S'ha fet esperar, com tot, allò que és bo en aquesta vida,
però ja el tenim aquí.
David Serra, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
No era cosa teva, era cosa de l'aparcament.
Tot s'ha de dir, eh?
És molt complicat aparcar en Tarragona quan se vol aparcar.
Quan no vols aparcar, trobes aparcament.
Calla, calla, que em passarà la pel·lícula.
No, no, estem a punt i preparats per començar a comentar algunes de les pel·lícules
que s'estrenen, algunes ja les ha vist el David, ja ens en pot parlar.
Una de les que més destaca a la cartellera i la publicitat i tot plegat
és aquesta Hard Candy que va guanyar el premi més destacable del Festival de Sitges.
Exactament.
És una pel·lícula que directament el que he de dir és que està molt bé.
És una pel·lícula més curiosa.
Com en parla molt bé, eh?
Dos personatges només en tota la pell.
Exactament.
I a més està treballada d'una forma que...
Bueno, no vull revelar res perquè de fet és una pel·lícula d'aquelles
que s'ha de veure una mica a los sextos sentidos.
Sense arribar al sextos sentidos.
O sigui, és una pel·lícula que fa el seguiment d'un personatge,
que és un professor, una persona jove,
molt relativament jove, si es pot dir així,
que està treballant, doncs, bueno, que té una relació d'aquestes per internet,
del messenger, amb una noia més jove, evidentment, una adolescent clara,
i llavors un dia queda amb ella.
I a partir d'aquesta conversa, diguem-ne, absolutament naïf,
sense cap mena d'implicació eròtica,
i hi ha, doncs, com t'ho diria jo,
cau una mena de trampa
a la qual acaba en mans d'aquesta noia
que pensa que ella és un pedrastre
i que ha sigut la persona que ha acabat amb la vida d'una noia,
que, bueno, un adolescent...
O sigui, és una pel·lícula en trampa,
és un conte pervers de la caputxeta vermella, de fet.
Sí, sí.
I que la noia sembla que no és el que sembla, vaja.
No, no, no, és que va molt més lluny de tot això.
Jo penso que és una pel·lícula interessant,
perquè, de fet, treballar amb pocs personatges
durant l'hora i mitja que dura aquesta pel·lícula
té a l'espectador gairebé atrapat dins d'aquesta trama
que és fantàstica i que està molt ben portada.
Una pel·lícula interessant.
Hi ha unanimitat, eh?
Tothom que l'ha vist diuen que és una pel·lícula realment magnífica.
Ho és.
Hi ha una altra pel·lícula que crida molt l'atenció
perquè, a més, d'un temps cap aquí,
la cartellera, d'una forma que ja comença a ser natural,
ens oferir sempre una proposta documental.
En aquest cas, arriba d'Amèrica Llatina
i es titula Estrelles de la línia.
I, a més, l'estan fent a Tarragona
i, a més, una pel·lícula del cormetrejista Xemar Rodríguez
que, a més, ha fet una aposta directament
pel cinema documental Compromès
i que, bueno, que ens parla una miqueta
de tot aquest tema de la prostitució.
Unes prostitutes de Guatemala, en penso, no?
Sí, sí, sí.
Que hi ha tipes del maltractament, dels assassinats,
diuen com cridarem l'atenció?
Amb una mani i una pancarta?
No, fem un equip de futbol, no?
Directament.
I és una cosa que...
No és ficció, és real.
I, a més, aquesta recerca de la dignitat,
aquesta recerca de reivindicar uns valors
per damunt de la sexualitat
a través d'un esport,
doncs jo penso que és una aposta,
des del punt de vista documental, molt interessant.
I Xemar Rodríguez, que és un cortometrejista
amb cor i una capacitat i ganes, també,
de contar històries,
doncs ha fet un d'aquests documentals emocionals
que ben val una aposta directa
per veure'l, per conquistar una carterera
que és complicada, és molt complexa,
hi ha moltes estrenes,
ara me l'estava mirant així per damunt,
feina que sempre faig quan arribo a l'emissora,
perquè realment sorprèn
que tinguem espai per poder veure tant de cinema.
