Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
com cada divendres, aquest espai que fem en col·laboració
amb les àrees de serveis socials d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i aquesta casa Tarragona Ràdio
i que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Naturalment, aquesta aventura de la vida es du a terme
mercés a la col·laboració directa dels diferents centres educatius
de la ciutat de Tarragona, de primària,
que des del primer moment i altres que s'han afegit afortunadament posteriorment
han confiat i treballen al programa de l'aventura de la vida
a les escoles, un programa adreçat a promoure la prevenció
en hàbits saludables i la convivència en definitiva.
Avui fixarem la nostra atenció en aquesta primera part,
la prevenció, perquè els alumnes de 5er C de la Salle
han vingut a parlar-nos del tabac.
Però, clar, com que som educadíssims,
el primer que hem de fer és conèixer els nostres convidats i convidades.
Per tant, fora bo que primer es presentessin
i aquesta primera presentació ens la faran la Irene i l'Anna Lucía.
Quan vulgueu, podeu començar.
Bon dia. Som nens i nenes de 5er C de la Salle Tarragona
i hem vingut a parlar, del compte, una decisió important
de Susana Núñez, que trata sobre el tabac.
Avui parlarem del tabac.
A la classe hem treballat molt el tema, primer a naturals
i després, com que vam veure que era molt important,
també a l'aventura de la vida.
Tots estem d'acord en que el tabac perjudica greument la salut.
Molt bé, doncs ja saben els nostres oients
que parlarem del tema del tabac,
un tema important per a vosaltres que sou molt joves,
a tall de prevenció, el que passa que pel que hem parlat abans
em penso que ho teniu molt clar.
I un tema molt important per a les persones que ens escolten,
algunes d'elles segurament seran fumadores.
Heu fet un compte que recordem que cada escola,
cada centre educatiu decideix de quina manera
i amb quins materials treballa l'aventura de la vida.
Els alumnes del Col·legi de la Salle van decidir enguany
treballar-ho a partir de la creació de comptes dels mateixos alumnes
i això és el que han fet.
Ja fa un quant temps van venir a la ràdio una part de la classe
que avui no hi són i van enregistrar aquest conte,
en aquest cas un conte de Susana Núñez que escoltarem d'aquí uns moments.
Però en tot cas, ara saludarem a tots els nois i noies que ens acompanyen,
però estaria bé que algú, em penso que és l'Ariadna,
saludés, o no sé qui és exactament, saludés...
No, és la Susana, que a mi hi confós.
La Susana i el Marc saludessin els alumnes de la Salle,
els companys i companyes, que avui no hi són perquè sempre ho diem,
és impossible encabir tots els nois i noies aquí a l'estudi,
però estan ben representants des d'aquí, els saludarem i direm qui són.
Què et sembla, Susana? Els dius tu quan vulguis.
Els nostres companys i companyes de la classe són
Héctor, Aleix, Elisa, Marta, Carlos, Eric, Anna, Ricardo, Guillermo, David,
Eduard, Carolina, Miguel i Diego.
Molt bé. Doncs una salutació i per extensió a tots els companys del col·legi i la Salle,
els mestres, els professors...
I jo m'imagino que algun pare, alguna mare, algun avi, alguna àvia,
també està escoltant, doncs el saludem també des d'aquí, no?
A veure, jo ara el que vull saludar és a la Marina, l'Ariadna, la Mireia,
la Susana, el Marc, l'Alberto, Salvador, Alejandro, Pau, Ana, Lucía, Irene,
la Lucía, Irene i la Susana, el Marc els hem sentit,
la resta de nois i noies els sentirem,
però què us sembla si presentem el conte,
que els escoltin els nostres oients i després en parlem, d'acord?
Doncs escoltem el conte.
Una decisió important.
A les 9 de la nit, a casa de la Sara, després de sopar.
Hola, pare.
Escoltat per la ràdio que a partir del 2006 no es pot fumar.
És veritat?
No, no només no es podrà fumar als llocs públics i al treball.
Per què ho dius enrabiat?
Perquè nosaltres tenim un bar i llavors no podré fumar.
Que bé!
Què passa? Què és aquest xivarri?
