.
Ara són en dos quarts de deu del matí,
iniciem el temps de la tertúlia, el matí de Tarragona Ràdio,
que avui compartim amb Xero Romano. Bon dia, Xero.
Hola, bon dia.
Benvinguda, saludem Montse Grisó. Bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
L'Urdes Guibernau, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Mireu si hi ha temes, a més, materialment,
i papers damunt la taula.
Ara comentàvem que coincideix que els grans temes
de la política general i catalana normalment succeeixen dijous,
amb la qual cosa, els divendres, aquest apunt a la política és necessari.
I bé, no estem parlant d'una qüestió banal ni de bon tros,
sinó realment d'una situació que, d'entrada,
a banda de qualsevol altra valoració que pugui fer cadascú en funció del seu pensament
o la seva mirada al món de la política, d'entrada sobta i ens deixa a tots una miqueta allò com a sorpresos o no?
Jo, sorpresa, no. Trista.
Jo crec que molt...
Els sentiments de tristesa?
De tristesa, sí.
Té molta pena per tot el procés.
No? Tristesa.
Sí, igual.
No desil·lucionada.
Heu superat la etapa de indignació i estiguin...
No, no, no.
Vamos allá.
Por ahora es triste.
Indignadas no, tristes.
No, indignada yo tampoco.
Indignada no, tampoco.
No, es triste.
O sea, es cuando tienes ilusión por una cosa,
y lo digo desde mi punto de vista, ¿eh?
Tenías mucha ilusión o mucha confianza en unas ideas
y en un momento determinado, pam, se va para abajo por una serie de circunstancias, ¿no?
Que no analizaré porque creo que no estoy capacitada.
Puedo hablarlo en petit comit.
Tothom digués el mateix, Montse, perquè se'n van sentir coses ahir per tot arreu.
Déu-n'hi-do, tothom parla.
Pero entonces me quedo con la tristeza de decir, uy, por favor, qué lástima.
Y es un... era un reto muy grande para todos, pienso yo.
Y bueno, yo espero retomarlo en algún momento, ¿eh?
Yo tampoco pienso, bueno, ha pasado y espero que aprendamos.
Es que si no me quedo muy mal.
Y espero que aprendamos y a lo mejor en un momento determinado se puede volver a retomar.
Y por qué no, yo qué sé, es que tendríamos que ser más inteligentes que todo eso.
Pienso.
Lourdes no sé si ha fet vot de silenci com a algunes ordres religioses sobre aquest tema.
No, no, no he fet vot de silenci, però a veure, jo en política crec que els que han de parlar són els que hi entenen.
Jo tinc uns coneixements de política, crec, molt primaris, amb la qual cosa no vull entrar dintre del tema polític,
sinó que opinaré més ja com a ciutadana.
M'ha sap molt de greu i em fa molta pena que no haguem pogut tirar endavant, bueno, haguem o hagin els polítics, que en teoria són els que en teoria nosaltres vam escollir,
hagin pogut tirar endavant un projecte de futur que tenien.
damunt estaven governant tres dels grups dels partits polítics més importants de Catalunya,
o que almenys, en principi, tenen més representativitat des del punt de vista de les eleccions,
i que no hagin sabut tirar endavant un projecte i que s'hagin quedat a meitat de camí.
Jo crec que això s'era d'esperar, tenint en compte els aconteixements que han anat venint durant tota aquesta legislatura.
Era com que de tant en tant hi havia alguna bomba que anava petant, i al final ha petat la guerra.
Vull dir, era com una crònica d'una muerta anunciada, per dir-ho d'alguna manera.
I, bueno, doncs jo crec que potser d'aquesta manera, i havent ocorregut tot això abans de finalitzar la legislatura,
potser és una forma que tots els polítics en general, no solament els que estan al govern,
els que estan al govern i els que no hi estan, reflexionin sobre què està passant,
no a nivell català, vull dir, jo crec que és a nivell estatal, perquè el problema és molt greu.
Hi ha una cosa que heu dit tant tu, Montse, com tu, Lourdes, no sé si us sembla que també ho podríem comentar,
i és que jo no estic capacitada per analitzar la política, la política és un tema clar...
Jo ahir modestament pensava, els mitjans de comunicació ahir a la tarda
feien anàlisi política però com si fos un divertimento,
quan la política als ciutadans no ens és aliena, perquè la política decidirà l'escola oficial d'idiomes,
les ajudes a serveis socials, la llei d'educació, el que passarà a les escoles al curs vinent...
