Obrim ja el temps de la tertúlia.
Aquest matí de dimarts compartirem aquesta estona del matí de Tarragona Ràdio
amb dos polítics i dos periodistes, com us dèiem.
Els periodistes són el Jordi Salvat, director del gratuït MES Tarragona.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
A l'altra banda tenim la Mercè Ribé, directora del PUN a Tarragona.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
I els polítics també s'han posat una a cada banda.
Són regidors de l'Ajuntament i, a més, responsables polítics de la Diputació de Tarragona.
Joan Arejo, de Convergència i Unió. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
I també Josep Félix Ballesteros, del Partit dels Socialistes de Catalunya. Bon dia, Pep.
Bon dia. Que consti que ja on m'he posat, allà on m'han posat el cafè.
Sempre es posen, de totes maneres, els doyents ho saben, però sempre es posen a banda i banda diferent.
I la Mercè també sempre es posa habitualment aquí.
Jo sempre arriba tinc aquest lluquet que ja va ser aquí i ningú en diu res.
Cadascú normalment es posa en el seu lloc habitual.
Ara, com que és primavera, dona gust veure els arbres tots verds de cara a la finestra.
Molt bé. Doncs, escolteu, començarem la tertúlia parlant d'alguns noms propis de l'actualitat.
Avui n'hi ha un especialment destacat que recull en alguns mitjans de comunicació,
que és el del fins ara director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat,
Francesc Terrats, exdirector del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
que ha estat cessat pel nou conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
En fi, un nom propi, doncs, de l'actualitat,
perquè no podem oblidar les fortes vinculacions de Francesc Terrats amb Tarragona
per motius personals i professionals.
Francesc Terrats viu a Tarragona,
ha estat durant molts anys director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i ocupava des de fa poc més de dos anys aquest càrrec de director general de Patrimoni.
Jordi i Mercè, comencem pels periodistes.
Què us sembla aquesta notícia?
Perquè nou conseller de Cultura i pràcticament el primer que fa
és cessar el director general de Patrimoni.
Home, el divendres mateix ja va anunciar Ferran Mascarell,
el nou conseller de Cultura, que faria canvis.
Per tant, era d'esperar, doncs, que una persona amb Francesc Terrats
va estar en pròxima, doncs, al cercle de l'antiga consellera,
la que tenia Mieres, doncs, que pogués ser dels primers a ser canviats.
Perquè jo crec que era bastant esperable, aquesta notícia.
Valoració de Francesc Terrats en aquests dos anys
a la direcció general de Patrimoni?
A veure, crec que bé.
Bé, tot i que hi ha aquesta polèmica, potser,
que ha hagut les últimes setmanes, doncs,
que la Junta de Tarragona no estigués en aquesta comissió de Patrimoni,
que potser, doncs, fa que, clar,
que sigui que potser l'última notícia més relacionada amb Tarragona,
doncs, que agafi, doncs, el moment últim, pràcticament,
doncs, de la seva gestió.
Però tampoc dos anys i mig, tampoc no és un període molt ampli de temps,
perquè en directors generals han estat molt més temps.
Mercè.
No, en tot cas, vull dir, també,
jo suposo que això forma part d'un procés lògic.
És evident que sempre que hi ha una renovació al capdavant d'un lloc,
jo trobo que, en certa manera, també és bo
que la persona que decideix agafar un repte
agafi gent de la seva confiança,
al marge que la senyora Mieres o el senyor Terrats
poguessin ser més o menys vàlids
per exercir el càrrec que exercien.
Vull dir, no...
En aquest sentit ho trobo dintre de la lògica.
Valoracions polítiques.
Joan, Pep.
Sí, home, jo, el Francesc Terrats és amic meu
i, per tant, allò que el cessin,
per mi, personalment, no és una bona notícia.
En tot cas, forma part, com diu la Mercè, de la lògica.
És a dir, arriba un nou conseller i fa un nou equip.
Per mi, el Francesc Terrats, a part de la vinculació a Tarragona,
ha tingut una virtut, que és deixar molt enfilat i molt preparat
tot el que són les inversions en els grans monuments de Tarraco
que tenien un endarrerament gairebé històric, no?
Pràcticament de dècades, el Teatre Romà és un d'ells.