Hola, mare, que a partir de l'any que ve ja no es podrà fumar.
I ara deixeu-me tranquil, que ja estic prou enrabiat.
Intervé la Sofia, la germana petita.
Què vol dir fumar?
El que fa el pare quan s'enràbia.
Intervé l'àvia.
Això que fa el teu pare ara, aquesta bogeria, es diu fumar.
Com que bogeria? Si a mi m'agrada, ho faig.
Marxem, nenes, marxem, que no volem respirar aquest ambient fastigós.
Molt bé, doncs marxeu i aneu a dormir, que ja és tard.
Quan el pare va anar a dormir, va somiar com seria la seva vida sense fumar,
sense barallar-se amb la seva família i, sobretot, tindre més salut.
Però ell no es podia decidir perquè de sobte somiava que seria millor fumar
i no sabia què fer.
A l'endemà, quan es va aixecar, van esmorzar.
Bon dia a tots.
Ningú li va respondre perquè tots estaven enfadats amb ell.
Sabeu què? M'ha passat una cosa molt estranya.
El què?
T'he somiat que seria millor no fumar.
Llavors no fumaràs?
Què va? Us penseu que deixaré de fumar només per un somni?
Esteu boges. Marxo a treballar, que estic cansat de les vostres bestieses.
A les 9 del matí, al treball...
Hola, Josep. Saps que a partir de l'inquebé ja ens podrà fumar aquí?
Que bé, no?
Doncs a mi no em sembla tan bé. Jo ja estic bé com estic.
Ups, m'he oblidat que fumava.
Ah, sí, Josep. Ara farem una reunió a la sala d'actes.
Ara vaig.
A la sala d'actes...
Bon dia. Fem aquesta reunió per fer més fàcil els nostres treballadors deixar de fumar.
El pare s'està posant nerviós.
Un altre cop amb aquest tema...
Josep es queda pensant.
Ara vindrà un especialista. Es tracta del doctor Ivan Roig,
que és un excel·lent coneixedor dels problemes que porta al fet de fumar.
Bon dia. La primera cosa que vull que sapigueu és el perill que té el tabac en la vostra salut.
i sé que és difícil deixar de fumar, però també sé que es pot aconseguir.
Almenys ho podeu intentar.
Jo vaig ser fumador i ho vaig deixar quan tenia 25 anys.
Ara tinc molt bona salut i, sobretot, em canso molt menys quan practico esport.
El Josep, mentre parlava al metge, anava pensant que per què havia de discutir tant i barallar-se contínuament.
Llavors va pensar que el sol ni tenia raó.
Per què barallar-se si només el volen ajudar?
Llavors va dir amb veu alta.
He decidit que ja no fumaré més.
Carai, que ràpid, sí que sóc bo.
Ell va marxar content cap a casa. Quan va arribar va dir a la seva família.
Ja no fumaré més.
És una broma?
No, des d'avui ja no fumaré.
I així va ser. Des d'aquell dia ja no va fumar.
El dia 9 de gener, el treball...
Com et vaig deixar de fumar?
Sí, si jo ja no fumo. Estàs boja?
Encara que continuï tenint aquest caràcter, va deixar de fumar.
Fi.
Aquest conte està fet per la Susana Núñez de la sèrie de Tarragona 5C.
Bé, Déu-n'hi-do, eh?
Pobre home, tothom l'empaitava, tothom darrere amb això del tabat.
Vosaltres creieu que hi ha dret?
No ho sé.
Sí, simplement.
A veure, creieu vosaltres que la primera reacció del pare de la Sara és bona?
Quan sap que a partir de l'any 2006 hi haurà molts llocs que no es podrà fumar?
Ariadna?
No, perquè no tenia per què enrabiar-se amb la seva filla.
Ella només li preguntava una cosa.
No és bona, però fins a cert punt potser és normal.
Ja veurem més endavant.
Algú més vol fer algun comentari sobre la reacció del pare, Susana?
No és bona perquè només li volia ajudar la seva filla.
Algú més?
No?
Per què us sembla que el pare de la Sara va tenir aquest somni?
A veure, Mireia.
Perquè tothom li parlava d'aquest tema.
Ja estava obsessionat.
