Dos minuts, un quart de dotze del migdia,
Nabel Lambea, bon dia.
Bon dia.
Ja tornem a la normalitat absoluta,
també a la biblioteca,
que poc o molt segur que heu notat aquest període de festes.
Vosaltres ja vau tornar a la normalitat de l'horari, al setembre.
Ja fa dies.
No sé si han visitat la biblioteca,
però té un aire diferent.
Ja està posat al terra aquest en blau mar,
també, que acompanya aquest mural
que es va instal·lar a l'estiu.
Però ara ja es pot, es dona per enllestit
aquest canvi d'imatge.
No, encara falten coses.
Sí, sí, encara no...
Queda bonic, eh?
Sí, sí, queda bonic, queda bonic.
Queda tot com més ample.
Tothom diu, ai, sembla més gran, però no.
És com quan pintes la casa, de segons quin color.
No ho donem per acabat, perquè encara ens queden...
Molt bé, doncs així sempre tenim possibilitats
de sorprendre i temes per parlar-ne.
Sí, sí, sí.
Queden reconets i queden coses importants, o sigui que...
Molt bé.
A banda de parlar de llibres,
que és el que normalment vam fer l'Anabel,
em penso que ens vols explicar alguna cosa.
Sí, a veure, volia recordar
que tenim oberts els tallers,
o sigui, la preinscripció o inscripció,
no fem pre i ins,
la inscripció dels tallers...
Que em sona alguna cosa, això de pre i inscripció.
És que, segons on vas, és com un gincama, no?
Ui, aquest mes de setembre està terrible, en això.
Especial. No, ja només has d'anar i omplir un formulari i ja està.
Tenim obert aquesta inscripció als tallers que fem d'internet i d'informàtica
fins al 30 de setembre.
O sigui que fins al 30 de setembre la gent pot venir a la biblioteca i omplir aquest formulari
per fer aquests tallers de correu.
No, crec que de correu ara no tenim.
Hi ha d'internet, iniciació a internet,
hi ha informàtica molt bàsica...
Bé, els que ja hem fet diverses vegades,
doncs ara fem aquesta edició d'aquests mesos que queden fins que acabi el curs.
Recordem que són gratuïts.
Fins que acabi l'any.
Són gratuïts.
Són gratuïts, són uns tallers de sis hores.
I els horaris també estan molt pensats.
Hi ha de matí, hi ha de tarda, a la tarda és al migdia,
perquè és l'hora que sembla que va millor, de 3 a 5.
És un horari que la biblioteca està relativament tranquil·la
i que es pot fer millor aquest tipus de tallers,
perquè clar, ho fem a la biblioteca.
Clar.
Per tant, hi ha un horari una mica tranquil.
Si hi ha més demandes que places ofertades,
com sempre se tenen rigorós ordre d'inscripció?
No, no ho fem amb l'ordre d'inscripció, no.
Precisament per això s'omple aquest formulari
i es fan una sèrie de preguntes sobre els coneixements que té la persona.
El que intentem fer...
Aquest és el criteri per poder unificar els coneixements de tots, no?
Sí, perquè aquests...
A veure, són sis places per taller,
però és molt important que la gent estigui molt equilibrada.
Jo, que he fet diferents tallers d'aquests,
és molt important que la gent estigui una mica equilibrada,
perquè està pensat per gent que té pocs coneixements
o que mai no ha tocat...
El d'informàtica molt bàsica, per exemple,
primer de tot agafem gent que no ha tocat mai un ordinador,
que no sap utilitzar un ratolí,
que no sap pràcticament res.
Si a una persona la poses allà i sap, com a mínim,
encendra, apagar l'ordinador i ha utilitzat ja internet
i sap moure's amb el ratolí,
ha d'esperar que els altres cinc es posin les piles amb el ratolí.
I em sembla molt senzill,
però jo que he vist molta gent que no ha tocat mai un ratolí,
nosaltres ja ni ens en recordem de la primera vegada que vam agafar un ratolí.
però, de fet, quan ja l'has agafat, ja l'has agafat
i no oblides mai més,
però és una d'aquelles coses que no són fàcils de fer.
Per tant, necessites...
Hi ha una barrera psicològica,
perquè es mitifica molt això
i després quan les persones hi entren veuen que no era tan complicat
i que està a l'abast de tothom.
