Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I esperem que et trobis a gust compartint opinions diverses, diferents, al voltant de l'actualitat.
Que ens toca de més a prop geogràficament parlant o que ens toca de més a prop emocionalment parlant.
Per exemple, aquesta setmana hem fet el dia aquest internacional de les dones, no sé, tractant-se de les característiques d'aquesta tertúlia, poca o molta referència n'haurem de fer.
Jo no sé vosaltres les dates aquestes com les contempleu.
Jo diria que el dia aquell vaig escoltar tertúlies i així...
No fent festa a les dones treballadors d'aquell dia.
No, no, per res.
Però totes...
Jo aquell dia em anava felicitant pel carrer, vull dir, quan trobaves algú que coneixies, eh, felicitats.
I el tema que es plantejava, jo al·lucinava, era, si feia falta, si continuava fent falta, celebrar el dia de la dona treballadora.
I jo pensava, a veure, que m'ha avançat molt des de fa 10 anys o des de fa 5 anys.
Jo diria que al contrari, jo diria que potser cap enrere, eh.
Jo diria que també cap enrere i et diré més.
Jo diria que està aquell toc irònic.
Sí, aquestes dones...
Ah, exacte, no?
Pobretes, no?
Que fas aquí, que no estàs de festa, eh, o sempre estàs de festa i avui treballes.
aquelles coses, aquells comentaris que crec que ja queden, com tu dius,
tindrien que quedarien una mica abolits i no és així.
No, no, no, al contrari.
I em va sorprendre molt el fet que, és el que diu l'anànim, no?
Agar i ve totes les tartories de la ràdio i de la televisió es plantejaven i es qüestionava
per què hem de continuar celebrant aquest dia.
I llavors, en contraposició, veies les notícies, sobretot les imatges,
que és el que més ens impacten, de la majoria de dones.
Ell van fer, al TV3 en concret, van fer com una repassada
amb un documental de les manifestacions i dels actes de protesta.
Llavors, clar, tan a dones de la situació de les dones,
de totes les edats, sobretot de les nenes,
perquè encara estan més desprotegides,
i tan a dones que realment existeix.
A mi m'agradaria personalment no tenir-ho que celebrar,
però que és una realitat.
I llavors, el plantejament aquest, mirar-nos el melic,
nosaltres, les occidentals, que estem malament,
en contraposició als homes, això, vull dir, no té volta de fulla,
perquè tots els estudis, i molt bé a la ràdio l'altre dia,
vaig sentir un estudi de la Universitat Rovira i Virgili,
que es qüestionava una altra vegada que, amb els llocs de posició,
encara són els homes els que predominen,
i les dones no, que encara cobren menys per la mateixa feina,
i això és una realitat, això no ho podem qüestionar.
Però, de totes maneres, el fet que nosaltres hem guanyat molt,
que la revolució es va encetar el segle passat,
però que encara continua, i que encara tenim molt per fer.
I m'ha agradat molt una tertúlia, per cert,
que vaig veure al Canal Reus Televisió,
d'un grup de regidores de Reus, de diferents partits,
que no van aixecar la veu, van parlar,
i fins i tot una del PP li va donar la raó,
amb un de qüestionament que s'estava fent,
vull dir, una feina, un àrea de treball que s'havia creat,
entorn a la dona, una representant de mascarant d'ell,
i m'encantava, vull dir, perquè s'està treballant realment
en coses molt tangibles, que afecten a les dones,
i que, a més a més, no s'aixecava la veu,
i van qüestionar-se això de dir,
massa testosterona, vull dir, les dones al poder d'una vegada,
perquè les coses començarien a funcionar d'una altra manera.
Però quin poder, Teresa? Aquest que perpetua
un mateix sistema de valors que tenim ara?
No, no, les que vulguin, evidentment,
aquí ens hem de qüestionar això,
les que vulguin arribar al poder, però que tinguin
les mateixes condicions, vull dir que no estiguin envoltades,
n'hi havia una del govern de Reus,
que deia, jo estic envoltada a la meva àrea,
soc la presidenta i estic envoltada d'homes.
I llavors diu, me n'adono, que sembla que no tinc impressa,
que jo hi aniria molt més,
perquè estic pensant en la meva vida personal,
que la valoro molt més,
i estic pensant en aprofitar el meu temps,
i en gaudir del meu temps,
i me n'adono que s'estan ficant en qüestions
i en coses que no avancem,
que perdem el temps
i que sembla que no hi pensin en tot això.
I me n'adono, doncs, d'això,
que m'agradaria estar envoltada a més dones,
com a mínim que sigui equitatiu,
obligar que no estigui només,
o sigui, no es tracta de que les dones
estiguin totes al poder i els homes no,
sinó que sigui equitatiu,
perquè les coses funcionin d'una altra manera.
Sí, sí, jo també crec el mateix,
molts homes i molts dones no ha de ser conjunt,
les dues visions és el correcte.
Sí, sí, sí, és que hem d'aspirar,
no?, igual d'oportunitats i tot s'igual.
Però que sigui una cosa natural,
que no sigui, a mi també em molesta.
Però és que aquest dia de legislar
hi ha coses que no es poden saber.
No, hi ha coses que em pots obligar
a una empresa a tenir al Consell d'Administració
un número determinat de dones.
A veure, no.
El dia i dia serà aquell
que es valori la gent per la seva competència
i no pel seu sexe.
Clar, clar, clar.
Però hi ha molta dona molt preparada.
Ens estan preparades les eleccions
i les càmeres també.
Però vosaltres creieu que és bo
el tema de les quotes a tot arreu?
Sí, sí, sí, jo sí.
Jo crec que per començament sí.
Per d'acredit llei, 50 i 50.
Sí, sí, jo sí.
Se'ls ha de donar l'oportunitat.
Una vegada que ja poden demostrar
el que poden fer i que estan preparades
ja obren un camí.
És que si no el camí està tancat.
I la lluvia és una curiositat.
No m'agrada que sigui necessària les quotes.
Fins ara les quotes de poder
de les nostres mares
o les nostres germanes grans
o un sector de la població de certa edat
ha estudiat carreres
que abans estaven vetades.
Vull dir, perquè per el que sigui
no es podia accedir.
Ara ja no.
Ara tenim a Engineries,
a totes les parcel·les de l'universitat
i l'Anna ni ho sap,
ho sap millor que ningú
perquè és professora, no?
Doncs són les dones la majoria.
Aquestes han d'accedir.
Què passa?
El problema és que no.
El 60% de les noies
que fan periodisme
són dones.
I a la professió es veu.
Hi ha majoria de dones,
cada vegada més.
Però quantes dones hi ha
directores de diari?
No sé si són dos o tres.
Clar, per això ha d'haver
alguna protecció
d'alguna manera,
algun incentiu
perquè quan arribi la maternitat
o quan hi arriben altres
qüestions que ens afecten
o altres factors
que ens puguin afectar
ho poden compaginar.
Però perdona una cosa,
no ens donem d'amors
amb la realitat.
Aquests grans titulars,
aquestes boniques fotografies
que surten el dia amb buit
i que maquíssimes
i que treballadores
i que estupendes.
Les quotes,
la paritat,
en definitiva,
una dona avui en dia
si no arriba
a determinats nivells
de responsabilitat
no és per la seva falta
de capacitat
i formació,
òbviament,
sinó perquè ha de triar
i ha de triar
entre tenir cura
de la família
i el seu entorn
o la feina,
triar una jornada laboral
de vuit hores
o dedicar-ne catorze
que permet fer
tot allò que envolta
el poder pujar
en l'escala
del món laboral
i social.
Es pot legislar
una paritat
i es pot legislar
unes quotes
però allò de vida
quotidiana
que fa de compartir
la cura de la família
dels fills
de la gent gran
aquelles coses
que de forma natural
ens atribuïm
les pròpies dones
això no es pot legislar
no podem tenir
un inspector
de la seguretat social
que vingui a veure
qui renta els plats
a casa.