La Necròpolis Paleocristiana, l'altra.
Les reformes de l'actual ubicació del Museu Nacional Arqueològic, també.
I en aquest sentit s'ha de recordar el conveni que es va signar
ara fa set o vuit mesos, si no recordo malament,
amb el Ministeri de Cultura,
en virtut del qual 9 milions d'euros
s'invertirien a la nostra ciutat per posar en marxa
aquests tres grans monuments.
També menys conegut, però pel que m'han dit els tècnics municipals,
estava també molt enfilat, o pràcticament en la recta final,
el Pla Director de la Muralla,
que és absolutament important, prioritari i imprescindible,
com es va veure amb el desprendiment de fa poc
al costat del Palau Arquebisbal,
i bé, en tot cas, desitjar-li que la seva carrera professional
continuï per un bon camí.
Suposo que retornarà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i el tindrem treballant pel nostre patrimoni des d'aquí.
Joan.
Jo també crec que ha sigut una substitució
que entra dins de la normalitat
quan es canvia un conseller, un ministre,
que és normal que busqui un equip de confiança
i bé, la seva feina ha tingut, com totes les feines,
coses més positives i suposo que coses menys positives.
Jo no sóc dels que m'agrada
un cop una persona deixa el càrrec
a dedicar-te a dir segons què.
Avui hi han hagut coses que han estat bé
i coses, jo crec que per Tarragona,
que ho han estat una miqueta menys.
Aquí se n'ha comentat una.
La d'aquesta de les comissions de patrimoni.
Jo crec que, per exemple,
tampoc ha sigut excessivament encertada
la postura amb dues grans reformes
que s'han de fer a la catedral de Tarragona.
una la de l'orga de la catedral
i l'altra la de l'última fase
del pla director de restauració de la catedral,
que de moment, en principi,
sembla que no hi juga la generalitat,
però suposo que això podria ser compensat
també per altres coses.
Per tant, que li vagi bé en el seu futur.
En qualsevol cas, sí que ha estat una persona
polèmica, fins i tot,
des d'alguns sectors polítics
o de l'Ajuntament de Tarragona
per la seva posició sobre l'ampliació
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Ara és possible que torni,
per Feliç Ballesteros,
d'una ben tendre que pot tornar
de director del museu.
No, no, ara potser m'he llançat
a la piscina abans de temps.
Suposo que, com que la seva plaça professional
és com a director del museu
i la té propietat, diguéssim,
tornarà.
Ara igual no, eh?
No ho sé.
Si jo no sigui així,
en qualsevol cas recordem
que hi ha hagut fortes picabaralles
i que, en fi,
no s'han entès mai del tot
l'Ajuntament i la Generalitat
o el Museu Nacional Arqueològic
sobre algunes qüestions
com on ubicar l'ampliació
del Museu Nacional Arqueològic,
el de la plaça del Rei,
perquè la gent ens entengui.
Creieu que això pot millorar,
pot canviar,
si hi ha un canvi de director general
o no pot millorar
si ell torna de director del museu?
Hem de veure qui serà
el nou director general de patrimoni.
Sempre, doncs,
quan hi ha canvis de persones,
sempre hi ha visions diferents.
No ho sé,
potser hem d'esperar
que hi hagi aquest nomenament,
veure quina és la persona
que ocupa aquest càrrec
i, clar, veurem que ara també
el Francesc Terratxa estarà a l'altra banda,
si al final no s'acaba retornant a la plaça
aquesta director del Museu Nacional.
De fet, ell m'assembla,
i ara potser que m'equivoqui,
en una banda o l'altra,
ell el que volia era ampliar
el Museu de la Plaça del Rei
i no el volia portar
com s'havia dit
en un primer moment a la tabacalera.
I, clar,
si ara,
si se suposa que la pròxima persona
que s'hi fiqui
serà també del mateix color polític,
i en aquest sentit tampoc no...
no sé fins a quin punt
la línia que va marcar ell
pot tenir o no pot tenir continuïtat.
Jo crec que en un principi
no tindria per què no tenir-ne.
I si ell ja va marcar...
Sí, no,
no sé si em toca a mi o no.
Sí, no,
poden parlar quan vulguin,
això és una tertúlia.
Estem molt ordenats avui.
