...
Aquesta, la que escolten,
és una sintonia ben familiar segurament per a tots vostès,
si són ullents, fides al programa,
i si no ho són, si comencen ara, tot just aquests dies,
a acompanyar-nos des dels 96.7 de la freqüència modulada
al matí de Tarragona Ràdio,
doncs de ben segur que acabaran reconeixent-la molt ràpidament.
Es tracta de la sintonia que cada dilluns d'aquesta hora,
quan passen uns minutets de les 11 del matí,
dediquem per obrir aquest temps, aquest espai,
que setmanalment cada dilluns dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Cada dia, cada dilluns, cada setmana,
doncs dediquem una estona, un espai considerable,
per comentar, per conèixer quines són les actualitats
d'aquest centre cultural de la ciutat.
Avui ens acompanya la Núria Gondolbeu.
Núria, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és la responsable de la secció audiovisual de la Biblioteca.
ens porta un parell de novetats destacades,
importants, aquelles a tenir en compte,
a apuntar-se a l'agenda.
Si et sembla, comencem per la més recent
i la que caduca, per entendre'ns.
Ara, d'aquí uns vincents, els veïns de ben segur sabran el per què.
En qualsevol cas, tot és arrel d'una data,
una excusa, un pretext,
el 75è aniversari de la Segona República,
que s'està celebrant de diferents actes al llarg d'aquests mesos,
i la Biblioteca, com no podia ser d'altra manera,
també us hi afegiu, no?
Exactament. Doncs sí, en el racó del cinema,
com a vegades ja hem comentat,
hi ha un espai dedicat a un monogràfic,
en el qual intentem recollir un tema d'una commemoració
o l'entorn d'un personatge o el que sigui.
Llavors, en guanya, ens hem decidit
per commemorar el 75è aniversari de la Segona República,
i hem fet un monogràfic titulat
La Segona República i la Guerra Civil Espanyola a la pantalla.
Llavors, en aquest monogràfic hem fet un repàs
per com es vivia el cinema
o quin és el cinema que es va fer
durant aquest període tan important de la nostra història.
S'han parlat, per tant, de pel·lícules,
no pel·lícules fetes de posteriori,
sobre la Guerra Civil de la Segona República,
sinó sobre el cinema que es feia aquests anys.
Exacte.
De fet, hem intentat recollir les dues visions,
tant el que es feia durant la Segona República,
com després, com s'ha representat aquest període
en el cinema actual.
Llavors, doncs, si fem un repàs una miqueta
pel primer període de la República,
que va de l'any 31 al 36,
diríem que la pel·lícula estrella d'aquell llavors
és Les urdes tierracimpant, d'en Luis Buñuel.
S'ha de dir, doncs, que en aquest període
el cinema que arrasa, per dir-ho d'alguna manera,
és l'americà,
el cinema de producció nacional és bastant minso,
no hi ha, de fet, massa recursos, tampoc,
ni massa sentiment de cinema nacional,
com si diguéssim.
De fet, ens sumem encara a les beceroles,
per dir-ho d'alguna manera,
del món del set i art.
Sí, sí.
Doncs aquesta pel·lícula,
que bé, va fer un entusiasta Luis Buñuel,
que en aquells moments estava a París
en ple auge surrealista,
doncs, és un documental sobre la misèria,
per dir-ho d'alguna manera,
és una mica un film de denúncia
del que es vivia en aquell moment
en aquesta regió, no?,
de les urdes.
Llavors, la veritat és que no va tenir gaire ressò
en aquell moment,
més aviat va quedar, doncs,
en segon pla,
sobretot durant el Vianí Negre Republicà,
que és conegut així, no?,
de la part més conservadora.
Llavors, bé, com tu deies,
estàvem a les beceroles, no?
L'any 32, precisament,
es va inaugurar el primer estudi
de cinema sonor a Espanya,
i justament va ser a Barcelona,
amb l'estudi cinematogràfic Orfea Films,
que també, doncs, va ser,
de fet, en aquest cas,
vam ser capdavanters aquí a Catalunya
en la gravació de llargmetratges sonors, no?
Sí, sí, perquè encara que sento mentida,
abans les pel·lícules anàvem
amb subtítol de baix i en directe amb organillo, eh?
Sí, sí, sí, doncs, va ser, doncs,
un primer, doncs, un tret de sortida, no?
