45 segons, seran dos quarts de deu del matí.
Iniciem el temps de la tertúlia, el matí de Tarragona Ràdio.
Saludem Teresa Valls, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, Xus García, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Urdes Guibernau, bon dia.
Hola, bon dia.
Montse Grisó, bon dia, benvinguda.
Sí.
No ens havíem vist encara la tertúlia des d'aquest any, cap de vosaltres, no?
No, no, no.
Home, si jo no recordo malament, l'última tertúlia que vam tenir de l'any era la Xus.
Sí.
I recordo que vam dedicar d'una manera molt divertida a parlar de la llei antitabac,
que ja porta un mes, eh?
I tenim els estanquers enfadats.
Tots enfadats.
La ministra que diu que els bars de menys de 100 metres, que es posin les piles,
perquè si en un any no s'espavilen, els espavilarem, no?
Vull dir que vam acabar amb un tema i, de fet, ara ens retrobem, Xus, amb una altra qüestió.
Continueu fumant, no?
Jo sí.
Sí.
Eh, res a dir, eh?
Només faltaria.
Jo continuo sense fumar.
Jo continuo sense fumar.
I tu no t'has posat a fumar ara, no, Teresa?
No, no, no.
Haurem de felicitar-nos.
Hi ha coses que no acabin.
No, no, jo no fumo perquè no ens tinc ganes.
Perquè no en tinc ganes.
Si en tingués ganes jo fumaria.
Vamos, a mi la llei m'preocupa ben poc.
No, no, no fumo perquè no vull, perquè no em ve de gust i no...
Jo com m'he quedat embarassada vaig deixar de fumar i encara no he tornat a recuperar les ganes.
Perquè dius allò de ser, d'anar una mica a contracorrent, ara prohibeixen fumar, ara fumo.
Ara fumo, ara fumo, perquè no penso que la meva feina es m'importa a no fumar i aleshores, bueno, no fumo.
I està, no tinc excusa.
I et sents bé per no fumar?
Però cap problema, no, Montse?
Ah, en fotre ningú, no, tampoc.
Cap problema.
A mi no m'agrada el tema, ja sempre ho he dit jo, que el tema de les normatives no m'agrada molt.
Jo fumo donde creo que debo fumar i donde no fumo, no fumo.
No passa res.
Jo us ho pregunto perquè sou persones amb senys i val la pena, doncs...
No te n'enfies d'aquest seny, no te n'enfies.
Ja, però què hem de dir?
Què hem de dir?
Escolteu una cosa, és casualitat, però justament bona part de vosaltres, la Lourdes, no sé, també d'alguna manera indirectament, però sobretot vosaltres tres, treballeu molt amb joves.
Sí, sí.
I justament aquesta setmana ha sortit un estudi molt interessant que explica que 6 de cada 10 joves no senten cap interès pel compromís social ni polític, parlen, doncs, de tota una sèrie d'actituds i de perfils dels joves actualment abastant, doncs, una franja d'edat d'entre 15 i 24 anys.
Aquest estudi aporta una classificació així, molt genèrica, molt estereotipada, d'altra banda, generalitza molt, com és habitual, però en general, grans trets, em ve a dir que els joves d'entre 15 i 24 anys es consideren allunyats o molt allunyats de la política i del compromís social.
Aquest estudi, com dèiem, és d'àmbit estatal, s'ha donat a conèixer aquesta setmana.
Diuen que aquest desinterès és fruit de l'indiferència, però també de la desconfiança en el món adult i, fins i tot, del rebuig al món adult en un 11%.
Diu que un de cada quatre joves forma part d'alguna associació, però només un 1,25% fa militància política i un 0,75% està sindicat i la gran majoria desconfia dels partits polítics i dels mitjans de comunicació.
No sé si algú que no sigui jove també s'afegiria.
Sí, sí, sí.
No m'estranya, a mi.
Aquest col·lectiu.
A mi no m'estranya.
De tota manera, aquests resultats, si els haguéssim fet fa 20 anys, em sembla que serien els mateixos.
Vull dir que jo trobo que és circumstància sine qua non ser jove, és a dir, quan ets jove, fins i tot quan no ets tan jove,
desconfies dels poders polítics, dels poders fàctics, dels mitjans de comunicació,
i és lògic perquè normalment s'exclou molt els joves de totes les decisions.
Només se'ls dona una mica de, diguéssim, de passucat amb oli perquè vagin passant la gana política,
sindical, i ho sé perquè hi ha estat dintre de...
Per això t'ho pregunto, per exemple, estàs amb joves.
