Jordi Tinyera, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Iniciem un nou punt de lectura,
avui amb un nom propi.
No sé si molt poc conegut,
estem parlant de Julio Ricardo Trigo,
un home nascut a Galícia,
valencià de residència, podíem dir,
i que ara el tenim a Tarragona.
No és per aquest fet, exclusivament,
que sigui veí de Tarragona, sinó per moltes altres coses, no?
Sí.
Es tracta d'un escriptor
que acaba d'arribar a casa nostra
amb intenció de quedar-s'hi.
Ah, doncs està bé conèixer-lo.
Per això el presentem,
perquè lògic és que comenci a ser conegut
pels ciutadans de Tarragona, no?
Gallec, valencià...
És una barreja curiosa, eh?
Saps què és, en realitat?
És de la llengua catalana.
Ell ha confessat alguna vegada
que la meva pàtria és la meva llengua.
Així que fent-li cas
i acceptant que això és veritat,
doncs es tracta simplement
d'una persona catalana.
Home, és una manifestació interessant
amb els temps que corren, no?
Sí.
En aquest sentit és molt curiós, eh?
Jo no crec que hi hagi ningú més que ell,
perquè, a veure,
neix a Galícia,
es trasllada molt aviat a València,
als quatre anys ja es trasllada a València,
i per tant es fa a València
i es cria a València.
I comença a escriure a València, de fet.
En català a València, o en València.
Sí, sí.
En català.
En català, clar.
Aquesta és l'opció que sorprèn,
perquè quan Julio Ricardo Trigos decideix escriure,
es planteja el tema de la llengua,
com ha d'escriure, no?
I decideix adoptar la variant del català oriental.
És a dir, d'aquí, la variant d'aquí,
i no pas la variant d'allà,
que és la seva,
la pròpia,
en la que ha crescut i ho ha fet, no?
Per què?
Doncs perquè aposta per un estàndard
que li sembla que té més abast,
que té més recorregut, no?
I, de fet,
doncs fins ara.
Això no és gens normal, eh?
Se li fa difícil,
en els últims temps,
però al Julio Ricardo Trigo,
aquesta opció,
visquen al País Valencià?
No més difícil que la resta d'escriptors
que escriuen en català,
en les variants que siguin, no?
De totes maneres,
és veritat que, home,
la gent que escriu,
no només que escriu,
sinó que pensa,
que fa cultura
o que fa qualsevol altra activitats
en la llengua pròpia del país,
doncs a Valencià no ho passa bé.
No ho passa bé
perquè la pressió contra el català i el valencià
és molt forta.
Coneixem el seu principi,
aquesta mena de declaració de principi.
volem saber més coses d'ell.
Qui és a què es dedica,
què ha escrit,
perquè ha escrit moltes coses
i molt variades, no?
Sí,
és un professional
de la cultura en català,
de la literatura en català.
Professional en el millor sentit,
és a dir,
que s'hi dedica
d'una manera professional,
és a dir,
dedicant-hi totes les hores que pot,
no?
i per tant té ja ara mateix una obra,
tot i que és jove,
perquè és de l'any 59,
és un home jove,
però tot i així té una obra ja llarga,
extensa i molt variada,
perquè ha tocat molts gèneres.
Ell va començar a escriure en poesia
i es va donar a conèixer en poesia
l'any 1987
amb un volum titulat
Els plecs de l'hivern
que va guanyar ja un premi
que era el Benvingut Oliver.
A partir d'allí
ha continuat,
els primers llibres són tots de poesia,
el 91, per exemple,
ha escriu l'abril a Luanko
i guanya amb ell el Premi Eus i Esbarc
i el 93
publica Lectures d'un segle
amb el qual guanya també
el Premi Salvador Espriu.
És un home també premiat
i reconegut des del començament,
tant en poesia
com en altres gèneres.
No ha deixat d'escriure poesia,
a part d'aquests,
després va escriure
Far de Llum Grisa,
que també és un premi,
Premi Miquel de Palau del 97,
La vida fosca,
que també és Premi Maria Mercè Marçal
del 99
i fins i tot el 2002
publica Llibre de Quietud
que també és Premi Vicent Andrés Estellers.
Déu-n'hi-do quina vitrina,
no tenia a casa.
Exactament,
una vitrina ben farcida de premis.
Això amb poesia.
Però també ha escrit novel·la juvenil,
entre els quals
podem citar
El misteri del barri gòtic
o
Un crim al balneari,
que també va tenir
Premi Enric Valor.
I després novel·la general,
que també ha estat premiada,
per exemple.