També des de la Generalitat Republicana
es va impulsar el comitè de cinema,
i també va ser molt important
l'acostar al cinema, per exemple,
a les escoles,
la projecció del cinema, doncs,
en les escoles, en els instituts, etcètera, etcètera.
Després també es va intentar reformar
el cinema amateur,
com un possible ambaixador, doncs,
del cinema autòcton,
i, bé, des d'aquest comitè
es van impulsar diferents iniciatives,
doncs, per tirar endavant
el que seria el cinema,
el cinema d'aquí, no?
De fet, la primera pel·lícula,
el primer llargmetratge en català,
es titula El cafè de la Marina,
i és una adaptació
del poema dramàtic d'en Sagarra, no?
I, doncs, aquest es considera, doncs,
la primera pel·lícula en llengua catalana,
que, de fet, també paral·lelament
es va fer en castellà,
i que ve, doncs, que va ser, doncs,
el primer, no?
I a partir d'aquí, doncs,
ja va, la cosa va anar rodada.
O sigui, el clàssic El cafè de la Marina,
l'obra de Josep Maria de Sagarra,
és, l'adaptació, és la primera pel·lícula
en català...
En català.
...de la qual la sé constància.
Exacte, sí.
De totes maneres, diguem, doncs,
que segueix, el cinema americà
segueix prenent bastant de protagonisme,
a les sales de projeccions.
De fet, dos altres elements importants
que van ajudar a propiciar, doncs,
una mica l'empenta del cinema
van ser tant les revistes especialitzades
com els cineclubs.
Els cineclubs també van ser molt important
a tot l'Estat.
Hi havia, de fet, dos tipologies, no?
Els que eren de caire burges, no?
Impulsats, doncs, pels burgesos,
més de caire intel·lectual,
i després hi havia els més de caire proletariat, no?
De caire sindical.
Que aquests, doncs,
amb una finalitat bastant propagandística, no?
Podem...
No és difícil imaginar que els films
que es projectaven en aquests cineclubs
haurien de ser de tipus i de caire diferent, no?
Exacte.
Doncs serien bastant diferents, no?,
uns dels altres, uns més reivindicatius
i potser els altres, doncs,
més de caire intel·lectual.
Llavors, bueno, en el segon període, ja,
que estem parlant pròpiament
del que seria la Guerra Civil 36 al 39,
doncs, el cinema pren una embranzida
una mica diferent, no?,
perquè els diferents bàndols
hi van veure una manera, doncs,
d'això, doncs, de fer propaganda
o d'impulsar determinades, doncs, posicions.
En el bàndol republicà,
de fet, els que van tenir, doncs,
més activitat i van tenir, doncs,
més iniciatives, doncs,
són les organitzacions anarcosindicalistes,
com ja és de suposar, no?,
que vindrien una mica d'aquesta tradició
de cineclub, més proletariat,
i, bàsicament, el Partit Comunista
i la CNTFAI van ser les dues més actives.
Llavors, bàsicament, el que van fer
van ser petits, doncs, documentals,
retransmissions de determinats actes,
s'ha de tenir en compte, doncs,
que els recursos eren molt minsos
i, doncs, que tot això, doncs,
és una situació de conflicte bèl·lic, no?,
que, doncs, tenia, doncs,
unes dificultats afegides, com si diguéssim.
Vistos avui en dia, Núria,
revisitats aquests documents
75-80 anys enrere,
quan els has tornat a veure,
perquè suposo que més o menys
d'alguns de us haver recuperat,
quina sensació et dona?
Són clarament documents de propaganda,
estan ben fets, estan mal fets,
compleixen el seu objectiu,
què creus?
Home, és difícil de fer
perquè tampoc no soc massa entesa
en cinema,
bé, no, en la tècnica, no?,
cinematogràfica,
però jo crec que recullen, doncs,
si més no,
l'ambient d'aquella època,
o sigui, són un document important
per estudiar, doncs,
aquest període de la història
i, evidentment, doncs,
tenen darrere una voluntat, doncs,
de propaganda, no?,
i de posicionament.
