos intensius de català.
Sí, l'altre dia havíem parlat de balaiarismes.
Després parlarem de valencianitats i ara parlem d'andorranismes.
I en disseriré els frangismes de la Franja perquè com que les notícies són dolentes.
Doncs deixem-les per un altre dia.
Bé, que allà a Aragón ha aprovat un estatut en el qual no es fa cap referència
a la possible oficialitat o no del català.
I què esperaves?
Doncs bé, les associacions culturals de la Franja feia anys que esperaven
que aquest estatut recollís alguna cosa
i que hi ha una hipotètica llei de llengües a la comunitat d'Aragó
que no s'acaba de aprovar mai.
I això que el president d'Aragó, el Marcelino Iglesias,
és d'un poble de la Franja i que la seva llengua materna,
o inicial com es diu ara, és el català.
Ara es diu inicial? Ja no es diu materna?
No.
No, no, t'ho pregunto per curiositat perquè no ho sé.
No, no, realment, en sociolingüística ara el tema de llengua materna
s'està deixant de banda, potser perquè és discriminatori.
Per un tema d'afiliació, no? Avui dia que canvien les lleis d'afiliació, clar.
I llavors, per aquest i altres motius, se'n diu llengua inicial.
La llengua que primer aprens a parlar,
independentment de què sigui de ta mare o no ho sigui.
El plorar.
És la primera.
Plorar és políglota.
Políglota.
És més internacional que l'esperanto.
Anem a Andorra.
Anem als andorranismes.
Andorra, com que és un estat,
pot fer les lleis que li vingui de gust,
i com que és un estat,
pot dir que la seva llengua oficial,
l'única llengua oficial a l'estat d'Andorra,
és el català.
I això és el que diu.
Sí, això és així.
I altra cosa és que l'ús social d'aquesta llengua
sigui majoritari o no.
I sabem, i a vegades ja n'hem parlat aquí...
Tenim dades de quin és l'única social del català?
Sí, sí.
Tenim dades, tenim dades.
Fins a...
Des de l'any 95 cap aquí,
a Andorra, que van fent estudi digital,
han detectat que al 95 cap aquí,
el català va en recessió.
les llengües que avancen terrenys
són l'espanyol, el francès i el portuguès.
Cap de les quals és oficial.
Però, ja sociolingüísticament està estudiat
que la llengua majoritària és l'espanyol.
I, de fet, la proporció entre espanyol, francès i català
no ha variat gaire.
La que sí que està augmentant és la del portuguès.
o la immigració portuguesa cap a Andorra
fa que l'índex de, com en diríem,
portugués parlants vagi creixent.
A més, tenen estudiat, per exemple,
això que dèiem ara, la llengua inicial.
La llengua inicial de la població actualment,
la població d'Andorra,
la llengua inicial, és a dir,
la llengua en què han après a llegir i escriure,
el 53,5% de la població actualment censada a Andorra,
la seva llengua d'aprendre a llegir i escriure
és el castellà.
Sí?
La segona llengua de la població censada a Andorra
per aprendre a llegir i escriure
és el francès, amb un 20% de la població.
I el català no apareix fins a la tercera posició.
15,7% d'andorrans
han après a llegir i escriure en català.
Tercera llengua en el rànquing.
I després, doncs, vindria ja,
tal com està ara la cosa, el portuguès.
Vist tot això, el govern d'Andorra
s'obrirà i, amb autoritat per decidir
què fa amb la llengua oficial,
han engegat un pla de normalització lingüística
a quatre anys vista,
amb una sèrie de mesures,
entre les quals hi ha aquesta de modificar
les lleis d'immigració
per regular la immersió dels novinguts
en la llengua oficial.
És a dir, les lleis d'immigració d'Andorra
són les que són i ara les estan modificant
per tal que hi hagi una sèrie d'obligacions
a la gent que vol anar a viure i treballar
i residir i censar-se i empadronar-se, etcètera,
a Andorra. Una és aquesta.