L'última novel·la
és Després de l'oblit,
que és del 2005,
que va editar la prova.
És l'última que ha escrit,
però amb anterioritat
havia publicat
La desaparició d'Evelin,
que va ser la primera
que va publicar el 93.
Estem parlant, per tant,
d'un recorregut llarg ja.
Després va publicar
L'extensió del temps,
que era també Premi Enric Valor,
la Can.
La mort s'alobra,
el 97,
Premi Citat d'Els.
En fet,
Fado,
o L'ordre de les coses,
que és Premi Jonathan Marturill de novel·la,
també el 98.
En fi,
ja veieu que
que és l'extensió.
Juntament amb això,
ha fet també traduccions
i escriu
d'una manera habitual.
Ha escrit
i escriu d'una manera habitual
els diaris,
els mitjans de comunicació,
el temps,
l'avui,
depenent de l'època
i del moment,
sobre literatura.
Com escriu?
Què és?
Què explica?
Quins són els temes
que li atreuen?
Clar,
si parlem de poesia,
si parlem de narrativa,
depèn del que parlem,
però què destacaries així
en quant a característiques
de la seva obra?
Home,
jo crec que
quan he dit abans
que es tractava
d'un autor professional,
volia dir no només,
he dit que es dedicava moltes hores,
però no només volia dir això,
volia dir amb la concepció
del que és la literatura.
És a dir,
jo penso que el Filo Ricardo Tigo,
a més a més,
ho ha dit ell en més d'una entrevista,
per exemple,
quan escriu novel·les,
es preocupa,
té una preocupació clara
per la construcció de les novel·les.
És a dir,
no només per la narrativitat
o per la història,
no n'hi ha prou
o no en té prou
en el fet
que hi hagi un argument
que es desenvolupi
amb ritme,
amb prou ritme,
o que la novel·la
sigui llegidora,
sinó que a més a més
té una preocupació
per l'estructura
de la novel·la,
la construcció.
En algun moment,
ha dit,
ja seria excessiu
que ara vinguessin
els sud-americans
a ensenyar-nos novament
com es construeix una novel·la.
Doncs bé,
aquest referent
és una mica
el que podríem destacar,
la preocupació
per construir,
per crear
un món novel·lístic creïble.
La referència sud-americana,
a més a més,
no és gratuïta
perquè en alguna
de les novel·les
el món,
el seu món
es situa,
vaja,
ja ho he d'explicar
tot alhora,
el seu món
de les novel·les
normalment es situa
a una Galícia inventada
que sona molt
a aquell macondo
inventat
de García Márquez,
doncs en aquest cas
aquesta Galícia
que a les seves novel·les
es diu Ligàcia,
però és un món
que parla en català,
és un món
en perspectiva català
però que està
ambientat allí.
I l'altre món
que surt
de referència
és l'Argentina
en el qual
ell hi té
vincles familiars
també per raons
d'immigració
i també apareix
per exemple
a l'última
després de l'oblit
el personatge
se situa justament allà
se situa a l'Argentina
inicialment.
Sobta aquesta cosa
de dir
no vindran
a ensenyar-nos res
i que manllevi
a determinats escenaris
i determinades coses
o no?
No, jo crec que
s'ha d'interpretar
no es tracta
d'un rebuig
jo crec que no es tracta
d'un rebuig
en absolut
a la literatura sud-americana
perquè ella
ha mostrat
la seva admiració
per escriptors
sud-americans
entre ells
Maria Vargas Llosa
per exemple
de les primeres novel·les
no, es tracta més aviat
de dir
escolteu
ja en sabem
no cal que ho perdem
perquè ens ho tornin a ensenyar
és a dir
ja en vam aprendre
a construir novel·les
i ara hauríem de mantenir
aquesta voluntat
d'exigència
i de rigor
a l'hora de construir-les
no ens conformem
a explicar històries
com que sabem
que allò de la poesia
tu és allò
que tens
una certa resistència
centrem-nos
en la narrativa
que ens ofereix
Julio Ricardo Trigo
que a més
pel que ja has començat
a apuntar
som com a molt atractives
no?
en quant a temàtica
sí
per un lector català
més a més
aquestes novel·les
la majoria d'elles
presenten
l'atractiu
que dibuixen un món
que nosaltres coneixem
molt poc
que és aquest món gallec
fabulat
naturalment
una mica
d'Alvaro Conqueiro
aquelles històries
antigues
home
no tant antigues
també n'hi ha alguna
també n'hi ha alguna
però si aquest imaginari
i aquesta cosa
més
sí
és a dir
no té
que jo sàpiga
no té novel·les
que passin aquí
per exemple
o que passin a València
que seria més fàcil
no?