La realitat social
sempre va per darrere
de les lleis
però hem de començar
per aquest pas
recordem que fa 40 anys
les dones
pràcticament no treballaven
o treballaven molt poques
amb poca preparació
i és una cosa
que és molt lenta
primer són les lleis
i després la realitat social
que s'han d'aconseguir
evidentment que per això
l'última tertulia
vam dir que era bo
que comencessin a parlar
com a mínim a plantejar-ho
sí, sí, sí, perfecte
aleshores, evidentment
això serà una realitat
que es anirà desenvolupant
per si sola
però el que sí
també és cert
és el que tu dius
és que
sense voler
ja ens imputem nosaltres
refereixo
que realment
hi ha coses
que potser tu
ni te les planteges
ja són per defecte
i el marit
sí que se les pot qüestionar
és allò de
haig de fer festa de la feina
estaràs tu
no estaràs tu
vull dir
ells
sempre estaran allà
això sí, és veritat
almenys jo parlo
una mica
també per mi
vull dir
saps que
el substitut serà ell
però primer estàs tu
però jo el que volia
dir amb això
és que a veure
exacte
és així
sempre van a darrere
però no per malícia
ni res
és el que diu l'anoni
perquè ho assumim
de forma natural
exacte
és així
a veure
fa falta un canvi
en la mentalitat
de tots
i això no ho podem fer
les llens
però és veritat
que quan
al llarg de la història
aquells nens treballaven
i també
la societat funcionava
d'una altra manera
i era molt normal
i no era
volia
hi havia un canvi de mentalitat
però no es produïa
i llavors
perquè això no passés
doncs es van fer unes lleis
i es va obligar
que els nens no treballessin
a escola
doncs jo penso
que amb aquest problema
que tenim
igual que amb els maltractaments
s'ha de treballar
evidentment
l'educació
comença a casa
i s'ha de treballar
perquè tota la societat
canviï
perquè si és una cosa
que no es pot canviar
només per lleis
però jo penso
que això ens anirà bé
qüestió de
que
tot això
igual que
amb els maltractaments
vull dir a veure
vull dir
les coses funcionen
heu visitat la carpa
de la Fundació La Caixa
no
jo la veritat
és que l'altre dia
vaig entrar
i hi havia gent
i vaig dir
passaré
i no he passat
vam fer el programa
el dimecres
vam fer el programa
el dimecres
des d'allà
vam tenir diferents
convidats
que parlaven
de temes de violència
no només violència
de gènere
cap a les dones
sinó també
cap als infants
i la violència
que es dona
entre iguals
als centres educatius
és una mica
el contingut general
que
és que jo diria
que parlen de violència
de gènere
violència domèstica
jo diria
violència social
i a més a més
la setmana
en què
sorgia el cas
d'aquesta petita Alba
que està encara
molt greu
a Barcelona
i bueno
els diaris van plens
d'aquesta nena
s'apunta
a possible negligència
per part de les administracions
tothom
entona el meu culpa
discretament
hi ha veus
que treballen
amb infància
que diuen
escolteu
el cas d'aquesta nena
disortat
és la punta
de l'Isaberg
cada dia
constantment
arriben casos
als hospitals
denúncies
aquells que no es denuncien
i curiosament
una vegada més
i això l'Anna
li agrada
perquè a més
ella ensenya
el tema
de comunicació
una vegada més
els mitjans de comunicació
jo aquest matí
inconscientment
he vist que
només un diari
i un diari
reputat
no parlem allò
d'un diari
amb prestigi
amb criteri
exacte
amb criteri
el cas
d'aquesta noia
seguit
però també hi havia
per exemple
la detenció
