Sintonia de ben segur coneguda per tots vosaltres.
És la sintonia que cada dilluns, aquesta hora, després del butlletí de les 11 aproximadament,
ens serveix per parlar durant uns minuts de les activitats i de les coses que es poden fer,
que es poden veure, que es poden gaudir a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui saludem l'Anabel Lambre. Anabel, què tal? Bon dia, bona hora.
Bon dia, a tothom.
Com a tot?
De moment, bé.
Cap de setmana ha provat bé?
Sí.
La setmana ha arrencat correctament?
Massa calor per mi.
Sí, sí, no, la veritat, tenint en compte que estem a la segona setmana de novembre,
hi ha molta gent a la redacció de Tarragona Ràdio, un maniga curta.
Sí, sí.
I no és que tinguem la calefacció excessivament alta, eh?
No, no, és que fa un...
A veure, fa bon dia, el que passa que potser m'he tapat massa pel dia que fa avui,
i el de la roba no acaba de...
Però bueno, jo signava, eh?, perquè estigués tot l'hivern i així, però...
Sí, sí, no tindrem en compte, però per demà el gruix de l'abric...
Sí, canviarem de roba.
A dia, això.
El temps no el podem canviar, canviarem de roba.
El que no podem canviar, perquè ja estan fixades i amb molta antelació,
són alguna de les activitats que s'han preparades per als propers dies a la biblioteca,
i em sembla que em volies...
Abans d'iniciar, doncs, abans comentant que l'Anabel, com és habitual,
ens ha vingut amb una bossa amb algunes novetats,
abans d'enginçar-nos amb aquests llibres que ens has portat avui,
volies fer res, un apunt d'agenda, no?
Sí, perquè aquest divendres, dia 17, hi ha una xerrada amb el cicle que hi ha de Literatura Escena,
que es fa una col·laboració entre la Biblioteca Pública i el Teatre Amagatzem,
doncs s'inicia amb una xerrada col·loqui sobre Bertolt Breck,
que posteriorment es farà una lectura de textos de Breck.
Però es comença el cicle amb aquesta xerrada col·loqui que està oberta a tothom,
o sigui, en principi, és una activitat que es pensa dins del Club de Lectura d'Adults de la Biblioteca,
però que aquests actes paral·lels, diguem, al que és la pròpia lectura,
s'obren a tot el públic.
Per tant, a les 8, el divendres 17, a les 8,
en aquest cas es fa al Teatre Amagatzem, no a la Biblioteca,
hi ha coses que es fan a la Biblioteca i coses al Teatre Amagatzem,
en aquest cas es fa al Teatre Amagatzem,
i ho fa una xerrada el Ramon Simó,
que és un director de teatre que ha treballat diverses obres de Breck,
i llavors ve a fer aquesta xerrada,
en què després es pot preguntar allò que vulgui tothom.
Llavors, és un acte obert a tothom,
recomanem que es truqui a la biblioteca
per tal que ens assegurem que tothom pugui seure,
perquè les sessions aquestes del Club de Lectura per Adults són un èxit.
Sí, s'ha apuntat molta gent, la veritat és que sí.
I si es manté la tendència, doncs, home, amagatzem-te la capacitat que té,
tots ho coneixem i que no ens trobem amb problemes de darrera hora.
Exacte, és prevenció, escolta, si no s'omple, doncs no s'omple,
o si va justet, justet, però que no ens trobem que hi hagi més gent
que s'hagi de calar de peu, doncs, si es pot arreglar abans,
i posar més cadires o distribuir-ho d'una altra manera, doncs, perfecte.
Llavors, simplement trucar a la biblioteca,
m'interessa anar a tal lloc, i ja està, cap problema.
Nosaltres prenem nota, i si algú a última hora o no ha trucat o no s'ha apuntat,
tampoc hi ha problema d'anar-hi directament, eh?
Però vaja, recomanem trucar abans per tenir una mínima previsió d'això.
Doncs recordem-ho, divendres 8, a les 8 del vespre, al teatre amagatzem...
Divendres 17.
Divendres 17, això mateix.
Divendres 17, a les 8, al teatre amagatzem, doncs, en Ramon Simó
ens parlarà, ens introduirà la figura de Bertolt Brecht
i fomentarà la participació de tot aquell que hi vulgui dir a la seva.
