Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
plane!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fre packet!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
terrible, i a més a més, quan després,
jo és que, com que estic bastant en contra de les concessioneres
de les autopistes, o sigui dit,
i del tema dels peatges, quan avui
les lleixo, és que no tenim,
no ho podem fer si no ens l'ho diuen.
Conxo, que no pots preguntar,
que ets burro.
L'ordre l'han de donar, eh.
Però que no pots trucar i dir, escolteu,
ha hagut un acident.
Jo vaig sentir això, perquè no ho havien aixecat
perquè no els havien dit.
Si jo m'han hi enterat que estic fent
no sé què, perquè el senyor de l'autopista també se'm pot
trucar a la delegació del govern,
trucar als Mossos, trucar tant,
si tu que em vulguis, diguis, ha passat això.
Què hem de fer? Què has d'esperar?
Ha assegut que te vingui el problema a sobre?
No, si no m'ho diuen, no ho vol.
Però qui ho ha de dir, ho ha de dir, no?
No, evidentment, ho hem descomptat.
És que jo el primer que he dit és la descoordinació
i la desinformació, però és que després,
els que van sàpiguer que passava
i que van tenir l'acident
i que ho sabien, era la gent de l'autopista.
Però no veus que és una empresa que va guanyar diners?
És a dir, és una empresa
que no està per fer un bé a la ciutadania,
perquè si no, quan temps enrere us en recordeu
que estallava la Nacional 340
perquè reivindicàvem el tram
de Tarragona fins passat Torredembarra,
que fos una via una mica més ràpida
i hi havia talls de carretera
perquè hi ha gent que s'ha mort en aquella carretera
i des de la Mora fins a no sé on
estallava la carretera.
Ningú ens va facilitar la circulació
per un altre costat.
per aconseguir el tram de Torredembarra
fins a Tarragona gratuït
van passar, crec que no sé, 3 o 4 anys
de talls de carretera
indefinits tots els diumenges
que si t'agafava al mig,
per molt que entenguis
que allò, jo que visc a Torredembarra,
que em beneficia que aquell tram sigui gratuït,
però quan t'agafa al mig un tall de carretera
i tu vas a un altre lloc,
allò et posa dels nervis, no?
I ara està passant lo mateix.
Hi ha un accident
i aquí l'importa a ningú,
els del PAH han cobrat
i per tant t'estàs allà una hora,
dues, tres o cinquanta.
Per Setmana Santa ara què passarà?
La gent sortirem a la carretera
i tu creus que hi haurà carreteres
de via ràpida?
No.
Si vius a Torredembarra
i vols venir a Tarragona
i agafes la Setmana Santa pel mig,
et pots morir,
pots estar tres hores per venir.
Per què m'han de perjudicar a mi
la gent que ve de fora?
Per què l'Estat, la Generalitat
o qui sigui,
no em facilita unes vies ràpides?
Quan hi ha un accident,
per descomptat,
que després de tenir en compte
les vides humanes que s'han perdut,
l'Estat, la Generalitat,
qui sigui,
m'ha de facilitar
la circulació ràpida
per anar al treball,
per anar a casa meva,
per anar on sigui,
a passejar o de compres.
I autopistes
hauria de ser gratuït,
hauria de ser una via ràpida,
hauria de ser una autovia
on no hi haguessin
encreuaments de carrers,
no hi haguessin semàfors
i fos una via
totalment gratuïta.
Deixeu-me dir una cosa,
ahir a la tarda
Omar va aixecar
les barreres
a causa d'un greu accident
que va obligat allà
a la 340,
a l'alçada de l'Aldea.
En aquest cas sí que es van obrir
les barreres.
L'Ester li va agafar.
No hi ha cap primer.
Estava una hora de Reus aquí.
A mi em va agafar
perquè jo sortia de Constantí
i llavors vaig pensar,
bueno,
doncs aniré pel polígon,
ahir pel polígon,
perdó,
per les Gavarres
i llavors agafaré
l'autovia de Reus.
