Fins demà!
Fins demà!
Que ens ha fet riure una mica, s'ha de ser sincer amb l'audiència, sobretot la més fidel que hi ha confiança.
Un dia podríem parlar en sèrio, empíricament, sobre el sexe dels àngels, és un tema...
Ah, dels àngels, jo pensava que deies en general.
No, jo deia els àngels perquè soc una persona ben educada i que no sé si aquestes són hores de poder parlar de sexe.
Jo pensava que deies, parlem empíricament de sexe, però en general. No pensava que et referissis...
Comencem per als anys i ara sí anem derivant.
I es pot derivar de lo divino a lo humano.
Jo penso que està molt bé parlar-ne de tot i que no hi hagi censura.
Dona, jo no ho censuraré pas, eh?
No, no, estava pensant...
A més sou dones molt educades, molt delicades i parleu del que parleu.
Jo sé que sempre ho feu amb molt de respecte.
No, no, estava pensant en la notícia que sortia al diari sobre l'exposició aquesta que s'havia de fer,
que es deia que està haciendo la guarra de tu hija avui així.
Sí? Sí.
Mira què ha hecho la guarra de tu hija.
Mira què ha hecho la guarra de tu hija.
Aquesta no és una frase de la pel·lícula de l'exorcista, dic jo, eh?
A mi em sona.
Diu alguna cosa sobre la guarra de tu hija.
I molts més insults d'aquells que se't posa la pell de gallina,
no només per la grosseria, sinó evidentment per la pel·lícula, no?
El que passa és que avui és notícia perquè els diaris diuen que l'exposició aquesta es farà a la facultat de lletres.
Ah, finalment es fa a Tarragona.
El que no es fa és a l'espai de l'Ajuntament.
Sí, a l'espai de l'Ajuntament, però té un munt de gent, d'esponsors, que la volen fer, no?
Perquè no hi ha una notícia que podria haver passat superdesapercebuda,
doncs jo en sé, perquè tinc un munt d'amics que m'han dit,
doncs que ho faci a la meva jugueria, que ho faci al meu local, que ho faci al meu bar, no?
I un munt de gent intenta localitzar aquesta xica per deixar-li espai perquè faci l'exposició, no?
Llavors, finalment, posa que la facultat de lletres, suposo que emparada pel Departament d'Art, doncs la fan.
Avui me n'enteraré perquè veuré, a més, un professor d'art i els preguntaré per què més diu que passarà tota l'exposició,
més que res la xica diu, elegant, que el que vol és passar un powerpoint perquè es vegi que no, que no era per tant, no?
El recordem per a aquells que probablement els hi va passar desapercebut,
tot i que es va dir que davant d'aquesta exposició d'aquesta artista,
des de la Regidoria de Cultura es va considerar que podia resultar ofensiva
per les persones de creences catòliques i que, per tant, es va decidir que aquesta exposició
no s'exposés a l'espai de l'antic Ajuntament, la qual cosa va provocar també la demanda de dimissió
per part del regidor d'Iniciativa per Catalunya vers la Plataformà, Lluís Valar.
L'artista explicava el contingut de l'exposició, que el que vol, em deia ell,
era fer una crítica de la postura que té l'Església davant de determinats aspectes de la societat
i per això utilitza diferents elements plàstics, com ara una nina inflable,
que representa la verge, com a exemple.
Però saps per què utilitza una nina inflable?
Perquè la pobra xica no tenia diners per comprar un maniquí,
i per això se li va acudir, però aquí entre alguns límits com a molt subtils.
El tema és aquest, independentment del contingut de l'exposició,
el tema és aquest i bé cadascú fa la interpretació que...
A veure, la meva opinió, sense desmereixer ningú i sense criticar ningú,
és que trobo que l'art és una cosa lliure,
perquè llavors ens podíem posar a censurar lletres de cançons,
segons quines exposicions...
Jo l'altre dia, Teresa, el comentari que sentia,
si això ho col·loquessin enmig de la Rambla,
algú podria dir, home, jo no tinc per què trobar-me amb això,
però tenint en compte que és un recinte tancat,
i aquí penses, home, va qui vol, no?
Clar, les exposicions són lliures.
Jo crec que aquest és un dels arguments més vàlids, no?
És que jo penso que sí que hi ha tipus d'art que a mi no m'agraden,
que a mi m'escandalitza, no em fan mania,
però, evidentment, entre no m'agraden, giro cua en envai o no...
És que ningú t'obliga a entrar amb l'exposició.
Diferent és que t'ho trobis de cara.
I a més, l'art, és que també hauríem de censurar el carnaval i mil coses més.
No, però a veure, n'hi ha coses que ofereixen les sensibilitats
de segons quin tipus de gent.
