Fins demà!
Toni Huber, Tom, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Josep Bertran, cap de Relacions Externes de Repsol i PF.
Josep, bon dia.
Bon dia.
I Quim Vendrell, president local d'Esquerra Republicana.
Quim, també bon dia.
Hola, bon dia.
Els altres tres sí que tenen ja el cafè a punt.
En fi, comentarem l'actualitat del dia, més enllà dels temes locals,
que abordarem d'aquí uns minuts.
En fi, no cal dir que avui i aquestes últimes 48 hores
l'Estatut ha tornat a prendre un protagonisme especial.
A més, avui hi ha una foto pràcticament idèntica
a totes les portades de tots els diaris d'àmbit local i d'àmbit nacional,
que és la fotografia del president Zapatero
amb els líders de Convergència i Unió, Artur Mas,
i Durant i Lleida, doncs, d'alguna manera,
ratificant el principi d'acord
per tirar endavant el nou Estatut de Catalunya.
En fi, com ho veuen tot això que s'ha produït en les últimes hores
amb aquestes reunions, amb aquests moviments,
algunes reunions secretes, altres no tant,
amb fotografies ja incloses?
Sembla que ja tenim Estatut després d'un llarg període de negociacions,
primer a Catalunya i després amb el govern central.
Podem ja dir que, en fi, això tenim fumata blanca i tenim Estatut
i n'estan convençuts, com s'hi sembla?
Josep, com ho veus tu des de fora?
Home, a veure, a mi la parafernàlia aquesta,
si se'm permet l'expressió, em recorda molt
a la que hi va haver quan es va aprovar l'Estatut
per part del Parlament de Catalunya,
que semblava que tot estava perdut
i amb 24 a 48 hores es va fer un sprint
i tot va sortir molt bonic.
Una mica em recordo això,
però, per altra banda,
jo tinc una mica la impressió
que ja dic no, no, jo he llegit la lletra petita de tot això,
però la impressió que a mi m'arriba pels diaris...
No l'ha llegit ningú, eh, Josep?
Encara no l'ha llegit ningú.
Bueno, estic content.
Aquest és el problema.
Una mica la sensació és que s'ha arribat
a un acord molt important de coses,
però jo no sé si aquest acord important de coses
és exactament a l'Estatut que va sortir del Parlament
i és exactament allò que esperàvem tots,
donades les expectatives que els mateixos polítics
ens van crear.
És a dir, segur que és un acord molt bo
per moltes coses per Catalunya,
però jo no crec que s'assembli gaire
o no és exactament a l'Estatut que es va aprovar.
I en tot cas, em dóna la impressió,
i és una impressió,
i és, diguem, de molt de primera hora del dematí,
i segurament no tinc cap mena de raó,
que podem cremar-te unes naus ara mateix
per assolir uns acords importants,
però potser no és això exactament
el que es pretenia amb tot aquell Estatut
que es va aprovar al Parlament.
Han passat 4 mesos, 5 mesos,
des del 30 de setembre fins ara.
Digues, digues.
I després d'alguna vegada,
que sí que havia llegit alguna lletra petita
d'una separata de l'Estatut
que va repartir la Vanguardia,
em fa l'efecte que quan s'hagi aprovat a l'Estatut
per modificar l'Estatut és bastant complicat.
Em sembla que hi ha un sistema de majories complicat.
Vull dir que potser acabarem tenint un Estatut
que després costarà una mica tornar-lo a endreçar,
si és que és això.
És a dir, al final, una mica, un bon acord,
un acord molt important.
Segur que Catalunya aconsegueix coses,
però no sé si és això el que es buscava amb l'Estatut.
Des de fora, des dels que hem estat fora, també.
Bueno, jo li deia al Josep
el sentit que ell no està en la vida política.
Ara jo diria...
Home, Francesc Recomà és diputat al Congrés,
vull dir, tampoc no ha estat al fora.
Però el Partit Popular ha estat fora.
Arriben a les seves mans,
veurem quin posicionament adopta el PP català.
Ha estat fora de les negociacions.
De la negociació, no?
Bueno, ja li preguntarem després pel Partit Popular.
Escolta, hem estat fora
i aquí jo tinc ja que introduir un element de crítica,
perquè a mi em sembla certament surrealista
la forma en què s'està negociant aquest Estatut
amb reunions privades,
amb reunions tancades,
amb estratègies per no ser localitzats
a l'hora d'anar a les reunions,
hurtant el debat parlamentari.
