Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
la sintonia habitual que ens acompanya cada matí a aquesta hora
per comentar, per analitzar,
doncs, algunes de les notícies destacades a la jornada.
Avui tenim tres polítics,
tres regidors de l'Ajuntament de Tarraona,
per ser amb algun canvi d'última hora.
Teníem previstos altres, però, en fi,
alguns els hem hagut de canviar
perquè s'ha convocat una comissió de promoció
econòmica a aquesta hora al matí,
i, en fi, hem hagut de fer algun canvi.
Però, en qualsevol cas, tenim tres representants polítics de l'Ajuntament.
Maria Lluís, expositor, regidora de Convergència i Unió.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Lluís Valar, d'Iniciativa per Catalunya Vers la Plataforma.
Bon dia, Lluís.
Bon dia.
I Pau Pérez, del Partit dels Socialistes.
Bon dia.
Bon dia.
Doncs, amb aquests tres contartulis,
avui comentarem alguns aspectes de l'actualitat.
Avui torna a ser notícia,
i, en fi, ja ho va ser la setmana passada,
i torna a ser motiu de debat
i d'una certa controvèrsia,
el tema de la xartrés.
Perquè, quan tot semblava indicar
que, en fi, la xartrés ja tenia un destí definitiu
amb el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes,
ja saben els oients que, en els últims dies,
hi ha hagut una plataforma d'artistes de Tarragona
que ha reivindicat que una part de la xartrés
es destini a un centre de creació contemporània,
tal com havia previst fa temps
el Govern de la Generalitat,
el Departament de Cultura.
Però la conclusió d'artistes i de cultura
de la Generalitat
és que és difícilment compatible
l'Escola Oficial d'Idiomes
amb aquest centre de creació contemporània.
Total, que avui hi ha una reunió
dels artistes del Tinent d'Alcalde de Cultura
amb l'alcalde Joan Miquel Nadal
per veure també quina és la posició,
que s'adopta perquè, en fi, recordem,
la Generalitat ha decidit destinar
l'Escola Oficial d'Idiomes a la xartrés,
però ara no sabem què fer-ne
amb el centre de creació contemporània.
Tornem a reobrir el debat.
Lluís.
Jo crec que la qüestió de la xartrés
hem de tenir clares un parell o tres de coses.
És que qualsevol destinació que se li doni
ha de ser de manera immediata.
És a dir, no pot quedar-se més temps
la xartrés abandonada,
ni pot estar a l'Escola Oficial d'Idiomes
sense una seu adient.
Solucions n'hi han d'haver.
particularment considero, i en el nostre grup considerem,
que per la tipologia de l'edifici de la xartrés,
evidentment, el centre de producció artística,
amb les naus excentes i els grans espais lliures,
fora el més idoni.
Però, en les nostres consideracions,
prima, sobretot, la primera qüestió.
Vull recordar que hi ha més novis,
és a dir, el debat de les xartres no es pot eternitzar,
perquè l'Associació de Músics de Tarragona
també ha demanat un espai,
i són molts els aspirants que hi ha a tenir el local aquest.
Em sembla que totes les plataformes
s'han expressat de manera prou dialogant,
perquè es pugui arribar a un consens
sobre què es farà en l'edifici aquell.
I el que jo sí recordo és que el que no es pot fer
és estar eliminant espais dedicats
per a usos educatius en el centre,
i més quan falta lloc per a l'escola oficial d'idiomes,
ho dic, perquè perdrem l'espai
de les monges dominiques dedicades a escola
quan fóra un magnífic espai
per ubicar-hi, per exemple, l'escola oficial.
Per tant, com que és prioritari,
l'escola oficial d'idiomes ha de xartrés, no?
A veure, és el que els economistes en diuen
el cos de l'oportunitat.
Tenim un edifici buit i algú que necessita.
Si no hi ha alguna alternativa per a l'escola oficial,
haurà d'anar allí.
Més opinions, Lluïsa.
Sí, a veure, jo crec que el tema
de l'escola oficial d'idiomes és prioritari.
Jo crec que és una cosa que no s'hauria de pensar
ni tocar en absolut,
i que les qüestions paral·leles
del centre de producció artística
pot ser un afegit.
Algú ha vist l'hartrés
interiorment, no només l'espai
que té edificat, sinó la part
que es podria fer de nou.
O sigui, estem parlant d'un espai
realment grandiós en el qual hi cabra moltes coses.
El que sí és veritat és que això comporta
una despesa més important.
No sé si la despesa ha de ser
al final de la pròpia ciutat
o de la Generalitat,
però la realitat és que ja n'hi ha molt d'espai.