No, no, però realment sempre hi ha aquesta cosa
la primera vegada que s'afronta qualsevol estri informàtic.
De fet, aquest curs o aquest taller d'informàtica
molt bàsica, jo sempre els dic
perquè, clar, quan acaba tothom et diu
és que és molt curt, és molt curt...
Clar, el fem de sis hores, jo ja els dic...
Això és per perdre la por i anar més enllà després.
Sí, els tallers d'informàtica són pesadíssims
en el sentit que és una cosa que cansa molt.
Jo també he fet curs com a alumna d'informàtica
i són pesats, vull dir, és una cosa que sembla que no,
però i jo sempre els dic
és que el primer curs sempre és per trencar
aquella por que tenen a això, a putinejar.
Jo els dic, què heu de putinejar?
Ah, que no, tenen molta por d'esborrar coses,
de carregar-se coses, no?
Llavors, clar, no ho fem per ordre d'inscripció,
sinó per uns criteris que després mirem una per una
totes aquelles sol·licituds
i mirem de fer uns grups una mica homogenis,
perquè si no, no hi ha manera,
no perds molt el temps.
Molt bé, doncs els que estiguin interessats
ja poden anar a la biblioteca...
Sí, poden anar amb l'horari normal de la biblioteca,
de 10 a 8 cada dia, els dissabtes de 10 a 2 fins al dia 30,
o sigui, fins aquest dissabte.
Aquest dissabte, clar, jo ara pensava en octobre,
encara som al setembre.
S'està acabant, s'està acabant el mes.
Sí, però encara som al setembre.
Alguna cosa més?
Sí, a part d'això, vull recordar que dins de les reunions
que es fa amb els clubs de lectura d'adults,
de tant en tant i quan es pot,
mirem que vingui l'autor del llibre que s'està llegint.
Ja va venir el Sánchez Pinyol,
també el Jordi Tinyena també va fer la seva...
Ha migut diferent.
La Olga Xirina.
El Jordi el tenim aquí, no?
Sí, sí.
La Olga també, però bueno, el Sánchez Pinyol, no?
Que va venir...
I va venir expressament.
Va venir expressament.
I després va venir a la ràdio, eh?
Vam aprofitar que la gent de la biblioteca el va portar
i van dir, ep, ens el deixeu,
i van dir, i tant, que us el deixem.
I el van portar aquí a la biblioteca.
També va venir el Javier Morós.
També.
Doncs, aquesta vegada,
ara s'ha llegit el llibre de farsa del Màrius Serra,
després es llegirà,
o la gent del club ja té els llibres,
ja l'estan llegint,
la Déu Suau de l'Isabel Clara Simó.
Són dos autors que venen.
Ah, molt bé.
Llavors, són actes que en principi es pensen
per la gent del club de lectura,
perquè ha llegit el llibre
i han fet les seves reunions i l'han comentat,
però, de fet,
quan va venir el Sánchez Pinyol
va trucar molta gent a la biblioteca
preguntant si podien venir.
Doncs, aquesta vegada hem pensat que sí,
que sí, que és obert a tothom.
L'únic que al nostre calendari
hem posat el telèfon de la biblioteca,
que, sisplau, que la gent truqui abans,
més que res per valorar
fins a quin punt
tenim un espai
preparat
o hem de buscar una alternativa.
Llavors,
és totalment gratuït,
però
la gent hauria de trucar a la biblioteca.
I estic interessat
en venir a aquesta conferència.
Sí, tant a veure el Màrius Serra
com a veure la Isabel Clàssimó.
El Màrius Serra ve aquest dijous,
28 de setembre,
i ve a les 18.30,
a la biblioteca.
La Isabel Clàssimó ve el 5 d'octubre,
a les 6 de la tarda,
ve una mica abans.
D'acord?
Llavors,
la gent hauria de trucar al telèfon de la biblioteca,
que és el 977-2403-31,
i dir-nos
que està interessat
en venir a veure
o una o les dues
o la que sigui.
Nosaltres farem una mena de llistadet
per saber
simplement la gent
que ens podem trobar.
Que no se'ns faci petita
l'espai,
que és una llàstima.