d'una mare
aquestes 24 hores
dels jazires
per apallissar
la seva filla
de 6 anys
també hi havia
un procés judicial
contra un home
de Lleida
que havia abusat sexualment
del seu fill
de 5 anys
què passa
que avui
precisament
s'han donat
aquests casos
avui llegim
també els diaris
que per exemple
l'hospital de Sant Joan
de Déu
atén a prop
de 300 nens
menors de 15 anys
cada any
per abusos sexuals
resulta que
la violència
de gènere
cap a les dones
la vam descobrir
tots un dia
de cop i volta
perquè van començar
a sortir
els diaris
què passa
que a partir
d'aquell dia
van començar
a apallissar les dones
ara entrem
en una dinàmica
que ara començarem
a veure
per primera vegada
que hi ha maltractaments
als nens
però jo diria
que això
a mi perdoneu
personalment
estic molt indignada
que ho descobrim
de cop i volta
no
però jo diria
per sort
ha sortit
a la llum pública
i la gent
ho pot denunciar
i es pot parlar
i llavors
jo diria
fa una setmana
no es podia
fa una setmana
no es podia
denunciar i parlar
fa una setmana
sí
però fa uns anys
no
però és que els diaris
a veure
l'agenda dels diaris
el procés productiu
d'un diari
de fer notícies
funciona
en funció
del que la gent
vol llegir
si jo dirigeixo
un diari
i avui m'arriba
una notícia
d'un nen maltractat
allà on sigui
segur que la puc posar
perquè allò interessa
perquè els meus lectors
la miraran
i la llegiran
perquè
a veure
vivint en societat
la informació
ens fa anar
abatzegades
i el que surt
a l'agenda
el que surt
en primera plana
d'agenda
és el que ven
i les notícies
es posen als diaris
per vendre
i llavors ara
jo diria que per sort
tu mires la part negativa
de dir
a veure
escolti'm senyors
a què juguem
ara comencen a haver-hi
pals
no n'hi ha hagut sempre
l'altre dia
ma mare em deia
i aquesta nena
pobreta
quina animalada
no sé on t'arribarem a parar
dic mama
tota la vida
hi ha hagut el pare
que li arriava
amb una correa
amb el cinturon al fill
o amb la sabatilla
amb la sabatilla al cul
i era la cosa més normal
del món
i quants nens
hi deuen haver anat
amb blaus al cul
de sempre
i no passava res
doncs
ara ho denunciem
com una cosa dolenta
com una cosa pejorativa
com una vergonya social
perfecte
perfecte
ha sortit ara
ha sortit ara
aprofitem-ho
no mirem
per què no havia sortit
l'any que ve
d'aquí un mes
tornem a parlar
a veure com està la cosa
no d'aquí un mes
ja no sortirà
d'aquí un mes
ja no sortirà
com no hi hagi
algun famós
algun líder d'opinió
alguna nena coneguda
que passi
o que digui
jo també en fui maltratada
que passa és que
aquell qui té la qüestió
de l'estàndul
jo penso que no ha sigut
el maltractament
perquè això
la societat
malauradament
està molt acostumada
d'infants
i de dones
sobretot
sinó el fet
que entre les administracions
es posi en qüestió
una altra vegada
que les administracions
no hayan actuat a temps
llavors amb això
no vull qüestionar
la burocràcia
sí
això és el que
volia puntualitzar
evidentment
jo vaig sentir
a l'aïlanda
l'altre dia
amb la benestar social
i conec
perquè són companyes nostres
i sé
que tant
als hospitals
hi ha uns professionals
fantàstics
infermeres
i si el crius
trenca un braç
perquè ha caigut a l'escola
la meva filla
es va trencar un braç
i van anar
i a mi no em van fer ni cas
el primer que van fer
és preguntar-li a ella
què li havia passat
i ho trobava molt bé
per què?
