Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.
Com cada dijous, a aquesta hora estem encantats
de saludar Sònia Navarro, psicòloga clínica,
des d'aquest recorps psicològic.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Parlàvem del bon temps, de les altes temperatures.
D'aquí no res haurem de parlar d'aquests efectes de la primavera,
que també alguna cosa té a veure...
Allò de l'estènia primaveral que parlen, és veritat?
O és un altre aspecte d'allò que bategem
determinades actituds i estats d'ànim?
També ho contempla la psicologia clínica?
Bé, la veritat és que amb els canvis d'estació,
tant a la primavera com a la tardor,
normalment hi ha...
doncs, bé, hi ha alguna simptomatologia
que és més habitual, no?
Hi ha alguns trastorns que no és que apareguin en aquell moment,
simplement que en aquell moment...
Estan la temps.
Exacte, doncs sembla que el cos també reacciona als canvis de temperatura,
però sobretot, que pensem que no és per causa dels canvis de temperatura,
que moltes vegades quan tenim...
Sí que augmenten les depressions, augmenten les angoixes...
Oh, però també la gent s'enamora més, diuen, no?
Sí, també, també, però que encara que ho notem més,
perquè el cos està...
Hi ha canvis, es produeixen canvis i tenim també...
Les coses ja estan prèviament, no apareixen a partir de...
sinó que estan, i en un moment donat fem una sèrie de pensaments
més negatius o més positius,
els deixem allà una mica com adormits,
i llavors, doncs...
Però sí que fem...
Ja en parlarem quan arribi, encara tenim unes quantes setmanes,
perquè teníem un tema pendent,
vam iniciar la setmana passada un tema ampli
que afecta a moltes persones,
els trastorns de personalitat.
Sònia ens explicava la passada setmana què són,
com s'agrupen en diferents grups,
si aquí val la redundància,
i avui ja entraríem a anar especificant
cadascun d'aquests trastorns de personalitat, no?
Sí, vam comentar que hi havia tres grans grups,
si te'n recordes, el primer vam dir
que eren aquelles persones una mica més aïllades,
més desconfiades,
o amb més dificultats de processar la realitat que els envoltava,
que eren el trastorn de personalitat paranoide,
el trastorn de personalitat esquizoide
i el trastorn de personalitat esquizotípic.
Que res tenia a veure amb les definicions psiquiàtriques.
Que res té a veure amb l'esquizofrènia.
L'esquizofrènia.
Això ho vam comentar,
que encara que els noms s'assemblin una miqueta així,
doncs no.
Després vam parlar del segon grup,
que eren aquelles persones que eren més donades al dramatisme,
o a l'emotivitat,
que eren el trastorn de personalitat histriònic,
el narcisista, l'antisocial i el límit.
I el tercer grup,
que eren aquelles que eren les persones més
ansioses i porugues,
que eren el trastorn per habitació,
per dependència i l'obsessió compulsiu.
Si et sembla, parlem dels tres primers.
Molt bé.
Fem-ho per blocs, no?
De totes maneres, recordem,
la Sònia ho va voler deixar així molt clar
la passada setmana,
que quan parlem d'un trastorn de personalitat,
no parlem de persones que manifesten un caràcter
així que és una pose,
ni res d'això.
Realment aquelles persones,
allò que demostren és el que senten,
com viuen i com és la percepció que tenen de la vida
i el seu entorn.
No és cap pose.
Per suposat.
I també que no és una cosa,
que tinguem un trastorn puntual,
que hem canviat algunes conductes
arrel de com érem abans.
Es comença a manifestar a l'adolescència,
en molts casos, no?
Tots, gairebé tots.
I que és una conducta que tenim,
de forma habitual,
moltes vegades equivocada
o no adequada dintre de la nostra societat,
però que la persona que fa aquest tipus de conducta
no la percep com equivocada,
sinó que la percep com que és la que ha de ser.
Vull dir que...
Llavors, però que és un patró de conducta
en el sentit que és una forma de comportar-se habitual.
No és que de cop, doncs,
tinguem un canvi en la nostra conducta.
Fa pensar que aquestes persones
es puguin sentir estranyes moltes vegades
en el seu entorn, no?
Diferents.
En moltes situacions ho passen molt malament,
per exemple,
el trastorn de personalitat paranoide,
doncs, clar,
implica que la persona té tota una desconfiança
i una sospicàcia, no?
Sobre totes les intencions
que tenen les persones que l'envolten.
És a dir...
O sempre està malpensant.
Sempre.
Hi ha una interpretació.
Normalment està sospita, no?
Moltes vegades sense basi suficient,
però aquesta persona veu
tota una sèrie d'argumentacions
i te les dona,
que els altres s'aprofitaran d'ells,
per exemple.
moltes vegades es preocupa
sobre la fidelitat
o la lealtat
dels familiars,
de la parella,
dels companys de feina,
d'una manera, doncs,
molt exagerada.
Tenen bastanta reticència
confiant en els altres,
perquè pensen
que la informació
que els altres puguin tenir d'ells...
Que es trairan, no?
Exacte.
En un moment donat
se'ls rebotarà.
O sigui,
anirà en contra d'ells, no?
A vegades,
fets molt insignificats
i que la majoria
de les persones
no els hi donen cap importància,
doncs,
els hi troben
un significat amenaçador
o un significat
una mica,
doncs,
que van a fer alguna cosa,
dolent o...
Per ser en atacs
a la seva reputació
o a la seva persona
directament,
atacs
que la resta de persones
no perceben
de la mateixa manera,
no?
És a dir,
que en realitat,
clar,
quan dic això,
tots podem tenir
en un moment donat
una interpretació
equivocada
de la realitat.
Saps què passa, Sònia?
Que quan fas això
és el que deies l'altre dia
i potser és important,
que ningú es pensi
que perquè,
home,
jo a vegades
sóc malpensada,
a vegades
em sento atacada
per l'entorn,
que no ràpidament
no pensem
que tenim
un trastorn
de personalitat
paranoic,
eh?
No.
No,
perquè...
Podem tenir
algun símptoma
perquè és el nostre caràcter,
la nostra manera
d'entendre la vida,
però no vol dir
que tinguem
un trastorn
de personalitat.
No.
No ens autodiagnostiquem,
eh?
No,
no,
per suposat,
perquè és ben complicat
diagnosticar
un trastorn
de personalitat
i simplement
perquè una cosa
és que una persona
en un moment puntual
tingui una tendència
o una situació
la visqui
d'una manera concreta
i una altra cosa
és que aquesta persona
com a patró de conducta
sempre
i en totes
les situacions,
totes,
té aquestes característiques.
És que no té res a veure.
Vull dir,
és molt diferent,
no?
Pensa que són persones
amb les que costa molt
que la gent
es relacioni,
moltes vegades
estan tan atents
a les amenaces
dels altres,
no?
Que el seu comportament
és com molt cautelós,
molt reservat,
aparenten ser molt freds,
amb molta distància,
no?
A nivell
de relacions socials.
Moltes vegades
expressen hostilitat,
perquè, clar,
posen tanta distància
amb els altres
perquè no els facin mal
que són una miqueta
fins i tot hostils,
no?
Són bastant autònoms,
bastant autosuficients.
Solitàries.
Sí,
amb una tendència,
una miqueta solitària,
però no perquè vulguin.
O sigui,
no és un desig.
No els agrada estar sols.
Exacte.
És una conseqüència
de la protecció
amb la que van
per la vida.
Es blinden, no?
Pràcticament,
el contacte amb els altres
per aquesta por
de sortir perjudicats
en una relació
del tipus que sigui.
Exacte.
Van una miqueta molt
a la defensiva,
amb unes parets
al voltant,
no?
Amb una armadura,
no?
Diguem,
al voltant
de la seva persona
bastant importants.
Accepten molt malament
una crítica,
perquè, clar,
una crítica cap a ells
mai la poden
fer constructiva,
mai la poden
acceptar
com una crítica
constructiva,
sempre anirà
sempre anirà a ferir-los,
a fer mal,
a dir una cosa,
vull dir,
sempre hi haurà
una mala intenció
per part de l'altre.
I són
excessivament rígids
i molt controladors
amb la resta,
precisament
per aquesta necessitat,
no?
inclús molt crítics
amb els altres,
els costa molt
acceptar una autocrítica,
però
són molt crítics.
Però els altres sí que
s'han disposat sempre
a criticar
l'actitud dels altres.
Però són molt crítics
amb el comportament
dels altres,
precisament perquè
sempre estan pendents
i observant
i necessiten
aquest control
per sentir
que són ells
els que m'eneguen
i no els altres
que segurament
els acabaran fent mal.
Hi ha com una tendència,
un pèl narcisista,
un pèl de fan
de protagonisme
o no en aquest cas?
No,
és una qüestió
de protecció.
De protecció.
Més que no hi ha
un punt de narcisisme
que vulguin ser
el centre d'atenció
en cap moment,
sinó és una qüestió
de protecció.
Se senten
realment amenaçats.
La persona
que té un trastorn
de personalitat paranoide
o qualsevol persona
que tingui una tendència
en algun punt paranoica,
estem parlant
que s'està intentant
protegir.
No vol ser el centre.
Una altra cosa
és que pots trobar-te
amb una persona...
Com a conseqüència, també.
No,
i que pots trobar-te
una persona
que es barregin
els dos trastorns.
Vull dir que,
clar,
aquí ara parlarem
de cada trastorn
individualment.
Les persones
no són pures.
Les persones
no són
o d'una cosa
o d'una altra.
Vull dir,
encara que ho expliquem
en la teoria,
tot com molt quadrat,
i com molt separat,
la realitat
en el món de la psicologia
ni és quadrada
ni és separada
ni està tot
tan ben definit, no?
No són dos i dos.
No.
Llavors,
et podries trobar
alguna persona
amb els dos trastorns
o amb un
i amb tendències
de l'altre
perquè, clar,
un s'acaba protegint,
protegint
i també, doncs,
es veuen afectades
altres àrees.
Però no.
No va...
En la base
no hi ha res.
Inicialment
no hi ha res
narcisista.
Bé.
Però bueno.
després podríem parlar
del trastorn
de personalitat
esquizoide.
L'esquizoide
són aquelles persones
que tenen
un patró
de conducta
molt distanciat
en les relacions
socials.
Tenen moltes
dificultats
en expressar
emocions
i, en realitat,
doncs,
ni desitja
ni gaudeix
de les relacions
socials.
Aquesta persona
sí que és solitària,
doncs, no?
Molt solitària.
Introvertida.
Excessivament,
però introvertida
com a patró
de conducta,
no com un tímid
que en un moment
d'una
li fa vergonya
una cosa.
Però un cop
agafa confiança,
doncs, ja no,
aquí no.
Aquí aquesta persona
és que, de fet,
encara que tingui
confiança en la persona,
normalment evitarà
tenir contactes
amb les persones.
Inclús,
moltes vegades,
no li agraden
ni tan sols
les relacions
familiars
o les...
Els àpats familiars
tradicionals,
una reunió
d'amics,
d'empresa,
no.
Res.
Res perquè són
situacions
d'haver de compartir,
són persones
que estan molt millor,
que se senten molt millor
solitàriament,
aïllades.
Llavors,
els solen agradar
activitats
molt solitàries,
ja siguin com a hobbies,
ja siguin inclús
com a treball.
Perquè són persones
que amb feines
molt solitàries
es poden sentir,
doncs,
molt realitzats,
en canvi,
amb feines
amb les que hagin
de compartir
persones,
doncs,
probablement
ho passaran fatal
i probablement
no ho toleraran,
no podran
aguantar
aquest tipus
de feina,
no?
Normalment
no tenen amics
de confiança,
ni perquè clar,
hi ha tanta dificultat,
però hem de dir
que en realitat
aquesta persona
no vol,
perquè hi ha una diferència
entre la gent
que desitjaria tenir
relacions socials,
però que
és tímid,
li costa
i no sap com fer-ho,
i la persona
que té un trastorn
de personalitat
esquizoide
és que no en vol.
és que no en vol,
d'acord?
Per tant,
aquesta persona
difícilment
arribarà a cap consulta
perquè no
sentirà la necessitat.
És un trastorn
que es dona molt poc,
entre un 0,4
i un 0,9%,
vull dir que
tan sols
arribar a l'1%,
però,
a més a més,
és un tipus de trastorn
que difícilment
arribarà
perquè aquesta persona
està bé,
a veure,
està bé,
se sent bé
amb ella mateixa,
són com ermitants,
eh?
Són molt freds
a nivell emocional
i llavors,
per exemple,
la gent,
responem
a les elevances
o a les crítiques
dels altres,
normalment tenim
una resposta.
Aquestes persones
semblen indiferents
absolutament,
bueno,
semblen,
són indiferents
absolutament
tant a les elevances
com a les crítiques,
però és increïble,
no?
Aquestes persones,
per exemple,
solen tenir com a pensaments
al pensar
per què m'haig de relacionar
amb la gent,
és a dir,
quina necessitat tinc,
no?
A mi m'importa molt poc
estar amb altres persones,
prefereixo estar sol,
jo sóc el meu millor amic
i em sento molt bé,
haig d'estar tranquil
i evitar expressar-me
o trobar-me
amb emocions intranquil·les,
millor ho faig jo
i tot sol
m'apanyo millor,
la vida és més fàcil
sense les persones,
sense els altres,
les relacions
no valen la pena,
solen tenir
aquest tipus
de pensaments.
Per tant,
sentiments o emocions
com l'empatia,
l'efecte,
la solidaritat,
la compassió
són elements
que no entren
dins del seu codi
de conducta,
no?
No, no, no.
No existeixen?
No existeixen.
És que a nivell emocional
són com molt pla,
efectivament,
són persones
com molt planes
o et donen
aquesta sensació,
no?
Vull dir,
però el curiós
és que no pateixen.
És el que t'anava a dir,
si no hi ha aquesta necessitat
del sentiment,
no hi ha frustració,
no hi ha patiment.
No, no, no,
és que no hi ha patiment.
Per això hem de tenir en compte
que, per això et dic primer,
que és un trastor de personalitat
poder del menys habitual,
però a més a més
és un trastor
que difícilment
arribarà a consulta
precisament
perquè la persona
està bé.
El trastor de personalitat
paranoide,
per exemple,
és un trastor
que sol arribar molt
a consulta.
A vegades...
Perquè la persona
sí que pateix, no?
Sí,
però a vegades
no tant
perquè s'imagini
que hi ha un trastor
de personalitat,
sinó
perquè realment
se sent tan
atacat
i se sent tan malament
que moltes vegades
també hi afegeixen
altres trastors
a part,
no?,
diferents,
doncs precisament
pel patiment
que estan tenint diàriament
perquè és una tensió constant.
Estar alerta,
constant,
de tot el que et passa
és molt dur.
Per tant,
a vegades
en consulta
aquest trastor
de personalitat
es detecta
després de veure
que pot haver-hi
una depressió
o uns atacs d'ansietat
que són conseqüències
d'una afectació
molt més greu
com és un trastor
de personalitat,
no?
O que són conseqüències
o que van paral·lels,
eh?
De fet,
això és molt habitual,
que hi hagi trastors
de personalitat
barrejats
amb altres trastors
és molt habitual,
precisament perquè
un és
el patró
de conducta habitual
i l'altre és
el que hem canviat
arrel d'una situació,
que això
la podem tenir
tots,
vull dir,
tots podem tenir
un trastor depressiu.
perquè en un moment
donat de la nostra vida
ens passa alguna cosa.
Llavors,
a vegades s'afegeixen
i és molt habitual
que les consultes
vinguin
per altre tipus
de trastor.
Però aquesta persona
pateix molt
la trastor de personalitat
paranoïda, eh?
No l'esquizoïde.
Anem a una tercera?
Sí,
l'esquizo típic.
Aquest és un patró
de conducta
que realment
té moltes dificultats
per relacionar-se
també amb les persones,
però
aquí la persona
ja
ho passa,
ja
li preocupa
el fet
que no pugui
realment
relacionar-se.
I aquí
moltes vegades
hi ha
distorsions
a nivell cognitiu.
Quan dic distorsions
a nivell cognitiu
em refereixo
que normalment
són persones
aïllades
socialment
però
que tenen
un efecte
inadequat,
restringit,
però no en voluntat
pròpia,
no per desig
sinó perquè no saben
ben bé com desenvolupar-se
perquè moltes vegades
són persones
escloses
perquè tenen
conductes
bastant
rares,
excèntriques
o poc habituals.
Per exemple,
a vegades
tenen il·lusions,
veuen ombres,
poden tenir
percepcions
a nivell
auditives
o al·lucinacions
una mica
absolutament
auditives
o visuals
o veure coses.
Per tant,
a vegades
tenen
un tipus
de comportament
una mica
estrany
que fa
que dintre
del context
social
no es trobin
el suficientment
a gust.
Però aquí
hi ha un patiment
perquè voldrien
estar inclosos
dintre.
Però hi ha alguna cosa
que els ho impedeix,
no?
Clar,
i a més ells
si tenen
una sèrie
d'al·lucinacions
o una sèrie
d'imatges
ja siguin
visuals
o auditives
o realment
per ells
són absolutament
reals,
per tant
no entenen
ben bé
perquè els altres
no les entenen
o perquè els altres
no ho veuen
exactament igual.
Recordem sempre
el tema aquest
que és un patró
de conducta
per ells
és la forma
que tenen
i normal
de comportament.
moltes vegades
els falten
amics íntims
que això
els fa patir
però són
sobretot això
aquelles persones
una mica
excèntriques
una mica
rares
que tothom
li
que solen tenir
molta encetat
en una situació
nova
de no conèixer
persones
però que després
si realment
ells
tenen una miqueta
de confiança
se solen sentir
prou bé
vull dir que no hi ha
cap tipus de problema
s'adapten millor
que no pas
el trastorn de personalitat
esquizoide
aquest
el té
un 3%
de la població
estem parlant
d'un percentatge
bastant alt
i moltes
aquestes
persones
tenen pensaments
del tipus
doncs
em sento
com un estrany
no sé què em passa
però en alguns ambients
em sento
fora de context
ja que el món
perillós
ja que el món
és perillós
doncs
haig d'anar
amb molta cura
cosa que els fa
estar una miqueta
alerta
la gent
s'aprofitarà
sempre que
aquí hi ha
una miqueta
d'ideació
molt vulnerables
molt
tot té una causa
les coses
no passen
per casualitat
per tant si m'ha passat
això segurament
és que ja
a vegades jo
presenteixo
ja sé el que passarà
una miqueta
amb aquestes
dit embolgarment
es fan una pilota
enorme
de qualsevol cosa
es comença a fer
gros i gros
i gros
però pensa
que
aquest tipus
de trastorn
de personalitat
l'esquizotípic
realment
quan no es tracta
i va augmentant
augmentant
augmentat
podria
acabar
amb una esquizofrènia
és l'únic
clar
això és la pista
que donaves
allò de les visions
sentir alguna cosa
també ho relacionem
amb aquest trastorn
podria acabar
és a dir
si aquest trastorn
doncs
el detectem
de seguida
veiem que aquesta persona
té unes característiques
de comportament
una mica especials
una mica rares
excèntriques
i realment
doncs
bueno
es tracta
ben ràpid
perquè si no
si això
anés a més
a més a més
aquest concretament
podria acabar
doncs
amb
una patologia
més greu
una pregunta
Sònia
aquests tres trastorns
que has descrit
a l'hora de
fer un tractament
un abordatge
del trastorn
tenen resultats
bons
tots ells
independentment
del tipus que sigui
hi ha alguns
que se'n surten
amb més
éxit
que no pas un altre
n'hi ha que se'n surten
amb més
que d'altres
el primer tipus
per exemple
té més fàcil
solució que el segon
a veure
el segon
és que difícilment
t'arribarà una consulta
això ja
per descomptat
entre el primer
i el tercer
diria
el primer
té més
millor
o sigui
el paranoide
és
de millor resultat
que és
isotípic
però tot depèn
tot depèn
del moment
en què
l'enganxem
tot depèn
del
si la persona
és capaç
d'acceptar
primer
el
el diagnòstic
perquè aquest és el punt
més important
acceptar el diagnòstic
tot depèn
de les ganes
amb què la persona
es fiqui a treballar
o que no es fiqui
amb ganes
vull dir
no podem dir
que
podem veure
que hi ha uns
que es tracten
més que altres
però
és que depèn
de molts factors
que no només
és el diagnòstic
el diagnòstic
és un factor
i en el moment
que l'enganxem
de la vida
no és el mateix
començar a treballar
amb un nen
que té 20 anys
i comença a tenir
idees paranoides
que amb una persona
que té 50
i porta 30
amb idees paranoides
clar
no és el mateix
perquè el de 50
porta
reafirmant-se
en la seva
forma de veure
la vida
30 anys
que l'altre
porta dos
vull dir que això
ho hem de tenir
molt en compte
i també
de la implicació
de cada persona
i de l'acceptació
del diagnòstic
de cada persona
entre molts factors
que hi ha
saps un dubte
que m'hi envia al cap
la persona
difícilment
es pot adonar
del seu problema
jo m'imagino
que la majoria
de persones
que arriben
a la consulta
és perquè
el seu entorn
més immediat
ha detectat
que passa
alguna cosa
penso
hi ha una persona
adulta
com
les persones
que l'han conegut
si es manifesta
a l'adolescència
com se n'adonen
que pot tenir
un trastorn de personalitat
si sempre l'han conegut
així
i ha actuat
d'aquesta manera
parlo d'una persona
que pugui tenir
una vida
de parella
posterior
al que es comenci
a manifestar
la patologia
o la pròpia família
l'entorn més immediat
si sempre s'ha comportat
així
com intueixen
que aquella persona
pot tenir un trastorn
que sempre s'hagi comportat
així
per exemple
amb l'esquizotípic
aquesta persona
és rara
rara en el sentit
el seu comportament
no és el que
socialment
es considera
normalitzat
sí, perquè ja l'han conegut
rara
sí, sí
però
pensa que
has dit
normalment no vindran
depèn
perquè aquesta persona
està patint
i l'altre també
el tercer cas
és el més probable
que vingui
per la seva
i el paranoide
també
perquè pateix
vull dir
clar, l'esquizoide
és una persona
absolutament aïllada
però ell no pateix
perquè ell ja li va bé
aquí
però els altres dos
i ja veurem
que els que venen
darrere
gairebé tots
pateixen
la persona pateix
perquè sí que se sent
desplaçada
i desconcertada
no entenc per què
perquè ell pensa
que la seva actuació
és el normal
el correcte
ell no ho entén
però sí que veu
que algú no acaba de quadrar
i moltes vegades
no és tant la família
sinó
la mateixa persona
que veu que algú no acaba de quadrar
i que
si les coses són d'aquesta manera
com pot ser
que no quadrin
i que la vida no els hi vagi
com els hi hauria d'anar
parlaves dels trastors
que vindran
hauran de venir
la propera setmana
és un tema
però important
com no passar-lo
per punteta
sinó anar aprofundint
com estem fent
els trastors de personalitat
des d'aquest recop psicològic
amb la psicòloga clínica
Sonia Navarro
com sempre
li agraïm molt la seva companyia
t'esperem el proper dijous
doncs vinga
gràcies
gràcies
sents que no pots controlar
els teus impulsos
ni la teva conducta
creus que tens pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sonia Navarro
al seu gabinet
al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera de Tarragona
o ve al telèfon
977-22-05-60
la salut passa
pel benestar psicològic
pel benestar psicològic