Perquè recordem que un cop l'Estatut
on s'aprova el Parlament de Catalunya,
el següent tràmit és que es discuteixi
en el sí de la comissió,
que es crea tal efecte en el Congrés de Diputats.
I, sense entrar en el contingut,
que un text es negocia abans
per evitar el tràmit,
que té una importància capdalt atès,
que es desenvolupa en el sí de les Corts Generals,
em sembla de per si estrambòtic.
Però hi afegiré més on estem un Estatut,
i no entro en continguts encara,
un Estatut que finalment reflecteix un acord
entre el president del govern
i els líders d'un partit
que no tan sols estan dintre del govern de Catalunya.
I això s'institucionalitza,
s'oficialitza,
i jo em pregunto
quina representativitat tenen
per donar a aquesta imatge,
a aquesta fotografia,
uns líders d'un partit
molt lluable
i que representen el que representen.
Però crec que en cap cas,
pel seny i pel propi respecte
que tenim els catalans a les institucions,
és la imatge que es voldria.
S'arribi l'acord que s'arribi,
però està clar que la fotografia de l'acord
ha de ser la fotografia institucional,
no la fotografia entre el president del govern
i els dos presidents d'un partit
que, insisteixo, no està ni en el govern.
Després,
home, seria qüestió de revisar les hemeroteques
i d'analitzar aquelles línies vermelles
a les que ningú renunciaria.
Seria qüestió de revisar
aquelles afirmacions
sobre el gran respecte
que es tindria des del govern central
al text que s'aprovés al Parlament de Catalunya.
Recordeu el que va dir el senyor Zapatero.
I seria qüestió de veure el final
en què ha quedat aquest estatut.
Que és que ens han estat enredant
aquells que ens deien que allò era irrenunciable
finalment ha sigut
i han renunciat
aquell que deia
que per damunt de tot
és el que decideixin l'expressió popular
manifestada a través dels parlaments autonòmics
també s'ha renunciat.
El que està clar és que l'estatut aquest,
i també hem d'entrar a valorar la lletra petita,
que tampoc la conec, no s'assembla en res,
a l'estatut que va sortir del Parlament de Catalunya.
Jo sempre he dit amb aquesta evolució
l'estatut, l'estatut, l'estatut.
I he afegit quin estatut?
Perquè tenia la certesa,
i això ho dic en positiu,
que finalment no seria el que va sortir
del Parlament de Catalunya.
Per tant, al final s'ha generat
un desconcert a nivell social
en el sentit que molta gent
es pensa que estem parlant d'un estatut que no és,
molta gent es pensa
que allò que els hi van dir
finalment ha quedat reflectit,
però evidentment no ha quedat reflectit
perquè hi ha una altra part de la societat
que així ho manifesta.
El problema és que una qüestió
tan important, tan capdalt,
estigui navegant
amb aquest mar de dubtes,
amb aquest mar de confusions.
I jo crec que això en definitiva
no és bo per català.
A veure, més opinions.
A veure, jo faré una interpretació
en clau catalana, bàsicament,
i la primera interpretació
que faig en clau catalana,
a mi m'agrada molt
que em parla el Quico Ricomà
i molta gent que hi ha al PP
aquí a Catalunya,
i en clau catalana
la primera pregunta que em fa
és que feu vosaltres el PP, no?
O sigui, quan veus el que està passant
a Gènova i a l'altre cantó
és duríssim.
En canvi, vosaltres, doncs,
sembla que hi poseu
una mica de sentit comú tot plegat.
Pots defensar la pluralitat catalana
perquè creiem que a la societat catalana
hi ha molta gent
que no és independentista
i molta gent que no és nacionalista.
Per descomptat.
I crec que això és bo.
Però hau quedat molt ofegats.
Hau quedat molt ofegats.
Avui he vist el lligit
el que dèiem Piqué,
el Piqué ràpidament picada
allò picant-li la crosta, no?
A callar.
No ha dit res que no tingui sentit comú, eh?
Ho ha dit amb molt de sentit comú,
però des del carrer Gènova
ja l'han fet callar.
També se'l va criticar
quan va dir que es tenia
que participar en els debats
que hi haurà a la comissió del Congrés
i ja el mateix Mariano Rajoy
ha dit que evidentment
es participarà
i ens posicionarem en els debats
que hi haurà.
