Sintonia de Tartúlia, temps per comentar aquest matí de dimarts
l'actualitat de la jornada amb quatre convidats que ja tenim aquí.
Xaro Romano, professora responsable de formació continuada
de la Roviri Vergili.
Xaro, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Santi Pallas,
regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia, Santi.
Bon dia.
El periodista, company de l'empresa de comunicació PIC Tomàs Carot.
Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
I el president local d'Esquerra Republicana aquí a Tarragona,
Quim Vendrell, també, Quim, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests quatre convidats avui comentarem l'actualitat de la jornada
a nivell local i a nivell polític.
En fi, tenim un afer, una notícia que ja s'arrossega des de fa una setmana,
la decisió dels regidors de l'Ajuntament, Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz,
de deixar l'afiliació al Partit Popular i la decisió d'ahir
de la direcció del Partit Popular demanant a aquests dos regidors
que deixin l'Ajuntament i que si no deixen l'escor,
si no abandonen l'escor que tenen a l'Ajuntament de Tarragona,
que com a mínim passin al grup mix,
que siguin a partir d'ara i en el que queda de mandat municipal,
que són sis mesos, encara no,
que siguin regidors no adscrits a cap grup polític.
Aquesta és la situació.
Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz ja han dit
que no pensen deixar l'Ajuntament.
Per tant, segurament, en els propers dies,
tindrem un nou grup o dos regidors, millor dit,
no adscrits a l'Ajuntament de Tarragona
en el que queda de mandat municipal.
En fi, què els sembla tot aquest afer polític?
Va, comencem pel regidor que tenim a la tertúlia.
Sí, ja que sou que l'únic és...
No, a veure, jo penso que tampoc no cal parlar massa
de temes interns, mai se n'ha parlat de temes interns de partits.
El que és evident, i quan escoltem les declaracions
d'en Francesc Ricomà i de la Mercè Martorell,
el que sí que està clar és que tant un com l'altre
per damunt dels interessos de partit posen els interessos de la ciutat
i, per tant, la governabilitat de la ciutat està garantitzada.
En cap moment, tampoc el Partit Popular ha demanat
a la Mercè Martorell i a l'Esteve Ortiz
que abandonin l'Ajuntament, vull dir, això no s'ha plantejat.
Per tant, estem en un afer intern del Partit Popular
que jo no entro a valorar,
però el que em sembla més important,
i això sí que també cal destacar-ho,
és que tant uns com els altres
per damunt del partit en te posen la ciutat
i, per tant, tots dos han dit
que la governabilitat de la ciutat està garantitzada
i, per tant, no es trencarà l'actual pacte de govern
que hi ha a la nostra ciutat de Tarragona.
Més opinions. Tomàs, com ho veus?
Fins i tot els socialistes asseguren la governabilitat,
dient que no posarem pals a les rodes,
o sigui que la situació és idíl·lica.
I si és...
Home, idíl·lica.
En el sentit que no hi ha sang i fetge,
vull dir que són els dies aquests de pau.
Ara has parlat com a periodista,
jo de dir que vols que hi hagi més...
No, clar.
I després, a l'hora d'estrenar el grup mixt,
llàstima, perquè en guany, me sembla que era,
que Agustí Mallol va dir que aniria al grup mixte,
o sigui que...
No, doncs idees.
Sembla recordar, eh?
Per tant, potser, ja que s'han set el grup mixte,
es pot anar implementant
durant el que queda de legislatura, no?
No ho sé.
Però, en fi, més enllà que es garanteixi la governabilitat
de la ciutat en aquests sis mesos que queden...
Bé, com deia Santi Pallàs,
és una qüestió interna de partit,
i és això, de dir, si tothom està a favor de la ciutat
i per sobre els interessos de partit,
doncs és lògic que es queden i que sortin del partit
i constitueixen el grup mixte i segueixen fent la feina.
Txaro, com ho veus?
O no vols opinar?
Com aixec?
No, a veure, a veure...
Jo discrepo que sigui un tema tan intern,
perquè aquestes persones estan allà exercint un càrrec públic.
Per tant, és un tema d'interès públic.
No estan allà en un espai ni privat ni domèstic
ni han estat triats per a exercir funcions
en tant que s'han presentat en un procés.
Per tant, jo crec que sí que...
Pel que passa de manifest,
jo crec que dificultats a l'hora de confessionalistes
i de funcionament democràtic o no
de les organitzacions polítiques
i, sobretot, el tema de les senyores, òbviament.
Aquí no es vol parlar, però és evident,
i que s'han trobat una que té caràcter,
doncs per aquí el s'ha sortit.
Però, clar, el problema jo crec que no conec
ni tinc relacions directes amb ningú
i amb la poca informació que tinc,
la lectura que jo faig és que hi ha hagut un...
Bé, doncs això s'ha volgut deixar de banda,
quan, a més a més,
no és un tema que jo crec que sigui específic del PP,
ens estem trobant en quasi tots els partits
amb aquest tema,
d'anar partant a les senyores d'espai de poder.
La meva opinió seria aquesta.
És a dir, la decisió seria perquè no l'han triat
com a cap de llista del Partit Popular.
Jo crec que bastant a veure.
Per dir-ho d'una altra manera més clara.
Sí, sí.
Quim.
A veure, un recordatori.
Si no vaig equivocat, i m'ençala que no hi vaig,
tant l'Esteve Ortiz com la Mercè Martorell,
quan es presenten en el seu primer moment
a les llistes del PP,
no estan afiliats al PP.
Es van afiliar el 2003,
en plena crisi de la guerra de l'Iraq.
Exacte.
Per tant, deixant d'estar altres temes,
em sembla que no és un element significatiu o no significatiu
que estiguin afiliats o no estiguin afiliats,
almenys per als antecedents que sabem que hi ha en aquests moments.
Tot i així, em sembla que hi ha dues preguntes a fer.
La primera pregunta és
si no s'hagués filtrat això a la premsa,
hagués passat alguna cosa?
La meva resposta crec que seria que no.
No hagués passat absolutament res.
I la segona pregunta, que és òbvia,
a conseqüència de la primera és
qui ho ha filtrat a la premsa?
En aquest cas,
doncs fa falta veure també qui ho ha filtrat
i darrere d'això que s'amaga.
Possiblement el que diu la Charo, etc.
O aquí es vol fer olla barrejada
quan possiblement les coses podrien passar
d'una discreció total i absoluta.
En qualsevol cas,
creuen que tindrà més debat això,
tenint en compte que estem en un període prelectoral?
Jo crec que no n'hauria de tenir més,
ni molt menys,
i a mi personalment,
i m'ha semblat que a molta gent,
a veure, certes intimitats que ratllen la morbositat
no ens interessen absolutament per res.
Que si es va estripar el carnet,
que si un sobre...
A mi això m'importa ben poc
i en definitiva crec que s'hauria de ser molt discret
per part de la gent que parla
d'arribar amb aquests detalls,
perquè en definitiva,
si hi ha roba bruta per rentar,
que la rentin a casa seva,
ja està.
La resta de mortals,
més enllà de la morbositat,
no crec que ens interessi tot això.
Crec que no és moment per fer aventures
ni per fer situacions estranyes,
i crec que allò com més aviat s'acabi
la festa en pau,
millor per tothom.
Tomàs, creus que s'ha fet massa espectacle públic,
per dir-ho d'alguna manera, aquests dies?
Hi ha un factor,
i és les dates en què això s'ha produït,
que són de por,
n'hi ha poques notícies,
i tot tendeix a magnificar-se tan bé.
o de si o periodística.
Si de per si és una qüestió de morbo,
i per exemple el que diu la Charo,
que jo diria que estem gairebé tots d'acord,
però potser ningú ho ha dit així d'una manera clara i diàfana.
El fet que la Maria Mercè Martonell aspirava a encapçalar la llista,
surt un altre candidat,
i patapam, pam, pam, pam, i ja està.
No, no, Tomàs, hi ha una cosa...
Més o menys.
No, no, però hi ha una cosa,
a veure si això passa en tots els partits,
és a dir, si vas de número 2,
el més normal és que,
o passis a número 1 o et mantinguis a número 2,
sempre i quan el número 1 no sigui el que anava de número 3 o número 4,
o sigui, t'estan saltant.
Estem en una qüestió de protocol,
de candidatura,
que s'hauria de mantenir.
Jo no sé si la Maria Mercè aspirava o no aspirava a ser la cap de llista,
ho desconec,
però en tot cas sí que sembla que aquest protocol es trenca
en qualsevol partit.
O sigui, si vas de número 2,
pot ser que hi hagi un altre número 1,
tu continuïs anant de número 2,
però en tot cas el que queda al lleig
és que el número 3 o el número 4 o el que sigui passi a ser el número 1,
sigui home o dona,
això és el de metge.
La qüestió de gènere,
jo diria que no és aquest el moment.
Però sempre acostuma a passar en dones.
Sempre acostuma a passar en dones.
No sé com és que sempre, quina casualitat.
És cert, sempre acostuma a passar en dones,
i perdona que t'hagi interromput.
No, no, d'acord,
clar, jo no tinc la visió aquesta des de dins d'un partit
i per tant se'n va bé.
Troben lògica, de totes maneres,
doncs la decisió dels regidors de dir,
en fi, doncs tornem a la nostra condició d'independents,
nosaltres mantenim la governabilitat,
però abandonem el grup del Partit Popular.
La troben lògica?
Jo penso que s'ha de respectar.
A veure, quan parlem que no té gaire importància,
jo penso que no la té gaire.
La veritat és que tindria importància
si es parlés d'un canvi de relacions,
de correlacions de forces polítiques dintre de l'Ajuntament,
cosa que no és aquest el cas.
I per tant, jo penso que no se li ha de donar més importància
que el que se li ha donat aquests dies.
Tampoc no crec que sigui una qüestió d'homes i de dones,
en aquest cas.
Vull dir, tots els partits polítics
estan fent un esforç per primar
que la dona participi més de la vida política.
Es fan esforços i encara estem lluny d'aconseguir
doncs, diguem, aquest desig d'igualtat d'oportunitats,
però penso que tots els partits estan fent esforços en aquest sentit.
Per tant, el tema no va per aquí d'home i dona,
jo no barregeria.
De totes maneres, tinc una gran amistat,
tant amb el Quico Ricoma com amb el Marcet Martorell
i estic segur que ells, ja et dic,
estan primant els interessos de la ciutat.
Jo penso que això, ara que hi ha hagut poques notícies,
possibles seran més importància de la que té en realitat
i que això dintre d'uns dies ja no se'n parlarà.
Xaro, alguna cosa més?
No, no, jo trebo que no cal tampoc.
A mi em preocupa molt més l'entrevista del Matas
i el Compte Pompeïdo, per exemple, no?
Crec que és un tema bastant més que em crida més l'atenció.
Però no deixa de ser lleig, allò.
Jo penso que sí que té molt a veure amb el...
Això afegeix tot aquest tema que s'arrossega
de descrèdit de les organitzacions polítiques,
dels partits polítics, clar.
Perquè denota, si més no, primer el tema de la manca de discreció
i de com es resolen, s'haurien de ser capaços de resoldre
els conflictes d'una altra manera, no?
I jo trobo molt correcte també que digui,
escolta'm, doncs fins aquí hem arribat,
però, bueno, assumir responsabilitats
que són les que em pertoquen
i mantenir les responsabilitats que tinguin
a nivell de govern local.
Però jo sí que crec que té bastant a veure
amb el tema de gènere
i amb les proves més remitents,
perquè és que és...
O sigui, no és casual a tot arreu, no?
Molt bé.
Doncs deixem aquesta qüestió més aviat interna
del Partit Popular i de l'equip de govern.
Parlem d'una altra notícia d'aquests dies,
que Déu-n'hi-do, el tema del fortí de la reina,
amb ja la sentència irrevocable
de que s'haurà d'enderrocar el restaurant.
En fi, primer, què els sembla,
la notícia ja es va conèixer la setmana passada,
la troben lògica, després hi ha hagut reaccions de tota mena,
a nivell polític, fins i tot a nivell d'algunes entitats veïnals,
fins i tot sembla que podria ressorgir
aquella plataforma que va venir en el seu moment
de Salvem el Fortí.
Què els hi sembla?
El Degà del Col·legi d'Advocats també va parlar
en aquesta casa dient que la sentència era la que havia de ser
i que això ja fa temps que es veia venir.
Però, a veure, la sentència podem dir fins i tot
que és justa, però és extremadament injusta,
perquè en definitiva, a veure,
avui es compleix la sentència,
s'enderroca el fortí de la reina,
que després fa falta veure fins a on s'ha d'enderrocar
o com s'ha de deixar el fortí de la reina,
que aquest és un altre tema que queda penjat
i té la seva importància,
i en segon lloc, quan acabem d'enderrocar,
l'endemà, el mateix propietari
o qualsevol altre propietari,
llavors pot construir el restaurant tal com està ara,
o més o menys com està ara,
i no passaria absolutament res.
O sigui que la sentència basada
en el moment que es produeix la llicència
és correcta, però en els moments actuals
produir aquesta sentència és una injustícia extrema,
perquè en definitiva és això.
Avui s'enderroca i l'endemà es pot tornar
a construir el fortí de la reina tal qual,
o possiblement una mica més baix.
Però, i aquí acabaria tot,
dius, home, el que costarà això
a les arques municipals
és una bona picossada,
com perquè es tingui una mica més en compte
tot l'entorn actual
amb el qual es mou la ciutat.
I el cost social...
El cost social que també pot tenir.
Jo recordo de l'època aquella de la plataforma,
una qüestió, clar,
jo no tinc formació jurídica,
però recordo una de les frases que es deia
que és l'execució de la sentència,
és a dir,
hi havia la possibilitat
que s'arribés fins a aquest punt,
i llavors calia que algú demanés
l'execució de la sentència,
si no hi havia temps que no s'executava,
doncs prescrivia,
hi havia una mena de figura així
que diien,
el fortí de la reina,
donarà la raó a la reina del fortí,
i tots contents,
potser ja passarà així a la història
i no caldrà enderrocar-ho,
i no ho sé,
aquesta possibilitat encara existeix,
és contempla...
Si no vaig equivocat,
es va demanar execució de sentència.
Es va demanar.
No hi ha res a fer, no?
Sembla, aparentment.
Diria que l'última instància ho ha rebutjat,
per tant, s'ha de complir.
I la demandant continua insistint
que s'ha d'executar la sentència,
vull dir que...
També pot haver desobediència civil,
com fan els bisbes,
que te la demanen a través dels mitjans,
desobediència civil.
Però aquestes proposen que l'alcalde
encapçali això,
una desobediència civil general.
De tota la ciutat,
home,
igual l'arquibisbe
li dona la benedicció.
Santi.
No, a veure,
és que quan a vegades sento parlar
el degat dels advocats,
i altres persones parlen de legalitat,
i legalitats,
i tal.
Hem de pensar que això...
Per això són advocats.
Sí, sí,
però...
No, no,
no,
cuidado,
però els advocats
defensen situacions també il·legals,
eh?
Per tant,
un advocat
també pot defensar,
perquè una persona,
doncs...
A veure,
ja ho ha dit el Quim,
hi ha situacions
que en el pas del temps
són canvians,
i que per tant
les situacions
també s'han de remetre
a un moment donat,
i ara la sentència,
per molt legal que sigui,
no deixa de ser injusta
a ulls de la majoria
de ciutadans.
Si aquí hi hagués
un tribunal popular
que jutgés aquest cas,
jo estic convençut
que el fortí quedaria absolut.
I jo l'absoldria
inclús per un bé públic,
no per un bé privat.
O sigui,
d'aquí hi hauria d'haver
una reconversió
del que...
Si això s'ha de salvar,
doncs s'ha de salvar
per revertir
que sigui un bé públic,
no?
Dir i recordar
que això va ser
una llicència
que es va donar
a l'època
de l'alcalde Requesens,
i que malgrat que això
va ser una llicència
donada en una època
i en un alcalde socialista,
doncs tots els partits polítics
ho han defensat
al llarg dels 16 anys.
O sigui,
que hi ha hagut unanimitat,
jo diria el 100%,
de tots els grups polítics,
en defensar una situació
que creiem
que s'havia enfocat
d'una altra manera.
I aquí,
doncs,
el que també queda
una sensació
de mal gust,
perquè tothom sap
que si aquest tema
no s'hagués espitjat
des de darrere,
si no hagués hagut
algú
que insistís
en aquest tema,
això no s'hagués arribat.
Tots coneixem
situacions semblants
en les quals
si ningú diu res,
no passa res.
I en aquest cas,
hi ha hagut
algunes persones
interessades
per motius
que algun dia
hauran d'explicar
o pel qual
han anat insistint
en aquest tema.
I això
perjudica la ciutat
i per tant
també
les persones
que han estat
darrere d'aquest tema
hauran de dir
algun dia
haurien d'explicar
el per què
d'aquests motius,
el per què
d'aquesta insistència,
quines motivacions
tenen
i en certa forma
per què volen
perjudicar
els interessos
generals
de la ciutat.
I això no ho parlo jo
en benefici
d'uns interessos
privats
del restaurant,
sinó que ja he dit
que això
hauria de revertir
en un bé públic.
Més opinions?
Xaro?
Jo no
desconec
el res a fons
de tota aquesta història,
jo tinc una mirada
molt...
És per fer una novel·la.
Molt llunyana.
Sé que aquí
hi ha famílies,
allò,
hi ha una saga,
és una història,
sí,
però no...
Però et sembla bé
que s'enderroqui,
et sembla bé la sentència?
A mi,
clar,
amb la meva mirada
a mi em sembla,
si hi ha una sentència
que diu que s'ha d'enderrocar,
deu ser perquè deu haver
algun acte
il·legal
que així ho determina
i per tant,
doncs,
jo crec que...
I a més és que
no sé per què
això perjudica la ciutat,
no ho entenc.
Perquè s'ha de pagar
una indemnització
milionària
que és a costa
de tots els ciutadans
de Tarragona
i aquest és un motiu.
perquè el fa responsable
el govern
que va concedir
la llicència
responsable
subsidiari...
I l'Ajuntament
va donar la llicència
que és il·legal
i per tant...
A ver,
ha de demanar la família.
No, no,
els propietaris dels restaurants
que són acreedors
perquè, vull dir,
va haver-hi una fallida
de les persones
que explotaven aquest tema.
Per tant,
llavors això obliga
que molts diners públics
que podien servir
per altres coses
més importants
per la ciutat
hauran d'estar
destinades
a una cosa
de destrucció.
I al canvi,
a la fi,
al Fortí,
tothom sabia com estava,
que era un cau de rates,
estava abandonat,
estava derruït
i per tant
se va fer
una, diguem-ne,
doncs unes obres
bastant adequades
i bastant d'acord
amb el medi ambient
de la zona,
vull dir que
va guardar,
en aquest cas
no es va fer
un disbarat
arquitectònic,
inclús,
i això es pot veure
si uno ho visita
per fora,
i també puc dir
que evidentment
aquest equipament
és una llàstima
que s'enderroqui
quan podria tindre
una utilitat
per la ciutat.
I a més a més,
a veure,
els arguments
poden ser corregibles,
no?
Poden ser corregibles,
vull dir,
hi ha molts equipaments
dintre de zones verdes.
Per tant,
s'hauria de,
jo penso que no s'ha de llançar
la tovallola,
jo penso que no s'ha de llançar
la tovallola,
jo penso que això
ha de tindre
una reversió
pel bé de la ciutat
i per tant,
quan parlem de dir
escolteu,
hem de complir la sentència,
d'acord,
les sentències s'han de complir,
estem fent una reversió
a la ciutat,
què vol dir?
Doncs que la ciutat
s'ho pugui quedar.
Bé,
i potser es podia plantejar
tot el tema
de la plaia llarga
també de pas,
no?
I intentar plantejar
tot el...
Més aviat
el bosc que hi ha al costat.
Bé,
doncs que de preservar
l'únic espai
que és un diamant
que està allà...
Doncs està preservat,
això ja és públic.
A mi em preocupa bastant...
O sigui,
jo crec que,
vaja,
és que no sé
fins a quin punt
s'és conscient,
jo moltes vegades penso
que no s'és conscient
del valor que té
el tram de costa
que tenim
en l'estat en què està
i que hi hagi projectes
aprovats
d'urbanitzar,
o sigui,
potser és moment
de plantejar
de plantejar
tot
d'una manera més global
tot aquest...
Perquè no és el fortí,
seria tot...
jo ho trobaria molt bé
si això es pogués,
si s'hagués pogut fer.
Ara també entenc
que la llei
ha de...
Clar,
si no...
Ha de picar,
clar,
pica.
És una pena que piqui,
però pica.
Hi ha la possibilitat
d'indults,
igual que hi ha indults
per a les persones,
de sentències
que s'executen
al cap de 20 anys,
de drogadictes,
per exemple,
que estan plenament
reinsertats
a la societat.
Avui portes un dia,
Tomàs,
que entre nomenes
l'indults
i la de la Sovillència Civil...
No ho sé.
Tu vas fent promosques,
no?
De totes maneres,
sobre el futur del fortí,
ahir el president
de la Cambra de Comerç
en una entrevista
en aquesta casa
va dir que,
en fi,
tenint en compte
que la sentència
sembla que s'ha d'executar
i que no hi ha marxa enrere,
de mirar,
pensant a mig termini,
de donar-li,
de buscar,
que l'Ajuntament
busqui una utilitat pública,
que no sé si és el que
més o menys ha vingut a dir
el Santi Vallès
en el futur, no?
Sí, però jo també,
sense llançar la tovallola,
jo penso que,
a veure,
destinat diners públics
a una indemnització
milionària,
jo penso que això
s'ha de negociar molt.
Vull dir,
a veure,
els propietaris actuals
tenen dret
a una indemnització,
però no a una indemnització
que pugui ser desproporcionada
pels interessos públics, no?
Crim,
volies afegir alguna cosa?
No, no, no.
Només com anècdota,
a veure,
que quan el Santi
estava parlant del restaurant,
per mi crec que
la construcció,
m'ho he determinat,
està fora de lloc
per tots els espais
que sobresurten del fortí.
Però bé,
això és una anècdota
tenint en compte
del que estem parlant,
només apuntar aquest tema.
Llavors,
a mi m'ha fet gràcia
el Tomàs
pel que deia,
de l'indult,
això sembla
la cabra a la legió,
no?
Vinga,
avui indultarem la cabra,
però bé,
també podria ser
una bona solució,
no sé si és possible,
no sé si és possible.
De totes maneres,
insisteixo
que el tema avui en dia
està en que si s'ha
d'executar la sentència,
com deixes el fortí
de la reina?
És a dir,
com l'has de deixar?
Perquè si l'has de deixar
tal com estava abans,
me la he de gràcia que fot,
deixar tot aquell cau
de porqueria...
I a sobre pagar diners.
I a sobre pagar diners.
O sigui,
clar,
el problema comença aquí,
com s'ha de deixar?
I em sembla que aquest
com s'ha de deixar
dona bastant de joc,
dona bastant de joc
perquè es puguin aportar
fórmules,
diguem-ne,
imaginatives
amb aquesta situació
de poder salvar el fortí.
Més que en un moment
determinat
les pressions
de Plataforma Ciutadana
és que sembla que...
A veure,
quan una Plataforma Ciutadana
surt al carrer
en contra d'una decisió judicial,
el tema és dur.
El tema és dur.
Jo seria més partidari
anar a buscar situacions
d'aquelles alternatives,
imaginatives,
que no pas a l'enfrontament
amb sentència.
En fi,
veurem com evoluciona
també aquesta qüestió.
Al marge d'aquests temes
de l'actualitat estrictament local,
en fi, aquests dies,
especialment des d'ahir,
tenim imatges presents
que ens arriben des de Xile
per la mort d'Augusto Pinochet.
Ahir parlàvem en aquest programa
amb el president
de l'Associació Salvador Allende
de Tarragona,
d'alguna manera representant
de la comunitat xilena a Tarragona,
dient que, en fi,
que ells no pensen
fer cap acte públic
de celebració,
que en tot cas,
quan arribi l'11 de setembre
de l'any que ve,
en el monolite Salvador Allende
que hi ha aquí a Tarragona,
d'alguna manera
ja serà un motiu
de satisfacció
celebrar el primer 11 de setembre
després de la desaparició
d'Augusto Pinochet.
Però, en fi,
ens arriben aquests dies imatges
que, no sé a nivell personal,
que els sembla
veure mostres d'alegria
d'una banda,
però també
milers de xilens
passant
per la capella ardent
del dictador.
No sé,
què els sembla
el que han vist aquests dies
o el que estan veient
i el que els arriba
des de ser xilè?
I què els sembla
que la gent d'aquí
celebri o no celebri públicament
perquè a Barcelona
sí que n'hi ha hagut
i n'hi ha convocades
manifestacions públiques
d'alguna manera
d'alegria
per l'amor del dictador?
No sé com va passar
aquí en Franco,
no?
També hi va haver gent
i el que passa
és que no es va poder
fer expressar
l'alegria
de manera pública
però a veure
hi va haver gent
Manava
seguint manant
i llavors la gent
ho va celebrar
en l'antimitat
i en cercles reduïts
va ser molta gent
jo, vaja,
molta gent
que es va
bueno,
fins i tot
primeres borratxeres
i
i
en canvi
hi va haver
moltíssima gent
que va passar
pel palacio
o sigui
davant de
de les esculles
Sí, però en el cas d'ell
de parlar d'un dictador
que ja fa anys
que no...
A mi
jo no...
O sigui,
a mi el que em costa
encara
però ja fa temps
el tema
que hi hagi tanta gent
encara
després sabent ja
tot el que se sap
del que va fer
a nivell d'aprofitament
personal
de lucre
d'espoli
de...
ja,
a banda ja
de...
bueno,
d'assassinats
de la responsabilitat
que té
en la tortura
o sigui de...
Sabent ja
tenint tota la informació
que es té
que encara hi ha
tantíssima gent
que manifesti
que expressi públicament
aquest...
aquest seguiment
i hi ha gent
que s'ha beneficiat
d'aquesta situació
però molta gent
molta gent
i aquesta gent
que es va beneficiar
d'aquesta situació
ho expressen
d'aquesta manera
i això és així
31 anys després
i justament ara
estem en tot el tema
de la llei
del debat
que és un dia d'aquestos
La llàstima d'aquest tema
la llàstima d'aquest tema
és que la justícia
no és lenta només aquí
la justícia és lenta
tot arreu
per al vist
i la justícia
ha sigut molt lenta
amb aquest tema
possiblement
la situació política
a la Xile
no ha ajudat
però hauria anat
molt bé
per justícia
de tots
que s'hagués condemnat
de manera
més clara
i que aquest senyor
doncs
en tots els processos
que hi ha hagut
i que hi ha hagut
condenes a més a més
hi ha hagut condenes
però que no ha complert
doncs
això s'hauria
d'arreglar
de totes maneres
jo penso que
la situació a Xile
a diferència
de la que va haver aquí
s'ha pogut arreglar
i aquest senyor
ha vist
com el seu projecte
doncs
perdia per allot arreu
i que per tant
la transformació de Xile
cap a un estat democràtic
potser
s'ha anat produint
progressivament
i això ho han vist
molta gent
i els hereus
dels que van ser
assassinats
o van ser afusellats
o van ser perseguits
per tant
la satisfacció
de les famílies
és que
la dictadura de Xile
no ha durat tant
com la nostra
i que a més a més
doncs
hi ha hagut
un canvi democràtic
els darrers anys
que fan esperar
que s'hagi
que s'hi creï justícia
no?
vull dir
encara que hi hagi
la mort del dictador
hi ha altres persones
que han de pagar
i penso que
la justícia ha d'actuar
Tomàs
jo veig
una cosa important
també
és que s'ha mort
sabent tot el món
que era un dictador
i no ha passat a la història
com un
ha tingut un moment
de glòria
exacte
això per una banda
i per una altra
com un militar
covard
que és el pitjor
que pot tenir
perquè en cap moment
va assumir res
sí, sí
d'acord
els militars
haurien de ser els primers
de rebutjar-lo
com a comandament
en cap
perquè
va començar
a dir
que ell no era el responsable
i no sé què
això és el pitjor
per un militar
de totes maneres
recordem que els funerals
han tingut els honors
de comandant
en cap
de l'exèrcit
segurament
l'exèrcit
és el més sensible
si ells mateixos
no saben veure
que el seu comandament
és un traïdor
és que militar
i cultura
és una cosa tan confrontada
que ja ho sabem
la democràcia
potser
l'exèrcit xilè
encara no ha arribat
no ho han acabat
d'entendre
però bé
i només en relació
aquí
això
que aquí
vam tancar
en fals aquesta
suposada transició
tan modèlica
i les proves són ara
que també estan sortint
gent
al 20N
gent amb banderes
inconstitucionals
o preconstitucionals
i els braços aixecats
no
que
gairebé s'hauria de dedicar
al monogràfic
perquè hi ha aquesta divisió
a la societat xilena
de favorables
i no favorables
perdó
aquí
perquè avui
veient alguns diaris
d'aquí
veiem
com
algunes persones
saluden amb el braç en alt
salutacions
hellerianes
jo he estat a Xile
i realment
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
però per tant
explicar-ho en un minut
és impossible
a més a més
es podria fins i tot
interpretar malament
és una alegria
que mori un dictador
com al mateix moment
que va morir Franco
però també és una desgràcia
que un dictador
mori al llit
són les dues desgràcies
paral·leles que tenim
i per altre cantó
doncs
a veure
no deixa de sorprendre
i a mi en el seu moment
me va sorprendre
que el jutge Garzón
quan Pinochet
estava
a Londres
obrís la causa
etcètera
i clar
queda sorprès
que des d'Espanya
en aquest cas
del jutge
de l'Audiència Nacional
obri un cas
per un dictador xilè
i totes aquelles persones
que en aquell moment
i que encara ara
tenen les seves vinculacions
o les seves corresponsabilitats
amb el franquisme
no s'hagi fet absolutament res
des de la mateixa
audiència nacional
és a dir
el que no pots fer
és anar
de franc tirador
cap al xilè
que ja està bé
però deixar córrer
i amagar
tot el que ha passat
durant 40 anys
a l'estat espanyol
de fet
ja queda poca gent
que tingués
corresponsabilitat
amb el franquisme
encara en queda
i veurem
que dona de sí
que el fet
de la llei aquesta
de la memòria històrica
que diu que demà passat
es debata
al Congrés de Diputats
tot i sabent
que no es tracta tant
ni molt menys
d'anar a buscar
aquells culpables
d'una època
sinó de dignificar
aquells que van patir
tota aquella època
veurem què passa
amb tot això
l'essència de totes maneres
amb l'amor de Pinochet
és que amb argúcies legals
i elegant motius de salut
aquests anys
la justícia
sempre s'ho ha saltat
sempre s'ho ha saltat
ha acabat morint
però sense
en fi
el llit
ha mort tranquil·lament
al llit
quan va morir
el dictador Franco
també
i algun altre dictador
que ha mort tranquil·lament
al llit
amb tot
amb tot el que ha tingut
sobre les seves espatlles
i tenint en compte
que Pinochet
comparat amb Franco
era
diguem-ho així
de manera irònica
era bastant aficionat
comparat amb Franco
però no deixa de ser
un dictador
i una persona
que s'ha carregat
molta i molta gent
el consol que ens queda
és que Pinochet
s'ha donat compte
en els darrers anys
que la seva obra
no estava ben vista
per la gran majoria
diguem-ne del món
no
però amb ells
els importa molt més
que passi a casa
i amb aquest cas
però ha quedat en minoria
el Xile
ha caminat cap a la democràcia
però una democràcia
tuteladeta
i per tant
Pinochet
fins a cert punt
podia estar bastant orgullós
de veure que la seva obra
a través dels sables
continuava
malgrat fos mal vista
per una part de la societat
però també una altra part
de la societat favorable
i sobretot un exèrcit
que malament
tampoc ho veien
és molt complex
han fet la seva transició xilena
que no s'ha deixar
molta gent
però jo el que diré
és que tampoc
no mor
amb la glòria
i amb els honors
que potser ahir
hagués volgut passar a la història
i no passarà a la història
per això precisament
acabem
no hi ha temps per més
s'apropa
el punt horari de les 10
així que hem d'acabar la tertúlia
avui hem comentat diversos temes
amb la Txaro Romano
el Santi Pallàs
el Quim Vendrell
i el Tomàs Carot
a tots quatre
moltes gràcies
i com que ja s'aproparan
aquestes festes de Nadal
si no ens veiem
fins la propera tertúlia
bones festes
moltes gràcies
que vagi bé
adeu-siau
bon dia