Diu, els immigrants que vulguin treballar i viure a Andorra
hauran de fer cursos intensius de català
durant els set dies que es triga al Principat
a enllestir els tràmits per obtenir el permís inicial de residència.
És a dir, en paral·lel que estan fent els tràmits
enllà de fer una immersió amb el català.
Sí, i fixa que diu que amb els set dies
que triga a enllestir els tràmits.
És a dir, si tu vols immigrar a Andorra
en una setmana pots tenir permís de residència.
Bastant diferent del que passa aquí,
però això són altres temes, no són lingüistes.
Són temes que no són a mi, però és així.
Un altre tema, però m'ha cridat l'atenció,
el gran nombre d'immigrants portuguesos a Andorra.
Sí, sí, els últims anys van augment a això.
I a causa d'aquest augment important d'immigració
procedent d'Espanya, de França i de Portugal,
això fa que el català retrocedeixi.
Bé, per això fan aquestes proposicions i aquestes propostes.
Llavors, el pla, encloa això.
Per exemple, el punt de partida és que un immigrant
arriba a Andorra i es dirigeix al servei d'informació i acollida,
que és on ha d'anar, si vol quedar-se en aquell país
i demanar papers de resident.
Llavors, allí li informaran d'on i com ha d'estudiar la llengua oficial
i allí mateix també li faran una entrevista oral
i un test de coneixements
per determinar a veure quin curs li toca fer
dels que ells ofereixen.
És a dir, allò que fem al centre de donació,
una prova de nivell,
doncs això a Andorra ho fa ja directament
al servei d'informació i acollida.
I ell li diu, vostè acaba d'arribar,
doncs aquesta setmana, mentre li fem els papers,
vostè ja pot anar fent un curs intensiu.
Després, una altra, per exemple,
una altra mesura que es preveu en aquestes modificacions de lleis
és, de la llei d'immigració,
és la de premiar els coneixements d'idioma
amb la concessió de pròrrogues més llargues.
Els residents que, quan han de tramitar la renovació del premis,
els que acrediten coneixements de català,
els donen pròrrogues més llargues.
És a dir, si tu vas allà,
renoves papers i encara no has après català,
a lo millor no te'l renova.
Ara, si demostres que has après la llengua,
doncs pots prorrogar més temps i sense dificultats.
Una altra de les coses que faran ja al marge de la immigració
és, per exemple, en el món del socioeconòmic,
que ja sabem que és un dels mons en qüestió de comerç i moneda,
prima molt el tema mercat més que el tema llengua.
I, per tant, a Andorra, en aquest sector,
el tema lingüístic està molt fluix
i, per tant, posaran en marxa la figura del dinamitzador lingüístic,
que seran uns tècnics que visitaran les botigues,
empreses, restaurants i tal,
els assessoraran en matèria de qüestions lingüístiques,
en la legislació lingüística que tenen a Andorra
en temes comercials.
També s'instruiran expedients sancionadors
en les empreses i estaliments
que no respectin els drets lingüístics
de la població d'Andorra.
Jo dic aquí que tinc la dada
que el 65% de la població d'Andorra és immigrant.
65%?
Immigrant.
D'aquests, d'aquests 65% de la població immigrant,
ja podem pensar que els catalans parlant són minoria.
La majoria són, això que dèiem,
francesos, portuguesos i espanyols.
Més o menys la cosa està així.
I encara un altre sector és el dels joves,
amb els quals també hi ha un apartat d'aquest pla nacional,
d'aquest pla de normalització lingüística d'Andorra
a quatre anys vista.
Un apartat dedicat als joves,
que de fet el fenomen que passa a Andorra
amb els joves que es decanta amb el castellà
el podem veure també aquí mateix cada dia,
és una cosa que ens passa a tot arreu.
I la campanya de sal als joves es diu Parla Català
i adopta l'estètica dels SMS, etcètera, etcètera.
En fi.
Així va la cosa a Andorra.
Doncs vinga, obrim ja el capítol de Valencianitats.