A un pot ser per qüestions religioses,
i a mi m'ha passat alguna vegada en coses excessivament macabres,
de vísceres i tot això, que no em va agradar.
La foralbaus, no hi aniràs a veure-la.
A veure quin tipus d'espectac, la...
I dius, ai, això no m'agrada, agafes i te'n vas.
Això és una cosa, prohibir-les una altra.
o tancar i clausurar una cosa que estava prevista.
Jo trobo que l'argument de dir,
en un espai públic on que passi tothom,
en què jo com a mare també vulgui dir,
escolta, no vull que els meus fills per ara vegin això.
Quan tingui 18 anys o 20, ja decidiran ells lliurement
si ho volen veure o no, però ara, amb 9 o 10,
jo no vull que ho vegin.
Home, Anna, això que dius, ara...
És que casualment l'altre dia
estava aturada al costat d'un quiosc.
I això, vull dir, no és una batalla, és veritat.
A qualsevol part del darrere o del davant de qualsevol quiosc,
hi ha un munt de revistes, no eròtiques,
directament pornogràfiques,
que estan allà a la parada a l'abast de tothom.
A mi em pot molestar aquesta imatge,
que la vegin els meus fills.
De fet, em molesta que un nen petit descobreixi el sexe a través de...
I no prohibiré la pornografia,
però probablement l'he de treure d'aquí.
O apagar la benzina i n'hi ha al costat.
I a tu no t'ho fent?
No, a mi m'ho fent.
El que passa és que considero que sí que és veritat
que s'ha de filar una mica prim
en el que organitza un ajuntament,
una entitat pública,
per tots els ciutadans
i un senyor que té una empresa privada
que posa un aparador que jo considero que és de molt mal gust.
Anna, perdona,
la Regidoria de Cultura havia aprovat aquesta exposició.
Vull dir, parlant,
clar, ha sigut el senyor Valver,
els Consells i Sol de Cultura
havien aprovat aquesta exposició
com potser moltes altres.
Ha sigut en persona el senyor Valver
i això ho ha dit tota la premsa
que ha decidit,
en parança amb l'article 500 no sé què,
del que comentava la Iolanda,
que l'ha censurat.
A veure, parlem de...
A veure, jo primer,
que planifiquen bé
perquè després no hagin de censurar res.
Després, en principi,
estic en contra de pràcticament totes les censures.
N'hi hauria algunes que no cal entrar ara
que potser sí que estaria a favor.
Jo no sé si censurar,
però en tot cas,
ho pia,
ho he intentat que no sortís a l'avió.
Que no sortís.
Ara, a partir d'aquí,
torno a dir el mateix,
en un espai tancat
on la gent va voluntàriament a veure-ho
i que sap què va veure exactament
i que la gent té ús de raó
per saber què van a veure,
jo no entenc per què s'ha de clausurar
i trobo molt bé que la facin en lletres
o en siguin.
Ho hagués trobat molt malament
que l'haguessin posat en un espai públic.
El que no es pot fer mai, penso jo,
és imposar un criteri per damunt de l'altre.
A mi, i ho he dit moltes vegades
i al final m'ho tiraran pedres,
és veritat,
m'ofent veure una...
Los Toros,
una cursa de braus.
M'ofent,
com a persona,
m'ofent la meva sensibilitat,
ho passo malament,
no ho puc suportar
i m'ho estan posant a la primera,
amb diners públics.
I tant.
Doncs no m'agrada
i si pogués decidir,
decidiria que no es posessin mai,
que se suspenguessin
i que es deixessin aquestes barbaritats
per la intimitat de cadascú
que faci el que li roti,
però que a mi que no m'ho ensenyin.
Però jo qui soc per imposar-ho, no?
I quan dèieu allò de la revista,
jo també trobo molt escandalós.
Revistes que hi ha d'aquestes,
entre cometes,
per a adolescentes,
tipus Regatza,
a veure,
no recordo massa els noms,
però són d'aquest tipus de revista,
que si un dia voleu,
les podeu fullejar.
S'ha fet una teva...
molt més escandalós
que una pel·lícula...
S'ha fet un estudi
sobre això.
Hi ha un component masclista,
més a més.
Hi ha un component masclista.
Però entre articles
per unes noies de 14 anys,
com morrear ben?
Sí.
Para que no se t'escape tu chico.
Tota en funció de...
Com fer-lo per aquell...
Exacte.
I sempre adreçat a aquest...
Són unes...
A un concepte...
A un concepte...
No, a més, articles.
L'anorèxia,
peligro con l'anorèxia.
Passes pàgina
i unes models,
uns referents,
com estàs sempre en forma,
com ha de ser tu boca
per atrair...