perquè se deuen trobar
molts casos
i el protocol funciona molt bé
i els assistents socials
i jo tinc unes quantes amigues
que són assistentes socials
i sé com funcionen
i tenen un munt de casos
i sé que són professionals
realment
que ho han de valer
igual que els professionals
els pediatres
i els metges
ràpidament
que realment
tenen una passió
i elaboren l'informe
aquí el que s'ha de qüestionar
és que és la burocràcia
el que ha fallat
el que no pot ser
és que aquesta petita
li fotessin una pallisa
estigués a l'hospital
el metge
de seguida donés part
i entre uns i uns altres
no s'hagués fet res
això és el que parell és escandalós
la burocràcia té culpa
i avui jo hem reconegut
que era la violència
que hi ha a la societat
i per ser igual
amb les policies
es pot tenir violència
contra un nen
o contra una dona
perquè això no és qüestió
de la burocràcia
això és la societat
la quantes morts
han hagut assistit de dones
perquè
no podem mirar el dit
que assenyalar la guàrdia urbana
i la policia nacional
es posin d'acord
i es passin
i hi hagi comunicació
però a veure Teresa
no pot ser que ara culpabilitzem
el funcionari
que va enviar una carta
que també té bolets
no, no, no
la seva feina és fer això
no, no, no
a veure
però tenim correus electrònics
tothom els fa servir
on està la justícia
a veure
per què la justícia
no s'hi posa les piles
passen coses d'aquestes
a qui se li acudeix
enviar una carta
amb un tema urgent
a veure a qui se li acudeix
el funcionari
li ha dit enviar la carta
i enviar la carta
però no
seria
és absurd culpar
el funcionari
o culpar la carta
qui té la culpa
és la mare
i el pare
d'aquesta nena
no ho oblidem
és la violència
que entre tots
estem fent
és igual
per tant
el culpable
i la resta
ja està
no, no, no
això s'ha d'arreglar
això s'ha d'arreglar
però és que sembla
que estiguem abocant
però és una obvietat
que els culpables
són els agressors
doncs jo diria
que s'ha de dir
jo diria que s'ha de dir
jo diria que s'ha de dir
és com el tema
que me'n recordo
que ho vam treure
el tema dels abocaments tòxics
d'Arcross
afliix
és que l'administració
no ha mirat
és que l'administració
no l'ha leitzat
ara, d'acord
l'administració
ha de gestionar
eh?
perquè ens ha de protegir
que és la seva feina
que per això cobra
però el culpable
és l'empresa
eh?
no ho fotem
però hi ha dos processos
paral·lels
cap a l'empresa
cap a aquell
que genera el mal
però després
per a aquells
que la seva feina
i la seva obligació
és evitar-ho
o esmenar-ho
sí, però el problema
que és el que deia l'Issa
és que on tenim
amb aquesta societat
que cada vegada
genera més violència gratuïta
violència cap a una dona
cap a un nen
cap a un gos
cap a una papelera
totes les arres
és aquesta violència
que es genera
dins de la societat
que penso jo
que hauríem de mirar
com es pot atacar
com?
a veure
que hem de mirar
el problema
des de l'origen
la carta
i l'administrador
i l'administratiu
del jutge
o el mosso d'esquadra
tenen la seva part de culpa
però jo diria
que hem de mirar
més cap a l'arrel
del problema
educació
sobretot
educació
cultura
respecte
però vosaltres mateixos
però això no és un procés
que s'arregli
d'un dia per l'altre
però que han de començar
a parlar d'això
però que determinats responsables
assumeixin
la seva responsabilitat
i fer la seva feina
que sí que es pot fer
d'un dia per l'altre
jo crec que en qüestió
de víctimes
i d'agressors
no solament per la víctima
sinó per l'agressor
vull dir que realment
aquesta burocràcia
també hi és per l'agressor
perdoneu
estem parlant de la víctima
però realment
aquesta
d'una cosa no treu l'altra
exacte
que culpabilitem la burocràcia
no exclou
però aquesta negligència
també hi és per el culpable
és a dir
la part burocràtica
com et estic dient
també influeix
que al culpable
se li faci més justícia
o menys
o més ràpida
o menys ràpida
d'acord
vull dir
estem parlant de l'agressor
i estem parlant de l'altra
i tot inclou el mateix
