.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Benvingut, avui ens retrobem a una de les formes que adopta aquest espai de tant en tant al matí de Tarragona Ràdio,
que és allò, doncs, amb enllevar del calendari del Sant Ural un sant amb nom i amb presència,
i parlar una miqueta del sant en qüestió i del seu patronatge.
Avui has triat Sant Eudal, patró de Ripoll, perquè s'escau l'11 de maig,
i has dit, calla, que aquest sant té una certa entitat, no?, per parlar-ne.
Sí, l'hem buscat una mica perquè és un sant antic, podríem dir, dels que tenen una certa trajectòria històrica.
Això de sant antic, jo, aviam, en principi, la majoria de sant són antics, no?
És un sant nascut en el segle sisè, tot i que alguns documents parlen del cinquè, però és del sisè.
Home, no vindrà d'un segle, ja, el cinquè, sisè.
I és un sant que no ho pot dir tothom.
L'any 2004 va complir el mil·lenari com a sant,
perquè aquest sant va ser aclamat patró de la vila de Ripoll.
La vila de Ripoll és prepirineu perquè s'hi situïn, vostès.
I l'any 2004, és a dir, en ple procés de restauració, podríem dir,
de les terres, doncs, cristianes, no?, de la Constitució progressiva de Catalunya,
doncs com una nació va ser anomenat patró, no?, d'aquesta vila, no?
Això ho dic, té la seva transcendència, perquè nosaltres vivim en una ciutat, doncs, que, home,
per exemple, Santa Tegla sí que té una llarga història com a patrona, no?,
però els canvis de patronatges, doncs, han sigut molt habituals, no?
Clar, i això fa que el mil·lenari costi de complir, no?
Costa, expliquin, si no, doncs, a, per exemple, a Sant Fèlix,
és un sant a Vilafranca, que, doncs, va substituir la Mare Déu d'Agost,
però abans era...
Fins i tot avui ho interpretaria com un tema masclista, no?
O, per exemple...
Però també, si tu mires, aquí tenim Santa Tegla,
i no... Quantes vegades n'hem comentat el tema de Fructuós,
el patró de la ciutat, o no, o Santa Tegla, aquest és un tema...
Bueno, sí, però hi ha hagut susmesos i susmenos, amb això, eh?
És a dir, jo...
Hi ha alguns sants que d'on està molt enfadats amb la història,
poso el cas de la Mare Déu d'Agost a Vilafranca,
o, si no m'equivoco, de Sant Desideri,
que em sembla que era el patró de Mataró,
que va ser substituït per unes santes que venien de Sevilla, no?
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí, d'aquestes santes n'hem parlat alguna vegada, sí que és cert.
Bueno, santes d'origen també romà, però les relíquies no sé d'on venien.
Però deien que les relíquies, que com més lluny vinguessin, millor.
I ha dit mai que el santoral sigui just, com la vida, no?
Escolta, hi ha moments de glòria, hi ha moments de menys glòria, què hi farem?
Sí, sí, sí.
Bé, en tot cas, la vida de Ripoll fa 1.002 anys
que celebren la Festa Major al voltant de l'11 de maig.
És una festa que té, com a dia 11, diguéssim,
l'estructura de la celebració, com a punt àlgid,
però que també, posteriorment, als anys 60 del segle XX,
se li va incorporar una altra festa que té un cert interès també
i que ens portarà una mica a parlar dels orígens de la celebració aquesta, no?
Que és la Festa de la Llana i de Casamena Pagès, no?
Que és una festa...
Però es coincideix en la mateixa època.
La Festa Major té lloc el dia 11
i el cap de setmana després, diguéssim, succeix,
el domení i després succeix aquesta Festa de la Llana i el Casamena Pagès, no?
Home, és bonic el nom, Festa de la Llana i el Casamena Pagès.
Sí.
Molta cosa, eh?
Mira, aquestes dues festes,
la Festa Major de Sant Eudal, aquesta festa,
i una fira de Santa Teresa que fan,
que és la Fira de l'Ovella,
que se celebra des de l'any 1853,
totes tenen a veure amb els orígens ramaders de Ripoll.
Ripoll, evidentment, està en una zona,
on hi hagi un nivell d'altitud important,
on ja estem en aquesta zona que afavoreix la ramaderia,
i fixeu-vos que tant la Festa aquesta de la Llana
com la Fira de l'Ovella
se centren amb l'Ovella, amb les ovelles,
però és que la Festa de Sant Eudal,
antigament,
se caracteritzava per les curses de braus,
si feien corrides de braus pels carrers,
si feia el bou en corda,
perquè, com era habitual en tota la zona pirinenca,
els bous tenien una presència molt, molt important.
De fet, encara, per sort,
quan anem amb el cotxe o anem d'excursió
per les muntanyes del Pirineu,
encara ens trobem poques, però algunes vaques.
En tot cas,
això és una mica el sentit
que tenen totes aquestes festes,
aquesta celebració ramadera
de la festa.
De fet,
aquesta festa també històricament
té algunes coses divertides,
algunes tristes també,
però algunes divertides.
Hi havia antigament una església
que està dedicada a Sant Eudal,
en el centre de la població,
és una església de certa antiguitat,
que malauradament no va ser cremada al 36,
sinó que va ser enderrocada
a la Guerra Civil Espanyola al 36,
només comença la guerra
i ja la van tirar baix.
En aquesta festa,
en aquesta església, perdó,
a la festa major de Sant Eudal
passava una cosa molt interessant,
que és que la cobla
pujava a dalt del campanar
i tocava sardanes des del campanar.
Coses d'aquestes que són poc habituals.
Quin tros de campanar
que tenia l'església?
Un tros molt important,
encara hi ha imatges que es conserven,
perquè penseu que fins a l'any 36
va existir
i era una església imponent,
per ser que va ser enderrocada
concretament aquest any.
Però, en tot cas,
serveixen per,
també,
aquest fet serveix per justificar
aquesta important presència
que tenia Sant Eudal
en aquesta població.
Curiosament,
el Sant Eudal
és un sant
poc prodigat,
podria enviar a Catalunya,
perquè
jo només he sabut trobar,
com a mínim vigent,
aquesta festa
a Ripoll.
No hi ha cap altra localitat més
que tingui?
No conec cap altra localitat.
Ara,
sempre pot haver
algun descobriment.
Però bé,
en tot cas,
això,
aquesta festa,
aquest sant,
va comportar,
per una banda,
aquesta recreació
dels orígens ramaders,
podríem dir,
que s'aveuria
amb la participació
dels bous,
o més modernament,
amb aquesta participació
de les ovelles.
Perquè es facin una idea,
una festa basada en la llana,
bàsicament,
consisteix en que,
des de les muntanyes,
baixen ramats de vents,
envaeixen el poble,
vostès imaginen,
doncs,
un centenar o dos centenars
de vents passejant-se pel poble,
cosa que fa molta gràcia,
perquè, clar,
malauradament,
els nens...
Sobretot els escombriaires,
després, no?
Els deu fer una gràcia...
Home...
Tu has anat per un camí
que hagin passat els vents.
Sí,
jo,
bàsicament,
ara te contestaré
en el sentit positiu
de màrqueting,
és a dir,
jo,
si tingués una empresa neteja,
el que demanaries participar...
Treballar a Ripoll.
Amb la festa de l'Aleana a Ripoll,
per, precisament,
demostrar l'eficàcia
de la meva empresa.
Clar,
clar, clar, clar.
Això és el que
algunes empreses haurien de...
Seria tipus
anunci de detergent
d'aquests de la televisió,
quasi, eh?
Jo crec que és així.
Però, bueno,
en fi,
la festa es basa amb això
i amb aquests vents
fan concursos d'esquilar
amb màquina elèctrica,
concursos d'esquilar
amb tisores,
com els fiam antigament.
Ben atractiva,
aquesta festa,
i curiosa, eh?
Exhibició de...
Matalassers i defiladores
en l'estil antic,
músiques de pastors,
etcètera, etcètera.
Ja,
això del casament a pagès
va ser una cosa
que va completar
la idea original
d'homenatge a la Llana
i es recrea
una mica
com funcionava
antigament la unió
entre l'hereu
i la pobilla
a les famílies
benestants
del món rural
de Catalunya, no?
Llavors, bueno,
hi ha tot un ritual,
doncs,
que ens rememora,
per exemple,
que moltes vegades
les parelles
d'aquestes famílies
benestants
no es coneixien
fins al moment
de la petició
i et tocava qui tocava.
Els matrimonis pactats.
És el que hi havia, no?
Això se recrea una mica,
té alguns detalls
interessants,
per exemple,
es fa una dança...
Es teatralitza,
d'alguna manera...
Bueno,
es casen de veritat
dues persones
cada any,
però amb una certa
teatralitat ben feta.
Però el matrimoni...
Ja es coneix,
ja es coneix.
Però val el matrimoni,
és val.
Fins i tot em sembla
que tinc per aquí
l'oficiant d'enguany,
sí, sí,
el rector del Reial Monestir
de Santa Maria de Ripoll
és el que oficia
el senyor Antoni Boqueres
aquest casament,
que és real,
fins i tot em sembla
que per algun lloc
he de tenir per aquí
els noms de...
Sí,
la noia a que es casa
es diu Aida
i el noi Ignasi.
Vull dir,
imagina't.
És veritat,
no dic els cognoms...
Has arribat a un nivell
ja d'investigació extraordinari.
No, no, no,
això està a internet publicat,
però que és cert.
El que jo no...
No sé si ho sabem
si a això hi ha molta demanda
perquè els casin
amb aquest ritual.
Sí,
hi ha molta demanda.
Si es fa un sorteig,
no sabem ben bé
quin...
Tant ja no arribo,
però sé que hi ha demanda
per participar-hi
i, bueno,
és una cosa
que té una certa prèdica
dins de Ripoll,
no?
I sobretot
ens rememora
aquests orígens ramaders
de la festa,
no?
Podríem dir.
hi ha algun detallet interior.
La cerimònia
s'oficia
a la plaça
del monestir
de Ripoll.
El monestir de Ripoll
és un monestir
molt important.
És un monestir
que va ser fundat
l'any 1879
pel comte
Guifrel Pelós
i va estar
gestionat
pels benedictins,
no?
Jo els recomano
que si van a aquesta festa
es passin
per la portalada
d'aquest edifici
perquè
moltes vegades
en aquest programa
hem parlat del corpus
i hem parlat
de les processons
i tal.
Doncs allà
veuran esculpida
en pedra
l'explicació
de la Bíblia
sobretot
de les imatges
o algunes
de les imatges
més importants
de la Bíblia
i realment
és una peça
meravellosa
construïda
en el segle XII
que no té
cap mena
de pèrdua.
És una joia
jo diria
internacional
mundial.
En tot cas
en aquesta
i l'esglés
i en aquest monestir
de Ripoll
hi ha
actualment
l'única capella
que conté
la imatge
de Sant Eudal
que de fet
no és ni una capella
pròpia
perquè és una capella
originalment dedicada
a Sant Joaquim.
Bé,
en tot cas
en aquesta capella
hi ha
el Reliquiari
Bust
que conté
les restes
del Sant
suposadament
suposadament
en qui
algú podrà
donar fe
o no.
De fet
el dia 20
m'assembla
que farem
un programa
específic
perquè
no sé
si ho vas veure
l'altre dia
per 30 minuts
el dia 20
s'anuncia
si Cristòfol
Colón
és català
que estan fent
aquestes coses
però han trobat
algun descendent
pel tema
de l'ADN
o no al final?
El dia 20
jo estic
vaig quedar admirat
d'aquest programa
realment
a més vam tenir
presència a Tarragonina
el senyor Valle Honrat
que és un pioner
a Catalunya
en aquesta investigació
de si era Cristòbal
o Cristòfol
ja ho veurem
la setmana següent
podem fer un programa
o si vols
el fem una porra
del Carboni 14
o alguna cosa així
la setmana anterior
fem una porra aquí
poca broma
que jo recordo
que vam anar
el Josep Sunyer
va anar
a Poblet
si no recordo malament
quan va venir
aquest equip
de Granada
per investigar
les restes
del príncep de Viana
i és un món apassionant
el d'investigar
les restes
aquesta
dels nostres difunts
precisament
d'això
anem a parlar
avui un dels temes
que ens porta
aquest tema
és que Sant Eudal
curiosament
parlarem de Sant Eudal
jo com que sé
que últimament
no t'agradava molt
recrear la vida dels sants
no t'he preguntat
ara entrem en aquest tema
ara recreem
amb el tema dels sants
en aquest cas
hi ha un professor
que és el senyor
José Manuel Reverte
Coma
que és un metge forense
especialitzat
en paleopatologia
i criminalística
que ha fet un estudi
no només
no de Sant Eudal
sinó del conjunt
d'una sèrie de coses
que tenen a veure
amb Sant Eudal
i que crec
especialment interessants
bé però en tot cas
Sant Eudal
és un personatge
doncs que
que té la seva història
com tots
farem algunes dades
de la seva vida
de fet
hi ha qui el confon
o si més no
els pagèsos de Ripoll
el confonien
amb un altre sant
que era Sant Ou
o Santou
Santou
Santou
amb H
o U
sense H
o tot just Santou
que el confonien
amb aquest
sabeu que Santou
és un altre personatge
però popularment
l'Eudal
que devia de costar
dir una mica més
això
d'Eudal
dels pagesos
els ramaders
de Ripoll
i de Santou
jo pel que he vist
després
es tracta de dos anys diferents
no és broma
es tracta de dos anys diferents
fins al punt
que Santou
té alguna població
de la zona pirinenca
també
que venera
les seves relíquies
i que no se celebra
l'11 de maig
en els santurals
més importants
no apareix
el Santou
no sé per què
però bueno
no surt tant
si més no
Santou del si
hi ha aquesta festa
que és a l'estiu
que s'hi convé
que harem un programa
també
jo ja no m'apunto
bé en tot cas
aquest personatge
és un personatge
que neix a Lombardia
Lombardia
és un territori històric
que té com a capital
Milà
està al nord d'Itàlia
i
és un personatge
que inicialment
no va néixer
com a personatge cristià
sinó que és un personatge
que provenia
de Sant Goda
Garrera
és a dir per tant
pagana
molt idolàtrica
etcètera
bé
en tot cas
aquest senyor
als 17 anys
es va enfondar
el casc de guerra
i es va dedicar
a la guerra
cridant a Odín
el déu de la guerra
en les seves primeres batalles
ara bé
es va trobar
amb un personatge
que és Sant Pancràs
demà
és Sant Pancràs
ni té molt a veure
11 de maig
aquest és l'irlandès?
no no
aquest era el del Julibert
Sant Patrici
sempre confonem
o confon jo
Sant Patrici
amb el del Julibert
perquè et toqui la loteria?
és el Sant Pancràs
el que trobem a les moltes botiguetes
que estan protegint
exacte
bé
aquest és un
es va trobar Sant Pancràs
Sant Anacureta
que li va dir
tu això de la guerra
no t'has de dedicar
i t'has de dedicar
doncs a
la feina que faig jo
en tot cas
has de ser també Anacureta
li va dir
si més no una mica sant
això va succeir
amb un paratge idíl·lic
com li pot dir
has de ser una mica sant?
a veure
tu situa't
a Odal
anava a cavall
enfondat en el cas de guerrer
una mica saulo saulo
perquè m'hi persigues
no és broma
pels boscos
i es troba un isart
una vèstia d'aquestes
en banyes
llavors
que el porta
el condueix a la cova
on està
l'Anacureta
Sant Pancràs
llavors
hi ha una conversa
i acaba convertint-se
doncs
Sant Pancràs
i un no vas bé
per aquest camí
has de canviar de vida
i per tant
doncs aquí s'acaba
i ja està
llavors comença
s'acaba la relació
diguéssim pròpiament
és a dir
comença una nova vida
per ser neutral
exacte
la relació militar
i comença la vida
més doncs
santural
ja va fer aviat
alguns
alguns miracles
hi ha una mica
desagradable
però bueno
desagradable
tampoc passa res
un miracle desagradable
no bueno
dic la situació
hi havia un nen
que havia caigut
en una caldera bollent
i se li havia quedat
adherides
doncs la pell
i els ossos
i tal
i doncs aquest
sant
doncs
Sant Eudald
diguéssim
el guareix
i tornar a la situació
normal
bé
en tot cas
en va fer altres
jo no els comentaré
però va fer miracles
va fer uns quarts miracles
i
va emprendre també
el seu camí
doncs cap a Roma
a on
precisament
doncs
ell
doncs va
acabar de ser
reconegut
doncs com un dels personatges
doncs
importants
d'aquesta
missió
evangèlica
que feia
sobretot en territori
anomenat heretge
que era aquest territori
que abans havien tingut
doncs tot el
bueno
en aquells moments
tenien tot els
no va patir martiri
ara entrarem aquí
ara entrarem aquí
algun altre miracle
i després t'explico el martiri
que per això ve el del criminalístic
bé
en tot cas
entre els seus miracles
alguns d'ells ja a Catalunya
per exemple
per exemple
té alguna gesta heroica
més de miracle
per exemple
va portar des de Tolosa
fins a Catalunya
un cap d'un altre sant
sense tornir
i va fundar
un lloc
pel culte
calia portar el cap
per fundar un lloc
pel culte
potser no calia
necessitaven tenir
una relíquia
tenir referents
de fet
més endavant
començarà
en aquesta època
però més endavant
començarà tot un tràfeg
de relíquies
important
però no hi havia
ni congeladors
ni neveres
ni res d'això
aleshores
no vull imaginar-me
el periple
tenia uns altres sistemes
que encara funcionen
avui en dia
quan s'ha mort
alguna personalitat
distingida
no entrarem
no entrarem
en el tema
perquè és un camí
bé bé
en tot cas
va fer sortir
aigua de les pedres
va lliurar
aquest és un clàssic
dins del món dels miracles
sí
aquest és bastant
i a més
impacta
i el tema de l'aigua
sempre impacta
llavors va lliurar
altres nens
dels dimonis
per exemple
un dimoni
que ofegava
els nens
va per exemple
lluitar
contra altres
lluitar
i salvar-se
en altres lluites
contra diguéssim
guerrers
que havien estat
a les seves mateixes files
hi ha tot una
jo una sèrie de coses
vaja
vida avorrida
no en va tenir
no en va tenir avorrida
ara bé
quin és el problema
d'aquest senyor
doncs hi ha un moment
que clar
l'havia fet
tants miracles
i era seguit
tant
per la població
diguéssim
que
doncs
algú s'enfada amb ell
i es decideix
doncs procedir
al
seu càstig
i al seu martiri
llavors
aquí ve
on
té a veure
tot el tema
d'aquest criminalístic
aquest personatge
doncs
se considera
que va ser posat
en un
mena de bucoi
o d'instrument
de martiri
que dins tenia
un munt de puntes
i
es posava els endins
es feia rodar
aquest bucoi
com una centrifugadora
més o menys
i acabava
doncs clar
partint
un martiri
però
això no el matava
sinó que a més
el martiritzava
diu la
tradició
podríem dir
que
va morir
primer
amb tres claus
que se li va
clavar al cap
a l'andròmina
a l'andròmina
aquesta
a banda d'això
després li
tres claus al cap
i aquí hi ha una cosa
important
ho veurem
però
aquest martiri
la història
això ja no és la tradició
la història
documenta
que aquest martiri
no servia
per matar
en els
que eren martiritzats
sinó que només
els
es torturava
i que realment
la mort final
d'aquest sant
es va produir
crevant-li
una daga
per això aquesta daga
apareix en moltes
de les iconografies
clavada al pit
al cor
realment
és el que
el va acabar matant
això dels claus
que pot semblar
un de tants martiris
que hem fet aquí
hem parlat
de molts tipus
sí
tenim ja
un coneixement
important
important
això té
la seva història
i precisament
hi ha hagut
tot un estudi
dels metges forenses
sobre
els claus
en
jo diria
cadàvers
en general
històricament
que es trobaven
als cranis
es trobaven
a molts llocs
però
els cranis
és un dels punts
que es trobaven
en els cossos
això no és una cosa
que
ara abandono
una mica el to
aquest així
que tenim aquí divertit
i entro amb el to
aquest més forense
criminalística
no estem a CSI
no estem fent això
però realment
situïns-se
i això és una tradició
de llarga
antigó
realment
en l'època
clàssica
de Roma
es coneix perfectament
que
els claus
tenen un sentit màgic
vull dir
normalment se l'atribueix
a les divinitats
del destí
els fàtum
un valor simbòlic
màgic
aquest clau
de fet
el fet de clavar
un clau
té un sentit
de preservació
clara
sembla que fixis
definitivament
una cosa
quan claves un clau
i
per exemple
a Roma
hi havia una cerimònia
que era
el clavus analis
que era
clavar
en el mur
que separava
unes dependències
podíem dir
de Júpiter
i les de Minerva
al mes de setembre
en una època
que es deien
els idos de setembre
es clavava
o fixaven
aquest clau
anualment
o aquests claus
anualment
això servia
d'una manera o altra
per
començar
un mandat
també polític
en aquell moment
tenia tot un sentit
important
sembla que això
precisament
i curiosament
aquest costum
també
es va prodigar
a la zona
de la Lombardia
on realment
hi ha un altre poble
que són els Etruscos
que
van fer
aquesta mena
de rituals
també en claus
i d'allà
on precisament
han dit
que venia
Sant Eudal
diguem casualitat
bé
en tot cas
després progressivament
s'han trobat
molts documents
arqueològics
que
els claus
apareixen
també
en diferents tombes
doncs
en diferents sentits
aquí hi ha
hi ha tombes
de molts pobles
egipcis
fenicis
atruscos
romans
diferents
jueus
sembla que
per una banda
hi ha hagut
interpretacions
no
que
apunten més
cap a la situació
d'un futur
esperançador
no
d'aquell
element
que ha estat
doncs mort
o que ha estat
enterrat
no
per tant
que
es pot pensar
que es podia fer
com una cosa positiva
cap al difunt
sí
podia ser aquesta
però realment
no és l'única
interpretació
perquè
n'hi ha
moltíssimes
jo entre les que he trobat
hi ha
evidentment
molts motius
supersticiosos
que apunten
en una manera
de fixar
hi ha alguns pobles
que els claus
apareixen en determinades
parts del cos
que sembla
després la tradició
ha explicat
que eren
per evitar
que
aquells cossos
o les seves ànimes
poguessin sortir
no
hi ha hagut
clars testimonis
de martiri
no
en altres moments
també hi ha hagut
altres pobles
que han de
determinat
doncs
ser rituals
màgics
purament
no
o fins i tot
doncs
algunes maneres
doncs
d'expiar
determinats
pecats
comèsos
en la vida
en tot cas
són costums
molt diversos
que
pobles molt diversos
doncs
practiquen
i que cada poble
hauria de tenir
la seva
doncs
interpretació
hem de situar-nos
per això
que a l'edat mitjana
quan estem parlant
doncs
de moltes
d'aquestes
documents arqueològics
s'han d'altres
bastant anteriors
però
hem de tenir present
que
hi havia
una situació
molt diferent
respecte
a com s'entenia
la mort
una de les coses
que realment
la gent patia molt
era
ser enterrat
viu
vull dir
quan fèiem el programa
de les guàrdies
vaticanes
i el papa
aplicàvem aquell ritual
de picar
amb el martell
tres vegades
al front del papa
vostès
pensin que si això
doncs
encara
es fa
si més no
ritualment
avui en dia
algun origen
més complex
de tenir
en aquest cas
doncs
s'ha de tenir
ben present
que
hi ha molta gent
que en els seus testaments
a l'edat mitjana
deixa testimoni clar
que
es comprovi
i es verifiqui
de diferents maneres
amb algunes molt cruels
amb algunes molt cruels
que
realment la persona
estava morta
i no hi havia
una situació
d'un transe
d'una absència
una cosa
d'aquestes parcials
en tot cas
hem de pensar
que moltes vegades
fins i tot
aquests claus
apareixen
com un desig
en aquests testaments
del mateix
difunt
per assegurar-se
que realment
per comprovar
que estic mort
i si no
ja
això era una
qüestió
no parlarem
només
de la vida
diària
perquè
diuen
que durant
molts segles
a la capella
real
o a la capella
del palau
real de Madrid
els reis d'Espanya
veneraven
un dels claus
de Crist
avui
però això
de les relíquies
ja sabem
les estelles
de la creu
i les espines
de la corona
no qüestionarem
aquí això
ara
la casa real
espanyola
la va vener
aquesta relíquia
durant molt de temps
i n'ha quedat
avui en dia
si entreu
a la web
del Vaticà
em sembla que
em sembla que
on mirava
l'altre dia
hi ha
els claus
on se considera
que estan
i és curiós
dona per tot
fer un altre programa
però bé
en tot cas
n'ha quedat
un costum
molt vinculat
en aquesta
en aquesta ritualitat
que hi havia
a la capella
de la palau real
que era
que els reis
i avui en dia
encara es manté
en determinades conferies
especialment
el divendres sant
però també
altres dies
de la setmana santa
concedien
l'indult
als reus de mort
teòricament
fins i tot
s'havia arribat
a un indult
per audiència territorial
i això
aquesta cerimònia
s'efectuava
i es procedia
en aquesta
capella real
on es venerava
aquest clau
suposat
o no
de la crucifixió
per tant
els claus
realment
han tingut
i tenen
un sentit
molt diferent
i molt
profund
de fet
els criminòlegs
no han aconseguit
posar-se d'acord
encara
amb una única
un únic sentit
sinó que sembla
que realment
podrien caminar
entre els claus
del martiri
de Sant Eudal
i amb els claus
aquests
que servien
gairebé
eren procediment
mèdic
per assegurar-se
que realment
aquella persona
estava morta
o per evitar
que pogués
reaparèixer
amb altres formes
podríem dir
més d'ànimes
negatives
Déu-n'hi-do
hem començat
l'espai avui
des de Ripoll
parlant
endevents
després hem conegut
la vida
de Sant Eudal
i hem acabat
parlant
d'aquesta qüestió
enigmàtica
d'altra banda
des del moment
que com bé deies
ningú es posa d'acord
però vaja
que sempre
qui ho havia de dir
que un estri
sí, sí
però aquest sentit final
pensa que
en aquest sentit
la religió cristiana
evidentment hem parlat
d'altres pobles
aquí
i segurament
el poble jueu
seria un dels que
tindria més
definició
amb aquest tema
dels claus
però
la religió cristiana
va
va utilitzar-lo
com un dels elements
claus
relacionats amb Crist
per tant
alguna cosa
important
anava a doble intenció
això d'elements
claus
anava a una redundància
això es diu
una redundància
Jordi Bertran
gràcies
i no és per res
però et recordo
que t'has compromès
a parlar de Sant Ou
de Relíquies
i anar preparant
el Carboni 14
per la prova
de Cristofor Colom
d'acord?
Apuntem-se
i jo ja ho tinc apuntat
mira
gràcies Jordi
fins la propera
adeu-siau
a la
em
i
un
òm
l'ní
l'arr的是
l'aventim
per laura
del
ön