Dit això, dit aquest apunt, obrim la bossa de l'Anabel,
una bossa que avui veig que porta 4 volums de gèneres diferents, com és habitual.
Per on comencem?
Mira, comencem pel més estrany, potser, de tots, que és un còmic.
Jo ja fa temps que de tant en tant porto un còmic,
perquè vam comentar que havíem ampliat, de fet, la secció de còmics
fa molts anys que està a la biblioteca,
però ara vam fer una compra important,
una aposta important pel tema de còmics per adults.
Estem parlant de còmics d'adults.
La gent que es pensi que el còmic està mort va molt equivocada.
Si només cal veure fa dues setmanes
hi va haver un Saló del Manga a Barcelona
que s'hi va desbordar absolutament una quantitat de gent
i només era de manga, ja no de còmic.
El fet que ja no hi hagi el TVO que podien haver llegit els nostres pares
o nosaltres mateixos amb personatges més o menys entranyables,
això no vol dir que ara no es continuïn fent coses aquí, al Japó, als Estats Units,
però aquí, producció pròpia cada vegada més i de més qualitat,
i el públic que continua sent notable.
O sigui, que la gent trenqui estereotips
i que no diu, no, això està en decadència, el còmic.
No, no, no hi ha Mortadelo i Filemon,
o continuo ventint Mortadelo i Filemon,
però hi ha moltes altres coses.
Pensa que el Saló del Còmic va canviar d'ubicació
perquè realment l'estació de França es va quedar mínima, mínima
i el van haver de posar en un lluit
perquè realment hi ha molta gent lectora.
Perquè és una lectura diferent, s'ha de llegir d'una altra manera.
Llavors hi ha gent que, si no ho coneix i ho intenta provar,
jo sempre els recomano segons quins còmics
perquè és una manera de llegir diferent, absolutament.
No pots llegir-lo igual que un llibre,
té un llenguatge totalment diferent.
I hi ha milers i milers d'articles sobre com llegir el còmic,
perquè realment t'has de tensar.
És igual que si mires un conte per nens,
no pots mirar-los amb els mateixos ulls que una novel·la.
Bé, en aquest cas, hem apostat una mica pel tema dels còmics a la biblioteca,
procurem comprar bastant de còmic europeu i còmic espanyol,
comprem, i també comprem còmic americà.
Llavors, procurem, a part de tenir els clàssics,
que ja els tenim, jo a la casa Marvel i tot això,
que és el que tothom coneix,
a còmic americà actual,
que és molt semblant a l'europeu actual.
O sigui, tenen una línia molt europea, no?
Bé, i en aquest cas, doncs, he portat un exemple.
Quan parlem de la línia actual,
la figura del superheroi més o menys clàssic,
home, no direm que és senda cadència,
però sí que s'ha una mica més apartada.
no és el producte majoritari que ens arriba avui en dia,
sinó moltes vegades més la figura de l'antiheroi, no?
Podríem parlar?
Sí, perquè a més a més, aquests herois,
sembla que encara continuen venent els mateixos herois, no?
Continua Batman, continua Superman,
han recuperat alguns que aquí no eren tan coneguts,
com X-Men...
Sí, amb això, les adaptacions cinematogràfiques...
També han ajudat molt.
O el Sin City, que era un còmic que no era actual, precisament, no?
Han recuperat molta cosa i aquests continuen venent.
Per tant, els autors novells
fan un altre tipus de còmic absolutament diferent, no?
I en aquest cas, jo l'he escollit precisament per curiós, no?
A mi va cridar molt l'atenció.
El còmic es diu Gregory, l'autor és Mark Hempel,
i Gregory és un nen que està en un manicòmic.
Jo amb la idea absoluta de manicòmic,
de manicòmic, d'estereotip de manicòmic,
amb camisa de força...
Habitacions altes, no?
Sí, sí, per tant, és un nen que té una visió del món...
És oligofrènic, o sigui, una visió del món absolutament diferent.
Llavors, clar, per mi es barreja la lectura del còmic
amb la lectura que vol fer d'un món absolutament estrany, no?
I, a més a més, amb la visió d'un nen.