A vegades separem la política com si fos un exercici de comentari, de tertúlia de Saló,
quan la política en definitiva decideix les nostres vides des que ens llevem fins que ens n'anem a dormir.
decideixen el preu de la benzina i decideixen quin metge ens atendrà aquell dia
en aquell centre d'assistència primària.
Per tant, analitzar la política dels partits...
Però clar, això de la política no podem obviar-ho, no? Ni que volguéssim.
Yo estoy de acuerdo. Otra cosa es que yo personalmente no me siento...
Yo pienso que mi opinión a lo mejor es una cosa de autoestimar, de autocreencia en mí misma.
Yo estoy convencida de que la política hay que analizarla día a día,
y si no, yo no estaría aquí, porque todo lo que ocurre es política, es polis, es ciudad, es ciudadano.
Pero más allá...
Deixar la política, más allá, els polítics.
Sí, pero ir más allá, yo me considero como que para desmenuzar todo lo que ha pasado,
pues seguramente metería la pata.
Y por respeto a los que me escuchan, no quiero meter tanto la pata.
Es que es difícil d'entendre, eh?
Jo em veig incapaç d'entendre per què ha passat tot això.
Es en ese punto cuando yo digo que no me siento capacitada.
En el otro, por supuesto, y yo lo he dicho que me han...
Ets una damnificada, en aquest cas.
Claro, por supuesto. Cuando yo digo que me da pena,
es que yo tenía ilusión en un proyecto del tripartito.
Cuando digo tripartito, estoy hablando de un proyecto de izquierdas.
Y yo digo que soy de izquierdas, a lo mejor aborguesada,
pero soy de izquierdas y me gustaría ser más de izquierdas todavía.
Entonces, más claro el agua.
No, perfectament.
Sempre es fa l'anàlisi de l'entorn a partir d'un posicionament ideològic.
O sigui, l'honestetat reu en reconèixer el plantejament de cadascú.
I el meu plantejament és semblant al de la Montse,
però des de l'altre costat, perquè jo...
Sí, sí, és d'una posició més conservadora.
Que no sóc d'esquerres, jo no ho sóc, i no m'agrada...
Bueno, que no m'agrada les d'esquerres.
Però que està molt bé que es diguin les coses cares,
no estem una mica tips de que tot s'intenti maquillar.
Podem tenir una forma de pensar,
igual venint de dos pensaments totalment oposats,
perquè realment jo crec que tres és multitud.
ja per començar, perquè un matrimoni són dos,
i a vegades costa entendre's,
imagina't de posar una tercera persona.
A vegades no.
Bàsicament és difícil d'entendre's.
Diuen que el que mal empieza mal acaba.
Bueno, és que això ja va començar malament.
Us heu fixat al refrenyer?
L'hem actualitzat aquests dies tots.
Només se senten refrenys per tot arreu.
No, jo quan deia que descriveu en el sentit
que jo crec que qualsevol persona
pot emetre un judici sobre la realitat que l'envolta.
Llavors la política forma part d'aquesta realitat
i ara bé, quan sents...
El que passa és que jo em distancio també
i segurament coincidiríem
perquè com que sents aquestes tertúlies d'esperts
que dius, bueno, escolta'm, jo no m'hi poso aquí.
És que no tinc aquesta capacitat
i a més a més després...
Ni falta que faci, segurament.
Que no vull posar-me en aquest pla a fer prediccions
ni anàlisis ni no sé què,
allò, valoracions, per què?
Perquè dius, bueno, i no sé en què es basen,
potser d'on tenia altres...
Però sí que tinc, penso que...
sense entrar, sense posicionar-me aquí,
doncs que tinc una visió i una idea del que passa
i expreso el que passa, no?
Jo per això vull dir tristor per tot plegat
perquè jo també estava esperançada.
Crec que a Catalunya feia molta falta canviar les coses
i airejar-les i renovar,
i això era, a banda del contingut polític,
de la proposta en si,
que també per mi era un projecte esperançador,
el fet que hi hagués un canvi
sempre obre una expectativa de millora.
El que passa és que els partits aquí
jo crec que han tingut un paper excessivament partidistes
i el que està primant aquí són decisions
en funció d'interessos dels aparells dels partits
i si no, no hauríem arribat aquí,
a banda, que 3 és molt complicat.