Tot el dia has de deixar de fumar.
Ja saps que a partir del 2006 no es pot fumar.
Marc?
Perquè encara que fumis, sempre saps que és millor no fumar.
Doncs sí.
I dius que no, no, deixeu-me tranquil, però en el fons saps que això que estàs fent no t'afavoreixen de cap manera.
Algú més vol fer un comentari respecte a aquesta pregunta?
Després entrarem a tractar més qüestions.
Vosaltres creieu que el pare de la Sara, si no hagués tingut aquest somni, hagués deixat de fumar?
Adriadna?
Jo crec que sí, perquè amb la seva família i amb els seus amics ja ho podria haver aconseguit.
Però vaja, ell de moment el somni li va tocar una mica, però quan va anar a la feina anava disposat a continuar fumant, com sempre, no?
No sé si voleu afegir alguna cosa més, Irene o Ana Lucía?
O era una miqueta la resposta que deia l'Ariana?
Sí.
Sí?
Una mica el mateix.
Tu, Susana, què ens dius?
Jo crec que va canviar d'opinió perquè també va anar l'especialista aquest a dir-li que deixés de fumar.
El doctor Ivan Roig, Déu-n'hi-do, eh?
Aquest doctor és un doctor que sap molt bé el que parla, entre altres coses, perquè també havia estat fumador, no?
I sabia perfectament que demanar de deixar de fumar, ell que ja ho havia deixat, sabia que no era fàcil.
Per tant, coneixia els esforços que s'haurien de fer.
Jo he vist algun braç per aquí aixecat, no?
Alberto, volies afegir alguna cosa més? No? Molt bé, quan voleu afegir alguna cosa, ni que no us preguntin, digues, Marc.
Que també va guanyar el doctor diners.
Això s'ha de demostrar, Marc.
Tu i jo no hi érem.
Tu i jo no hi érem.
No diu que fos gratis, el de fer-li deixar de fumar.
Però tu i jo no hi érem, no sabem si aquest senyor, el doctor Ivan Roig, va guanyar diners o no.
No hi ha proves, no hi ha proves, eh?
Perquè potser el pare de la Sara va utilitzar altres mètodes o no va fer res.
Ja ho veurem, això.
Al final, qui creieu que guanya quan el pare de la Sara deixa de fumar?
A veure, Irene.
Jo crec que guanya tothom, perquè així no perjudica ningú.
Clar, Alejandro, què en penses?
Tota la seva família, el mateix.
Primer ell, no?
Sí.
Perquè, clar...
Per la seva salut.
I la salut de la seva família, que no fuma?
També.
També, no?
Alberto?
Sí, perquè també li entra el fum pel cos.
És a dir, que ni que no fumin, realment també els afecta.
Sabeu com es diuen d'aquests fumadors?
A veure, algú...
Salvador, què n'has dit?
Fumadors passius.
Fumadors passius, sí senyor.
Suposo que anirem parlant dels fumadors passius.
i els actius deuen ser els que fumen, habitualment, no?
Els que agafen la cigarreta i fumen.
En fi, al final, el pare de la Sara pren aquesta decisió encertada, sens dubte.
Guanya ell, guanya la seva família.
Jo imagino que, perquè això ens passa a tots, tenim amics, coneguts, familiars, que fumen o han fumat alguna vegada.
Perquè, a veure, està prohibit per la llei des de l'any 2006, com vosaltres sabeu i reflectiu en el conte, fumar en determinats espais.
Però el fet de fumar-te tu una cigarreta a casa teva o allà on no estigui prohibit, ho pots fer.
Ningú t'ho pot prohibir, ni et portaran a la presó per fer-ho, no?
O sigui, privadament, tu pots fumar.
Ets lliure de prendre aquesta decisió.
Per tant, hi ha moltes persones que fumen i que nosaltres coneixeu.
Jo sé que heu treballat tota una sèrie de preguntes sobre el tabac.
Tenim aquí la llista damunt la taula i, probablement, algunes de les respostes les donareu individualment.
Si us sembla, jo traslladaré aquestes preguntes que heu elaborat amb vosaltres.
les contesteu, qui concedireu ho porto.
I si us ve de gust, doncs podem fer algun comentari al voltant d'elles.