Bueno,
error garrafal
perquè em vaig trobant
totes les obres
de l'estona aquesta
de davant de la Mercedes
i horrorós
perquè clar,
vaig estar a prop d'una hora
que...
I després el meu marit,
jo anava acompanyada
del meu marit,
el meu marit em va deixar a Tarragona
i ell va continuar
cap a la seva feina
que està a la província de Barcelona.
No va arribar a la Munia
que és a 12 quilòmetres
de Vilafranca
fins a la una del migdia.
Imagina,
això és una vergonya.
És a dir,
va perdre tot el matí de feina.
Clar,
és que...
Però què passa a l'estiu
al dia a dia?
Qui ho paga això?
A veure,
jo visc fora també,
he d'agafar la Nacional 340
i és terrible.
Però a veure,
és que per el que fa l'autopista,
que és del que jo realment...
A banda de la descoordinació institucional
i tot el que tu vulguis,
les carreteres,
no?
Però,
a veure,
hi ha una cosa que és molt clara.
Tarragona,
Barcelona,
quantitat de vegades
està col·lapsat.
I Tarragona,
cada vegada,
n'hi ha més gent que treballa a Barcelona,
gent que viu a Altafulla,
que han fet una opció de vida.
És que una cosa tan fàcil
com treure els peatges
dels mig de l'autopista
i posar-los
amb les vies d'acés a l'autopista,
tot això,
amb poca despesa,
ja no te dic deixar de pagar,
que seria somiar,
però amb poca despesa
facilitzaria moltíssim
el flux del trànsit.
Hi ha autopistes que són així?
A veure,
poseu els peatges
a les sortides,
atontaos,
de veritat.
Estàs indignada,
a la primavera,
com t'afecta.
Però poseu els peatges fora,
perquè les han de tenir al mig.
Si és que són
de les poques autopistes
que tenen els peatges al mig,
poseu-los fora,
a l'entrada de la sortida,
les troncales,
però deixeu-nos,
com a mínim,
aquests 100 quilòmetres.
Jo crec que...
És que dius,
demanar no pagar
i tenir vies ràpides gratis
ja és impossible.
Jo reivindico
una via ràpida
sense pagar.
Tu com el maig francès,
reivindiques l'impossible.
Jo reivindico molt,
perquè ja tinc una certa edat
i puc reivindicar
ja que no ens cobrin tant
que han pagat durant molts anys.
Però, a més,
també em plantejo
que la gent
que no viu
al voltant de la Nacional 340,
que està bastant ben comunicada
dintre de totes les mancances,
sinó la gent que viu
Camí de Lleida,
cap avall,
des de Tarragona.
Quin accés hi ha?
Vosaltres heu plantejat
com es va d'aquí
a l'autopista de...
El Pla de Santa Maria.
Sí, sí.
Com està d'aquí
fins al Pla de Santa Maria.
És tremendo, no?
Jo és una carretera
que també faig molt sovint
i t'asseguro
que si em posen nerviosa
la 340,
aquella ja em desespera del tot.
No, però a veure,
la 340,
per mi,
amb diferència
dels punts més negrs
que hi ha, eh?
Perquè circula molta gent,
circula molts cotxes,
hi ha molt de trànsit.
Perquè està sempre,
sempre col·lapsada.
I la rotonda
que hem fet
davant de la Mora,
què penseu d'aquella rotonda?
Allà hi ha accident
dia sí, dia també, eh?
Hi ha un mal servei públic,
perquè si tot aquest món
de gent
que agafa el cotxe
per venir a Tarragona
o per anar a no sé on
i disposés
d'un bon servei d'autobusos,
doncs, no ho sé,
jo tinc molts alumnes,
ja posats,
cadascú us queixa del seu,
que venen de fora
i van amb autobús
i van amb un i avall.
Vull dir,
la gent que ve de la zona de valls
ho té complicadíssim.
Del pla de Santa Maria a Tarragona
no t'ho explico
les giragonces
que fan la gent
que ve amb un autobús.