O sigui, barreja absolutament el món vist des dels ulls d'un nen
a, a més a més, d'un nen que no està ubicat a la realitat
i en un món, pràcticament la meitat del còmic
passa dins de la mateixa habitació, no?
I dius, com pot ser tanta història, tanta...
Molt crític, és molt crític amb el tema del tractament de la salut mental,
realment, o sigui, el darrere veus què és el que veu el nen
que estan fent amb ell, no?
Deixar el món dels adults absolutament...
Sí, sí, els punyals van que volen, segurament.
Sí, sí, és molt cínic, molt crític i per mi molt curiós, no?
A part que el còmic, com que has de mirar molt el dibuix,
jo el trobo molt simple, per tant, la història és important,
el diàleg és importantíssim aquí,
o el dibuix et diu què és el que has de veure, no?
No et distreu.
Amb un parell de pàgines et diu el que t'ha de dir, no?
Doncs tenim un recull de les aventures de Gregory i dels pensaments.
Es mou poc, físicament es mou molt poc, però mentalment es mou molt.
Doncs la primera de les recomanacions que poden trobar a l'espai de còmics de la biblioteca pública,
aquest Gregory, còmic modern,
i vaja, qui no ho coneguin, doncs qui no s'arrisca, no pisca, diuen.
Sí, home, si algú no ha llegit còmic, comença per aquest...
És allò una mica estat de xoc, eh?
Sí, n'hi ha d'altres molt més suaus, diguem.
Molt bé.
Noveles.
He escollit, com a novel·la, novel·la he escollit dos,
molt diferents, molt interessants,
per mi des del punt de vista de la història que explica, no?
El primer es diu Herba d'enamorar,
d'una autora que es diu Teresa Moure.
Això és una traducció al català,
perquè l'obra original està escrit,
ella ho escriu en gallec,
i es diu Herba Moure,
jo trobo preciós el títol en lliure original, no?
Herba Moure.
La novel·la, per mi, té un punt de vista molt curiós,
ho lliga tot,
lliga històries diferents a través de la vida del filòsof de Descartes,
o sigui,
però en punt de vista de tres dones
absolutament diferenciades amb el temps, no?
Unes del segle XVII,
un altre és l'amant de Descartes,
i un altre és una noia universitària del segle XXI
que està fent una tecina sobre Descartes, no?
I lliga aquestes tres visions
amb aquest personatge comú, no?
Però
barreja molts elements,
diguem,
màgics,
molt de meigues,
de coneixement de les herbes,
de coneixements populars,
més que màgia,
sinó coneixement popular,
però amb aquest misteri de meiga, no?
Moltes botiques de l'abuela, per entendre'ns.
Sí, llavors parla molt d'això, no?, d'elixirs i d'encantaments,
però amb productes naturals, diguem, no?
Llavors és...
Parla molt de la importància de la passió,
de la passió amorosa,
de la passió de l'amistat,
i de la importància de la individualitat,
dins pot ser molt apassionat,
però sempre has de ser molt individual, no?
Curiós aquest contrast de voluntat de passió
quan precisament Descartes
preconitzava més aviat tot el contrari, no?
L'ús de la raó, el racionalisme.
Exacte, per això et dic que aquesta barreja de conceptes, no?,
perquè, clar, barreja cartes d'una persona del segle XVII
amb correus electrònics.
Llavors, per això ho he trobat molt curiós, no?,
aquesta barreja d'elements, no?,
de la individualitat,
però per un altre costat, la passió pels altres, no?
Perquè sempre parla de la passió pels altres.
Se'n sorbeu, l'autora?
Sí, sí, sí.
Ell és filòloga, de fet.
té una certa facilitat per jugar amb la paraula.
De fet, fins ara havia fet pràcticament
tots els llibres que havia fet,
perquè en té de llibres publicats,
però la majoria són llibres de filologia,
és professor universitari de filologia,
Santiago de Compostela,
i tots els llibres que havia fet
eren al voltant de la filologia i la llengua,
i n'ha fet alguna novel·la,
i ara ha fet aquesta,
que jo, la veritat, em va sobtar pel títol,
i vaig intentar esbrinar a veure de què anava, no?
I escriu bé, escriu bé.
Tot i que jo he llegit una traducció,
no he llegit l'original,
però la veritat és que és un plantejament
curiós.
