Fins demà!
Aquesta primera veu de Carme Pedrol era ella, ho assegurem, i no està fònica pel nàstic, ja ho diem, ja ho diem.
Ja em sap greu.
Em sap greu això?
No està fònica pel nàstic.
És una cosa vírica, allò d'encostipant-me del nàstic.
Però dona, és igual, podràs cridar la resta de partits.
Ja, ja, ja.
Ara ja som dalt.
Ara ja som dalt.
Segur, segur.
Jo vull ser més optimista que el César, jo vull dir que ja som dalt.
El César, quines confiances.
I tant, tant.
El César, com diu Carme, també va estar asseguda al lloc on està avui el nostre convidat, que és Francesc Chamar.
Bon dia, Francesc.
Bon dia, Jolanda.
Moltíssimes gràcies per venir, per acceptar la nostra invitació.
Francesc és una persona, Francesc Chamar, una persona discreta.
Va als mitjans de comunicació quan és necessari perquè, per la tasca que desenvolupa, té necessitat d'explicar alguna cosa.
Però és una persona fonamentalment discreta.
Per tant, li agraïm molt que hagi acceptat la nostra invitació i s'hagi deixat enredar.
Immediatament deixarem que aquestes quatre senyores li facin preguntes, però a mi només un punt de partida relacionat amb l'actualitat.
i és que dissabte no era una trobada amb ells ser companys d'Institut Unida a la Mili,
però sí que es va retrobar amb tota una sèrie de persones que van estar molt vinculades al moviment veïnal de la ciutat de Tarragona, no?
Efectivament, sí, vam celebrar els 25 anys de la fundació de la Federació de Veïns.
Aquell temps que són tan diferents dels actuals, no tenen res a veure amb el món actual que ens vam trobar nosaltres aquells 25 anys
i encara estàvem amb la dictadura i aquesta situació tan conflictiva, però molt bonica aquella època.
que per mi la recordo amb molta il·lusió.
Hi havia un sentit de solidaritat que avui, malauradament, se n'ha perdut, no?
Els barris reivindicaven aquelles coses que eren fonamentals i immediates,
necessitats perentòries d'escola, d'il·luminació pública, de transports...
i això ens va unir a tots molt, eh?
I va ser un temps de molt treball, però de molt optimisme,
que després d'aquest optimisme s'ha anat convertint en un cert desencís, un cert pessimisme,
perquè la realitat actual, per mi, quan torno d'Amèrica,
trobo una Espanya i una Europa realment molt pessimista, molt desanimada, amb poca iniciativa...
Trista, també.
Trista i avorrida, sí, és cert.
Trista i avorrida.
Veu haver de lluitar molt, no, llavors?
Llavors vam lluitar, certament, molt.
Hi havia molta gent que lluitava, eh?
Certament, hi havia col·lectius molt conscienciats,
i, bueno, alguns es van jugar bastant, no dic la vida,
però sí, alguns van rebre cops de la policia en aquells moments de certa repressió,
però es treballava amb la il·lusió que es podria aconseguir una cosa millor
del que, de fet, s'ha aconseguit actualment al nostre país, eh?
Però millor que abans sí que era, sí que és.
Millor que abans sí i no, depèn del que vulguis entendre per si abans.
Amb 25 anys enrere hi devien haver moltes mancances, però, eh?
Sí, hi havia mancances...
I més que res als barris.
Hi havia mancances de materials.
Materials, materials.
Sí, sí, sí, però el ser humà no és qüestió de riquesa material,
sinó de valor solidari.
I hem perdut moltíssim el nostre país i Europa, sencera,
perquè he visitat alguns païs d'Europa i els queixen exactament el mateix.
Estem amb benestar perquè ens hem aprofitat
del que jo estic veient del Tercer Món.
Europa sempre ha sigut el centre d'aprofitament,
d'expuliació de la riquesa del Tercer Món,
d'Amèrica Llatina, perquè és el que conec una mica més,
però, bé, el que està passant amb les pateres
és una xigne claríssim, diguem-ne, d'aquesta situació de desigualtat.
Per tant, hem augmentat molt materialment
i em sap greu haver augmentat tant materialment.
Em sap greu que el país...
A costa dels altres.
A costa dels altres.
Jo lamento que Espanya tingui la riquesa i la capacitat de consum
que està tenint el nostre país,
perquè sé que aquesta capacitat de riquesa que tenim aquí
és conseqüència que altres parts del món
s'està vivint realment molt pobrament,
gairebé miserablement.
Sí, però per desgràcia no és Espanya sol, no?
És la resta també?
Bé, és Europa.
Europa i Amèrica del Nord són el que denominem clàssicament
el primer món, aquest eurocentrisme, em sembla que és fatal.
Nosaltres estem vintre d'aquesta...
I potser part de culpa d'això és que nosaltres, com a persones,
no ens sentim culpables d'això,
sinó que donem les culpes als mandataris,
als presidents, als governs, etcètera.
A les multinacionals.
I nosaltres no ens mirem mai, no?
Quina part de responsabilitat tenim en aquesta pèrdua de valors.
Sí, sí, sí.