Si pot venir molta gent,
si realment hi ha molta gent
que ho vol fer,
doncs podríem buscar
una alternativa
o dins de la mateixa biblioteca
ubicar-ho en una altra sala
que hi hagi més espai.
Molt bé.
Que són persones
que som conegudes.
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Molta expectació
que desperten
sobretot llibres
que han estat molt llegits.
Ens has portat
uns quants llibres.
Sí, poquets,
com que havia de dir tanta cosa.
Poquets, diu,
calla,
que avui anirem...
Encara ens queden allò...
Saps quan passen
les festes de Nadal
que et queden
quatre trossos de torró
i quatre polvorons al rebost?
Encara ens queden
quatre finals de llibres
per casa,
però ja estem
hàbits
de trobar nomes lectores.
Cada que...
Mira,
em queden cinc pàgines
d'aquell assaig,
tres poemes
i al final
de dues novel·les,
no?
Sempre et queda
comprar-te'n un fascicle
d'aquí.
Sí, també, també.
Ui, ara el fascicle.
El primer número
d'algun fascicle
és dels vanus.
Jo dels fascicles
i de les coses
dels diaris
les tapes
perquè dius,
mira, el fascicle
si no t'interessa
el llences i ja està.
Però les tapes dures
aquestes
que les tens per casa
perquè dius,
sempre faran servei
i al final no fan servei
de res
i acumules paper.
Veus la cosa
aquella que dèiem
de l'internet,
de la informàtica
i del paper.
Hi ha poca gent
que acaba enquadernant
els fascicles, eh?
Jo conec poca gent.
Tu has enquadernat mai?
Jo no,
però vaig a confessar
que el meu germà
va fer fa molts anys,
però molts anys
potser quan no hi havia
aquest boom, eh?
Uns fascicles
de la Segona Guerra Mundial.
Boníssims.
I se'ls va enquadernar.
I tot.
Els vam tenir molts anys
a casa,
allò,
amb les tapes,
però tu agafaves el volum,
no?
I dins estaven
tots els fascicles,
allò...
Això cutre ho tinc jo,
sense enquadernar
tots els fascicles
però sense enquadernar,
que això és més cutre encara, eh?
Ell deia que
per molt que han passat els anys
i és un tema
que ha fet moltíssima
literatura,
la Segona Guerra Mundial,
que aquella obra
estava molt ben feta.
És que hi ha obres,
sobretot,
d'aquestes sorgides
de diaris,
de diaris,
sobretot de temes d'història
que estan molt bé.
I aquesta fa,
però molts anys, eh?
Molts.
No, però ara hi ha això
del fascicle,
no sé jo com està.
Abans es portava molt
a les cases.
Has de tenir molta paciència, eh?
I es feien molts atles,
moltes enciclopèdies,
molts llibres,
allò,
de grans personatges
de la història.
Sobretot, no?
O Grat dels Paisajes del Mundo,
Las Siete Maravillas.
El que hauríem de fer ara
és un llibre
sobre aquest fenomen.
Doncs mira,
la història dels fascicles.
Història dels fascicles.
En fascicles.
Estaria bé.
I en fascicles,
a més a més, eh?
Per donar-li més.
Ani per any, no?
Molt bé.
Ui, que tenim aquí,
Stephen King.
Sí.
A veure, tres.
Però és nou o redició?
No, és nou,
és nou.
I l'he portat
perquè, bueno,
l'Stiffen King
té el seu...
el seu...
no?
El club de fans,
els seus lectors.
Fins al punt
que tu vas a la biblioteca
i de l'Stiffen King
només trobes
els llibres
que va fer
fa 20 anys.
Les novetats
de 10 anys cap aquí
no les trobes mai.
No, no, no.
Sempre estan circulant.
Sempre es mouen.
I és curiós
perquè penses,
és gent molt jove, no?
I és veritat,
hi ha gent molt jove
que llegeix a l'Stiffen King.
Però no, no,
hi ha gent
de totes les edats.
O sigui, és que continua...
I pensa que són llibres d'aquells
que els tornem moltes vegades
a comprar
perquè dius,
va, aquest llibre ja
no el demanaran, no?
El poses a dipòsit o...
I llavors tu...
Clar.
Bueno, el cementiri d'animals
que té un munt d'anys...
Però aquesta és terrible,
aquesta novel·la.
Jo em vaig morir de por.