Unes coses que dius
per a veure quina contradicció...
Nani, perdona.
Aquí tu sempre dius
que les empreses de comunicació
són negoci.
Això mateix que acabes de dir,
tens els suplements dominicals
de determinats diaris
que et posen un reportatge
sobre la fam que hi ha al sudan,
gires fulla
i les millors i més cares
marques de perfum de sabata
que un bolso et costa
400 o 500 euros.
Per tant, vull dir...
Estan seguint la dinàmica adulta, eh?
Clar, és que és així.
És que és així.
Per això dic que la contradicció aquella...
Però jo entenc que una contradicció
és el que dèiem.
Amb un adult,
tu t'adones
i a més t'adones perfectament.
Encara t'ofent més
al passar pàgina
de veure un nen del sudan
que es mor a de gana
amb aquella panxeta,
gires pàgina
i veus un rellotge
que costa
7 o 8 milions de pessetes
o 70 més exactament igual.
T'ofent aquella contradicció.
Però és la contradicció
del món d'àrab.
És el planeta sencer
que és contradictori.
Tens capacitat per ofendre.
Ah, exacte.
Però una xava,
una nena...
I a més particularment nenes, eh?
Sí.
Perquè per nens no hi ha...
Són publicacions femenines.
No, les revistes de nens són
de música,
de motors,
d'esport,
però no són específiques
per convertir un nen
en una maquineta de lligar.
En canvi,
les nenes sí.
Però és que...
Nani,
però és que era molt joveneta
en el sexe, eh?
Molta.
És que està passant una cosa
que és repetir models.
Quan era molt joveneta
no hi havia els superpot.
D'una, una.
Però és que ara
te'n pots trobar a 40.
Jo vaig sentir aquest estudi concret
que em parlàvem
d'una tècdia cultural
que s'anava a fer
i la comparació
em vaig a escandalitzar
i són coses que ja sabia
però jo a la meva edat
a escandalitzar-me
perquè llavors, clar,
tocava fil pel rand
de tots aquests temes
que ho he estat comentant
i deia,
però com és possible?
El tractament que fan
del sexe
en aquestes revistes,
en aquests articles
és sempre en funció
de l'home.
Com ho has de fer
per ell?
No per tu.
No, no,
t'estan clar.
Com has d'estar molt
per atraure,
per lligar...
I naturalment
sempre amb referents heterosexuals.
Us esteu donant
de quina variació
de concepte d'escàndol
tenim?
És que a mi
l'exposició
no m'escandalitza.
Si m'agrada baix,
si no, no hi vaig.
Hem passat d'un fet
que escandalitza
doncs el senyor Ballbé
els fets
que s'escandalitzen
en altres,
que no tenen res a veure.
Res a veure.
I aquest és el drama.
És a dir,
que la qüestió...
A veure,
pregunte a la Ballbé
li agraden aquestes nenes
que ja s'espreocupen molt
o porten-la tot
molt ben puest.
Però ara perdonem-me un moment.
Siguem una miqueta...
La diferència de valors.
Prohibim aquesta revista?
No.
No, però no es tracta de prohibir.
No, però jo el que te dic...
Si no aplicaríem també
una censura.
És la diferència de valors.
És a dir,
com jo crec que d'alguna manera
les dones hem evolucionat
cap a uns valors determinats
i d'alguna manera
els homes,
i no m'agrada generalitzar,
s'han quedat
amb alguns establers
fa 50 anys.
Has mirat l'estaf
d'aquestes revistes, Anna?
La majoria són dones.
Són dones.
L'estaf són dones.
Aquestes revistes
les fan dones adultes.
Poca broma, eh?
No les fan homes.
Qui la compra
i qui és realment el poder,
qui realment va intentant
que segons quins valors
determinats permaneixin.
I que no s'alterin.
Però no oblidis
que la fan dones.
A veure,
però és que això és una empresa.
I una empresa que està...
Les fan dones.
Això no oblidem,
que a vegades ens agrada molt
dir que som les víctimes
i les heroïnes.
No, no,
i quan veus
sense anar coses tan escandaloses,
des de Lola,
Telva,
Bogen,
no sé quant,
no sé què més,
van mirant i tot són dones.
No, no,
però jo penso que la Yolanda
té molta raó.
La mateixa manera
que s'intenta
que amb el que és
la difusió dels mitjans
de comunicació
a vegades ens escandalitzem
i diguem
oh, és que fan,
és que diuen.
Doncs no intentem censurals,
però com a mínim dient
apliqueu un codi ètic,
jo penso que
quan surten notícies d'aquestes
s'hauria de com a mínim
consensiar la població
per després reeducar
i per després fer veure
del perill que suposa això.