Per tant, jo crec que moltes vegades
són ganes d'afilar llapis,
de treure-li mà.
Un moment,
però l'estatut és assumible?
Un moment.
No, no, no.
Senyor Ricomà, espera un moment.
És assumible,
com va dir ahir Josep Piqué
pel Partit Popular de Catalunya?
Això no ho va dir el senyor Piqué.
Això no ho va dir.
Assumible?
No, no, no.
Que era bastant acostat
a el que estava plantejant
el Partit Popular.
El senyor Piqué va dir...
El senyor Piqué va dir tres coses.
Primer va dir,
subscriveixo totalment,
que l'estatut
que s'ha acordat
que prova el Parlament.
I això ho dic jo
i m'agradaria
que hi hagués algú
que m'ho rebetés.
No, no, no.
És així.
Segona cosa que va dir.
Aquest estatut
parla
de qüestions
que el Partit Popular
subscriveix.
Nosaltres sempre hem defensat
més finançament per Catalunya.
Sempre.
Nosaltres sempre hem defensat
més inversions per Catalunya.
Sempre.
Per tant,
quin problema hi ha?
I tercer,
estem disposats
a parlar.
El mateix Mariano Rajoy
ha dit que participarem
en el debat
que hi haurà
sobre l'estatut
a la comissió del Congrés.
Allà en parlarem.
M'agradaria veure
què és el que ha dit
el senyor Piqué
que no sigui raonable
i m'agradaria
en el futur,
perquè això
hem de deixar
que faci el seu recorregut,
m'agradaria veure
les paraules
que han estat
criticades
i que han estat
contestades
possiblement
per no conèixer
a fons
el que es pretenia
dir el senyor Piqué
i que han aprofitat
també els altres partits
per treure-li punta
d'aquí uns mesos,
d'aquí un temps
m'agradaria veure
com queda la cosa
i veurem que el senyor Piqué
ni s'ha contradit
amb ell mateix
ni ha contradit
el partit
ni ha dit res
que no sigui...
A veure,
matem-ho.
Perdona,
que t'havia tallat.
No, a veure,
mira,
dos anys
de matxagar constantment
la gent
amb el tema
de l'Estatut
que si no meguéssigira
per arribar
a un final
que hem dit
que era modèlic
que el 90%
del Parlament
aprovés a l'Estatut
i la unitat
i no sé què,
perquè s'arribi
a un acord
amb una representació
de 46 diputats
del Parlament de Catalunya
que és d'on surt
l'Estatut,
la cosa és
d'un surrealisme
impressionant.
Per tant,
aquella unitat d'acció
que s'havia demanat
de tots els partits catalans
aquí s'ha trencat.
Contingut,
pel que he anat veient.
A veure,
si després de dos anys
d'anar parlant
de l'Estatut
de posar-se
per al mig
molt fora
el tema
nació,
preàmbul,
articulant,
no sé què,
al final s'acaba
amb no sé què,
que en definitiva
no consta enlloc
que som una nació
o només el preàmbul
de l'Estatut,
malament anem.
I el tema
finançament
que és el que
sempre s'ha estat
patint més
i que,
vaja,
més o menys
tothom hi ha coincidit
i després les fórmules
han estat diferents,
jo diria
que ni el senyor Mas
ni el senyor Durant
el finançament
que plantejava
l'Estatut
se l'han llegit.
Per què?
Anem a explicar-ho bé.
El finançament
a l'Estatut
parlava del model.
I el model deia
Agència Tributària Catalana,
recaptem impostos,
passem comptes
amb l'Estat
i quan acabi
quan acabem
de passar comptes,
llavors sabrem
què representa això
de l'IRP
fer recaptat
a Catalunya,
què representa això
de l'IVA,
què representa això
de cada un dels impostos.
I resulta que,
pel que estem veient,
la negociació del finançament
ha anat precisament
per percentatges,
per el sistema
d'impostos
que recaptarem,
per percentatges
d'impostos.
Llavors,
clar,
això no era
la filosofia
de l'Estatut,
ni molt menys.
O sigui que
el finançament
que s'ha acordat
en aquests moments
no té res a veure
amb el que deia
l'Estatut.
Tot aquest aspecte,
tot aquest aspecte,
doncs bé,
no s'entén
per què s'ha arribat
a aquest acord
tan desvirtuat
del que ha estat
i del que es plantejava
inicialment
amb l'Estatut.