Això 3 és molt complicat, això és cert.
Ja d'entrada és molt difícil de gestionar
un acord de govern de 3, no?
I la importància que té el text de l'Estatut
que jo no sé si ens passarà desapercebut
a tots entre tanta crisi política,
però també han carregat una mica massa
les tintes amb això de l'Estatut.
Vols dir que al final no estàvem tots una mica fars
ja de tanta història de...
Jo crec que des que ha començat la legislatura
l'únic cas o l'únic tema que s'ha parlat
i s'ha parlat d'una forma molt, molt àmplia
és l'Estatut.
El resto de problemàtica catalana que no és l'Estatut
crec que s'ha deixat una mica,
no en segon terme perquè s'han anat fent coses,
però no s'ha anat tanta transcendència
com per exemple l'Estatut.
A veure, tema d'educació, temes...
I és que hi ha material per poder treballar a fons
que no s'ha treballat i s'ha treballat amb un Estatut.
Sí, però aquí un poco no es que discrepe,
però no hemos de perder de vista
que el Estatut seria el instrumento
para trabajar luego todos esos temas.
Sí, però ara no lo tenemos todavía,
con lo cual no podemos trabajar de un proyecto...
No, de un Estatut y de una Constitución
de hace un montón de años,
eso se tiene que modificar.
Las cosas van avanzando, van cambiando,
y las cosas hay que cambiarlas,
no tienen por qué estar siempre en el mismo sitio.
Cambiar cuesta.
Y yo pienso que el Estatut,
aunque sí que se está cargando,
yo no pienso ya demasiado,
era lo que tenía que hacer
y la cosa es cómo se ha llevado a cabo.
tengamos en cuenta que en el Estado
el PP, como ha cargado contra ello,
es que son muchas cosas,
es que muchas veces diríamos,
déjalos, ¿no?
Pero yo pienso que sí que al Estatut,
porque es el instrumento
que luego cambiaran cosas.
Si no, ni la financiación...
Claro que cal una renovación,
pero también la Constitución...
Claro que cal, no, no...
La gente dice que no, que no...
Tot s'ha centrat, ha sigut el pal de Pallé,
o sigui, tot ha sigut l'eix de tot.
L'interès dels separats dels partits,
o que no, Charo...
Primer, et sembla l'interès dels partits polítics
que no l'interès general de les persones,
de la ciutadania.
Sí, és que quan s'és parlar i dius
la meva conselleria...
Què vol dir la meva?
Escolti, és nostra,
que havíem anat a vostè.
Ara ja no és de ningú.
Bueno, però que sempre veies
que la clau, fins i tot les formes,
les formes, a veure,
quan has hagut de fer participar
algun membre del govern
en algun acte,
la manera...
O sigui, el conducte oficial
no era el que...
O sigui, el que havia de primar
que era, bueno, escolta,
en bas de protocol a protocol
i de...
No, no, era...
Espera, que jo el conec,
que és del meu partit.
Dius, bueno, escolta amb aquest senyor,
aquesta senyora està aquí
representant...
Una institució, no un partit polític.
És el més govern.
Aquí canvia el seu paper, eh?
No és membre del partit.
O sigui, això ho he trobat.
I una altra cosa
que jo trobo fortíssima
és el tema dels carres de confiança.
Buf!
que quan jo ahir vam dir
que hi havia més de 200 persones
que marxen
amb les conselleries,
em vaig posar les mans al cap.
Però això ja se sabia, eh?
Això de les cartes ja va sortir.
Ha passat sempre?
Però això ja se sabia.
Però això ha passat sempre?
No, no, no, passa molt més.
En aquest nombre?
Molt més.
Lourdes?
No ho sé, però jo...
No, passa molt més.
Si es conselleries 200 càrrecs de confiança.
Quan va canviar de govern
va marxar molta gent del seu lloc.
Que jo no dic que no...
L'únic és que quan era funcionari
van recol·locar-los a un altre lloc.
No, no, de les cartes ja va sortir aquest tema.
Però això ho trobo molt greu
perquè és que és realment...
La funció pública
ha d'estar en mans de professionals
amb independència
de l'inscripció política de cadascú.
Què vol dir?
Que hagin de tenir...
Que donem per fet una altra cosa
direccions generals.