La millor manera de lluitar
contra aquestes revistes
és no comprar-les.
La millor censura
que podem fer
és educar.
Jo particularment.
Amb això estem d'acord.
Perquè després sí
aquest model.
Però trobo que és important
que se'n parli.
Perquè el que no puc fer
és el que diu la Yolanda,
suprimir aquesta revista.
No, no,
jo no estic dint de suprimir.
Ni suprimir les curses de taros.
No, no ho puc fer això.
No pots tancar els teus revistes
en algun moment.
No, la diversitat
és la millor garantia
de pluralitat.
La millor garantia
de la riquesa del món.
El que jo haig de fer
i el que jo crec
que és important
i la manera de lluitar
contra aquesta manera,
contra aquest ordre de coses,
és educar els meus fills
amb uns valors
absolutament diferents.
En el que l'important
és escandalitzar-te
quan veus aquell nen.
No no dormir
perquè no tens aquell rellotge.
Vull dir, aquests teus valors
que són els que,
el teu exemple,
la vida diària,
digue-li com vulguis,
amb tot el romanticisme
que pot tenir l'educació dels fills,
per mi és l'important.
Sí, sí,
perquè fins i tot de petits
li veuen un nen
esquifit
i no s'immuten,
la majoria.
Veu un nen que està gordet
i diu,
mama, mira quin nen que gordo.
El que passa
és que això que dieu d'educar
i tot el que vulgueu,
si parlem de les adolescents
i aquestes revistes
que són les que he iniciat
aquesta conversa,
hi ha un moment determinat
en les noies,
en els nois també,
però en les noies,
ja que són revistes
fonamentalment femenines,
en què els valors
que s'han après a casa
ja els porten apresos de casa,
però que el grup
i l'exterior
tenen molta influència.
Influència, moltíssima.
Sí, hi ha una època de la vida.
El que una mare
li digui a una adolescent,
al cap del temps,
sí, sí, quedarà.
Però està gravat el disdur, eh?
Però circumstancialment,
de forma conjuntural,
durant una època
determinada de la seva vida,
tindrà més força allò
i el grup d'amigues
que no pas...
Perquè quan tenim 14 anys
no som persones,
som hormones amb potes
i ha de funcionar l'hormona.
I ha de funcionar...
Moltes vegades hem comentat
de la potència,
del poder
dels mitjans de comunicació.
I això és un bombardeig constant.
És un bombardeig constant de marques.
S'equiparen els models a imitar.
Ara podem parlar del Barça d'ahir.
És a dir,
has de mirar què estan fent.
El Nani Pedrosa
s'ha de posar les ulleres
i després se les ha de treure
tres o quatre vegades
perquè surti.
Ara tots s'ho fan, això, no?
I és un noi
que en principi pot ser un model.
És un treballador
discret
que ha pujat
un poc a poc treballar.
Etcè, etcè.
Una persona supereducada,
correctíssima,
però agafes amunt,
ulleres amunt,
ulleres avall, ulleres amunt,
gorra cap aquí, gorra cap aquí.
No sé qui ha de mossegar el trofeu,
aquell tenista.
Sí, el Nadal.
I el que ha de mossegar
perquè...
Però oi,
però saps què?
M'hagin hagut tota la vida
des del Nadal.
Tot el dolent que projectin
sigui això de la gorra
i de mossegar.
No, jo deia per al consumisme,
per al sàpiguer
que l'important
no és aquest model
d'estar més prima
i saber com ho regeguem.
Però si els més consumistes
són els adults, Anna.
Ara pensem una mica
en el Barça,
tot el que ha sigut
les celebracions del Barça
o del Nàstic.
Jo no estic massa d'acord.
Són els que tenen els diners.
Jo personalment,
com que no soc aficionada...
Més consumista
però no tan influenciable, eh?
Jo personalment,
com que no soc molt aficionada,
encara m'escandalitzo,
entre cometes.
Teresa,
quan puc jo al Nàstic,
jo estaré allí gritant
com una pocessa, eh?
No, no, no.
Però que em sembla molt bé,
des del meu punt de vista,
com que jo no estic dintre
de tot aquest amole,
a mi realment m'es sorprèn.
M'es sorprèn perquè
el poble de Panicirco,
és que no ha canviat tant
les coses des de fa dos mil anys,
des de l'epoca de Tarracó Viva.
Això no ho havia sentit
tant tota la setmana, eh?
De veritat.
És un tema que...
6.000 euros
per una entrada,
sapiguent
en quina situació
s'he trobat moltes famílies
a nivell econòmic.