O sigui,
no s'entén,
a menys que hi hagi
altres disquisicions
per al mig
o altres interessos
patrimonials
per al mig
per part d'aquesta majoria
que en diuen
la majoria
de l'oposició
al Parlament de Catalunya.
Sobre el tema
de nació,
doncs a veure,
el tema de nació
jo no és que sigui
un gran partidari
d'aquest sentiment
de nació
de posar-lo
i de reescriure-lo,
però bueno,
ja que es va insistir
tant en el tema,
doncs vinga,
tu,
endavant,
tirem endavant
i està,
passi el que passi
i si les posicions
estan enllunyades
el temps
amb aquest cas
corria a favor
de la part catalana
perquè el PSOE
és el que es veia apretat
amb aquesta situació
que s'està trobant.
Per tant,
s'havia d'esperar
una mica més
intentar allargar
la negociació
i el PSOE
no és ningú
per marcar el tempo
de lo que ha de ser
un parlament
en aquest cas
el Congrés
de Diputats
de Madrid,
tu,
el PSOE,
no és ningú,
és un partit més.
Ara,
el terme nació
no m'estranya gens
que al final
Convergència i Unió
hagi arribat
amb aquest acord
de si ho poso
ho trec,
si ho trec ho poso,
perquè en definitiva
no fa gaire
l'Artur Mas,
em sembla que va estar
a la Gran Bretanya,
no sé on,
i va fer una conferència
sobre Catalunya
i definia Catalunya
com una comunitat cultural.
Dius,
home,
si aquí estem debatent
en el terme nació
i tu te'n vas a fora
i el teu discurs
és que som una comunitat cultural,
malament anem,
no?
I bé,
amb una mica d'orinia
sempre pots dir
menys mal que ens va definir
com una comunitat cultural
i no ens va definir
com una comunitat de veïns,
perquè si no
hi hagués d'estar
la repera tot plegat.
A veure.
I amb el tema de finançament,
no,
i acabo ja,
amb el tema de finançament
dic el que deia abans,
no entenc
com s'ha pogut arribar
a negociar
això que desvirtua
totalment,
però de dalt a baix,
el que es va proposar
queda totalment desvirtuat
amb aquest acord
que s'ha arribat a aconseguir.
Ton.
Bueno,
se n'ha parlat tant
del tema de l'Estatut
i ara fins i tot
en aquesta tertulia
també que m'heu pogut veure,
portem mitja tertulia,
opinant sobre l'Estatut,
perquè és un tema
que deu donar, no?
Però,
com deia el Josep,
des de fora,
els que no som polítics,
tot i que puguem tenir
sentiments o afinitats...
No anem de profans,
Toni,
no anem de profans
que tots aquí tenim...
Bé,
el Josep no ho sé,
però en tot cas
hi ha filiació.
Hi ha filiació.
Però em referia...
Tots tenim opinions polítiques.
Exacte.
Hi ha vermis.
Tot és política.
Qualsevol opinió
en qualsevol àmbit
es pot qualificar de política.
I si ens aixequem
a les vuit del matí
perquè els polítics
ho han decidit.
M'estava referint
a l'exercici
de càrrec polític.
Aquí,
en diferència del Josep,
que també segur
que té opinió política.
Anem a veure.
No sé si
no és possible
o no era possible
perquè després de set hores
de reunió del MAS
amb el president del govern
que arriba en aquest acord
i el MAS ens diu
que no era possible
arribar a un nivell
més alt
de negociació
per aconseguir
un millor estatut.
ho poso en dubte.
No sé qui és qui va dir
que el millor negociador
és aquell que
és l'últim
a matxacar-se de la taula.
Per tant,
el MAS podia haver aplicat
aquesta política
i dir
fins a les 1 de la matinada
no,
fins a les 6 de la matinada
fins a les 12
tot i que sembla ser
que no li van donar
més que un cafè o aigua.
Bé,
amb això vull dir
que segur
que es va esforçar
a negociar
però va tancar
un acord
que a mi em sembla
prematur
o poc ambiciós.
Potser sí
que la veritat
que al final
les forces
ja defallien
i no va tocar
el terremell.
Però jo vull deixar
aquí sobre la taula
un sentiment
propi
i des de fora
no com a política
potser està implicat
i condicionat
per les negociacions
o pel que s'ha de negociar
sinó des de fora
dir que penso
que s'ha estat
poc ambiciós
en tancar
un acord
que a més s'ha tancat
un acord
en el que sembla
que no estan
d'acord
valgui la redundància
la resta
de negociadors
del tema
de l'Estatut.
Això per un costat
i després
un exercici
de síntesis
que defineix
la meva opinió
sobre el particular.
Mira
si el Rodríguez Ibarra
diu que és assumible
el pacte
respecte al tema
de la nació
si el Xàvez
diu que
el tema
del finançament
també és assumible
perquè no s'ha ultrapassat
el límit mínim
que ell va establir
i si finalment
el PP català
comença a veure-ho bé
penso
que pel nacionalisme català
l'Estatut és dolent.
al PP
li teniu moltes ganes.
No, no, no.
El PP
després de la reflexió
que jo he fet
no ho sumeixis tot
com una agressió
no, no és una agressió
és matitzar
unes paraules
que tenim la propietat
perquè surten
del PP
que he parlat
després del que he dit
del Rodríguez Ibarra
i he parlat del Xàvez
i al final parlo
del PP català
i deixa'm acabar
i deixa'm acabar
estic dient que
si això és així
des del nacionalisme català
que t'has definit tu
com el PP català
no nacionalista
evidentment
el PP no és nacionalista
a mi se m'ha preguntat
que què feia el PP
Deixa'm acabar
el raonament
deixa'm acabar
el raonament
estic dient que
si el PP català
com se defineix
i com tu
t'has definit
ara fa uns moments
com un partit
no nacionalista
estic dient
que aquest exercici
de síntesi
que he fet
des del nacionalisme català
ens ho planteja
com un molt mal estatut
això és l'únic
això és l'únic
que volia dir
però és un argument
dir que una cosa és vàlida
perquè el senyor Xàvez
del senyor Ibarra
i el PP català
des del nacionalisme català
són referents bastant importants
des del nacionalisme català
jo penso que sí
no cal
a veure
jo no parlaria
del nacionalisme català
sinó en definitiva
a mi el tema
que més m'ha preocupat
en aquests moments
és el tema del finançament
i per tant
el tema del finançament
per això et deia
que el tema de finançament
ens vam encaparrar molt
amb el tema nació
etcètera
però el tema de finançament
és vital
perquè això no és
ni nacionalista
ni no nacionalista
aquí
és per el benestar
de tothom
per tant
això sí que m'ha preocupat
i molt
això és el que genera diferències
i això és el que fa
que estem en partits diferents
perquè precisament
amb el tema del finançament
nosaltres tenim
una discrepància
de base
tot emetent
que òbviament
quan més recursos
millor per tothom
val
però tenim una diferència
de base
que crec que som els unis
que la defensem
i potser
és la postura
més incòmoda
de defensar
però hi creiem
que és que
els impostos
no són territorials
no és un territori
que paga impostos
són les persones
a veure
són les persones
a favor
són els ciutadans
a Navarra
estan fent això
i vosaltres
ni el partit socialista
ni ningú
mai ha posat en dubte
el sistema de finançament
que tenen
a Euskadi
i a Navarra
i aquí
que es proposa
un sistema de finançament
on el tema
de solidaritat
és tres vegades més
però és que aquest debat
aquest debat
està viciat
totalment
no no no
perdona
escolti
vostè paga el mateix IRPF
que el paga un senyor
de Badajoz
el mateix impost de societat
un moment
deixa'm parlar
del Josep
que fa estona
que no parla
i l'administració central
és la que té
la responsabilitat
d'exercir
aquesta solidaritat
un moment
Josep
què volies dir
evidentment
si no
per aquest mateix argument
jo em puc queixar
de la manca
d'equilibri
a nivell de finançament
que tenen les diferents
comarques de Tarragona
i podria entrar
que per què la Generalitat
no busca l'equilibri
i busca la solidaritat
amb la Terra Alta
o amb el Baix Ibre
que són de les comarques
més desfavorides