jo crec que
una de les coses importants
i no sé si m'estic equivocant o no
és que
amb aquesta vida
el funcionari
i perdoneu
és un horari
jo crec que hi ha feines
que no és un horari
o una feina
jo crec que hi ha coses
més d'urgència
que d'unes altres
a la qual
aquest servei social
com tu estàs dient
i tot el que comporta
inclús la part burocràtica
hi ha coses
que no es poden dir
a les 3 ho deixo per demà
això és el que estic dient
jo crec que hi ha coses
evidentment
que són molt més importants
a nivell social
per resoldre
no, no, no
exacte
evidentment
tota la responsabilitat
en un horari
tampoc
en tot cas és el sistema
com funciona
perquè si l'horari
és que a les 3
s'acaba i ja no funciona
doncs escolta
allarga l'horari
canvia l'horari
posa més gent
però no pots
no, no, no
tot el sistema
ha de funcionar
a mi la impressió
que m'ha donat
en aquest cas
és que tots
se treuen
les responsabilitats
al damunt
i llavors
són els responsables
i a mi això
d'acord
que es posin els meus recursos
el que no pot ser
és de dir
jo identifico perfectament
l'agressora
que són els responsables
és la seva mare
el seu pare
i l'agressor
que ara s'està demostrant
que això ja no ho sé
perquè és el corret de sumari
i ja me n'ha sabentaré
és el company
doncs d'acord
però la víctima
és la nena
i qui ha fallat aquí
ha sigut una sèrie
ha sigut el sistema
el sistema
que ha de viar
jo diria que ha fallat la societat
que és el que diuen
però és una cosa
molt estrata
és molt estrata
nani
posats així
la complicitat
d'aquesta mateixa societat
que si al pis del costat
sense jaleo
dius
calla, calla
que no vull problemes
no, que després vindrà
a buscar-me les pessigolles a mi
després he d'anar
ha declarat el jutjat
jo no dic res
tu
ja s'ho faran
que és una cosa de família
la complicitat de tots
també és que posats
a buscar responsabilitat
no, és veritat
que s'ha d'anar a buscar
s'ha d'anar a ser el cas
potser tots estem
des de la societat
i tenim una mica de culpa
tots
potser, a veure
és ben veritat
ja ens posem
un altre filósof
sí
la Teresa
apunta fets
perquè després
hi ha molts casos
que dius
que clar
la responsabilitat
de la gent
és que tu te pots trobar
en casos
que no saps ben bé
que aquesta persona era no sé com
tothom ho sabia
però ningú ha fet res
jo tinc un cas concret
tots tenim una certa part
sí
jo tinc un cas concret
d'uns problemes veïnals
amb amenaces de mort
i el moment
que la persona ha anat
a buscar ajuda
als seus veïns
perquè aquesta persona
tenia por de fer
una denúncia
sola
evidentment
en la qual va dir
doncs bueno
farem una denúncia veïnal
perquè doncs
hi ha hagut paraules
sempre amb tothom
la gent s'ha negat
i l'han deixat sola
i l'ha deixat sola completament
aleshores és com tu deies
no
si passa alguna cosa
algun dia
alguna cosa
que Déu no vulgui
aleshores és allò de
ja s'havia dit
és que és veritat
és que
es veia venir
doncs per què no ho prevenim
per què no ajudem
i no ens solidaritzem tots
perquè doncs ja
si hi ha persones
que no són agradables
doncs se'ls ha d'avisar
d'alguna manera
no
jo entenc que aquella persona
per totes represàlies
no fa res
doncs ajuda
exacte
però llavors això no és administració
però això és la societat com diem
l'administració és la que deia
però a nosaltres no
volia a veure
si jo no confio
amb els recursos que té
a l'estat
de serveis socials
de policia
i amb la seguretat mínima
doncs malament
s'hi ha de responsabilitzar
la societat
jo vull confiar
vull dir
que si ho poden ser
no
no
no
no
no
més grossa o més petita
més concreta o més abstracta
però en aquest cas
en concret
que estem parlant
que no estem fent abstraccions
s'ha de replantejar això
i s'ha de qüestionar
que aquí ha fallat això
això amb això
estem tots d'acord
que després estem d'acord
que sí
que tots som culpables
amb tot això
amb tots aquests matisos
d'acord
no podem fer com fa una ràdio
que no cal dir quina
que diu
la generalitat assassina