Perquè, vull dir, en el nostre país no hi ha solidaritat
ni amb la gent que ve de fora dels immigrants
ni, molt menys, naturalment, amb els que viuen molt més lluny de nosaltres.
Jo diria que ni tan sols els polítics són responsables.
Bé, però potser això m'està fent pensar moltes coses.
Curiós la visió, no?,
que imagino que es té quan un està en un país del Tercer Món.
Perquè és veritat que aquí,
no sé si per la proliferació de moviments
o d'organitzacions d'aquest tipus solidari,
jo no sé si tothom,
però jo crec que hi ha bona part de la població
que sí que té un sentiment que fa alguna cosa,
de què participa d'altra manera, no?
No sé si és una mica d'autocompleença
o de pensar...
No, jo crec que hi ha minories excel·lents.
Minories excel·lents, eh?
Com he trobat jo minories excel·lents als Estats Units.
Però Estats Units, com a societat,
és una societat que no té gaire sentit.
Ells no saben el que passa fora de les seves propers fronteres.
Però hi ha grups molt solidaris als Estats Units.
Ho dic perquè és un país del primer món, no?
I aquí també som un país del primer món,
i, per tant, hi ha gent molt escollida,
molt selecta, vull dir, en aquest sentit,
xapó, diguem-li,
en aquest sentit de voler conscienciar-les de més,
de treballar en projectes de desenvolupament, etcètera.
Però jo, quan us parlava abans,
em referia una mica a la globalitat de la situació.
Vull dir, hi ha molta gent
que està agafada pel consumisme
i realment l'únic que pensa
és els seus propis interessos.
I us deia que jo crec que
ni tan sols els polítics poden canviar les coses.
Per mi, els polítics
el que poden fer és parar els cops.
Poso un exemple molt clar.
Aquí a Espanya el que podem parar els cops
és, diguem-li, dels immigrants
que ens venen amb les pateres, veritat.
Però solucionar els problemes,
el govern nostre és incapaç.
Jo crec que el problema és
que els que manen no són els polítics,
els que manen són els economistes,
l'economia, no?
Ni tan sols els economistes,
són els multinacionals.
Vull dir, aquests que no donen la cara,
però que mangonegen i dirigeixen
els diners cap on ells volen.
I on hi ha diners hi ha prosperitat econòmica.
On els diners desapareixen,
allò queda a la misèria.
I aquí estem en aquest moment.
Que nosaltres com a ciutadans
podem fer gran cosa.
Jo crec que el que ens toca fer
és viure amb dignitat.
I el que hem de defensar
és defensar la nostra pròpia dignitat.
aquella frase d'aquell polític
que vau sentir fa molts anys.
Potser és millor morir dret
que no viure de genolls.
Però bé, jo crec que d'alguna forma
es pot retocar aquesta frase,
però és la situació que jo
expreso en moltes ocasions
quan em preguntes.
Què fas tu?
Jo intento viure amb dignitat.
Que aquest viure amb dignitat
ens suposarà ajudar molt els de més o poc.
Això ja no ho sé
perquè les forces que estan dominant
són forces molt poderoses
i molt ben estructurades.
és veritat que és molt difícil canviar l'estructura
que està dominant
tots els interessos econòmics del món sencer.
Hem d'apostar pels gestos
de la societat civil.
Petits gestos
que al final sumats poden ser grans.
El tema de la gran economia,
probablement
tota aquesta gran economia
se sustenta
en els petits consumidors
que som tots nosaltres.
exacte, exacte, exacte, exacte.
Però no tens tota raó, Iolanda.
Però el que passa
és que els petits consumidors
no són d'anar en compte, de veritat.
I van potenciant, van ajudant,
van fent, van donant vida
als grans interessos econòmics
de les transnacionals.
Perquè ara més que mai
s'omplim la boca de coherència,
de solidaritat, de...
Tothom fa el seu...
Sí, vull dir, tothom...
No?
S'està tranquil·litzar la consciència.
Més que mai de solidaris i...
Tothom participa en algun ONG.
Sí, jo crec que passa
les grans paraules
són paraules que moltes vegades
estan manipulades.
Vull dir,
la paraula de solidaritat
està manipulada,
la paraula de democràcia
està manipulada,
la paraula de justícia
està manipulada.
Vull dir,
tots volem ser demòcrates,
tots volem ser solidaris,
tots volem...
Però jo, homes i dones justos,
no?
I la realitat és que no ho som,
veritat.
I a mi a vegades
em posa una mica nerviós,
us ho diré,
és sincer,
quan veig gent molt progressista
que he tingut contacte
d'estar-hi,
i encara hi soc,
però que després jo sempre
els ulls
deriven cap als fets.
Una expressió
molt progre,
però tu en la teva vida
què passa, no?
I per mi això
és la reacció natural que tinc
perquè n'estic bastant
hasta...
Hasta la coronilla.
De boqueta cap a fora, no?
Sí.
Aquest sentit, no?
S'ha de no portar
un portà de coronilla.
Exacte.
Jo us diré una cosa
molt curiosa
que no ho vaig dir
l'altre dia al sopar
que tothom has preguntat
a Jolanda.
Jo remeix el sopar,
a mitjopar que hagués marxat.