Aquestes dues que hem esmentat
ja són recomanables,
és a dir, que aquestes ja no les apuntem
i anar-hi.
Aviam, a què més estrenen avui a Tarragona?
Doncs, bueno, si vols, comencem pel caos,
que seria la contrarèplica d'aquesta Missió Impossible 3,
que per cert està molt bé,
tot el que digui el Gorina,
jo l'he trobat una pel·lícula estupenda.
Per aquí, per la ràdio, tothom diu que està molt bé,
Missió Impossible 3.
Jo, sincerament, soc una persona...
Com a pel·li, allò d'acció impecable,
diuen per aquí.
És deliciosa, és una pel·lícula
que a més és com un episodi bo.
És perquè, per aquell senyor,
no li agrada mai res.
No, no, no, és que és molt...
Jo ho dic modestament, no li agrada mai res.
Jo penso que el Gorina té moments de...
Ara mateix està de baixa,
o sigui, directament només li agrada
un determinat tipus de cinema.
Jo crec que només coincideixes amb ell en una cosa,
la pel·li o el boi,
que ell també sempre l'ha reivindicat.
Sí, no, no, no, amb el boi coincidirem.
D'aquesta coincidència no...
Hi haurà alguna altra, eh?
Serà qüestió de sentir-la parlar
i a veure com ho controlem el tema.
Però bé, a tu et va agradar
Missió Impossible 3.
I Caos...
I Caos, doncs una pel·lícula que és curiós,
que coincideix amb aquest Plano Oculto,
la pel·lícula de Spike Lee,
que precisament parlava d'aquest
atracament a un banc,
que després és una altra cosa.
Això és el bo de la pel·lícula Plano Oculto.
Però bueno, Caos va una miqueta en aquesta línia.
Hi ha un Wesley Snipes,
que és un paradigma del cinema d'acció,
i que jo penso que directament
s'aprofita de la pel·lícula de Spike Lee.
Directament.
Ja veurem.
Jo penso que és una pel·lícula d'aquestes
que d'entrada apostarà més per l'acció,
directament,
perquè a l'Espac Lee li interessava molt més
una altra cosa.
No diré si millor, pitjor,
però anava per un altre camí.
Pel·lícula d'acció,
pel·lícula contra la rèplica
amb Missió Impossible 3,
amb tema d'atracament bancari,
doncs pel·lícula que pot estar molt bé.
La Plaga també l'estrena a Tarragona?
Sí, mira, La Plaga no puc parlar gaire,
perquè de fet és una pel·lícula que,
amb tota la informació que jo tinc,
jo penso que és una altra versió
d'una pel·lícula que ja es va fer fa temps,
precisament d'aquestes en tipus
Los Ladrones d'Ultra Cuerpos,
amb històries de Cucs.
Escaruseta.
Sí.
La pel·lícula Escaruseta.
Jo penso que pot ser d'aquesta línia.
Pel·lícules de ficció.
De baboses.
Baboses i tal.
I que, sincerament,
ja n'hem vist unes quantes
i tinc que confirmar
que no es tracta d'un remake.
Penso que sí.
De totes maneres,
ja ho comentaré,
pel·lícula,
evidentment,
jo ja la recomano
directament pels amants del cinema fantàstic.
Pel gènere.
Només pel gènere.
Exactament.
Continuem parlant del que tenim,
després farem referència
al que no tenim,
que estem disgustats.
Mira, perdona,
gairebé ho puc confirmar.
Era el Slyther,
és el títol anglès,
és aquesta la pel·lícula,
és un remake
d'una pel·lícula de Cux.
Aquesta que dius
de la plaga, Slyther.
Sincerament.
O sigui,
està claríssim.
Bé,
doncs això
a gust del consumidor.
Exactament.
Mai millor dit.
Què més tenim d'estrena?
Doncs mira,
el Bar Munro,
que a més,
és una pel·lícula
que, de fet,
tinc ganes de veure,
però no per la pel·lícula en si,
tot i que el personatge
pot ser molt interessant.