Jo recordo una tertúlia
a Núria Palai,
que també participa
de tant a tant
en aquest espai,
és la responsable
del transport
del sindicat UGT,
comentava fa uns mesos
un estudi
que havia elaborat
el sindicat
i calculaven
el que trigava
un treballador
que vivia,
per exemple,
a Montblanc
si treballava,
no sé,
a Tarragona
o altres punts així
de tota la zona
del camp de Tarragona.
I bé,
amb dades objectives
d'un estudi fet
sobre la taula
deies,
però aquesta persona
quina hora de sortir
de casa seva
i quants mitjans
de transport diferents?
I ha d'anar canviant
i no un dia excepcionalment,
sinó de forma quotidiana.
Llavors les autopistes,
vull dir,
una cosa és per Setmana Santa
o per quan hi ha vacances
que es col·lapsin
perquè tothom agafa el cotxe
però el dia a dia diari
que la gent va bé
i que segur que sigués
un bon transport públic
molta gent l'agafaria,
aquesta gent no pot fer.
Ho té complicadíssim.
Sense anar-nos a Montblanc
o anar-nos a Torredembarra,
la meva filla estudia
a la Rubira i Virgili
i jo visc a la ciutat de Tarragona,
encara que sigui fora,
però a la ciutat de Tarragona.
Ha d'agafar dos bussos
i per arribar,
penso que és a les 8,
quan ha arribat a les 8
a la universitat
no té transport públic
i quan arriba a les 9
hauria de sortir de casa
i la veritat és que no me'n recordo
i no vull exagerar,
però al final
ha d'anar en cotxe,
ha d'anar en cotxe
perquè ha d'agafar un bus
des de nosaltres vivim
a Tarragona,
esperar un altre
i llavors anar a la universitat.
Home,
estem parlant
que un dels majors beneficis
que podem trobar
en una ciutat com Tarragona
és la facilitat de viure
i la facilitat de moviment.
I això no ho tenim.
A part les dels estudiants,
hi ha molts estudiants,
disculpa, Núria,
i això s'ha explicat aquí
moltes vegades
que venen de localitats
properes a Tarragona
perquè la teva filla
és el cas de molts joves
que viuen al municipi,
però altres que viuen
a municipis
que estan relativament propers,
que realment
ho tenen molt complicat
per arribar puntualment
a classe.
És que ho tenen impossible
perquè jo tinc amigues
de la meva filla.
I han d'agafar un cotxe
amb tota la despesa
que això implica per la família.
Amb tota la despesa
i el perill.
Perquè a veure,
n'hi ha una altra cosa
que és inqüestionable.
Els pares,
quan tenim fills
en 18, 19, 20, 22 anys,
quan comencen a produir
i fotxer més temps,
cada vegada
que agafen el cotxe
una mica hi pateixes.
Cada vegada
que te tornen tard
perquè de vegades
no hi ha els busos,
però bueno,
jo d'això
ja no em vull queixar tant
perquè ja n'han posat.
Però cada vegada
que agafen el cotxe
a banda d'una despesa
és un perill.
Sense ja comptar
amb l'ecologisme,
amb la polició,
amb la despesa de benzina,
amb tot plegat.
Jo és el que volia comentar,
una mica aquesta despesa global,
social que fem,
on va repercutir?
El temps de l'estudiant,
doncs mira,
dius, mira,
que s'aguanti,
en tot cas,
perquè tampoc hauria de ser,
però bé,
ho posem ja
a la persona individual.
Però després,
el que tu dius,
no,
la despesa
que es fa
de benzina,
la despesa
que es fa
de després d'haver
de subsanar
el que estem al matem
al mig ambient,
al medi ambient.
I després,
el temps,
en què es perd
els polítics
parlant al voltant
d'una taula
i no s'ho van tant res.
Jo és que són coses
que a vegades
em posen els pèls de punta,
no?
Què fem amb el temps,
amb el dia a dia?
El meu,
mira,
és individual,
com el de l'estudiant,
però i el dels polítics,
en què passen el temps?
En què es guanyen el sou?
Perquè coses d'aquestes
no les han pogut solventar.
