Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat del dia,
amb quatre contartulis.
De fet, la Tertúlia fora de micro ja ha començat fa una estona.
Avui parlarem bàsicament de la configuració del nou govern de Catalunya
perquè és la notícia política, sens dubte, de la setmana.
Avui tenim dos polítics i dos periodistes.
Els periodistes són el Tomàs Carot, de l'empresa de comunicació PIC.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
El Pere Francesc, company periodista del diari de Tarragona.
Bon dia, Pere.
Molt bon dia.
I els polítics són Carles Tevero, regidor del grup municipal socialista.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
I Santi Pallas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
Santi, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre contartulis comentarem la notícia del dia i de la setmana,
la configuració del nou govern.
Aquest migdia es presentarà formalment en un acte al Parlament
amb el candidat a la presidència de la Generalitat,
que amb tota probabilitat ho serà.
Ocuparà el càrrec de president José Montilla.
Comencem primera ronda d'intervencions.
d'intervencions, sorpresa, no era el pacte més probable
després dels resultats de les eleccions de l'1 de novembre.
Comencem primer pels periodistes.
Tomàs.
A veure, dues coses.
Notícia més important en cercles, lògicament, polítics i periodístics.
I periodístics.
Per als ciutadans probablement sigui el tema de la vaga de gasolineres
i sobretot els que ahir ja van fer gairebé una hora de cua, no?
Però vaja, evidentment, el govern del país ens afecta a tots.
El més previsible era una de les combinacions possibles,
no necessàriament la més previsible.
Probable, sí, la reedició aquesta,
en el sentit que calia, com diuen, acabar el que es va quedar a mitges.
El que passa és que, vista així des d'ara i en aquesta perspectiva,
doncs sembla que bé el que es tractava era de fer el recanvi de Maragall
passant per unes eleccions i per donar Esquerra i tornar a incorporar el carro.
Lectures que, clar, no estan ben vistes per altres sectors polítics
i de ciutadans que alguns dels quals ahir es manifestaven a Barcelona
pel que ha sentit avui a través dels mitjans.
I en clau global una altra lectura,
i és el toc d'atenció a tothom, potser menys iniciativa,
a tothom en el sentit de la gent que s'ha quedat a casa.
Pere, sorprenent o no, el pacte?
Sorprenent va ser al començament, suposo,
el fet que els resultats van ser els que van ser
i Convergència i Unió, tot i que va guanyar,
i sobretot va guanyar d'una manera molt clara quasi en tota Catalunya,
crec que eren tres comarques que no va aconseguir,
però les altres va guanyar totes,
sí que era veritat que es va començar a insinuar
quan tots els diaris, per exemple,
sí que apuntaven quasi des del primer dia a aquest futur pacte.
L'únic que sí que jo també poso una mica en dubte,
tot i que s'ha de reconèixer la victòria de Convergència i Unió,
que es tregui legitimitat amb aquest acord.
Al final estem en un sistema on les majories són les que són
i jo també dubto que, com deia Artur Mas,
això sigui un pacte del poder pel poder,
tothom aspira al poder,
i si no, jo recordo, per exemple,
una entrevista que vam fer al diari a Ernest Benach,
li vam preguntar, vostè vol ser govern,
i va dir, bueno, és que si no, no em presentaria jo, no?
I al final això és el que és.
L'únic que també és veritat
que, a diferència de fa tres anys,
s'està creant una frustració en la gent,
almenys, bueno, tot això és a priori, no?
Fa molts pocs dies hi ha gent que està parlant
molt més amb l'estómac que no pas amb el cap
i també és veritat que les primeres reaccions que hi ha hagut
són més de jo no tornaré a votar,
a mi el meu vot per què l'utilitzen,
si després es fa un nomant a qui jo he votat
o qui ha guanyat les eleccions,
i crec que aquí és perillós
perquè si hem tingut poca extensió,
potser a les pròximes encara en tindrem menys.
A veure, Santi, Carles,
qui comença? Va, el Carles.
Què? Sí? Jo?
És igual.
El Carles deu estar content, m'imagino.
Moltíssim, molt, molt content, de veritat.
Molt, però molt.
