Sents que no pots controlar els teus impulsos ni la teva conducta?
Creus que tens pensaments molt obsessius i repetitius que et fan perdre molt de temps?
Si creus que necessites ajuda psicològica, contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977-22-0560.
La salut passa pel benestar psicològic.
Sònia Navarro, benvinguda un altre dijous aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Recordem que Sònia Navarro, psicòloga clínica, cada setmana ens explica i ens atança
algunes patologies, a vegades desconegudes, i com en el cas d'avui,
que desperten una certa por.
La malaltia, no diem les persones que la pateixen, sinó la malaltia desperta una certa por.
Quan sentim la paraula esquizofrènia, tots aguantem una mica la respiració
pensant que no ens passi mai a nosaltres, perquè sembla que sigui un estat
en què l'individu o la individua perd absolutament el control de la seva vida.
Per tant, és interessant que expliquem què és l'esquizofrènia, com es manifesta, etcètera.
Comencem, doncs, des d'aquí. Què és?
Bueno, a veure, de fet, el que estaves dient ara és una de les malalties que més por fa,
també perquè és de les malalties mentals més desconegudes
i més que considerem més greu, no?, dintre de tot el que són els trastorns mentals, no?
Sí, perquè, perdona, tot allò que ens ha estat explicant en altres capítols,
mira, poc o molt anem tirant, no?, amb aquella càrrega, però això ja són patologies que...
Bé, és una patologia una mica més greu, no? I sobretot, sobretot, perquè el tema
que a vegades no sabem les causes reals ens fa qüestionar-nos moltes vegades què passa, no?
Amb altres trastorns sabem exactament què passa, per què passa, què s'ha de fer...
Tenim més coneixement i quan tenim més coneixement pensem que tenim més control, no?
I es pot fer prevenció a vegades.
I en aquesta, doncs, moltes vegades, com que no sabem ben bé...
Hi ha moltes causes possibles, que després les comentem, però no se sap ben bé quina és la causa,
llavors, doncs, bueno, una miqueta el tractament que ho solucioni o que ho curi tot no existeix, no?
Llavors és una miqueta intentar que la persona visqui amb normalitat, però és una malaltia que no es cura, no?
Sinó que és una malaltia que sempre estarà, el que podem és controlar-la.
D'entrada, i a això hi arribarem, és important que diguis això.
Es pot viure amb l'esquizofrènia controlada i es pot fer una vida relativament normal.
Normal, per suposat, eh?
Això és molt important, que ho deixem clar des del començament.
Sí, sí. Vull dir que encara que ens faci molta por, realment es pot, no?
El que és esquizofrènia en realitat vol dir ment dividida, no?
Llavors, de fet, el concepte el va treure el psicòleg Bleuler l'any 1911, vull dir que és un concepte,
però vol dir això, no?, que realment tenim la ment dividida.
Llavors, en realitat és una malaltia que afecta tot el funcionament del cervell
i que llavors el que ens passa és que produeix una disfunció tant a nivell social com a...
O sigui, social, laboral, familiar, com a nivell personal, no?
Llavors, realment, és una persona que té una disfunció entre el que té, el que veu, el que percep
i el que percep i veu la realitat, o sigui, les altres persones, diguem.
Dic la realitat, però, de fet, és una malaltia que té diferents símptomes.
Hi ha envides paral·les diferents en aquella persona?
Bé, depèn. Pot tenir... I com que hi ha diferents símptomes dintre de la...
Sí que ara els explicarem, també.
Dintre de la malaltia, no?
Hi ha uns símptomes que són els que s'anomenen positius,
i hi ha símptomes que s'anomenen negatius.
Quan hi ha els símptomes positius és quan hi ha al·lucinacions,
quan hi ha deliris, no?
Llavors, clar, en aquests moments una al·lucinació en realitat és una experiència sensorial
que en lloc d'originar-se a l'exterior, com a la majoria de persones,
s'originen a l'interior del seu cervell, no?
És a dir, que poden tenir el que diem al·lucinacions auditives o visuals.
Poden sentir veus.
Poden veure coses o sentir veus que la resta de les persones no senten.
Clar, per a aquelles persones que no tenim aquesta malaltia,
veure coses és veure coses com t'estic veient jo a tu.
És a dir, no imaginar-me-les.
La realitat és la que és, però la persona que pateix esquizofrènia,
quan veu coses, les veu com si fos la veritat, com no hi ha de tu.
Per suposat, és la seva realitat.
El que passa és que, en lloc d'originar-se,
quan tu em mires a mi, jo estic a l'exterior.
El que és l'experiència sensorial que tu tens de veure'm
està originada en l'exterior.
En canvi, si jo no fos real, jo no estigués aquí,
s'originaria en l'interior del teu cervell.
Però tu em veuries igual.
O sigui, hem de pensar que la persona amb esquizofrènia
percep la persona, la veu,
o l'al·lucinació visual que tingui,
com si fos real.