Com és que no hi ha ningú
que hagi mirat
el transport
des del punt de vista
del ciutadà
de cada dia
que ha de fer carretera,
que ha de fer
un trajecte llarg,
que ha de tenir
una despesa econòmica
de la seva butxaca
i després una despesa
de temps
que ja s'hagués individual.
L'àrea metropolitana.
No,
escolta,
però és que aquesta gent
s'està guanyant un sou
que pagues tu,
tu, tu, tu,
jo, paguem tots,
no?
Doncs jo penso que aquestes coses
són les que hem de reivindicar,
no?
Tenir uns polítics,
escolta,
que la classe política
sigui més intel·ligent,
els traiem a tots
i en posem de nous.
Això ja saps com es treuen
i es posen.
La gent el tria dintre d'un ventall
que és el que es presenta
i sempre el que es presenta
no és el millor que hi ha a la societat.
No, no,
però per alguna cosa
no es deuen presentar
el millor que hi ha a la societat.
els millors estan a l'empresa privada
i els pitjors a polítics.
I per què?
A veure, jo, per exemple...
Per què?
Perquè hi ha més guanys
de no econòmics,
no econòmics,
perquè jo crec que els polítics
no estan mal pagats,
eh, perdona,
no estan mal pagats.
Un diputat,
a part de tenir una targeta visa
amb la qual cosa es pot permetre
anar i tornar per l'autopista
i pagar la Generalitat.
Sí, però hi ha alguna cosa més
que s'ha de que la gent
es presenti en una llista.
No, espera,
mira,
i després guanyen
unes 400 a 700.000,
depèn de la persona.
Més,
més,
més m'estan dient.
Doncs mira,
encara m'he quedat curta.
Quantes empreses privades
li paguen a un directiu
700.000 pessetes?
Moltes, moltes.
Depèn del càrrec.
I més, sí.
I més, Núria,
i més, i més, molt més.
Alguna cosa hi deu haver
que potser la casa
no val la llista.
La política és bastant assegurat.
No ho sé,
jo penso que els més intel·ligents
no estan a la política
i no és un criteri propi
sinó criteri constatat
a molta gent.
A veure,
jo,
la veritat és que considero...
O potser els més treballadors.
Com quan parlem dels funcionaris,
que l'Anna ho diu,
no es pot generalitzar mai.
Deixa'm fer un incis.
Perquè no vinguin ara aquí
un pantal·les
i ara tinc raó.
No, no, no,
perdona, Núria,
jo crec que...
Segur que tindria raó
en alguns...
Però potser és més treballador.
Però no es pot generalitzar
ni en aquest col·lectiu
ni en cap, eh?
Crec jo.
Jo, per exemple,
doncs...
Crítiques se'n poden fer totes,
però generalitzar és perillós.
Pel tema que ha sortit,
que també jo considero
que ha estat una de les notícies
de la setmana,
entre cometes,
perquè era necessària,
la reforma dels funcionaris.
que ara...
Jo crec que és necessari...
Tu, que ets funcionària,
et sembla bé
aquesta anúncia
que ha fet el ministre
de l'Administració Pública?
Sí, sí, sí.
Jo soc funcionària,
reivindico la condició de funcionari,
em sento molt orgullosa,
m'ha costat molt
i he treballat molt
i considero
que hagués treballat igual
en una empresa privada
amb la mateixa dedicació
que estic treballant
en la funció pública.
Ara bé,
a banda d'això,
cal reformar-la
i no cal tenir drets...
En aquest món d'ara
no se poden tenir drets
que adquireixes els 20, 21, 22 anys
i que els pots tenir
fins que et mores.
Això s'ha d'avaluar.
Cal guardar els manguitos al calai.
Sí, però també hi ha una cosa,
i que jo soc
de les que considero
que s'ha de canviar
i que s'ha de canviar
ràpid i de manera eficaç.
A vegades també els funcionaris
garantitzem una mica,
una mica bastant,
a vegades,
la legalitat del que es fa.
I això també és important.
