Jordi Tinyena, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut al Punt de Lectura,
aquest espai que fem en col·laboració
amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona.
Justament, un escriptor del Camp
avui és protagonista en aquest espai
i perquè és actualitat,
ens referim a Joan Puig i Ferreter.
Aquesta mateixa setmana
el Teatre Metropol de Tarragona
representarà una de les seves obres teatrals
Aigües Encantades.
Aquest és un bon motiu, una bona excusa,
per dir-ho d'alguna manera,
per recuperar i parlar-ne d'aquest autor.
Sí, a més a més es representa l'obra
segurament que ha tingut
sempre més acceptació
de totes les del Puig i Ferreter.
I segurament la més coneguda,
perquè aquesta és una obra que
amb intervals, però
ha mantingut una presència constant
en els plans d'estudis del batxillerat.
Per alguna cosa serà...
Ho esbrinarem.
Explica'ns primer que tot qui era Joan Puig i Ferreter.
Sí, quatre dades perquè
quasi que millor seria parlar de l'obra,
però quatre dades biogràfiques.
El Puig i Ferreter és un home nascut
a la Selva del Camp.
No és a Reus.
No és a Reus, ni és a Tarragona,
tampoc és de Valls.
És de la Selva del Camp.
I estem parlant dels anys 80 del segle XIX.
És a dir, ell va néixer el 1882,
estem, per tant,
quan ell neix al final de la Renaixença
i quan ell escriu en ple esclat del modernisme,
que és el moviment en el qual se l'ha classificat.
És autor teatral, però fa altre tipus de creació,
conré altres gèneres.
Sí, ell va escriure molta narrativa.
La veritat és que té una obra força extensa
que s'està recuperant ara.
Ha estat durant molts anys sense editar més que...
A veure, hi ha alguns llibres que s'han editat sempre,
però l'obra completa, molta d'ella havia quedat oblidada.
Ara s'està recuperant, gràcies, com sempre,
a Edicions Arola,
que igual que reconeix la de Pinísole,
la de la Mada s'està recuperant també la del Puig i Ferrer.
Deies que aquesta obra, Aigües Encantades,
encara es continua contemplant
en els manuals de literatura, del batxillerat,
i dèiem també que per alguna cosa serà per què?
Doncs perquè...
Pregunta molt àmplia.
Sí, és una pregunta molt, molt, molt àmplia.
Per què és una...
Jo diria que perquè és una obra
que resisteix molt bé el pas del temps.
I això és una virtut
que només tenen aquelles obres
que arriben a esdevenir clàssiques,
d'una manera.
Estiguin escrites quan estiguin escrites.
Aquí, normalment, quan parlem dels clàssics,
sempre pensem que fa molts anys, molts anys,
però el sentit del clàssic aquest de permanent
no cal que faci tants anys.
Doncs Aigües Encantades és una obra,
per les seves característiques,
que comentaré més endavant,
que ha resistit el pas del temps
i que planteja uns conflictes
i uns nuclis temàtics
que encara avui són perfectament presents, moderns.
Clar, per exemple,
sense menysstenir ningú,
una obra de Guimarà, d'aquelles clàssiques,
avui la contemplaríem com una peça de museu.
Sí.
Per exemple,
per determinats valors i maneres de viure
i costums que desprèn.
En el cas d'Aigües Encantades,
perfectament,
en funció del muntatge que creï el seu director,
podríem contemplar-la com una peça absolutament actual.
Sí, sí, perfectament.
Ja veureu quan us expliqui una mica l'argument que ho faré.
És una peça que, bé,
és molt diferent en el teatre de la Renaixença.
De fet, aquesta és una de les característiques
òbvies del teatre modernista,
que és una voluntat de ruptura
amb el teatre anterior
i amb la literatura anterior,
amb la literatura de real romàntica
o del real més realista de la Renaixença.
Puig i Ferroté és un home que comença a escriure un teatre
una mica sota la...
no sé,
l'empara ideològica o l'empara tècnica
del teatre més modern que es feia a Europa en aquell moment,
que era el teatre d'Ibsen, per entendre's.
I llavors és un teatre de conflictes humans molt potents
i tractats d'una manera molt sòbria
i molt teatral.