De moviments sindicals amb joves, d'històries que es fan amb joves,
i la veritat és que és molt paternalista i, a fi i al cap, no tenen poder de decisió.
L'altre dia també vaig estar a la reunió de la...
Se'n fa per ells però sense comptar amb ells tot, no?
Sí.
Vaig estar, per exemple, a la reunió de la xar 3, que és un tema que ara també, mira, està bé que hi parlem perquè és interessant.
Vaig haver de dir què penses amb els joves.
Em van contestar tots que tenen raó, que se suposa que també hi entren.
Però trobo que no està de més sempre tocar una mica els nassos amb el tema dels joves.
Per això mateix, perquè sempre els tractem d'una manera molt paternalista.
Va, què voleu, entreteniment? Doncs us fem un cicle de cinema. Què voleu?
Vull dir, només es pensa en el tema de la programació i no de la implicació.
No se'ls deixa prendre decisions.
No, no. Ni dintre dels sindicats, ni dintre dels partits polítics.
És a dir, simplement se'ls té com la part jove de...
La part jove de... i no estan implicats, no hi treballen.
De fet, tots els càrrecs polítics, sindicals, tots els càrrecs que hi ha, si mirem la mitjana d'edat, és força elevada.
O, per exemple, amb el tema dels artistes.
Els artistes que es poden autonomenar artistes dels 35 cap amunt.
No tenim cap jove de 16-18 que es consideri artista, no sé, que sigui un gènic.
Llavors, ja això és un altre tema, no?
Normalment són persones que comencen, que els hem de donar no sé què,
però no se'ls considera artistes, no se'ls considera polítics, no se'ls considera sindicalistes com a tal.
El bon adult sempre ha actuat d'una manera relativament prepotent davant del jove, no?
Jo trobo que sí.
Montse, tu treballes amb joves, des d'una perspectiva ben diferent.
La Teresa, des del lleure, des de l'expressió artística...
Sí, jo quería añadir, sí que para mí té gran parte de razón,
hay una cosa de que la juventud no ha sido siempre igual.
Tú has dado la cifra de hace 20 anys, hace 20 anys la juventud se movía de una manera diferente.
Tenía un...
Discrepo.
Tenía, vamos, yo por lo que he vivido, eh, tenía más implicación.
Sí, sí, sí, eh.
Sí, pero escoltamos una cosa.
No, no, no, no, no, no, funcionaba muy diferente.
Solamente una cosa en relación a ese estudio y a otros tantos, ¿no?
Partamos.
Sí, porque tú has tenido la vida el mateig.
Sí, no hace más que los estudios, me parece muy bien en un momento determinado,
constatan una realidad, que puede ser más arriba y más abajo.
Los estudios nunca son así, pueden haber grados de diferencia, ¿no?
Pero en realidad la visión general puede, sí que coincide con eso, coincide.
Otra cosa es, esa es la consecuencia, pero es que no dice nunca vamos a la causa.
Y a la causa serían los motivos de por qué la juventud se comporta así o por qué es así.
A ver, sí que me sirve para constatación, pero lo que más me interesa es por qué ha pasado
y cómo yo puedo modificar eso.
Y en eso sí que estoy de acuerdo con la Chus.
Al joven se le tiene más como, ¿qué vamos a hacer? ¿Qué queréis hacer?
Todo facilito.
Y bueno, y son programaciones.
Ahí lo tengo, está clarísimo que sí.
No hay implicación.
Pero ¿por qué no hay implicación?
Pregunto yo.
¿Por parte de quién?
¿Por parte de la familia?
¿Por parte de la sociedad en la escuela?
¿Por parte de los políticos que se espera de los jóvenes de cara a la política?
Y además hay una cosa muy importante que también le doy la razón a Chus.
Hay un cuello muy importante de botella que no deja pasar, ni permite dar experiencia a los jóvenes
porque no se les hace partícipe y está colapsado a partir de los 35, 40 años que ya se les considera más adultos.
¿Y sobreprotege, Monse?
Totalmente.
Sí, sí.
No sobreprotección.
Se les anula, que es diferente.
Sobreprotección es una palabra que dice, lo acompaño y vamos a ver.
No, no, no.
No existe.
Programación, divertimento.
Y todo aquello que signifique pensar y reflexionar, ten cuidado.
Castración ideológica la llamo yo.
Sí, total.
Teresa.
No ho veus tan negatiu.
No, pero no es negativo.
En este mundo funcionamos gracias al 50% de la gente que pesa.
Sí, sí, evidentemente.
Hay un 50%.
No, segur que això és veritat.
Però jo penso que si aquesta aquesta hagués estat feta, no sé, 5, 6 anys enrere,
segurament encara seria més negativa en aquest sentit.
Jo penso que la gent, des de fa un temps, no em facis dir ara exactament de quan, perquè no sé,
però parlo de 4, 5, 6 anys en un període de temps, penso que la gent jove almenys, la gent que jo tracto.
Tu estàs tot el dia amb gent jove, pràcticament.
Sí, sí, que passa que no tinc grans grups ni masses.
Però penso que la gent està molt més al dia de les coses que passen.
Vull dir, se n'entenen bastant més del que està passant que no aquí, que sembla que passin de tot,
que passen de política, que passen d'aquí.
Per un parèntesi, Teresa, tu estàs amb nois i noies que tenen inquietuds.
En aquest cas, inquietuds musicals que de retruc tenen altres inquietuds.
de la meva, sobretot, de la meva experiència.
Per tant, és la bonita.
Bueno, per això t'ho dic, jo no ho vaig tant.
Penso que no.
I que la gent està molt més activa que quan, per exemple,
tota la història del no a la guerra, hi va haver una revolució,
la gent, de cap i volta, canalla, que mai ningú havia dit res, ni fu ni fa,
de cap i volta es van implicar en històries diverses.
Bueno, era full, també.
Bueno, però era un moment d'actualitat.
Vull dir, hi havia molts moments enrere que han passat altres coses
que la gent ha passat molt més olímpicament que ara.
En aquest moment, doncs, estan passant moltes coses
i fa un temps que estan passant moltes coses...
Parlen molt de l'estatut, alguns joves, no?
Home, parlen molt tampoc, tampoc és tant.
Però passen coses que es comenten, en veuen mal, però es comenten, no?
I temps enrere penso que això no passava.
Per tant, no penso que anem tan malament.
Home, és que debo ser la part bonica, la part...
Debo ser muy vieja jo, perquè jo m'acuerdo de...
No, però deixem-me dir només una cosa, és interessant.
Jo crec que la suma de totes les visions que doneu
és el que ens donarà una idea bastant real,
perquè estem parlant de col·lectius ben diferents
als que podeu parlar vosaltres per la vostra experiència.
Sí, jo puedo hablar de jóvenes en situación de riesgo,
però me parece que no me limito solamente a jovenes en situación de riesgo,
perquè si parlaves de jovenes en situación de riesgo,
on seria moltíssim més negativa de lo que és hoy.
Llavors...
I en tot a la raó.
Vale, llavors, ahí tendria tema a largo.
Jo parto de la mitad, de la generalitat,
perquè això és un extremo, la situación de riesgo,
és un extremo que si ja en lo general les cuesta,
i no són pasotas perquè sean pasotas, sinó por algo.
I jo a mi m'agrada el por algo.
Si són així, és por algo.
I haurà de modificar-lo,
perquè si no la societat del futur va a ser molt negativa
si no se modifica d'alguna manera.
I els joves sempre han sigut, com el que diu,
sempre s'ha dit, el futur.
Doncs el futur, Déu-n'ho, Déu-n'ho, Déu-n'ho.
Jo penso una cosa.
I el percentatge dels joves que no està dintre d'aquest,
que són els que s'impliquen, es preocupen per la política,
s'afilien a partits polítics,
resulta que arriben dintre del partit polític,
són els revolucionaris,
allò la sang jove de ganes de canviar el món,
i els que hi ha dalt els frenen.
I els hi diuen, eh, on aneu?
Això és la sang jove que us fa exaltar-vos
i reivindicar coses que si tinguéssiu 10 anys més,
perquè sempre venia igual,
amb 10 anys més segur que pot canviar d'opinió.
Jo a la teva edat, i d'aquí 10 anys fa una ràbia.
Exactament.
És que t'acusen de no tenir la sang calenta
i quan la calentes i la bulls et diuen que paris.
Això és immaduresa.
Això és la sang jove de la ull.
La sang jove és immaduresa.
Però jo crec que hi ha gent que és immadura,
amb 30, amb 20, i n'hi ha que és.
Amb 50 continua amb sang jove i immaduresa.
Vull dir que no.
Però això és com quan te m'has a buscar feina
i et diuen, volem una persona amb experiència,
jove, dius, coi, ja està, ja no.
Ja són dos termes que estan totalment oposats.
Perquè una persona que acaba una carrera,
entre que acaba i comença a treballar són 23, 24 anys,
és jove, però els 30, experiència, quina experiència té?
De 4 a 5 anys, amb 30 anys ja no és tan jove.
No, en el món laboral ja no és jove.
Ja no és jove en el món laboral.