És a dir,
de la mateixa manera
que els que no treballen...
Ara hauríem d'explicar...
No, de la mateixa manera
que la gent que no treballa
o la gent que ha cedit
a un càrrec
i és impossible treure-la
i és un manta
i no compleix
i ni en res,
s'ha de poder
treure d'aquest lloc de treball.
De la mateixa manera,
també et diria
que sí que es necessita
un cost
de funcionaris preparats
que delimitin
l'acció dels polítics.
A vegades,
un funcionari està allà
per dir
no, això no es pot fer.
No, això és il·legal.
No, això s'ha de fer
que tinguin el coneixement tècnic
i que siguin inamovibles
i que no estiguin a expenses
del partit polític
en aquell moment mànic.
I que Esquerra
no els enviï la carta financera.
Jo, és un tema realment
en el que crec
que s'ha fet
una certa demagogia.
Els càrrecs de confiança
tenen.
Si el partit
esigeixi,
doncs escolta'm,
ho acceptes o no.
Una altra cosa
són els funcionaris.
Jo penso que això
s'hauria de dir
abans que et donessin
als funcionaris.
Però a veure,
que els càrrecs,
si tu ets director general
o diguis,
mira,
ets director general
i dintre del sou
que és bastant considerable,
doncs n'hi ha una quota
per finançar el partit.
Això es diu abans de...
Això es diu abans de...
No després de...
Com ara.
Però per això t'he dit
que són dues coses
que jo crec que també
s'han de separar molt.
Els càrrecs de confiança,
estrictament de confiança,
doncs jo no m'afico
cada partit
n'hi ha una carta financera,
t'ho acceptes o no.
Els funcionaris
que han arribat
al seu lloc de treball
per una oposició
o per un concurs de mèrits
no han de pagar enlloc.
I ja està.
I aquesta és la diferència
clara que s'ha de fer.
Si algú ha rebut la carta,
doncs escolta,
que ho denunciï,
així de clar.
I els altres,
doncs bueno,
és el que toca.
Tens un càrrec de confiança
o acceptes o no.
Però són coses
com si diguessin diferents.
Hem de separar
la funció pública
que ha de ser
avaluable
i que te poden fer fora.
no només
de fora del joc de treball,
s'ha de poder perdre
la condició de funcionari
si tu no ho compleixes.
Jo estic totalment d'acord.
Fins i tot
aniria més lluny
del que anirà segur
el ministre Sevilla
perquè els sindicats
no ho deixaran
i ja està.
Sí,
perquè guanyarien qualitat
en la funció pública.
Però se guanyaria qualitat
en la funció pública.
Això és una cosa.
I una altra és que,
segons quins funcionaris
han de ser intocables
i inamovibles
perquè són els garants
que s'hagi de complir la llei.
I les dues coses...
Em sembla que un funcionari
i ara estic pensant
en funcionaris
que fan una tasca normal
sense tenir cap càrrec
d'inspecció
ni cap càrrec
de secretariat
que no tenen per què
ser els garants
de la llei.
Penso que la llei
és gran en si mateixa
i si no ha de venir
un secretari
d'una institució...
Que és un funcionari.
Però no és el funcionari
de cada dia.
Però això no n'anava jo.
Ens faltava una mica
l'explicació aquesta.
El que passa és que
un funcionari
hi ha de molts tipus.
Tothom en una empresa
o en la funció pública
cadascú té la seva responsabilitat
i té també
una certa responsabilitat
el senyor que fa registre
que pot ser un auxiliar administratiu
que digui
no, no,
és que jo no em salto
l'ordre en la que he arribat
ni poso un dia per un altre.
Dic que tothom
té un grau de responsabilitat
i això s'ha de respectar.
Però a partir d'aquí
qui serà?
Qui dirà
això sí o això no?
un secretari,
un interventor
i aquesta gent
ha de ser inamovible.
Ja té la formació,
ho ha de tenir la formació exacta.
Funcionaris són els metges.