I què passa amb la realitat de debò?
Queda aparcada o simultàniament també l'està percebent?
Es barregen.
És a dir, aquella persona que no hi ha una al·lucinació,
que està amb una altra persona,
en aquests moments, si jo estigués amb tu,
estaria amb tres persones aquí a l'estudi, per exemple.
Sí, es barregen.
Vull dir, barreja la part de la realitat.
La realitat, és que això és una mica difícil de la realitat que tots veiem,
de la realitat que ell només veu ell.
Jo t'estaria escoltant a tu, però també estaria escoltant la meva al·lucinació simultàniament.
Exacte.
I pensaria que som tres persones que estem aquí a l'estudi.
Exacte.
O quatre o cinc, o les que convingues, no?
Exacte.
Llavors, la idea de l'Iran és una creença que és falsa,
però que és molt persistent, no?
Que es dona de forma constant.
Aquest és un altre símptoma.
Sí, és un altre símptoma perquè es donen al·lucinacions i deliris.
I l'al·lucinació és l'experiència sensorial ubicada a l'interior del cervell
i que pot ser auditiva o visual.
I el que és el deliri és una creença que és falsa,
però que es dona de forma constant,
que a més a més no la comparteix ningú
i que la persona creu que és real encara que la resta de gent no les vegi.
Per exemple, quan la persona té una creença que el persegueixen
o una creença que tot passa al voltant d'ell
o que la gent el mira
o que ell és una persona superimportant.
Vull dir, és semblant,
és semblant, però a l'al·lucinació veu una persona
o veu una cosa o sent una veu
i en el que és el deliri es crea tota una idea,
tota una idea falsa,
però que la veu com a real,
doncs que l'estan perseguint o li està passant alguna cosa
o ell és una persona molt important
o tot el que passa es mou al seu voltant.
Es poden donar els dos símptomes?
Sí, a la vegada.
A la vegada.
Sí, sí, per suposat.
Perquè aquests dos són símptomes positius.
Encara n'hi ha dos més de símptomes positius.
El trastorn del pensament,
que és quan té un pensament i un llenguatge molt desorganitzat,
és a dir, que vol dir moltes coses
i a vegades realment costa entendre'ls.
Hi ha una incoherència en el llenguatge.
Sí, perquè volen dir moltes coses
i llavors no acaben de dir tot el que volen,
tot el que al final tenen un llenguatge molt desorganitzat
que des de fora costa entendre què és el que et volen dir.
Tenen tants missatges i tantes coses que volen dir a la vegada
i tantes percepcions que a vegades els costa expressar-les.
I una agitació a nivell física i emocional molt exagerada.
Aquests quatre símptomes són positius.
S'anomenen positius perquè són símptomes molt evidents.
És a dir, són símptomes...
No perquè siguin bons, sinó perquè es poden veure...
Exacte.
...es manifestant amb claretat.
Moltes vegades, quan hi ha tots els símptomes positius,
és el moment que la persona està a punt de fer el brot.
És a dir, és quan la persona està en el moment pitjor de la malaltia,
és quan està fent aquest brot més psicòtic.
El brot psicòtic és quan es donen totes aquestes manifestacions?
Aquests símptomes positius.
Està preparant-se, ja comencen a haver-hi més deliris, més al·lucinacions...
El brot és això, els deliris i les al·lucinacions.
Exacte, i està fent el brot psicòtic.
Llavors hi ha tota una sèrie de símptomes negatius,
que és la falta d'energia i de motivació,
que fa que moltes vegades deixin de portar la vida normal.
Això es pot confondre amb moltes altres coses que m'ha explicat aquí.
Exacte, els trastorns emocionals,
és a dir, la dificultat per alimentar plaer,
entrar en processos depressius,
que llavors deixen de fer moltes coses,
retreure's a nivell social,
aïllar-se una mica de la societat,
aplanament afectiu,
és a dir, allò de tenir molta immobilitat,
falta de resposta a l'expressió facial
o no tenir contacte visual amb la resta de persones,
reduir el llenguatge corporal,
és a dir, ser molt estàtics...
Quina deixadesa...
En general, no?
El que es diu elògic,
és la pobresa a l'hora de parlar,
dificultats per expressar coses,
o el que es diu ebulia,
que són la dificultat per iniciar coses
amb una finalitat d'acabar-les,
és a dir, que no acaben res.
Indiferència davant de tot, no?
Exacte, llavors es van trobant...
Clar, en els moments de símptomes negatius,
la persona està com molt tranquil·la,
o està passant molt malament, igualment,
però està aparentment tranquil·la.
Diferent als positius, que potser està molt activa.
Exacte, de cara a la resta de la família,
o als companys, als amics, no?
En canvi, en els símptomes positius,
és quan realment està fent el brot,
i és quan al seu voltant se n'adona
que està empitjorant o que està malament.
Moltes vegades,
tots els símptomes negatius estan previs
als símptomes positius,
o sigui, al brot,
però es pot confondre amb altres...
Es pot confondre amb depressions,
també, als inicis, eh?
Ja entrarem, però tot això,
imagino que no es pot mesurar en el temps,
és a dir, bé,
està en període latè
mentre es donen aquests símptomes negatius,
quinze dies,
després el brot dura una setmana,
i després...
No, això no es pot mesurar de cap manera.
Mira, hi ha persones que realment
tenen un brot psicòtic a la seva vida,
se'ls diagnostica de esquizofrènia,
es tracten i porten a la resta de la seva vida
una vida absolutament normalitzada.
N'hi ha que cada X temps van fent brots,
tenen períodes de remissió i tornen a recaure,
és a dir, van alternant períodes de remissió
amb períodes de brots, no?
Hi ha persones que, doncs,
tenen un brot molt fort,
funcionen durant molt de temps
amb normalitat,
més o menys normalitat, no?
I després, igual,
10 anys o 12 anys després,
igual en tornen...
Vull dir, no hi ha una pauta.
Depèn de molts factors.
Depèn de si ho enganxem a temps.
Depèn de si hi ha un recolzament familiar.
Depèn de si entenen
i accepten la seva malaltia.
depèn de que realment es prenguin la pauta mèdica
que existeix,
bueno, farmacològica,
i que no la deixin,
que tinguin molt en compte que no ho poden deixar.
Vull dir, hi ha una sèrie de factors
que influeixen, no?
i que fan, doncs, que, bueno,
cada persona,
doncs,
té diferent
situació davant de la malaltia, no?
És un tema molt ampli,
però ho important,
al qual li dedicarem més d'un programa.
El que sí, avui,
podríem comentar,
si et sembla,
Sonia,
per acabar,
són les causes,
si és que es coneixen.
Bé, de fet,
les causes de l'esquizofrènia
són bastant desconegudes, no?
No se sap una causa concreta.
Se suposa que hi ha anomalies
en el funcionament del cervell,
és a dir,
que hi ha una base genètica,
que se suposa que hi ha
una predisposició hereditària
a nivell genètic,
perquè hi ha alguna cosa
que no funciona bé amb el cervell,
que a vegades es dona
perquè hi ha hagut,
en el moment del naixement,
algun tipus de lesió cerebral,
perquè hi ha hagut aïllament social
en els primers mesos de vida,
perquè hi ha hagut una situació d'estrès
molt elevada,
que no s'ha pogut controlar
i que s'ha trencat,
però s'ha trencat fent un brot psicòtic.
Te'n recordes quan parlàvem de l'estrès, no?
Que dèiem, a vegades,
la persona es trenca
i doncs moltes persones
poden trencar-se fent un brot psicòtic
en lloc d'acabar amb una malaltia més
dintre l'àmbit del neuroticisme, no?
Que és tot el que hem parlat fins ara
és dintre l'àmbit del neuroticisme.
Sinó que...
Però no hi ha una causa concreta
que sapiguem, no?
Moltes vegades se suposa que són un conjunt
de factors que, doncs, bueno,
fan que aquella persona faci el brot, no?
I es poden donar en totes les edats,
des de les primerenques fins als adults?
Mira, el brot esquizofrènic
es dona o al principi de l'edat de l'adolescència,
que els homes...
Abans de l'adolescència és estrany?
No, no, abans no, no.
A més no es pot diagnosticar, eh?
O sigui que s'ha de diagnosticar a partir dels 18 anys.
Es dona o en l'adolescència,
que es dona molt més en els homes,
i al voltant dels 30 anys,
que és l'època en què es dona més en les dones.
Vull dir, es dona per igual, no?
Realment no hi ha molta diferència entre homes i dones
en aquesta malaltia,
però sí que s'ha vist, doncs, una miqueta
que es diagnostica més homes en l'adolescència
i més dones al voltant de la trentena.
En general.
Al voltant, sí, eh?
Vull dir, també aquí hi ha diferències.
I la prevalença, que...
Sí, és el que t'anava a preguntar, però, eh, clar.
És un 1%, eh?
És que...
Home, doncs, Déu-n'hi-do, eh?
Un 1% és una prevalença destacable.
Sònia Navarro, psicòloga clínica,
parlarem la propera setmana del tipus esquizofrènia, no?
Hi ha una esquizofrènia única de la prevenció,
si és que pot haver-hi,
i sobretot del diagnòstic, que és fonamental,
i el tractament,
perquè en molts casos es pugui seguir una vida normal.
Serà la propera setmana.
Gràcies per acompanyar-nos.
Molt bé, Iolanda.
Fins la setmana que ve.
Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals,
número 10, primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977-22-0560.
La salut passa pel benestar psicològic.
Iolanda.
A presto.