A tu sí que tira en pedros
quan surtis,
ja l'Anani no ho sé,
però a tu sí, eh?
No, no, que no estic...
Bueno, no m'ho malinterpreteu,
vull dir que cadascú celebre
el que vulgui,
no només faltaria, no?
Vull dir que jo digués
que s'ha de celebrar o no.
I que em sembla molt bé
les mostres aquestes
d'eufòria i del que vulgueu,
d'eufòria col·lectiva,
festa i tot el que vulgueu.
Però és que a mi m'agradaria
que amb altres coses
tan importants
la gent tingués
aquesta mateixa reacció,
és que seria fantàstic, no?
Però no.
De fet,
deixa'n trencar una llarxa.
Però és que no hi ha res
que mobilitzi el sentiment de tribu
com el futbol.
Deixa'n trencar una altra cosa.
Escolta,
i els que parlàvem
del Dani Pedrosa
i de l'Alonso...
No és el mateix.
No és el mateix.
Que us en recordeu
a la premsa
quan va sortir
lo de Cádiz,
lo del Jerez,
la quantitat de retencions
als milers de persones
als morts a la carretera.
Escolta,
per mi...
No, no mobilitza
el sentiment de tribu,
mobilitza una afició.
Però a Jerez van
de València,
de Lugo,
d'Astúries i d'Europa.
I de Valladolí.
I el futbol
mobilitza el sentiment de tribu.
I el som més conjunt.
És el tant de la tribu.
No és el mateix.
I si vols que digui la veritat,
deixa'm trencar
una llança a favor,
jo que no soc gens futbolera.
Si no cal,
si estan totes trencades,
Anna, per favor,
si el que falta
és una llança
que digui prou.
Escolta, que no tinc res.
No tinc res.
No, però a veure,
a favor del Barça,
realment,
amb els moments tan convulsos
de la vida quotidiana
que vivim,
amb la gent que normalment
tens més o menys disgustos,
una alegria com aquesta,
a la gent
li dona un impuls d'optimisme
que te mores.
A la meva feina estàvem parlant.
Permaneu vulgui, no?
Perquè es veu que va seguir un fart.
Què hagués passat?
S'hagués paralitzat del país.
Bé,
no,
no,
no.
Una més.
Però escoltem-li,
portem una temporada
de que...
Un any,
no sabem per tots cantons.
Disgustos.
I això a tu et dona alegria
de treure't els disgustos aquests?
No, no,
jo ho pregunto.
A mi no,
perquè a mi no m'agrada el futbol,
jo no en sento gens futbolera.
I bueno,
quan veig que la meva filla...
Ho sento.
A mi sí.
A mi la meva filla se n'alegra molt,
però veig que la meva filla,
que tampoc és futbolera,
se n'alegra molt,
que el meu marit estava...
Que no cabia la roba,
que els MSS,
si no sé quan anaven,
i tu anaves allà intentant
llegir una mica a la nit
i pensant-me'n,
que és la punyeta quins ulls
que fan aquests veïns al costat
amb els petardos.
Però jo entenc
que com a teràpia,
com a col·lectiva,
funciona.
I la gent es mereix una alegria.
A mi se m'encomana.
Jo vaig a un enterro
i és inevitable que plori.
i vaig a un casament
i plores.
Sí, sí.
I que no sigui família,
és igual.
És igual,
però els sentiments primaris,
el riure i el plorar
és el que més es contagia.
I jo, a veure,
estic molt satisfeta de ser així,
eh,
pel que et digui.
No faig cap esforç,
tampoc per retenir-me.
A mi m'encanta,
per mi és una cosa
que no riu a entendre
perquè no ho visc mai.
Per això ho dic...
A casa meva és el que diu ella,
menys de gossos.
Això que diu la Teresa,
jo crec que és cert,
si no ho has viscut mai,
et costa molt entendre,
o respectes lògicament,
només faltaria.
Només cal que hi vagis una vegada
i acabes...
Et costa molt entendre-ho
i compartir-ho, fins i tot.
Vull dir,
no et sents part
d'aquesta mobilització,
tot i que està molt bé,
però,
i si no t'hi sents part,
no passa res, eh?
Encara que no t'hi sentis part,
que jo torno a dir...
No ho facis que si senti part
si no ho és, eh?
No, però encara que no t'hi sentis part,
t'ho dic que em va passar a mi.
Un SMS.
Campions, campions, campions,
la meva filla.
Mama, que no pujo,
que no pujo,
que me'n vaig a la raula a celebrar-ho.
Ai, ni està tothom,
una alegria,
no sé què més.
Al cap d'un moment,
truquen uns amics al meu marit.
Tio, que ja ho has vist?
I al final resulta que
te'n vas a dormir una mica més contenta.
