logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Ara són dos quarts de deu del matí i un minut.
Seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
la primera tertúlia dels divendres de l'any,
perquè divendres estàvem tots jugant amb les cosetes que ens han portat els reis.
Avui estem incorporats del tot a la vida laboral
i també continuem amb aquesta tertúlia que els acompanya cada divendres
al matí de Tarragona Ràdio i que avui compartim amb Teresa León.
Bon dia.
Bon dia.
Nani Rodríguez, bon dia.
Bon dia.
Elisenda Pujol, bon dia.
Hola, bon dia.
I saludem la Cinta Daufí. Bon dia, Cinta.
Bon dia.
Probablement la seva veu, el seu nom el sigui familiar,
perquè la Cinta ha intervingut en altres ocasions al matí de Tarragona Ràdio,
però des de la seva perspectiva professional com a epidemiòloga,
però ara a partir d'aquesta temporada també s'incorpora a la tertúlia dels divendres
i periòdicament ens acompanyarà la qual cosa, la veritat, ens fa molt felices.
Gràcies, eh, Cinta, per venir i acceptar la invitació.
L'actualitat del dia té moltes ratlletes, moltes línies, té molta cosa,
i jo, clar, dic, què els hi dic a aquestes senyores?
Doncs com es feia abans al col·le, tema libre.
Perquè la veritat dius, aviam, la primera tertúlia de l'any,
podeu triar perquè tenim des del tabac la política local, en fi, el que vulgueu.
Jo tinc un tema, que a més no és greu, però vaig pensar,
això ho guardo i a la tertúlia ho comentaré.
És el tema de la publicitat aquesta que fa, una publicitat especialment agressiva,
que fa una gran superfície que està al polígon Les Gavarres,
que es basa, el lema és, Tarragona és molt cara, jo no soc tonto.
Vull dir, això són els lemes que hi ha a les grans balles publicitàries.
En principi semblava una campanya agressiva de més o menys bon gust o pitjor gust,
però ja està.
Però el cas és que abans de Nadal vaig fer un viatge
i vaig veure amb altres capitals la mateixa publicitat
i ja no surten aquestes frases.
Jo em pregunto si només som tontos a Tarragona.
A veure, i vaig fer la foto, eh?
Per exemple, a León, la balla publicitària, diu
el mateix color, la mateixa tipografia,
evidentment la mateixa empresa,
i diu
En las Navidades todo es bueno,
pero nuestros precios son mejores.
Molt bé.
Molt correcte.
Molt raonable.
A Logroño posava
Nuestros precios son los mejores del mercado,
yo no soy tonto.
Però els de Logroño no és cara, Logroño no és cara.
Però són tontos com nosaltres.
Exacte, sí.
I aquí són tontos i a més a més Tarragona és cara.
Jo voldria, no sé, simplement és un comentari, no?
A veure què us sembla.
Aquesta diferenciació entre els públics d'un lloc o d'un altre
fent una publicitat més agressiva
i, a veure, segons qui es pot sentir ofès,
com a mínim els botigués de Tarragona, diria jo, no?
Que es poden sentir ofèsos
que una empresa...
Ellos ho van dir, eh?
Que fa competència.
Ho van dir ja, vam fer un comunicat que ixança.
Jo ho he sentit molt
i també vaig sentir el president dels botigués
que em parlava el tema.
Jo també la vaig trobar molt agressiva, molt de mal gust
i el que penso amb aquestes campanyes publicitàries
que de tant de sentir-les,
que se foten aquí i ja formen part de la nostra cultura
amb els anys és no fer ni cas
i si realment fan una campanya tan agressiva
i els ignorem...
Però de totes maneres s'assuma a moltes altres
de les que ens han acompanyat al llarg d'aquestes festes.
Potser aquesta la trobem més propera
perquè ens arriba des d'una perspectiva més local
però només calia plantar-se davant de la televisió
i s'ha vist cada cosa.
Ara resulta que quan en algun anunci publicitari
algun senyor tenia una actitud així com una mica
descarat cap a una senyora,
tothom es posava les mans al cap
i era un anunci masclista.
Ara es veu que les senyores i, perdoneu,
poden tocar el cul a un senyor i ningú es queixa, per exemple.
Però a mi el que em sorprèn d'això
no és tant la publicitat agressiva
o el mal gust de la publicitat,
sinó la diferenciació de públics.
El que em porta a pensar és
quin raonament sociològic
han fet per decidir que aquí podíem tolerar aquest tipus de publicitat
i a León no.
Però tu creus que hi ha un raonament sociològic?