I resulta que quan comences a tenir experiència,
en tens 35.
I llavors, quan vas a treballar, per exemple,
en determinades entitats, te diuen,
no pot ser perquè fins als 32 entren,
per exemple, a veure, per anar a treballar a la caixa,
hi ha una data límit que a partir d'aquella data
ja no pots entrar a treballar a la caixa per...
Estic un mosso d'esquadra, vull dir.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Em sembla que són els 32 anys.
Em sembla que són 32.
A partir de 32 ja no pots anar a fer posicions
per treballar allò als estius.
No, no, ho sé perquè la meva cunyada
va voler entrar i va dir
m'he de donar pressa perquè a partir de no sé quina edat,
i em sembla que són els 32,
ja no puc perquè ja, no, ja,
com estàs descatalogada.
És com un llibre, no ho sé, és una cosa d'aquesta.
I en el fons la joventut serveix per...
A veure, és com la quota femenina.
És com l'adorno.
És com la quota femenina amb un partit polític,
amb una associació, amb una direcció d'una empresa,
doncs ha d'haver la quota de dones.
Llavors, la quota de dones,
algun jove perquè queda bé
i perquè, bueno, sempre ve bé una mica d'aire fresc.
Però a l'hora de la veritat
te'n dones compte que els joves
no tenen poder de decisió
perquè no se'ls hi vol donar,
simplement, per ser joves.
És que com a jove ni pinxes ni cortes
ni cosses ni menees.
No fas absolutament res més que fer donar.
Jo ho dic perquè en un moment determinat de la meva vida,
quan he anat una mica més jove,
que ja em considero jove,
em considero jove, però fa uns anys...
Ets de les joves de la taula, eh?
Sí, jo soc de les joves.
Vull dir, per això, potser m'assento més...
A veure, jo m'assento ja com a part implicada, potser,
i ja no com a veure-ho des de fora.
Jo crec que fa uns anys,
quan me vaig implicar,
perquè ara ja m'he disimplicat totalment,
perquè hem vist el resultat,
vaig dir que a mi no m'esperessin.
Me'n vaig adonar que per molt que jo vulgués lluitar
i per molt que vulgués fer coses...
Això dins de la política, vol dir.
Dintre de la política.
Vinga, tampoc te senties ni recolzat, ni escoltat,
perquè sí, sí, ma que sí, o sí, nena, sí,
tranquil·la, xata, tranquil·la, xata,
però tu a les eleccions vés a enganxar cartells.
I dius, però a veure, jo veig que no faig res enganxant cartells.
No tinc necessitat de tenir inquietuds polítiques,
perquè enganxar cartells,
ho pot fer un tio que no pensi
i simplement vulgui fer-te un favor i ajudar-te a penjar cartells.
Tant te fot que siguin dels blancs, dels grocs o dels vermells.
És igual.
Vull dir, no crec que això sigui participar en política,
perquè llavors, com sempre, els càrrecs se'ls emporten els mateixos.
I la cadira aquella, ostres, la tenen ben aferrada i la deixen fer.
Has utilitzat bé el gènere, els mateixos, no les mateixes.
Home, també hi ha algunes mateixes,
però normalment són més mateixos que mateixes.
A veure, perquè ens han d'enganyar.
És dona i jove ja ho tens molt malament.
És molt dur, eh? És molt dur ser dona i jove,
perquè ja m'he trobat, per la meva feina,
amb alguna taula allò,
allò típic que vas a negociar algun tema o...
I ja et miren diferent.
Jo recordo, quan vaig començar a treballar,
que em sentia fatal, sobretot per ser jove.
Me sentia culpable de ser jove,
perquè, clar, la joventut porta inexperiència, està clar.
Amb el que hem dit abans, quan acabes els carrers,
comences a treballar, per molt que diguis,
home, doncs jo tinc ganes de fer coses
i potser tens una visió molt més diferent
o molt més àmplia d'un tema,
però, clar, com que ets jove
i et miren tots com pensant,
aquesta nena...
Perquè a mi m'han vingut clients al despatx
i se m'han sent de tallar i em diuen,
bueno, nena, i tu què penses?
I dius, bueno, nena, vaig...
Ha dit, senyora, nena, estudia't una carrera
i posa't a treballar com una carrera.
Aquí pagues els teus impostos.
Com tothom i no et poden dir
si senyora o no senyora.
A veure, total, el primer dia que coneixes amb algú
i se n'asseu al davant, dic jo...
Després ja tindreu confiança.
Evidentment, però vostè i el mateix plat
no hi hem menjat encara.
Este es el cuello de botella que comentava antes,
¿no?