Sí, sí, sí,
però poden intervenir quan vulguin, eh?
Quan es parla de cultura
sempre la gent manté les formes.
potser sí que és el tema.
Ara, de seguida canviarem
a veure si hi ha més polèmica.
No, en tot cas,
a veure,
el món de l'arqueologia a Tarragona
jo no diré que ha estat sempre
històricament convuls,
però hi ha hagut discrepàncies de criteri
en moltes coses,
moltes,
no només amb el tema del museu,
sinó també amb el tema de l'arqueologia
i les competències en matèria d'arqueologia,
tenint un patrimoni com el que tenim,
o amb el tipus de disseny
d'organismes i institucions
que hem de tenir aquí
per potenciar suficientment l'arqueologia.
S'havia parlat,
inclús d'un consorci,
fa dècades s'havia parlat d'un consorci.
Ara fa poc es va intentar
posar en marxa una fundació pública
per part de l'alcalde de la ciutat
fa uns vuit anys aproximadament,
amb totes les administracions implicades.
Això tenia partidaris i detractors.
El tema de la ubicació del museu o no,
per mi el que era fonamental
és el que s'ha fet,
que és dignificar les actuals instal·lacions,
perquè el nou el tindem quan el tinguem,
però dignificar les actuals instal·lacions
i modernitzar l'enfoc didàctic
i divulgatiu de l'actual museu,
que és el que es va aprovar
en aquest paquet de nou milions d'euros
de fa set o vuit mesos,
per mi era fonamental.
L'ubicació del nou museu
depèn més del nou director general,
que no pas del director del museu,
que alguna cosa tindrà a dir, suposo,
i també de la ciutat,
de l'opinió de la ciutat.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
suposo que el que cal és estar a l'espera
del nou o nova director o directora general
i veure què és el que passarà.
A mi, del futur més immediat,
amb aquest tipus de coses de l'arqueologia,
i ahir em parlava amb gent de la universitat,
em preocupa el relleu que s'ha de produir a l'ICAC,
a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que jo entenc que, com que és una institució encara no prou madura,
és a dir, que no ha agafat una velocitat de creu és suficient,
és molt important que estiguem alerta perquè no ens col·loquin segons qui.
Jo ara mateix no sé els candidats,
però a mi m'hauria agradat que hi hagués algú més proper a Tarragona
entre els possibles candidats a ocupar la direcció de l'ICAC,
com per exemple Joaquim Ruiz Arbulo,
que està en aquest moment ejercing a Lleida,
que és un gran coneixedor de Tarraco.
A mi em preocupa més això, per exemple,
que no pas a l'ubicació del nou museu,
que ja dic, en tot cas, suposo que se'n parlarà ja bastament.
La ubicació del museu, per tancar aquest tema, Joan?
A veure, jo crec que la bola de vidre del que pugui passar
amb la nova persona que vingui no la té ningú.
Jo senzillament espero que es tingui molt en compte
l'opinió també de la ciutat,
perquè l'ubicació d'un museu no és exactament una qüestió tècnica.
També hi ha un pes polític de model de ciutat
i de determinades coses que, bueno,
que tècnicament es pot entendre d'una manera
però jo crec que, almenys,
l'equip de govern actual sorgir de la possibilitat
que no era, diríem, no estava en l'horitzó fa dos o tres anys
del tema de la tabacalera i tota la seva part noble,
que a més està al costat de la necròpolis,
que, per cert, si no tinc mal entès, segueix tancada.
Doncs, bueno, és una opció política
que des del punt de vista de model de ciutat
crec que la Generalitat, és a dir, els tècnics de la Generalitat,
els que siguin, doncs també tenen que contemplar a l'hora de parlar-ne, no?
No és només una qüestió de voluntats allò unipersonals
de jo vull que vagi aquí i jo vull que vagi allà,
sinó em sembla que és una qüestió de model
que val la pena que la tinguem en compte.
Jo espero que l'opinió també de la ciutat al voltant d'aquestes coses
es tingui en compte.
I abans s'ha comentat només de passada,
jo només per puntualitzar una cosa,
no perquè no estigui d'acord amb res del que s'ha dit,
sinó perquè també se sàpiga una mica la història.