A mitjopar que hagués marxat.
I no era un gran sopar,
però bueno,
un bon sopar.
I clar,
quan vens del tercer maniveu
és que la gent d'allà
apena es pot menjar.
Molta gent,
molta gent que se la passa
pipa,
fantàstic, no?
Però hi ha uns hotels
en segons quins països
i uns complexes turístics
que dius Déu-n'hi-do,
no?
De cinc estrelles.
Jo n'he conegut
algun d'aquests hotels,
el de La Habana.
Emelia a La Habana
una nit vaig dormir
perquè l'avió
que venia jo
de Puerto Rico
va tenir una varia
i llavors ens van aterrar
a La Habana
i ens van portar
tots els que anàvem
amb l'avió
a dormir.
Bé,
si ho dic com a anècdota,
en aquests països
altres se'm on
hi ha hotels de cinc
i quasi de sis estrelles.
Però, bueno,
el conjunt està patint
la situació
de l'expoliació
que portem molts anys així.
Jo diria que jo remuntaria
amb el nostre amic
Cristóbal Colón.
Vull dir,
en aquell moment
va començar la cosa.
El que passa
que ell tenia pocs mitjans,
no?
Ell tenia mitja dozena
de soldats
i quatre fusellets
i amb això
no podia fer gran cosa.
Ara,
realment,
s'ha sofisticat
els sistemes
i d'una forma,
diguem-li,
més solapada.
Ara s'està explotant
la gent
sense treure masses armes.
Home,
en un cas concret
com el que tots coneixem
de l'Iraq,
allà van sortir
moltes armes,
no?
Però en els països
de Llatinoamèrica
ara hi ha una forma
molt civilina,
diguem-li,
molt amagada
d'explotació,
no?
Per exemple,
centremet.
Són països
que tenen molts recursos
naturals
i suposo que
si estigués ben administrat
i no per nosaltres
des de fora,
no en té cap sentit
que siguin països pobres.
Això que dius
és que tens
absolutament
tota la raó
i el cas
que tenim ara
ben clar
és el cas de Bolívia.
Bolívia és un país
que s'està discutint
si l'estaf
de països
de Llatinoamèrica
és l'últim,
penúltim,
l'antepenúltim,
però és igual,
és un dels tres últims,
perquè s'està discutint
a veure quin és l'últim,
si és Bolívia,
Nicaragua o Honduras
o Haiti.
Però és un país ric.
Si el capital
hagués anat
a ajudar
a Bolívia,
Bolívia estaria
en una situació
totalment diferent
de la que està.
El que demostra
que les multinacionals
han anat
entre elles
les espanyoles,
però no solament
les espanyoles,
sinó la filosofia
de les multinacionals
no té país
ni té llengua,
són internacionals.
tots els països
rebent,
estan patint avui dia
l'explotació
de les transnacionals.
Jo em sembla
fantàstic
el que ha fet
Eva Morales.
Pot haver fallat
amb la forma,
potser obtenir
una mica més
de política
amb Esquerra,
però la qüestió
de fons,
home,
no pot ser
un país com a Bolívia
que té unes mines
d'estany,
que estigui
amb un grau de pobresa
que ha passat allà.
Doncs que la gent
que ha vingut de fora
els ha expoliat,
això és claríssim.
I el deixaran
a l'Evo Morales
seguir amb aquesta línia
o no?
Aquest és el gran interrogant,
el gran interrogant
perquè posaran
això
pals a la roda,
exactament,
i potser
passarà el mateix
que està passant
a Lula.
Jo tinc esperança
que com a Bolívia
és més petit
i encara que hi ha
interessos
de les transnacionals
no són interessos
tan grans
com els interessos
que hi ha actualment
al Brasil.
I en aquest sentit
podria ser
que deixessin respirar
una mica,
però també en dubto,
tinc les meves
més dubtes.
Francesc,
perdona,
jo ara
sentint aquest discurs
que en el fons
és un discurs
pessimista,
no poc...
Clarament pessimista.
Clar,
no, no,
jo estic amb tu
i penso el mateix
i penso que hi ha
contra determinades forces
que és quasi pràcticament
impossible lluitar.
I com es viu això
des d'allà,
des d'aquells països?
La gent que viu allà
és conscient realment
d'aquesta realitat
o tenen ja
prou problemes
per viure el dia a dia
com per plantejar-se
potser...
Sí,
mira,
el que has dit
darrerament
és el que està succeint,
és dir,
la gent viu el dia a dia
en gran part,
però de totes formes
primera qüestió
és que molta gent
ha patit molt
i ja no té ganes
de lluitar més.
Jo em refereixo
concretament
a El Salvador,
a Guatemala,
a Nicaragua,
aquests països
que, bueno,
que han perdut
moltes vides,
no?
I que per tant
al final
es té que comprendre
des del punt de vista
psicològic
que estiguin
en desencís total.
la veritat,
ara,
el mes de novembre
hi haurà eleccions
a Nicaragua,
no?
Quan vaig sortir
fa mes i mig
abans d'anar a Caracas,
doncs la gent
no em volia saber res,
vull dir,
veurem la gent
qui anirà a votar,
no?