Y existe en todos los ámbitos estos de decisión.
Pues sí que es verdad que la gente
o las personas que ocupan puestos de responsabilidad
paralizan toda la inquietud
de la gente que viene detrás.
Y los puestos no son eternos.
Y tendríamos que mentalizarnos
que los puestos no son eternos.
No, y se ha pensado que cada día te hubo
a otra gente que han d'estar...
Totalmente.
Això no es pensa.
No es pensa amb el relleu.
Se dice mucho que hay que dar,
pero luego nada, nada, nada.
Y se está perdiendo mucha masa gris
de las personas.
Ya no quiero decir de los jóvenes,
de las personas.
Ay, personas que las están quemando
y las están quemando.
Que poden tenir molta capacitat,
però que al cap del temps,
per molta capacitat que tinguin,
òbviament hi ha un desgast.
Total.
I llança la tovallola.
És que per això aquest estudi a mi
ja m'ha fet pudor d'encar.
Sí, però podríem haver agafat qualsevol altre,
perquè tots venen a dir el mateix.
Un estudi és...
Jo ho he agafat com a punt de partida
per poder parlar del tema,
perquè de fet no crec que tingui més valor
ni més importància que la que té.
No, per això us comentava
que aquest estudi pot ser reflexo
de molts altres estudis.
I us deia el de fer a anys,
bàsicament perquè sempre ens torna el mateix.
Hi ha un grup que està molt implicat
en els canvis,
que està molt...
Però la massa de la societat
és molt ampla i aquests són els que no participen.
Aquests són els que no fan res,
suposadament.
És a dir, fa 30 anys dèieu,
sí, eren més actius,
sí, per altres sí,
però hi havia una gran massa
perquè jo tinc germanes de les vostres edats.
Que també era més activa, no?
No.
No, exacte.
Aquí anava a dir que potser
companys o companyes seves
eren molt actius com vosaltres,
però hi havia una part
que eren les meves germanes
i moltes altres germanes
de moltes altres persones
que no feien absolutament res pel canvi.
Per això us estic dient sempre,
tenim un nucli actiu
amb el que sigui
i un altre que no ho és,
que és molt més ample.
És que quan fas activitats per a joves
tens un nucli molt ample
que els agrada
segons quina estètica,
que és molt ample aquest grup,
i després fas una cosa més petitoneta
per a aquells que els agrada
la música, la literatura, l'art...
Però és que sempre estem treballant
amb minories
i és aquest el problema.
Que potser la informació
s'hauria de traspassar
i fer que aquest nucli tan ample
es reduís
i poguéssim treballar amb més joves, no?
Perquè treballar amb joves
i hi ha conscienciats
que ja en saben,
que estan interessats,
que intenten entrar
per aquest coll de botell
és molt fàcil.
Però aviam què penseu,
per exemple,
activitats de lleure
amb descomptes,
amb determinats carnets,
amb determinades coses,
amb determinades entitats,
fundacions d'entitats financeres, etcètera,
tot aquest tipus d'activitats
que són gratuïtes,
tot és el que vulguem.
Per exemple,
si parlem d'un altre àmbit
que no és el del lleure
ni tampoc el del món del treball,
que tots sabem com està,
si parlem de l'àmbit de la formació,
els joves,
quants joves es poden permetre
una formació d'aquelles
amb cària i ulls econòmicament?
És caríssim formar-se
de qualitat.
Ara,
fer cursets de la Generalitat
d'Ufimàtica
és gratis.
O el CEAC.
Sí, o el CEAC,
o aquestes històries...
No,
és car, eh?
El CEAC i aquestes històries.
Deixem-ho córrer.
Aquests de distància
i tot això són carrets.
O sigui,
el paper no té cap validesa,
però és molt car.
Però el jove que realment
vol un màster...
Jo és que no ho sé.
O té un pare al darrere
amb un poder adquisitiu determinat
o no hi ha màster.
Hi ha una família al darrere
que t'apolla
i que sap que paga allà
trinco-trinco.
És molt complicat.
Bueno,
és impossible.
Però és que el problema
és que si el màster
sapiguessis,
tu després,
com passava fa...
A veure,
jo quan recordo
quan estava estudiant la carrera,
jo coneixia gent
que em deien
sí, sí,
perquè si te'n vas
en tal lloc,
fas un màster,
surts col·locat.
Ara?
Ara no.
Ara tens el màster
de l'universo
i no hi ha forma
de col·locar-te
perquè ets jove
i inexpert
perquè mentre estaves fent
el màster
no podies agafar experiència.
Llavors,
clar,
per molt màster que tingui
sempre hi ha l'altre
que ha treballat
durant els estius
i que no ha fet el màster
però té més experiència.
Sempre hi haurà algú
que tindrà més màsters
que tu?
Sempre.
Perquè aquí està la diferència econòmica.
Va ser la més gran que jo també.
Hi ha màsters d'un milió
i hi ha màsters de sis milions
i a gent de dir,
bueno,
i aquí què passa?
Eh?
Oi,
quina alegria!
Sort que ja no som joves
perquè si no vamos d'aquí...
No,
però a veure,
jo en l'àmbit que em veig clar
i és molt diferent
però vull dir,
tant a la música
com al teatre
la gent jove
està proposant coses
i fent coses.
Aleshores,
no ho sé,
ja sé que és la minoria segurament.
És aquest grup petit
que diuen elles.
Sí, sí,
però aquest grup petit,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
doncs trobo que aquest grup petit
i aquests grups petits
que hi ha d'altres coses
que jo no em sé,
els queda la responsabilitat
de tirar-ho endavant
i que els altres
també puguin fer coses.
Independient
que els altres
també puguin lluitar
per les seves coses.
Jo que conste que
la parte positiva
és que cuando veo...
A mí me gusta mucho
la música clásica
y cuando veo
agrupaciones
de chicos jóvenes
tocando
y digo
hoy
aún queda esperanza.
Seguro.
Esa es la parte.
Ya te digo yo
que hay esperanza.
Sí,
pues cuando
y veo
concursos de literatura
y se ve
gente joven
digo
esto les corresponde
digo
adelante,
o sea que sí
que es verdad
que lo veo
muy negativo
pero hombre
la parte positiva
hay gente
es que si no
ya...
No, no,
es claro,
para y vámonos
para y vámonos
está lo que pasa
que lo que dice ella
son núcleos
tan dispersos
que no los visualizas
y te quedas con la parte
muchas veces
de ese momento
diario
que dices
¿dónde estás?
¿dónde estás?
Que me ahogo
que no los veus
y en el momento
en que los veus
dices
ay por favor
sí, aún hay
pero es que costa
molt que et vegin
es decir
sí que hi ha grups
sí que hi ha joves
però a la premsa diariament
quants grups
d'aquests joves
apareixen
i surt
potser aquell senyor
consagrat
que potser és una porqueria
aquell senyor consagrat
amb tot el perdó
o no
probablement no
probablement no
o sí
bueno
deixem-ho penjat
deixem-ho penjat
hi ha molts consagrats
que són reconsagrats
però bueno
i en canvi
aquell jove
que està fent un esforç
per tirar endavant
i que és boníssim
no et surt a la premsa
ningú en parla
per què això?
què està passant?
com és que tenim aquest buit
també de mitjans?
Tret si és un nen prodígic
exacte
va sortir la tele
un nen que tocava el piano
que deien que era
com el Mozart
que també tenia uns anys
era un concertista
o unes coses d'aquestes
però fa un repelús
vull dir
a mi tots aquests
nens prodígio
que surten per la tele
i canten
ara com que has fet
els anys del naixement
de Mozart
va sortir un dia
en una entrevista
i una
no sé
van fer com una mica
no sé si era
informació menal
30 minuts
o una cosa d'aquestes
que va sortir un nen
d'aquests prodígi
que diuen que clar
que encara continuen
de sortir de Mozart
i de Maria Chabels
també
clar
espectacle pur i dur
professionalment
em fa molt de repelús
em fa molta angúnia
pensar que uns nens
que haurien d'estar
a col·legi
aprenent un munt de coses
estiguin fent el mico
amb perdó
i amb tot el respecte
pels micos
davant de la tele
però en general
sempre surten més
els Maria Isabel
i companyia
sí no no
clar
aquella lluvia d'estrelles
i totes aquestes coses
que els pares
els veus contents
que la seva filla
surtin i disfressada
i les baralles
que hi ha de mames
i papes
a càstings
les mames sobretot
veus com teníem
que dir més
el porqué
de les coses
que no de la conseqüència
el problema són els pares
jo crec que també
la vinculació política
si un nen et pot dir
vull anar
però tu com a mare
o com a pare
ni parlar-ne
ja estàs
acabat la història
jo crec que també
la necessitat
de les ganes d'associar-se
també depèn molt
del que veus a casa
si tons pares
passen de política
passen de tot
tu passaràs
home però tota la culpa
sempre l'estem donant
els pares
no no no
et dic que part de culpa
els pares són els mestres
part de culpa
la tenen els pares
és que sempre diem