Amb el tema del teatre romà,
el problema que hi ha hagut durant moltíssims anys
ha sigut un problema que jo crec que,
si no tinc malentès, es va acabar resolent l'any passat,
que era el d'acabar de pagar les indemnitzacions de les expropiacions.
És a dir, mentre no es paguessin totes les indemnitzacions
de la cooperativa aquella que em sembla que es deia,
Tarraco i tal, doncs clar, era un tema bloquejat
i jo crec que, diríem, també és una gran oportunitat
per a un determinat sector de la ciutat
poder tindre allí una zona, diríem, arqueològica
que mogui l'interès de la gent.
I a més a més, doncs, que com sabem tots,
ve d'una llarga lluita en el seu moment d'aquesta ciutat
per salvar el teatre.
A partir d'aquí, insisteixo, jo només afegir això,
que em sembla que és important
que les qüestions, diríem, de disseny i de model
i, per tant, el que s'escolti la veu de l'Ajuntament,
doncs demano i reclamo senzillament
que tinguin el seu lloc en les decisions que es prenguin.
El cessament d'11, Francesc Terrats.
Un petit incís, només pel que fa al teatre.
Jo vaig veure l'altre dia la primera fase de les intervencions
i és impressionant, vull dir, tot el tema de la tanca,
de l'entorn i, a més a més, preveu-me posar
una mena d'observatori d'explicació del que és el monument,
que en aquest moment fa vergonya quan ve un turista a la ciutat
i et demana pel teatre, més val que no li diguis on tens,
el teatre romà, vull dir.
N'hi ha més al museu que en el lloc de teatre.
Aleshores, aquesta primera fase serà molt important i espectacular.
Probablement no s'arribarà a abastar tot el perímetre del que era el monument,
que era un monument excepcional,
que fins i tot el perímetre per la part nord
entra a les cases del carrer Caputxins.
Però jo crec que farem un pas important,
perquè a més era un monument que quedava, efectivament,
amb moltes peces al magatzem i al museu,
però poc explicat com a monument, in situ.
I a més a més degradava aquella zona de la part baixa.
Són una manera de potenciar també la part baixa de la ciutat
en el tema d'arqueologia.
La ruta arqueològica.
El teatre, la Falun de la Colònia,
també en els últims anys s'ha pogut potenciar
amb investigacions que s'han fet sobre la Basílica.
I a part, hi ha la Necròpolis,
i si el museu anés a parar finalment a la Tabacalera,
també és una altra manera de potenciar aquesta altra zona.
Veurem com evoluciona tot el tema
amb el nou director general de Patrimoni Cultural.
Avui, de fet, Francesc Terratz és un dels noms propis de l'actualitat.
En tenim un altre que vull posar avui damunt de la taula de la tertúlia,
és el del rector Lluís Arola, perquè deixa el càrrec.
En fi, ja ho sap pràcticament tothom.
Avui, justament, hi ha una conferència a dos quarts s'han d'avui del vespre
a la Cambra de Comerç,
on ell, d'alguna manera, explicarà a la societat civil
una mica la feina, la gestió realitzada durant aquests vuit anys.
Ahir, el rector Arola passava pels micròfons de la ràdio,
de Tarragona Ràdio, van parlar amb ell de moltes altres qüestions.
Jo els vull plantejar, de totes maneres,
una de les coses que va dir el rector Arola,
i és que se'n va decebut per no haver completat
alguns projectes impulsats des de la universitat,
i un és el de l'aprofitament de la finca de la Sabinosa.
Sobre aquest últim espai, sobre el tema de la Sabinosa,
el rector Arola deia ahir
que hi ha hagut una irresponsabilitat col·lectiva
en no tirar-ho endavant,
una irresponsabilitat en general de la classe política.
Com que avui tenim dos polítics
que a més són responsables també de la Diputació
i dos periodistes,
doncs, en fi, podem parlar d'aquesta decepció del rector
en no tirar endavant aquest projecte.
Mercè, sembla justificada aquesta afirmació?
Jo m'estimo més mirar-m'ho,
i sobretot en el cas de la universitat,
de manera més positiva.
Jo no sé si la universitat havia de recuperar la Sabinosa
i allà s'hi havia de fer un gran complex,
però en tot cas,
després de vuit anys al capdavant
de la Universitat de Rovira i Virgili,
jo crec que la Universitat de Rovira i Virgili
ha fet un canvi brutal
i que no es poden queixar
que tenen unes instal·lacions.
Jo, personalment,
al campus d'allà d'Ales Asselades,
que dius, sí, sempre el veus de passada,
un dia que m'hi vaig arribar.
M'hi vaig trobar una cosa immensa
i crec que no té res a envejar
a qualsevol universitat de les de Barcelona,
cosa que no passava fa vuit anys.
Llavors, a partir d'aquí,
que s'hagués recuperat la Sabinosa,
que s'hagués fet un complex allà,
sí, però tornem a ser a la llista aquella
que sempre que vinc jo retrec,
la llista de monuments que tenim aquí a Tarragona,
que algun dia,
jo tinc l'esperança de veure-ho,
si farà alguna cosa.
No, a veure, el rector ahir feia una valoració globalment molt positiva,
deia que entre les coses
que se'm va una mica decebut deixant el càrrec,
és aquesta.
No volia dir amb això que fes una valoració negativa.
Si la seva decepció és aquesta,
doncs me n'alegro molt per ell
perquè pot marxar amb el cap penal i satisfet.
Més opinions.
Home, Lluís Sarolo, a veure,
com estava a la universitat l'any 98,
com estarà l'any 2006,
des dels vuit anys del seu rectorat,
a veure, no té res a veure,
vull dir, ha fet un salt impressionant
la Universitat de Rubri Brigili.
Crec que ha passat, doncs, una, entre cometes,
segona divisió, ara una primera divisió.
Ara, potser, clar, el nou rector
que hi haurà, potser,
a la feina d'anar a la Champions, diríem,
vull dir, ja entrant en un, entre cometes,
doncs, molt més amunt.
Però, a veure, evidentment, clar,
sempre hi ha alguna assignatura que li queda
amb una persona on es que ocupa un càrrec públic.
La Sabinosa, doncs, sí,
és una finca que té unes possibilitats molt importants.
És gran, està molt ben situada,
clar, s'han de fer un sent d'efectuacions,
evidentment, com està ara.
Però, a veure, vull dir,
la feina, doncs, de donar, doncs,
un contingut a la Sabinosa
serà de les administracions
i també del nou rector que en tria ara.
Que també, doncs,
fa una mica el tema d'aquestes eleccions.
Sembla que, doncs,
que, finalment, només hi haurà una candidatura,
per el que sembla,
cosa que crec que també, doncs, que és positiva.
Però jo, una pregunta,
i ho desconec, eh,
aprofitant per preguntar-los,
la Sabinosa, actualment,
és a dir, més enllà del que un veu
quan passa per la carretera,
allò són les prets de fora
o dintre, és una cosa que faria de manabilitar?
És que no en tinc ni idea.
No, no, no, són les parets de fora,
hi ha els edificis, diríem, buits i tancats.
És una cosa simbòlica,
que no pas un edifici que es pugui recuperar.
Sí, no, no, no té, no té,
no té valor, no té valor patrimonial.
A veure, jo, jo al voltant d'això que dèieu,
no és que volia esmenar a la plana
amb el rector a la per què,
crec que se'm pot anar amb la satisfacció
de tindre allò
més de tres quartes parts
de l'ampolla plena.
Jo insisteixo en que ahir el rector
i en general fa una valoració positiva,
el que passa és que poso damunt
de la taula de la tertúlia
potser l'aspecte que ell deia
que se'n va rebre.
Per això, jo crec que ha sigut
un magnífic, allò de nom,
de nom, diríem, de títol,
i de fets un magnífic rector.
El que passa és que
els èxits són col·lectius
i els fracassos també ho són.
Vull dir, no només els fracassos
de la Sabinosa són col·lectius,
sinó que crec que l'èxit de la universitat
també és col·lectiu.
Evidentment, fa falta que hi hagi
una persona al davant
que tingui les idees molt clares
i el rector les ha tingut sempre.
Jo crec que tots, com a ciutadans de Tarragona,
ens podem sentir orgullosos
d'haver ajudat cadascú
des de la seva parcel·la
i ell al capdavant.
Això és evident en el tema de la universitat.