Què us sembla?
Parlem de persones que fumen o que han fumat al voltant.
Jo no sé si algun familiar amb vostre ha caigut malalt o fins i tot ha mort a causa directa del tabac.
Ui, moltes mans s'aixequen per aquí.
Qui vol contestar? Salvador, per exemple?
El meu avi patern.
I li van dir que una de les raons era que havia fumat.
Tu, Marina?
El meu avi patern va morir perquè tenia un càncer de gola.
I li van dir que estava provocat pel tabac, segurament?
Vaja.
Pau?
El meu avi patern també va morir perquè fumava molt.
També fumava molt.
Ariadna?
La meva tieta va estar ingressada.
A causa del tabac?
Sí.
És a dir, que això de quan us diuen que el tabac és dolent, que afecta la salut, teniu la sensació que no ho diuen per dir-ho, no?
Que realment és així.
Sí.
Us ho creieu, vaja.
Sí.
No és un cuento xino.
No.
És veritat que afecta la salut.
Sí, sí.
A vegades no ens afecta de manera tan terrible com per provocar-nos una malaltia que ens pot provocar la mort.
A vegades provoca un malestar en la vida quotidiana, no?
Ah, tot el dia tossint, vale, no et moriràs d'aquesta tos de moment, però Déu n'hi do, no?
També els problemes que provoca.
Clar, hi ha el tema de la salut, però després també hi ha aquelles persones que decideixen fumar que tenen actituds poc respectuoses.
Per exemple, què en penseu vosaltres de la gent que fuma pel carrer, que no està prohibit, i llança les borilles?
Susana?
Jo crec que fa molt malament perquè, a més de perjudicar la seva salut, perjudica el medi ambient.
Marc?
Que les podria llançar, però després tornar-les a recollir.
Clar, la pagues en un paperet o alguna cosa.
La pagues a terra i llavors retornes a recollir en un paper com la caca de gos.
Clar, exactament igual, sí, sí, molt bé, molt ben pensat.
A vegades ja s'han fet iniciatives, sobretot per la platja, d'uns petits senders de cartró reciclable, no?
Perquè la gent no llanci les borilles.
Digues, Ariadna.
Que també es pot provocar incendi, sí, això.
Aquest és un altre tema.
I més aquí a casa nostra, que el bosc està tan sec, no?, i que hi ha tant de risc d'incendi, és un altre dels problemes.
Aquí hi ha una pregunta que ella mateixa es respon, però bé, ens pot servir de comentari si creieu que el tabac és beneficiós per la salut.
No.
No.
Però si no és beneficiós per la salut, per què es fuma?
Per què?
A veure, Alberto, per què es fuma?
Perquè es creuen que els que fumen són els millors i més forts.
Tu creus que és per això?
Sí.
Algú més sap per què la gent fuma, Ariadna?
Es creuen més importants, més...
Tu creus?
Més únics.
Sí?
Pau?
Jo crec, perquè no s'ho creuen del cert que pot provocar malalties, això de fumar.
Irene, per què creus que la gent fuma?
Jo crec que la gent fuma perquè abans no sabien que era dolent.
Llavors, quan van començar, és com una droga i ja no es pot deixar.
És un bici.
Doncs la Irene té molta raó.
Moltes vegades es comença a fumar jovenet, des de la inconsciència, perquè no saps exactament quins efectes té,
i és una droga, efectivament.
És una droga i crea addicció.
I per això costa tant deixar de fumar.
I d'això de deixar de fumar en parlarem, però vosaltres què opineu sobre el fet de fumar en llocs públics?
A veure, algú que... I Mireia, per exemple.
Que no ho haurien de fer perquè, a part de perjudicar-se a ells mateixos, perjudiquen a les altres persones.
És allò que abans apuntàvem, penso que era el Salvador, dels fumadors passius, no?
És a dir, totes aquelles persones que conviuen en un espai amb fum són fumadores passives.
Digues, Ariadna.
Diuen que els fumadors passius es contaminen tant o més que els fumadors actius.
Més opinions sobre aquest tema de fumar en els llocs públics?
Què en penseu de les persones que fumen?