Per què es decideix a qui es posen aquestes valles?
Doncs jo m'atreviria a dir,
nani, que peratzar o perquè mira,
perquè no com ha anat aquí.
Aquesta gran superfície aquí era la primera vegada
que hi inauguràven.
A tot arreu, a León també, eh?
Però no, jo ja hi era.
No, no, no, era nova, era nova.
A tot arreu era el mateix temps.
No ho sé, jo vaig pensar exactament el mateix que tu.
El que passa, el que sí que em va sorprendre
era l'overbooking que va haver-hi
i el col·lapso que va haver-hi
inclús a tot el polígon Les Gavars
el dia que el van obrir.
Sí, sí.
Es veu que va ser tanta la massificació
de gent que hi va anar-hi
que des de la carretera i a l'autovia de Reus
els cotxes estaven parats.
Però esteu fent publicitat.
Clar, és el que jo volia dir.
Esteu fent publicitat.
És que jo volia dir això,
que aquestes coses al final quan t'avorreixen,
com el tema de l'alcaldia de Tarragona
o de l'Estatut, per dir alguna cosa,
que no vull entrar, eh?
No us penseu en això.
Pots entrar si vols, Teresa, només faltaria.
Però avui estem al llibre.
No vull treure temes
que puguin semblar en jetjos, entre cometes,
sinó que a mi al final m'avorreix,
m'avorreix, però somerament.
I al final què dius?
Doncs no faig cas.
Vull dir, a veure, per aquí...
O sigui, si em parlo, dono publicitat.
Si em parlo d'aquesta campanya perquè és agressiva,
estic donant publicitat.
Vull dir, jo no hi vaig.
No per principi, sinó perquè trobo que al centre de Tarragona
o quan m'ha de gust, vull dir,
hi vaig i ja està, i s'ha acabat.
Vull dir, el que no faré és un dia de festa,
doncs anar-me'n i fer cua
i estar 24 hores comprant,
que és el que fa molta gent,
però no crec que sigui tota la gent.
Vull dir, trobo que hi ha un públic,
tant per les Gavarres,
com per l'Eroski,
com per el centre.
I trobo que funciona.
Evidentment, així s'ha demostrat,
que vagis on vagis està ple de gent.
Això és evident.
Però jo tampoc no crec que sigui una publicitat,
simplement és un fet, no?
En el fons, mira l'emissora aquesta de ràdio,
la publicitat que ha tingut gratuïta,
perquè tothom en parlava al final.
Quan parles molt de les coses,
ni que sigui negativament,
directe o indirectament,
si parles de forma molt reiterada,
acabes fent-hi publicitat de la qüestió.
Com la famosa Pope.
No diréu que no ho està dir.
Jo que no ho volia dir.
no volia fer publicitat.
Jo el que volia comentar...
Perdona-vos.
Realment era això
el que volien aconseguir, suposo.
Veus, veus,
l'aconsegueixen sempre, Teresa.
El que deia la Nani,
sembla que la conclusió final de tot això,
de la publicitat superagressiva d'aquestes vacances,
vol dir que és una cosa escandalosa.
Jo no sé si vosaltres teniu nens petits,
però dos mesos abans de Nadal,
la manera com els comencen a bombardejar
és indignant.
Jo trobo que això, si voleu,
també seria tema,
el que passa que ara ja està una mica passat.
No, m'han parlat.
Sí, més que res és que m'han parlat.
Però la conclusió de tot això ve a ser
si no consumes, eres tonto.
Al fons d'aquesta campanya...
Si no consumes és allò, ets infel·lis.
Ets tonto i ets infel·lis.
La campanya subliminal és que per ser feliç
has de tenir això, això, això.
I això, clar, tu pots racionar-lo.
Però un nen,
i els nens, és increïble.
Ja en van parlar.
I si fas continua sent tonto amb menys diners.
Després de res, estaven com a bojos.
I només volien obrir paquets.
És igual que sortís.
Era tenir, tenir, tenir.
A mi no em deixa de sorprendre.
Ja ho sé que cada any és igual
i no em parla de d'anar.
Però jo al·lucino encara.
Em sorprèn cada dia.
Aquesta obsessió per obrir coses,
per tenir coses,
i això és que,
humàment, cada dia,
amb els anuncis,
amb tot,
no només a la tele,
amb la ràdio,
amb les valles publicitàries,
a tot arreu.
I llavors com a pare compres,
compres, compres,
perquè al nen no li falti res.
Llavors te ve un psicòleg molt digne
i et diu
que si els nens tenen més de cinc regals,
ho estàs fent molt malament.
I llavors ja com a pare
et fots dos tiros
i s'acabo renunciant.
Jo, que jo,
perquè no ho faig bé,
faci el que fas.
Però n'hi ha molts que no compren,
compren i compren.
No oblidem que no tothom fa el mateix.
Hi ha moltíssimes persones.
Però hi ha moltíssimes persones
que no ho fan.
I a vegades sembla que tothom
faci el mateix
i no és cert.
No tothom fa el mateix.
els consumidors som tontos tots.
És que la gent,
en l'opinió pública,
ens renten el servei.
Escolta, no,
jo sempre he defensat això,
que la gent són prou intel·ligents
i no tots s'han de fotre el mateix sac
perquè si no hi ha paga
i, bueno, no,
vull dir, si assumim això...
Pots sorprendre
però hi ha gent
que viu molt coherentment
la seva vida.
No, a veure,
sempre que fem un comentari d'aquests
és exacte.
Fem volar coloms.
És una minoria.
Si aquesta publicitat funciona
és perquè la gent
tan intel·ligent
no ho som.
Però quan dius una minoria,
què dius?
Un 1 per mil, nani?
Hi ha més d'un 1 per mil.
No, potser, jo què sé,
tampoc no vull parlar
de percentatges
però és un percentatge mínim
perquè això es continuen fent
aquestes campanyes
i per això es continua fent això.
Perquè dona resultat,
perquè el mercat respon
a aquestes provocacions,
per això es fa.
Clar que dona,
però és que el que diu la Teresa
ens hem de negar
a pensar que tothom fa viol.
Això, clar, evidentment,
evidentment,
però no hi ha ningú,
ni siquiera l'administració
que envia un missatge d'aquestos
de dir,
ens hem de negar amb això.
Més faltaria,
vull dir,
ells que viuen d'impostos,
què han de dir, no?
Jo com a ciutadana
i com a consumidora
quan m'ha fotut el mateix sac
o com a oient a la ràdio
ara perquè estic parlant
però com a oient abans
ens sento...
Ens ens insultava, no?
Insultada, sí,
penso, escolta,
a veure,
no entenen per què posar
el mateix sac.
Veieu,
sabent que les coses funcionen
segons com
i que dius,
però és que no tots són iguals,
vull dir,
la gent no són tontos.
Vull dir,
parlant d'aquesta famosa
campanya publicitària,
vull dir...
Arrelat, eh?
Jo estic una mica
molt a favor de la Nani
que és ben veritat
que és una minoria.
Vull dir,
tots moltes vegades
posem una teoria
sobre la taula
i acabem fent
exactament el mateix.
I molts que no.
I molts que no.
Però no deixa de ser
una minoria,
Iolanda.
No deixa de ser una minoria.
Jo tenia un altre tema
que anava una miqueta...
Bueno,
potser una miqueta
tocava el que hem parlat ara així.
Què són les declaracions
que ha fet aquesta setmana
el ministre de Treball?
No sé si ha sigut
el Caldera.
sobre el tema
dels horaris laborals
i la conciliació
de la vida laboral
i familiar.
I de quina manera
s'hauria d'atendir
a que realment
els pares de família
que treballem
poguessin fer compatible
tot això
amb cuidar els nostres fills.
Què té fills petits
aquest ministre?
Doncs no ho sé,
però clar,
jo m'he feia
la següent reflexió.
Mal pensada, eh?
Vos vaig a fer una reflexió
que potser serà
una miqueta
políticament incorrecta.
Jo,
abans o per endavant
que tinc tres fills
i que tant el meu marit
i jo treballem.
els dos,
a jornada completa.
I jo pensava,
bueno,
a mi,
per molt que em retallen
l'horari laboral,
vull dir,
del que és el treball
remunerat,
el total d'hores
que jo he de treballar
al llarg del dia
són els mateixos.
Perquè jo,
quan torno a casa,
després de treballar,
enganxo
amb l'altre tipus de feina.
Vull dir que a mi,
si el senyor ministre
em vol arreglar la vida
o realment vol donar
suport a les famílies,
el que m'agradaria molt bé
seria que m'escurcessin
el total d'hores.
Perquè no ens enganyem,
la feina de casa
és una feina dura.
Jo a vegades
m'atrevixo a dir
que inclús és més dura
que la feina de remuner.
Jo sento dir
moltes dones
que descansen
quan van a treballar.
És que és això.
I ara ve el ministre este
i mos diu
no, no, no,
vos heu d'estar
menys hores a la feina
per estar-vos més hores a casa.
Bueno, perdone, senyor ministre,
m'he dit,
serà que tot això
ho pugueu decidir jo.
A més,
amb l'agravant
que va recomanar
com una idea
que s'escurcés
el temps de l'hora de dinar.
Ara el senyor ministre
ens dirà
els dilluns, dimecres, divendres
sopa de sobre
i els dimarts, dijous
i dissabtes
un bocata.
Potser que l'estat
intervingui en altres aspectes
i no en aquest.
És que és això.
Dius, coses que realment
tu dius
carai,
però com no se'ls acudís,
no ho sé, no?
Vull dir que
també sentia parlant
dir, bueno,
mos volen imposar
un model nòrdic, no?
Perquè clar,
els països nòrdics
les coses són així.
La gent para
molt poquet rato per dinar
i són molt
a la feina, no?
Pim pam, pim pam,
tatata, no sé què,
a les quatre tothom a casa.
Diu, mos volen imposar
aquest model
sense tenir
la contrapartida
de les coses bones
que tenen totes unes estructures
i unes polítiques
de suport a la família
impressionants.
I després, a veure,
aquesta cosa
que tenim els llatins,
si voleu, no?
De que, bueno,
l'hora de dinar
no és només l'hora
que tu pares
per reposar,
sinó que és una hora
que tu t'assentes
amb una sèrie
de companys,
és una hora
de xerrar,
de compartir,
de comunicar-se.
Això és molt saludable
en tots els sentits
perquè és molt més sa
assentar-te
i no menjar un bocata
sinó menjar, bueno,
una manideta,
un primer plat,
un no sé què,
comenta.
Tot això
és tan bo
per a la salut física
i mental
que és que jo
no entenc
com aquest senyor,
bueno,
és que...
Poca feina.
Poca feina.
Poca feina
i la sensació
que jo he tingut sempre
és que viuen
a un altre món.
Vull dir que
quan sents el que parlen
dius,
este senyor
no viu al mateix món
al que vinc jo
cada dia
ni té de bon lluny.
Vols dir que es prenen decisions
que no s'ajusten
amb la realitat
de la gent?
o alguna cosa?
És a dir,
ells potser
se'n donaran compte
que...
Jo no li he sentit
aquestes declaracions,
vull dir que jo
això tampoc
no puc opinar
sobre aquest tema
en concret,
però vull dir,
no és bo llançar
alguna cosa
i per anar perfeccionant
perquè se'n donaran
compte
amb el temps
i amb les coses
que passen
que realment
aquesta flexibilitat
o aquesta reducció
d'horari laboral
o remunerat
no és potser
la solució
i potser
es decantarà
per algun altre cantó,
però almenys se'n parla.
Però les paraules
se les emporta el vent, eh?
Només paraules
i només lleix
i no estan farcides de...
Jo en aquest cas
no parlo només de paraules,
parlo de fets,
de fets que començaran
i que, com et dic,
quan es vagi posant
a la pràctica
es anirà veient
realment les mancances
i es anirà perfeccionant.
Deixa'm pensar
que és així.
Tu dius que com a mínim
és bo que s'enceta el debat
i que se'n comenci a parlar
i que a partir d'aquí...
Aquest és un debat
i nosaltres en aquest cas
és un tema
que a mi em toca
molt personalment també.
És un debat
que sempre s'ha anat parlant
però amb petits comitès
i amb petites coses
però mai s'ha posat
un fil a l'agulla
de dir
posem-hi ara, no?
Llavors jo penso
que és bo
que algú
que algú
i com a mínim
i pensi
com dèiem
que aquest senyor
es toca de peus a terra.
Però saps què passa?
Que jo diria
que totes aquestes iniciatives
que ens arreglen la vida
però que no tenen darrere
un pressupost
que no tenen darrere
una estructura...
Home, però se suposa
que hi serà, no?
No, això és demagògia.
És com els pisos
per tothom
és com que arreglarem
les escoles
és com aquestes coses
que dius
no, no, ara farem
una llei d'educació
fantàstica
en què els nens
que no hi arribin
tindran un grup de suport
però si no poses darrere
un duro
Evidentment
Això és demagògia
i jo diria que els polítics
estan especialitzant
l'arregla de demagògia
d'una manera
aclaparadora
Bueno, però sí que
si ens volem
assegurar els països nordis
com diu ella
que hi ha, evidentment
un suport a darrere
pel tema familiar
a lo millor
sí que aquí
evidentment arribarà
tard o d'hora
no ho sé
però potser sí que arribarà
si realment ens agafem
a un model
Mira, per mi tard ja
i la responsabilitat
individual i social
que tenim les persones
és que també
els polítics
han de ser la seva feina
que per això
se'ls ha triat
i per això cobren
però nosaltres
com a ciutadans
deia la Cinta
un model com els països nordis
tenen també
no només un model
d'estructura econòmica
i social
sinó també tenen
un sentit de comunitat
una manera de fer
diferent a la nostra
aquí som com som
i a vegades
sempre ens encanta
apel·lar a la responsabilitat
dels altres
però som incapaços
d'assumir la nostra pròpia
com a col·lectiu
com a ciutadania
Sí senyora
Aquí hi ha dues coses
jo penso que
ara que no es poden equiparar
mai a les cultures del nord
per clima
per determinisme
entre cometes
en el sentit que
nosaltres estem
són d'una cultura
molt diferent
i llavors no s'ha de perdre
mai les coses bones
però si és la migdiada
la pausa
el dinar bé
el poder anar a casa
sobretot els que vivim
en una ciutat petita
tot això no s'ha de perdre
ja per salut
no només mental
sinó també per salut física
i òbvia
que és molt més bo
menjar una amanida
i el que sigui de casa
que no passa una hamburguesa
que és el que fa
mitja Europa
no tots
els nòrdics nòrdics
ja no m'hi foto
però les ciutats
que he pogut visitar
i que he pogut veure
ho fan
però que després
és veritat
allò de la conciliació familiar
a veure
la majoria d'empreses privades
que només diuen
les públiques
les públiques
escolta
els funcionaris
viuen bastant bé
acaben les 3
què passa amb totes les privades
que estan cobrant
tota la gent que treballa
totes i més les dones
vull aquí
també m'hi foto
perquè ens agradi o no
la realitat és que
les que assumen
la majoria de les feines
són les dones
llavors fent jornada doble
llavors el que no pot ser
és que una persona
acabi una dona
o un home
a les 8 o a les 9 del vespre
i els nens estiguen abandonats
amb cangurs
amb els avis i tot això
això és el que s'ha de dir
s'hauria d'escursar
d'alguna manera o una altra
però ens hem d'implicar tots
que no podem fer
és el que diu la Iolanda
vull dir
és criticar, criticar
i després mirar
aquest que diu
però després no ens impliquem
vull dir no ho demanem
no ens hi posem
quants anys fa
que sentin aquest rumor
és que s'hauria de fer
perquè és que a mi
ens sembla inconcebible
i funcionant
igual que ens sembla inconcebible
que ens hem equiparat molt
els europeus
i ens hem entrat a l'euro
vull dir
els que menys cobren
són altres
clar que rendim poc
com hem de rendir
si ens paguen
el que ens paguen
vull dir que això
és una altra realitat
el que cobren altres
el que cobren ells
la majoria d'Europa
i tal com vivim
és que fem filigranes
però diuen
que aquí
treballem més hores
que la resta d'Europa
i rendim menys
clar però per això
rendim menys
jo suposo que tampoc
és de
vull dir
que no cal ser un lombreres
per lligar
aquests dos conceptes
rendim poc
perquè tinc una jornada
extremadament llarga
i perquè cobrem
molt menys
jo penso que és això
vull dir
l'estímul
només és econòmic
en el món laboral
no
i d'horari
i d'horari
i d'estímuls
a la feina
i de reconeixement
de possibilitats
només és que això
són coses
que estan estudiadíssimes
vull dir
possibilitat de reconeixement
i de promoció
i de promoció
que un se senti
entre cometes
realitzat
amb la seva feina
que sigui algo
que li aporte satisfacció
tot això
hi té bastant
que veure
però clar
els sous
són fàcils
de mesurar
totes aquestes coses
són
més difícils
de mesurar
s'han de fer enquestes
s'han de fer estudis
el que és curiós
és que
per altra banda
tot això
vol dir
totes aquestes elements
si voleu
no tangibles
vol dir
que no es poden comptar
com el sou
que fa que tu
en una feina
t'hi puguis sentir

normalment
no costen diners
la qüestió
que hi hagi
un bon ambient
de treball
que tu
te sentigues
apoyat
recolzat
i reconegut
pels teus caps
i pels teus
concapanys
que tinguis possibilitat
de fer una feina
on tens iniciativa
que sigui una feina
que et permeti
aprendre
jo penso que
de les millors coses
que et pot ser
un estímul
és una feina
en la que cada dia
adeprèn coses noves
clar
tot això
no vol diners
tot això
és qüestió
d'estes coses
tan complicades
cultura de les organitzacions
la intel·ligència emocional
que està tan de moda
la intel·ligència emocional
i social
l'individualisme
que hi ha
que els col·lectius
s'impliquin
perquè a França
hi ha una revolta
sindicalista
o dels països
i tot Déu surt
i aquí també
està passant
però
ara no m'enteneu malament
no estic incitant
a la realitat
de ningú
a les masses
ni molt menys
però amb això
de la implicació
tots els col·lectius
a veure
què és el que volen
on volen anar
i no assumir
tantes coses
perquè es donin per fet
com que aquí
funcionen així
doncs ja està
només una anècdota
explicada
si tens amics
que viuen a Anglaterra
en un altre post
i venen a viure aquí
i s'adacten aquí
els primers dies
és que fa uns anys
anava al museu
a les 3
i estava tancat
i com s'entén això
i les botigues
fins a les 5
no puc fer un horari
perquè estic treballant aquí
seguit
perquè les botigues
estan tancades
de tal hora
a tal hora
i escandalitzats
escolta, adapta't
perquè aquí
a l'estiu hi ha un clima
que només veus
quan et fa una calor horrorosa
només veus
a 4 gats
que no serà entera
cremant-se el sol
amb la càmera
i dic
escolta, jo vaig a un país
i m'adacto
i amb aquesta hora
si no es pot sortir al carrer
doncs te'n vas a fer la migdia
o te quedes sota en tot
però no fas aquestes coses
i a veure
no t'escandalitzis tant
vull dir
estàs en un altre post
i intenta adaptar
i intenta comprendre
hi ha coses que no dius
bueno, els mosos no tenen
perquè està tancat
perquè si hi ha 4 bojos
que es volen cremadors
que es cremin
però això sí que és veritat
que s'ha fet bé
tenir un altre horari
però hi ha coses
que no tenim per què renunciar
perquè vosaltres no ho feu
com el de la migdiada
o com
per què estan tancades
doncs mira
perquè aquí la gent
doncs a aquestes hores
no va comprar
perquè la gent
doncs fa un altre tipus d'horaris
i les empreses privades
i la majoria
pleguen a les 8
o pleguen a les 7
i llavors
i vas a comprar
en aquella hora
i les botigues
s'han de tancar a les 8
i llavors
són aquelles coses
que dius
si no ens agrada
doncs les haurem de canviar
però ens hem d'implicar a tots
evidentment
jo lligant amb això
que comentàveu ara
que sembla que al final
de tot això
ja
que és important
que la gent
creguin persones
persones
tant per ser capaços
de
de rebre
d'una manera correcta
els missatges publicitaris
per ser capaços
de
de crear
entorns de treball
agradables
vol dir
és molt important
la feina
perquè jo
tot això
lliga amb el tema
d'abans
és un tema
que jo
tota la setmana
dic
sembla
que
se dona
molt de valor
a la feina
que és
criar fills
com a persones
com a bons ciutadans
això
és una feina
sobre el paper
molt important
és molt important
que els pares
puguem criar
fills
que siguin ciutadans
honestos
honrats
crítics
participatius
i tot això
i això
sembla que cada vegada més
ha de recaure
amb la família
perquè
clar
l'escola no ho pot
solucionar tot
l'escola està en crisi
hi ha una crisi de valors
i que
sembla que això
sí que és una feina
molt important
i que a la família
se'ns diu
sí sí
és que
tenim una feina
molt important
d'educar
els futurs ciutadans
però per altra banda
dius
bueno
a mi això
tot això
em sona
m'arratxina una miqueta
que estic totalment d'acord
amb tu
no no
jo dic
que se'ns
cau a sobre
aquesta responsabilitat
i després
tu dius
bueno jo
com a mare de família
quins recursos tinc
jo no crec que caigui a sobre
a part dels meus recursos
propis
individuals
com a personeta
vull dir
a part d'això
que evidentment
els recursos personals
individuals
són
els que són
dius
quins altres recursos
col·lectius
tenen les famílies
per a fer aquesta tasca
tan important
d'educar els futurs ciutadans
no
i aquí
doncs
no veig que tinc
jo molt de suport
cada vegada més
anem
i estic molt d'acord
amb la Jolanda
no vull que se m'entengui malament
no
en el sentit que nosaltres
també tenim una responsabilitat social
i que és molt important
els nostres fills els hem d'educar
jo no el vull que els eduqui un altre
evidentment
els vull educar jo
per tant a mi que no em doni ningú
que eduqui els meus fills
però jo
els meus fills els educo jo
però jo vull tenir
vull viure en un entorn
que me facilite
el fet que jo puc educar els meus fills
no viure
però no ha de ser una excusa
per renunciar a la teva obligació
i responsabilitat
com a mare
no
però que tampoc
no tinc mitjans
però que tampoc
ningú té mitjans
no, no, no
em culpabilitzi a mi
de si la societat no va bé
o va
o deixa de no bé
és perquè tu no eduques bé els teus fills
exacte
per qui va
perquè resulta
que de la capa d'ozó
tinc jo la culpa
perquè faig servir un esprai
per rentar el forn
eh
de la
de la
la tasca
o la sanitat
tinc jo la culpa
perquè he sigut fumadora
i llavors clar
tinc una sèrie de malalties
que fan que allò no acabi de xutar
és culpa teva
exacte
la culpa
que no hi hagi aparcaments
és culpa meva
perquè jo tinc un cotxe
i vull anar
als llocs en cotxe
i no vull anar
a esperar-me
tres quarts d'hora
que passi un autobús
tot és culpa meva
ja estic una mica tipa
no senyora
vull dir
jo ja faré la meva feina
però la meva feina també és
exigir
a la gent
que em gestiona
els meus
la meva societat
les meves infraestructures
com a persona
el meu dret
és exigir-li
amb ells
i exigir-li una vegada
i una altra
i una altra
i que hi hagi
un bon programa educatiu
que l'educació funcioni
és vital
perquè jo després
pugui
ensenyar-los als meus fills
que les coses
que estan ben fetes
són
l'exemple que donem a casa
però que també l'escola
dona exemple
que el polític dona exemple
que no surten
aquests polítics
dient aquests estiragots
o fent aquestes tonteries
de trio petit
de jo no me quito
perquè tu te quieres poner
perquè això em sembla
que és mal exemple
als meus fills
i no em nego
a acceptar
tota la culpa
del que passa al món
és que és constant
com a mare
tu contra tot això
no hi pots lluitar
dic jo
dins de casa meva
puc fer tot el possible
jo diria que puc lluitar
amb el meu vot
però entèn-me
vull dir que jo
el que sí que puc exigir
no evidentment que
algú ha de venir
un polític o un mestre
a fer la meva feina
com a educadora
però el que sí que puc exigir
és viure en una societat
on realment
se facilita la meva tasca
i no amb la meva tasca
a vegades
perquè bueno
la tasca d'educar
fills
com a persones
crítiques
autònomes
com a bones persones
en condicions
dius és que
clar
amb el mitjà en el que estem
arriba un moment
que això et sembla
que era impossible
contra que hem de lluitar
ara els pares
contra la publicitat
contra tot el que s'arriba
a transmetre
a través dels mitjans
de comunicació
B.S.L.T.
Operació Triunfo
no
Operació Triunfo no
Gran Hermano
és igual
contra
contra
contra
l'internet
les declaracions
dels ministres
contra l'internet
contra els Nintendos
contra els no sé què
clar
és a dir
tens una quantitat tal
de coses en contra
que dius
és que
és que me costa molt
i clar
què puc exigir
dic
vale
jo assumeixo
la meva responsabilitat
però tot això
ho he de fer
vivint
en un món
on realment
fa ser possible
que jo tot això
ho pugui desenvolupar
i aquí sí que crec
que hem d'exigir
i després també és molt curiós
aquesta estratègia
que això els sociòlegs francesos
n'hi diuen
blamer la víctima
vull dir que
agafar la víctima
i matxacar-la
vull dir
no no
senyors polítics
per favor
s'estan equivocant
nosaltres no som culpables
molt sovint
som víctimes
de tot això
però clar
és molt fàcil
jo no crec
que els fumadors
no són culpables
evidentment que no
són víctimes
són víctimes
de la indústria tabaquera
d'una sèrie de polítiques
que estan ara
han sigut desastroses
per favor
i damunt
només falta
que et diguen
que ets culpable
ja és l'últim
aquesta tendència
a culpabilitzar
és que
per tot
qualsevol cosa que facis
t'has de sentir
ai
qualsevol cosa que facis
t'has de sentir culpable
exacte
no saps al final
sí senyor
jo em sembla que m'estic anant
a l'altra banda
no em sento culpable
absolutament de res
no no
jo aquí vull donar el missatge
que cada vegada
que sentim algun polític
amb un l'autoestima
no de dir
canviem la truita
Alto
tu ets víctima
eh
bueno
tampoc és que ara
que s'han de caure
amb el victimisme
però per favor
que no som culpables
la majoria dels ciutadans
no som culpables
assumim responsabilitats nostres
però no som culpables
en tot cas
clar
és que a veure
una cosa és ser responsable
evidentment
i l'altra cosa
no ser culpable
com a molt
podem ser responsables
vol dir
podem tenir
una certa parcel·la
de responsabilitat
però
per favor
no som culpables
els papers a tal puesto
els plàstics a tal puesto
el plàstic
no es pot reciclar
o es pot reciclar
però crea
bueno és igual
problemes d'aquestos
però resulta
que compres un paquet
de galetes
i cada galeta
té el seu propi plàstic
i després hi ha el plàstic gran
i després hi ha la bossa
que et donen al súper
i després hi ha
perquè
bueno doncs
perquè convé
fer bosses de plàstic
perquè això
doncs genera
i el que és pitjor
al centre de la ciutat
en cada cantonada
tens
contenidors de reciclatge
i en segons quins barris
no en tens ningun
i dius
com voleu que les gent recicle
si no els hi poseu
als mitjans
hi havia una frase
hi havia la frase aquella
en castellà
que deia
no és més límpio
el que més limpi
sinó el que menys ensucia
doncs això que dius
la galeta té
bé contem-hi
l'envase individual
després una altra
que precinta
de paperet
ja portem dos
la capsa
tres
el paper de salufant
aquell
quatre
més la bossa
del supermercat
cinc
clar és que llavors
és molt fàcil dir
tu usuari
o tu consumidor
ets el que t'has d'encarregar
sí que és ecològic
dic escolta per favor
doncs per què no comencen
a haver una sèrie
de normatives
sobre l'embalatge
de certs productes
o
però bueno
per què
però clar
és molt més fàcil
matxacar
el pobre consumidor
i dir no no
tu has d'agafar
i tenir 40 cubos a casa
que claro
aquesta seria una altra
amb la cebolleta
te'n recordes
quan anàvem a tornar
els envasos
i canviavem
i eren de vidre
i es netejaven
i es reutilitzaven
l'envase
i anaves a buscar l'altre
però el més curiós
és que els productes
de high quality
estan envasats
amb roba de sac
jo l'altre dia
vaig comprar uns fesols
allò
denominación de origen
i anaven amb un saquet
de cotó
que el guardes
i el guardes
perquè és boníssim
aquest saquet
que no cal llançar-lo
que té altres utilitats
i allò
ara
ho has de pagar
a preu d'hora
aquell saquet
però que curiós
vull dir que realment
sigui més barato
comprar
no una cosa
envasada en cartró
i 40.000 plàstics
i si vols comprar
una cosa
ecològica
ui llavors
ho heu vist
no?
cafè bo
amb aquells saquets
i la verdura mateix
la verdura mateix
ecològica
és caríssima
quan se suposa
que no hi ha
ni un producte
aquests productes
només accedeixen
a les persones
que tenen un nivell
no només cal
pensar en productes
ecològics
la gent que
cada vegada
hi ha més nens
o més persones
amb intolerància
al gluten
per exemple
aquest tipus de productes
als supermercats
no els poden trobar
amb uns preus raonables
han d'anar
segons quines
la diferència
d'un paquet
d'espagueti
amb gluten
o sense gluten
pot anar de 3 a 4 euros
per paquet
i no dic cap barbaritat
o els productes integrals
tots sabent
o haurien de saber
que és molt més bo
però
el gluten
s'ajuga en la vida
clar
per això dic
que és molt més important
una intolerància
com el gluten
que a vegades
hi ha més gent
que no pas
no sé això
que vulguis
menjar productes integrals
que trobo
que són més sants
però clar
quines botigues trobes
i quins preus
és la indústria
us veig molt en forma
la societat de consum
a més escolteu
jo crec que heu estat
de les poques tertulianes
capaces de fer una tertulia
sense parlar
de la llei del tabac
us poso un puntet
per final de curs
que tindreu una miqueta de premi
una positiva
un positiu
jo m'en alegro molt
perquè ja
me començo a estar
una mica saturadita
però en parlarem
en la propera tertulia
d'aquí unes setmanes
un altre positiu
un altre positiu
perquè no hem parlat
de política
i he estat
jo com a Pablar
tindreu l'àlbum
Salut i Vida
jo m'ha mostrat la llengua
a la propera
perquè això no s'acaba
això encara donarà
ha començat ara
molt bé
pensant que realment
veníem de vacances
i estaríem tranquilets
jo crec que hem parlat
de política
amb el millor sentit
de la paraula
això és la política
jo crec que hem estat
parlant de política
que és la més important
són les 10
ha estat un plaer
moltes gràcies
i fins la propera tertulia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau