Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Política domèstica!
Política domèstica! Qui mana?
I també és alta política això, eh?
També hi ha jocs de poder, hi ha lluites...
Hi ha cases que són assembleàries, hi ha cases on hi ha una jerarquia molt marcada,
vull dir que també és una mica...
Es pot traslladar l'organització domèstica a l'alta política també, eh?
Per mi que comença per aquí i es trasllada.
Els pactes.
Els pactes.
A les cases s'intenta pactar.
A les cases, i amb això jo crec que les dones tenen molta més experiència,
és una qüestió de pactes i són les qüestions d'equilibris de poder,
i és una qüestió de toma i daca, i la remodelació del govern d'ara ha estat això.
Però és molt bonic, eh, Anna?
Sí, idíl·lic.
No és que ho vulgui posar idíl·lic, però tu vols fer una cosa i deixa'm fer una altra.
És a dir, doncs tu tens un projecte de màxims i has de tenir, com dic jo sempre, un plan B.
Jo vaig a parar l'A, però si no em surt tinc un plan B.
I jo crec que amb això les dones sí que hem tenir molta experiència,
perquè històricament ens ha tocat molt més adaptar-nos...
Que vols dir que hauria d'haver-hi més dones als governs, no?
Per descomptat.
Per poder pactar d'una altra manera.
No, no, no, hauria d'haver-hi moltes més dones al poder,
perquè jo considero, i amb això soc terriblement feminista, com unes altres coses,
que tenim una sèrie de qualitats molt més positives que els homes.
A mi el món que m'han deixat fins ara els homes, que són els que històricament han manat,
no m'acaba d'agradar i crec que som nosaltres les que el podem canviar.
Ja, però jo sempre penso que ha de ser equitatiu.
Ni moltes dones ni molts homes.
En qualsevol cosa ha de ser totalment equitatiu, pel meu gust,
perquè és la millor forma que funcionin les coses.
Moltes dones, no.
Molts homes, tampoc.
Si parlem de coses ideals, parlem de persones competents i deixem...
Sí, evidentment, evidentment, evidentment, sí, sí.
A vegades les gotes són perillós.
A mi no m'agraden les gotes ni les discriminacions positives,
trobo que és molt negatiu, de fet.
Però és una porta d'entrada, perquè si no, no entrarien moltes dones.
La porta d'entrada hauria de ser la válvula personal.
Però no ho és.
Però com que no ho és, aquesta és una porta d'entrada.
Perquè n'hi ha lobbies de poder d'homes,
que a més a més estan, com si diguéssim, terriblement consolidats.
Però tu t'adones que quan una dona accedeix,
i perdona que t'interrompi,
per quota de dones o homes,
està entrant la dona que volen els homes que hi ha dins?
Sí, sí, sí.
M'estimo més.
De què serveix això de les quotes?
Perquè vosaltres esteu d'acord?
Expliqueu-nos una mica.
És una porta oberta, és una porta oberta.
A França, per exemple, pràcticament no hi ha dones,
pràcticament, al govern, a França.
I aquí sí, perquè hi ha quota.
Per tant, ja van entrant les dones.
La gent s'està acostumant a que hi hagi dones al poder,
que això és molt important, també.
Sí, però al final és el que diu la Xus.
Si designen quines dones entren en els aparells dels partits,
quan es fan les llistes...
Aviam, no entra qualsevol dona exclusivament per la seva competència.
Però imagina't que no hi hagués el tema de quota.
Però és que si no, potser no hi hauria cap...
És una mesura educativa, senzillament.
És una mesura de normalitat.
A més, a més, jo proposo que arribin dones estúpides,
perquè fins ara hem tingut un munt d'homes estúpids.
Estarem normalitzats quan no calgui ser la millor
i la més fantàstica i la més meravellosa
per arribar a un lloc de poder,
perquè fins ara no han arribat ni els millors,
ni els més fantàstics, ni els més meravellosos,
ni els més preparats.
Han arribat la gent.
I deixeu-me trencar una altra vegada una llança
a favor de les dones.
Han arribat els senyors que tenien a vegades
una senyora de tot això que dèiem nosaltres
de la política domèstica, no sé jo,
que tot això ho tenia resolt,
i que es podia dedicar a fer unes altres coses.
I després, entre ells, se fan uns lobbies
que, per mi, s'han de trencar.