que ha assassinat aquesta nena
escoltem
la generalitat assassina
això ho han dit
en una emissora de ràdio
que no cal dir quina és
clar
això és un extrem
d'acord
jo no vull arribar a això
no clar
evidentment
és que jo ni les escolt
aquestes coses
ja no ni les escolt
les declaracions del Cuevas
tenen
ah bueno
també
però
després el que diu la Iolanda
vull la repercussió que es fa
amb els mitjans de comunicació
que jo aquestes declaracions
les he sentit des d'ahir
20 vegades
però una mentida repetida
sent vegades
és una gran idea
però arriba un moment
que com un grup polític
sabent
al final
per tota la credibilitat
vull dir
vale
estem d'acord
però al final
a força
utilitzar aquests records
que potser per una part
de la societat
sí que no té credibilitat
però sempre hi ha una part
i això que és
ara estic recordant
alguna cosa
la Cinta Daufí
que també és tertuliana
algunes vegades ha dit
i moltes vegades
la gent que hi ha a la taula
ha de dir
ja està bé
que la societat
els ciutadans
tenim la culpa de tot
i els polítics
i les administracions
no tenim la culpa
de tot les persones
intentem en la mesura
del possible
viure com persones
mínimament honestes
i que no són tontos
escolta
i que no tota la gent
és que a més
me posen
el supermercat
per anar a comprar
a 5 km del centre
la culpa és teva
per no viure
al costat del supermercat
i si agafo el cotxe
estic contaminant
però què hago
a veure
tu tens la culpa
potser interessa
agafar el cotxe
perquè entre les multes
la zona blava
però llavors
la culpabilitzen a mi
que la contaminació
a les ciutats
és culpa
i nani
tu tens la culpa
que un paquet de galeta
es porti 5 embolcalls
és culpa teva
contamines
perquè el paquet de galeta
es porta 5 embolcalls
i amb un n'hi hauria prou
per exemple
però com tinc molt de morro
no accepto la culpa
i andando
és veritat
deixeu-me dir una cosa
que se'ns acabarà el temps
jo vull fer propaganda
parlem d'una cosa bonica
que aquest cap de setmana
hi ha al Palau de Congressos
un concurs nacional de dansa
que la gent s'animi
que el divendres a les 7
és la inauguració
no val un duro
i poden veure
a veure
simplement és la inauguració
però bueno
doncs que val la pena anar-hi
es veurà una mica
la dansa de casa
es veurà un grup de dansa d'aquí
que ho fan molt bé
i el dissabte i el diumenge
hi ha el concurs
pròpiament dit
que jo penso que val la pena
que la gent s'hi acòstic
ho vegi
que hi ha molt bons nivells
que és una cosa molt important
molta gent de diferents nivells
400 i pico
moltes especialitats
400 i pico estudiants
hi ha concursants
participants
sí que venen de fora també
sí
parleu en femení
no hi ha cap nen
sí
poquets
però poquets
poquets
molt poquets
les professors de dansa
quan venen aquí
sempre diuen que hi ha poquets
és que a mi m'agrada molt
la pel·lícula
i llavors penso
segur que hi ha algun nen
però l'any passat
hi havia un nen
a la seva classe
segurament es trobarà
moltes traves socials
i suposo
poca broma
a Teresa
l'altre divendres passat
parlàvem amb una de les representants
de l'associació de professors de dansa
de les comarques de Tarragona
que feia en la gala de la dansa
al Metropol
parlàvem d'aquest fet
sempre odiem dels nens
i ella deia
que el tema de la pel·lícula
Billy Elliot
tot tret d'aquest context
i situant-lo a qualsevol context
de qualsevol ciutat
propera de nosaltres
és exactament igual
hi ha una reticència
molt important
i a vegades
no són les famílies
que les famílies ja estimulen
sinó l'escola
l'entorn
la família més extensa
no el pare i la mare
que no es fan d'acord
perquè hi ha altres especialitats
i això
en general
els nens que fan la carrera de dansa
estan tots col·locats
i molt ben col·locats
tots col·locats
és de les poques carreres
que tens
però
nosaltres d'aquí
sentim bé
les famílies
a qui incitin els seus fills
a fer una
com aquesta
que oblica
que també des d'aquest sector
lluitem
perquè no hi hagi professions femenines
i masculines