no
el seu humor és un altre
fins i tot
alguna vegada
per exemple
la novel·la
Fado
que he citat abans
que va guanyar
el Joan Ant Martorell
aquesta passa
a Portugal
i
i només a Portugal
amb personatges portuguesos
i amb el seu nom
al Fado
ja ho diu tot
però clar
per un lector d'aquí
resulta atractiu
entrar novel·lísticament
en un món
que es desconeix
ell a més
i continua mantenint
lligams
amb la literatura portuguesa
galaico portuguesa
gallega i portuguesa
de fet
manté un bloc
ara que s'han posat
tant de moda
els blocs
a internet
doncs ell manté un bloc
entre altres
manté un bloc a internet
que es diu
el pont sobre el llac
i que
justament
està dedicat
a donar a conèixer
traduccions
i treballs
de la literatura
gallega i portuguesa
i brasilera
és a dir
el món lingüístic
d'aquest àmbit
que és curiosa
parlava de la novel·la
llatinoamericana
per proximitat geogràfica
si més no
Portugal
estem tocant Portugal
i continua
sent una gran desconeguda
la literatura portuguesa
vull dir
hi ha quatre autors
que a més han sortit
allò del segell
l'usità
i és una gran desconeguda
malgrat la proximitat
i aquesta proximitat idiomàtica
fins i tot
és curiós
sí
de totes maneres
és comprensible
per raons històriques
és a dir
Espanya es mira Portugal
no se la mira
és la seva esquena
és que ni se la mira
i no se la mira
i Portugal
durant molts anys
ja ha tingut
una prevenció extraordinària
perquè esclar
la seva independència
ha estat sempre
a cavall
de lliurar-se
de la pressió espanyola
i de fet
és independent
en el mateix moment
en què Catalunya
ha deixat de ser-ho
pràcticament
podia haver estat
al revés
també
però va anar així
i llavors
ells tenen
moltíssima prevenció
tot i que ara
es comencen a sentir veus
jo vaig sentir
fa molt poquet
d'algunes entrevistes
es comencen a sentir veus
per part de portuguesos
de la necessitat
de
no sé si
d'incorporar-se
a Espanya
però s'ha dit
d'establir
lligams molt forts
perquè esclar
només per posició geogràfica
i per dimensió
geogràfica
i demogràfica
Portugal
té poques possibilitats
d'explotar
i esclar
Montcugil
com és Espanya
al costat
li aniria bastant millor
segurament
però serà
difícil
perquè hi ha una resistència
terrible
a tot el que és
relacions amb Espanya
en fi
segons com vagin
aquestes relacions
també anirà
ressurgint
una literatura
que és present
que és rica
que està molt bé
i que encara
és la gran desconeguda
però tornem
al Julio Ricardo Trigo
els temes
ja ens ha situat
una mica
en els escenaris
els temes
que tracta
hi ha una mica
de tot
els temes
són els temes
universals
segurament
un dels temes
és el
reconeixement
de la pròpia identitat
per dir-ho d'alguna manera
és a dir
personatges
que en un moment
determinat
miren cap dintre
i es fan la pregunta
bàsica
que qualsevol persona
conscient
es fa en algun moment
qui soc
i què faig
perquè els dies
van passant
els anys van passant
i un no sap exactament
a què dedica
la seva vida
i si val la pena
fer-ho
aquesta és la gran pregunta
o una de les grans preguntes
i apareix
en diferents tons
en moltes de les novel·les
del Julio Ricardo
jo voldria destacar
totes meses
ara que parlàvem
dels blogs
i abans que me n'ho vulgui dir
aquesta
com diria
aquesta actitud
a més a més
de la creativa
directament
d'escriure els llibres
aquesta actitud
de dinamitzador cultural
o de franc tirador cultural
també del Julio Ricardo
el fet de
de mantenir blogs
de voler mantenir blogs
que vol dir
per tant
una preocupació
i una voluntat
perquè això sí que
els rients
ho saben perfectament
és una activitat
que dóna feina
perquè s'ha d'escriure constantment
i que no es retribuïda
en absolut
en absolut
per tant
quan algú decideix
fer un blog
un blog
del tema que sigui
i decideix mantenir-lo
que vol dir
que cada dia
o cada dos dies
i has d'anar escrivint
i has d'anar incorporant coses
vol dir
una feina
molt considerable
que no té cap tipus
de reconeixement
més enllà
dels lectors
de la gent
que vol connectar-se
al blog
i en aquest sentit
el Julio Ricardo