I una manera de trencar-los, les quotes.
Jo estic a favor de les quotes
i de la discriminació positiva.
No com una cosa definitiva,
sinó com una porta d'entrada.
Dintre d'uns anys, la gent ja estarà acostumada
a que hi dones el poder.
Hi ha moltíssima dona que està preparada i arribarà a...
Però voleu que cal que la gent s'acostumi?
Sí, jo crec que sí, la societat encara és molt machista.
Jo crec que les persones del carrer
no es planteja nomes a dones.
Em penso que els que s'han d'acostumar
és la classe política, no la societat.
Que la societat sempre és bastant més intel·ligent
i va bastant més avançada.
No tenen cap que sigui una dona.
Costa molts jocs encara, eh?
Això és una realitat.
Jo crec que encara no ho hem superat, això.
Jo em sembla que hem tingut alcaldesses a pobles
que tampoc tenen una gran formació política
i és una cosa bastant normal.
I estan per les embutats, eh?
Sí, sí.
No perquè tocava que entréssim.
No perquè tocava, no perquè...
No, al contrari, perquè llavors no hi havia mesures d'aquest tipus.
Jo trobo que això de la quota, bueno, no ho sé.
Vostès ho veieu com una manera d'obrir portes,
jo veig com una manera de tancar-les fins i tot.
Perquè estan entrant dones, doncs això.
És igual que hi ha d'haver una quota de gays,
una quota de dones,
una quota de treballadors de menys de no sé...
No, és que tot això són exclusions d'entrada.
No, és que tot això són exclusions d'entrada.
I a mi tot el que sigui exclusió...
Però això no és exacte a cara.
Que havia tingut una exclusió senzillament per-se dona,
bueno, i tenia els altres col·lectius que t'has dit,
gai, lesbianes, també,
perquè, a veure, han estat estigmatitzats
d'una manera completament injusta
i tot el que vulgueu.
Però és que el col·lectiu de dones,
per al mero fet de ser dones,
a segons quines tasques no podies accedir.
A segons quines carreres no hi podies accedir.
Bé, però per això està la lluita que hi ha hagut
durant tots aquests anys.
Primer hi ha hagut una lluita
i ara n'hi ha unes mesures
que afavoreixen
l'increment de zones als jocs de decisió.
I quan això ja estigui anivelat,
llavors ja estarem...
Però és que no ja estarà anivellat, això mai.
Sí que estarà anivellat.
Des del moment en què els nostres fills,
que la nostra generació encara,
les dones en carrera universitària,
som una minoria.
I després va venir la temporada
que les senyores que tenien carrera
eren totes de lletres.
Ara, per estadístiques,
són carreres de ciències,
en economia,
està en el banc,
en l'exèrcit,
s'han d'anar agafant quotes de poder
amb els jocs importants a la societat.
Però en definitiva el que estàs donant
és continuïtat al model de societat que tenim,
només que en lloc d'allà haver-hi homes al capdavant
hi haurà dones.
Però és el mateix model social.
No, no dic això.
Jo el que dic és que crec que
quan les dones siguessin
o arribem a ser
com a mínim el 50%
o que el que ens toqui,
que segur que és més del 50%,
jo crec que el model de societat
canviarà una mica per si sol.
Xeu-me a saludar.
Roser Lozano, bon dia, Roser.
Benvinguda.
El trànsit a primera vegada del matí,
com sempre que no hi he calculat bé.
El trànsit és molt complicat arribar a Tarragona.
Benvinguda.
Gràcies.
Respirar, estem doncs amb un clàssic
el tema de les quotes.
No sé si la Roser Lozano està d'acord
en les quotes de dones, homes
en determinats llocs sobre tota la política
o estàs d'acord més aviat
en la qualitat de les persones
i no tant
en la discriminació positiva,
que se'n diu, no?
Jo el tema de les quotes...
A mi no m'agrada.
Mira, t'has assegut allò que dient
perquè la Xus tampoc, eh?
I a la Isabel i l'Anna estan per les quotes.
Jo ho dic una mica perquè sembla que les coses
llavors no les donen regalades
entre cometes per quotes
i no perquè realment s'ho mereix.
El que jo penso que s'ha de fer
és canviar una mica els sistemes de treball
i els valors que predominen.
És a dir, nosaltres no som competitives.
Almenys no al mateix nivell que són els homes.