Hi ha una cosa que el Lluís deia molt important,
i és que n'hi ha unes ganes de consens.
D'alguna manera és dialogar,
parlar del tema,
que jo crec que sempre és bo.
El que sí que torno a repetir és que el tema
de l'Escola Oficial d'Idiomes no es pot aturar,
han de continuar endavant,
i per tant jo el que sí que dic
és que molt bé que es poden valorar
i es poden parlar de totes les qüestions,
però sense que ningú aturi de cap manera
el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes,
perquè crec que és prioritari per nosaltres.
A veure, el centre de l'escola,
del centre de la ciutat que parlava el Lluís
i que ara marxa a la zona de Llevant,
estem parlant d'un centre totalment privat
i que ha sigut la seva decisió,
i que, per tant, aquest espai
és molt fàcil de parlar d'aquest espai,
però també és una mica complicat,
perquè en aquest moment
qualsevol administració que vulgués comprar aquest espai,
perquè seria una compra,
realment el cost que tindria seria molt elevat.
I si en aquest moment tenim un espai
com és la Xarx3 i es pot utilitzar,
escoltim, anem a intentar aplicar recursos
allà on ja els tenim.
La Xarx3, torno a repetir,
que és un gran espai,
jo l'he visitat algunes vegades
i realment dona per tot.
O sigui, dona per tot.
I quan dic per tot
és que realment té un espai de jardí
a la part de dalt que dona el Carreza Menot,
té un espai que es podria construir
a la mà dreta de l'entrada.
Escoltim, anem a parlar amb seriositat del tema
que una cosa n'aturi a l'altra.
Es pot parlar de què es pot fer allà dins,
però és indiscutible que el tema
de l'Escola Oficial de Domes
no es pot aturar de cap manera.
Pau, consens total.
Jo pensava que aquest seria un tema de debat
i ara, bastant.
Pensa que aquí estem tots d'acord.
Primer, per l'urgència, com ha dit el Lluís,
i segon, com diu la Lluís,
que hi caben moltes coses.
Són activitats complementaris.
nosaltres ho estem dient ja.
Nosaltres reclamem per la Xertrè
una diversitat d'ousos.
Entenem que ara sí que es farà l'escola,
ara ja la Generalitat ha donat aquest pas endavant
i que això no s'atura de cap manera.
I que, com diu ella,
sí que hi ha posta per fer moltes més coses
i s'haurien d'anar pensant
i dotant-les de pressupost,
que en aquest pressupost no hi ha res.
Doncs no sé si els artistes escoltaran la tertúlia,
però, en fi, ells no pensen el mateix.
No, perquè fa molts anys
que s'està dotant a la Xertrè
de pressupost no se'n fa res.
Això és veritat.
I potser aquests usos complementaris
ja s'haurien pogut engegar.
Pau, de totes maneres,
el tema de la Xertrè,
ja sabeu que era una cosa d'aquelles
que estava però no estava.
O sigui, certes no l'han tingut mai,
han de ser molt realistes.
Per tant, la realitat de la Xertrè
és que sí, però no, no, però sí.
I aleshores tot això comporta
que és impossible fer un pressupost
i intentar adequar una cosa
si no saps per què l'has d'adequar.
És molt difícil adequar la Xertrè
sense saber què ho ficaràs dins.
Tot això és una realitat
que han de sospesar.
Per tant, escolta'm,
jo aquesta entitat
del Centre de Producció Artística
el trobo molt bé,
però ha d'entendre
que la ciutat té prioritats
i que això pot ser també
una qüestió important,
però que realment,
en aquest moment,
jo torno a repetir,
és que ningú està dient en cap moment
que no.
Estem dient, escolta'm,
sí, però que no s'aturi de cap manera allò.
Estudiem la possibilitat
d'allò del que sigui,
perquè realment n'hi ha espai suficient.
Estudiem.
Jo sempre he dit una cosa
que és que ser realista no fa mal.
A veure, jo sempre he dit,
si algú demana fer una obra al carrer,
jo sempre he dit,
escolta, jo preferis-ho dir-li,
mira, aquest carrer no el farem
fins aquí a quatre anys
perquè fins a quatre anys
n'hi ha altres prioritats,
en la qual ja ho farem
però d'aquí a quatre anys.
Per tant, sí que es pot arribar a l'acord
de dir, escolta,
en aquest moment estem immersos
en el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes,
anem pas a pas
què és el que tenim de reubicar allà dins
i què és el que s'ha de fer
i pas a pas anem perfilant
què és el que hem d'ubicar.
El que sí que és cert
és que no podem anar
ficant pressupostos per a les altres
quan realment ningú sabia
què és el que es faria
perquè han donat tantes voltes.