Potser després
s'entusiem a l'an,
però comprenem
els que venim de fora
o anem allà
i que la gent d'allà
digui,
bé,
prou,
deixeu-me viure,
mal viure,
visquem el dia a dia
i punt,
no?
I per altra banda,
clar,
mira,
amb els mitjans de comunicació
on Jolanda
tu saps prou bé
que tenen molta força,
no?
I ja arriba molt
la influència
nord-americana
de la televisió
i no hi ha dubte
que,
clar,
a través de la televisió
doncs
els Estats Units
és un paraís,
la veritat,
és un paraís
de lliure
i això també
té un poder
de conquista
de les voluntats
de molta gent
que la gent
no pot menjar,
dius,
bueno,
si me metjo
als Estats Units
jo viure fantàsticament,
no?
I llavors,
si no estàs
molt mentalitzat,
molt conscienciat
doncs
que aquesta gent
queda conquistada
diguem-ne
per la societat de consum
que és el que està passant
a tot arreu,
en veritat,
primer es valora
els béns materials
d'omplir l'estómac
i comprar
tot el que sigui
d'untimodell
i després
queda en segon
l'ordre.
Vas optar
per la vida religiosa
precisament
per poder
fer aquesta tasca
i poder ser
molt bé?
Bé,
sí,
podria ser que sí,
encara que quan un
va fer aquesta opció
era molt més jove
que jo,
la veritat,
però bueno,
sí, sí, sí,
perquè jo
pertanyo a una família
bastant situada
de Barcelona
i vaig tenir contacte
amb els barris
de Barcelona
en aquell temps,
cap als anys
47,
que una de vosaltres
no havíem nascut,
no?
I que llavors
ens trobàvem
a barris de Barcelona.
i jo casi.
I jo casi.
Que ella presumida
de veterania
i no de joventut,
això està molt bé.
Això està molt bé.
I llavors
anàvem nosaltres
a visitar
els barris
d'Andalusos
i els barris
de Murcians,
jo recordo,
Barcelona estava
rodejada
de barris
d'emigrants
d'Andalusia
i per tant
el que està passant
ara
no em sembla
res nou,
res diferent.
la gent que ve
parla una llengua
distinta
els que arriben ara
però el fenomen
de la immigració
com a conseqüència
dels nivells econòmics
de l'Espanya del nord
i de l'Espanya del sud
és el que està repetint ara
el desnivell
entre Espanya
i l'Àfrica
que teníem aquí mateix.
Quan es deia
que ara es diu
que hi ha diferent cultura
però és que llavors
també hi havia diferent cultura.
El xoc cultural
era important també.
Però en canvi
és curiós
que els primers emigrants
aquests primers
que dius tu
de l'any 47
o l'any 50
són els que tenen
més reticències
amb els emigrants
que arriben actualment.
És curiós, eh?
Són els que viuen.
Són els que viuen amb ells.
Són els que viuen.
Allà a la floresta
que són 24 veïns
en un bloc
són de 7 nacionalitats
i això
quan jo vaig marxar
fa dos anys
tots eren del país
i vaig trobar
7 nacionalitats
paquistanis
índios
colombians
i espero
que encara
podrem augmentar
més
la pantalla
de països
diferents
a la nostra escala.
És que
parlem una mica
la memòria històrica
i llavors
tots mirem
els propis interessos
i el problema
és aquest
un problema
de valors humans.
Es comentaves
com vas decidir
entrar
a la vida religiosa
directament.
Bueno, sí.
Perdó
que t'hi hagi
imatges
desviat.
Tot és interessant, eh?
Sí.
La diferència social
amb aquell temps
també era ben forta.
També recordo
que quan vaig arribar
a Tarragona
ja no fa tant temps
hi havia les xaboles
que ho va conèixer.
sota el pont
i entre vies, no?
Home, a mi em sembla
que
tota persona
ha de viure
i fer una opció sèria
a través d'algú
que et doni
una confiança.
Si un no té
punts de referència
difícilment
pot estructurar
la seva personalitat.
Per tant,
tothom busca
un punt de referència.
El que passa
és que hi ha
punts de referència
i jo diria
ho dic en tota llibertat
sense ofendre ningú
punts de referència
molt pintorescs.
Però per mi
Jesús és un punt
de referència
a l'absolut
i fins ara
realment
em sembla
que és el que està donant
la resposta definitiva
a un problema
que tampoc li fan cas
perquè l'Evangèlica
cada vegada
sembla ser
aparentment
que queda més marginat
dintre de les societats
europees
no dintre d'altres societats
de l'Italia d'Amèrica
o d'Àfrica
que ho coneix menys.
Dintre de tot
aquest entramat
de la política
la part religiosa
també deu tindre
el seu meu culpa
no?