En el millor sentit de la paraula,
és a dir,
de deixar que els personatges creixin damunt de l'escenari,
i no perquè hi hagi molts artificis,
que no és el cas.
La resistència als canvis,
la tradició, la modernitat,
tot es barreja aquí, no?
Clar, aquells temes que ja llavors eren temes estrella
avui continuen,
tu ho has dit, eh?
És a dir,
Aigües Encantades és un conflicte
sobre un tema aparentment menor,
però que en canvi desencadena conflictes permanents,
per exemple,
conflictes generacionals,
conflictes d'home-dona,
conflictes de poder,
de quimana,
conflictes de tradició i modernitat,
d'església i poder secular.
És a dir,
tot això,
tot això és Aigües Encantades,
clar,
això ho podríem subscriure avui,
no?
Canvia en quatre coses.
I tot això ho explica
amb quina mena d'argument,
amb quin escenari,
amb quins personatges?
Bé, jo,
abans de parlar Aigües Encantades,
m'agradaria parlar d'una obra d'Ibsen,
encara que siguin només dues pinzellades,
perquè això ho entendrem millor.
Jo no sé si algú recordarà ara,
és possible que s'hagi recordat,
perquè d'aquesta obra se'n va fer
una d'aquelles sessions de teatre
que es feia a Televisió Espanyola
fa molts anys,
l'Estudio 1.
Magnífic.
No sé si era a l'Estudio 1
o era en l'equivalent que feia la 2
en català,
també en aquella època,
tot i que m'imagino que devia ser a l'Estudio 1,
perquè la devíem veure en castellà aquesta.
Doncs es deia l'obra
Un enemic del poble,
en català.
Bé,
aquesta és una obra molt emblemàtica de l'època.
És una obra molt coneguda,
perquè presenteja un conflicte
entre la consciència i els interessos,
que és un conflicte permanent.
En aquell cas,
recordareu els que ho hàgiu vist
i els altres us ho explico,
que el conflicte va a l'entorn d'un balneari,
d'un balneari que està a punt d'obrir
amb un petit poble que viu
gairebé exclusivament del balneari
i el metge del poble descobreix just en aquell moment
que hi ha unes canonades d'aigües residuals
que s'han trencat
i les aigües fecals
i les aigües dels manantials
del balneari es barregen
i, per tant, no pot obrir.
I aquí neix el conflicte,
perquè tot el poble pressiona el metge
perquè faci els ulls grossos
el balneari i ho arreglaran,
perquè viuen tots d'això.
El negre i el metge
manté la seva posició ètica
que és incalubre,
que no es pot obrir
i es converteix en l'enemic del poble.
És la persona que,
tot i tenir raó i tot i ser la justa,
es converteix en l'home odiat,
assetjat...
Que va contra els interessos de la comunitat.
A partir d'aquesta obra
ja podem passar a Puig i Ferreter
perquè Aigües Encantades
planteja un problema
no igual,
però en el fons
bastant similar.
També té l'aigua?
També té l'aigua com a rerefons.
En aquest cas,
l'argument gira a l'entorn
d'una sequera
important en un poble
del Camp de Tarragona,
podria ser la selva,
tot i que no ho és.
És a dir,
no és cap poble,
perquè no ho diu,
però bé,
és fàcilment identificable.
Com a arees geogràfiques.
Sí, sí,
és fàcilment identificable
en aquesta zona.
Llavors hi ha una sequera
i la filla
d'un dels personatges
que estudia Magisteria
a Tarragona
va al poble
amb un amic seu
que és enginyer
i comencen a mirar
a veure quina solució
pot tenir
i s'enfronta
en dues posicions,
la del poble,
que és treure
la Mare de Déu
amb processó
amb processó
perquè plogui
i a l'altre cantó
les forces de la intel·ligència
representades
per la filla aquesta
que estudia Magisteria
i per l'enginyer
que trobaran
un altre camí.
L'altre camí
és trobar un gorg,
unes aigües
i l'enginyer
diu
aquestes aigües
estan vives,
aquestes aigües corren
i llavors manantia
els subterranis,
només cal dirigir-los
i s'enfronta
amb la tradició
del poble
que diu
que ni tocar-ho,
que aquell és el gorg
de la Mare de Déu,
que aquella aigua
no es podreix
perquè és un miracle
i que per tant no.