Alberto, què en penses tu de les persones que fumen?
Ho fan molt malament perquè els hi perjudiquen la seva salut i les altres.
Algú més vol opinar sobre les persones que fumen? Mireia?
Que fan molt mal fet perquè es perjudiquen els pulmons.
Llavors els hi costa més respirar bé.
Susana?
Que fan mal fet però ells no se n'adonen perquè és un bici que no poden deixar.
Marc?
Que hi ha gent que fuma i no se n'adona.
Saps?
És com anar al lavabo.
De forma compulsiva, no?
Allò ja ho tenen tant assumit que és un gest natural, el fumar.
Déu-n'hi-do.
Escolteu una cosa.
No us preguntaré si a casa vostra fumen o no fumen,
però sí que us preguntaré si algú de la vostra família ha deixat de fumar.
Ui, que bé, eh? Molts han deixat de fumar a casa vostra.
Per exemple, Alejandro, què ha deixat de fumar a casa teva?
Doncs la nòvia del meu pare.
I què tal? Li ha costat molt? Tu ho has observat aquest procés?
No.
Vas decidir que deixava de fumar i ho va deixar?
Sí.
I està millor?
Tu la veus més contenta?
Sí.
Salvador, en el teu cas què ha deixat de fumar?
Els meus pares.
Els dos?
Els dos.
Déu-n'hi-do que valents també, eh?
Són valents, eh?
Toca broma, que abans de críticaven molt els que fumen,
però els que han de deixar de fumar és tota una proesa.
Com ho han fet? Es pot explicar?
Els xiclets de nicotina, els pagats, aquestes coses?
No.
Força de voluntat.
Força de voluntat.
Ui, això és imprescindible.
Alberto, a casa teva també han deixat de fumar o què?
Els meus avis.
Els teus avis han deixat de fumar?
El teu avi.
I què tal? Estava de molt mal humor al començament?
No.
No sé.
Tu no li has notat res.
Marc?
Mon avi patern.
També ha deixat de fumar?
Sí.
I com ho has vist, tu, això?
És que, home, va ser molt fulminant.
Va decidir que...
Va ser un dia o un altre.
Un dia o un altre.
Va dir, no fumo més.
Marina.
La meva mare.
I què tal?
Bé.
Fa temps ja?
Té uns cinc anys.
Déu-n'hi-do.
Doncs ja és una veterana, eh?
Déu-n'hi-do.
Ana Lucía, a casa teva també han deixat de fumar?
Sí, la meva mare.
I què tal?
Bé.
S'ha llegit un llibre i ha deixat de fumar.
Molt mal humor al començament?
Ah.
Una miqueta.
Sí.
Una miqueta només.
Però se supera, no?
Sí.
Vosaltres heu sentit que els vostres pares o aquests familiars que deixen de fumar, una miqueta intentaven explicar-vos-ho el que estava passant i que havien pres aquesta decisió.
Eh?
Us ho han explicat?
Sí.
Us ho van dir en el seu dia?
Que deixaven de fumar o que ho havien deixat?
Sí?
Sí.
I com us ho vau prendre?
Us va alegrar?
A mi m'és igual, perquè com que jo no fumo.
O va ser una cosa que vol dir, mira, veus que bé?
Deixen de fumar.
Sí.
Us va alegrar.
Sí, no?
Déu-n'hi-do.
A veure, vosaltres què opineu sobre la llei del tabac? La coneixeu, la llei del tabac? Sí?
Ariadna, què opines?
Que està molt ben decidida, però que podrien almenys ajudar deixant de fabricar tant tabac, perquè fan la llei contra el tabac, que no s'ha de fumar, però en canvi segueixen fabricant tabac.
Però això no s'entén, no?
Ja.
Perquè els mateixos que fan la llei fan el tabac, també?
Sí.
És que el govern guanya diners amb els impostos del tabac i per això que segueix venent.
Però a vosaltres no s'opta una mica que facin una llei perquè no es fumi i els mateixos que fan la llei fabriquin el tabac?
Molt estrany.
No ho sé?
És com que guanyen diners.
S'interessa molt.
Ja, ja, ja.
Digues, Alberto.
Perquè el negoci del tabac es guanya molts diners.