Mentre el grau...
No ho sé, no ho sé,
perquè cada cop n'hi ha més competitives.
No ho sé, no, jo sí.
A veure, amb una dona normalment, eh?
Jo parlo de grans xifres
que mai es poden fer tòpics, diria jo.
No sempre hi ha excepcions, no?
Quan tu tens una família
i tu tens una feina
hi ha uns anys en què la família et prima molt.
I és així.
I és una cosa que a més
nosaltres mateixos normalment
fas el ralentir moltes vegades
el que és la feina
a la carrera professional
per dedicar-te amb allò.
El que crec que ha de ser possible
és fer les dues coses,
integrar les dues coses, no?
O sigui, estem parlant d'horaris laborals.
Els horaris laborals que tenim aquí
en aquest país
són desquiciats completament.
Desquiciats.
La gent acaba a les vuit de la nit
i a les nou
i si després tens responsabilitats
entre cometes
tens coses per fer aquí i allà.
jo el que penso
és que haurien de canviar una mica els valors, no?
Ralentitzar una mica
el que s'ha de ralentitzar.
Que amb una dona
diguéssim
quan té tot el tema familiar
una mica
no li suposés en negatiu.
També penso, per exemple,
als centres de treball.
Les dones tenim una manera
de moure els equips de treball
completament diferent que els homes.
Això sí que és així, eh?
Hi ha una part humana afegida.
Però aquesta part humana
ens va en contra molt
en el moment de fer
les carreres polítiques.
Perquè no és per res,
però tothom sap
que qui es posa
en una carrera política
no és precisament
per humanitat
de cara al company, no?
Vull dir,
és per esclar
i per tirar
i a veure com fa.
I tots sabem
que moltes vegades
es parlen
de diferents partits
com a enemics.
I a vegades
dins del propi partit,
Déu-n'hi-do.
I tots sabem això,
no cal que aquí que...
I una dona,
doncs moltes vegades
això no...
No sé,
no ho tens assimilat
com a valors.
Jo crec que s'estan assimilant
molts valors masculins.
Anna havia demanat la paraula
i després l'Isabel.
Jo, a veure,
havia demanat la paraula
per una cosa,
és a dir,
no estic d'acord
en què quota
signifiqui
menys qualitat.
Estic totalment
en contra
d'aquesta comparació.
Perdona,
però jo la gent
que l'han posat per quotes
i conec uns quants,
t'asseguro
que és allò
per posar-m'hi
a sota de la taula.
Com a quantitat d'homes
que han posat
senzillament
per el fet de ser homes
perquè eren els que posaven.
Exactament.
No, no,
i perquè hem de sencer
que hi ha el mateix
per anys.
No, no, no.
És que jo conec dones
que no les han posades
per quota,
senzillament s'havia de fer
una llista paritària
i en aquell moment,
segons abans se feia
a la mateixa qualitat,
m'estimo més un home,
ara amb la mateixa qualitat
que és el que jo reivindico,
no ho estan fent així.
Sí que està passant.
No t'hi posen
perquè siguis tonta
per quota,
posen a la persona
més preparada
el millor que tenen
i posen una dona
com un home.
Anna,
jo no sé dius
en el País de les Meravelles,
eh?
No, no, no,
jo estic totalment
a ser contra
que pensem
que totes les dones
que posin
com més per quota
són dones
perquè en altres mateixes
d'entrada
s'estem posant
moltes vegades
posen els llocs
menys importants
en els que menys
de decisió
pertoca
i a la que menys
amoïnarà.
Roser,
si no,
no s'estaria
ni per això.
A veure,
si estem posant dones
a cultura,
a joventut,
a les maries típiques,
per exemple,
de les regidories,
perquè això és així,
no t'estan posant
a cap dona
a urbanisme,
a sectors
com a més
d'important decisió,
per mi això és un símptoma.
A mi no m'agrada
referir-me normalment
a l'estat espanyol,
però crec que tenim
una vicepresidenta
o que tenen
una vicepresidenta
que entre cometes
no havia passat mai.
Espero que no sigui per quota.
Espero,
perquè aquesta persona
no s'ha de ser per quota.
Dos persones
amb la mateixa qualitat
s'ha d'escollir
d'una manera equitativa.
Aquesta és una...
Deixa'm que li doni
la paraula a l'Isabel,
que me l'ha demanat
fa una estoneta.