Sí
sí, sí, sí, sí
certament que sí
jo crec que no
podem
susleiar
certament
això que tu dius
que tenim una responsabilitat
i em fa l'efecte
que també amb això
pequem una mica
nosaltres
els religiosos
o els creients
de la religió
que sigui
dient que nosaltres
ho hem fet molt bé
des de la nostra opció religiosa
i crec que han fallat moltíssim
la Iglesia Catòlica
crec que ha fallat moltíssim
i està fallant
i està fallant
aquí
i a Amèrica
claríssim
i altres religions
que conec menys
està també
fallant
fent una mica
de reflexió
més directament
o el que jo conec
clar la gent
parla de la Iglesia Divina
però la Iglesia
és molt humana
i em sembla
que a la nostra Iglesia Catòlica
hi ha més element humà
que diví
i per tant
hem de reconèixer
que també
moltes vegades
ens deixem portar
per la comoditat
o els interessos econòmics
tota estructura
de societat
tant política
social
com religiosa
el gran perill
és també
que la gent
se'n vulgui aprofitar
per tenir
un cert reconeixement social
que a tots ens agrada
ser reconeguts socialment
però bé
l'Evangeli va
per cantor
totalment contrari
a això
vas estar de regidor
a l'Ajuntament
a l'Ajuntament
demòcrata
va ser molt divertit
aquells quatre anys
què tal l'experiència?
doncs mira
jo no me n'repenteixo
no era el meu lloc
però en aquell moment
em semblava que sí
que havia de donar-se
precisament
per aquesta qüestió
que tu m'has preguntat
vull dir
que
hi havia una situació
de dictadura
una situació
bé
un temps passat
no?
que l'Eglésia
s'havia aprofitat massa
del règiment
del Franco
i per tant
semblava que
es tenia que fer un esforç
de desmarcar-se
no per estratègia
o desmarcar-se
per realitat objectiva
es teníem que desmarcar
de veritat
i llavors
vaig voler
bé
perquè vaig treballar
estava treballant
a la Ciutat de Veïns
vull dir
m'han empènyat
que m'hi presentés
vaig tenir
unes certes dificultats
però recordo
que l'arquivisbe
que tu devies conèixer
Ponigol
no sé si tu
va ser un home excel·lent
em va cridar
i em va dir
escolta
si tu ho veus
endavant
i tinc una carta
autògrafa seva
que qualsevol visbe actual
no me l'afirmaria
però ell va tenir
la intuïció
de donar
llum verda
i el meu general
el famós pare Pere Rupert
em va donar
llum verda
en aquest sentit
i va ser uns 4 anys
d'un treball
realment
a favor dels barris
vull dir
l'objectiu nostre
no era tant
un partit polític
nosaltres no érem partit polític
són un moviment
situat
que ens van presentar
i vam rebre bofetades
per la dreta
i per l'esquerra
perquè nosaltres
vam
tinent alcalde
en aquell moment
i el partit socialista
em va treure
de la regidoria
és que no em podia treure
de l'escola
de l'ajuntament
però vull dir
que ens vam trobar
entre la dreta
que això ja ho esperàvem
també vam rebre
bofetades
aquella època
et deien el curar rojo
no?
bueno
això és fàcil
totes les persones
d'església
que entraven en política
amb un posat progressista
la deia
los curar rojos
i això és una forma fàcil
de posar-te una etiqueta
i quins són els teus primers
contactes amb Iberoamèrica
i quan et planteges
anem a veure
què passa
jo crec que podria remuntar
a fa uns 20 anys
devia ser
que bueno
jo tenia molts contacts
jo tinc molts companys
a Llatinoamèrica
i altres parts del món
vull dir
jo permet unes relacions
bastant directes
llavors
m'interessava
conèixer la realitat
del món
el que no podem fer
el ser humà
és tancar-nos
amb nosaltres mateixos
vull dir
jo conselleria a tothom
que veigés la realitat
perquè si no
veiem una realitat
molt reduïda
i pot ser que aquesta realitat
realment
no sigui
la gran realitat del món
llavors
quan vaig anar a Llatinoamèrica
vaig començar a veure
una mica
la gran realitat del món
aquí també l'havia viscut
però allà encara
en dimensions molt més fortes
i bueno
vaig estar
la primera experiència
va ser de tres mesos
visitant
Guatemala
a la Nicaragua
que eren moments
molt duros
molt duros
perquè bueno
a Nicaragua
estava el sandirisme
i recordo
que em van oferir
que en cas que passés
alguna cosa
em van donar
una pistola
per posar-la
sota el llit
gràcies a Déu
no la vaig utilitzar mai
i si l'hagués tingut
que utilitzar
no hauria sapigut
com s'ha portat
que va apretar el gatillo
però
bueno
estava en una situació
molt tensa
al Salvador
estava també
la guerrilla
en una situació
molt forta
jo tinc companys meus
que han viscut
molt intensament
aquesta situació
i a Guatemala
també
la gran repressió
contra el món indígena
que és vergonyós
Guatemala
és un cas
diguem-li
contra els indígenes
van morir
centenars i milers
d'indígenes
aquests països
ara aparentment
estan més tranquils
però no vol dir
que no siguin països
també
en situació
anòmala
amb un grau de pobresa
fort encara
perquè encara que hi ha
penseu que
el moment que va entrar
la democràcia
a Nicaragua
va començar
la droga
va començar
la prostitució
va començar
tot això
no hi havia
s'ha sumat
una altra misèria
la misèria material
exacte
Honduras té
perdó que vagi
sants així
Honduras té
20 aeroports
oficialment
clandestins
oficialment
clandestins
clandestins
se sap
que són clandestins
pin aeroport
que es dediquen
solament a la pura droga
a passar la droga
del sud
de Sudamèrica
de Colòmbia
i Venezuela
cap al nord
tenim el problema
que vosaltres
tenen el sentit
de parlar
al Ciudad Juárez
no?