De fet, és difícil poder veure,
visualitzar algun d'aquests documents,
més que res, doncs,
a les filmoteques,
tant la d'aquí de Catalunya
com l'espanyola,
i, clar, són documents
que no han transcendit tampoc
a nivell comercial,
per tant, es fan difícils de veure
per l'usuari, diguem-ne,
però, bueno,
ja per, bueno, concloure una miqueta,
m'agradaria comentar un altre film
que és important,
impulsat també per la...
per el govern republicà,
que és Espoa Sierra de Teruel,
que ets segur que potser sona més,
dirigida pel Malró,
no sé si ho pronuncio bé,
i que dic que és especialment interessant
perquè algunes de les escenes
van ser rodades a Tarragona
i voltants,
i precisament el cartell publicitari
de la pel·lícula
és una fotografia del carrer Salines,
d'aquí de Tarragona,
llavors, doncs,
és una curiositat, no?,
doncs, que ens toqui tan de prop
aquesta pel·lícula.
I realment, doncs,
també tenia aquesta voluntat
una mica de denúncia,
recordem que el Malró
va ser un combatent a la guerra,
i cineasta, diguem-ne,
a la rereguarda,
i que va fer un paper important,
doncs, de conscienciació,
sobretot fora d'Espanya.
Aquest senyor es va dedicar a anar,
per altres països,
defensant la causa republicana
i explicant una mica
el que passava aquí,
i arrel d'un llibre que va escriure,
que seria, doncs,
l'Espoix,
va sorgir la idea
de fer aquesta pel·lícula, no?,
i llavors, doncs,
també és un document interessant,
perquè retrata, doncs,
molt bé aquest moment tan especial,
que va ser, doncs,
la guerra.
I, bé,
narra un seguit d'accions
dels republicans
a la zona de Teruel,
i et dic,
amb força realisme,
o sigui, pràcticament,
malgrat ser, doncs,
de ficció,
una pel·lícula de ficció,
els espectadors es troben
quasi davant d'un documental.
De l'altra banda,
de l'altre bàndol,
del bàndol feixista,
que, òbviament,
també va fer ús
d'aquest mecanisme de propaganda,
perquè, al cap i a la fin,
en temps de guerra,
el cinema es converteixia
en un mecanisme de propaganda.
N'hem pogut recuperar,
també, alguna mostra?
La veritat és que
el bàndol nacional,
el que es va dedicar una mica,
va ser a impedir
que es fes un ús
contrari, diguem-ne,
als seus interessos en el cinema.
Però no podem parlar
de l'existència
d'un cinema feixista
pròpiament dit.
Així com, per exemple,
disculpa, Núria,
com des de la Generalitat Republicana
es va impulsar
a través d'organisme
i impulsar la productora
de l'Alla Film,
sense anar més lluny,
per exemple,
el bàndol feixista,
el bàndol nacional,
van optar per altres camins.
Sí, la veritat és que
no van tenir una repercussió
potser tan immediata
com en el bàndol republicà.
Bàsicament, ja et dic,
el que es van dedicar
va ser un període,
baixa, marcat per allò
que no es va deixar fer,
més del que es va fer.
Llavors van sorgir
dues companyies cinematogràfiques,
la CIFESA i la CEA,
que són les que es van dedicar
a fer documentals,
també, d'aquest tipus,
una mica ja marcadament ideològic,
oi?
Però bé,
no és tan remarcable,
almenys segons les fonts
que hem consultat,
com en el bàndol republicà.
Més mecanisme de censura,
per dir-ho clar que no pas
acció i promoció.
Exacte,
va ser una mica aquesta la idea.
I després ja,
tenim documents estudiats
i guardem alguns documents
a la biblioteca d'aquests temps,
des de l'any 31 fins a l'any 39,
i després Podem,
al llarg del temps,
s'ha fet una revisió,
una revisitació,
moltes vegades des de l'òptica
dels perdedors,
curiosament,
en la Guerra Civil,
i directors de prestigi
s'han endinsat
en el conflicte de la Guerra Civil,
sobretot.
Exacte,
la llista seria molt llarga,
llavors el que hem fet
ha sigut
ressaltar alguns títols
que aquests sí que es podeu consultar
a la secció d'audiovisuals,
que estan a la vostra disposició,
i com tu comentaves,
l'aproximació
en aquest període de la història
s'ha fet
des de diferents òptiques,
i bé,
trobem des de les comèdies,
per exemple,
títols com La vaquilla
del García Berlanga,
Ai Carmela
de Carlos Saura,
o Viva la banda
de Ricardo Palacios,
per posar-nos exemples
d'una visió més còmica,
si és que hi cap,
que jo crec que en el cinema
sí que hi cap tot.