que hi ha a Catalunya
vull dir
que
senzillament
he posat
ja sé que no es posarem d'acord
però he posat
un exemple
on hi ha una discrepància
de principis
que és el que justifica
que des d'una òptica
molt catalana
tan catalana
com qualsevol
nacionalista
i fins i tot
independentista
tinguem
un criteri
diferenciador
senyor moderador
en el senyor Ricomà
jo penso que ja no li toqui
més tort de paraula
perquè ens ha agotat
el temps
de tota la tertúlia
és que per això
és diputat a Madrid
al final
sí que sembla
que
hem arribat
a un acord
que li direm estatut
i que no té massa a veure
amb l'estatut
i que ens lligarà
de peus i mans
perquè fins a la propera generació
probablement
no podrem tornar
a demanar
un altre estatut
però al fil del que estàs dient
aleshores l'encage
aquest que havia de tenir
Catalunya en el conjunt
d'Espanya
justament amb el nou estatut
i l'Espanya plural
en fi
tot aquest discurs
creus tu personalment
que no s'acaba de
de tancar
amb aquest estatut
no sé jo al final
i tornant a ser
un ciutadà del carrer
que sí que té opinió política
com deia el ton
el que al final
em sembla
és que tornem a estar
com sempre
vull dir els polítics
van per un cantó
la gent va per un altre
segurament aquest acord
doncs és un magnífic acord
no ho sé
perquè no el conec
en detall
no dic que sigui
un magnífic estatut
l'acord que era possible
potser
en algun text
un dels implicats
en la firma
t'està dient
que no és bo
imagina't
no dic que sigui
un bon estatut
dic que el millor
és un bon acord
en termes econòmics
que no ho sé
i el PSC és cautiu
i el PSC és cautiu
deixem parlar
el Josep
però vull dir
que al final
no sé si això
al final
és el més
hem posat
tota la carn
en al·lacador
pel tema
de l'estatut
i al final
doncs anem a parar
amb unes coses
que no sé si
ens hi hem deixat
els bous i les esquelles
pel camí
no sé si val la pena
i creus
Josep
que pot haver-hi
un cert desànim
o decepció
en fi
la gent del carrer
després d'això
de dos anys
de debat
de discussió
entre partits polítics
que ara arribi això
això recordem
que l'estatut
ha de passar
per un referèndum
creus que pot haver-hi
un sentiment
majoritari
de decepció
o de desànim
suposo que no
perquè l'acabaran
doncs venent bé
com venen totes les coses
no ho sé
per exemple
és curiós aquests dies
amb tot el temps
que fa que parlem
només de l'estatut
ara surt
doncs el govern
de la Generalitat
amb una campanya
per vendre precisament
una acció de govern
que suposo que no
que doncs
que ha quedat amagada
amb tota la gestió
de l'estatut
insisteixo
que em sembla
que els problemes
de la gent
doncs van per un altre cantó
que està molt bé
doncs plantejar
un estatut
i plantejar
una sèrie de reivindicacions
fins i tot nacionalistes
però al final
doncs hi ha
una separació
entre la realitat
i el que jo crec
que parlen moltes vegades
els polítics
i hi havia algú
que escrivia
i fins i tot
quan hi van haver
els pronunciaments
d'aquest militar
doncs que tot era
una representació teatral
que tothom tenia
un paper
i jo crec
que aquestes coses
al final
doncs van per aquí
perquè li perdis
i amb tot el respecte
pels que esteu aquí
acabis perdent una mica
la confiança
als polítics
com de dir
bueno
doncs avui diuen
que això és molt important
i al cap de 15 dies
doncs ho canvien
per uns pressupostos
a lo millor
l'important són
els pressupostos
i no el altre
però la pregunta
la pregunta
jo crec que no és
si ha generat decepció
jo crec que la pregunta
és si realment
hi va existir
a nivell social
tanta expectació
sí
sí
sí
segur
sens dubte
jo crec que el debat
del carrer
anava molt a lluny
del debat
es va generar il·lusió
jo crec
el que passa
que després
doncs vas veient
com evoluciona tot
i l'acabes perdent
a veure
i se'n segueix parlant
però pot generar decepció
o no
sí
no sé
no sé amb quin percentatge
de població
diguem
com li pot generar
catalana