Déu de les dones
això ho voler preguntar
especialment allà
les dones
tenen una
competitivitat especial
sí
jo vaig a Ciudad Juárez
que és al costat
de la frontera
amb l'Estat
d'unit
i és curiosíssima
perquè són dos ciutats
d'entrada la situació
les maquiladores
a banda dels crims
com treballen
sí
a veure
jo us explicaré
una mica
si voleu
les teories
a l'entorn
de la desaparició
que em sembla
que van cada any
no sé si són
de 300 o 400
dones mortes
a Ciudad Juárez
que està al costat
de l'altra ciutat
que és el Paso
i entre una
i l'altra ciutat
només hi ha una balla
metàl·lica
i continuament gips
de patrulla
això és el que es veu
llavors veus
el Paso
una ciutat
és clar
dels Estats Units
encara que el sud
dels Estats Units
és menys rica
que el nord
però veient molt ben situada
i hi ha una misèria
i llavors
les teories
que hi ha
encara que la policia
no parla
ja ningú parla
de la situació aquesta
és una mica
en veu baixa
però tothom té por
perquè tens por
que puguis desaparèixer
o que siguin
simplement
una mica de màgia negra
i siguin sacrificis
sigui tràfeg
d'orgas
o bé
que jo és la que jo
penso
encara que
jo soc el menys
indicat
per parlar
i donar una opinió
és que
els grups de droga
volen demostrar
que dominen el terreny
com diuen
que els animals
dominen una mica
marcar el territori
és una expressió
de força
exacte
i llavors
de quan en quan
desapareix una noia
llavors
és dir
que estem aquí
passa perquè
la gent sàpiga
qui mana
exacte
i a Guatemala
desapareixen també
moltíssima
joventut
ja no ho sé exactament
hi ha una violència
a Guatemala
tremenda
i amb les bandes
joves
les bandes
joves
que van venir
el model
de la banda
de San Francisco
i són unes bandes
molt ben estructurades
jeràrquicament
vull dir
un ordre jeràrquica
molt fort
i bueno
ara em podria allargar
i menjaríem
el temps que ens queda
però els fan fer
unes pràctiques
per integrar-se
a la banda
horroroses
i les noies
també tenen
un rol especial
la nòvia
del cap de la banda
una manera de vestir-se
una manera d'actuar
sí, sí
tenen tota una subcultura
diguem-li
dintre de la cultura
global
en què es troben
situats
i quan ets allà
quin
què fas tu?
quina vida fas?
com estàs integrat?
te'n vas al juliol
com estàs integrat?
el 7 de juliol
te'n vas a Managua
a Managua
sí que allà és la seu
de la Secretaria Internacional
de Solidaritat
dels Comitès del Corromero
i estic a la secretaria
doncs això
què fas?
tens una jornada laboral?
com és la teva vida?
aixecar-me
a dormir
i menjar
com vosaltres
ajudar molt em sembla
i què?
i ajudar molt
això d'ajudar
jo ja no ho sé
per això
em refugio
potser una mica
amb l'ocasic d'abans
viure en dignitat
i fer el que es pot
ara si ajudem o no ajudem
bueno
jo diria que
com sóc creient
dic que Déu sabrà
la veritat
però no veus coses
home
veus coses puntuals d'ajut
això és evident
però veus que el problema
d'ajut individual
és una mil·lèsima
una gota petita
dintre d'una oceana
el problema és un problema estructural
això és el que et fa
desanimar
desanimar
i per dintre
tens que mantenir
l'educació formal
d'expressar-te
per partir d'estar escramat
el problema és estructural
ara per exemple
Estats Units s'ha empenyat
en què es firma
el tractat de llibre comerç
el TLC
no sé si n'heu sentit a parlar
llavors Estats Units
vol tenir relacions bilaterals
en cada un d'aquest país
no permet tenir
una relació
d'Estats Units
en tot el conjunt
de països centroamericans
i les condicions
són farònicament
a favor
d'Estats Units
vull dir
el tractat de llibre comerç
que El Salvador ja ha firmat
i em sembla que Guatemala
va firmar
hi va haver molts alderulls
però està firmat
encara augmentarà més
la pobresa
d'aquests països
perquè resulta que
aquests països
així parlant
en general
viuen de l'agricultura
i resulta que Estats Units
com tenen una agricultura
financiada
arribarà a los famosos
frijolitos
i el famós arròs
que és la matèria
d'alimentació bàsica
pels pobres
arribarà a l'Estats Units
més barata
que el que s'ha de
Què són els d'actament
dels comités
d'Oscar Romero
Els comités d'Oscar Romero
van néixer
a partir de la mort
de l'assassinat