Després,
dintre del gènere dramàtic,
trobaríem altres títols,
com les pel·lícules
de Jaime Camino,
Les largas vacaciones
del 36,
que aquesta sí que potser sona més,
El largo invierno,
i la recreació
dels inicis de la guerra
de Dragon Rapid,
que va ser també un altre títol.
D'altres serien
Les bicicletes són per al verano,
del Jaime Chavarri,
i bé d'altres títols.
Tampoc hi falten
les adaptacions literàries,
Com vindria a ser
Requiem por un campesino espanyol
del Camilo José Cela,
i també la coneguda
Plaça del Diamant,
dirigida per Francesc Batriu,
que porta a la pantalla
l'obra de Mercè Rodoreda,
que aquestes dues,
diguem-ne,
que retraten
el clima social i humà
del conflicte.
El dia a dia,
com es vivia a la Barcelona,
amb una Barcelona
ja començant a ser bombardejada
amb el drama,
sense aquest tipus de dubte,
de la llarga civil.
Sí, sí.
També trobem altres pel·lícules
que ja aborden, diguem-ne,
esdeveniments més concrets,
o, per exemple,
El paper de la dona,
que el veiem
a la pel·lícula Libertàries
de Vicente Aranda,
després d'altres com
L'hora de los valientes
d'Antonio Mercero,
que explica
el salvament
de les pintures del Prado,
i després també
pel·lícules biogràfiques
de personatges
que van ser rellevants
durant aquest període,
com són
Les memòries
de General Escobar,
del director
José Luis Madrid,
i, o per posar-ne un altre,
Companys Procés a Catalunya,
de José María Forn,
L'orca muerte de un poeta,
o sigui,
per posar així una mica
títols variats, oi?
Doncs aquests són,
a grans trets,
una mica,
aquest monogràfic
que s'ha promogut
des de la Biblioteca Pública,
a disposició
dels clients,
dels usuaris
de la Biblioteca,
qui vulgui
més informació,
dos camins,
d'una banda,
el millor pot segurament
adreçar-se a la Biblioteca,
i l'altre,
a través d'internet,
doncs,
podrà consultar
tot el catàleg.
Sí, sí, exacte.
Aquest document,
concretament,
està penjat,
doncs,
a la pàgina web
de la Biblioteca,
que és cultura.gencat.net
barra BPT,
i des d'allí,
doncs,
el poden llegir,
fullejar,
veure més títols
de pel·lícules,
i bé,
i endinsar-nos
en aquest període
d'una manera diferent,
també.
Continuem
amb el comandament
a distància,
enfocant cap al vídeo,
perquè la segona proposta
que ens porta avui la Núria
té a veure molt amb el vídeo.
Canviem,
però de format,
deixem-me enrere
el cinema
i endinsem-nos
cap a la televisió.
Doncs sí,
aquesta és una
novetat,
hem incorporat
en el fons audiovisual
les sèries televisives.
Una mica
en la vessant
més lúdica
de la Biblioteca,
que són,
doncs,
les pel·lícules,
la música,
doncs,
hem de pensar
que una proposta
serien les sèries televisives,
doncs,
per passar,
doncs,
una bona estona,
sempre hi som a temps.
I llavors,
de fet,
hem incorporat
títols molt variats,
des de sèries còmiques,
com per exemple
l'Hotel Folty,
els Rupert,
el Frazier,
o sigui,
de totes també
nacionalitats,
no?,
etcètera,
etcètera.
Després també hi ha,
doncs,
les històriques,
perquè és,
doncs,
que els agradi
el cinema històric
o bé,
doncs,
les sèries històriques.
El Joc Claudi,
per exemple,
un clàssic,
ara,
a més que venen
les jornades
de Tarracoviva.
De fet,
ens hi estem immersos,
van començar
dijous passat.
Exacte.
I d'altres,
com per exemple
Polder,
Combre,
Combre,
Pobre,
Marco Polo,
són títols
que tots ens sonen
i que tots hem vist,
doncs,
a vegades fa gràcia
recuperar també,
no?
Després de Literàries
també en tenim
Mirell Trencat,
una producció,
doncs,
de TV3
que reprodueix,
doncs,
l'obra...
Molt curosa,
una obra molt curosa
sobre la novel·la
de Marcelo Dureda.
Després ja,
passant a literatura castellana,
doncs,
tenim La Regenta,
de Leopold de l'Esclarín,
Canyes i Barro,
de Blasco i Báñez,
O Fortunata i Jacinta,
de Benito Pérez Galdós.