Per tant, els èxits són, crec,
col·lectius,
amb el mèrit que li pertoca
amb el rector, lògicament,
i els fracassos també són col·lectius,
amb la part que li toca a cadascú
i segurament, en aquest cas,
amb la universitat menys.
De totes maneres, jo,
i ara només per situar el tema
exactament de la Sabinosa
i allò passo a la palabra,
que diu aquell,
molt senzill a veure.
És veritat que la universitat
va mostrar el seu interès.
diríem,
bàsicament,
vam tindre un problema
que s'ha anat perfilant en el temps.
Era un problema
de falta exacta
de definició del què.
És a dir,
hi havia moltes coses que tombaven,
però hi havia una certa
manca de concreció.
I amb una certa manca de concreció,
quan has d'anar a trucar portes
de fora,
doncs home,
les coses s'han de conclarar una mica.
sí que és cert
que a través d'una sèrie de converses
amb el director general
d'Indústries Culturals,
si no recordo malament,
i alguna persona més,
tot això s'ha anat perfilant
en una direcció
que en aquests moments
coneix la Generalitat
que crec que és la correcta
i que lliga
amb allò que parlàvem anteriorment
amb el tema del patrimoni.
És a dir,
jo crec que Tarragona
està molt ben situada,
és el lloc més ben situat,
perquè Catalunya
sigui capaç
de desenvolupar
un centre
de transferència
de coneixement
no del que és
allò clàssic
que és
la restauració del patrimoni,
l'arreglar el patrimoni,
que és una cosa
que de mica en mica,
diríem,
el país ha anat avançant bastant,
sinó
de com
treure profit
del patrimoni,
que és una cosa
una mica diferent.
És a dir,
com ser capaços
de rentabilitzar el patrimoni,
com ser capaços
de fer
viure
i veure
el patrimoni.
tenim,
des del meu punt de vista,
la millor situació possible.
Tenim gent,
doncs tenim
a l'Institut d'Arqueologia Clàssica,
evidentment.
Tenim experiències
que s'han fet
en aquesta ciutat
que crec que són
capdavanteres
i a més
es reben,
diríem,
per la xarxa
i per molts llocs,
ara que es té
que tornar a fer
el de Tarraco Viva,
moltíssima gent
de tota Espanya
dient,
escolta'm,
això és una magnífica iniciativa,
etcètera.
el patrimoni,
jo crec que
hem de donar
un pas més
com a societat
i no pensar només
en la conservació
i la restauració,
sinó com som capaços
de fer viure
i veure aquest patrimoni
i de fer-lo rendible
i que la gent
no només pensi
que el patrimoni
és solament
per gastar-hi diners públics.
Jo crec que estem ben situats
per dir-ne un centre
de transferència
de coneixement
al voltant d'això
que sigui capaç
de generar
indústries culturals
que després
crec que és un producte
exportable
i vendible
a l'exterior,
les nostres experiències
al voltant d'aquest tema.
I això s'ha anat perfilant
en aquest sentit.
Jo crec que en aquests moments
està ben perfilat
com a idea.
Ha estat ben perfilat
com a idea.
El que passa
és que lògicament
doncs,
bé,
s'ha d'acabar d'implementar.
Que segurament
s'ha fet més llarg
del que tots voldríem
si
i en quant a la situació
de la finca actual
i acabo
senzillament una qüestió.
Si en aquests moments
nosaltres
sense poder donar
una continuïtat
immediata
del que s'ha de fer
la finca
senzillament
derroïssim els edificis
traiéssim la valla
etcètera
etcètera
etcètera
la finca
que no s'hi ha fet res
però ha estat protegida
durant molts anys
quedaria molt desprotegida
a diríem
a determinades coses.
Per tant,
preferim
mentre no puguem
fer la continuïtat
immediata
doncs home
com a mínim
mantenir la finca
protegida
com s'ha protegit
aquests darrers anys.
Jo
em resisteixo
a fer
la valoració
de l'etapa
Arola
com a rector
només a partir
de la Sabinosa
em semblaria
tremendament injust
ha estat un gran rector
un gran rector
d'aquesta universitat
en uns moments
en què requeria
mà ferma
però alhora
molta mà esquerra
perquè eren uns moments
d'encara
acabar la implantació
territorial
de la universitat
una implantació
territorial
que abasta
des de les terres
de l'Ebre
fins al límit
del Penedès
que inclou
un centre
universitari
de turisme
a Vilaseca
i que
ahir
concretament
va
d'alguna manera
fer l'últim
gran acte públic
excepte la conferència
d'avui
inaugurant o posant
la primera pedra
del centre
de recerca
i tecnologia
de falset
en matèria
d'enologia
un centre
pioner
que a més a més
ho serà
a l'estat espanyol
i
un centre
també
de recerca
científica
i transferència
de tecnologia
en matèria turística
a Vilaseca
per tant
jo diria
que el balanç
del seu rectorat
i de l'esforç
col·lectiu
que tot aquest territori
i tots nosaltres
hem fet
per tenir
a la universitat
un gran referent
ha estat
enormement
positiu
segur que
a més a més
de la petita
taca
de la Sabinosa
n'hi ha alguna més
probablement
pensin que
a partir d'ara
es tornarà
a parlar
d'obrir
dos centres
més
de recerca
i transferència
de coneixement
com són
el de la química
a Tarragona
i l'agroalimentari
si no recordo malament
a Reus
per tant
allò
quatre centres
de recerca
d'alt nivell
i transferència
de tecnologia
en el nostre territori
òbviament
pilotats
per la universitat
pilotats
pel rector
però pilotats
com un concert
col·lectiu
per tota la societat
allà on s'han d'anar
a instal·lar
aquests centres
una
dos
no hem
baixat
de matrícules
i això
que sembla
una cosa fàcil
no ha estat
gens fàcil
no ha estat
gens fàcil
la majoria
d'universitats
de Catalunya
han baixat
el seu nivell
de matrícola
a Tarragona
la URB
l'ha mantingut
i fins i tot
l'ha incrementat
com?
amb un esforç
de complicitat
amb el territori
amb un esforç
de complicitat
amb els agents
socials
no només
amb les administracions
i amb els polítics
entre cometes
sinó un esforç
d'ubicar
aquells estudis
que el territori
demandava més
que la societat
demandava més
i en aquest sentit
els dos que hem dit
són un referent
ni un exemple
però també
la facultat
de comunicació
era una demanda
plantejada
en aquest territori
la biotecnologia
també
l'Institut
Català
d'Arqueologia
Clàssica
és una de les demandes
històriques
també satisfetes
en aquest territori
via URB
però també
els nous estudis
d'arquitectura
i tants altres estudis
com s'han anat
implementant
per tant
des d'aquest punt de vista
jo crec que
el balanç
el resultat
del rectorat
del rector Arola
ha estat enormement positiu
ha patit també
en aquest moment
cal recordar
el que va patir
amb aquella
carella criminal
famosa
pel tema del català
de la Josefina Albert
doncs en fi
que almenys
tots els que estem aquí
van donar suport
i que a mi em consta
que el rector
el va fer patir molt
d'això també
se'n van sortir bé
la Sabinosa
que no pateixi el rector
que no patim
ningú
que serà un gran equipament
cultural
de recerca
i universitari
referent a Catalunya
i que
jo estic convençut
que ho serà
més aviat
que tard
el que passa és que
tots aquests processos
precisament
perquè és un gran equipament
requereixen
de molta cura
de molts recursos
i de tenir les idees
molt i molt clares
a la Sabinosa
estàs d'acord amb mi
que
s'ha anat perfilant
diríem
s'ha anat perfilant
amb el temps
diríem
acabar de trobar la Diana
a la Sabinosa
el més fàcil
era
miri
o Zona Verda
i tothom
hi hagués estat d'acord
que d'alguna manera
l'Ajuntament
tots els polítics
ja ho van fer
per preservar-ho
o
posar-hi un equipament
turístic
un apart hotel
un gran hotel
un no sé què
que aquesta
hagués estat
una solució fàcil
també
però
la primera
hagués
malbaratat
la possibilitat
de tenir
un gran equipament
de caràcter públic
i referent
a tot Catalunya
i la segona
hagués privatitzat