manté tres blogs
ara mateix
amb diferents intensitats
perquè
els que coneixen els blogs
saben que
bé es poden fer
textos més o menys extensos
però
s'ha d'escriure cada dia
és el que dèiem
llavors
a més a més
d'aquest que dèiem
del pont sobre el llac
que és un blog
dedicat a la literatura
en gallec
i portugués
a més a més
manté un altre blog
que es titula
el violinista Celeste
que és
sobre literatura
i cultura en general
és un blog
molt ampli
que parla de tot
parla de llibres
però parla d'altres coses
també
que dóna molta feina
aquestes coses
donen molta feina
i també
només arribat a Tarragona
em va obrir un tercer
això que dèiem
del dinamisme
molt activa
sí, sí
del dinamisme
en va obrir un tercer
que es diu
Quader de Tarragona
i que
aquest és el que està més abandonat
ja aprofito a dir-li
Xúlio
que el posi al dia
el està més abandonat
perquè des del novembre
ja no
no hi ha incorporacions
però també hi ha anat reflectint
impressions
de l'arribada a la ciutat
és molt interessant
sí, sí, sí
tenen voluntat
a més a més
els que s'acostin
a aquests blogs
veuran que
estan
escrits
amb voluntat
d'estil
és a dir
estan escrits
amb voluntat
que allò
no sigui
simplement
un recull
d'anècdotes
sinó
que tinguin
un sentit
artístic
tant un com l'altre
com l'altre
els tres que jo li conec
que podria ser
que n'hagi obert
algun altre
avui
home
doncs fer una mirada
a aquests blogs
pot ser un
un pas previ
a la lectura
d'una de les seves novel·les
per saber
amb qui ens hem de veure
les cares
una mica
per agafar
el to
l'estil
allò que
li inquieta
i allò que vol explicar
sí, els blogs
són un bon mitjà
per fer això
perquè esclar
els blogs es presenten
realment
com a diaris personals
és a dir
l'autor
el que fas parlar
d'allò que vol
opinar sobre allò
que ha triat
i posar-ho a la xarxa
a disposició
de la resta del món
perquè també opini
llavors
home
hi ha
a tot el món
n'han sortit
milions de blogs
perquè
i de fet
tots els servidors
d'internet
estan oferint
ja
tinet
però no era més lluny
i tant
no fa gaire
no fa gaire
ha donat la possibilitat
de construir blocs
la veritat
és que són molt fàcil
de construir
perquè tenen ajudes
guiades
d'una facilitat extrema
per tant
no és un problema tècnic
ja no és un problema tècnic
qualsevol persona
que no tingui ni idea
d'aquestes coses
pot ser-se un bloc
en 5 minuts
per tant
el problema
ja no és aquest
afortunadament
sinó que és
què vols dir
i si això interessa a ningú
llavors clar
hi ha blocs
que no tenen cap interès
que són reculls
de coses
que tenen un interès
personal exclusivament
i en canvi
hi ha blocs
que tenen
una dimensió
alguns dels quals
són de lectura
imprescindible
en el cas
de temes literaris
estic pensant
per exemple
en el bloc del llibreter
que s'ha fet famós
i que ha guanyat
ja algun premi
en reflexions
sobre literatura
que sempre val la pena
llegir
doncs bé
és una bona manera
de conèixer
l'autor del bloc
perquè allí et diu
què és el que pensa
i quins temes
li interessa
només parla
d'allò que vol
és obvi
és una tria
personal
jo crec que són
en fi
uns
uns
uns aparadors
que val la pena
vigilar
després d'aquesta
primera cita
amb en Julio Ricardo
Trigo
quina novel·la
ens recomanaries?
jo crec que s'ha de
començar per l'última
sempre
crec que s'ha de respectar
si molt li interessa
l'última
llavors ja pot començar
a tirar enrere
i pot anar buscant
l'última
és
la del 2005
que es diu
després de l'oblit
i que és aquesta història
que arrenca l'Argentina
i que afronta una dona
amb la descoberta
del seu món
del seu món
i del de la seva família
per aquesta
doncs ens quedem
amb aquesta novel·la
amb aquest títol
i amb aquest nom
en Julio Ricardo
Trigo
no és novell
ni de bon tros
una trajectòria important
un autor professional
però
la cosa és que
ara està aquí a Tarragona
sí
donar-li la benvinguda
efectivament
perquè hi ha mèrits
perquè se'n parli d'ella
i els tenia acumulats
al llarg de la seva trajectòria
Jordi Tinyena
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
Adéu-siau
Adéu-siau