Què vols que et digui?
I a mi,
que jo no he vist en la meva vida
un partit de futbol
només quan anava obligada
als partits que jugava el meu nebot
amb la Salle,
i no m'agrada,
però, clar,
aquella alegria,
que és el que deia una mica,
s'encomana.
I tu dius,
bueno, potser també la gent
estem una mica necessitats
d'alguna alegria,
de tant en tant.
Bueno, però tampoc cal, no?
Que hi hagi transferits
no sé quants contenidors,
no sé quants...
Això és una altra història, eh?
És una altra història.
Jo no ho lligaria.
Però a veure,
el que plantejo aquí
d'amunt de la taula
és que l'alegria
és allò.
Aprofito,
que hi ha follon
per fer la meva.
De què se trata?
Que jo faré el burro,
el gamberro
i seré un cívic.
Aquests que cremen
contenidors i tal,
els és igual
fer-ho en el mar
d'una celebració del Barça
que en una celebració
de Santa Tecla
o de Sant,
el que sigui,
és igual.
Com posar-se a fer
aquestes manifestacions
a la festa de Gràcia
és igual.
Com fer una manifestació
en contra de la prohibició
del botelló en el carrer.
No té res a veure.
Són els mateixos.
Són els que tenen problemes.
Necessiten l'anonimat
que dona molta gent al carrer.
Ara, també una altra cosa.
Si ja ho sabem,
si ja ho sabem
i ho sabia tothom,
vols dir
que no es poden posar
més mitjans de contenció?
Aquest és una altra qüestió.
Jo avui he sentit
el noticiari
que feien el matí a Tarragona Ràdio
i anaven dient
les declaracions
del cap de la Guàrdia Urbana
o algo així
que hi havia agents infiltrats
de paisat
però evidentment
per molts agents
que n'hi hagi
no poden abarcar
tota la ciutat
ni tots els llocs
és impossible.
I a més que saben
que són els mateixos.
És el que jo vau
els deia.
Vols dir que els detindran
li aplicaran una pena menor
o no.
A mi sí.
Passarà la nit
i ja està i fora.
I amb això també
no sé qui del jutjat
també,
no sé quin jutjat
aquest també plantejava
aquesta setmana
que els delictes
i que no és el de sempre.
Però jo no estic d'acord
no m'ho puc creure.
Què?
Sapiguent
que per exemple
jo què sé
a la Pobla
a Tarragona
no serà tan estrany
on sigui
que no es puguin preveure
de la mateixa manera
que el Barça
va preveure
helicòpters
el barco
el camió aquell
i els jocs pirotècnics
que interior
que és a qui li toca
i a l'Ajuntament de Barcelona
no siguin capaços
de preveure més gent
que jo normalment
sempre estic en compte
de massa policia
i tot el que tu vulguis
però fa dues setmanes
havia estat la lliga
em penso
i abans
que ja ho digues
no se la posa a la font
m'han dit que n'hi havia
3.000 i pico persones
però ha d'haver-hi més mitjans
és a dir
clar aquí estem
jo ho sento molt
perdoneu un moment
ara has dit una cosa
molt interessant Anna
que està lligat
amb un dels problemes
seriosos
aquesta setmana
notícia aquí
i arreu de Catalunya
que és el tema
dels atracaments
amb aquestes bandes
que són marcadament
perilloses
dius
jo no estic molt d'acord
que hi hagi policia
Salvador Cardús
persona prou reconeguda
en els darrers estudis
que ja sàgios
que està fent
està dient
home
és que això
que hi hagi policia
ha d'haver-hi policia
i ha d'haver-hi vigilància
vull dir
aquella època romàntica
anys 70-80
de oh oh oh
no
es necessita asseguració
a la ciutat
havia una policia
que allò era policia
i lo demà són punyetes
no però el que reivindica
és la seguretat
i la vigilància
a la convivència
reivindico la seguretat
ciutadana
ha d'haver-hi policia
i ha d'haver-hi vigilància
és que és molt romant
dir que n'hi hagi policia
fins que passa una cosa
que n'hi hagi més vigilància
a la zona en la que jo visc
perquè és que
setmana sí, setmana no
setmana sí, setmana no
roben el del costat
roben l'altre
roben el davant
roben el redadere
no, jo el que he dit
és que per sistema
en un acte de celebració
m'acosta de demanar
que n'hi hagi més policia
Aleshores, què fem?