Amb una notícia,
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua deixa una vocalia vacant.
Sí, això...
Sembla una oferta de treball, això.
Sí, però en realitat ho és.
Però...
Sí.
Molt difícil, molt difícil guanyar aquesta plaça.
Tant com que, ho explico,
perquè la setmana passada vam parlar
que s'havia renovat la presidència i tota la Junta
i que quedava una vocalia pendent,
que havien de fer una altra votació.
Doncs aquesta votació ja es va fer
i cap dels dos candidats,
un era l'un i l'altros i l'altre el Josep Lluís Domènech,
cap dels dos va obtenir la majoria suficient d'11 vots
amb la qual cosa,
vista les circumstàncies,
han decidit, de moment, deixar la vocalia vacant.
Això és el que volíem completar
del que vam dir la setmana passada respecte a això.
Hi ha una cosa important de valencianismes d'avui,
però que la deixem per les novetats editorials.
Sí, però hi ha una altra valencianitat.
Sí, hi ha un altre detallet d'aquests,
un tema breu,
que és que, novament,
el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana,
perquè es diu així,
el nom més oficialment és aquest,
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Doncs, a més, una altra sentència
que torna a donar la raó
al Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament
del País Valencià
contra les oldres de la Conselleria de Cultura,
Educació i Esport,
que l'any 2005,
quan convocaven processos selectius d'ingrés
a cossos docents,
places de professors,
no acceptaven,
la convocatòria oficial
de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport,
no acceptaven els títols de Filologia Valenciana
com a acreditació de coneixements de valencià.
Doncs bé, de tot això,
des que es va promulgar aquesta convocatòria
de la Conselleria de Cultura,
hi han interposat recursos,
Acció Cultura del País Valencià,
les universitats de la Càndula de València,
persones particulars
i també el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament.
Doncs bé,
cada vegada que el Tribunal Superior de Justícia
del País Valencià
ha resolt una d'aquestes demandes
o interposicions de recursos,
ha donat la raó als demandants
i diu que això que ha fet la Conselleria de Cultura
no era vàlid
i, per tant,
s'han d'admetre els títols de Filologia Catalana
com a acreditatius de saber valencià.
Deixem el País Valencià.
De moment,
de moment,
com es deien els programes antics,
creuem l'Atlàntic,
el Charco o el Toll,
com es diria en català?
El Toll.
El Charco,
creuem el Toll,
ens situem als Estats Units
perquè el web de la NBA
utilitza el català per a les votacions.
Sí,
la NBA és la...
La Lliga Americana.
El que en diríem la Lliga Nacional,
li diuen així,
de bàsquet.
És molt important,
ja ho sabem.
Sí,
la National Basket Association.
Això mateix.
Dels USA.
Això.
Doncs la web de la Lliga Nacional de Bàsquet,
l'adreça és molt senzilla,
la direm perquè és una cosa curiosa,
www.nba.com.
Cada any fan una cosa
que és el Partit de les Estrelles.
I al Partit de les Estrelles,
la selecció dels jugadors
es fa per votació popular.
A Estats Units,
el bàsquet és tan important
com ho pot ser a Espanya
o a alguns països europeus,
el futbol, per exemple.
no és l'únic,
també tenen el bèisbol
i també tenen el futbol americà,
però diguem que un dels esports estelars
és el bàsquet.
I per tant,
aquesta Lliga de les Estrelles,
aquest Partit de les Estrelles,
els jugadors seleccionats
es fan per votació dels aficionats
i la gent va a la web,
que és aquesta que hem dit,
i si entreu a l'esquerra
hi ha una pastilleta d'aquelles
que et posa
Las Vegas All-Star 2007,
cliques allà i et surt al menú
per votar.
per votar.
Sí, sí,
l'he portat perquè almenys tu
ho puguis veure.
I això
està en 20 idiomes.
Per què?
Doncs perquè
està en tots els idiomes
dels candidats.