és que la culpa
de que no sé què
és de tal
oi deixem-nos de repartir
les culpes
perquè és que
més culpes n'hi ha
és que sempre estem igual
no busquem solucions
sí sí el porqué
cadascú
des de la seva responsabilitat
d'educador
de pare
de mestre
cadascú el seu ambig
que fa ser el que vulgui
però no repartim culpes
perquè si no tots
acabarem amb
potser amb la mejilla roja
no però la culpa
és compartida
i cada un té la seva part
la seva part
la seva part
de culpa
vull dir a veure
en aquest fenomen
l'espectador
el programador
exactament
jo hablaria de responsabilitat
la culpa
és un concepte
judiocristiano
sí sí
és que es feia
nos l'han metido
ahi
i hablaria
d'una cosa
és culpable
o inocente
això ho diuen
o ja no es diu
a la sala de tribunal
és culpable
sí clar
sí veus
bueno però als Estats Units
hi ha culpable i no culpable
que no és lo mismo que inocente
i és veritat
quan no pots demostrar
la culpabilitat d'algú
no és innocent
sinó que és no culpable
perquè no podem demostrar
que ho ha sigut
llavors el concepte
és molt diferent
doncs parlem de responsabilitat
que aquí no estem
en una sala de tribunal
és de tothom
vull dir evidentment
quan hi ha aquests niños prodígios
hi ha càstings de niños prodígios
se'n fan cada dia
jo recordo l'Operación Triunfo Teresa
que a l'escola hi havia molta gent
que es presentava
que volien aprendre a cantar
per anar a la tele
no a fer la carrera musical
i a aprendre
i fer un instrument
a més en plan ràpid
per anar a la tele
a veure
sortosament
va ser una mena de bum
que ja es va acabar
però
també he de dir
que alumnes de l'escola
molt pocs
però sí que és veritat
que va trucar gent
a l'escola
i suposo que en altres llocs
també
doncs m'he de presentar
en un càsting
la setmana que ve
vinc a classe cada dia
tu m'ensenyes
i
que això és una altra cosa
vull dir que no
les coses no es fan així
es treballa cada dia
una mica
es fa una formació
i al final
aprens una sèrie de coses
però no fem un boom aquí
per anar a ensenyar
que això no
tu aprens tu a casa teva
a la dutxa
que segur que funciona molt bé
i fareu molt bé
però va ser
ha estat un boom
jo sempre els deia
que allò era un programa de tele
i llavors els càstings
que feien
primer era un càsting
em sembla que eren 20 segons cantant
era un càsting d'imatge
tu primer m'has de donar una imatge
i després a més a més
si cantes bé
doncs estupendo
que no cantes bé
ja no t'agafo
no
que tens qualitats
aquella pobra xica
que va guanyar
la primera operació
no
a veure
però és un tema
quan va entrar el càsting
estic segura
que per el que vam veure
era la quota
exactament
hi havia l'endamio
i hi havia més coses
no
però era
jo sempre deia
és un programa de tele
hi ha un càsting d'imatge
i hi ha d'haver
unes qualitats naturals
de la persona que en aquest cas
ens era cantar
que no n'havies de saber gaire
perquè s'havia de fer el primer curs
per la tele
no el tercer
que és el que enganxa
és el primer
jo sé de gent
que hi va anar a fer el càsting
que Déu-n'hi-do
el bé que cantava
i que evidentment
no el van passar
perquè no interessava
pel programa
és un programa
d'unes característiques
i punt
i que ningú
li va dir que ningú
li agafi la debre
perquè un hi va
i no l'agafa
perquè s'hi van presentar
tants cens de mils
que ja va ser
persones amb una certa vulnerabilitat
que en un moment determinat
doncs tu
mira
ara estic visualizando
jo lo de los jóvenes
si em veia molt concentrada
Montse
el tema de los jóvenes
y fíjate como se utiliza
los jóvenes
para comprar los discos
porque si los ves
todos son quinceañeros
o de esa edad
estos sí que los utilizan
para comprar los discos
que es la gran masa
que es la gran masa
fíjate
fíjate donde los están utilizando
inclús de les coses
negatives
de l'operación tribunal
inclús de tot això
també hi ha coses
positives
dintre d'aquesta cosa
ai pero a mi
dar positivo
por positivo
como que cada vez
yo creo que no
veig molt poques
de coses positives
home va ser
mira
durant un estiu
van sonar
tot de música espanyola
cantada en castellà
per tot arreu
bueno i la qualitat
la qualitat era una altra cosa
però en feia molts anys
que no ens sonava