Jo el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes
després de totes les voltes
que s'ha donat
per activa, per passiva.
La generalitat,
el canvi d'ubicació.
Escolta,
és que en aquest moment
jo en nego totalment
a dir que ara
han de paralitzar el tema
de l'Escola Oficial d'Idiomes
perquè n'hi ha altres cabides
i que són bones
i que són bones per a la ciutat.
Molt bé,
però escolti'm,
prioritari,
Escola Oficial d'Idiomes.
Lluís.
Sí,
jo respecte a l'edifici de la Chartres
m'agradaria
que es tingui present
que hi ha dues coses
que el condicionen.
L'edifici,
una és l'aspecte econòmic,
aquest edifici té unes càrregues
econòmiques a sobre,
està gravat en un censal
i això implica
que costa uns diners
i per altra banda
la tipologia de l'edifici
és l'únic edifici que ens queda
que és una antiga fàbrica de vapor,
una fàbrica tèxtil
i això vol dir
que qualsevol intervenció
ha de ser respectuosa
amb la tipologia originària,
és a dir,
que s'ha de fer
una intervenció
d'arqueologia industrial
en l'edifici aquell
i dit això,
cal tenir present
que després d'una intervenció
d'aquest tipus
un edifici
ha de tenir un ús,
és a dir,
el manteniment
i tot el que comporta
ha d'anar a càrrega
d'alguna entitat
que se'n faci càrrega.
Per tant,
qui estigui disposat
a anar-hi
a respectar la tipologia
i a fer-se en càrrega
del manteniment,
benvingut sigui
i parlem
estrictament
de la nau
de la xartres
i efectivament
en aquell espai
hi caben moltes més coses
i el que em pregunto
és si aquesta ciutat
és prou creativa
com per haver-hi
com a tres projectes
que defensen aquell espai,
aquests tres projectes
estan tots condicionats
que hagin de ser
la xartres
o també podem parlar
de fer l'espai
pels músics
o de fer
el centre de creació
artística
en un altre espai.
Vam pensar
que el que interessa
la ciutat
és que tingui
per a tots tres projectes
uns llocs
suficientment dignes
perquè els tres
són bons per Tarragona.
Volies afegir alguna cosa, Pau?
No, de fet
la notícia avui
no és en relació
a l'escola
de l'Ontroidioma
sinó
a la manca
d'equipaments
d'aquest tipus cultural.
O sigui,
que es fa palès...
Sí, però la plataforma
d'artistes
i fins i tot
el tinent
d'alcalde de Cultura
Albert Ballbé
defensen
que vagi
a aquest centre
de creació
contemporània
a la xartres, no?
Ahir es van reunir
amb el Departament de Cultura
i avui tenen reunió
amb l'alcalde.
Però en fi,
ja veig que avui
els tres contartulis
són tres partits polítics
diferents a l'Ajuntament
i ho tenen molt clar
que la prioritat
és l'escola oficial
d'idiomes
i per tant, en fi,
se suposa que si aquest tema
arribés, per exemple,
a un plenari
de l'Ajuntament
ja entendria
que seria
una posició
pràcticament unànima,
no?
Jo, per suposat,
sempre he dit
el que penso
i el que penso
en aquest moment
és que el tema
de l'escola oficial
d'idiomes
no es pot aturar
de cap manera.
Doncs, dit això,
parlem d'altres qüestions.
Ahir hi havia
Junta de Govern Local,
l'alcalde anunciava
madura
amb el tema
de les terrasses
de les llicències,
en fi,
tot el tema
de l'ocupació
de la via pública.
En aquest cas,
els hi pregunto primer
als dos representants
que tenim avui
de partits
de l'oposició.
Estarien d'acord
en ser especialment
rigorosos
amb aquest tema
de les terrasses
del que periòdicament
s'han anat parlant
en fi, cada any
quan arriba ja
l'època pròxima
a la primavera
i l'estiu?
A mi em fa l'efecte
que avui no polemitzarem
perquè en aquest aspecte
també estem...
Tranquil, senyor Balà
que ja buscaré algun tema
a veure si podem polemitzar.
No, no, no,
quan el tema
que es fa sovint
anunces d'aquest tipus
de mà dura
i farem
i l'ordenança
i l'incivisme
i les multes
escolta'm
calma, no passa res
vull dir
o sigui
la llei està per complir-la
i l'ordenança aquesta
té un any
i s'ha d'aplicar
vull dir
jo és que no sé
la premsa
fa més en la mà
com ha de ser
que
ara la culpa serà
de la premsa
el control
no, no, no
mai
mai m'atreviria a dir
home, potser l'expressió
madura no és la correcta
però sí que
el Pilar Cal
anuncia un control estricte
de...
Sí, és l'alcalde
el que ho fa
aquest ordenador
de totes maneres
jo comparteixo
Pau de veritat
el tema de madura
a veure, hi ha vegades
que grups de gent
no entén una altra cosa
o sigui
tot això
de què estem parlant
no estem parlant
per si
fem madura
en un tema
com és l'ocupació
de la via pública
és que estem parlant
d'alguna cosa
que realment
molesta
altres ciutadans
que fan una vida
més normalitzada
com li vulguem dir
que la seva vida
és més tranquil·la
i tenen dret
a aquesta tranquil·litat
del que estem parlant
és del dret
a la tranquil·litat
de certs veïns
que no la tenen
perquè n'hi ha altres persones
que no respeten la llei
doncs madura
és que la paraula
crec que és molt correcta
perquè és la realitat
a la tranquil·litat
i a l'ús
dels espais públics
l'ocupació
de la via pública
per les terrasses
és una cosa
molt mediterrània
perquè a l'estiu
doncs és agradable
és molt bonic
estar assentat
al carrer
a l'estiu i a l'hivern
quasi
i quasi a l'hivern
sí
amb el canvi climàtic
més
però
això és una ocupació
que ha de ser
merament eventual
és a dir
que s'ha de poder aixecar
i després
la gent ha de poder
caminar
passejar
i moure's
per aquests espais
el que pretén
aquesta ordenança
i madura
jo diria que no
que l'aplicació
de la llei
que els bars
i els establiments
de restauració
que utilitzen terrasses
les posin
i molt bé
però quan s'ha acabat
l'activitat
de treball
que les retirin
i que allò
quedi lliure
però la circulació
és el que es pretén
i en aquesta ordenança
hi vam estar d'acord tots
i em sembla
que ha sortit
una ordenança
que és respectuosa
amb les activitats aquestes
i amb la circulació
circula
i era complexa
jo crec que l'ordenança
de realitat
és una demanda
dels ciutadans
perquè realment
en aquell moment
hi ha una situació
bastant caòtica
i s'ha d'entendre
el terme de madura
doncs
és que hi ha moltes persones
que no entenen
una altra fórmula
i què és madura
doncs fer complir la llei
perquè l'altra cosa
és dir
escoltin que podrien
retirar la cadira
no no escoltin
retiri la cadira
això és la madura
i s'ha acabat
o sigui
no hi ha més a dir
o sigui
és una qüestió
que s'ha de complir
i que per tant
no han fet una ordenança
tan de temps
per després
que no la compleix ningú
en la qual
jo crec
que el ciutadà
l'ha de veure
com una situació positiva
d'allò que realment
és la seva tranquil·litat
de la seva vida quotidiana
que se'l pugui caminar
pel carrer
que te trobes moltes vegades
que vas pel carrer
i des de baixar de la vorera
perquè no tens espai
per passar
això com tantes vegades
que defensen
a la gent disminuïda
a la gent que va
en un carrer
amb un nen
això també és
barreres
i per tant
s'ha d'intentar
que això no sigui així
diguem-ho d'una altra manera
que s'aplicarà amb rigor
l'ordenança municipal
i així
això no cal utilitzar
l'expressió madura
això és el que has tingut
que dir
l'alcalde
ho dic perquè sovint
es fan com a amenaces
de coses que després
no saps què passa
els famosos detectius
i el tema dels gossos
jo no sé
si després això
és trasllada
amb una realitat
que ara de veritat
estan ordenades
les terrasses
ho veurem
i espero que sí
a veure
és la primera vegada
que s'ha fet
recordeu que ja s'ha fet
alguna vegada
això de l'acció
de marcar l'espai
i fer un seguiment
el que passa
que com tot
arriba un moment
que quan estàs fent
el seguiment
o tens un guàrdia permanent
transitant per les terrasses
o al final
la gent no acaba
complint
simplement moltes vegades
perquè el propi usuari
quan agafa la seva cadira
la en retira
i se'n va cap a un altre costat
i surt d'aquest espai
que realment
hauria d'estar més marcat
i un altre de les temes
és que realment
i estem parlant
de les terrasses
que podrien anar més enllà
perquè l'ordenança
té molt diferents
qüestions a parlar
però el tema
de les terrasses
inclús n'hi ha una cosa
que és molt clara
i és que t'estan dient
que no pots fer un forat a terra
busca
la possibilitat
en aquest moment
es pot fer tot
buscant en aquest moment
alguna cosa
que no tinguis de fer
un forat a terra
i que allò queda
d'una manera fixa
doncs la gent no
en mantindre d'alguna manera
estèticament
el que estàs posant
que no sigui d'un to
que bueno
doncs que fa mal
i qui fa el forat
el dia que plega
l'ha de tapar
tornar a deixar el paviment
tal com ho ha trobat
per tant jo crec que sí
que han de ser una mica
en aquest aspecte
doncs enèrgic
a l'hora de fer
respectar la llei
i l'ordenança
però això l'han fet
molt bé
doncs a veure si trobem
un tema més polèmic
ahir a la roda de premsa
de la Junta de Govern
se li va preguntar
a l'alcalde
per un tema
que en fi
també
ha originat
en les últimes setmanes
un cert debat
perquè s'ha creat
una plataforma
una altra plataforma
en aquest cas
Salvem la platja llarga
que ha fet
un parell d'accions
en les últimes setmanes
on demanen
que no s'apliqui
que no es comenci
a fer el projecte
aprovat
en el seu moment
pel Ministeri de Medi Ambient
d'acord amb l'Ajuntament
ahir li van preguntar
a l'alcalde
i va dir
va defensar el projecte
a més argumentant
que tot aquest projecte
de la platja llarga
s'havia fet
entre l'Ajuntament
el Ministeri
i els grups ecologistes
però en fi
recordem que hi ha
una plataforma
a la qual em sembla
que iniciativa
Lluís
li doneu suport
però en fi
és un projecte
que és d'inici imminent
de les obres
i fins i tot
els que defensen
el projecte
tal com està
recorden
que en la període
de delegacions
no es van presentar
les delegacions
doncs
en la període
de delegacions
nosaltres vam presentar
alegacions
i el dia que es va aprovar
o que es va sotmetre
a votació al plenari
vam votar en contra
d'aquest projecte
i nosaltres
considerem
que la platja llarga
ha de tenir
una intervenció
que sigui
desurbanitzadora
en lloc
d'urbanitzar
és a dir
que si
hem tingut la sort
que tot aquest sector
de costa
que va
des de la platja
del Miracle
fins la punta
de la Mora
ha quedat bastant intact
el que ens pertoca
ara és defensar-ho
i millorar
les condicions
mediambientals
en què es troben
creiem que el projecte
hauria de plantejar
de suavitzar
l'impacte
antròpic
sobre la platja
de les persones
vull dir
que es retinin
al màxim
els aparcaments
de vehicles
de la platja
que haurien d'anar
preferentment
a l'altra banda
de la via del tren
vora la carretera
de Barcelona
i que els accessos
es limitin moltíssim
de manera que
qui hi vulgui anar
ho facin
en les mateixes condicions
que qui vol fer
una caminada
per la muntanya
accedir
en un espai
natural
del qual
es van alliberar
la pressió urbanística
que s'ha instal·lat
en els últims temps
en aquest sentit
recolzem totalment
allò que fa
la plataforma
el que demanem
és que
hi hagi diàleg
amb les administracions
implicades
i que s'arribi
a un acord
de com ha de ser
aquesta intervenció
sobre la platja llarga
i les altres opinions
què diuen?
home
no són tan beligerants
i estem d'acord
amb el tema
del diàleg
evidentment
jo crec que
d'alguna manera
regular l'accés
a aquest vent natural
que hem de gaudir tots
és important
vull dir
és una inversió
i és una actuació
de cara
a que
siguem els tarragonins
que puguin gaudir
d'aquesta zona
jo sé
que
el disseny
és una mica
complicat
des del punt de vista
de conservació
del medi ambient
però en teoria
es planteja
també
com una
conservació
una protecció
de les dunes
aquí hi ha
tècnics
que diuen
coses contradictòries
jo en aquest sentit
diria que
el que ha dit
el Lluís
al final
el diàleg
sí
es pot fer
perquè
clar
això està molt avançat
també
jo crec que
ara és molt complicat
tirar enrere
si no anem a ratx
estar a punt
de començar
les obres
tot el cas
o avançar
l'impacte
d'algunes coses
puntuals
que puguin ser
concretes
però jo crec
que s'arribarà millor
perquè ja s'està arribant
de tota manera
el tema
de l'ús massiu
i intensiu
de les platges
és preocupant
i estem d'acord
que s'ha de controlar
però jo crec que
Lluïsa
bé
a veure
primer de tot
el que s'haurien de preguntar
és
el projecte és legal
compleix la normativa vigent
aquesta és la realitat
és legal
i la compleix
el senyor
Balard deia
que és
un projecte urbanitzador
jo no crec que sigui així
si compleix la llei
vol dir
doncs que està
complint tot allò
que realment
és reglamentari
i quan parlem
dels aparcaments
doncs miri
jo sempre he pensat
que si jo no visco
a la plaia llarga
tinc tot el dret
d'anar a la plaia llarga
i si no tinc
l'aparcament
ja m'explicarà
com puc anar
és una qüestió
de poder anar
o no
el senyor Pau
i a la net
el Pau
el Pau deia així
però bé
és que
si tu vas a la plaia
a disfrutar un dia
de la platja
i has d'anar a la plaia llarga
des d'Eicomar
doncs hauré d'agafar
segurament
el cotxe
i algú m'ha de proporcionar
mínimament un aparcament
no per tothom
però sí
d'alguna manera
ha d'assistir a aquest aparcament
per tant jo el que faria
seria
anar a les realitats
a el que és
un pla
i clar
aquest projecte és legal
realment estem parlant
d'un projecte
que es pot millorar
realment estem parlant
d'un projecte
com deia el senyor
Pau
que ja no té solució
escoltem
jo si realment
això fos ilegal
i tant que tindria solució
passa que estem parlant
d'un projecte
que és legal
que s'ha estudiat
jo recordo aquest projecte
quan jo veia
aquest urbanisme
que ja parlàvem
d'aquest projecte
i de la protecció
de les dunes
en el qual
inclús recordo
a grups ecologistes
haver vist aquest projecte
i donar-li el vistiplau
aquesta és la realitat
i jo estava en aquest moment
davant de la conselleria
d'urbanisme
però tant
estem parlant
d'un projecte
que realment
jo crec que és adequat
que sempre tot és millorable
en aquesta vida
però que realment jo crec
que en aquest moment
el que necessitem
és portar
aquest projecte legal
sempre m'agrada
posar la coletilla
perquè és una realitat
i escoltin
el que ha fet el projecte
no és un senyor
que es dedica
a vendre cols
és un senyor
o una gent
que es dedica realment
a la protecció
del medi ambient
per tant
jo crec
que no estem davant
d'una situació
que sigui greu
davant del que seria
la pròpia platja
i per tant
jo sí que reitero
que m'agradaria
poder disfrutar
d'aquesta platja
igual que qualsevol altra persona
que viu al costat
i això vol dir
tindre un mínim
aparcament per anar-hi
Lluís
Sí, jo no he parlat
que no hi hagi aparcament
sinó que no estiguin
sobre la sorra
de la platja
que és diferent
en tot cas
no qüestionem
la legalitat
i legalitat
sinó el respecte
mediambiental o no
i una determinada concepció
de les platges
les platges
d'aquest país
estan en regressió
hem urbanitzat
excessivament
tota la costa
ens hem de plantejar
ja la desurbanització
de la costa
perquè entre altres coses
i això està provocant
que ens quedem
sense arena
a les platges
les aportacions
del rerepaís
cap al mar
s'han tallat
i la pèrdua
de la sorra
serà inevitable
i és d'això
en definitiva
del que parlem
d'un accés
diferent
a les platges
un accés
no massiu
un accés
més respectuós
un accés
a gaudir
d'espais naturals
sinó d'espais urbanitzats
amb bars
i amb passejos
de ciment
i això és el que
defensem
per la platja llarga
i som a temps
de fer-ho encara
i no diem
que no s'actuï
sinó que s'actuï
de manera diferent
que el projecte
que s'ha de fer
es modifiqui
per exemple
hi ha unes plataformes
grandiosos
que poden permetre
em sap que són
6 metres d'amplada
que poden permetre
el pas del vehicle
això s'hauria d'evitar
la instal·lació
d'il·luminació
doncs els espais naturals
no en fa falta de llum
quan és de nit
doncs es fa fosc
a tot arreu
i no hi ha llum
jo què sé
qualsevol indret natural
que vostè vulgui anar
per tant
a les platges
tampoc no cal
i són intervencions
d'aquest tipus
i després
el tipus de vegetació
que sigui autòctona
i la intervenció
amb un exagerat
número de palmeres
i vegetació
elòctona
doncs
no creiem
que sigui el més adient
per aquest espai
que efectivament
té uns altes valors
naturals
com les dunes
i
en fi
tot l'entorn
merito molt terrestre
jo Lluís
del tema
de
que sigui
la vegetació
autòctona
tenim un exemple
d'allò que no funciona
que lo tenim al costat
que és el riu Francoli
el riu Francoli
tenia un projecte
fet
tot verd
i
es va concretar al final
i es va canviar el projecte
perquè
la vegetació
hauria de ser autòctona
i lo vam fer
des de la nació
un altre 140
fins amunt
al pont de Santa Tecla
ja hem vist
quin és el resultat
d'això
i jo crec que
hem d'anar una mica
més enllà
realment
de veure
quines són
les possibilitats
de cada espai
i jo el tema
de la llum
a la nit
doncs miri
si jo vull disfrutar
de la platja
a la nit
necessito llum
ja sé que la neto
no entengue
que vostè me lo dirà
com abans
però jo crec
que estem parlant
de coses
totalment diferents
i per tant
jo torno a reiterar
que el ciutadà
el que vol
és disfrutar
d'allò que té
al seu abast
i la platja
a la nit
és molt confortable
a mi m'agrada molt
anar a la nit
a la platja
perquè crec que
és molt més tranquil
el meu marit
sempre diu
que qualsevol dia
em sortirà un tiburó
però és una qüestió
de broma
que em fa sempre
però que consti
que a mi m'agrada
anar a la platja
de nit
he viscut sempre
dalt de la platja
del Miracle
i tinc costum
d'anar a la nit
i crec que
és molt més agradable
si n'hi ha llum
que si no hi ha
i suposo que això
és qüestionable
n'hi ha una part
de gent
que dirà que sí
una part de gent
que dirà que no
jo torno a repetir
el projecte
és totalment legal
jo crec que
comporta
l'adequació
d'una zona
que és important
per la ciutat
i que la gent
la pugui disfrutar
i per tant
cadascú disfruta
de la seva manera
n'hi ha gent
que disfruta
passejant per la sorra
i n'hi ha gent
que necessita
un espai
més fort
per poder caminar
com podria ser
una cadira de rotes
Deixa'm fer una broma
ja que parlàvem
de la llum
de la platja
és que com que són
tres regidors
de l'Ajuntament
aquest matí
no sé si ho saben
potser no
però és que hi ha hagut
una apagada
de la llum
a l'Ajuntament
a primera hora
i a la plaça
de la Font
però en fi
era una broma
és a dir
l'Ajuntament
a quarts de vuit del matí
s'ha quedat a les fosques
i ho hem explicat
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
alguna cosa
per acabar
amb el tema
de la platja
Pau?
Jo crec que
diferenciar
el tema legal
del tema polític
nosaltres com a polític
sabem
que el que és legal
no sempre
és el millor
políticament
i que
quan el projecte
ja s'ha de fer
tirar enrere
alguna cosa
no passa res
vull dir
és com ara
el tema aquest
de la 340
la 340
que estem
urbanitzant
des de
Bona Vista
hi ha una zona
on el carril bici
se menja
tota la vorrera
això s'ha de tocar
ni que el projecte
estigui fet
i estiguin
ja les màquines
començant
això s'ha de tocar
perquè
un obre la porta
i està el carril bici
això no pot ser
doncs jo crec que
això que s'ha parlat
amb els veïns
que s'ha parlat
amb el Jordi
i que segurament
es retocarà
és una mostra
que els projectes
que estan vius
i que fins al moment
de posar la pedra
s'ha de tocar
no entro
a veure
jo crec que quan dius legal
el que vols dir
és que ha sigut
tots uns tràmits
tant d'informació pública
com de
de col·laboració
amb l'Ajuntament
de llicències
i de tot això
que és difícil d'aturar
amb això
estic d'acord
o sigui
que no és que s'hagi fet
una bestia
el projecte
jo suposo que també
ha mesurat
allò que estem
dient de respectar
el que és tota la costa
escolti'm
el ministeri no farà
un descabell
a la costa
com ja
ja ha fet
l'altre lloc
i no vull dir
el lloc
però
torno a repetir
que és que crec
jo no parlo
només de la legalitat
administrativa
parlo
de moltes més coses
i el tema
de la vorera
de bona vista
escolti'm
quant de temps fa
que està fet
aquest projecte
doncs l'oposició
de l'Ajuntament
ja fa dies
que podria saber
no esperar
que comencin
les hores
per dir
que no està bé
Lluís
alguna cosa
per reclamar
una cosa col·lateral
que és comú
el que hem parlat abans
i en aquest tema
que és els mecanismes
de participació ciutadana
que jo crec
que són insuficients
aquí
i això
és una crítica
o una qüestió
que hauríem de considerar
una mancança general
tots
exacte
vull dir
no pot ser
que propietaris
d'establiments
d'hostaleria
se n'assabentin
ara
de les condicions
a les quals
han de posar
les terrasses
o que ciutadans
esqueixin ara
d'un projecte
de la platja
que tant
en un cas
com l'altre
han tingut
els seus períodes
d'exposició pública
i han tingut
oportunitat
de parlar
i intervenir
i fer les seves
al·legacions
jo crec
que hem de millorar
aquests mecanismes
de participació
que els ciutadans
participin
és bo
i tant
en un cas
com l'altre
ens trobem
que no
no han estat
prou afinats
com perquè
es facin
el seu moment
ja que han tret
el tema
col·lateral
també
de la vorera
de bona vista
des de l'Avinguda Roma
fins als barris
de Ponent
tenint en compte
que diumenge
vam tenir
la inauguració
de l'últim tram
de la Rambla
per cert
alguna cosa a dir
els hi agrada
no els hi agrada
estan d'acord
suposo que a la Lluïsa
sí que li agradarà
jo estic contentíssima
i el Pau
sí
els hi agrada
jo espero i desitjo
que passi
a l'altra banda del riu
que és on visco jo
és que ara els hi anava a preguntar
com que l'alcalde ha llançat
la idea de començar
a pensar en una Rambla
que arribi fins a Vilaseca
estarien d'acord o no?
una Rambla fins a Vilaseca
és a dir
que passi per aquí
per davant de Tarragona Ràdio
i fins a Bona Vista
i Vilaseca
jo crec que sí
també
la idea és nostra
vaja
ara
si parlàvem només
fins a Bona Vista
la deixàvem
en l'estricta terme
municipal
és a dir
en general
es tracta
d'un i més la ciutat
i sobretot
en passejos
on es pugui
però en forma de Rambla
proposava iniciativa
jo parlo de passejos
que es pugui caminar
més igual que sigui Rambla
una cosa
amb unes voreres
molt grans
i que puguem anar caminant
i amb bicicletes
i coses
i lluïns
Lluís
aquest tema
jo recordo
que jo estava
en urbanisme
ara es discutiran
sobre la paternitat
de l'any 99
i aquesta
visió paisagística
que es diu
aquest projecte
es va fer
quan jo estava en urbanisme
parlo de molts anys ja
el qual vol dir
que no sé
si és tot teva
aquesta idea
perquè jo sempre que penso
penso després del riu
i això sí que és un
no sé si és un problema
o una virtut
però sí que és veritat
que jo
sempre penso
després del riu
i recordo perfectament
aquell projecte
que el senyor Burgassé
estarà segurament en premsa
va qüestionar
aquesta idea
Pau
a favor de la Rambla
doncs?
Jo sí
Molt bé
I la Rambla tal com està ara
com ha quedat
fins a l'escenari 23?
A mi m'agrada
el passeig
jo el vaig baixar
jo vaig baixar
els dos quilòmetres
i jo crec que està molt bé
La Torre dels Vents també?
La Torre dels Vents
jo crec
home
a veure
hi ha una manca
d'escultures
a la ciutat
i no sé
no sé si és la millor opció
incloure una escultura
dins del projecte
com s'ha ficat
jo crec que està massa
teledirigida
aquesta escultura
algun dia ja en parlarem
però bueno
com que no entenc gaire
doncs tampoc
la criticaré
des del punt de vista artístic
Lluís
10 segons
la Rambla
i la Torre dels Vents
La Torre dels Vents
conceptualment
em sembla una bona idea
culminar la Rambla
amb una escultura
contemporània
no entro en la valoració
del mèrit
de l'escultura
la Rambla
bé
m'hauria agradat més
que abans d'inaugurar
la Rambla
estés urbanitzat
l'entorn
del
del centre
ja diré
de la residència
del Francolí
recentment inaugurada
i que pateix
deficiències per això
Lluísa
10 segons més
la Rambla
i la Torre
jo estic correctíssima
a la Rambla
amb la Torre
i amb la continuació
de la Rambla
i el que convingui
recordar que el tema
de posar una escultura
al final de la Rambla
doncs nosaltres
vam valorar
aquesta possibilitat
i crec que ha sigut
un encerc
i tot s'ha de mirar
una mica
en el pas del temps
per tant
com que no hi ha més de temps
m'agrada moltíssim
la Rambla
i la continuació
no hi ha temps
i no hi ha hagut
gaire polèmica avui
però en fi
les tertúlies surten
com surten
ja buscarem
altres dies
altres polèmiques
avui que teníem
tres regidors
de l'Ajuntament
Mari Lluís Expósito
Pau Pérez
i Lluís Valar
gràcies a tots tres
alguns perquè també
hem vingut a última hora
gairebé
per substituir companys
gràcies
i fins la propera tertúlia
adeu-sia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
nenku Seko
Through
trouble
匆
menu
I
am
ben
Emperor
com
頭
kach