decepció
a la resta
de l'estat
això ja és una altra
tenen uns altres criteris
de valoració
i sobre els que
no opinaré
potser perquè
inclús els desconec
però sí sé
que tenen una visió
absolutament diferent
de la que podem tenir aquí
però aquí sí
aquí jo penso que sí
a mi mateix
mira
jo em sincero
jo em sincero
a mi mateix
jo penso que
el que s'està negociant
negociant
com s'ha negociat
i els acords
als que s'han arribat
a la meva manera
de veure-ho
i entendre-ho
han estat
quan menys
un tant precipitats
jo penso que es podia haver aguantat
molt més
per veure fins
l'acord on s'ho podia tensar
no tindrem un nou estatut
serà una reforma
de l'actual estatut
i les negociacions
estan lluny
de l'estatut
que va sortir
al Parlament de Catalunya
que és
el sentiment
que representa
el sentiment
nacional
de Catalunya
encara que
el PP
tingui
una opinió
contrària
sobre el particular
de què no
diu
que no va tindre un consens
en la població catalana
el Parlament
és el que representa
per tant
el percentatge
és el que és
i punt
en aquest sentit
el PP
tenia majoria absoluta
i al carrer
estaven en desacord
amb la política internacional
aquí van ser quatre partits
tot el Parlament
menys un partit
no
Quico
aviam
les coses són com són
i l'aritmètica
és l'aritmètica
el percentatge
políticament
l'interès
és el percentatge
això estem d'acord
una certa decepció
sí
i m'hi poso en primera persona
perquè a mi me'l produeix
i penso que això
aquest sentiment
l'han de tenir
d'altres
Quim
no a veure
no és per
s'ha perdut
no no no
no és per repetir
moltes coses
de les que han dit
ni han replicat
però en tot cas
ja que el Toni
doncs així es va amagant
i va llençant
doncs cap al Chaves
i cap al Rodríguez Ibarra
i cap al Piqué
a les pusses
jo ara el llenço amb ell
no
a mi
en aquest cas
sí
és que en aquest moment
me n'ha recordat el Churchill
el Churchill era un
ja sabeu qui era
no el Churchill
però era un personatge
d'aquell
climàtic
molt britànic
molt
molta flema
molta flema
però era molt linònic
a l'hora de donar respostes
i tenia molta mala llet
i llavors
una vegada
es veu que va haver-hi un diputat
que feia el mateix
que aquell que teniu vosaltres
a la vostra federació
que anava fent
l'explicació de la cistella
dels ous
no sé si feien a la cistella
però feien als ous
i a Churchill li va preguntar
home, què li sembla
aquesta pedagogia
i Churchill
jugant amb el doble sentit
de la paraula
va dir allò
que normalment
la gent parla d'allò
que no té
estem parlant dels ous
ara que m'expliqueu
als de la federació
què ha passat
amb aquesta pedagogia
de la cistella
dels ous
que ho ha arribat
amb aquest acord
del finançament
això ho heu d'explicar
molt i molt bé
això pregunta-li al Mas
el de la federació
es refereix a Convergència
i no ho explico als ullets
perquè si parlen
d'aquesta manera
tan rara
però aclarim-ho
però aclarim-ho
aclarim-ho
el senyor al Mas
que és de Convergència
i per el que ha dit
la premsa
suposo que deu ser veritat
i no s'ho desmentit
una vegada
va acabar la reunió
va trucar en Durant
que estava a Viella
i li va dir
sol demà
acabo de tancar
després de 7 hores
de reunió
un acord
que no ho sabia
ni el Durant
Toni, deixa'm acabar
deixa'm acabar
qui ho sabia
d'aquesta reunió
diu la meva dona
deixa'm acabar
això és important
deixa'm acabar
llavors
a veure
perquè la gent ens entengui
que ahir va sortir
a molts diaris
que la gran aportació
que s'ha aconseguit
d'una agència tributària
i consorciada
que després passarà
i d'aquí 5 anys
negociarem el percentatge
dels impostos
és a dir
tornarem a estar igual
d'aquí 5 anys
depèn de qui estigui
governant a Madrid
en majoria o minoria
es podrà haver-hi
revisió dels impostos
clar
vaig quedar com una mica parat
perquè diu
ara tindrem el 50%
de l'IRPF
el dia abans
Solves havia dit
que hi havia una rebaixa
de l'IRPF
del 17%
50 menys 17
quant fa?
33
quina aportació té actualment
la Generalitat
de l'IRPF?
el 33
és a dir
que la gran negociació
amb el tema del percentatge
de l'IRPF
que insisteixo
no tocava negociar percentatge
el 2007
l'IRPF
que tindrà Catalunya
serà el mateix percentatge
que té el 2005
la qual cosa dius
són 5.000 milions més
diuen
diuen
però aquí entrem
en un altre punt
dèficit fiscal
les balances fiscals
ni amb el govern del PP
ni amb el govern del PSOE
no s'han publicat mai
no s'han publicat mai
i el dèficit fiscal
en aquests moments
oscil·la entre 12.000 milions
i 14.000 milions
per tant
5
no era el que proposava
la filosofia de l'Estatut
i aquí està el drama
que s'arriba amb un acord
que no respecta
gens ni mica
la filosofia de l'Estatut
per el que fa
el sistema del finançament
insisteixo
amb el tema nació
després de dos mesos
marejant la perdiu
i un 90% d'acord
no feia falta
que s'arribés
amb aquesta duresa
a plantejar el tema de nació
perquè hem de fer
per veure el resultat
és que no valia la pena
escoltem
aquí esteu amb el cas
nosaltres
no, no, no
perdó
la gran negociació
i la foto final
d'en Maragall
i Mas
el 29
el 30 de setembre
no sé quin dia era
de què ha servit
la duresa del senyor Mas
negociant
aquesta està la duresa
aquesta és la resposta
l'encaixada de mans
amb el Zapatero
i trucant al Donany Lleida
que tu acabes de dir
estava a Viella
esquiant
dius
hòstia
jo ja no sé el que passa
i no sé el que passa
dins aquesta Federació Nacionalista
que votareu
no finalment
l'Estatut dels Esquerres
a un quart de 10
la postura d'esquerra
la postura d'esquerra
és no
d'aquest matí
la postura era no
pel tema de la nació
claríssima
no, no, no
i el Partit Popular
pot votar que sí?
tal com està plantejat
evidentment que no
ni abstenció
ni abstenció
escolti
a veure
aquí hi ha
el ton obert
amb una posició
conformista
però pessimista
l'esquerra està en una posició contrària
des de fora
l'àmbit polític
hi ha un cert
desencís
i aquí estic jo
en una posició
contrària
doncs quines virtuts
té aquest Estatut
si gairebé
tot el ventall
almenys amb aquesta tertúlia
ara direm que el moderador
ha triat 4 persones
per tot pessimista
per cert
això és el que li tenim
que qüestionar a vostè
quin criteri
té vostè
sobre l'Estatut
aquests convidats
estaven previstos
des de feia dies
i no sabíem
que aquest cap de setmana
hi hauria la decisió
de l'Estatut
deixi'm per acabar
una imatge
30 de setembre
unitat o majoria
aclaparadora
al Parlament de Catalunya
imatge d'unitat
24 de gener
la imatge dels diaris
el president del govern
amb el líder d'un partit
s'ha trencat una mica
això
la unitat
en aquests 5 mesos
home com diuen aquí
a un quart de 10 sí
no no no
no es tracta
que sigui un quart
a veure
no es tracta
que ho digui Esquerra
10 segons
no es tracta
no es tracta
que ho digui Esquerra
es tracta senzillament
que s'hi va sortir
i aquest era
l'element modèlic
del Parlament de Catalunya
que el 90% dels diputats
havien aconseguit un acord
el 90% de diputats
havien d'haver aconseguit
l'acord també a Madrid
punto
ja està tu
diguem que és una raó estratègica
per allò de dividir i venceràs
vinga
primer ves i Tomàs
després hi anirà el Carot
després hi anirà l'iniciativa
és a dir
l'estratègia del govern central
l'ha guanyat
no ho sé
dius que és una
ho dic amb sorneta
ho dic amb sorneta
no sembla lògic
aquesta forma de negociar
l'estatut
amb líders
individualment
no sembla lògic
potser és una
estratègia
ara ja entenem
perquè Convergència i Unió
va voler que
els que primera
per estovar
deien
acabem
primer fossin bilaterals
jo volia parlar de temes locals
però ja veig que
avui l'estatut
ens ha dominat
senyor moderador
l'estatut també ens afecta
també ens afecta com a ciutat
ja ens entrem
i a més la relació
Mas i Durant
igual té a veure
amb l'Iber
Eregi o Nadal
ui ui ui
ara no em treguin
aquest altre tema
ara sí que pleguem
ara podríem dir
Tarragona és una nació
també
com la federació
no hi ha sintonia
ni a nivell municipal
ni estatal
acabem la tertúlia
gràcies a tots quatre
i fins la propera
adéu-siau
bon dia
adéu-siau