Sí,
perquè jo crec
que el que tu deies abans
és que sí que fa falta educació,
fa falta moltíssimes coses,
però això ja es fa,
però a la vegada la quota.
Jo estic totalment a favor,
perquè tota gent
que està preparada
si no té una quota
moltes vegades
no té accés
a aquests càrrecs.
Sí que de moment
potser no són els millors,
d'acord,
però bueno,
potser ja anirem fent.
Jo penso que mentre no
aconseguim un canvi de valors
això va per llarg.
Però això serà
quan hi hagi més dones.
Que és la segona part
que jo volia dir.
Sí, de moment
són els homes
que ens donen unes quotes.
En qual cosa
entres dins del propi sistema,
de les seves pròpies...
Jo és que veig
que quan se parlen de quotes
se parlen de càrrecs
i es parla d'establissement
d'alguna manera.
No?
M'entens?
Això que acaba d'apuntar
la Roser
és molt important.
A vegades sembla
que anem
l'habitant per la vida
i estem parlant
de càrrecs polítics,
tertúlies
que generalment
no se'n parla
parlessin
de les persones
que des d'aquesta finestra
podem veure pel carrer.
Homes i dones
que tenen una vida
de la seva jornada laboral
de 8 hores
que probablement
no tenen ningú
que els ajuda
a les feines de la llar
excepte la pròpia família.
És a dir,
que no tenen una senyora
de servei domèstic,
etcètera, etcètera.
Parlem de dones
que tenen una realitat
i que són la majoria
molt diferents
de les que ostenten
càrrecs públics o polítics.
Aquestes dones
són les grans oblidades
i a vegades
el discurs
potser només
l'enfoquem
cap a dones
que afortunadament
tenen una formació acadèmica
i tenen un estatus
cultural, social i econòmic
que no és la majoria.
I això forma part
de l'educació.
Però no són quotes
només en aquest sentit
d'elit,
entre cometes.
És quotes en tot,
és a dir,
és quotes de responsabilitat
de la feina.
No, pots anar amb el tiquet
tot el dia, Anna.
No, però escolta'm una cosa,
Jolanda,
si no n'hi ha un exemple,
perquè a la societat
vulguis que no en vulguis,
en moments
per mitjans de comunicació
i per exemples,
si no n'hi ha un exemple,
entre cometes,
a dalt,
no passarà
que en una empresa
on sigui,
per ser capatat,
s'hagués de ser un home.
Amb una empresa,
ha de ser una dona.
Amb una empresa,
la veritat és
que mai a la vida
faran servir
el sistema de quotes
i se'l fan servir,
el faran servir
per posar-la on...
O sigui,
els valors que tenen les empreses
són completament diferents
de els que tenen la política,
avui en dia.
Funcionen per bonificació.
Exacte.
I per resultats.
I per resultats.
I per resultats.
No ens hem en conteria.
Les empreses privades
no tenen res a veure
en tot el món que ara
l'estiu mirant.
Jo el conec bastant de prop
i jo us ho aguro
que no t'ha res a veure.
Si una persona val
és igual que sigui una dona...
A l'empresa privada...
Són els beneficis econòmics
a final d'any.
Nosaltres parlem
de la part política.
De la part política,
els resultats,
tant de bo,
fos també una mesura
per després
que tornessin a sortir
una cosa que no és.
Realment,
no és.
Entren altres valors
i altres temes.
Jo ho tinc molt clar.
A mi més que tot això
em preocupa
el tema que dèiem ara
de les polítiques domèstiques.
Quan encara,
avui en dia,
segle XXI,
estem parlant de
home,
ajuda la teva dona,
per mi això ja és un error.
Perquè aquí no hi ha
ajudes o desajudes.
Aquí hi ha dues persones
o tres
que estan compartint
un allar
i que té diferents responsabilitats
i que se l'han de repartir.
A mi el concepte aquest d'ajudar
a mi no m'agrada gens.
Però gens.
Perquè no, no.
És que el meu home m'ajuda.
Quan parlàvem de la gent
en carrer...
Aquí una vegada
va llegir una reflexió
perquè a vegades són reflexions
que en una frase
resumeixen molta cosa.
Hi ha una reflexió
d'una dona feminista
i no recordo exactament
d'aquí ara
que deia
això que dius
realment no és molt complicat.
Diu, si les dones
hem estat lluitant
tants anys
per sortir d'un àmbit domèstic
perquè veiem
que no ens agradava
o que no ens satisfeia
entre cometes
fer les tasques quotidianes
i tal.
Diu, com aconseguirem
fer entrar l'home
dins d'aquest àmbit domèstic
amb totes aquestes tasques
quotidianes i retiratives
si nosaltres estem intentant fugir.
És a dir, com els hi fas atractiu
a algú que tu ja
menys valori
i dius
escolta tu
a veure, jo marxo
d'aquí
que jo no els hi volia
quan no.
És que no és que sí.
És la responsabilitat
de compartir
una cosa
als dos junts.
És que el problema
de les tasques domèstiques
és que
s'alimitaven
a fer això.
Era l'exclusivitat.
Crec que el concepte
de tasques domèstiques
ara
és que
és el mateix sentit
de compartir
una parella
o dos
o tres
o que siguin
o un grup d'amics
sigui que sigui
de compartir.
Amb aquest compartir
significa compartir
les tarees domèstiques
i una vida professional.
Jo crec que és possible.
jo no crec que s'hagi de renunciar
a cap de les dues.
Crec que es poden
compatibilitzar
sempre que a més a més
no vulguis ser
superwoman
o superman
i vulguis fer de tot.
Però ara
jo penso que en un cert moment
a les dones
això penso que és una realitat.
Quan tu
fas una família
i tens uns nens petits
i això
penso que
interioritzem
el que hem fet nosaltres
jo
ho dic per mi, eh?
Jo no puc
sincerament
dir que jo he estat
discriminada
per exemple
en una càrrec política.
No, per què?
Perquè no m'he interessat.
Per què que els teus valors
no van en mi?
t'ho dic sincerament.
Per tant, jo ja
no he entrat aquí.
Jo tinc una altra manera de ser
jo he estat encantada
de dedicar-me al meu fill
quan era petit
és a dir, jo he renunciat
entre cometes
voluntàriament
amb una lluita
per un estabilisme
que mai ha estat el meu
i que per tant
mentre no canvien
els valors que van
a mi que no me'n donen ni quotes
és que no entro ja.
M'entens?
Fujo
d'aquesta manera
de fer les coses.
Llavors, aquest està el problema
és a dir
les dones que moltes vegades
entren
i això veiem els exemples
de les dones que arriben
a dalt al poder
es comporten com homes.
Al final, assumeixes
els valors dels homes
per lluitar
i estar en un lloc
quotes o sense quotes.
A veure, jo crec que
personalitzat
sempre és complicat.
Tothom que hem tingut feix
en un moment determinat
has decidit
què volies fer en la teva vida.
Si aquí, cap de les que estem aquí
tenim una responsabilitat política
és perquè no ens hem volgut
dedicar a mi això.
Jo l'únic que dic
és que qui es vulgui
dedicar a mi això
pugui tenir
les mateixes oportunitats
que una altra.
A mi tampoc és un món
que no m'interessa.
Tinc 51 anys
i no m'he dedicat mai.
Perdona una cosa.
Si per una dona
tingui un càrrec
no hauria d'assumir
els valors
posats
per aquesta societat
que ens venen heredats
pels homes.
Mira, primer que tingui el càrrec
i després que no assumeixi els valors.
Però un moment, Anna.
Anna, hi ha una realitat
que no podem obviar.
Avui dia
hi ha la tendència
perquè és el que toca
i perquè el moviment
de la societat va cap aquí
de menys tenir a vegades
les dones que
lliurement, subratllo,
opten per cuidar dels seus fills
fins que tenen 3 o 4 anys.
Fan un parèntesi
a la seva vida
perquè volen.
Doncs socialment
estan una mica
tan menys tingudes
i probablement
és una visió
una mica injusta.
És aberrant
la visió, de fet.
Per mi no hi ha res
més natural
que tenir una opció
a la vida.
El que és bo per tu
no necessàriament
ho ha de ser
per una altra persona.
I a la vida
se n'han de tenir d'opcions.
A la vida
has de poder triar
si vols tenir cura
de la teva família
o si vols tenir
una carrera
o un ofici
que tu
t'ompli
al 100% del temps.
Les dones
què trien lliurement?
Perquè n'hi ha, eh?
I cada vegada més.
I per què no?
Jo insisteixo
i mirem els exemples
que tenim
de les dones
que han pujat a dalt
a caps d'estat
i podem dir
condolents de rai
la mare Garet Thatcher
és a dir
la gent que ha pujat
ja ha tingut responsabilitats
com un home
entre cometes
moltes vegades
i dic no sempre
però la majoria
de les vegades
s'han comportat
com homes
és a dir
han assumit
els valors
de la competitivitat
de l'agressivitat
però és que estem
barrejant temes
primer és d'arribar
per saber
com te comportaràs
no perdona
arribaràs només
a assumir
aquest dolor
no
no
jo en això
sé en el que
no estic d'acord
no té res a veure
d'una altra manera
no tenim res a veure
no vull dir
que som
psicològicament
iguals
no ho som
però per què menys
ho comentava abans
és que esteu
equiparats
el tema de la dona
normal
esteu en altres esferes
a veure
jo aquest miro
més del món
a nivell de política
de tenir nassos
de lluitar
per moltes coses
és la meva mare
ma mare
l'únic que ha fet
tota la seva vida
és lluitar
per la nostra família
i estar per la meva pare
no t'animo uns aplaudiments
per la xus de plàstic
perquè és la nostra ferita
no és cert
i me l'estimo moltíssim
conjuntament amb el meu pare
perquè a més
el meu pare no és el típic model
tampoc
però ell el que ha fet
és treballar
perquè era l'opció
que van tenir en aquell moment
i venen a més
d'una família
a veure
són pescadors
són gent humil
ma mare
va tenir que prendre l'opció
potser no em va tenir d'opció
però bueno
va prendre aquesta opció
i ho ha fet sempre molt a gust
i la veritat
que per mi
és una gran lluitadora
ni polítiques
ni
és que a vegades
em sap greu tot això
perquè estem parlant
de grans dones
de la història
sembla que menys tenim
a les dones
que al cap i a la fi
han fet
que moltes dones
avui dia
tinguin una carrera universitària
exacte, jo per exemple
jo crec que no
jo crec que ens estem
jo crec que m'estem equivocant
a mi
mai a la vida
personalment
i això sí que ho dic
a títol personal
si m'ho ocorreria
menys tenia ningú
no, però no és menys tenien
per allò de sublimar
les dones grans
dones províssimes
i aquestes dones
tenir-les com si
bé mira
pobretes
no van fer una carrera
mira
no es van dedicar a la política
però qui ho diu això
però tu ho diu això
és que jo no és que realment
tu poses
tu poses
en una persona
d'aquestes
exacte
les diem marujes
les quanes
les marujes
Anna
sí que es menys tenen
però és que a més
tampoc és el mateix
la maruja
la maruja
com diu ella
dona lluitadora
la dona aquesta
que tira del car
de la família
que les marujes
dones de burgesets
que els homes
els floreros
els floreros
que treballen 14 hores
20 hores
elles tenen una dona a casa
i se'n va anar al gimnàs
i a fer el cafetet
amb les amigues
tot el dia
això no són marujes
són burgeses
ara
és a dir
que quan parlem
de mestresses de casa
no?
potser també és una opció
també és una opció
seria la meva
escolta
no veus
no veus tu
és que és això
no ens agrada personalment
no veus tu
però potser també és una opció
no veig que s'ho passa
no?
modernes
modernes
però tens la doble jornada
treballes a casa
i treballes a casa
la gran llibració de la dona
són aquestes
ningú parla d'elles
és que la gran llibració
de la dona
es pugui anar al gimnàs
i aprendre el que fem
les teves amigues
és que al tanto
però això és trist
no a veure
perdó
és trist
les velles
jo me les miro allà
a mi m'agrada molt treballar
m'agrada molt
a mi també
jo no em canviaria
hi ha dies
hi ha dies
que vas
i les veus relaxades
xerrant
amb el cutis perfecte
sí sí sí
el cutis perfecte
jo no el sí que en viu
jo no el sí que en viu
a veure
no és perquè no les canviïs
per mi és una opció
que jo no l'ha d'haver
escolta ja
però les mires així
i dius
aquestes
també són mestreses
de casa
i no té res a veure
amb el que diu ella
és que
la prova és que
quan parlem de la societat
abans que començaran
les dones
les dones
veiem que hi ha
molts models
i moltes maneres
d'aquí la riquesa
que puguem parlar
des d'aquestes perspectives
tan diferents
de totes maneres
jo crec que hem barrejat
moltes coses
algú pensava
que podíem parlar
d'alguna cosa
que no fos el canvi
de govern de la Generalitat
doncs donem la prova de que sí
que podem parlar
d'alguna cosa
que resti a veure
també vas dir
el mateix
al final vas dir
algú semblava
que podria fer una tertúlia
sense que s'ha parlat
de l'Estatut
i vam fer tota una tertúlia
sense parlar de l'Estatut
no a veure
jo crec que hem barrejat
moltes coses
a veure
posa una
no
intentaré dir
primer
deixarem cinc minutets
per Sant Jordi
si us plau
perquè a mi personalment
com a dona lluitadora
de la cultura
doncs no
jo crec que
una cosa
és el tema
de quotes
una altra cosa
és el tema
de canvi
necessari
i urgent
de model de societat
que jo també
estic d'acord
una altra cosa
són
uns altres tipus
de dona
que és la dona
que veiem pel carrer
que no té res a veure
amb la dona
fantàstica i meravellosa
i la que tenim a casa
o només la veiem pel carrer
no, no
la que tens a casa
a veure
personalitzar
és terrible
però jo he treballat
matí i tarda
he tingut la meva filla
i he fet la carrera
i he fet la posició
no, jo plorar no
jo me considero
molt feliç
jo em considero
feliç
i orgullosa
la meva vida
i precisament per això
crec que es pot compatibilitzar
crec que es pot compatibilitzar
el que és terrible
és que quan parlem
d'una opció
que és en el que jo
no acabo d'estar d'acord
que l'opció
de quedar-te a casa
sigui
realment voluntària
perquè en principi
a vegades no
la immensa majoria
es queda
qui menys cobra
que jo realment
no és cert
jo realment
m'he quedat parada
de l'opció
i han fet aquesta opció
i han deixat una feina
i no, no
i han fet aquesta opció
però que sigui
els casos que coneixes
és que són elles
que cobren la meitat
que el marit
jo penso sincerament
que després
quan els nens
siguin grans
s'arrepentiran
entre cometes
això és una altra cosa
perquè després
quan els fills
te se'n van
jo no sé
perquè el síndrome
del Niu 8
també és allò
que els fills
te se'n marxen
però escolta
hi ha moltes coses
a fer
però sempre parlem
sempre parlem
d'allò negatiu
que és el que més es veu
hi ha dones
que poden patir
aquesta síndrome
amb aquesta cosa
que tenim de batejar-ho
tot i posar-hi nom
hi ha altres dones
que de síndrome
res
és que
algú no
que té una vida
prou rica
però que hi ha
algunes
que voluntàries
sí que jo conec
estem parlant
de quedar-nos a casa
com si quedar-nos a casa
fos no sé
estar a la presó
però estem a dir
que s'està a casa
és que s'està molt bé
jo que voleu que us digui
però fas les teves coses
jo seré incapaç
d'estar casa
jo no
i avui en dia
et connectes a internet
l'activista cultural
que ens expliqui
a veure
vell del llavi
ahir vam estar parlant
ampliament
al matí de Tarragona
ràdio
de tota l'activitat
que hi haurà
dissabte, diumenge
a la ciutat de Tarragona
relacionada
amb una de les festes
més boniques de l'any
no ens enganyem
més de les més boniques
i romàntiques
i romàntiques
i té de tot
diuen que ploure
ja ho veurem
calla
jo tinc una mica
jo tinc una mica
de mal rotllo
i et diré per què
Iolanda
perquè la darrera vegada
que vaig venir
i vaig presentar
un acte
exacte
va ploure
però no som nosaltres
m'està agafant com una mica
esperem que no
no, no
jo crec que no ploure
no ploure
i a més us convido
que vingueu
a la caima dels escriptors
del Camp de Tarragona
allà a la Rambla
estarem
a la plataforma
de joves creadors
de la pell del llavi
presentarem una revista
la revista
de la pell del llavi
preciosa
la veritat
molt bonica
estem molt contents
perquè ens ha quedat
una revista
molt reixideta
són textos
poesies visuals
hi ha narrativa
tenim il·lustracions
tenim de tot una mica
col·laboracions
d'artistes
a més a més consolidats
com el César Reglero
com el Clemente Padín
d'Uruguai
tenim col·laboracions
del Brasil
de l'Almendrade
que és un gran poeta
és a dir
hem aconseguit barrejar
tant la cultura
més emergent
que són els joves creadors
que tenim a la pell del llavi
i altres de Tarragona
ho hem agermenat
tot això
amb els creadors
ja consolidats
per mi això
és un gran què
a més a més
la revista
és gratuïta
perquè com a col·lectiu
lluitem
per la cultura lliure
gratuïta
i excessiu
a tothom
és a dir
que tothom
que passi
això dóna per un programa
Jolanda
apunto
us apunto
per a que coincidï
que dóna per un programa
això
i per dos
i per tres
no no no
però per un programa
perquè realment
està en el punt
clau
realment la cultura
gratuïta
és que ara
és això
en el moment
en el moment
en què tot té
ja un preu
ja s'està començant
a apuntar el preu
la cultura
la informació
i els drets
bàsics
bàsics
vol dir que
està quedant
una cosa
per això
el que hem fet
a la pell del llavi
precisament
és fer una inversió
no recuperable
perquè per nosaltres
és molt de sacrifici
treure aquesta revista
ens ha costat
molts de calés
que no recuperarem
primer perquè no venem
la revista
i segona perquè
no tenim esponsors
de moment
a veure
el primer esponsor
que hem tingut
és l'Ajuntament
que ens ha donat
un cop de mà
a veure
la revista
no ha sortit
de la nada
ni de la meva butxaca
però per exemple
si volguéssim
fer més números
aquí tindríem
un petit problema
llavors
el que reivindiquem
precisament
és això
que tothom
tingui accés
tant a publicar
per exemple
la revista
que de fet
vam fer una crida
molt oberta
com a poder
llegir-la
i tenir-la a la mà
per Sant Jordi
per l'estat
passarà gent
de tot tipus
per tant
tindran accés
a aquesta revista
la podran fullejar
i podran llegir-la
jo trobo que això
també és una mena
de promoció
d'aquesta cultura lliure
a la revista
l'acció poètica
el que farà
l'escola de lletres
la petonada popular
i a la biblioteca
de Tarragona
recordeu
que tindreu
totes les novetats
de Sant Jordi
encara només
és una cunya
d'aquestes
poques deuen quedar allà
perquè quan es van posant
a la taula
lliure i gratuïta
també
per sort
com és el deure
d'un servei públic
i que funciona molt bé
jo també
utilitzo moltíssim
perquè no m'he tornat
a lliure
ai déu meu
profito des d'aquí
per implorar el perdó
de la biblioteca pública
de Tarragona
a la biblioteca no
en tot cas
els altres usuaris
jo una cosa
que tinc clara
és que nosaltres
el que fem
és gestionar
d'alguna manera
uns fons
que són comuns
de tots els cidadans
em mires renyant-me
no no no
és a dir
si un usuari
s'endarrereix
en retornar un llibre
han de pensar
que a nosaltres
no ens fa cap mal
l'espai que de 8
té el prestatge
tant ens fa
el que fa mal
és amb un altre usuari
era un llibre petit
no més així
t'havia portat
això és que t'agradava tant
l'últim minut
mira si han canviat
les coses
te'n recordes
Roser que ho hem parlat
ja fa molts anys
que abans
si et retreçaves
fa molts anys
juràsic
pagaves
amb diners
avui dia
doncs tens una penalització
de casa
triga uns dies més
ja no
ni tan sols
no són per telèfon
et demanen per favor
que hi ha un altre usuari
que segurament
està necessitant
el llibre
que tu tens retingut
però abans es pagava
i després
ja no res
no tenim sancions
l'únic que intentem
és que la gent prengui consciència
que allò és de tots
i que nosaltres
l'únic que fem
és gestionar
és a dir
a nosaltres no ens fan res
ens ho fan els altres usuaris
Roser Lozano
Isabel López Xus García
i Ana Pardo
són pràcticament
les 10 del matí
moltes gràcies
per venir
bon Sant Jordi
bon cap de setmana
igualment
i a la propera tertúlia
a veure
que hi hagi la crisi
els canvis
o el que sigui
que a nosaltres a la nostra
és que a veure
ni canvi de govern
ni punyetes
bon dia
bon dia