Després de tanta novel·la històrica,
que arriba un moment que dius, bueno,
que està molt bé, pot estar millor, pitjor escrita,
per el plantejament, el guió, diguem,
és el mateix, no?
Després d'haver assistit a la construcció
de totes les catedrals, allò,
a vides i por a verd,
ens ve de gust.
Sota la Tarragona.
Sí, que a més a més està inacabada,
o sigui, que podries també ser força curiosa.
Teresa Mouré,
Herba d'enamorar,
aquest és el títol,
recordem-ho per la gent que ja sigui interessada.
Molt bé.
Què més, Anabel, segona novel·la?
Segona novel·la.
La novel·la es diu La Higuera,
de Ramiro Pinilla.
Ramiro Pinilla és un autor nascut a Bilbao el 1923,
crec, o 28-23,
que va escriure un seguit de novel·les,
era bastant reconegut i conegut,
però durant 15 anys
va desaparèixer del mapa absolutament.
Va reaparèixer en una trilogia
que ha estat molt seguida,
inclús la tercera part li han donat premis,
o sigui, realment,
és una història com d'una saga,
una nissaga familiar
a través del temps.
I,
què us diré el títol,
ara que penso,
és Verdes Valles, Colinas Rojas.
És una trilogia,
són tres llibres ben gruixuts,
ja et dic,
és una nissaga familiar
d'aquelles molt ben construïdes,
que realment hi ha molt de personatge
i molta,
molta dada històrica,
molt de la nostra història recent,
molt documentada.
I en aquest cas,
La Higuera,
també l'he escollit per mi,
no per l'originalitat,
potser, del guió,
però sí el vaig trobar
un punt de vista curiós.
La història realment
és
Pasaguetxo,
és un senyor
així com a molt
de les Terres Vasques,
a mi em recordo
una mica Pío Baroja,
que hi ha aquest tipus de personatge
i d'història.
En aquest cas,
van a construir un institut
i apareix un personatge
que sembla ser que està allà
des de fa molts anys,
un solitari,
i és la història d'aquest senyor
que és un ex-falangista
que durant un temps
es va dedicar a anar
a buscar casa per casa
els republicans
per les cases d'Aguetxo.
I en una d'aquestes captures
es va trobar
amb un nen de 10 anys
i amb la mirada
d'aquest nen
que l'odiava profundament
perquè s'estaven emportant
el seu pare,
ell va veure
que aquell nen
quan fos gran
el mataria.
Llavors,
doncs,
es dedica a
perseguir
durant tota la vida,
fa un seguiment
d'aquest nen
perquè...
Li té por.
Sí,
li té por
i no vol
que allò
que està convençut
que passarà
que és que
quan sigui gran
aquest nen
el matarà
perquè l'odia
profundament
no passi.
Llavors,
aquesta és la història.
A partir d'aquí?
A partir d'aquí,
clar,
no explicaré
com acaba.
No,
però també és interessant
en un moment
en què s'està reobrint
la relectura
de la Guerra Civil
i de les seves conseqüències
aquesta aportació,
un altre granet de sorra,
una altra visió.
Sí,
com a mínim és...
Per això et dic,
la història no és que sigui
del tot original,
però sí,
clar,
aquest seguiment
que fa aquest personatge
durant anys i panys
d'aquest nen
perquè jo no...
i de com la història
passa o no factura
de...
De fet,
a ell li passa,
no?
Durant tot...
O sigui,
estàs tota la vida
obsessionat
amb un personatge,
no?
D'un nen de deu anys
que t'ha mirat
de determinada manera
perquè arrossega
una culpabilitat,
no?
Llavors,
és una mica allò
pensaments interiors
i perquè aquest home
s'ha convertit
en un solitari
que està ja...
Que de fet n'hi ha,
no?
Personatges d'aquests
que dius ja
aquell home,
no?
Aquell poble,
que...
la història
d'aquesta gent...
Tota plena
de remors,
de boires...
La Higuera.
La Higuera,
eh?
De Ramiro Pinilla.
I acabem
amb un recull
de rebats.
Sí.
En aquest cas
es diu
Cementiri de Butxaca
del Ramon Solsona
que també
és un personatge
que treballa molt
amb les paraules
i amb la llengua.
Sabeu que
l'últim llibre
que havia fet
era Paraules en convides
del programa
de ràdio,
que tenim
paraula,
més paraules...
Col·laborador habitual
de diversos mitjans
de comunicació,
efectivament.
Sí.
Molt bé.
Doncs en aquest cas
ha fet
una sèrie de relats
molt curts,
molt curts,
una pàgina
com a molt,
i totes les històries
tenen a veure
amb la mort
o amb una tomba,
però són
absolutament
divertidíssimes.
O sigui,
és el punt de vista
molt divertit
de la mort.
i parla
de morts
de personatges
molt curiosos.
És un punt de vista
molt irònic,
molt irònic,
la veritat
és que és
molt divertit
i com a tot,
relats curts,
et poden...
A mi hi ha uns
que em fan més gràcia
que uns altres,
però realment
trobo que estan
molt condensats,
que per mi
és molt difícil
explicar una cosa
tan...
molt ben explicat.
Fas absolutament
la idea
del que t'està explicant
amb mitja pàgina.
A més,
en Ramon Susson
és un home
que ja comença
a tenir una trajectòria
important,
amb als i baixos,
però una trajectòria
força interessant.
A més,
és un home
que ha explicat
en diferents ocasions
que ell mima molt
la preparació.
No escriu a ratx,
sinó que hi ha
un guió,
una estructura,
unes canyeries
al darrere,
que per ell
li dedica
molt de temps
i segur que
l'ordre dels relats
no és a l'atzar,
segur que cíclicament
podem trobar relacions,
per tant,
sense haver-lo llegit,
a priori,
la gent que s'hi aventuri
que tingui en compte
totes aquestes coses,
perquè en Ramon Susson
hi té moltíssima cura
amb això,
li encanta
jugar
amb aquestes coses
i segur que
cap detall
està posat a l'atzar
perquè en Ramon Susson
això ho mima moltíssim.
Sí,
de fet,
està estructurat
amb seccions,
com si fos allò,
un cementiri real,
el sector nord,
el sud,
i les històries
no estan posades
al sector sud
o al sector nord
o a l'est
o a l'oest
aleatòriament,
o sigui,
realment,
per molt que cada història
és independent
absolutament,
no lliga una història
amb l'altra,
però sí que són diferents
les històries del sector nord
que les històries
del sector sud,
tot i que ja et dic
que són històries independents
i la veritat
és que n'hi ha
de molt,
molt divertides
i em va cridar molt
l'atenció
que dedica moltíssimes,
o sigui,
si n'hi ha,
no les he comptat,
però si n'hi ha 50 històries,
45 estan dedicades
a persones,
no?
Em va fer molta gràcia,
però inclús hi ha gent coneguda,
hi ha gent que jo no sé qui són,
però hi ha altres escriptors,
hi ha gent coneguda,
no?
Intentes,
quan coneixes la persona
intentes lligar,
no?,
la història amb la persona,
clar,
te pots equivocar moltíssim,
perquè vés a saber
per què li ha dedicat la història,
no?,
però sí,
inclús hi ha alguna
alguna història
de Jesús Moncada
i li va dedicar una història
al títol,
o sigui,
que ja és l'últim viatge
de Jesús Moncada
o alguna cosa així,
ara no ho recordo,
la vida apòstuma
de Jesús Moncada,
surt Pavarotti,
Mozart,
però d'Xeuchesco,
però després ja la majoria
són personatges
absolutament anònims,
eh?,
la tomba de la dona rica
o que podria ser
moltíssima gent,
jo el recomano molt,
aquest llibre,
la veritat és que
passes una bona estona,
es llegeix molt ràpid,
és de lectura molt agraïda.
Ramon Sulsona,
Cementiri de Butxaca,
m'intuïm, eh?,
té molt bona pinta
perquè l'autor
ens ha acostumat
a donar força alegries.
La bossa de l'Anabel,
com és habitual,
ens porta gairebé sempre
moltíssimes alegries.
Anabel,
moltíssimes gràcies.
Molt bé.
La propera.
Tanquem aquí l'espai
a la biblioteca.
D'aquí uns instants
continuem parlant de cultura,
parlem de teatre en aquesta ocasió
i intentem conversar uns minuts
amb Lluís Soler.
Fins ara.