A partir d'aquí
surt tot.
Clar, surt tot.
El que es desencadena
és un enfrontament
entre dues mentalitats,
però és clar,
ja és fàcil veure
que com que en un cantó
hi ha els joves
i ara és un enfrontament
generacional,
és un enfrontament
també masculí i femení
perquè és la fila.
L'església
i la societat.
Clar, l'església i la societat.
En fi, desencadena
tot un conjunt
de conflictes
de gran vivència.
Per tant,
és absolutament actual
com deies, no?
I tant, i tant.
No sé el muntatge
que haurà fet
al Teatre Nacional.
Es va estrenar a Reus
aquesta obra,
si no recordo malament,
ja fa alguns mesos
abans de portar-la a Barcelona.
Es va voler estrenar a Reus
i ara presenta a Reus.
A veure,
el dijous parlarem
en principi
i tenim previst
parlar amb Ramon Simó,
el director de Vera
que ens diu.
És una obra
amb molta força,
m'imagino.
Amb molta força, sí.
La posta en escena
ha de ser molt potent.
Espero moltes ganes
de veure-la
perquè és allò
que l'has llegit
i la coneixes tant
que no saps
si la teva visió
dels personatges
correspondrà després
no l'has vist mai representada.
A aquest nivell no.
A nivell amateur, sí.
A nivell professional
del Teatre Nacional.
Perquè així com deies
que està present
en els manuals de literatura
s'ha representat molt
aquesta obra o no?
En el seu moment
es va estrenar molt.
Puig i Ferroté va ser un home
va tenir un començament
molt
molt poc
socialitzat
per entendre'ns.
És a dir,
Puig i Ferroté
va ser un home
que tenia un origen
una mica irregular.
En l'època
aquestes coses
devien marcar
molt més cara
perquè son pare
i sa mare
no estava casada
amb son pare.
Son pare
no el va reconèixer mai
com a tal.
Aquestes coses
l'havien marcat.
Després se'n va anar a Barcelona
amb el jove
també a buscar-se la vida.
No en va tenir prou
i se'n va anar a França
amb 21 anys
i es va dedicar
i es va dedicar un any i mig
a viure
gairebé de vagabunt
amb coses esporàdiques.
És a dir,
va tenir uns començaments
una mica així
durs
i gens convencionals.
Ara bé,
la veritat és que una vegada
de retorn a Barcelona
i va començar a escriure,
doncs bé,
es va anar estrenant
i va anar publicant.
Va ser,
si fins i tot
va ser el director
de Proa,
de l'editorial Proa
que es va fundar llavors
i va acabar sent diputat
d'Esquerra Republicana
i anant amunt i avall
dedicant-se a la política.
Per tant,
és un d'aquells autors
que ha estat reconegut,
no com d'altres
que han parlat a vegades
que dius,
home,
quina mala fortuna
que va fer.
En el seu moment
va ser força representat.
Avui ho és menys,
avui la veritat
és que és poc representat,
però vaja,
tot i així...
La Proa,
per exemple,
hi ha uns quants llibres
que són gairebé
de capçalera
de la literatura catalana
que estan permanentment editats.
llibres de prosa,
per exemple,
Camins de França
que segurament
és el millor llibre
que ha escrit.
Doncs aquest es pot veure
i després,
bé,
doncs,
El Palaigri Apassionat
que és un cicle novel·lístic
d'aquests llargs
a l'estil
que ja no se'n fan
de 12 grups
i que es va publicar
molt tard
ja quan ell era molt grània
i aquest també es pot trobar
facilitat,
entre altres.
Doncs abans de
de tancar-se
el llibre,
l'obra en llibre
doncs poden deixar-se
caure pel Teatre Metropol
aquesta setmana
que representaran
aquestes aigües
encantades
de Joan Puig i Ferreter
personatge avui
del Punt de Lectura
amb Jordi Tinyena
al que li agraïm
que sempre
que ens acompanyi
una estoneta
per parlar de llibres
i d'autors
i ens retrobarem
la propera setmana.
Adéu-siau.
de l'avui.
Adéu-siau.
de l'avui.