de Monsenyor Oscar Romero
El Salvador
ell va morir
el 24 de març
del 80
i per setembre
hi va haver un bisbe
molt famós
que nosaltres
no el coneixereu
lògicament
perquè va morir
Mendes Arceo
un home molt obert
en diàleg amb la societat
vull dir
no era un bisbe recluït
dintre de l'estructura
eclesial
solament
i que va dir
que
tota la línia
d'Oscar Romero
que li va portar
a la mort
com és evident
que s'ha d'arribar
a la mort
quan una persona
es prena en sèrio
una denúncia profètica
tenim exemples
amb Luther King
i Gandhi
vull dir
que en aquest sentit
hi ha tota una línia
que dóna continuïtat
llavors va
proposar la idea
de formar grups
en tot el món
de gent creient
nosaltres som
cristians
ecumènics
vull dir
dintre d'aquesta
ret
del Cixal
que és la ret
que uneix
a tots els comitès
de Corromero
hi ha també
protesten luterans
evangelistes
llavors
el que pertanyem
nosaltres
en el lloc
on som
que on hi ha més
és Espanya
hi ha 22
grups
són grups
molt de base
molt assemblearis
molt demòcrates
en aquest sentit
no hi ha
una direcció piramidal
sinó que
la consigna
és que cada grup
segons el nombre
de persones
segons les qualitats
que tenen aquelles persones
facin un treball
diguem-li
dintre del propi ambient
en què es mou
de conscienciació
vull dir
de dissenyors
el primer món
realment
s'està aprofitant
del tercer món
per dir-ho
d'una forma
simplificadament
de veritat
i per tant
el que hem d'ajudar
és que
prenguem consciència
els que volem ser
mitjana
mitjana
ser humans
amb dignitat humana
que
això no pot continuar
i això
estem en vist
per l'estament
eclesiàstic
la jerarquia
sí
bueno
en primer lloc
perquè
de fet
no tenen
un lligam
estructural
amb la jerarquia
nosaltres aquí
a Tarragona
tenim un reconeixement
oficial
de la Generalitat
com a ONG
altres ONGs
que són del Comitè
Escolomero d'Espanya
estan més vinculades
amb
la diòcesi
i amb la jerarquia
però no és un moviment
diguem-li
que va néixer
des de dintre
de l'Eglésia
sinó que va néixer
un moviment
de creients
diguem-li
que els va semblar
realment interessant
de realitzar
la tasca
de denúncia
profètica
d'Escolomero
que en definitiva
jo vosaltres
no sé si
n'esteu sabentats
però tampoc
teniu que us sapiguero
eh
no és que
fa uns anys
a Amèrica Llatina
hi va haver
un moviment
d'una iglésia
molt oberta
a través de la teologia
de l'alliberament
a través de les trobades
de tots els bisbes
de l'Espanya
de l'Amèrica
Medellín i Puebla
això va assenyar
una línia
diguem-li
d'obertura
de l'Eglésia
cosa que estem
en aquest moment
en un moment
de tornar enrere
de regressió
llavors aquests comitès
realment
intentem
no tornar enrere
tot això
que vam guanyar
de conscienciació
doncs això
és el que intentem
donar-ho a conèixer
a la gent
en els grups
també hi ha gent
no creient
el que ens interessa
no és
solament la fe
que per algun de nosaltres
és molt important
però bueno
també l'acció
vull dir
en el moment
de fer una acció
tant és
que siguis creient
o que no siguis creient
vull dir
si hi ha un projecte
de desenvolupament
i ajudem unes persones
doncs vale
fiquem-s'hi tots
i si hem de denunciar
una injustícia
fiquem
els creients
i no creients
és més cosa
de valor humà
no?
clar
naturalment
que els valors humans
tindrien que ser uns valors
que la meva Iglesia Catòlica
tindria que defensar
a vegades no
les seves limitacions
però hi ha molta gent
que no és creient
que també defensa
els valors humans
doncs unim
amb aquesta acció
reivindicativa
un dia
un dia qualsevol
a Managua
com és
si voleu
anir
esteu invitats
ara aniran
que és tranquil
perquè és que
després de tot l'altre
està com una miqueta
Managua
Managua
és la ciutat
més tranquil·la
com a capital
de les capitals
de Centroamèrica
Guatemala
com a capital
és perillosa
El Salvador
és perillosa
Costa Rica
forma un monoparc
que seria també
interessant parlar
viu en altres esferes
però
Nicaragua
que és més pobre
que El Salvador
i Guatemala
en canvi
hi ha més tranquil·litat
hi pot haver
robos
com els que hi ha aquí
però no hi ha bandes
estructurades
armades
com les que hi ha
a El Salvador
i Guatemala
ara s'ha aixecat
al dematí
en quina hora s'aixequen?