Esther,
tu estàs vinculada
al món sanitari
a aquesta vaga
que crea
aquest malestar
entre l'usuari
però que aviam
tal com s'està dibuixant
el panorama
dels metges
en Déu-n'hi-do
el que hi ha
darrere d'aquesta vaga
i aquestes mobilitzacions.
A veure,
una vaga
sempre és incòmode
per l'usuari.
Perdó.
Perdona.
Sempre és incòmode
per l'usuari
perquè, clar,
havia gent
que tenia visites
o que tenia
que fer alguna...
No sé si hi havia intervencions
perquè, clar,
no sé els serveis mínims
exactament quins eren
però, bueno,
sempre és incòmode.
Però, aviam,
el dret de vaga
és un dret
que es té
i que es pot utilitzar
en un moment donat, no?
Llavors,
jo penso que
ells tindran
els seus motius
per fer les seves reivindicacions.
Jo crec que
el que és
la professió mèdica
és una professió
amb prou responsabilitat
com perquè
estiguin realment
amb tots els seus drets
i amb totes les seves
necessitats cobertes,
no?
I bé,
el que sembla
que no s'acaben d'entendre
ben bé
amb l'administració
perquè es veu
que la consellera
es veu que els hi promet
però després no els acaba
de concedir
i llavors
potser la setmana que ve
tornen a...
És possible?
Aviam,
què passa aquesta tarda?
Ara,
jo no sé si d'un dia
per l'altre
la conselleria
estarà disposada
a fer...
a complir
les reivindicacions
en el sentit
de dotar
de més personal
als centres sanitaris,
fa falta personal...
regularitzar
la situació
d'horaris
de sous,
ampliar
l'oferta
a l'Atlantina,
parlàvem d'horaris
sobretot l'altre dia,
no?
Una de les queixes
que hi havia...
I equiparació
del salari respecte
als altres metges
de l'estat espanyol
que cobren menys.
Però això
passa amb molts col·lectius,
és a dir,
quan estàvem parlant
també abans
de la funció pública
que tot tornem
a lo mateix,
és a dir,
pràcticament
diem funcionaris
i només pensem
a les mestres,
els mestres,
les ATS...
És que només pensem
en la finestreta.
A veure,
en principi,
per exemple,
hi ha una diferència
considerable de sou
amb el País Basc
i fins i tot
amb la mateixa
Catalunya
no es cobra
el mateix
de la Diputació
que de l'Ajuntament
que de la Generalitat.
És a dir,
que hi ha diferències.
De totes maneres,
a mi em va sorprendre
molt negativament
una cosa,
però no
que això
amb el dret de vaga
i amb el col·lectiu,
sinó
perquè s'havia fet
jubilar
a gent
i ara
estem portant
metges de fora.
És a dir,
és que a mi això,
per exemple,
ho vaig trobar
en negatiu,
no ho sabia.
i l'altre dia
repassant la premsa
de la setmana
hi havia,
penso que
doctor Fuster
que explicava
que els havien obligat
a jubilar-se
perquè cobraven molt,
perquè tenia trienis
i ara en canvi
estem portant gent
de Marroc,
d'uns altres països
on les titulacions
no estan homologades.
Jo no dic
que no tinguin
tanta formació,
dic que si no estan
homologades
no tens la garantia
dels condicionants.
Però jo no sé
si és cert
que no estiguin homologades.
Però sense estar homologat
un pagès
de metge?
Perquè sense estar homologats
hi ha tot un llistat
que penso que està homologada
o no la titulació.
És molt arriscat
dir això.
I una de les raons
segons
totes les veus
que han anat passant
aquesta setmana,
una de les raons
no és que hi haguessin
aquelles jubilacions
sinó una de les raons
fonamentals
entre altres coses
va ser la manca
de previsió
en el seu dia
de les especialitats,
la dificultat
que té el MIR
de superar
totes aquestes proves
que fa que
determinades...
I aquí sumem
l'augment
de la natalitat
que afortunadament
hi ha hagut,
l'arribada
de nous veïns
de la immigració.
Per tant,
sobretot,
on hi ha més demanda
i això són dades objectives
és en assistència primària,
metges de família,
ginecologia
i pediatres.