Dóna molts diners, oi que sí?
Sí.
I vosaltres què creieu que s'hauria de fer? Amb aquesta llei en tenim prou o s'hauria de fer alguna cosa més?
Què creieu vosaltres, Salvador?
Que deixessin de fabricar tabac. Així ja ningú més moriria per culpa del tabac.
Tu creus que si es deixa de fabricar, doncs ja no... Algú es plantaria tabac a casa seva?
No ho sé.
Potser sí.
Potser sí, no ho sé.
Susana.
Que cada vegada s'anés fabricant menys, així la gent s'acostumaria a menys.
Digues, Arianna.
O que almenys fabriquessin més. Que deixessin de fabricar seria molt difícil, però que almenys fessin menys tabac.
Sí, digues, Marc.
Que fiquin el tabac caríssim.
Molt car, no? Déu-n'hi-do, eh? Han pujat molt els preus. A partir d'aquesta nova llei del tabac, una a l'altra de les mesures ha estat pujar els preus.
Jo no sé què costa avui en dia un paquet de tabac, però Déu-n'hi-do, eh? Uns quants calerons sí que deu costar.
Vosaltres sabeu les malalties que pot provocar el tabac, Irene?
Molts càncers.
Pau?
Problemes respiratoris.
Molt bé. Alejandro?
Càncer de pulmó.
Salvador?
De faringe.
De faringe. Alberto?
Que et càncer molt de fer esport i asma.
Clar. Mireia?
I si una embarassada fuma, el seu fill pot tenir molts problemes.
Per tant, quan s'està embarassada no s'ha de fumar mai, no?
Sí.
Ariadna?
Molts tipus d'enfermetats estan relacionades amb fuma.
Amb fuma. Aquestes que heu dit i moltes altres. Diuen els metges que a vegades no ens adonem que hi ha moltes malalties que mai diríem que ens afecta.
Clar, el fum fa tot un recorregut, no? Per tot el nostre organisme, l'escalfor, totes les substàncies que tenen les cigarretes, cadascuna, l'alegria, es va posant pel cos i va fent la seva.
Hi ha una cosa, hi ha una cosa. I és que abans hem comentat que hi ha familiars, persones molt properes a vosaltres, que en un moment determinat han deixat de fumar.
Vosaltres sabeu per què van deixar de fumar? Ariadna, per què?
Jo crec que és per la salut seva i dels seus fills.
Però si fumaven abans?
Perquè ara som més conscients i creuen que serà el millor per la salut dels seus fills i per els seus familiars.
Marina, tu per què creus que la teva mare ja fa cinc anys, que ja està més que superat, va deixar de fumar?
Alguna vegada li has preguntat o ho heu parlat?
Ella em diu que perquè estava tossiant més que abans i perquè nosaltres li diem que no fumés.
Clar, clar. Susana?
Jo crec que la gent està deixant de fumar perquè a la llei ho han explicat molt, això del fum, i a la tele ho han explicat molt.
Tu creus que no és només perquè prohibeixin fumar en alguns llocs, sinó perquè s'ha explicat a la gent, no?
De no heu de fumar, que és molt dolent, aquest tipus de coses, no? Marc?
Perquè saben que els hi perjudica.
Clar, i tu, Alberto?
Perquè han pujat molt el preu del tabac.
El tema econòmic també ha estat una de les coses, no?
De dir, ui, quin dineral que em gasto.
Amb això que em gasto un tabac, Déu-n'hi-do el que em puc comprar el mes, no?
Més opinions de per què creieu que les persones properes a vosaltres han deixat de fumar?
No? Cap ni una?
I per què creieu que no ho deixen?
Perquè hi ha persones que ho volen deixar però no ho deixen.
Ariadna?
Perquè té nicotina i és molt...
I també tens que tindre molta força de voluntat per poder-ho fer.
Crea addicció.
És a dir, cada cop necessites més aquesta substància.
Mireia?
Perquè té una substància que és la nicotina que la necessites molt.
Més opinions de per què hi ha qui no deixa de fumar, Susana?
Perquè volen deixar però...
Ho saben però pensen que per una cigarreta més no passa res.
Més?
No?
A veure, vosaltres ara teniu 10 anys.
11 anys.
11 anys.
10-11.
10-11.
Ara estem en aquella frontera que dius Calla.
No vindrà d'uns mesos.
Home, en principi encara sou joves.
Sí.
per estar en determinats ambients, en el que es fumi, etcètera, etcètera.
Però clar, quan et fas més gran i comences a sortir, hi ha algun amic del grup que en un moment determinat fuma.
I a més és amic vostre.
I l'aprecieu.
i aleshores aquest amic, o amiga, que és l'amic o l'amiga de tota la vida, diu, mira, que fumo.
Fixa't, no sé qui deia abans, es pensen que són més importants i més guais perquè fumar.
No ho dèieu?
Sí, per què ho dèieu, no?
Mira que guai, que important soc perquè fumo.
I és el teu millor amic o amiga?
Què fem?
No és fàcil, no?
Jo diria que no és fàcil.
Jo no ho veig fàcil.
Digues, Ariadna, tu ho veus fàcil dir que no?
No, no ho veig fàcil, però tens que convèncer el teu amic, perquè és que ajudar-lo i ajudar-te tu també.
D'entrada tu no fumar, perquè si no, no el pots ajudar, no?
Sí.
Qui més vol parlar sobre aquesta qüestió delicada i complicada, Marc?
Dir-li que si no deixa de fumar, no soc amic seu.
Sí, però a tu et diu, no, no, Marc, que és guai, fuma, fuma, que fumarem tots dos, que som molt xulos nosaltres.
Doncs que no.
Tu diràs que no?
No.
Però és que és el teu amic, eh?
No t'ho diu qualsevol persona que no t'importa, t'ho diu el teu amic.
Tens claríssim que diràs que no?
Una mica en la línia de l'Ariadna.
Marina.
Jo li diria que si ell vol fumar, que fumi, que es perjudica a ell.
Però tu li explicaries claríssimament el que suposa això, no? M'imagino.
Sí.
Què farem, Irene, si la nostra millor amiga ens diu que fumem?
Jo li diria...
Com ho arreglarem, això?
Jo li diria que és molt perjudicant i que si no em fa cas, que ell veurà.
No sé, és que pot...
No cal perdre l'amistat, no?
No.
Però que ell pot...
Ser pesades, això sí.
Sí.
Ser molt pesades.
Molt.
Més opinions?
No?
Salvador, tu què?
Demà ve el teu millor amic i et diu, ei, Salvador, fem un cigarret.
Tu què?
Jo li diria que no.
Que no.
I que millor que no el faci ell, no?
Sí.
I l'Alejandro què?
Què faria?
El mateix.
El mateix.
Que no.
Tu, Pau?
El mateix.
Diria que no.
Diria que no.
No, no, home, que és molt bo.
Tu què?
Que no, que no, que tinc claríssim.
I aleshores, com que ho heu treballat, podeu explicar-li.
Això de la nicotina, això de les malalties...
Clar, és que vosaltres ja sabeu per què és dolent el tabac.
Digues, Marc.
Que una vegada vaig veure que estava un nen sentat a un banc de la nostra edat amb un cigarro.
Imagina't, imagina't.
Segur que no té tota la informació que teniu vosaltres.
Perquè si sabés exactament el mal que li fa, podria ser que no ho sabés, que és molt perjudicial això de fumar d'aquesta manera.
Déu-n'hi-do.
Hi ha una altra cosa del tabac que no té tant a veure amb la salut.
Jo no sé si vosaltres ho heu notat.
Si aneu, per exemple, a llambars i restaurants, ja sabeu vosaltres, segons la llei, que sí que es pot fumar.
A vegades has de dinar o has de fer un àpat i no tens cap altra opció que estar en aquell local on és per més fumar.
L'olor que us queda a la roba, al cabell, tot això us molesta, Ariadna?
Sí, molt.
Ho noteu?
Em molesta molt perquè el meu pare, el seu company de treball, fuma un munt.
I arriba amb l'olor a la roba, no?
El meu pare.
Però ara que hem prohibit fumar als llocs públics, ara no té cap problema.
Ja ho notes tu quan arriba, que no fa aquesta olor de tabac tot i que no és fumador.