sinó per integrar
i per fer una realitat
que s'hi acostin el dissabte o el diumenge
i que veuran que també hi ha nens
poquets però hi ha nens
i petitons
diem que realment
és el primer concurs nacional de dansa que hi ha
vull dir
és el primer que es fa
és el primer que es fa
es fa ja a altres països
i a Espanya
en aquest cas
Catalunya
no, és el primer que es fa a Espanya
és el que es fa a Espanya
en la qual
nosaltres
en aquest cas
aquí a Casa Tarragona
som els pioners
i que realment
per la primera vegada
que això es desenvolupa aquí
tenim molta participació
i et ho dic
amb moltes especialitats
o sigui
l'altre dia parlant
precisament amb la directora
del projecte
està molt contenta
de l'acceptació
i també venen internacionals
és a dir
50 venen de França
també hi haurà la part internacional
és que a França
la primera edició del concurs
van participar 80
i a Espanya
la primera edició del concurs
400 i pico
vull dir
que em sembla
que està prou bé
i que val la pena
que s'hi acostin
vull dir
com dura
des de les 9 del matí
em sembla
fins a les 10
o les 11 de la nit
o a les 12 de la nit
a qualsevol moment
la gent que s'hi acosti
al Palau de Congrés
perquè és constant
aquella escena
i es va omplint
vinga
entra
surt
fa la seta
el seu exercici
que es facin coses d'aquestes
perquè el patrimoni
no és només el de les pedres
sinó que també tenim
una riquesa de les persones
en aquesta ciutat
i que hi hagi una projecció
nacional i internacional
i que hi ha molts esforços
darrere d'una cosa d'aquesta
és per part de les famílies
no es veu això
bueno
però jo mira
una mica
amb mares de Pantoja
mares de Pantoja
us veig
no no
però és cert
és cert
vull dir
a veure
moltes vegades
quan es fa una reflexió
d'aquestes amb una nena
jo almenys
sempre és allò
te'n dones compte
que fa molts anys
que estàs fent un sacrifici
i que has arribat
on has arribat
pel teu sacrifici
els papes estan al darrere
i els papes
evidentment col·laboren
sense ells
tampoc no farien res
els nens
però sí que és cert
que aquell esforç
com et dic
ja d'una dècada
quasi
és dia a dia
és constància
i realment
allò els hi ha portat
a que realment
no sigui aixecar
uns peus
unes mans
sinó a veure
però això és molt important
per ells
això és com el que fa música
com el que fa esforç
molt bé
lluitar per una cosa
que t'agrada
i esforçar-te
penso que és molt important
per l'educació
de les persones
no ja dels crius
sinó de les persones
és allò de l'esforç
que moltes vegades
reivindiquem de ser
sí però saps què passa
que ni ells mateixos
s'en donen compte
moltes vegades
per això ho hem de dir
aleshores per això ho dic
exacte
perquè ells mateixos
s'han de donar compte
que això és el seu pròpia esforç
i jo crec que quan els fas
aquesta reflexió
els hi agrada
i s'han de donar en compte
que realment
val la pena
val la pena
i tant
doncs ja ho han sentit
a més hi ha de tot
des de clàssic
hip hop
espanyol
vull dir
hi ha tot tipus de dansa
totes les edats
totes les nivells
amb hip hop sobretot
i amb espanyol
hi ha molta participació masculina
per això és el que jo
volia diferenciar
molt bé
doncs mira
tenim un minut
anava de dir
si voleu saludar
no
només faltaria
saludar la tieta
que m'estan escoltant
això ja no es fa gaire
no
la teva tampoc
la veritat és que ja
això ja ha passat una mica
ja toca
com que ara hi ha internet
i correus electrònics
menys a l'administració de justícia
que van con la carta i el cartell
efectivament
i ja sabem com funciona el correu
i el que vull dir
és que comença
a transpirar la primavera
un munt d'actes de carrer
ara aviat vindrà el del Dixi
arreu també hi ha altres coses
totes les ciutats
moviment d'actes culturals
sobretot
també tenim molts motius
per ser feliços
i per estar contents
només faltaria
moltíssimes gràcies
Nani Rodríguez
Isa López
esperem que no hagi estat
l'última vegada
t'esperem un altre dia
encantats
Teresa León
Elisenda Pujol
gràcies
fins la propera tertúlia
adeu bon dia