allà
o no
no s'aixequen
allà s'aixequen molt aviat
i també van dormir
més aviat
allà s'aixequen
quan surt el sol
a les 5 del dematí
en canvi a les 9
està clar
per exemple
a la universitat
on estic
els companys meus
les classes
han d'acabar
a les 5 de la tarda
quan hi ha llum
per qüestions de seguretat
perquè
a les 6
i a les 7
és tard
vull dir
no hi ha un any
seguretat molt forta
però bueno
sí
les noies
poden ser
objecte
que se n'aprofiti
i s'ha dit
en l'àmbit de la universitat
bueno
un curs
a l'univers
un quatrimestre
però vull dir
la meva feina
no és la fondamental
la meva feina
és la coordinació
diguem-li
d'aquests grups
que estan
bueno
aquí a Europa
hi ha grups
a Bèlgica
França
Itàlia
Irlanda
Inglaterra
Itàlia
i nosaltres
diguem-li
i a Alemanya
n'hi havia hagut
però tal
i després hi ha
algun grup
al Chapó
curiosament
i a Austràlia
i després els altres
estan
des del Canadà
fins a Argentina
hi ha grups
que estan dintre
d'aquesta reta
que nosaltres
quin tipus d'intervenció
directa fan els comitès
s'intervenen directament
en la població
em refereixo
bueno
sí
tot
depèn
clar
depèn de si el grup
està a Llatinoamèrica
o està a un país
de primer món
si estem en un país
de primer món
bueno
què fem nosaltres
a Tarragona
projecte de desenvolupament
tenim una modesta revista
que és realment
creiem que és bastant dura
diguem-li
bastant conscienciadora
però clar
d'un tiratge molt reduït
perquè aquestes coses
no hi ha en mitjans
portem gent cap aquí
vull dir
ara
el dia 25
vindrà
un
un sacerdot
dominicà
negre
però que parla molt bé
el català
vull dir
jo te'l invitaré
perquè va estar estudiant
a Barcelona
i està treballant
amb els refugiats
d'Aití
per exemple
després vindrà
una dona
nord-americana
que està treballant
molt
en tota aquesta ret
de grups
que
estan
aprisionant
el govern
dels Estats Units
perquè
realment
no es retirin
de l'Iraq
cosa que sembla
que és
quasi impossible
però ho estan treballant
molt mac
després vindrà
un advocat
que estarà
en contacte
amb el síndic
de greuges
de la universitat
i amb el
advocat
demòcrates
és a dir
no ha de facilitar
contactes
de gent
interessant
d'allà
per dir
d'alguna forma
i també
de gent d'aquí
per exemple
el mes d'agost
aniran
12 persones
d'aquí
no solament
de Tarragona
però sí que de Catalunya
a passar
un mes
d'experiència
a Nicaragua
vaja
crea consciència
crea espais
en què es parli
d'aquestes coses
això que estem parlant
avui no és una xerrada
que es tingui habitualment
ja no dic els mitjans de comunicació
sinó a nivell privat
tampoc
imagino que una mica
la idea va per aquí
de parlar
parlar
i explicar
explicar
i conscienciar
i hi ha gent generosa
que respon
tenim un cas
d'un de l'enpetrol
que es acaba de jubilar
59 anys
i anirà 3 anys
a Guatemala
amb els indígenes
que estan patint
les conseqüències
d'aquell famós huracan
Estan
que vosaltres
ja no us recordeu
va morir molta gent
clar perquè surt
surten les notícies
veiem l'huracà
dient pobres pobres
i al cap de dos dies
no ens recordem
de les conseqüències
d'això
jo quan vaig veure
les comunitats indígenes
totes sepultades
em van donar una pena
de mentir
perquè deia
i estos que morieron
ja no
ja han muerto
ni els busquem
ni hi ha
ni recursos
per aixecar les pedres
i el fang
que han caigut
simplement se sabe
que allà hi havia
una comunitat
de persones
que estan sepultades
el papa Benet XVI
pot ser un bon papa
pel tercer món
no ho sé
no puc dir
no tinc dades
jo m'agradaria
pensar que sí
i vull dir
sí
a partir de
la priori
que
tot cristià
ha de ser
una persona sensible
i solidària
doncs el papa
pot estar molt conscienciat
del que passa
jo crec que
totes les grans
personatges
tenen un perill
d'aquells
poden ser molt bons
ja inclús
parlaria
però ja
ha passat el temps
de Xàvez
que em sembla
que és
un home honest
ja no em parlaria
dels que estan rodejant
a Xàvez
és una altra cosa
però bé
llavors això
pot passar també
al Vaticà
que ell
realment sigui
molt bona persona
i que no en dubto
que sigui una gran persona
però que potser
a vegades
potser no els arriben
tan directament
les notícies
del tercer món
buscarem altres espais
per continuar parlant
sempre serà necessari
per ser o per desgràcia
sempre serà necessari
crear aquests escenaris
i escoltar
les veus
d'aquells
que coneixen
la realitat
a través de la mirada
dels altres
i no a través
dels mitjans
de comunicació
avui ens hem saltat
aquell espai
de les preguntes
en breus
però el cert
és que també tenim
una cita
a l'exterior
dels estudis
agraï moltíssim
a Francesa Mar
com sempre
que ens hagi acompanyat
ha estat un plaer
de veritat
i bé
curtet
per això
l'haurem de convidar
un altre dia
només faltaria
fins al juliol
no marxa
fins al 7 de juliol
estic aquí
doncs ja trobarem
ja trobarem
Carme Padrol
Laura Román
Rosagairal
Laura Picó
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
que d'alguna manera
retrocedirem en el temps
ja no diem res més
gràcies
i gràcies Francesc
fins a sempre
Gràcies
Gràcies
Gràcies