I l'esulta que hi ha un candidat,
que és el Pau Gasol,
que com que està a la llista
de possibles seleccionats
i que la gent ha pogut veure,
doncs està en català.
També en català,
és un detall.
També veig que també està
en portugués,
també està en italià...
És a dir,
hi ha tantes llengües
com a nacionalitats
que tenen els jugadors
de la NRA.
Això
és el que fan
als Estats Units
en respecte
a les llengües
dels seus jugadors.
Igual no es pot dir
el mateix
del que passa
a les webs esportives
del nostre país.
Quan sortim
a l'informe del WICAC
sempre veiem
que les federacions
esportives espanyoles
deixen res de res.
Si només fossin
les federacions
s'han recordat
del defensor del Pueblo.
Fem una pausa
i continuem de seguida.
Has oblidat
el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut
el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a egarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
4 minuts
en dos quarts
s'enduna
en la recta final
d'un quart de català
no em miris així
és la recta final
i al cap i a la fi
estem en l'apartat
de novetats editorials
i informàtiques.
Notícia important
ja ho deia l'Enric
que tornarien
les valencianitats
perquè hem de parlar
de la gramàtica normativa
de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
ja ha sortit.
Per fi.
I ho dic així
perquè és una gramàtica
que ja estava aprovada
aprovada
i després expliqueu una mica
per què
el desembre de l'any 2005
i han ticat tots aquests
més de cara
per publicar-la.
Es tracta de
la gramàtica normativa
es diu així
gramàtica normativa
i és
la gramàtica oficial
de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
té 400 pàgines
es va presentar
el dia 16
dijous de la setmana passada
oficialment
i es destaca
que és el fruit del consens
entre els diferents acadèmics
i inclosos els procedents
del secessionisme lingüístic.
Sabem
i els oients nostres
d'aquesta secció
sabem
perquè sempre anem parlant
d'aquestes coses
que passen amb el valencià
que sigui oficial
que sigui la unitat de la llengua
i tot i això
que tenen tants problemes allà
i que a l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua
hi ha diferents lingüistes
de diferents corrents
ideològics
en aquest sentit
i per tant
un dels principals
problemes
a l'hora d'aprovar
aquesta gramàtica
que ha estat
tots aquests mesos
era que es posessin
tots d'acord
i que la gramàtica
fos acceptada
i consensuada
entre tots.
Ja diu
el responsable
de la secció
de gramàtica
de l'Acadèmia
que és en Toni Ferrande
que tot i que conté
aspectes formals
perfectament millorables
aquesta és la millor gramàtica
normativa
de la llengua
escrita mai
per valencians
juntament amb la de Manel
Sánchez Guarné
i per això
després també
per exemple
què destacaríem
també
Manuel Pere Saldanya
que és el vicepresident
de l'Acadèmia
en l'acte de presentació
va dir una altra cosa
en relació a això
que va dir més o menys
que diu
el consens
ha fet que aquesta
sigui una gramàtica
que ningú
ningú assumiria
totalment
com a seva
però
que sí que assumim
tots com a gramàtica
de tots
m'imagino
les baralles
que deuen haver tingut
a les reunions
per aprovar
per consensuar
allà on havia de sortir
si és la llengua comuna
o la llengua no sé què
tot això
però bé
important és que
la gramàtica
inclou aspectes de sintaxi
morfologia
ortografia i pronúncia
i que
és exhaustiva
normativa
i descriptiva
això ho diu
l'Ascensió Figueres
presidenta de l'Acadèmia
recentment
reelegida
és exhaustiva
la gramàtica
és normativa
per tant és norma
i és descriptiva
l'any passat
parlàvem de la gramàtica
descriptiva del català
que hem fet el Joan Solà
i uns altres
que és una cosa
en tres volums
que tenim separat
doncs ells han fet
amb un volum
han fet l'aspecte