I el Santi deu estar molt trist.
O decebut.
Ja parlaré.
Aneu molt content,
i primera perquè es confirme per mi, no?
I es consolida, doncs,
una altra manera també de governar,
una altra manera de fer,
d'estil,
de contactar i de parlar
i de fer política,
i per tant, des del meu punt de vista,
doncs això és bo pel país,
és bo per Catalunya,
i és bo, jo crec,
també per Europa i per Espanya, no?
Perquè...
Pel món.
Sí, també pel món, també pel món.
Jo crec que entre tots,
i en el treball que fem fins i tot individualment,
en la nostra gestió diària,
en la nostra forma de treballar,
i en la nostra forma, sobretot,
de gestionar els recursos de tota la gent
i tots els diners,
doncs també es fa política de futur.
I aquesta de política de futur,
una política basada en la cohesió social,
en el progrés,
en la millora del benestar dels ciutadans,
tot això en un marc, doncs,
de tolerància,
de respecte per la diferència,
de la solidaritat,
jo crec que els partits que representen
el govern tripartit,
i ara dit o ha denomenat
el govern de progrés o d'entesa,
que a fi de comptes l'adjectiu
tampoc fa...
o defineix la forma,
però també és important tenir-ho en compte.
I per tant,
per mi,
és essencial en política,
perquè moltes vegades
l'ideologia té el seu pes,
les persones tenen el seu pes,
però el tarannà,
i la manera de governar,
i la manera de tirar endavant
els assumptes públics,
també és molt important.
I per tant,
aquest govern,
així ho representa pel progrés
de tots els ciutadans.
Per tant,
molt content des d'aquest punt de vista.
També content, evidentment,
i satisfet,
perquè el nostre partit,
el Partit dels Socialistes de Catalunya,
participi des de la presidència
i des de la responsabilitat
que li correspongui
al govern d'aquests tres partits,
en la futura gestió de Catalunya.
Una vegada manifestada aquesta alegria,
o en tot cas,
aquesta argumentació que he fet jo,
del per què me n'alegro,
considero també que,
amb les paraules que estàveu dient
els companys Carotti i Pere Francesc,
d'aquest suposat,
amb una part desencís del ciutadà
a l'hora d'anar a votar,
jo repassant una mica les eleccions
des de l'any 95,
les municipals,
les de Catalunya,
les generals,
observo,
i observaríem tots,
que es produeix una diferència notable
entre unes eleccions i unes altres.
dels 57.000 votants a Tarragona,
hi hagi els 100 que hi hagi,
almenys fins ara,
des de l'any 95,
és a dir,
des de fa més de 10 anys,
mai han participat més de 57.000 votants,
mai,
en cap elecció,
de les municipals i de les de Catalunya.
Arriben les generals
de l'any 2000,
del 99,
del 2004,
i la cota més baixa de participació
són 60.000 votants,
o 62.000,
i la més alta,
78.000,
80 gairebé.
És a dir,
es produeix una diferència,
ho dic una mica per les,
no abans que hem de dir,
i d'Espanya,
i d'Europa,
i del món,
però sí,
perquè el ciutadà,
potser l'interès també el manifesta
de manera diferent
segons per quins assumptes li toquen.
És a dir,
no hem de pensar
que pel fet que...
Això vol dir que
a la gent li interessa més
votar en clau espanyola
que a les eleccions del Parlament?
No,
que en el moment d'escollir
els seus governants
en clau municipal i catalana,
doncs,
opte molt,
molt també per les persones,
i no tant potser a vegades
per la ideologia.
I el que s'hem de tenir clar,
i acabo de veritat,
i continuarem després
en la tertúlia,
és que també
hauria d'arribar clar
el missatge al ciutadà
que quan va votar
els òrgans parlamentaris
voten els diputats
o voten els parlamentaris.
no vota el president
de Catalunya.
Que passa que això seria
una tasca pedagògica
que haurien de fer tots,
els mitjans i els polítics.
Tots ho hauríem de fer,
per no portar-nos
aquests desenganys
o aquests suposats desenganys,
votem els diputats,
els nostres representants
i compromissaris
que escolliran
el president de la Generalitat.
Santi,
la veritat és que estic trist,
però no solament estic trist
com a persona responsable
de Convergència i Unió,
sinó també penso que
hi ha una tristesa
amb molta gent
i que ha votat
diferents partits
siguin de Convergència i Unió,
fins i tot del Partit Socialista
i d'Esquerra Republicana,
perquè avui el que visualitzarem
serà un govern
que a mi em sembla patètic
i penós,
i patètic i penós
ho remarcaré
per una raó molt senzilla.
La majoria de gent,
inclús, ja dic,
persones que no són votants
de Convergència i Unió,
ens sentim enganyats,
se senten enganyats,
per una raó molt senzilla.
durant el transcurs
de la campanya,
el Partit Socialista
i Esquerra Republicana
no havien manifestat
el que ja teníem previst
i ens havien enganyat.
No havien parlat
de què farien el tripartit
quan s'ha demostrat
que ja ho tenien d'entudir
i ja pensat.
Vull dir,
la prova és que
quan l'Artur Mas,
guanyador de les eleccions,
amb 11 diputats
de diferència
respecte al senyor Montilla,
en totes les comarques
s'accepta 3,
en totes les 4 circunscripcions,
etcètera, etcètera,
vots,
mirem per un mirem.
Heu de pensar
que hi ha molts vots,
hi ha molts pobles
de Catalunya
que Convergència
dels 900 i escaig
o més de 800 i escaig
Convergència i Unió
és la formació guanyadora.
Per tant,
estem parlant
que hi ha una clapredora
victòria
repartida
per tot el territori
i que la gent,
quan ha volgut
visualitzar
a qui volia ser
el seu president,
s'ha manifestat clarament
a favor
de l'Artur Mas.
Jo ja sé
que és legal
el fer,
la legalitat
no la discuteixo,
però el que sí
que es pot discutir
és l'engany
en aquest cas
dels partits
com el Partit Socialista
i Esquerra Republicana,
perquè en cap moment
han dit que farien
el teu partit.
Potser molta gent
s'ho hauria pensat,
perquè si el que es tractava
era de fer
una segona volta,
potser molta gent
acabarien votant
a l'Artur Mas
i possiblement
a la primera volta no.
Què vull dir amb això?
Com qualsevol país
democràtic del món
el que guanya
és el que intenta
conformar un govern
i a quin ni se li ha permès.
Vull dir,
el cas excepcional
de Romania,
no?
Bé,
quin cas es pot semblar
al que ha fet
el món de ella?
Doncs Romania.
Però en qualsevol partit,
en qualsevol país
del món,
el que guanya
conforma un govern
intenta pactar.
A quin ni s'ha donat
aquesta possibilitat?
i per tant,
la gent que ha votat
a Esquerra Republicana,
jo penso que en gran part
se senten enganyats
perquè no se'ls ha dit
a qui farien president.
Ells votaven
a una formació.
I dic que és penós
perquè, clar,
l'experiència ja la tenim.
Tinc una experiència frustrant
de tres anys i mig.
Aquesta experiència frustrant
es pot tornar a repetir
i a més a més
jo estic convençut
que
la baixada
del Partit Socialista
en certa forma
és degut a això,
no?
Digue-la,
la gent passa factura
i diu
escolti,
senyors del Partit Socialista
vostès poden fer moltes coses
però no governar Catalunya
en aquests moments,
no?
I jo penso que aquest és el missatge.
El missatge que ha fet
l'elector català
és dir
senyor Artur Mas,
el volem de president
i vostè intenti conformar
un govern,
intenti pactar,
però no s'ha donat oportunitat.
No s'ha donat oportunitat
ni hi ha hagut cap mena
de negociació
i per tant
això crea frustració,
això crea engany
i avui el que veurem
és una visualització
d'un govern de Catalunya
de tres perdedors.
El fet d'això...
Només una observació
perquè Santi,
en tot cas,
hauria d'acabar dient
quina opinió tindries
si hagués pactat
convergència amb els socialistes
respecte al que acabi de dir
ara del PSC.
Hàgim un moment,
un moment,
un moment,
un moment,
un moment,
un moment,
un moment,
un moment,
un moment,
te van avisar els votants
que pactarien amb el PP.
T'han avisar els votants
que pactarien amb el PP.
Te contestaré,
te contestaré.
Nosaltres vam ser els únics
que vam dir
que no pactarien amb el PP,
cosa que no es vau atrever-hi.
Davant de notari.
No, davant de notari.
Perquè quedi clar...
Com a Tarragona
i com a Catalunya
del 93.
Que va quedar clar.
Però després,
deixa'm dir-te,
ja que m'has fet una preguntata
te la contestaré.
El primer missatge...
No,
si m'has fet una pregunta
deixa'm parlar.
A veure,
la primera,
la primera,
la primera conclusió
que es treu mirat els resultats
és que la lectura
que podem veure
és que volem
que Artur Mas
sigui president de Catalunya.
I la segona lectura
és dir,
escolti,
senyor Artur Mas,
li donem la majoria
però no pot governar sol.
Artur Mas
hauria de tenir l'opció
de poder pactar
amb el PP
o amb Esquerra Republicana.
Perquè nosaltres vam dir
que no pactaríem
amb el PP
pel seu comportament
que té vers Catalunya.
Però en cap moment
vam dir que no pactaríem
ni amb el PP
i vam dir
que podíem pactar
amb qualsevol.
i aquesta oportunitat
no se l'ha donat.
Per tant,
a veure,
Artur Mas
no m'acaparin
la tertúlia.
Un moment,
Carles,
Carles,
sisplau.
Sobretot al final
de la campanya
es va visualitzar
almenys
a nivell
de ciutadania
general
que hi havia
un cert
allò
tot és possible
i efectivament
que hi havia
un discurs
de dir,
va,
les enquestes
apuntaven
més o menys
com van anar
els resultats
i dir,
va,
que a veure
que guanyi el millor
i a partir d'aquí
ho farem.
Llavors,
clar,
és el que en part
diu el Sandy
que això
no ha estat així,
no ha estat possible.
L'altra lectura
és dir,
tampoc ha hagut
cap escenificació,
és a dir,
no s'ha dilatat
en el temps,
s'ha arribat
a un acord ràpid,
aquí,
tancar
fronts i tal.
Llavors,
hi ha una altra
qüestió
que jo crec
que no hem
d'oblidar
i és
la extrapolació
i la generalització
del que són
les eleccions
autonòmiques
en clau espanyola.
I,
clar,
si el senyor
president del govern
la nit
dels resultats
no hagués sortit
amb el seu missatge,
probablement
hagués deixat
mans lliures
al partit
dels socialistes
de Catalunya,
d'alguna manera
estava forçant
una qüestió
d'autoritat
de Montilla,
de dir,
què fem?
Fem el que diu el Zapatero,
ho fem just al contrari
per reforçar això,
vull dir,
això no hem de perdre
de vista,
com tampoc
hem de perdre
a partir d'ara
que els senyors
Aceves i Zaplana
callen
i deixen
el senyor
Josep Lluís Carot
que faci el seu paper,
veu malament,
però que no comencen
i ha torpedejar
ara des del principi
i que s'obliden
de Catalunya
una temporada
i deixen
el senyor Piqué
fer el que ha de fer
que segurament
ho farà
molt millor
que aquests dos senyors
en concret.
Sí,
Convergència
l'únia guanya clarament
amb botge de nascons,
per què enteneu-vos
altres que no ha pogut
formar govern?
Perquè recordem
que tot ha anat
molt ràpid,
en quatre dies,
recordem que Mas
parla primer amb Montilla,
li ofereix al PSC
govern,
li diu que no,
l'endemà parla amb Carot
i 24 hores després
Carot també li diu
que no a Mas.
Per què creieu
que no s'ha pogut
configurar una majoria
a l'entorn d'Artur Mas?
Ahir la nit,
per exemple,
vam sentir
una entrevista
amb el senyor Mas
i si que deia
alguna cosa així,
com que amb ell
no se li havia ofert
la possibilitat
de negociar,
ell havia parlat
amb els altres,
tant en Carot Rovira
com en Montilla,
els va fer,
des del meu punt de vista,
generoses ofertes,
crec que fins i tot
a Montilla
li va oferir
la meitat
de conselleria,
ser conseller primer,
conseller en cap
i al final
es veu
que no el van trucar,
segons explicava ell.
Sí que és veritat
que amb aquesta negociació
jo dubto bastant
dels discrepos
dels que diuen
que això és culpa
de la campanya electoral.
A mi em sembla
molt més greu
que un partit
expulsi
un altre partit
del govern
que no que un altre
faci un DVD
com s'ha fet.
Sí que puc discrepar
del mètode
perquè jo crec
que Convergència i Unió
té un altre talant
que el que va fer
durant la campanya
però bé,
estem en campanya electoral
i és normal
que els partits
s'hagin d'escalfar
una mica.
Per això,
segons tu,
ja estaria pensat
i parlat
abans de la campanya.
La campanya
no tindria influència?
No,
la campanya jo crec que no.
Jo crec que la campanya...
Sí que és veritat
que Esquerra Republicana,
no sé,
abans es comentava,
sí que va posar el...
i fins i tot,
bé,
nosaltres vam certificar
parlant amb gent d'ella,
doncs que el comptador
estava a zero,
no?
Però també és veritat
que hi havia
una certa tendència
perquè bé,
no hem d'oblidar
que per segona vegada
doncs Esquerra Republicana
que ara torna a estar
al centre
i Carot Rovira
que per molts
ja el volien jubilar
torna a estar
un altre cop
al centre de la política catalana
no hem d'oblidar
que per segona vegada
doncs ha ressuscitat
el dirigent socialista.
Tomàs,
tu creus que la campanya
ha tingut alguna cosa a veure?
El to de la campanya
el que tant s'ha parlat
de la de Convergència i Unió
que al final
després no ha pogut pactar
ni amb socialistes
ni amb Esquerra?
No,
no ho crec.
El que sigui
la campanya
i el resultat
i la conformació
del govern
suposa un abans
i un després
en el sentit
que potser l'OASI
ja no serà
tan oasi
i com
globalitzant el tema
igual que hi ha
una crisi d'aigua
doncs hi haurà
una crisi a l'OASI.
I després
tampoc hem d'oblidar
que per exemple
Convergència i Unió
durant aquesta campanya
per molt que hagi donat
pals per aquest cantó
també ha pactat
uns pressupostos
i també va haver
tot i que fos
tema tarragoní
però hi va haver
la roda de premsa famosa
amb Joan Miquel Nadal
i Josep Bergalló
que jo crec que era
molt significativa
tot i que
li traiem
tot possible pacte
postelectoral
però bé
ningú
tothom
va ser portada
o sigui que
Convergència, Santi?
Considera que la campanya
no ha influït?
Jo penso que no
el que passa
que ens dona la raó
nosaltres vam fer
una campanya
molt arriscada
tot o res
o tripartit
o nosaltres
perquè estàvem convençuts
que seria així
nosaltres ja vam dir
escolteu
no ens enganyem
si aquests senyors
sumen un més
de la meitat
faran el tripartit
perquè el que volen
és el poder
i hi ha una altra cosa
sí, el poder
encara que siguin
perdedors
i a més a més
anteposant els interessos
de partit
els del país
que això encara
no s'ha explicat prou
però potser ho hem de
començar a explicar
hi ha partits
en aquest cas
que ara conformaran
el govern
que estan anteposant
els seus interessos
de partit
els del país
i això
doncs
amb Esquerra Republicana
doncs
els seus votants
ho han de saber
perquè estic parlant
dels dirigents
d'Esquerra Republicana
ells d'entudi
a les eleccions
el del dia 1
ja havien decidit
conformar el tripartit
i Convergència
va fer una campanya
com ens imaginem això
com no ens en creiem
com aquests senyors
ens estan enganyant
i tontos
tampoc ho som
ens estan enganyant
ara ho demostrarem
que ens estan enganyant
i per això vam fer una campanya
dient
escolteu
aquests senyors
si sumen
ho faran
i nosaltres vam haver de fer
una campanya
molt valenta
molt atrevida
arriscada
però és una campanya
efectiva en aquest sentit
per demostrar
el talant
que tenen
els partits
que conformen
el tripartit
i quan dic que hi ha partits
que anteposen els interessos
de partit
els de país
es veu clarament
amb Esquerra Republicana
vull dir
de la mateixa manera
que he dit
que Convergència i Unió
podrien pactar perfectament
amb el Partit Socialista
també podrien pactar perfectament
amb Esquerra Republicana
i amb Esquerra Republicana
dintre d'un govern
amb Convergència i Unió
tindria
més responsabilitats
de govern
que no pas ara
i això sens dubte
i el que passa
és que els interessos
dels dirigents
d'Esquerra Republicana
van orientats
a un altre tema
van a intentar
enfonsar
una coalició
que ha governat aquest país
que ho ha fet
amb cohesió social
que això no ho he contestat
abans
però comença a ser
ja una mica patètic
i comença ja a ser
inclús insultant
que ens diguin
que ara
hi haurà cohesió social
la cohesió social
l'hem mantingut
durant molts anys
en aquest país
la prova és
que les polítiques
de benestar social
les polítiques
d'integració
les polítiques
que s'ha fet
des de Convergència i Unió
conjuntament
amb altres partits
també al Parlament
han estat molt orientades
a que aquí hi hagués
un sol poble
la política d'educació
cosa que no s'ha fet
amb altres comunitats
autònomes
van orientades
a crear una generació
que sigui compacta
que estigui cohesionada
i les polítiques actuals
també
per tant
a veure
que no ens parlin
de cohesió social
els partits
del tripartit
perquè qui ha
descohesionat
aquest Paris
són ells
a veure Carles
és un govern
de perdredors
aquest que
li diuen
els adversaris
jo torno a insistir
amb el mateix
d'abans
és possible
que algun ciutadà
pugui pensar
que la força més votada
és la que forçosament
ha de tenir
la presidència
de la Generalitat
o és la de què
i per què el PSC
li diu que no
a Mas
el divendres passat
perquè el PSC
jo entenc
que també
el té els seus criteris
de país
no pas de partit
això no comparteixo
en absolut
amb el que diu
el Santi Pallàs
de partit
perquè en fi
jo penso
que tots els partits
polítics
que treballen
i intenten
governar Catalunya
doncs ho fan pel país
que és on he estat
a banda
que hi pugui haver
anècdotes
d'interessos personals
o de tinguts
perdó
el partit
no ho sé
exacte
però amb caràcter general
jo crec que tots els que
participem
o fem
ens dediquem
part de la nostra vida
a la política
ho fem pel país
i ho fem
perquè creiem
en aquestes idees
a banda d'això
com estaves dient
és un govern de perdadors
com li diuen els adversaris
en absolut
i crec que el PSC
el que ha fet ha sigut
tenir la seva pròpia iniciativa
es pot escoltar
el president Zapatero
es pot escoltar
el MAS
es pot escoltar
en qui vulgui
el president del Parlament Europeu
també
però el PSC
és una força autònoma
pròpia
amb els seus propis interessos
i de partit
i de país
que pacte en funció
de les possibilitats
de fer un govern estable
i de fer un govern de progrés
i un govern sòlid
i aquest govern sòlid
de progrés
i estable
es configura
per una majoria parlamentària
així de senzill
és a dir
s'han de superar
els 68 diputats
i d'això es tracta
i per tant
el PSC
independentment
doncs
ha pactat
amb les forces polítiques
que en aquest cas
doncs
són les mateixes
que el govern anterior
perquè entén
que amb aquestes forces
la cohesió social
del país
dels ciutadans
i ciutadans de Catalunya
i les polítiques
de progrés
seran millors
i tiraran endavant
com han anat tirant
fins ara
i això
és innegable
i jo en tot cas
només
aniria al tanto
a utilitzar
determinats adjectius
com patètic
penós
esperpètic
etcètera
perquè
amb això
situem també
els ciutadans
els ciutadans
catalans i catalanes
que han votat
aquestes forces polítiques
és a dir
qui vota
un partit
qualificat com a patètic
i com a penós
doncs és un ciutadà
patètic i penós
i no
jo crec que és tan respectable
és el que
opte per
per confiar
en convergència
o per confiar
fins i tot
en el partit popular
malgrat que jo
estic a anys llum
del que ells
pensen del país
i per això
amb tot el respecte
a tots els ciutadans
que han votat
una opció
o una altra
i acabo
i acabo
de veritat
dient només una cosa
que
el futur
ens demostrarà
que l'estabilitat
i la governabilitat
de Catalunya
i el progrés
de Catalunya
i la cohesió
de Catalunya
i també
amb la resta
dels territoris
de l'estat espanyol
es aconseguirà
millor
amb aquest govern
que no
amb un govern
en el que estigués
ara que diu el Carles
Tepero
allò d'estabilitat
serà que tu
un govern més estable
que el primer
d'experiència
tripartita
Tomàs
s'hauran après
dels errors?
és el que cal desitjar
perquè si no
llavors sí que ja
no hi ha ni setembre
ni febrer
ni recuperació
possible
de tota manera
començarà
el novembre
quan hem de fer
el primer examen
el febrer?
el febrer
no?
per exemple
ara quan deia
el del 68
clar
que es necessita
la majoria
clar
imaginat
un pacte
esquerra
convergència
seria fer un 69
a nivell de Catalunya
sonaria
a lo millor
tal vegada
aquí està la clau
de perquè no s'ha fet
no?
sona millor 70
que 69
o depèn
perquè el 69
a vegades
surt molt bé
no?
Pere
es faria trampar
doncs seria un bon lema
seria un bon lema
un govern
que farà trampar
en fi
ens estem desviant
del tema
el tripartit
un moment
jo modero
el de la tertulia
Pere
podem preveure
que el nou govern
tripartit
no cometrà
els errors
de la primera experiència?
en principi
el que han intentat
demostrar
és que després
d'aquest comentari
que han fet
estem una mica
descol·locats
descol·locats
això mateix
no treu ferro
la veritat
és que
el que han intentat
demostrar
sobretot
fent
el que han fet
en 4 dies
i tot tan ràpid
és
que s'ha trencat
o que es vol posar
fil a l'agulla
sobretot
després de la
gran
divisió
que hi va haver
durant aquests 3 anys
o sobretot
discrepàncies
públiques
però bueno
és de confiar
doncs
que aquesta vegada
doncs
sàpiguen
sobretot
posar
doncs
silenciar
tots aquests sorolls
que hi ha hagut
les turbulències
que han sigut moltes
i no han sigut molt bones
pel país
a mi em va entrar
una mica de por
sobretot el primer dia
quan en premsa
ja sabíem
que Joan Saura
reclamava
algú més
del que se li havia donat
i bé
i si entrem
en aquest sentit
doncs això
abans de que parlin
un altre cop
els dos polítics
molt breu
el Tomàs i el Pere
el futur de Convergència
i Unió
4 anys més
a l'oposició
com ho veieu?
pot fer
es pot fer un gran treball
des de l'oposició
fent justament
aquest marcatge
del DVD
fent-lo al dia a dia
i encetant
un nou model
de política
de que realment
com a representants
d'una voluntat
majoritària
a nivell de Catalunya
es pot fer aquest marcatge
del dia a dia
Pere
sí
jo estic també
d'acord
amb el que dius
sobretot
aquesta oposició
constructiva
que
doncs bé
ha fet
Convergència i Unió
durant aquests 3 anys
però també
el problema
que es pot trobar
és que
durant aquests 3 anys
sí que hem tingut
grans temes
com era l'Estatut
on sobretot
a Convergència i Unió
crec que l'ha destacat molt
i es va reforçar molt
la figura d'Artur Mas
i ara està per veure
doncs
quin és el paper
que pot jugar
sobretot més
de protagonista
aquesta formació
durant aquests 4 anys
que ens queden
Sant
jo segueixo pensant
que el senyor Montilla
doncs serà
com a partit
depenent
del PSOE
a nivell
de l'Estat espanyol
doncs
tornarem a tindre
un govern
depenent
no?
vull dir
no hi ha
cap raó
per pensar
perquè no va passar
ni els 3
darrers anys
que va haver
una confrontació
i a vegades
quan els interessos
de l'Estat
divergeixen
dels interessos
de Catalunya
doncs està clarament
que els socialistes
catalans
es posicionen
al costat de l'Estat
vull dir
i això hi ha
diversos exemples
vull dir
quan es tenia
que retallar
l'Estatut
els primers
que van donar
suport al PSOE
van ser els socialistes
catalans
retallant l'Estatut
quan es tenia
que callar
perquè no hi hagués
eleccions catalanes
el partit socialista
de Catalunya
va callar
acatant
el que li deien
els senyors
socialistes
de Madrid
per tant
ens trobarem
en una situació
que
i amb els temes
d'infraestructures
de Madrid
els hi tindran
que dir
el senyor Montilla
calla
no digui res
i això és el que passarà
tindrem un president
feble
tindrem un president
que no té
com a interès
principal
Catalunya
sinó que té
com a interès
principal
el seu partit
el PSOE
i per tant
clar
si el president
de Catalunya
és el president
d'un partit
que a més a més
depenent
d'un partit
a nivell estatal
doncs penso
que
és un mal negoci
per Catalunya
i això es veurà
s'ha vist
en els tres
darrers anys
el Maragall
a vegades
feia una mica
el tonto
i se l'ha encarregat
el Montilla
és més obedient
és més del PSOE
és més de la corda
i avui dia
gràcies al Carot
i gràcies a Esquerra Republicana
els dirigents d'Esquerra Republicana
que no els votants
que els votants d'Esquerra Republicana
volien una altra cosa
però els dirigents d'Esquerra Republicana
han entregat
una vegada més
el govern de Catalunya
a un partit
que governa l'estat
i que
moltes vegades
quan es tinguin que decidir
els interessos d'Espanya
i de Catalunya
que no sempre coincideixen
el PSOE
no ens oblidem
sempre ha estat al costat d'Esquerra
Carles
a mi m'agrada que segueixiu
insistint
els de conversació
amb això del PSOE
el PSC
Espanya
Catalunya
perquè això resulta
que no us és rentable
perquè jo crec que
el ciutadà
ja ho té bastant superat
no cal dir
els que som
compromisos polítics
a veure si voteu alguna vegada
en contra del PSOE
el tema de l'estatut
i de les rebaixes
que no ho he vist mai
el Santi Pallàs
i els oients
recordin la foto
Mastra Patero
el primer que va aconseguir
el gran acord
però si vosaltres
els vau posar a l'altre costat
si quan es negociava l'estatut
tan retallat
el primer acord
va ser
entre amb el president
Mastra Patero
i Mastra
i després
els senyors socialistes
de Catalunya
es posaven al costat del PSOE
no es posaven al costat de Catalunya
segueix
sostenies davant
a veure
Santi
Carles
30 segons
jo espero també
que Convergència i Unió
sigui una veritable oposició
que faci el seu paper
també per l'interès del país
i per Catalunya
que marqui de prop
el govern aquest
de progrés
i catalanista
que el marqui de prop
ho espero que sigui així
però també espero
que en aquells temes de país
en aquells temes de país
que tan orgullosament
doncs defensem tots
també Convergència i Unió
s'hi apunti
i n'hi ha uns quants
començant
començant pel desenvolupament
de l'estatut
espero que estigui al costat
del govern de Catalunya
del govern de Catalunya
no ho oblidem
i per últim
10 segons
només dient tot cas
que aquest govern
el que sí representa realment
més que potser altres opcions
o combinacions possibles
per governar
és el catalanisme
el progrés
i l'ecologisme
senyor
s'acabem
ja vèiem que s'obre una nova etapa política
que continuarà sent
igualment intensa
i apassionant
a la vida política catalana
hi ha altres temes de l'actualitat
com deia el Tomàs
que segurament interessa més
als ciutadans
la vegada gasolineres
després en parlarem
amb diferents convidats
però en fi
avui s'havia de parlar
de política
amb Santi Pallàs
Carles Tepero
Tomàs Carot
i Pere Francesc
amb ells hem compartit la tertúlia
gràcies
fins la propera
adeu-seo bon dia
adeu-seo bon dia
adeu-seo bon dia
Gràcies.