Jo crec que és de les novel·les
que he tingut més por.
Es va fer una pel·lícula,
recordo,
a més d'aquelles
que després et posen a la tele.
I jo recordo
que la pel·lícula
ni em va impressionar
de la por que vaig arribar
a passar amb la novel·la.
Amb el llibre.
Igual que l'exorcista.
Sí, sí, sí.
Fa moltíssima més por
a la novel·la que a la pel·lícula.
El del cementiri d'animals
és una novel·la espantosa.
Jo, a veure,
jo el recomano per...
A veure,
jo el llegeixo
de tant en tant
a Stephen King.
Un parèntesi només.
Aquest estiu
jo m'he trobat
amb persones
a la biblioteca,
no diré noms,
que no cal,
i tots carregats de llibres.
No, no,
lectures per l'estiu
i portaven, doncs,
un o dos llibres
d'aquells que a més
val la pena que es vegin
perquè la gent veu
que gastes finet,
que llegeix finet.
I al costat,
un de l'Stifan King.
Però és que ho fem tots.
De dir,
bé,
un llibre d'aquells
una miqueta allò
per treure a brillo
i després un altre
d'entreteniment
i l'Stifan King
és que aquest i tots els policies...
Jo, ho confesso,
no he amagat mai,
però és que no ens hem d'amagar,
Anabel,
no ens hem d'amagar
del que el llegim.
Per mi és una literatura
d'aquestes
que no et fa pensar
res en absolut.
Entretinguda i distreta.
És entretinguda absolutament.
Que és necessària.
I trobo que té
una manera
de narrar
i d'atencionar
la història
molt bona.
Jo ho trobo
bon,
el seu,
amb el gènere aquest.
T'he de confessar
que em penso
que he llegit
dos o tres,
no he llegit més.
Perquè algunes,
clar,
com que ho veus
en pel·lícula,
dius,
home,
ja no fa gràcia
llegir-la
si has vist la pel·lícula,
perquè ja saps el final.
Recordo aquesta
terrible la lectura
del llibre
i recordo una
d'una dona maltractada
que fugeix
i que el marit
de Rosmall Lerr.
Aquesta és terrorífica
també és que aquest home,
escolta,
deu tenir un cap
bastant estranyot, eh?
Sí, bueno,
sempre, a més...
Ha de ser molt raro
aquest home.
Mira, en aquest sí,
però normalment
hi ha unes fotos
als seus llibres
que ell mateix fa por, eh?
No, doncs en aquesta
s'ha arreglat una mica, eh?
Sí, sí,
i ara trobo que aquests
del màrqueting
i han dit
escolta, t'has de...
Sembla fins i tot
una persona
tret d'aquesta mirada
estranya
una persona convencional
amb el taxal,
la samarreta...
Però, Frank,
si vas a la biblioteca
ha mirat un dia
aquests més antics
que hi ha,
perquè vas una foto
terrible d'ell.
No m'agradaria
ser veïna seva,
ja t'ho dic ara.
No, no.
Bé, doncs
amb aquest sentit
del retrat de Rosmall
que tractava
els maltractaments,
doncs ara ha tret
aquesta novel·la
també la seva línia
de terror total
que va de mòbils.
Uh!
Tipu allò
les pel·lis japoneses, no?
Sí, sí,
o sigui,
hi ha tota una trama
i una història
molt estranya
i molta...
I què es titula?
Cell?
Cell,
perquè no l'han traduït
en català
es diu el mòbil, eh?
En català
està traduït,
també el tenim
a la biblioteca
i es diu el mòbil.
Cell,
que deu ser de celular,
dic jo, no?
Sí, Cell,
han deixat
de paraula anglesa,
no l'han traduït,
no sé per què.
Aquestes coses
d'editorials
que ara tradueixen,
ara no.
Bé, doncs,
i per què?
S'ha posat, no?
Ara què toca?
Vinga,
te rona'm els mòbils.
Mòbils.
A més, tu dius, no?
Qui no té un mòbil a casa?
Qui no coneix gent
que tingui mòbils?
Clar, sí,
hi ha una cosa...
Ja et predisposa.
És com si dius
que el mini-pimer
doncs és l'objecte
del relat de pot
tothom té un mini-pimer a casa,
doncs aquest és el mòbil.
Déu-n'hi-do.