Tu, Marina, ho notes també això de...?
Sí, a vegades quan veig persones fumant, m'acosta a respirar.
Algú més? Alberto?
Sí, el meu pare abans feia la roba, li feia pudor de tabac, perquè els seus companys fumen alguns.
Fumaven a la feina.
Digues, Alejandro.
La meva mare, quan fuma...
També, l'olor del tabac.
El passeia per la casa, se sent.
Clar, és que és una olor que queda molt impregnada.
Em digues, Pau.
Jo, quan veig algú fumant, començo a tossir molt.
Tu ets diplomàtic, no li dius, escolti, sisplau, apagui la cigarreta, que ho podries dir.
Algú fuma.
A veure si així no et fa una mica de cas.
Escolteu, jo, i els oients segur, ens hem adonat que si mai han de fer un curset perquè algú deixi de fumar,
sou uns autèntics experts.
Ens sabeu molt del tabac i, sobretot, ens podeu donar moltes lliçons
i aquelles persones que en aquest moment fumin,
doncs potser tot això que heu explicat els serveix, no?
Acabem amb música, us sembla?
Jo sé que algú volia explicar un acudit, que també volíeu escoltar un parell de cançons.
El tema de l'acudit, ens hem empenedit?
Ara ja no ens atrevim o sí?
Qui era? L'Alejandro, el que volia explicar l'acudit?
Sí.
T'atreveixes, Alejandro?
Sí.
Doncs vinga.
Com tu vulguis.
Vale.
Vinga.
¿Qué le dice un pedo a otro?
Arranca, que salimos.
Per això ho he triat després una cançó dels pets, no?
Molt bé, tot tematitzat.
Digues, Pau.
Per què la policia de l'EPE va amb xàndal?
Perquè així diuen que tenen un polideportiu.
A veure, Marc.
Mira, entra una senyora a un restaurant i diu,
fiqui'm un perrito caliente.
I quan li fiquen, diu,
¿me puede cambiar la parte del perro?
Digues, Ariadna.
Per què el CELEPE ve el televisor al revés?
Ni idea.
Per veure les braves de la presentadora.
Déu-n'hi-do, també, els pobres, eh?
Déu-n'hi-do.
Escolteu, he triat una cançó de la Hilaridad.
Sí.
Per quina raó?
Ja està sonant la Hilaridad.
A veure, Mireia, per què hem triat la Hilaridad?
Aquestes cançons les dediquem al nostre amic Carlos,
a tota la classe de 5C i també a tots els fumadors.
Els animem a que deixin de fumar.
Molt bé, doncs per això heu triat la Hilaridad.
L'escoltem una miqueta, va.
Què sabeu de la Hilaridad?
Algú en pot dir alguna cosa, Pau?
Jo vaig proposar la idea de posar la cançó de la Hilaridad
perquè crec que al nostre amic Carlos li agradava que està cantant.
Molt bé, doncs dedicada a Carlos,
a totes aquelles persones que deixin de fumar
i a tots els fumadors, deia la Mireia, també.
I heu triat una cançó dels pets,
perquè o a Hilaridad o als pets,
i dic, escolta, doncs posem-ne les dues, no?
Doncs podríem acabar amb aquest tema que es diu soroll dels pets.
Algú en vol fer una mica de presentació dedicatòria?
Sí?
No? La Irene veig que aixecava així la mà molt ràpidament.
Jo sé que al Salvador li ha agradat molt als pets,
però no li costa una miqueta o no en té ganes de parlar-ne gaire.
Escolta, te la dedica'm a tu, Salvador, i ja està.
Com que t'agrada encara, què et sembla?
Sí?
Doncs perfecte, al Salvador i a tots els companys
que han vingut avui a la ràdio, a l'Aventura de la Vida,
els que estan a l'aula, escoltant-nos.
Moltíssimes gràcies, Marina, Ariadna, Mireia, Susana, Marc, Alberto,
Salvador, Alejandro, Pau, Ana Lucía, Irene.
Gràcies per venir avui a la ràdio
i moltes gràcies per tot el que ens heu ensenyat al voltant del tabac.
Adeu, sí, ha estat un plaer.
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!