un espai públic
que ens semblava
que era injust
la millor
perdó
el temps
la millor opció
un gran equipament
a la Sabinosa
del braç
de tothom
òbviament
també de la Universitat
però també
de la Diputació
que és l'actual
propietària
de l'Ajuntament
del Govern
de la Generalitat
o de la Generalitat
i de tothom
que s'hi vulgui
implicar
perquè nosaltres
necessitem
un gran equipament
potent
i de referència
a nivell de tot Catalunya
Mercè
què volies dir
fa estona
no
només una cosa
el pròxim dia
que portis polítiques
de primera fila
no cal que portis periodistes
perquè
ells agafen el micro
i pràcticament
només volia fer un incís
que ell ha tret
el capítol
de la Justa Espina Albert
i amb aquest balanç positiu
que fèiem tots
del rector Ola
el fet que aquest capítol
quedi tan, tan, tan, tan
reduït
és només
diguéssim
la prova
la constatació
que dius
una cosa
que hagués pogut ser
la nota
que hagués monopolitzat
el tancament d'un mandat
pràcticament
ningú no em fas ment
i en tot cas
per ficar també això
una mica de polèmica
el que potser
sí que li ha enculat
el rector Ola
més enllà del projecte
de la Sabinosa
és un projecte
segurament
que no me'l dic malament
de centre d'energies renovables
que havia de venir
com a compensació
de l'íter
que és una cosa
que encara no està
llegada del tot
però que del que havia de ser
en un primer moment
jo no sé exactament
què acabarà sent
però potser aquí sí
que és una cosa
que les expectatives
que tenia el rector Ola
amb aquest projecte
no seran ben bé
les que acabaran sent
en un final
també deia que aquest era
un tema
que li havia decepcionat
al centre de l'energia
de totes maneres
Joan Arelló
apuntava un canvi
una redefinició important
al tema de la Sabinosa
no, no, no tant
respecte al que s'havia parlat
d'un centre d'estudis
de la Mediterrània
i de...
sí, però a veure
lliga
lliga només amb una cosa
i ho faig molt breument
perquè abans
sí, perquè acabem
sí, m'he deixat de dir
la confluència de factors
que fan que això
pugui ser un projecte
important
des del punt de vista nacional
però també internacional
també tenim els estudis
de turisme
és a dir
aquí ho podem lligar-ho tot
podem lligar l'Institut d'Arqueologia Clàssica
podem lligar persones
com l'Audal Carbonell
podem lligar turisme
podem lligar
el que siguem capaços
i referents
en el nostre àmbit geogràfic
que és la Mediterrània
de generar indústria
al voltant del patrimoni
indústria de tot tipus
indústria multimèdia
indústria
de tot tipus
i per tant
fer entendre
que el patrimoni
és alguna cosa més
que despesa pública
i això avui
crec que seria
un pas qualitatiu
molt important
que ens col·locaria
en el món
perquè no existeix
aquesta capacitat
de generar
transferència de coneixement
al voltant d'aquest tema
i crec
que la Sabinosa
és el lloc
almenys des de la Diputació
els que estem aquí
de la Diputació
ho tenim claríssim
és el lloc
i si aconseguim
que jo crec que ho aconseguirem
soc optimista en aquest cas
com deia el senyor Ballesteros
soc molt optimista
si aconseguim la complicitat
de la Generalitat
de l'Estat
de la Universitat
de l'Ajuntament
i la nostra
que ja existeix
podem fer un projecte d'aquests
de llarg termini
d'aquests de dir
escolta
de Tarragona
de dintre de 20 anys
o 25 anys
però no només com a Tarragona
sinó com a país
com a Catalunya
podem fer un gran projecte
senyors i senyora
a banda que serveixi
també per la Universitat
d'Estiu
diguéssim
a part del tema
de la Universitat
que és el primer projecte
que no d'allò
però buscar-hi
diríem
aquell fil conductor
diríem
diferencial
i que realment
ens col·loqui
en el món
acabem la tertúlia
Mercè
la propera vegada
et convidaré
amb uns altres
contertulis
perquè puguis parlar més
acabem aquí
Mercè River
i Jordi Salvat
periodistes avui a la tertúlia
Joan Arejo
i Josep Félix Ballesteros
amb aquests quatre convidats
hem convertit
aquesta estona del programa
gràcies
i fets la propera
bon dia
bon dia