Òbviament, i això entenc
que hi ha d'haver un vincle directe
per tirar endavant un projecte polític
i ha d'estar molt clar.
Però sota de direcció general.
Què vol dir càrrecs de confiança?
Funcionaris professionals.
Clar, s'ha de ser...
La funció pública són professionals
de la gestió de la pública.
Hi ha molta gent de confiança,
però més que res,
jo coneixia més l'antic govern.
Molta gent de confiança
que són funcionaris.
L'únic és que en el moment
que puja el poder
el partit seu
es col·loquen
amb un càrrec de confiança
però que quan aquest partit desapareix
ells tornen a la seva cadira
de funcionari.
però això passa
i ha passat sempre.
El que passa és que potser abans
com que feia tants anys
que funcionava d'aquesta manera...
Hi ha molts que no són funcionaris
a càrrecs de confiança.
Sí, és clar que n'hi ha
però n'hi ha que...
Bé, no ho sé.
Jo em sembla que va així.
La Montse també coneixi aquest...
Yo creo que mucho el tema
del funcionariado
y la verdad es que
se ha ido poniendo todo
como una especie de pirámide, pirámide, pirámide
que a la hora luego
de introducir
otras ideas políticas,
otro cambio,
és molt difícil
de manejar ese cambio
con tota esa pirámide
de funcionaris
que de una manera u otra
pueden impedir
a nivel de informació,
orientació.
Es muy complejo
y eso es un discurso
que falta por hacer.
Es que yo creo que
es un síntoma
d'un dèficit democràtic
claríssim.
Total.
Perquè es instrumentalizar
completament
lo público
en marge de...
I paralizar.
Es una mafia pura y dura,
això.
Sí, yo lo trobo
molt greu, això.
Estem parlant
d'una situació estructural
dolenta
i no circunstancial,
doncs,
del propi sistema.
A veure, el tema de les escadas.
Molt més important
que el tema puntual
i eventual
dels partits polítics
i que cap partit afronta.
O si més no,
jo no he sentit mai
en cap any electoral
revisar tot el que és
el propi sistema
i la funció pública.
Això és el que estava pendent.
És que és un tema
que se criticaven.
Que els que hi ha
del govern
ho criticaven.
Muy poquitó.
Però no n'han fet
el mateix.
A veure,
és muy delicado,
és muy complicado,
però de una manera u otra
se tendrá que ir
introduciendo ese discurso
porque aquí hay
feina rey.
Però és molt...
I és necessari.
És molt bàsic
i això ha per sanejar.
És una forma de polititzar.
Per enfortir a democràcia.
Sí, sí, sí.
Per enfortir a democràcia.
Me lo veo ahora.
I aquestes dones
diuen que no entenen
de política.
Jo m'estic quedant...
M'estic posant les mans
al cap, eh?
Després del que heu dit
van a un prevenc.
No, això no s'entendre
de política.
Això és saber
què és el que se cuece
dintre de tot aquest
engranatge
de l'administració
i que a veure
l'administració
vinculada a la política...
És que més enllà
dels noms propis
l'important és això.
Això que està dient la Charo
que comenta també la Montse,
no?
D'anar a l'essència
del propi sistema
que més enllà
dels partits polítics
alguna cosa
no està funcionant
en condicions, no?
Jo, quan analizo
això a nivell
de mente mía,
me acuerdo
de quan jo era joven
que leía
els llibres rusos.
I això que ara
no se lee
o no veig jo
que se lee.
Doncs són classes.
En riu també
els col·laborors sud-americans
perquè són novel·les
d'aquelles xules, eh?
Hi ha molts personatges.
Os acordáis...
Bueno, jo m'acordo
de quan analitzaban
molt bé
el sistema administratiu
i burocràtico
i és que de veritat
que me entra congoge
de porque es que
me está pareciendo
lo mismo.
Si és que és estalinista,
si és que és estalinista,
això té un nom,
si és que és molt sectari,
molt dogmat
i molt estalinista.
I tots li diem democràcia.
Charo, entonces
cuando esto yo lo digo
en petit comité
¿por qué no me cortan el puillo?
I me dicen que estoy loca.
Perquè, escolteu,
estem en la societat
d'allò que és políticament correcte,
allò que moltes coses
la gent les pensa
però no les diem,
lògicament.
I la meva mare deia
que en educació
es pot dir tot.
Jo crec que és veritat, no?