Bé, poca cosa a dir més
de Stephen King.
Tothom el coneix
i tothom el llegeix.
Molt bé.
Aquest també
l'hem comprat en català
i en castellà.
És de la línia aquesta
que hi ha de novel·les
de la Xina.
O l'últim de la meitat.
Tot i que aquesta
no és de la Xina
perquè aquesta
és dels Estats Units.
Bé, bueno,
és com la Rowland
que té un seguit
té un detectiu samurai
i va fent la saga
que ella
té molt aspecte asiàtic
però és americana,
nord-americana.
Igual que la Mitán
que em penso
que és de segona generació
o tercera.
Ja ho diu,
que aquesta
també té tota la família.
I l'Elisa sí,
aquesta és xinesa?
I l'Elisa sí,
no,
és exactament el mateix.
Mira la foto
de la senyora en qüestió.
Té cara d'occidental.
De fet va néixer a París
però fa molts anys
que viu a Estats Units.
Però el seu aspecte,
la seva fesomia,
el seu cabell
és occidental.
El que passa
que diu
bé que la seva família
sí són xinesos
i l'avi va ser
un dels patriarques
de Chinatown
quan va arribar
a Los Angeles.
De fet,
té una novel·la
que explica
la història
del seu
besavi
que és el que va anar
des de la Xina
fins a Nova York
i explica
l'odissea
de la seva
de la seva família.
I vaja,
diuen que
no està traduïda,
però diuen
que va ser
un gran èxit.
Llavors,
ara ha tret
aquesta novel·la
que
també està en català,
ja ho he dit,
que es diu
l'abanico de seda.
En català
és
molt semblant
però és
la flor de neu
i el vano
de...
La història
és que
bé,
el que ja sabem
de la societat xinesa,
que les dones
les tenien
molt tancades,
que ningú esperava
ni que pensessin,
no?
I llavors
són dues amigues
que
fan una mena
de codi
per poder parlar
entre elles
que es diu
el Nuxu
i es tracta
doncs
de
brodar
doncs
mocadors,
vanos,
diferents coses
i d'aquesta manera
es van passant
missatges,
no?
És tot un
llenguatge secret
que...
És molt curiós,
no?
Sí,
sí,
és molt curiós.
De fet,
ho he portat una mica
per això,
no?
Perquè sí que hi ha
moltes de la Xina,
ara hi ha molta
novel·leta d'aquesta
de la Xina.
Va haver un moment
que hi havia
moltes històries
de nissagues
de la Índia,
de joves,
de com anaven
superant
la diferència
homes i dones
d'explicació
de les nissagues
i tot això
i ara d'un temps
cap aquí
és de la Xina.
Sí.
Bueno,
de fet,
hi ha aquesta
segona i tercera
generació
de gent
que viu a Estats Units
o a França
o on sigui
que ja
sí que tenen
les seves arrels
xineses,
però de xinesos
tenen poc,
no?
Però sí que
han viscut
aquesta part
i aquesta gent
sí que ara té
té aquesta veu,
no?
aquesta...
Però bueno,
tiren de la memòria
històrica
de la família,
no?
I tenen molt bèl·sit
aquestes novel·les
de set.
Sí,
però llavors,
com a curiositat,
això del llenguatge
aquest entre les dones,
no?
Que realment,
bueno,
és que encara
continuen,
no?
sent una societat així
que la dona
té poc paperet,
doncs,
és que
si no és
aquestes generacions
de gent,
una xinesa
que visqui
a la Xina,
és molt difícil
que tingui aquesta
via de treure
literatura
d'aquesta manera,
no?
No, no,
realment poques
autores xineses
que visquin
a la Xina
n'hi ha en aquest moment.
Han de ser...
La majoria
són d'Occident.
Han de ser
xines occidentals,
no?
I aquest tercer llibre...
I aquest tercer
és també
tema de moda,
semillas peligrosas
as mentiras
de la indústria
y los gobiernos
sobre lo que comemos.
La cosa dels transgènics...
Tema de transgènics
que de tant en tant
esparra,
de tant en tant...
Sí,
ens diuen que si
mengem productes
transgènics
que ens morirem
els tres dies,
d'altre diuen
que al contrari,
que tenen moltes més
propietats
que els que es conreguen
de forma tradicional.