No, no
però que la demano
és que potser no m'he expressat
en claritat
que jo
que no soc de les que digui
la policia va bé contra tot
no, la policia ha d'estar
on ha d'estar
ja ha de treballar bé
això per descomptat
i jo em vull policia
perquè vull seguretat ciutadana
i vull seguretat
per tornar a casa meva
i vull seguretat
per als meus fills
i tampoc me molestaria
que a les carreteres
també n'hi hauria més gent
però dic que jo
que no soc una persona
amb una mentalitat
pensant que les mesures
coercitives
i tot
ho milloraran tot
aquesta vegada penso
devem ser burros
si no som capaços
No es tracta de barrejar les coses
vull dir
la policia que naltros
o la Nani criticava
i que estem tots d'acord
era una policia
posada per un règim
per coercitar
les llibertats de la gent
i per prohibir
segons quines manifestacions
que no eren delictives
que no eren normal
però hi ha hagut un període
i no ho dic jo
això és un fet
constatable
hi ha hagut un període
que amb aquests records
d'aquesta trista memòria
policia es relacionava
amb un règim polític determinat
després de dècades
això s'ha superat
i la policia té una tasca
molt concreta
que és preservar
els drets de les persones
fonamentalment
en aquest sentit
s'ha obert un debat
importantíssim
amb el tema de la seguretat
i amb aquesta onada
de robatoris
amb molta violència
que s'estan donant
a Catalunya
està apareixent un debat
que jo crec que se'n parlarà
en els propers dies
que és el tema de la seguretat privada
de molts col·lectius
que es planteja la seguretat privada
hi ha moltes persones
i molts juristes
que estan en contra
perquè diuen que
aleshores
com la sanitat
l'educació
i moltes coses
només es podrà pagar
la seguretat
la gent rica
la gent rica
és el mateix debat
hem d'acabar de pensar
que amb la policia dels grisos
parlant per les clares
que tothom la identificava
amb els grisos
però vam passar al marrón
no se'n recordeu
però continuaven sent
escandalosa
no te censurarem aquí
i l'exercito
no serviria
per a estas coses
que tenemos
tantes pistoles
si teus a l'exèrcit
per una celebració
del Barça
nani això
com a imatge
doncs estimaria més
que els soldaditos
que jo pago
estiguessin vigilant
els contenidors
de les Rambles
que no que estiguessin
aixecant banderes
a Fernando Pó
vols que et digui?
no ho sé
potser estic dient
un disbarat
si jo no tinc
la capacitat estratègica
que haig de tenir
per valorar
la força de l'exèrcit
però per què no?
potser no sé
si hi ha un bacà
en el ministeri
aquest
corresponent
potser
potser en el futur
aquests eslògans
que estan dient
per cap de joves
que no tenim pròs
policies
és que els policies
valen diners
és que el resultat
no ens els podem gastar
coi
i a l'exèrcit?
com aquell actor
estaves aprofitant
a mi em sembla molt bé
que vagin a Afganistan
o que vagin al lloc
on els necessitem
encara té una connotació
tan terrible
ara que parlàvem
jo no m'ho imagino
jo és que crec que
jo no dic que no
s'hagin de buscar afectius
on n'hi hagi
però això de treure
els exèrcits al carrer
a mi fa una por
a mi no
ara en aquest país
tenim un exercit professional
no és com abans
que era una leva
ara és professional
no van amb la cabra
a passejar-se l'1 de maig
o no sé quin dia van
l'1 de maig no
quan van?
el 12 d'octubre
el dia de les Fuerces Armades
els que vagin
l'1 de maig
l'1 de maig
l'1 de maig
la cabra de la legió
també
us imagineu
la cabra de la legió
vigilant
el professional del Barça
seria l'1 de maig
por favor
a veure no ho sé
jo no estic intentant
ser-vos capaç
de poder aquesta tertulia
amb nosaltres mateixa
bueno bueno
a veure
com a proposta definitiva
sisplau
la propera vegada
intento
tenir més gent
si no la Dani
treurà la cabra de la legió
ara ho poden lligar
directament amb els romans
amb els lesionaris
perquè no treguen
els lesionaris
són gent que cobra
per tenir un arma a la mà
els gladiadors aquests
els gladiadors
sí
els professionals
són els professionals
que és el que feien
vigilava les fronteres romanes
els grisos
fins i tot els van canviar
l'uniforme
perquè no els hi podem
perdre
ara diré una altra cosa
també mal vista segur
van perdre tanta por
que feu competició
a veure qui
i ara ja els hi prenem el tel
no els hi tenim cap respecte
no els hi tenim cap por
els altres
llavors potser que
ens situem una mica al mig