Aquest és un drama,
no?, més aviat?
Sí,
a veure,
és una història dramàtica
que envolta
el món de la velocitat
d'un personatge
que precisament
té un rècord
que encara no s'ha superat,
que és el rècord
precisament de la velocitat.
Aquest Bar Munro
que va ser un heroi
que va treballar
en el món del motociclisme.
Sí, sí, sí.
Un d'aquestes vides
ejemplares.
Aquesta és la pel·lícula
que fa l'Anthony Hopkins.
Correcte,
i tinc ganes de veure-la
per l'Anthony Hopkins.
Sí.
O sigui,
fora de qualsevol altre valor,
que segurament el tindrà,
que segurament el tindrà,
no dic que no,
però bueno,
no deixa de ser un altre remake,
una pel·lícula
que també treballa
sobre aquest personatge
que ja havia sigut filmat
i amb l'Anthony Hopkins
com a protagonista,
doncs, perfecte.
Molt bé.
Jo compro
les interpretacions
de Sir Anthony Hopkins.
Doncs va bé la cartellera,
va bé de moment.
Què més?
Seguim analitzant.
Pregúntale al Viento.
Le preguntale al Viento.
Ja ho deia Bob Dylan.
Exactamente.
Pregúntale al Viento
és una pel·lícula dramàtica.
Aquesta sí que podem dir
que és directament dramàtica
perquè precisament
el que treballa
és la història
d'un escriptor
enamorat
al món de la creació.
Una miqueta
d'aquestes pel·lícules
dels americans
quan les fan
doncs, bueno...
Flonxetes.
Sí.
Acabes de dir...
No, no, jo no l'he vist
però pel que dius
allò...
Calla, que estubeta.
Mira, el Colin Farrell
de Salma Hayek
que penso que ha tingut
una implicació
majorment...
A tu t'agrada
la Salma Hayek?
Home, a mi m'ha agradat
molt
la pel·lícula
de...
De Frida.
De Frida.
Ai, sí.
Jo la peus aquí compro,
també.
Sí, sí, sí.
Però bueno, la història
de veure el Colin Farrell
com a escriptor
en crisi permanent amorosa
doncs pot tindre
la seva gràcia
o no, o no.
Ja ho veurem.
Però tal com està
la cartellera
jo em quedaria
amb altres títols.
Què més?
Directament.
A veure, següent pel·lícula.
Hi ha una altra pel·lícula
esperat un moment.
Que s'estrena o...?
Sí, sí, sí,
que s'estrena.
Jo sé que n'hi ha
una altra.
Caux ja l'han dita.
Jo sé que no hi ha.
A veure, a veure.
La veu de silenci
ja vam parlar.
Estres de la línia també.
Trànsito.
Trànsito,
si no me'n recordo malament
és una pel·lícula
que tothom diu
que és un despropòsit
a nivell de...
A veure,
mirem la cartelleta.
Correcte.
La pel·lícula
dels psicòlegs
i els psiquiatres.
Una història
que a mi me l'han venuda
com una revisitació
directament
de l'escalera de Jacob.
És a dir,
pel·lícula
en la qual
papsa moltes coses
a l'ament del protagonista
i que home,
jo no directament diré
que és una pel·lícula
de la que fugiré.
Al contrari,
pot ser una bona aposta
com a pel·lícula de ficció
però que és una pel·lícula
en trampa
que treballa precisament
la història d'un psiquiatre
que està intentant evitar
el suïcidi
d'un noi
i que es troba
precisament
atrapat
en un món
en el qual
se li presenten
els morts
com a vius.
O sigui,
te sona una miqueta
però,
bueno,
pel·lícula que,
clar,
tinc curiositat
per veure-la
però precisament
per sortir una miqueta
de dubtes
de saber
si estan davant
d'una bona pel·lícula
o no.
Mira,
és de l'Iwan McGregor,
la Naomi Watts
els que treballen
com a protagonistes
el personatge
d'Iwan McGregor
pel·lícula
si més no
sorprenent
i que ja hem exercit
un parell de crítiques
i parlen precisament
força bé
d'aquest noi director.