Aquestes produccions
de televisió espanyola
que ara potser no tant,
però fa uns anys
o tot el segle XIX,
traslladar-los
a la Batida Pantana.
Sí, sí, sí.
Després també
tenim la col·lecció
del Pepe Carballo,
que bé,
en l'àmbit,
doncs,
més policíac,
està, doncs,
amb Pepe Carballo,
no?,
el personatge famós
d'en Bàquet Montalbán,
també és interessant.
I després en tenim d'altres,
doncs,
més, doncs,
hi ha biogràfiques
o costumistes,
no?,
com podria ser
Temps de silenci,
també, doncs,
feta per TV3,
el Jóvin Picasso,
per exemple,
que ens explica,
doncs,
la vida de Picasso,
Bola de Cristal,
diguem-ne,
també,
pels petits
que ja ens hem fet grans
una miqueta,
també és bonic de veure,
i bé,
doncs,
un conjunt de títols
que esperem que siguin
del vostre interès
i que us animeu
a venir a la biblioteca
i agafar-les en préstec.
Suposo que la majoria
d'aquests documents
molts deuen estar
en el tradicional VHS,
però cada vegada més,
ara totes les sèries que surten
i ara es publica
absolutament tot,
és en DVD.
Exacte,
sí, sí,
en DVD,
doncs,
és el format que ha fet fora
el vídeo,
pràcticament amb VHS
difícilment trobarem
ja cap cosa,
oi?
Però bé,
esperem,
doncs,
que us sigui interessant.
Abans ho comentàvem
amb el micrófon tancat,
ara segurament
els oients,
òbviament,
tenen opinions
per tots els gustos
i tenen els seus costums,
però a mi realment
se'm fa molt difícil
de pensar
com la gent
pot comprar-se
tota una sèrie televisiva
sencera,
no?
Comprar-se una pel·lícula
ho hem fet tots,
però una sèrie televisiva,
per exemple,
el cas del Joc Clodi,
no?
Em sembla que són
13 o 26 cintes
de VHS,
clar,
revisitaràs,
reveuràs una vegada,
però reveure una altra vegada
i una altra vegada
tots els capítols
se'm fa una mica
com a projecte.
Sí,
la veritat és que,
bé,
a part de que et pugui agradar
molt
siguis realment
un fan
d'alguna sèrie en concret,
no?,
o dels personatges
o el que sigui,
aquestes sèries,
doncs,
a vegades també
fins i tot
s'utilitzen
per estudiar
determinats períodes
o per recrear
una societat
tan concret,
o sigui,
també tenen un valor
fins i tot
històric,
no?,
en molts casos,
llavors,
per exemple,
jo aquestes de la regenta,
orgullo i prejuicio,
i tal,
moltes vegades ens els han demanat
estudiants
que s'han de llegir el llibre
i que ho veuen
com un complement,
per exemple,
a la lectura,
no?
Mentre no sigui un complement
i no sigui una manera...
Bueno, exacte,
descaquejar-se de llegir,
oi?
No, no,
tot i que la regenta
hauria de ser la lectura
obligatòria
per a tots,
encara que siguin mil pàgines
val la pena,
eh?
Sí, no, no,
evidentment,
la lectura,
doncs,
sempre,
això sí de cas
ha de ser un complement,
no?
No ha de deixar de banda
la lectura.
Tot i que possiblement
existeix aquest cert morbo
i això passa
en tot tipus d'adaptacions,
no?
A veure com
el personatge
d'Anna Ozores
es traspassa
des de les planes del paper
a la cel·luloiga,
no?
Sí, sí, sí,
és interessant.
I després, doncs, bé,
tots tenim una estoneta lliure
a vegades que ens agrada
desconnectar
i tenim ganes,
doncs,
de riure
o de plorar,
no?
I llavors aquestes sèries,
doncs,
també ens ofereixen
aquesta possibilitat.
Cadascú un fa si l'ús
que en cregui convenient
i si hi ha algun oient
que òbviament és
amant de comprar-se sèries televisives
li agrada
i està satisfet
és la seva manera d'actuar,
doncs,
que se les compri
i que de ben segur
actuarà segons
els seus propis interessos
que el que a Biorra
fiesca
el que per ell li interessa.
Núria Gundalveu,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquest dilluns,
per acostar-nos
d'aquestes novetats
en l'àmbit audiovisual
de la biblioteca
i ens retrobem ben aviat.
Molt bé, gràcies a vosaltres.