perquè resulta que
vam passar d'una policia
totalment autoritària
coercitiva
doncs de primer pega
i després pregunta
o primer dispara
i després pregunta
sense
no calia
només els veies
jo per almenys tenia
problemes gàstrics
ja canviaves de carrer
tu puc ser moral
amb el departament
que estic jo
quan teníem un problema
trucàvem a la policia
i la gent
entre cometes
s'acollonia
quan la trucàven
és que no n'hi havia cap reme
van canviar
i clar
van canviar tant les formes
que honestament
però no feien
jo crec que a vegades
és que no han
de fer post
però Anna
perdona
és que
estic posant ara
a la policia
han de fer
com si fossin
un cos d'angelets
com si fossin
aquells bovis
no no xata
jo he vist manifestacions
poca broma
a viscoses
poca broma
poca broma
els bovis
bueno
deixa-ho anar
jo el que et vull dir
que no pot ser
que una persona jove
si un policia
que no són cap àngel
escolta
persona jove
persona més gran
està mal aparcada
i en un lloc
és perillós
per als altres
que vindran
li digui
treu el cotxe
l'altre
li digui
pues no el trec
però el policia
Anna
el policia poca cosa
poc fer
perquè segons com
aviam
ha d'anar amb peus
de plom
potser també
que treballessin
és com passa
moltes vegades
als centres educatius
que diem
els professionals
els ha de dotar
d'eines i mitjans
per poder imposar
aquest respecte
d'autoritat
si no ho tenen
amb els barcos
i avions
vols a l'exercit
jo no li tinc por
perquè li haig de tenir por
si no li tinc por
els grisos
estan al meu servei
els pago jo
perquè em vigili
i em ofereixin
està a cebolleta
ha dit els grisos
t'ha traït la memòria
ja no són grisos
jo lo passava molt mal
jo li deia a mi padre
és que me da miedo
jo corria
però no corria
perquè no m'agafessin
corria
perquè tenia
descomposició total
llavors corria
a buscar
el primer lavabo
que trobés
i el meu pare
em deien
és que és el seu paper
fer-te por
estan fets
per fer-te por
jo crec que
hem de trobar
el lloc
de les nostres forces
de seguretat
encara l'hem de trobar
que encara
com en moltes altres coses
estem en un impàs
hem de redefinir
i estem en la llei
del pèndulo
i és allò
del pèndulo d'ara
com era el concurs
aquell precio justo
que et passaves
per sobre o per sota
han de buscar
el punt
perquè estem allò
del pèndulo
d'un costat
amb un altre
i tampoc
bé aquest cap de setmana
tarraco viva
Déu-n'hi-do
ja comença
el grup d'activitat
nàstic
nàstic
nàstic
a Castelló
no vas a Castelló
no vas fer cua
com va ser
l'altre dia
el petit tarraco
que jo he vist
a Prova
jo em vaig quedar
1.600 entrades
d'anar
dic això què és
què està passant
oi el festival d'Eurovisió
ai sí
ai ho vaig veure
i Andorra no va guanyar
quina llàstima
mira que havia xica
era la rosa
ho vau veure
ara en sèrio
va ser una xica
que era com la rosa espanyola
però l'andorrana
una xica amb una veuota
d'aquells impressionants
van fer molt bé
però també va sortir un estudi
per cert que deia
que com que tots els països bàltics
són veïns
i es voten entre ells
i endogàmia
és endogàmia
és impossible
i llavors mai sortiria
però ho he pensat
és el teorema Uribarri
el teorema Uribarri
que depèn de quin
vull dir que
nosaltres havíem de votar
Andorra
nosaltres vam votar
Portugal i vam votar
Andorra
i no van sortir
ni l'altre
i Espanya va sortir
se suposa
no
Espanya ja està
perquè tu estàs diguem-ne
allà
els que queden fora
per defecto
jo la veritat
és que d'aquest tema
no sé res
doncs hem aprofitat el temps
hem pogut parlar
fins i tot
del festival d'Eurovisió
la qual cosa confirma
que aprofitem el temps
del paper de l'exèrcit
del sexe
de les revistes
i se pot fer una sol·licitud
a la cadena 4
que ponguen el house
més vegades
que és l'únic
que m'alegra
a les nits
a vegades
i parlant de censura
i tot això
el festival aquest d'Eurovisió
van sortir els finlandesos
que es veu
que hi ha hagut
molta problemà
al seu país
la presidenta ha dit
que no els hi paguen
els focs artificials
que tiren a l'espectacle
i llavors van fer una col·lecta
anaven de monstres
anaven en plan
un rock dur
però d'aquell més fos
més
els de heavy metal total
sí
però més amb unes
màscaras
i amb uns maquillatges
impressionants
i van sortir
no tenim més temps
això no s'ho perdeu
van sortir
no tenim més temps
continuarem
a propera temporada
Anna, Anna i Teresa
gràcies
bon cap de setmana
són les 10
les notícies