Es recomana bastant
aquesta pel·lícula,
saps que no fan
Honor de Cavalleria?
Honor de Cavalleria
és una pel·lícula
que estava buscant
del Serra.
Perquè a més
és una pel·lícula
que ve
que se n'està parlant
molt
com una gran pel·lícula.
Se'n va la quincena
de realitzadors
el que m'han dit
és una aproximació.
És estrany
perquè tenim
precisament
les estelles en la línia
no tindran la pel·lícula
d'Honor de Cavalleria
precisament l'any del Quixot
i que es podia realment
aprofitar.
A més és una
pel que hem pogut llegir
perquè se n'ha parlat
molt afortunadament
d'aquesta pel·lícula
que està feta
aquí a Catalunya
és que no és
la història del Quixot
sinó que
és allò
que no
que no ens mostrava Cervantes
la relació
entre dos personatges
entre aventura i aventura.
És una
de construcció
del Quixot
en Quixot
exactament
és un vulguer
jo penso que
la idea
precisament
que ha tingut
l'Albert Serra
és molt interessant
és no agafar
la part literària
del Quixot
sinó totes les essències
audiovisuals
el que no es diu
i mostrar
les imatges
o sigui
el que vol veure
molins de vent
i escenes
quixotesques
clàssiques
doncs no es trobarà
amb això
sinó al contrari
es trobarà
amb un Quixot
de construir
però a més
treballar des del punt
de vista
de la imatge
d'entendre
els personatges
a partir del que veuen
i aquest paisatge
que
no es trobarà
en Catalunya
no ens posis la mel
als llavis
perquè no la fan
aquí a Tarragona
per tant
ah sí que no
la veurem
doncs ja s'ho pensarà
quan guanyi els premis
a Cans
aleshores potser
en aquest moment
segurament
la tornarem a revisitar
i potser estarà molt bé
molt bé
de la setmana passada
recomanem alguna cosa més?
sí, tinc que recomanar
una pel·lícula
que si més no
és imperfecta
per realització
jo he trobat
una pel·lícula
franca
i molt sincera
i molt interessant
que és precisament
un Franco
14 peces
pel·lícula que probablement
passarà
sense pena ni glòria
doncs també s'està parlant
molt bé
d'aquesta pel·lícula
és que és una pel·lícula
a veure
es nota que és una pel·lícula
viscuda des de dintre
i des del meu punt de vista
doncs és una bona pel·lícula
perquè conta una història
una història
que té alguns punts febles
un dels punts febles
precisament
és que també és una miqueta
flonxa
a l'alcurada?
en alguns moments sí
o sigui
hi ha percepcions
que es perden
d'aquest món idíl·lic
d'aquest emigrant
a Suïssa
aquest cantó
precisament
en un poble
gairebé
de muntanya
tipus Heidi
denúncia de xocolata
hi ha molts moments
de xocolata
i aquí jo
tinc els meus perus
però sincerament
la pel·lícula
té moments
francament divertits
hi ha moments
molt dramàtics
sentem moltes coses
és aquest món
de la immigració
els anys 70
precisament
aquesta visió
que hi ha una mena
de morrinya
de nostàlgia
que està ben entesa
en aquest sentit
jo penso que és una pel·lícula
a valorar
que està funcionant
molt bé
no fa falta
que ho diguem
ja ho he dit abans
Mission Impossible
és El Bajo Cero
es manté francament bé
o sigui
aquesta pel·lícula
dels gossos
a mi m'ha sorprès
verdament
i la pel·lícula
que marxa ja
directament
de les cartelleres
és el caso Slevin
que és un bon policià
que és una pel·lícula
amb moltes sorpreses
i que aquesta setmana
és l'última
que la tenim
en cartellera
espavilint
perquè em sembla
que només la fan
les Laura
mira el que et dic
ja ja
doncs bona cartellera
que tenim
molt complicada
molta feina a fer
ja en parlarem
la propera setmana
David Serra
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
aquí m'hi tindreu
adeu-siau
i bon cap de setmana