normatiu
i l'aspecte també
descriptiu de la llengua
i a més a més
està previst
clar això té 400 pàgines
ja tenen previst
fer una edició reduïda
i diguem més manejable
en plan didàctic
i de consulta
per a estudiants
escolar etc
i que a més a més
una altra cosa
que es destaca
d'aquesta gramàtica
és que a partir d'ara
les institucions públiques
valencianes
hauran de respectar
els criteris
d'aquesta gramàtica
que fins ara
hi havia
una certa disbaixa
entre uns criteris
de l'acadèmia
no hi havia la norma
d'aquesta manera
i com que ara
en aquests anys
des que es va crear
aquesta acadèmia
de mica en mica
han anat aconseguint
aquest consens
que sempre ho han de fer
tot per consens
els falta un vocal
recordem
sí els falta un vocal
potser quan el trobin
no consensuarà
podria ser
però això ja s'ho trobaran
i acabem ja
amb una altra publicació
criteris per a la toponímia
d'àmbit municipal
interessantíssima
aquesta guia
que edita
la Generalitat de Catalunya
i l'Institut d'Estudis Catalans
interessant sobretot
pels ajuntaments
i els municipis
no serà llibre
de capçalera
d'algú que ens estigui
escoltant segurament
si ens escolta
algun tècnic municipal
sí
convidria
es tracta d'això
és una guia
pràctica manual
editada per la Generalitat
i per l'Institut d'Estudis Catalans
que per alguna cosa
la comissió de toponímia
depèn de l'Institut d'Estudis Catalans
i tenen molt de pes
l'Institut d'Estudis Catalans
i es tracta d'això
és un opuscle
de no massa pàgines
però molt manejable
no li venia a les 50 pàgines
però
té tres parts
una
criteris de denominació
i de fixació
una segona part
amb criteris d'escritura
i retornació
i una altra d'anexos
l'important
o destacable
inicialment
és el tema de criteris
i de denominació
i de fixació
bàsicament
per tot el que fa
per una banda
parla del nom de municipis
i de nucles de població
després hi ha tot l'aspecte
de la toponímia urbana
en què hi ha tota una sèrie
de normes
o consells
o criteris
criteris consensuats
també dic
avui és la paraula
consensuat
sobre
com han de fer-se
les plaques
dels carrers
la senyalització
de les carreteres
allò amb els noms dels pobres
aquest tipus de coses
com han de ser això
en el sentit de
com han d'anar els genèrics
el tema de la preposició
de si hi ha d'anar
o no hi ha d'anar
quan hi ha d'anar
el tema de l'article
si va majúscula o minúscula
si es pot separar o no
els noms propis
quan es poden tallar
els finals de paraula
quan no
tot aquest tipus de coses
estan aquí
això s'està enviant
a tots els ajuntaments
i també
els centres de mobilització
lingüística
també ho tenim
per si ens ho demanen
i ho volen consultar
i si no
si no els envien
ho reclamen
música
per acabar
l'Enric ens vol fer
una recomanació
que ara aquest dissabte
no?
ah sí
si se l'oblida
m'ha dit que acabem
me'n vaig
home però com a mínim
deixem-nos un tema musical
la recomanació
deixarem un tema musical
la signem aquesta recomanació
avui no et deixem sol
val
doncs
es tracta de
de l'amunió de concerts
que hi ha aquesta setmana
de la ciutat
n'hi ha un en català
i és el que hem de recomanar
per la cosa de la normalitat
i la normalització
es tracta del Marc Parrot
dissabte a l'Auditori Caixa Tarragona
a més preus
preus de riure
home
dos euros i mig
sí
és un preu diguem
perquè són donatius
que van a funcions benèfiques
efectivament
total
el dos quartons
a l'Auditori Caixa Tarragona
l'únic concert en català
de la setmana
si no m'equivoco
el del Marc Parrot
presentant
el nostre també cantaran
algunes cançons en català
però aquest és un altre tema
però no és exclusivament en català
no
ja de tot
però en fi
ens quedem amb Marc Parrot
que els oients sortiran guanyant
sens dubte
gràcies Enric
fins la propera setmana
dimecres més