Al final,
dius,
mira,
tapo els ulls,
menjo el que tinc
al plat i ja està.
Això és com
la llet materna
i la llet preparada
que hi ha hagut temporades,
no?
Ara és una època
que sí,
que la llet materna
i el vincle...
El vi igual,
dues copes de vi,
doncs són fantàstiques
per la salut,
no bevem cap copa de vi,
antioxidant,
si és antioxidant,
no ho és...
A veure,
jo penso que,
a veure,
la llet,
francament,
suposo que la llet materna
amb les condicions
que estigui la mare,
doncs segurament
hi ha llets preparades,
no?
No,
escèpticament
que estaran millor,
però vaja,
és una cosa
que no ha fallat mai,
no?
Pobres consumidors,
com patim,
eh?
Entre una cosa
i una altra.
Què hem de fer?
Ara,
si has d'esbrinar
el que vas a comprar
al mercat,
si és transgènic
o no ho és...
hauríem d'anar amb els llibres
aquests,
no?
Sota el braç,
llegint cadascuna
de les etiquetes.
És que hi ha coses
com allò,
no sé,
dius,
ara vull fer boicot
a Canadà
perquè me t'enfoques
i dius,
compro alguna cosa
de Canadà?
Ostres,
jo què sé
si compro alguna cosa
de Canadà
perquè no hi ha manera
de saber-ho.
Estem en un món
molt complicat
per saber.
I quan realment
aquell crit d'alerta
ho veig a una campanya
honesta
o ho veig a la competència
d'una altra marca
que el que vol desprestigiar
és aquell producte
per donar entrada als seus
a un altre mercat.
En fi,
que al final
el que deien,
pobres consumidors
que no saben per on tirar.
Bé,
el que passa que,
bueno,
per mi no està de més,
no?
Doncs veure
què,
què passa,
no?
Quines campanyes fan,
no?
Què diuen de veritat,
què diuen de mentida,
quins interessos hi ha
darrere d'això,
no?
Una altra cosa
és que tu com a consumidor
diguis,
però què es mou,
no?
Hi ha coses
que són difícils
de controlar
simplement amb el seguiment
de la premsa del que passa
o del que no passa,
no?
Perquè el que surt a la premsa
normalment és
o els ecologistes,
no?
Que en un moment determinat
alcen la veu
per segons què
o,
saps?
I llavors aquests llibres
venen a fer un anàlisi
del que hi ha
fins aquell moment,
no?
Bé,
aquí hi ha agafat
de puntetes,
però bueno,
si és un tema
que de tant en tant
anem comprant...
Perquè diu,
semilles peligroses
i quin és el subtítol
que li dóna?
Les mentires
de la indústria
y los gobiernos
sobre lo que comemos.
Ho porto
en el sentit
que de tant en tant
aquests llibres
els anem comprant
quan hi han passat dos anys,
vinga,
ara surt un altre
perquè això canvia,
o sigui,
és un tema
que no és allò
d'anarles d'anatònia.
No hi ha veritats absolutes
en canviant els criteris
i la informació.
Per tant,
si no vas comprant,
no?
Què diuen ara de nou?
Que és un tema
que no...
que es queda endarrerit,
no?
Realment és un tema
que has d'anar actualitzant
molt
perquè, clar,
ara,
això és les mentires
del dolent
que no sabem la veritat.
Doncs ara que parles
del que menjar
el que has portat
és un menú complet,
primer,
segon plat i postres,
un llibre allò contundent,
un altre d'entreteniment
i un altre
allò que ens informa
com a consumidors.
No està gens malament
el menú, eh?
Ja està, ja està.
Doncs escolta,
preparar un altre
per al proper programa.
Recordem que si volen
participar
d'aquests tallers
d'informàtica,
s'han d'adreçar
a la biblioteca
abans del 30 de setembre
i si volen,
doncs,
en gaudir
de la companyia
d'autors
com Màrius Serra
o Isabel Clara Simó,
val la pena
que també truquin
per tal de saber
quantes persones
voldran anar
i reservar un espai
que pugui donar
cabuda
a tots aquells
lectors
que vulguin participar-hi.
Anabel Lambea,
com sempre ha estat
un plaer.
Gràcies per acompanyar-nos
i ens retrobem
el proper dia.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu.