Tres minuts, un quart de dotze del migdia, ens curem en salut,
com fem cada dimecres aquí al matí de Tarragona Ràdio
i, com sempre, en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Doctor Joan Maria Atzarà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui també saludem el doctor Morales.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. És el cap de servei de trauma del Vendrell,
amb ell i amb el doctor Atzarà.
Volem parlar d'una qüestió.
Jo, a la introducció del sumari, comentava així molt superficialment
que és una qüestió que creiem que interessa molt als oients
perquè, poc o molt, o nosaltres hem estat relacionats
amb aquesta pràctica quirúrgica, en principi hem tingut algun familiar,
alguna persona gran o no gran a casa, parlem de les pròtesis.
Sí, sí, de les pròtesis de traumatologia,
les pròtesis de cirurgia, ortopèdica i traumatologia.
El motiu de portar, bueno, per dir per què s'escau avui,
doncs avui s'escau perquè el dilluns a l'Hospital del Vendrell,
que recentment ha fet un any de funcionament,
s'ha fet la primera jornada, la primera jornada científica
que s'ha fet a l'hospital, ha sigut una jornada dedicada
a la cirurgia ortopèdica i traumatologia i a les pròtesis.
El seu cap de servei, el doctor Morales,
abans d'estar al cap de servei de l'Hospital del Vendrell,
venia de l'Hospital de Bellvitxec,
que com tothom coneix és un dels grans hospitals de Catalunya,
des de molts punts de vista,
però també des del punt de vista de la innovació i la tecnologia
i del que és la recerca,
i ell portava allà la secció de pròtesis.
Per tant, a més, és un entès a nivell de tota Catalunya,
en concret d'aquesta part de la traumatologia,
que és l'implementació de pròtesis,
de material pròtesic, de pròtesis de maluc i de genoll,
fonamentalment.
En aquest context,
jo, i en el context del nostre programa,
i abans que ens expliqui els que en saben,
les seves dificultats i no,
jo voldria emmarcar-ho una mica
en el que sempre va aquest programa,
que és en la culturització dels temes.
Per què ens preocupa a nosaltres del tema pròtesic
i la consciència popular en el tema de les pròtesis?
I la primera qüestió que jo voldria comentar
és que una pròtesis de trauma no són unes ulleres.
I ara, perquè aquest ximple què està dient.
Perquè les ulleres també són unes pròtesis, eh?
Però no són unes ulleres del punt de vista
que quan un té una pèrdua de visió,
doncs li miren, no sé què,
li posen aquesta pròtesis que és les ulleres,
i sense cap molta agressivitat,
amb un marge fàcil de gran de persones,
li costa una mica d'adaptar-se,
però ja hi veu bé.
Si són progressives costa més,
si no, no tant més, etcètera.
Hi ha un cert procés d'adaptació.
Una pròtesis de traumatologia
és una qüestió molt més complexa,
s'ha de fer una intervenció agressiva,
vol dir que has de trencar l'os,
entrar a trencar l'os
i posar-hi un material artificial
que substitueix un material biològic,
que és una articulació,
i això és una intervenció agressiva,
amb totes les dificultats que té aquesta intervenció,
i sobretot pensant en les persones,
però que després necessitarà
un procés també d'adaptació,
com les ulleres,
però que és un procés de recuperació
i d'adaptació complexa,
lent, complexa, difícil,
que no totes les persones
responen exactament igual,
els resultats finals
no són exactament igual amb tots,
perquè no tant depèn de...
també depèn de què,
quina és la indicació concreta,
però també depèn molt de la persona
i la seva capacitat
de fer aquesta recuperació
i aquesta rehabilitació,
i per tant,
identificar el pacient
que realment és beneficiari
d'una substitució,
d'una articulació seva,
però una mecànica,
aquesta identificació
està en la clau de l'èxit.
i no tothom
és tributari d'això,
perquè al final,
el resultat final
pot ser pitjor
que no haver tocat res
i fer un tractament conservador.
El remic a la malaltia, no?
Exactament.
Un tractament conservador
és un tractament bo
fins que arriba un punt
on l'experiència
del professional
i no la pressió
que tenim en aquest moment
ciutadana
que creu
que es resol tot
substituint una articulació
per un tros de ferralla
dit de mal dit,
però que s'entengui.
Això és la solució
com les ulleres.
No estem parlant d'això.
El que sí que estem parlant
és sobretot
d'un avanç magnífic
en el camp de la tecnologia,
en l'aplicació de les pròtesis
i en les intervencions quirúrgiques,
no, doctor Morales?
Bueno, sí.
La cirugía de las pròtesis
en general de rodilla
o de cadera
és un tipus de cirugía
que ha ido evolucionando, no?
Especialmente
en els últims anys
quizás més la rodilla, no?
Esto ha fet que
en els últims 5 anys
quizás el tipus de patologia
més freqüent
que tenim en els serveis
de traumatologia
sea la cirugía
protésica de rodilla, no?
Precisament en les jornades
que hem fet
el lunes passat allí
lo que hacíamos
era una revisión,
un análisis
quizás de las tendencias
más novedosas
que hay en la cirugía
protésica de rodilla, no?
Esto no quiere decir
que estas novedades
sean tributarias
para cualquier
o estén indicadas
en cualquier tipo de enfermos
ni mucho menos, no?
Pero sí, por ejemplo,
en la utilización...
¿Cuántas técnicas quirúrgicas,
por ejemplo?
Son microinvasivas
algunas de ellas, no?
Sí, por ejemplo,
de las cosas
más novedosas,
por ejemplo,
la cirugía mininvasiva
de rodilla, no?
Que es una cirugía
que lo que pretende
es la reducción
del abordaje
de la herida
que haces tú
para poner la prótesis
intentando evitar
o disminuir
pues sangrado,
menos dolor,
una recuperación
más temprana, no?
pero que no se pueden
hacer en todos
los enfermos, eh?
Es decir,
hay unas indicaciones
en cuanto
pues al índice
de masa corporal,
a la edad
y a la misma situación
en la que se encuentra
la rodilla del enfermo,
no?
Otra novedad,
por ejemplo,
es la utilización
del navegador, no?
Que es la cirugía
de prótesis
asistida por ordenador,
no?
Donde
lo que se pretende
de alguna manera
es disminuir
a un fallo
de cero grados
a la hora
de hacer los cortes
del hueso
y colocar las prótesis,
no?
Pero que tampoco
está a la base
de todo el mundo
ni siquiera
de todos los hospitales,
no?
Es importante
que hablemos
sobre todo
que la cirugía
y la implantación
de una prótesis
siempre es el último
recurso
y en determinadas
circunstancias.
Esto yo creo
que lo iremos dejando
bastante claro
a la rueda de la conversación,
no?
Yo, por ejemplo,
a veces a los enfermos
yo le digo
que es una cirugía
mutilante, no?
Donde tú
para colocar la prótesis
vas a tener que
eliminar
una parte
de la anatomía
del enfermo
y que no hay
una marcha atrás, no?
Por lo tanto
siempre tiene que ser
el último recurso.
Tienes que haber
utilizado,
tienes que haber
acabado
tratamientos
médicos,
rehabilitadores,
no?
Y
la última solución
y cuanto más tarde
mejor
es la cirugía
de la prótesis.
Y una cosa
que le digo
a los enfermos
es que la cirugía
de la prótesis
es un túnel
donde tú ves
por dónde entras
pero nunca sabes
por dónde saldrás, no?
La cirugía
protésica
no es una solución
definitiva
de la rodilla, no?
Es una solución
temporal.
No porque se estropeen,
se acaben
los materiales
que utilizamos
que esto
quizás hoy en día
está resuelto, no?
El rechazo
es uno de los temas
que se han resuelto mejor
o tampoco tiene nada
que ver el tipo
del material.
Bueno, yo, yo,
a ver,
yo el rechazo
creo que se utiliza
la palabra rechazo mal.
Muchas veces
estamos hablando
de rechazo
cuando lo que
tendríamos que hablar
es de infección,
vale?
No es lo mismo.
El rechazo
verdaderamente
sería una incompatibilidad,
sería como
una especie de alergia
al material
que estás poniendo, no?
Sí que se dan casos
pero son casos
muy pequeños,
muy pocos representativos, no?
Sin embargo,
la infección
es el gran problema
de la cirugía protésica, no?
Lo que pasa
es que a los cirujanos
muchas veces
nos da vergüenza
hablar de infección
y decimos rechazo, no?
Por miedo
a que no lo entienda
el paciente, no?
Por miedo, sí,
por miedo
a que el paciente
piense que es que
la infección
es de la cirugía
y es porque...
Se ha producido
por un amesidio
Exactamente, no?
Entonces, a veces
nos da vergüenza
y nos escondemos
detrás de la palabra rechazo, no?
Pero no es verdad.
A ver, yo nunca diría
que una persona
va alegremente al quirófano
pero así como hay personas
que tienen pánico
hay otras
pues lo que usted dice, no?
Mire, que es que
tengo un pariente
un conocido
que le han hecho
le han puesto una prótesis
está de maravilla
pues claro
usted ha dicho una cosa
que yo creo que
a mí me ha llamado
mucho la atención
implantar una prótesis
es una acción mutilante
como es interna
y no la vemos
no la valoramos
en ese sentido
pero si ese mismo paciente
que está deseando
que le pongan
una prótesis de rodilla
le dijeran que le tienen
que amputar un pie
se horrorizaría, no?
Y viene a ser lo mismo
lo que pasa que una cosa
es externa y otra interna
en este sentido
Sí, cuanto
en los casos
por ejemplo, no?
Pues que hay una infección
que no se puede resolver
porque no es tan fácil
resolver una infección
de un hueso, no?
Y a veces
pues tenemos que
sencillamente
en la rodilla
donde hemos puesto
la prótesis
hay que quitarla
y dejar sin rodilla
al enfermo, no?
Entonces
claro
en estos casos
dices
hombre
no estamos cortando
la pierna
pero si estamos
haciendo una acción
mutilante
de aquella pierna
porque es un enfermo
que le va a quedar
a lo mejor
pues 8 o 10 centímetros
más corta la pierna
que vas a tener
que intentar
si puedes
que tampoco es tan fácil
fijar
la rodilla
con injertos
y tal
y es un capítulo
que a veces
se alarga
y donde puede
tener muchas complicaciones
y el enfermo
evidentemente
lo pasa muy mal
desde el conocimiento
real
conocimiento
de lo que es
el campo
de la prótesis
ha disminuido
el nombre
de intervenciones
en este sentido
pero por
digamos
porque
porque se ha visto
que realmente
no hay que hacer
ni implantar
prótesis tan alegremente
si me permite la palabra
que no sé si es acertada
porque de alegre
no tiene nada
es muy serio
pues se asombraría
no ha disminuido
se asombraría
de la cantidad
de gente
que va alegremente
a la cirugía
pero no solamente
de la prótesis
de cualquier tipo
de cirugía
en general
no hay
yo creo que no hay
una buena información
sanitaria
pero no porque
no la demos
los profesionales
sino porque
muchas veces
ni siquiera
el enfermo
quiere oírla
en el momento
que se le dice
que la solución
es la prótesis
bueno pues lo que quiere
es que se le ponga
la prótesis
y a mi me ha pasado
yo he hablado con enfermos
y le he dicho
mire pero es que
se puede morir
pero no voy a ser yo
el que se muera
por uno que se murió
una vez
muchas veces
pero
yo creo
exacto
yo creo que
en este sentido
quizás
y esto
los profesionales
tenemos que dar
suficiente información
hay que hablar
mucho con el enfermo
tiene que tener
muy claro el enfermo
las complicaciones
la cirugía
protésica es una buena solución
pero no es una solución
definitiva
tienes que esperar
todo lo que puedas
cuanto más tarde
llegues a la cirugía
mejor
porque
en el momento
que fracasa
la prótesis
no porque fracasa
el material
sino porque
no hay vuelta atrás
no hay vuelta atrás
las prótesis
no tienen
esto es muy serio
que no haya vuelta atrás
no hay vuelta atrás
y a més
volia introduir
una otra cosa
que en algunos casos
que no es
y en molt sovint
por ejemplo
en las prótesis
de malucas
que son las primeras
y las que
se n van a ir
a ir poniendo
con mucho más
volumen
de cadera
el maluc
estas prótesis
y a más
han cambiado
mucho
abans
algunas veces
van poner
semántares
otras no
semántares
etcétera
al cap
dels años
digo
con lo de la edad
al cap
dels años
hi ha un procés que aquest bàstec, el que és l'eix que s'encaixa dins de l'os
perquè el moll de l'os és el que li dona l'estabilitat,
amb els anys això es va fluixant perquè l'os és un material molt dur
però també molt mal vascularitzat i és un tejit de l'economia
que posa un exemple, quan nosaltres fem un tall a la pell en una setmana s'ha cicatritzat.
Quan ens trenquem un os necessita 6 setmanes.
Què vol dir això? Vol dir que tot el procés de cicatrització i reconstrucció que té un os
és un procés molt lent per culpa d'aquesta mala vascularització que té aquest os.
En aquests processos en què aquest bàstec s'afluixa i acaba no sent estable l'articulació,
s'ha de substituir.
Això el que en diem nosaltres és un recanvi de pròtesis
que se sol fer amb gent que ja se li va posar fa X anys
arriba al cap dels anys, passa això, torna a tindre l'articulació inestable
i ha de recanviar-la.
El recanvi de pròtesis és una pròtesis molt més complexa,
és una intervenció molt més complexa que la primera.
D'aquí ve que quan parlem d'edats també diem nosaltres
miri d'arribar fins al final perquè si el temps mitjà previsible
que li durarà estable aquesta pròtesis són 10-15 anys,
doncs ja estarà al final de la seva vida.
Com això ho fem als 40, el risc dels recanvis és molt gran.
Clar, però si ho fem més tard, als 65-70 anys,
posem per casa que la persona és més vulnerable,
un postoperatori, tot plegat.
Bé, mire, jo he posat pròtesis entre 18 i 100 anys.
¿Y su experiencia qué le dice?
Hombre, jo he posat, a los 18 anys he posat pròtesis
en enfermos que vivien en una silla de ruedas
por una enfermedad reumàtica juvenil
o después de accidentes de tráfico y tal, ¿no?
Y, hombre, no tienes otra opció, son enfermos.
No hablamos de molestias y dolores,
hablamos de incapacitat para hacer una vida normal.
Yo tengo una enferma que la operé dos prótesis de cadera,
dos prótesis de rodilla, entre los 18-23 anys,
vivía en una silla de ruedas, salió de la silla de ruedas,
se pudo casar, empezó a trabajar, tuvo un hijo,
y, bueno, pues cada vez que venía a la consulta,
venía a invitarme a la boda, a presentarme al marido,
a enseñarme a la niña, tal.
Claro, pero son casos muy excepcionales, ¿no?
Ahora, por el otro lado, pues, hombre, bueno,
el operar hoy en día un enfermo de 80, de 85, de 90 años
es frecuente, es posible, ¿no?
Es decir, la calidad de vida.
Yo lo que siempre pido a un enfermo cuando hay que operarlo
de una cirugía prótesica es que la cabeza la tenga clara, ¿no?
Es decir, que sea capaz de entender lo que estás haciendo
y que sea capaz de entender las órdenes que le vas a dar
en la recuperación.
Y las consecuencias también, ¿no?
Evidentemente, ¿no?
Pero se pueden poner, sí se pueden poner, ¿no?
Pero ahora, y técnicamente, el ponerlo a...
Yo prefiero poner una prótesis a los 70 años, 75 años,
que no a los 50, ¿eh?
¿Por qué?
¿Por qué razón?
Dura menos una prótesis a los 50.
Sí.
Sí.
Cuando tú, la gente joven, que lo operas de una prótesis,
la gente joven quiere, pues, bailar, correr, deporte, tal, ¿no?
Entonces, de alguna manera, el aflojamiento, el desgaste
de aquella prótesis es menor, ¿no?
Se gasta antes.
Pero esto hay estudios, estudios de Harris de Estados Unidos,
donde precisamente te decía que, curiosamente,
el peor resultado es en la gente joven.
La gente de 70, de 75, de 80, de...
Hombre, tienen una vida mucho más tranquila.
Bueno, no se crea, ¿eh?
Que hay de todo.
Bueno, no, no, y esto, no, y esto, bueno, es verdad, es verdad.
No, no, pero en general tiene usted razón.
A ver, esto, el otro día se discutía en las jornadas esto, ¿no?
Dices, también ha cambiado el perfil de la persona con estas edades, ¿no?
Hoy en día, bueno, gente de 80, de 90 años,
con una muy buena calidad de vida y una buena actividad, evidentemente,
incluso, pues, gente que hace deporte,
que juega, pues, al golf o tenis o tal, ¿no?
Y que, a ver, claro, ha cambiado mucho el concepto.
También están cambiando.
Y era lo que se hablaba el otro día en las jornadas, ¿no?
Conceptos de diseños de biomecánica, ¿no?
De prótesis para adaptarse a la actividad de la persona, ¿no?
Entonces, sí, sí, todo esto está en una evolución.
Una, a ver, son muchísimas las patologías y diversas que pueden llevar a que una persona
haya que hacerle una intervención de estas características,
accidentes de tráfico, como usted decía, enfermedades progresivas,
el propio envejecimiento que también, pues, puede provocar este tipo de lesiones.
Pero, en general, la persona en una edad joven o madura,
una vez le han hecho la prótesis, digamos que puede hacer su vida exactamente igual.
Es decir, ¿la prótesis nos da la calidad de vida que tendríamos con nuestra rodilla
en perfecto estado?
No.
No.
Categóricamente no.
Por lo tanto, tampoco es la panacea.
No.
No.
Nunca, nunca es lo mismo tu cadera, tu rodilla,
que una cadera, una rodilla con una prótesis.
La prótesis te vuelve a dar una calidad de vida, ¿no?
Que con el deterioro de aquella articulación has ido perdiendo, ¿no?
Pero nunca es lo mismo que tener tu rodilla.
Incluso hay enfermos que te dicen, doctor, yo se me han ido los dolores,
me encuentro muy bien, estoy contento de la prótesis,
pero no es lo mismo, ¿no?
Yo antes tenía una calidad de vida, una tranquilidad,
aún teniendo mi rodilla y aún teniendo algunas molestias en la rodilla,
que la prótesis no es lo mismo, evidentemente.
Sin entrar en detalles, digamos, gores,
¿cómo se realiza una intervención de prótesis en general?
Y según los casos ya sé que puede ser muy diferente.
Con la tecnología de la que disponemos ahora.
Hombre, la cirugía protésica tienes que eliminar de alguna manera
las zonas donde está el cartílago,
que es el que se ha ido desgastando.
Entonces, pues las zonas de cartílago son las que tú eliminas
y allí colocas una sustitución, ¿no?
Cartílago significa cartílago y el hueso que hay por debajo,
el hueso subcondral, el hueso que hay debajo del cartílago, ¿no?
De hecho, la cirugía de la prótesis es una cirugía de sustitución.
Sustituyes el cartílago por una superficie extraña al organismo, ¿no?
Y en sí, sin entrar en grandes detalles más,
esto es la cirugía de la prótesis,
la sustitución del cartílago dañado.
A veure, que ningú es pensi que des d'aquest programa
es vol animar o desanimar a les persones a operar-se o no.
El que sí ens agradaria és que entenguessin que és el metge.
Qui ha de dir exactament el panorama que els espera
i s'han de deixar aconsellar pel metge, lògicament?
Jo l'interès és, primer, a veure, el doble, eh?
Un interès en explicar que és veritat,
i de les jornades del dilluns era per ensenyar,
com explicava abans el doctor Morales,
que estan sortint i aniran sortint,
perquè la tecnologia i la recerca ens va donant això,
afortunadament, aquestes possibilitats,
nous materials, nous dissenys biomecànics del material protèsic
que fan que siguin tots aquests inconvenients que estem dient
cada cop menys, més fàcil, amb més bons resultats.
Per tant, des de la recerca s'està avançant molt,
i fins i tot no només dels materials,
sinó amb la línia i sintonia de la cirurgia
de quanta menys agressió fàcils,
més fàcil la recuperació de tot el que és la cirurgia major ambulatòria,
la intervenció de les cataractes,
com se fa actualment, etcètera, etcètera,
que ho hem explicat moltes vegades,
tot això està anant molt bé,
la recerca i la investigació estan avançant molt,
i per tant, avui, aquest material i aquestes intervencions
són menys agressives i es posen més bons materials
i més bones protèsis que fa 5 anys i que fa 10 anys, evidentment.
Per tant, des d'aquesta perspectiva anem bé.
Però, dit això, ja, i sents contínuament,
quan hi ha pressió popular per llistes d'espera aquí o allà,
una pressió tremenda sobre el tema de pròtesis,
de genoll i pròtesis de maluc.
Cap al metge, no?
Cap al sistema sanitari han de fer-ho.
Cap al metge, cap al sistema sanitari,
i quan un analitza el que estem dient aquí,
que dius, escolta,
i quan algú és una intervenció molt generosa,
com és una hèrnia,
que ja està feta l'hèrnia i allò l'has d'arreglar,
i, per tant, és un procés que amb cirurgia major ambulatòria
d'unes hores i la recol·lucció és molt ràpida, etcètera,
l'efecte de la immediatesa dels resultats
fa que estic al 100% d'acord
amb que hi hagi un escurçament
o una monitorització sobre que allò es faci com més aviat millor.
I diu això, està dient un torn de carpeau,
està dient alguna altra intervenció.
Però quan parlem de pròtesis,
ja entrem en un altre món,
que és el que jo volia posar sobre la taula.
Entrem en un altre món,
el món en què comencen a jugar moltes coses
entre les expectatives,
la realitat,
i després en el moment oportú
en què és veritat que sigui
que allò hagi d'arribar.
És molt possible que nosaltres veiem persones
que preveiem
que en algun moment,
al final del procés,
no té solució mèdica conservadora
i haurà que substituir una articulació
per una pròtesi artificial.
quan és el moment,
d'entrada i per defecte,
com més tard millor.
Quan jo dic això,
ho dic contundentment,
com més tard millor des del punt de vista clínic,
que hagi esgotat
totes les altres possibilitats,
és on, en aquest capítol,
que no estic parlant d'una pròtesis valvular cardíaca,
que és una altra guerra,
estic parlant d'una pròtesis articular,
osteoarticular,
en aquesta visió,
hem de relativitzar molt,
explicar-ho bé,
perquè, home,
també descomprimint-se una mica d'aquesta pressió,
perquè és una solució que ja arribarà,
que no hi tenim pressa,
i anem trepitjant sobre segur amb les pròtesis.
A Madrid, si no ho diem molt,
el que és bo per la nostra veïna,
no necessàriament ha de ser-ho per nosaltres,
deixem que siguin els professionals
els que facin el diagnòstic.
El que està clar és que la cirurgia protésica
és una especialitat complexa,
que precisa d'una formació molt important,
i això queda palesa avui
amb la presència del doctor Morales,
recordem que és el cap de servei de trauma
de l'Hospital d'Alvandrell.
Ha estat un plaer, doctor Morales,
l'esperem un altre dia, si és possible.
Gràcies, quan en quiera.
Fins la propera.
Doctor, ara ens retrobem el proper dimecres.
El proper no, perquè és festiu.
El proper dimecres ja és el festiu.
Això és el que m'han dit a mi abans d'entrar,
el proper dimecres no et veurem.
Dic, per què? Diu, és que és festa.
Ah, doncs a l'altre sí, eh?
A l'altre sí.
Gràcies, doctor, et serà bon dia.
Gràcies.