Sí, sí, sap dir bé.
Jo crec que es pot dir tot,
sense faltar el respecte a ningú
i intentant
ser el més suau
que pugui ser
però realment
dir les veritats
però la gent,
per desgràcia,
se'l diu
el que és políticament correcte
i si estàs
amb un mitjà de comunicació
o la tele,
la ràdio,
els diaris,
revistes,
no s'atreveix la gent a dir-ho
i la gent fa aquests comentaris
que diu la Montse
únicament en petit comitè
i quan te diuen
però per què no
no ho reivindiques
de forma més...
posant problemes, tal...
Tampoc no necessàriament
te n'has de ficar.
Però des de les persones
que es dediquen a la política
no se n'adonen
d'aquesta problemàtica estructural
que hi ha en aquests moments
del propi sistema
que com tot
s'ha d'anar renovant
i s'ha d'anar sanejant
per fer-ho més democràtic
lògicament.
És a dir,
vam construir la democràcia
i vam dir
ja està feta.
Això no és com la vareta màgica
de la carbassa
i la carrossa.
Les coses no es transformen
en un dia, no?
Jo crec que no.
Jo crec que no se'n donen compte.
Jo penso que sí.
no les interessa.
No lo reconoce.
Perquè està en la mar de bé
la seva cadira
i tenen els seus beneficis
que treuen d'això.
Si lo veo yo
que no tengo muchas luces...
No sé, però clar que lo ve.
Però ells se beneficien
de tot això.
Però què dices
que no tienes muchas luces?
Però bueno,
aquesta senyora...
Aquesta senyora
en el sentit comú,
per favor.
Ells en treuen un benefici
i si comencen a remoure
se'ls acabarà el benefici
amb tota aquesta gent
que són amb interessos partidistes
totalment.
Bueno, ja es parlava
que hi ha de fer el salt
de passar de la democràcia representativa
a la democràcia participativa.
És a dir,
delegar més les decisions
i la participació
en mans de la ciutadania.
Però això és un discurs
que no s'ha aplicat.
La ciutadania?
Ja veurem els nivells d'extensió
de la ciutadania
que està una miqueta d'això
com que dèiem
l'expectativa
de què ha de passar,
què passa,
què no passa.
Clar,
la primera pregunta
que no feien els grans analistes polítics
sinó que senties al teu voltant
era dir
bé,
i el curs vinent
què passarà?
I les conselleries
que queden buides
com anirà?
Això és el que preocupa la gent.
Total,
doncs espera't,
mantingui això,
almenys garanteix el govern
fins a convocar la selecció
i ja està,
però almenys no generis aquest buit.
Si fa quatre dies
que van canviar també
de consellers.
Si fa dues dies
que has fet,
doncs escolta'm,
espera't a deixar
les coses en ordre.
Si no es pot dir
que la maquinària
de l'administració
va sola
perquè no va sola.
No,
perquè les conselleries
estan parades.
Jo vaig estar l'altre dia,
vaig estar en agricultura
l'altre dia,
que va ser una de les conselleries
que va votar.
Va estar en agricultura
fa el dia següent
d'haver fet aquells canvis
perquè va anar a parlar
a un tècnic d'allà,
al lletrat de la Generalitat
i li dic,
bueno,
i aquesta resolució
que m'heu de dictar,
perquè estàvem parlant
a veure com ho fèiem,
com ho plantejàvem,
un tema d'unes finques
i em diu,
ui,
ara això pot tardar el seu temps,
digui això,
diu sí,
perquè resulta que el conseller
ja no el tenim
i ara ha de pujar
perquè s'ha d'anomenar
fulanito de tal
que ja havia estat
de director general
de no sé què
fa un temps
però ara estava
de tècnic
o de funcionari
a dintre de la conselleria
però ha de deixar
el seu càrrec
i se n'ha d'anar
amb un altre
però aquest senyor
era el que havia de dictar
la resolució
i tu dius,
però això què vol dir?
Tres mesos?
Diu,
no t'ho podem dir,
és a dir,
tots aquests canvis
paralitzen l'administració,
la paralitzen
perquè el que ha de firmar
ja no és el que havia de firmar abans
i fins que no prengui el càrrec
i li expliquin
de què va la pel·lícula,
no firma
i es paralitza tot
i així portem paralitzats
molts mesos
perquè no acaba de...
jo crec que ja fa molt de temps
que s'està
s'està collent alguna cosa
i no acaba de funcionar
i van canviant la gent
i van posant aquí
veure,
provem amb aquest aquí
veure si funcionarà
i no funciona
i jo crec que estem...
que Catalunya està molt parada
molt parada
les coses no tiren endavant
no sé
jo no veig que hi hagi moviment
no hi ha dinamisme
no ho sé
és potser una sensació personal
però no hi ha dinamisme
estem parats
en mans de tota aquesta gent
que tenim al govern
i tots els polítics en general
perquè crec que
n'hi ha uns que posen pals a les rodes
i els altres que no pensen
i entre els dels pals i els altres
no veiem
jo dic tristó
però també per diferenciar
de la gent que avui està contenta
que hi ha molta gent contenta també
que hi ha hagut gent
que ha anat treballant
perquè això passés
o sigui també
quina ingenuïtat
pensant
si no el govern
i que el catalanista
i d'esquerra
passaria
com si no passés res
Òbviament
des del primer moment
hi ha hagut
un atac
feroz
sobretot
de l'Espanya
més casposa
i més franquista
perquè no han pogut
pair això
han sortit
en el discurs
paraules
de l'any
de l'època
hem fet una regressió
una regressió
un discurs
franquista
completament
a més a més
que en un altre lloc
no s'hauria tolerat
això
hi ha hagut
molta
i molta gent
que realment
m'ha estat treballant
ara
per què
el Zapaterra
va fer la foto
amb el mar
jo no ho entendré mai
vull dir
no ho sé
hi ha coses
que aquí ja no entro
però que
penso que
com a poble
com a part de
com a ciutadana
catalana
avui trobo que
és l'expressió
d'un fracàs
d'un projecte
i esperem
doncs que
a veure com
com s'urri això
no
això de
de tres
és molt difícil
és molt difícil
voleu que apuntem
una anècdota
aviam si us animeu
una mica
hi ha altres maneres
de fer
bé no sé si us divertirà
tot al contrari
hi ha altres maneres
de fer país
avui llegíem
a l'edició d'avui
del punt
i llegim textualment
que es farà
a veure
en 82 candidats
es farà
el primer concurs
per escollir
Missy Mister
Nació Catalana
què?
sí
no
sí
la veritat
es farà
Nació Catalana
que és com es diu
aquest concurs
de bellesa
que sí que no és
una inocentada
xaro
per això l'avui tret
i que això és per la tertulia
d'avui
hi ha moltes maneres
de fer país
anant a Eurovisió
o fer un concurs
de misses
a veure
des d'avui
fins diumenge
hi participaran
82 candidats
41 nois
41 noies
de cadascuna
de les comarques
catalanes
i competiran
per convertir-se
en símbols
de la bellesa
catalana
en diversos
certàmens
internacionals
doncs en regla
allò de la selecció
catalana
d'hoquei
doncs ara farem
selecció
de Miss
Mister
i anirem a competir
al món mundial
efectivament
és a dir
que la idea
és que nosaltres
participem
a la banda
de Miss Espanya
va Miss Espanya
per una banda
i Miss Catalunya
per l'altra
no és Miss Catalunya
és Miss Nació Catalana
no
sí
t'ho regalo
perquè tu ho guardis
i ho ensenyes
a les teves amicats
això també és trist
això també és trist
que en un moment
com ara
es dediquin
a buscar
Miss Nació Catalana
però qui ho fa això?
és una agència
de models
una iniciativa privada
com totes aquestes coses
però clar
de moment
tenen candidats
i candidats
jo no m'hi presentaré
està clar
mentre hagamos eso
poco ánimos
aquí està la cosa
si ens dediquem
a aquestes coses
la política
queda en segon terme
totalment
ara
meitat i meitat
meitat nois
meitat noies
ho han repartit bé
no és una qüestió
clar perquè és el Miss
la Miss i el Mister
i el Mister
clar
jo més enllà del Mister
però
francament
crec que no
cap altra iniciativa
que hagi estat
profitosa
no?
Charo
que et veig fatal
si arribes a saber
no dic res
és que
això és
ja és un
és pervers
és que és pervers
és de veritat
i que això ha sortit avui
avui a mirar la gent
la gent ja anirà
escoltem
van fer
quan van fer allò
de Miss Pobilla
allò
de la Pobilla
la Pobilla
el programa aquest
que era
del Toni Soler
Buenafuente
van organitzar
un concurs
però era un to diferent
però és que
era un to diferent
això és seriós
allò era per fer
per riure
i per fer broma
i fer gresca
i jugà amb els símbols
d'un to amable
això a un altre nivell
es fa en molts pobles
hi ha moltes ciutats
concursos de Miss
i de Mister
es fan
i per la festa major
i la gent encantada
i la Pobilla
però la diferència
és que
jo ara no discrepo
però el tema
de la Pobilla
i l'hereu
i tot això que es fa
jo et diria
que més aviat
el que canvia
són molt els criteris
no és buscar la noia
amb les mesures
estàndards de vellesa
no és un concurs
de vellesa
d'entrada
en alguns
en alguns
jo els casos
que coneixem
de festes majors
de poble
no és un concurs
de vellesa
sinó
que fa gràcia
la xiqueta
d'alcalde no sé què
que no dic
que estigui a venir malament
però jo ho situaria
en un nivell diferent
això
que això no deixa
de ser un negoci
res més
és negociar
amb la imatge
i amb les il·lusions
de joves
però enfortir també
i enfortir
una manera
d'entendre
les coses
que poden anar
més univers
les persones
avalua
és
que modelo
de sociedad
tenemos
jo no volia
deprimir
vostè
tot al contrari
no és que
és molt pesament
lo de la
mis nació
catalana
és fortíssim
això
és perquè sortir
jo crec que això
tindrà un resò
tindrà una percussió
tindrà repercussió
nosaltres avui
ho reprodueix
l'edició
d'avui del Punt
ho hem llegit
és l'únic
lloc on ho hem llegit
aviam també
on hem fet
un repàs exhaustiu
de la premsa
a mi m'ha cridat
molt l'atenció
quan he vist
dic calla
com que avui
tenim la tertúlia
ho traurem
escolteu
que el tema
de la llei
que permetrà
la selecció genètica
per tenir fills
que puguin
guarir la malaltia
d'un germà
que us sembla
aquest és un gran avanç
dins del món de la genètica
una assignatura pendent
un tema que reclamava
una part de la societat
segurament
a mi en teoría
me parece perfecto
luego habrá que tener
pues como muy bien
legislar
i observadors
que controlin molt el tema
o que tenga también
acceso a todo el mundo
que no sea restrictivo
eso pienso que
pero es un avance
muy importante
sí, sí
yo también trobo que
aquí me imagino
que los de la ética
bioética
habrán trabajado
de lo lindo
sí, porque la iglesia
se ha puesto de culo
ya directamente
la barbaria
que no
al que abis
va de Palencia
o de León
o no de Seón
que va dir
unes barbaritats
increïbles
no ho sé
deia com si
per curar una vida
o per millorar una vida
hem de matar-me d'altres
bueno
però jo crec que això
també està dintre la ignorància
perquè aquest senyor
evidentment
no s'ha llegit la llei
ni sap el que
i científicament
no deu conèixer
el procés
exacte
a través del qual
es fa tot aquest tema
dels ambrions
perquè tenen
es consideren
en dret
expressar opinions
sobre el tema
sobretot de les relacions sexuals
l'església amb això
té un punt
que diu
esculta
jo hi ha una cosa
aquí en aquest cas
quan diuen que és per temes
de problemes genètics
entre famílies
aquests senyors
no saben
el que és tenir un fill
no no
com que no saben
el que és tenir un fill
i tenir un fill malalt
doncs llavors
doncs llavors
parlen molt alegrament
però si et trobessin
amb una problemàtica
de tenir un fill malalt
i que et diuen
que si trobes
un gen
d'una persona
o una
escurarà
fas el que convingui
remous cel i terra
i busques el que sigui necessari
sigui legal
o no ho sigui
perquè davant d'un problema
amb un fill
fas el que sigui
jo crec
de totes maneres
sí que ens falta
informació
que hi és
el que passa
que cal tenir la voluntat
de cercar-la
i interessar-se
per tot el tema
de la genètica
de les cèl·lules mares
són temes que socialment
afectaran molt
com el tema
de l'eutanàsia
que aquesta setmana
també ha tornat
a posar-se de manifest
en el primer pla
de l'actualitat
són temes
de gran interès social
que costa parlar-ne
i que segurament
el que necessitem
sobretot
és moltíssima informació
perquè són temes
que aborden
una part ètica
òbviament
però sobretot
una part científica
sobre la qual
tothom se sent
autoritzat a parlar-ne
però primer hem de tenir
els coneixements científics
per realment
poder tenir una opinió
del que estem expressant
no estàs matant vides
quan parles
d'aquest tipus
de temes
del que són
els embrions
no noteu
que hi ha una falta
d'interès
per saber-ne
exactament
desinformació
hi ha una desinformació
però principalment
per el tema
de
a veure
si sabes
de dónde viene
la opinió
contrària
jo entiendo
la opinió
contrària
perquè la opinió
contrària
que és la que
se mueve
a nivell
de ideas
religiosas
o de criterios
religiosos
jo los entiendo
perquè si tú
nosaltres sabemos
que criterios
té la Iglesia
està fundamentada
en el dolor
en el sufrimiento
i que te ganes
el cielo
i si ens falta
tot això
doncs
d'aquest
d'aquest
d'aquest
d'aquest
d'aquest
ells
doncs
queda vacíó
va quedant
vacíó
de contenit
claro que
se tenen
que agarrar
a això
jo estic
a favor
de la vida
i a favor
d'una
calidad
de vida
jo penso
que no
hem nascit
per
sufrir
hem nascit
per
per
vi
i
per
disfrutar
i
luego
te crees
tu filosofia
de respeto
a los
demás
perquè
si no
ens
mataríamos
pero más allá
aprendamos valores
que nos ayuden
a convivir
una mica
d'alegria
no som conscients
aquí
de
de l'atreviment
que té
l'església
en l'estat espanyol
s'esproncia
sobre
de tot
i escolta
aquest espai
l'església
no el té
en altres estats
moderns
és a dir
és que no
és que
els mitjans busquen molt
l'opinió també
sí
però aquí
perquè és un tema
clar
però que crida l'atenció
quan pots
fer una observació
o de gent
l'església anglicana
gairebé mai
parla de res
perquè
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
perquè
per què
parlen els bisbers
i com
és que
es pronuncien
de tot
de la llei
d'educació
de la llei
de tot
absolutament
de tot
i
dius
bueno
és una cosa
molt particular
d'aquí
de Vaticà
vale
és que estan allà
Itàlia
dius vale
és que són allà
però aquí
realment tenen un
sol si posa massa
un micro
perquè tenia una tradició
intervencionista
en la política
de fa molts anys
és l'església
i suposo que això
deuen tenir
doncs
aquesta
parcel·la
la deuen
volem
en tenir
bueno
clar
nosaltres vam
fer
el nacionalcatolicisme
el que vam tenir
va ser
el nacionalcatolicisme
i potser encara
queda una miqueta
de remor
de tot això
del nacionalcatolicisme
perquè és que no s'entén
sinó
a veure
el que passa és que cada vegada
està més aïllada
l'església
en posicions tan contràries
a l'evolució
social
jo crec que
social
cada vegada
està més aïllada
curiosament
un país
que declaren
un percentatge
elevadíssim
catòlic
quan es fan
les enquestes
aquest país
d'elevat
percentatge
catòlic
es divorcia
i fa tota una sèrie
de pràctiques
que en principi
es desdiuen
contra els principis
de l'església
per tant
per molt que
l'església
manifesti
després l'individu
tot i que es manifesti
catòlic
actua independentment
sí
però aquí no olvidem
que ese mundo
o el núcleo fuerte
está muy vinculado
con lo económico
entonces claro
ese mundo
fuerte
vinculado
aunque sea
minoritario
muy vinculado
porque son intereses comunes
son los que aparecen
pero no veis
quin negocio hay aquí
aquí también
hay un negocio
brutal
en el tema
de las técnicas
de reproducción humana
asistida
y al voltant
de toda la biotecnología
y todo el tema
de la
se ha de legislar
porque
se ha de legislar
aquí
aquí hay un control
social brutal
porque hay
mucha
muchísima
molt dinero
y en momentos
vulnerables
el Joan María
diu que ya está
que no hay
más tiempo
té raó
Charo Romano
Lourdes Guibernal
Montse Grisó
moltísimes gràcies
fins la propera
bon cap de setmana
són les 10
multe
10
10
10
10
10
10
10
12
12
10
14
15
15
20
20
20
18
20
20
21
22
22
19