doncs bueno
mira d'això
deu ser una cosa positiva
ja que parleu de música
i de joventut
abans és que m'havien recordat
que avui actua
al pretori
una formació
que es diu
a l'art quartet
dins d'un cicle
que es fan de música clàssica
és un quartet
que faran obres de tuldrà
ahir parlàvem
amb un dels integrants
d'aquesta formació
són joves
que vaja
jo no m'atreviria a jurar-ho
però no arriben als 30 anys
i quan miraves
els seus currículums
des dels 5, 6, 7 anys
estudiant música
si no tot surts
estan tocant per tot arreu
han fet un quartet
quan no estan a ell ho explicava
quan no som a Múnica
som aquí
som allà
carrera silenciosa
de molt d'esforç
tranquil·la
clar
són casos
no diria ellets
però sí que no són la majoria
però tot això implica
la cultura de l'esforç
sí, sí, sí, sí
i allò altre que dèiem
és la cultura
d'allò ràpid
del fast food
de la cosa ràpida
immediat
l'èxit immediat
sí, és molt diferent
és molt diferent
si realment vols ser música
és això
fíjate que hace anys
empezó en la educación
el tema de la competitividad
y fue ahí
cuando ya perdimos
todo
cuando empezaron a hablar
de
tienes que formarte
para conseguir
trabajo
y competitividad
ahí me parece
que hemos perdido
una cantidad
se ganaron
a lo mejor
una serie de cosas
que es lo que hablamos
lo positivo
pero ahora ya no se impulsa
es que ahora la competitividad
ya no se habla
ni de competitividad
ahora es
te cojo y aquí te mato
así de claro
aquí te cojo
aquí te mato
si me molesta
te aparto
sí, es moldú
es moldú
o sea, deshacer
cosas buenas
enseguida
pero luego rehacerlas
cuesta mucho
rehacerlas cuesta muchísimo
porque muchos perderán
para que otros
una minoría gane
pero también depende
de dónde está la mayoría
dónde está la minoría
es difícil, eh?
es que la mayoría
la mayoría está ahí fuera
avui totes aquestes coses
d'art
s'han convertit
en una competència
però
bestial, no?
si és que realment
igual en música clàssica
que en música no clàssica
si realment
algú s'hi vol dedicar
a part de
saber-se col·locar allí
on sigui
és una competència total
vull dir això
tu me molestes
i dios
i si tu no t'has après
això avui
n'hi ha deu
a darrere teu
que ja s'ho saben
vull dir que
espavila't
i bueno
és així
però això també ve donat
per aquell coll de botella
perquè si no t'espaviles
no entres
és que si n'hi ha un espai
molt petitet
molt petitet
si no et fots de bufetades
amb el que ve darrere
com hi entres?
hi ha un altre factor
que també influeix molt
un bon padrí que tinguis
que et pugui fer passar
pel coll de botella
i no et trobis a ningú
pels costats
vull dir que entris
i per la porta gran
aquests són els que fan passar
el camell
per l'ull de l'agulla
exactament
no hem d'oblidar-los
no hem d'oblidar els padrins
perquè els padrins
existeixen
i si ets
o filla de
o neta de
o tens algun cognom
que sigui
una mica destacat
en algun àmbit
tens el camí
el tens més ample
que el que no és
ningú
bueno ningú
que una persona
que s'ha hagut de treballar
des d'un bon començament
el poder arribar
a tenir uns objectius
vull dir
això ja no passa
amb la joventut
passa amb tot
la part negativa d'això
és que si jo tinc
el cognom de no sé qui
aquest no sé qui
està aquí
aquí dalt
doncs jo com no arribi
aquí dalt
no passa res
en un principi
no passa res
en un principi
les portes
se t'obriran igualment
després hauràs de demostrar
la teva valua
però en un principi
la porta ja la tens
la primera entrada ja la tens
jo recordo
quan vaig acabar la carrera
que no era el mateix
jo que el meu pare
no s'ha dedicat mai
a l'advocacia
que els fills d'advocats
per començar
ja tenien un lloc
on caures morts
que era el despatx dels pares
que després
arribessin al nivell
dels pares
germans o familiars
o no
aquest és un altre tema
però bueno
ja de bones a primeres
tens el passadís al temps
els padrins
i el dia de la mona
un tema
que deixarem pendent
per una altra ocasió
perquè són pràcticament
les 10 del matí
Teresa Valls
Sus García
Lourdes Guibernau
Montse Grisó
com sempre un plaer
de veritat
la vostra companyia
esperem que torneu
un altre dia
gràcies
bon cap de setmana
adeu-siau
gràcies
Gràcies
Fins demà!