I psiquiatres.
Però en principi
aquestes tres especialitats
són les que hi ha
més demanda
i és on realment
hi ha hagut
una contractació
més àmplia
de metges formats
fora.
En aquestes àrees,
no en les altres.
suposo que tots
deuen estar homologats
està estretament
lligat
amb el canvi sociològic
que hem experimentat
en les últimes décades.
Perquè menys amb altres col·lectius
i els títols
no estan homologats
i et dic jo
que no es pot exercir
en cap lloc públic.
Suposo que els metges
més que ningú...
quan no vas col·legir-te
i és una funció bàsica
per començar a exercir...
No, no, però en els múdics
que no tenim col·legi
i que no estem col·legiats,
si tu no tens un títol
homologat aquí,
per molt savi que siguis
a Rússia,
aquí no pots anar
en un lloc públic.
Una de les reivindicacions
que demanaven
perquè jo vaig estar parlant
amb un dels metges
del CAP
de Torredembarra
que anava a la vaga
és, vam estar parlant
bastant llargament,
perquè li havia fet
una entrevista
feia molt poc temps
i, bueno,
com és que tu,
una persona d'aquelles
que quan et visita
et mira als ulls
i et pregunta
sembla que t'hagi de guarir
l'ànima més que el cos,
que ja és molt d'agrair
que algú se senti a escoltar-te
abans que tu li puguis
difamar el cap o els peus.
Digui, escolta,
tu que ets una persona així,
aviam si m'ho expliques
que t'atenc molt bé
perquè procuro ser molt proper
però només tinc per tu
i per qualsevol altre pacient
cinc minuts
i amb aquests cinc minuts
tu m'has d'explicar
el que et fa mal.
Jo ho he d'entendre,
he de fer un diagnòstic
i t'he de receptar
o derivar cap a un altre especialista.
Diu, és que això és inhumà
per tu
i per mi també
perquè entre els teus cinc minuts
i els altres cinc minuts
no tinc ni un minut per mi.
I amb la qual cosa
anem empalmant
i al final de la jornada
a vuit hores
has atès
a no sé quantíssims pacients
i si haguessis de fer
una mica de seguiment
amb una fitxa personal
quasi no tens ni temps
en recordar-te
que ha sigut
el primer que ha vingut aquest matí.
Dic, això com ho solucionaríeu?
Amb més plantilla.
Després parlem de diners.
Però amb més plantilla,
amb més metges
al nostre costat.
Clar, és que el perill
de tot això
és que se't puguin passar
inadvertides
patologies
que puguin ser més greus.
Llavors,
a veure,
de fet amb la consellera
per qüestions
del meu càrrec
que soc de l'empresarial
de farmacèutics i tal,
doncs abans hem tingut
una sèrie de converses
anteriorment.
Veiem,
ells han anat a Sud-amèrica
a buscar metges.
Sí, mira,
Argentina, Uruguai,
Palestina, Cuba,
Colòmbia,
Marroc,
Perú,
Ucraïna.
És a dir,
a veure,
però els dos s'han homologats.
De totes maneres,
el que falta és personal,
falta metge,
perquè un metge ben format
té molts anys
fins que pot treballar.
i llavors,
clar,
lògicament
necessiten,
a veure,
mitjans en tenen,
perquè va venir
i fa una setmana
va estar aquí
per les nostres comarques
i tal,
i amb un sopar
en el qual vam estar,
ella va explicar
que mitjans en tenen.
Llavors,
què els hi falta?
No és per problemat,
els hi falta per professionals.
Va haver un moment
que es van fer uns números claus,
us diuen,
a les facultats de Medicina
es va pujar molt
la nota de tall,
diuen,
el que passa és que
totes diuen
amb l'ànim de restringir
perquè hi havia
massa demanda
de places
per estudiar Medicina
i la previsió
que es va fer
en el seu dia
d'aquest augment
que hi hauria
de la població
i la demanda
de la sanitat pública
no es va calcular,
és a dir,
que hi havia de pensar
fa 20-30 anys
que hi hauria
aquesta àmplia demanda
dins els sistemes sanitàriques.
El que passa és que
amb aquesta vaga
el que fan és
retrasar moltíssim...
Ah, hi ha altres
em van fora perquè...
Sí, clar.
Això que no treu
unes se'n van a França
i a Inglaterra,
vull dir,
tot això...
Perquè estan més ben pagats...
Infermeres se'n van a Inglaterra
perquè estan molt ben pagats.
I els metges també.
I els farmacèutics també.
I els farmacèutics també.
I a Portugal també.
Escolta,
haurem de tornar
a les receptes de l'àvia
per curar-nos
i marxeu tots.
L'altre dia
va haver-hi un diari
que va fer com una mena
de dibuix
que era el flux de metges,
no?
Els cubans
que penso que s'anaven
a Venezuela.
els de Venezuela
anaven a Portugal,
els portuguesos
venien aquí,
els d'aquí s'anaven...
Home,
posem uns horaris
adequats,
uns sous dignes
i permetem
que els nostres
professionals,
els que nosaltres
formem aquí,
amb els impostos de tot,
perquè a vegades
també aquí ha sortit
que les matrícules
de la universitat
tenien un preu,
entre cometes,
públic,
perquè no és el que costa.
Realment,
els estudis universitari,
el que paguem
els pares per matrícula
o els estudiants
que treballen,
doncs que s'ho paguen ells,
però ja que nosaltres
formem uns professionals,
intentem que es quedi,
no?
Hi ha una inversió...
Abans no ens marxaven
els cervells investigadors
i als Estats Units
i el tal doctor Fuster,
que és el número 1
en cardiologia del món,
i està als Estats Units
i ha sortit
des d'Espanya,
no?
Vull dir que realment
sempre hi ha hagut
com una fuga de...
Tornarem a les cataplasmes,
eh,
de les àvies,
jo que ens quedarem
sense ningú.
Jo voldria fer una reivindicació
perquè, de fet,
a veure,
jo crec que hi ha
una mala planificació
sanitària total,
no?
Perquè, per exemple,
es dona la contradicció
total
que els metges
necessiten
més plantilla
perquè no,
perquè, de fet,
jo tenia un amic,
bueno, tinc un amic,
espero que encara el tingui...
Depèn del que diguis avui,
depèn del que diguis ara,
que em deia...
que em deia
avui m'han vist
X pacients,
no sé el nombre,
no?
Avui m'han vist.
No hi vist,
jo m'han vist ells a mi.
Ell no considerava
que els havia vist,
no?
Sinó que l'havien vist
amb ell,
perquè, clar,
en cinc minuts
era perillosíssim,
no?
Perquè a vegades
eren coses
que eren
de patologies menors,
però a vegades
se pot passar,
sense donar-te'n compte,
te pot passar
una cosa més important,
desapercebuda, no?
Llavors, clar,
nosaltres reivindiquem
molt el nostre paper
perquè nosaltres
considerem
que nosaltres
podríem
realment
descongestionar
els caps.
Sí, vosaltres
creieu que podeu
fer un diagnòstic
amb la vostra
preparació farmacèutica?
Nosaltres
podríem fer,
nosaltres podríem
ser capaços
de fer un diagnòstic
de patologia menor,
és a dir,
almenys saber,
almenys diferenciar
el que pot anar
derivat al metge
o el que no caldria
que n'és derivat al metge.
Seria un primer pas important.
Aquesta tertúlia
sembla una sèrie televisiva,
sempre acaba en el punt
aquell que dius
calla,
que aquest tema és interessant.
Tornarem,
Jo l'entro tornarem.
Jo espero que torneu, eh?
Anna Pardo,
Esther Fernández,
benvinguda,
esperem que repeteixis
l'experiència.
Teresa Valls,
Núria Gómez,
moltíssimes gràcies
i gaudir d'aquest cap de setmana
de primavera.
Gràcies.
Adéu-siau.
Doncs som les 10 les notícies.